Implantació de
PROJECT-BASED Learning als
Estudis d’Enginyeria de
Telecomunicació
Sessions sobre Docència a la UPF
Francesc Miralles
Juny 2006
Francesc Miralles2006
Punts de Reflexió
• El Disseny del segon cicle basat en
projectes
• Què motiva una orientació a
l’Aprenentatge Basat en Projectes?
• Les conclussions dels primers anys
Francesc Miralles2006
Orientació del 2on Cicle
Punt de Partida
Tota la Troncalitat al 1er curs del 2on cicle
Competències Tranversals en el 2on curs
La convergència cap a l’EEES
Paper de l’enginyer/a a la
societat actual
L’Entorn UPF
Paradigmes pedagògics
L’existència d’experiències
properes (UPF, UPC)
Francesc Miralles2006
Orientació PBL - ABP
L’aprenentatge es
sustenta en desenvolupar
un Projecte
Projecte
Entorn de la realitat de
l’Enginyer
Coneixements Teòrics i
Pràctics
1er curs del 2on cicle - Coneixements
1er trimestre
2on Trimestre
3er Trimestre
Infraestructura de Comunicacions
Requeriments
Planificació
Aplicacions en comunicacions
Especificacions
Francesc Miralles2006
Disseny i
Prototipatge
Desplegament
Operació de
Xarxes i Serveis
Estructura PBL – ABP de cada Mòdul
Competències
Professionals
Estructura
Docència
Mòdul Formatiu
Projecte
Francesc Miralles2006
Blocs
Formatius
Mòdul formatiu de .... –
Estructura Docència
Pla Docent
Mòdul Formatiu
•10+2 setmanes
•Objectius d’aprenentatge,
activitats,
•Material
•Lliurables del projecte
•Avaluació
Professor Coordinador
Pla Docent
Projecte
Professor Tutor
Professor Lector
Francesc Miralles2006
Catalogació
•Infraestructura
Aules, espais de
treball per al grup,
taula, PC, armari
Eines:
Aula Global,
Treball en grup,
•Suport
Professionals
d’empreses
Contactes realitat
Tipologia de Sessions
• Classes de contingut (teòric o pràctic) (tots)
– Orientades a debatre i consolidar temes necessaris per
l'elaboració del projecte
• Classes de coordinació de projecte (tots)
– Orientades a debatre aspectes generals per l'elaboració del
projecte assignat
• Classes de coordinació global (tots)
– Orientades a consolidar el lligam de totes les activitats de la línia
de projecte
• Tutories d’equip de projecte (per equip)
– Orientades a resoldre dubtes i guiar l'elaboració del projecte
• Conferències (tota la classe)
– Orientades a portar experts externs i recopilar informació real
Francesc Miralles2006
Mòdul formatiu de .... – 1er curs
Estructura del Projecte a Resoldre
Dades
Resultats
Infraestructura
Objectiu de
l’Empresa
Aplicacions finals
Evolució
Tecnològica
Mòdul Formatiu
Projecte
Expresa GXiS, s.a.
Solució
Tècnica de
Gestió i
Operació
Solució
Organitzativa
Solució
Econòmica
Evolució de
Necessitats
Francesc Miralles2006
Mòdul formatiu de .... – 1er curs
Coneixements Teòrics
Definició
Imputació de
Costos - ABC
SLA’s
Gestió de
Serveis
Contractació
SLA’s
Processos i
Gestió de
Qualitat
SLA’s
Gestió
SLA’s
Francesc Miralles2006
Estructura
Organitzativa
Gestió de
Xarxa
Areas
funcionals
Protocols i
Eines de
Gestió
Avaluació
Àmbit
Projecte
Concepte
Tècnics (Requisits,
Viabilitat tècnica i
econòmica, ...)
Gestió i Administració
del Projecte
Habilitats
Professionals
Coneixem Contingut Teòric
ents
Contingut Pràctic
Francesc Miralles2006
Ind.
%
Grup Coav
%
%
%
%
%
%
%
%
%
No
No
%
No
No
Adquisició d’Habilitats
Nivell habilitat
B
A
temps
Francesc Miralles2006
Estructura Trimestral del Segon Curs
Mercat i Regulació
POLÍT. I REGUL.
DE LES TELECOM.
