SESSIÓ DEL CLAUSTRE UNIVERSITARI.
ACTA NÚMERO 15
Lloc: auditori de l’àgora Jordi Rubió i Balaguer
Data: 20 i 21 de maig del 2003
Primera reunió: 20 de maig del 2003
Hora d’inici: 10.10
Hora d’acabament: 18.20
De les 14.00 a les 16.00 hores es produeix una interrupció
Hi assisteixen els claustrals següents:
Presidenta: M. Rosa Virós i Galtier, rectora.
Mesa del Claustre: Jaume Bertranpetit Busquets; Consuelo Chacartegui Jávega; Fernando
Cerdà Albero; Eusebi Colàs Neila; Lydia García Escobosa.
Vocals:
Membres nats:
Miquel Berga Bagué; Jaime Delgado Mercè; Gosta Esping Andersen; Josep Fargas
Ferández; Pere Fons Vilardell; Jaume Guillamet Lloveras; Jordi Guiu Paya; Guillem
López Casanovas; Juan Miquel González de Audicana; Jordi Pérez Sánchez; Sergi
Schaaff i Casals, i Joaquín Tena Millán.
Cossos docents doctors:
Antònia Agulló Agüero; Joaquim Albareda Salvadó; Alexandre Alsina Keith; Victòria
Alsina Keith; Oriol Amat Salas; José Francisco Aramburu Beltrán; Benito Arruñada
Sánchez; M. Eugènia Aubet Semmler; Antoni Badia Cardús; Montserrat Ballarín Espuña;
Joan Benach Rovira; Josep Blat Gimeno; Antoni Bosch Domènech; Núria Bouza Vidal;
Jenny Brumme; Antonio Cabrales Goitia; Francesc Calafell Majó; Xavier Calsamiglia
Blancafort; Jordi Camí Morell; Maria Dolors Cañada Pujols; Albert Carreras de
Odriozola; Jaume Casals Pons; Josep Maria Casasús Guri; Daniel Cassany i Comas;
Fernando Cerdà Albero; Consuelo Chacartegui Jávega; Victòria Cirlot Valenzuela; Lluís
Codina Bonilla; José Luis Crespán Echegoyen; Montserrat Cuchillo Foix; Anna Cuxart
Jardí; Juana María Díez Antón; Joan Egea Fernández; Olga Esteve Ruescas; David Felip
Saborit; M. Ángeles Félix Ballesta; Francisco Javier Fernández Buey; Dolors Folch
Fornesa; Domènec Font Blanch; Josep M. Fontana Mèndez; Caterina Garcia Segura;
Jaume Garcia Villar; M. Teresa García-Milà Lloveras; Cristina Gelpí Arroyo; Josep
Gifreu Pinsach; Fernando Guirao Piñeiro; Jordi Ibáñez Fanés; Pere Jódar Martínez; Jacint
Jordana Casajuana; Carmen López Ferrero; Julia López López; Albert Marcet Torrens;
José M. Marín Vigueras; Louise Elizabeth McNally; Antonio Monegal Brancós; Josep
Joan Moreso Mateos; Guilhem Naro Rouquette; Vicenç Navarro López; Marcel Ortín
Rull; Francesc Pallarés Porta; Jaume Paradís Balaux; Francesc Pedró i Garcia; Luis
Pejenaute Rodríguez; Luis Alberto Pérez Jurado; Carmen Pérez Vidal; Xavier Perramon
Tornil; Michael Pfeiffer; Marina Picazo Gurina; Montserrat Quesada Pérez; Joëlle Rey
Vanin; Helène Rufat Perelló; Francesc Xavier Ruiz Collantes; José Ramón Salelles
Climent; Josep Sandiumenge Farré; Ferran Sanz Carreras; Albert Satorra Brucart;
Mariano Sentí Clapés; Daniel Serra de la Figuera; Mariano Torcal Loriente; Mireia
Trenchs i Parera; Frederic Udina Abelló; Enric Vallduví Botet; Isabel Valverde Zaragoza;
1
Pelegrí Viader Canals; Josep Maria Vilajosana Rubio; Ramon Villanova i Fortuny;
Teresa Vinardell Puig, i Carles Viver Pi-Sunyer.
Cossos docents no doctors; professorat i investigadors contractats; ajudants i becaris:
Ignasi Areal Calama; Eloi Batlle i Mont; Aurora Bel Gaya; Francesc Xavier Benavente
Burian; Núria Boada Centeno; Eusebi Colàs Neila; David Comas Martínez; Juan M.
