Curs 2015-2016
Tendències de la televisió contemporània (20394)
Titulació/estudi: Grau en comunicació audiovisual
Curs: 2n
Trimestre: 3r
Nombre de crèdits ECTS: 4
Llengua o llengües de la docència: català
Professorat: Lau Delgado
Horari: Dilluns i dimecres de 15.30 a 17.30 h
Horari de tutories: Dimecres de 17.30 a 19 h (amb consulta prèvia)
1. PRESENTACIÓ DE L'ASSIGNATURA
L’objectiu de l’assignatura és doble: mostrar les característiques dels formats televisius actuals i dotar
l’alumnat de l’esperit crític necessari per poder analitzar el sector des de prismes diferents.
En el transcurs de les classes s’oferirà una visió completa del panorama televisiu que va més enllà del
contingut mitjançant l’anàlisi del context social, econòmic i sectorial de cada gènere televisiu; també
s’analitzarà detalladament el rol de la televisió pública en la nostra societat i el de les polítiques de
suport a l’audiovisual a Europa.
El curs també se centrarà en els canvis que provoquen les novetats tecnològiques com la proliferació de
nous gèneres televisius, noves formes de distribució i explotació, i l’emergència de nous models de
finançament.
2. METODOLOGIA
- Classes presencials
- Visita al Mercat Audiovisual de Catalunya
- Tutories presencials
- Treball individual
3. COMPETÈNCIES
 Habilitat per identificar els diferents formats televisius (contingut i forma) i per reconèixer-ne la
idiosincràcia i el context social, econòmic i sectorial.
 Capacitat per analitzar críticament textos i vídeos en diferents plataformes.
 Capacitat per analitzar les estructures, els continguts i els estils de la programació televisiva.
 Capacitat per dissenyar de document bàsic de venda d’un programa de televisió.
4. AVALUACIÓ
Lliurament d’una anàlisi crítica d’una notícia (es lliurarà a classe) i d’un assaig de temàtica lliure (amb la
validació prèvia del professor) sobre el contingut de l’assignatura.
- Anàlisi crítica: 20 % de la nota global (presentació obligatòria)
- Assaig: 80 % de la nota global
4.1. ANÀLISI CRÍTICA
Anàlisi crítica d’una notícia o informació relacionada amb l’àmbit de la televisió contemporània que serà
proposada pel professor a classe.
 Individual
 Puntuació: 20 % de la nota global
 Data límit de lliurament: dimecres 11 de maig
 Tipologia de lliurament: en format paper
 Extensió màxima: 1.200 paraules
4.2. ASSAIG
Assaig de temàtica lliure sobre el panorama actual televisiu. La temàtica és lliure, però l’ha d’aprovar el
professor.
 Individual
 Puntuació: 80 % de la nota global
 Data límit de lliurament de la proposta d’assaig: dimecres 4 de maig
 Data límit de lliurament final: dimecres 15 de juny
 Tipologia de lliurament: en format paper
 Extensió màxima: 4.000 paraules
4.2.1 Estructura de l’assaig
L’assaig ha de tenir les parts següents:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Abstracte
Introducció
Explicació de la tesi o l’objecte de l’assaig
Context social, econòmic o sectorial
Possibles respostes a la tesi exposada
Conclusions
Referències bibliogràfiques
4.3. CRITERIS D’AVALUACIÓ
En els dos lliuraments, els criteris de puntuació seran els següents:
- Coneixement: 30 %
Contextualització la tesi
- Anàlisi crítica i originalitat: 30 %
Avaluació dels diferents temes (visions, teories, realitats) relacionats amb la tesi
- Veracitat i referències: 20 %
Utilització d’arguments veraços i capacitat per referenciar correctament
- Comunicació: 20 %
Estructura del discurs i ús de la llengua
4.4. RECUPERACIÓ
Es podrà recuperar l’assignatura no superada amb un treball alternatiu, que tindrà com a data límit de
presentació el 22 de juliol del 2016. Els detalls d’aquest treball es comunicaran un cop publicades les
qualificacions finals.