Empresa i Serveis
Implantació Projecte
MACROECONOMIA
PROJECTES
MICROECONOMIA
Mercat de la
Societat de la Inf.
Mercat i
Empreses de
Telecom
Gestió de Sistemes
i Serveis de la SI
Sistemes i Serveis de la SI
Sistemes de la
Societat de la Inf.
Serveis de la
Societat de la Inf.
Taller de Projectes
Gestió Empreses Telecom
Gest. i Direcció
d’Empreses
Gestió de la Innovació
Taller de Projectes
Francesc Miralles2006
Gestió i Finançament
Estructura del Projecte – 2on curs
Mercat i Regulació
Empresa i Serveis
Implantació Projecte
ENTORN
ENTORN
ENTORN
SERVEI/SIST.
EMPRESA
SERVEI/SIST.
EMPRESA
IMPLANTACIÓ
DEL
PROJECTE
Francesc Miralles2006
De quina manera ajuda l’ABP
• Facilitat d’integració
de competències
variades
• Situa el context de
l’aprenentatge en un
entorn real
• Ajuda a traslladar
l’estudiant com a
centre del procés
d’aprenentatge
Francesc Miralles2006
• Redirigeix el paper del
professor al de
facilitador del procés
d’aprenentatge
• Optimitza el grau
d’atenció
individualitzada que
s’ofereix als alumnes
Competències en els estudis d’enginyeria
•
•
Recollir, analitzar i
organitzar informació
Comunicar idees i
informació
•
Competències tècniques
•
Capacitat d’aprender al
llarg de la vida
•
Actitut cap a la pràctica
•
Pensament crític
•
Planificar i organitzar
actividats
•
Treballar amb altres i en
equip
•
Habilitats de comunicació i
comportament
•
Utilitzar idees i tècniques
matemàtiques
•
Orientació a l’empresa
•
Capacitat de síntesi de
solucions
•
Capacitat de treball en
equip
•
Resoldre problemes
•
Usar tecnologia
Queensland Board of Senior
Secondary School Studies
Francesc Miralles2006
Majewski,S. And Rubinska, B.
Contrastació amb la realitat
• Gap entre les capacitats dels titulats i les
necesitats empresarials
– En el nostre entorn
– A nivell internacional
• La perspectiva de la UE cap a l’EEES
– Promoure un ampli ventall de noves
competències
– Evitar frens i inhibidors
– Esperit de renovació
Francesc Miralles2006
Francesc Miralles2006
Francesc Miralles2006
Desplegament primer curs segon cicle
• > 70%, positiva o molt positiva la nova forma de
treballar
• > 80%, valoració de coneixements positiva,
– aplicabilitat,
– transferència pràctica
– expectatives inicials superiors
• Implementació, algunes deficiències
– Recursos Pedagógics
– Càrrega de treball
– Relació amb tutors
Francesc Miralles2006
Contrastació de dues experiències
• Valoració separada de la satisfacció pels continguts i la
metodologia docent utilitzada.
• Coincidència en la valoració de la comptabilització del
temps dedicat a l’estudi
– Amdues experiències pressuposaven una dedicació més
continua al llarg del curs
– “Xoc cultural”
• Activitats d’aprenentatge: divergència
– Es reclamen instruments docents distints de la sessió magistral
– Satisfacció per les tècniques d’aprenentatge actiu
• Presència de les tècniques d’aprenentatge actiu en la
innovació docent
Francesc Miralles2006
Accions i Efectes Correctors
•
•
•
•
Formació en ABP
Decàleg del tutor
Coordinació activitats
del projecte
•
– Repartiment de la
càrrega
– Periodicitat de les
sessions de tutoria
•
Informe de seguiment
•
•
•
Separació de continguts i
metodología
Alta valoració de
l’experiència i de les
competències
transversals
Activitats d’aprenentatge
Aprofitament de les tutoríes
•
•
Francesc Miralles2006
Recursos de suport al
treball en grup
Comptabilització del temps
d’estudi
Tutoríes: disponibilitat,
puntualitat
Nous passos
• Generalització de les tècniques d’aprenentatge
actiu
• Agilitzar la tasca dels tutors en la seva relació
amd els equips de treball
• Pla Docent com a mesura d’ajust del temps
esperat de dedicació
• Percepció de l’esforç degut al treball continuat
• Instruments de suport al treball en grup
• Altres temes puntuals
– Adequació continguts a coneixements previs
– Perfilar el rol del tutor
Francesc Miralles2006
Otros efectos puntuales
– Experiència negativa
•
•
•
•
•
Sistema d’avaluació
Còmput del temps de treball
Defectes en la coordinació
Exigència alta en l’avaluació
Excessiu control de les activitats en la supervisió
Francesc Miralles2006
Motivació
• Nou Plantejament de la Docència
• Alineament amb l’EEES i amb els
plantejaments de la Universitat
• Resposta als requeriments del mercat de
treball i a la construcció del perfil
professional dels enginyers/res
Francesc Miralles2006
Estructura global del 2on Cicle
CINQUÈ
Mercat de la
Societat de la Inf.