Corbella Cordomí; M. Aurora Corominas Serra; Vicente Cuñat Martínez; Víctor Farías
Zurita; Eugeni García Alegre; Enric Peig Olivé; José Sebastián Penalva Zuasti; Núria
Pumar Beltran; Ana Isabel Romero Sire; Miquel Salvador Serna; Isabel Sánchez de
Movellán Torent; Carles Tebé Soliano, i Ernesto Villanueva López.
Estudiants:
Andrés Catalán Cárdenas; Alex Centelles Pardo; Sebastián Esteban Gurdulich; Sergio
Estévez Jiménez; Maria Luria Roig; Ignacio Marín García; Pol Planas Callicó; Joan
Planas Iglesias; Ricard Ribera Llorens; Carlos Sáez Sánchez; Eulàlia Sanz Mitats; Àngel
Serra i Campos; Lluís Viñas Peitabí, i Mariano Viviani San Emetrio.
Personal d'administració i serveis:
Robert Adrià Florensa; Joan Alòs Marquès; Agustí Argimón i Ribas; Meritxell Blasco
Orellana; Joaquim Borràs i Gómez; M. Pilar Carrasco Delgado-Aguilera; Rosalia Escrivà
Orte; Lydia Garcia Escobosa; Marta Germà Escobedo; Cristina Gorgues Griñán;
Margarida Gual Perelló; M. Cecilia Jaques Querol; Francisco Jorge Blanco; Anna Magre
Ferran; Coro Pozuelo Batista; Iolanda Sabater Anell; Pau Solà i Ysuar; M. José Solanas
López; Eulàlia Solé Solano, i Joan Trench Rubal.
Secretari: Tomàs de Montagut i Estragués.
Secretària general adjunta: Montserrat Vives i Cruells, que actua de secretària d'actes.
Han excusat la seva absència:
Membres nats:
Pilar Estelrich Arce.
Cossos docents doctors:
Josep M. Antó Boqué; Coloma Ballester Nicolau; Jaume Bertranpetit Busquets; Carles
Besa Camprubí; Walter Garcia-Fontes Badanian; Josep Lloreta Trull; i Patrick
Zabalbeascoa Terran.
Estudiants:
Ramon Campabadal Ràfols, i Oriol Escura Herencia.
Absents:
Membres nats:
Joan Vinyes Sanz.
Cossos docents doctors:
2
David Andreu Martínez; Rafael Argullol Murgadas; Marc Carrillo López; Oriol
Casanovas i La Rosa; M. Teresa Castiñeira Palou; Francesc Xavier Cuadras Morató;
Salvador del Rey Guanter; Lourdes Díaz Rodríguez; Anna Espunya i Prat; Xavier Freixas
Dargallo; María Luisa Fuster Pérez; José García Montalvo; Fernando Giraldez Orgaz;
José Miguel López-Botet Arbona; Francisco Málaga Diéguez; Pedro Notó i Brulles;
Estela Ocampo Siquier; Miquel Oliver Riera; Dolors Oller Rovira; Ana Quiñones
Escámez; Francisco Real Arribas; Santiago Ripol Carulla; Enrique Saperas Lapiedra;
Jorge Segura Noguera; Jesús María Silva Sánchez; Jaume Solé Riera; Amador Vega
Esquerra, i Eva Ventura Colera.
Cossos docents no doctors; professorat i investigadors contractats; ajudants i becaris:
Elena Iarotsinska, i Natàlia Karelaia.
Estudiants:
Laia Balasch Solé; Jaume Bauça Leira; David Cid Colomer; Roger Faja Sánchez; Naeva
Franco Dahan; Guillem d'Efak Fullana Ferré; M. Emilia Garcia Appendini; David
Gimeno Ruiz de Porras; Joan Manel Gutiérrez Albentosa; Sergi Lozano Torres; Marta
Mach Beneytu; Mònica Martínez Bravo; Francesc Xavier Menós Cabré; Laia Miró Prat;
Gustavo Murillo Fernández-Valdés; Zaida Palet Montero; Carles Pedragrosa Torres; Abel
Ramon Vidal; Núria Ribas Fito, i Ricard Ribera Llorens.
Personal d'administració i serveis:
Montserrat Berenguer Sau, i Teresa Coll Font.