5. CONTINGUTS. PROGRAMA DE L'ASSIGNATURA
Estudi dels formats, les tecnologies, els discursos i els procediments que caracteritzen la televisió
contemporània. Anàlisi de les antenes que emeten els continguts, de les productores que els generen i
dels espectadors que els consumeixen. L’assignatura també analitzarà l’evolució del rol de la televisió
pública i de les polítiques públiques de foment de l’audiovisual en l’àmbit televisiu a Europa.
Finalment, en el transcurs del curs s’estudiaran els nous formats televisius actuals vinculats a les
novetats tecnològiques i a les noves formes de relació amb l’espectador.
Tema 1. INTRODUCCIÓ A L’ASSIGNATURA I ALS FORMATS TELEVISIUS
1.1. Introducció a l’assignatura, explicació de la metodologia i els criteris d’avaluació.
1.2. Formats televisius contemporanis, anàlisi del context social i econòmic, i descripció de com s’han
estudiat.
Tema 2. FORMATS I – CONTINGUTS CULTURALS
2.1. Els formats culturals a la televisió contemporània. Rol d’aquests continguts en l’àmbit de la televisió
pública: voluntat o obligació? Perspectiva del programador i comportament dels espectadors.
2.2. Els canals especialitzats i les motivacions i la funcionalitat dels continguts culturals a la televisió.
Prescripció versus consum; perspectiva del sector cultural.
Tema 3. FORMATS II – CONTINGUTS DIVULGATIUS I CIENTÍFICS
3.1. La diversitat de formats: del vídeo tutorial/formatiu al format celebrity, passant per la virtuositat
tècnica. Els sistemes d’amortització del material audiovisual. Canals especialitzats: la transmissió del
coneixement com a espectacle televisiu i la concepció subjectiva de l’home, la natura i el regne
animal.
3.2. Rol dels continguts divulgatius en les televisions públiques i impacte i conseqüències en el
coneixement i l’actitud de l’espectador. La psicologia dels mitjans (Media Psychology) i la televisió
pro social. La visió utòpica versus la realitat.
Tema 4. FORMATS III – TELEVISIÓ D’ENTRETENIMENT
4.1. Els formats actuals en l’àmbit de la televisió d’entreteniment: dels concursos a la telerealitat, passant
pels talent shows i els late nights. El naixement del gènere a Catalunya i el context empresarial.
4.2. Anàlisi dels conceptes d’«hiperrealitat», «telerealitat», «ludificació» (activa i passiva) i de l’Ersatz
Social Engagement Theory. Usos i motivacions de l’ús de la segona pantalla.
Tema 5. NOVES FORMES DE GENERACIÓ, DISTRIBUCIÓ I EXPLOTACIÓ DE CONTINGUTS TELEVISIUS
5.1. Impacte de la irrupció de la digitalització, internet i la mobilitat en el sector televisiu. Conseqüències
d’aquests canvis en els continguts, els formats i en els mecanismes de distribució (VOD, narrativa
transmèdia, social TV i aplicacions de TV mòbil, 3D, 4K, realitat virtual, etc.).
5.2. Els nous mecanismes de finançament i d’explotació publicitària i comercial de la televisió
contemporània (freemium o de semipagament, pagament per visió, comerç electrònic, branded
content o contingut de marca, explotació transmèdia, etc.).
Tema 6. COM PLANTEJAR I ANALITZAR UN PROGRAMA DE TELEVISIÓ
6.1. Com es genera un programa de televisió, des de la idea inicial fins al document de venda.
6.2. Reflexió sobre la crítica, la prescripció i l’anàlisi de la televisió contemporània.
Tema 7. FORMATS IV – FICCIÓ A LA TELEVISIÓ
7.1. Les tendències actuals de la ficció televisiva europea (sèries, telefilms, coproducció cinematogràfica,
websèries) posant atenció en dos aspectes clau: el fenomen de les sèries de ficció escandinaves i la
relació entre l’èxit en el sector editorial i la ficció televisiva.