Gestió de la
Societat de la Inf.
POLÍTICA I REGULACIÓ
DE LES TELECOM.
Mercat i
Empreses de
telecom
QUART
Societat de la Informació
Sistemes de la
Societat de la Inf.
Serveis de la
Societat de la Inf.
ECONOMIA
PROJECTES
Gestió Empreses Telecom
Mercadotecnia i
Gestió de la Innovació
Gestió i Financiació
de Projectes
Gest. i Direcció
d’Empreses
Infraestructura de Comunicacions
Aplicacions en comunicacions
Francesc Miralles2006
Gestió de
Xarxes i Serveis
No todo es técnica
Los ingenieros reclaman más formación humanística en su
proceso de aprendizaje
Los ingenieros
licenciados de la UPC
apuestan por reducir
la carga técnica de
las asignaturas
MERCÈ BELTRAN - 10/07/2005
Barcelona
Los estudiantes de ingeniería de varias universidades españolas
consideran necesario humanizar la formación que reciben
durante sus estudios universitarios, ya que el 56% de los
titulados aseguran que "no se ha conseguido humanizar la
tecnología en las aulas". Así se desprende de un vasto estudio
realizado por los profesores Joan Carles Ambrojo y Jaume
Fabregat, auspiciado por la cátedra de la Victoriano Muñoz Oms,
de Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El trabajo se ha
realizado con entrevistas a más de 3.000 alumnos que cursan
distintas ramas de ingeniería en diversas universidades del
territorio español, licenciados de la UPC, mesas redondas con
profesores de la Politècnica y entrevistas a reconocidos
ingenieros que han salido de sus aulas.
Francesc Miralles2006
Francesc Miralles2006
include
making decisions,
setting priorities,
working in teams,
running meetings, and
negotiating.
Francesc Miralles2006
"We have to get away
from strict programming
and systems
development," says
George Voutes,
enterprise technology
programs manager
(Deutsche Bank AG)
"Those are skills to get into the field,
but we have to train our technology
people to think more like business
people and arm them with strong
communications skills."
Francesc Miralles2006
Francesc Miralles2006
Francesc Miralles2006
Desplegament primer curs segon cicle
• Anàlisi en components principals (1/2),
– Model Pedagògic, valoració molt positiva
• Mecanisme d’aprenentatge
• Millor aprofitament de l’esforç
• Innovació en la formació
– Coneixements
• Satisfacció per la seva utilitat i aplicabilitat
• Expectatives incumplides, relacionat amb les
activitats d’aprenentatge
– Activitats d’aprenentatge
• Poc satisfactori,
• S’esperaven altres instruments
Francesc Miralles2006
Desplegament primer curs segon cicle
• Anàlisi en components principals (2/2),
– Temps de dedicació
• Mala comptabilització
• Per sobre del que s’esperava (70%)
– Comunicació estudiant-professor
• Insatisfacció, 60%
• Forma parte del mateix component que les
activitats, l’aprenentatge i l’avaluació
Francesc Miralles2006
Efectes de la correcció
– Separació de continguts i metodología
– Alta valoració de l’experiència i de les
competències transversals
– Apareixen recursos de suport al treball en grup
• Major nombre d’alumnes
• Major evidència d’aquestes deficiències després de
solucionar-ne d’altres
– Millora
• Activitats
d’aprenentatge
• Aprofitament de les
tutoríes
Francesc Miralles2006
– Pendent
• Comptabilització del
temps d’estudi
• Tutoríes: disponibilitat,
puntualitat