Segona reunió: 21 de maig del 2003
Hora d’inici: 13.20
Hora d’acabament: 14.00
Hi assisteixen els claustrals següents:
Presidenta: M. Rosa Virós i Galtier, rectora.
Mesa del Claustre: Jaume Bertranpetit Busquets; Consuelo Chacartegi Jávega; Fernando
Cerdà Albero; Eusebi Colàs Neila, i Lydia García Escobosa.
Vocals:
Membres nats:
Jaime Delgado Mercè; Josep Fargas Ferández; Pere Fons Vilardell; Jaume Guillamet
Lloveras; Jordi Guiu Paya; Juan Miquel González de Audicana; Jordi Pérez Sánchez;
Sergi Schaaff i Casals, i Joaquín Tena Millán.
Cossos docents doctors:
Joaquim Albareda Salvadó; Alexandre Alsina Keith; Victòria Alsina Keith; José
Francisco Aramburu Beltrán; M. Eugènia Aubet Semmler; Antoni Badia Cardús;
Montserrat Ballarín Espuña; Coloma Ballester Nicolau; Joan Benach Rovira; Jaume
Bertranpetit Busquets; Josep Blat Gimeno; Antoni Bosch Domènech; Jenny Brumme;
Antonio Cabrales Goitia; Francesc Calafell Majó; Xavier Calsamiglia Blancafort; Jordi
Camí Morell; Albert Carreras de Odriozola; Jaume Casals Pons; Josep Maria Casasús
Guri; Fernando Cerdà Albero; Consuelo Chacartegui Jávega; Lluís Codina Bonilla; José
3
Luis Crespán Echegoyen; Montserrat Cuchillo Foix; Anna Cuxart Jardí; Lourdes Díaz
Rodríguez; Juana María Díez Antón; Joan Egea Fernández; Anna Espunya i Prat; Olga
Esteve Ruescas; David Felip Saborit; M. Ángeles Félix Ballesta; Francisco Javier
Fernández Buey; Dolors Folch Fornesa; Domènec Font Blanch; Josep M. Fontana
Mèndez; Xavier Freixas Dargallo; Caterina Garcia Segura; M. Teresa García-Milà
Lloveras; Cristina Gelpí Arroyo; Fernando Guirao Piñeiro; Pere Jódar Martínez; Jacint
Jordana Casajuana; Carmen López Ferrero; Julia López López; José Miguel López-Botet
Arbona; Francisco Málaga Diéguez; Albert Marcet Torrens; José M. Marín Vigueras;
Louise Elizabeth McNally; Antonio Monegal Brancós; Josep Joan Moreso Mateos;
Vicenç Navarro López; Miquel Oliver Riera; Marcel Ortín Rull; Francesc Pallarés Porta;
Jaume Paradís Balaux; Francesc Pedró i Garcia; Carmen Pérez Vidal; Xavier Perramon
Tornil; Marina Picazo Gurina; Montserrat Quesada Pérez; Joëlle Rey Vanin; Helène
Rufat Perelló; José Ramón Salelles Climent; Josep Sandiumenge Farré; Ferran Sanz
Carreras; Albert Satorra Brucart; Mariano Torcal Loriente; Mireia Trenchs i Parera; Enric
Vallduví Botet; Isabel Valverde Zaragoza; Eva Ventura Colera; Pelegrí Viader Canals;
Josep Maria Vilajosana Rubio; Ramon Villanova i Fortuny; Teresa Vinardell Puig, i
Carles Viver Pi-Sunyer.
Cossos docents no doctors; professorat i investigadors contractats; ajudants i becaris:
Ignasi Areal Calama; Eloi Batlle i Mont; Aurora Bel Gaya; Núria Boada Centeno; Eusebi
Colàs Neila; David Comas Martínez; Juan M. Corbella Cordomí; M. Aurora Corominas
Serra; Vicente Cuñat Martínez; Víctor Farías Zurita; Enric Peig Olivé; José Sebastián
Penalva Zuasti; Núria Pumar Beltran; Ana Isabel Romero Sire; Miquel Salvador Serna;
Carles Tebé Soliano; i Ernesto Villanueva López.