7.2. Certàmens especialitzats en ficció televisiva i certàmens cinematogràfics. Cas d’estudi: estratègies
dels productors de ficció per accedir al finançament i a la compra de drets del mercat televisiu
internacional. Convidat: Sebas Mery, director de Life & Pictures, productor de The Analyst, Zero, Fill
de Caín o Càsting, entre d’altres.
Tema 8. FORMATS V – CONTINGUTS INFORMATIUS
8.1. Els formats informatius nascuts en l’era contemporània. La conversió de la informació en un format
d’entreteniment i la rellevància de la social TV.
8.2. L’evolució dels canals especialitzats: de la lògica analògica a la paradoxa digital. La caiguda de la
preeminència dels canals públics.
Tema 9. FORMATS VI – DOCUMENTALS
9.1. El rol dels documentals en la televisió contemporània a Europa. La confluència entre el contingut i
l’exercici d’estil. El documental a Catalunya, polítiques de finançament i programació.
9.2. Noves formes de documentar la realitat: punt de vista, contingut i relació amb l’espectador.
Tema 10. MERCATS TELEVISIUS
La classe s’impartirà al Centre Audiovisual de Granollers en el transcurs del Mercat Audiovisual de
Catalunya (MAC). Reflexions sobre els continguts del MAC 2016 i descripció dels mercats televisius
europeus principals.
Tema 11. FORMATS VII – NOUS FORMATS TELEVISIUS
11.1. Referents i evolució dels gèneres dels nous formats televisius a Catalunya. Distinció entre la
definició d’aquest gènere per part de les diferents antenes i anàlisi del fenomen de la televisió de
proximitat a Barcelona.
11.2. Noves tendències en l’àmbit dels nous gèneres televisius des del punt de vista dels continguts, la
interacció amb l’espectador i els nous avenços tecnològics: TV interactiva, slow TV, narració
transmèdia, Periscope o BBC Taster, entre d’altres.
Tema 12. TV EUROPEA, PERSPECTIVES DE FUTUR
Perspectives de futur de la televisió pública i privada a Europa; regulació i programes de suport
sectorials (programa Media). La crisi del sistema cooperatiu, la utopia del mercat comú de drets
audiovisuals i l’amenaça dels nous operadors de VOD (el fenomen Netflix).
6. BIBLIOGRAFIA I RECURSOS DIDÀCTICS
Bibliografia bàsica
CALLEJO, J. La audiencia activa. El consumo televisivo: discursos y estrategias. Madrid: Centro de
Investigaciones Sociológicas (CIS), 1995.
CASTELLS, M. La Era de la Información. La Sociedad Red. Madrid: Ed. Alianza, 1996.
CASTELLS, M. La Era de la Información. El poder de la identidad. Madrid: Ed. Alianza, 1997.
CASTELLS, M. La Era de la Información. Fin de milenio. Madrid: Ed. Alianza, 1998.
RAMONET, I. (ed.). La post-televisión, multimedia, Internet y globalización económica. Barcelona: Ed. Icaria,
2002. (Antrazyt, 180).
Bibliografia complementària
BOURDIEU, P. Sobre la televisión. Barcelona: Ed. Anagrama, 1997.
CARRILLO, N. El periodismo volátil. ¿Cómo atrapar la información política que se nos escapa? Barcelona:
Ed. UOC, 2013.
CARRIÓN, J. Teleshakespeare. Madrid: Ed. Errata Naturae, 2011.
DOYLE, G. Understanding Media Economics. Londres: SAGE, 2013.
EVANS, E. Transmedia Television: Audiences, New Media, and Daily Life. Oxford: Ed. Routledge, 2013.
GILES D. Media Psychology. Mahwah (Nova Jersey): Lawrence Erlbaum Associates, 2003.
JENKINS, H. Convergence Culture: Where Old and New Media. Nova York: NYU Press, 2006.
LESSIG, L. Free Culture: How Big Media Uses Technology and the Law to Lock Down Culture and Control
Creativity. Nova York: The Penguin Press, 2004
LOTZ, A. D. The Television will be Revolutionized. Nova York: NYU Press, 2014.
NEIRA, E. La otra pantalla. Redes sociales, móviles y la nueva televisión, 2015. Barcelona: Ed. UOC.
SCOLARI, C. A. Narrativas Transmedia: Cuando todos los medios cuentan. Bilbao: Deusto, 2013.
VILCHES, L. (coord.) Convergencia y transmedialidad. La ficción después de la TDT en Europa e
Iberoamérica. Barcelona: Gedisa Editorial, 2013.
Articles
BAHAMONDES, P. «De qué hablamos con televisión cultural». La tercera, 2015.
BROC, E. «Así es ser crítico de televisión». VICE, 2015.
CERVERA, J. «VICE: el imperio hipster de la información». Eldiario.es, 2014.
COLLINS, F. «Doctor Who: The Transmedia Experience». Television Heaven, 2011.
CRESPO, I. «Las series se consolidan en los festivales de cine». El País, 2016.
CRUZ, V. «Oligopolios mediáticos: La televisión contemporánea y las barreras de entrada». Revista
Telos, 56. 2009.
DELGADO, L. «Contenidos culturales y TV: un matrimonio en crisis». Innovación audiovisual, 2015.
DELGADO, L. «¿Cómo sacarle más jugo a la gamificación pasiva?». Innovación audiovisual, 2016.
HAYES, G. P. «Cómo escribir una biblia transmedia». El blog de Eduardo Prádanos (trad. d’E. Prádanos),
2012.
JACKSON, M. «El ministerio transmedia». Innovación audiovisual, 2016.
OSTERHOLM, J. «How brands use entertainment to effectively advertise products & case study: BMW’s “The
Hire”». ODM Group, 2013.
PALOMO, M. Á. «Televisión informativa y educativa». El País, 2015.
PRÁDANOS, E. «La narrativa Transmedia multiplica exponencialmente las posibles vías de monetización».
Panorama audiovisual, 2013.
SOLÀ, P. «El modelo Netflix, ¿un obstáculo para la conversión?». La Vanguardia, 2016.
Webgrafia
BBC Taster
Canal Arte
Discovery Channel
Docs Barcelona
Innovación audiovisual
Input
La otra pantalla
Miniput
MipTV
Redbull.tv
Serializados
Visionats
0 responsables. Barret Films.
A fondo. Joaquín Soler Serrano, RTVE
Amb títol. Neus Ballús, UPF.
Arsenal. Manuel Huerga, TVC.
Arts i oficis. «Videojocs». Lau Delgado, TVC.
Autòpsia TV (Disseccionant la TV pública). Pantalles CCCB.
BergensBanen minutt for minutt HD
Playground. Carlo Padial.
Ciutat morta. Xavier Artigas i Xapo Ortega.
Democracy Now!
El hombre y la tierra. «El hombre y el lobo». Félix Rodríguez de la Fuente, RTVE.
Europe’s Jewish Exodus. VICE.
Farmed & Dangerous. Chipotle & Piro - MIP Digital Fronts.
L’aprenent de pilot. Lau Delgado, TVC.
L’illa del tresor. Joan Barril i Joan Ollé, TVC.
«Tecnologías de presente». Pol Turrent, MAC 2015.
Our World War. BBC Interactive Episodes.
Roy Andersson Commercials, part 3.
That Damned Cow. Tim Prevett.
Tertulians. Pioneros del 2000, XTVL (Programació DO).
The History of God. National Geographic.
Zero (episodi 1). David Victory, Scott Free.