Estudiants:
Sebastián Esteban Gurdulich; David Gimeno Ruiz de Porras; Maria Luria Roig; Ignacio
Marín García; Pol Planas Callicó; Joan Planas Iglesias; Ricard Ribera Llorens; Carlos
Sáez Sánchez; Eulàlia Sanz Mitats; Àngel Serra i Campos; Lluís Viñas Peitabí i Mariano
Viviani San Emetrio.
Personal d'administració i serveis:
Joan Alòs Marquès; Agustí Argimón i Ribas; Meritxell Blasco Orellana; Joaquim Borràs
i Gómez; M. Pilar Carrasco Delgado-Aguilera; Teresa Coll Font; Rosalia Escrivà Orte;
Lydia Garcia Escobosa; Marta Germà Escobedo; Cristina Gorgues Griñán; Margarida
Gual Perelló; M. Cecilia Jaques Querol; Francisco Jorge Blanco; Anna Magre Ferran;
Iolanda Sabater Anell; Pau Solà i Ysuar; M. José Solanas López; Eulàlia Solé Solano, i
Joan Trench Rubal.
Secretari: Tomàs de Montagut i Estragués.
Secretària general adjunta: Montserrat Vives i Cruells, que actua de secretària d'actes.
Han excusat la seva absència:
Membres nats:
Pilar Estelrich Arce.
Cossos docents doctors:
Antònia Agulló Agüero; Josep M. Antó Boqué; Carles Besa Camprubí; Walter GarciaFontes Badanian; Josep Lloreta Trull, i Patrick Zabalbeascoa Terran.
4
Estudiants:
Ramon Campabadal Ràfols, i Oriol Escura Herencia.
Absents:
Membres nats:
Miquel Berga Bagué; Gosta Esping Andersen; Guillem López Casanovas, i Joan Vinyes
Sanz.
Cossos docents doctors:
Oriol Amat Salas; David Andreu Martínez; Rafael Argullol Murgadas; Benito Arruñada
Sánchez; Núria Bouza Vidal; Maria Dolors Cañada Pujols; Marc Carrillo López; Oriol
Casanovas i La Rosa; Daniel Cassany i Comas; M. Teresa Castiñeira Palou; Victòria
Cirlot Valenzuela; Francesc Xavier Cuadras Morató; Salvador del Rey Guanter; María
Luisa Fuster Pérez; José García Montalvo; Jaume Garcia Villar; Josep Gifreu Pinsach;
Fernando Giraldez Orgaz; Jordi Ibáñez Fanés; Guilhem Naro Rouquette; Pedro Notó i
Brulles; Estela Ocampo Siquier; Dolors Oller Rovira; Luis Pejenaute Rodríguez; Luis
Alberto Pérez Jurado; Michael Pfeiffer; Ana Quiñones Escámez; Francisco Real Arribas;
Santiago Ripol Carulla; Francesc Xavier Ruiz Collantes; Enrique Saperas Lapiedra; Jorge
Segura Noguera; Mariano Sentí Clapés; Daniel Serra de la Figuera; Jesús María Silva
Sánchez; Jaume Solé Riera; Frederic Udina Abelló, i Amador Vega Esquerra.
Cossos docents no doctors; professorat i investigadors contractats; ajudants i becaris:
Francesc Xavier Benavente Burian; Eugeni García Alegre; Elena Iarotsinska; Natàlia
Karelaia, i Isabel Sánchez de Movellán Torent.
Estudiants:
Laia Balasch Solé; Jaume Bauça Leira; Andrés Catalán Cárdenas; Alex Centelles Pardo;
David Cid Colomer; Sergio Estévez Jiménez; Roger Faja Sánchez; Naeva Franco Dahan;
Guillem D'Efak Fullana Ferré; M. Emilia Garcia Appendini; Joan Manel Gutiérrez
Albentosa; Sergi Lozano Torres; Marta Mach Beneytu; Mònica Martínez Bravo; Francesc
Xavier Menós Cabré; Laia Miró Prat; Gustavo Murillo Fernández-Valdés; Zaida Palet
Montero; Carles Pedragrosa Torres; Abel Ramon Vidal; Núria Ribas Fito, i Ricard Ribera
Llorens.
Personal d'administració i serveis:
Robert Adrià Florensa; Montserrat Berenguer Sau, i Coro Pozuelo Batista.
Ordre del dia
1. Debat de les esmenes presentades i aprovació, si escau, del projecte d’Estatuts de la
Universitat Pompeu Fabra.
2. Torn obert de paraules.
5
Acords:
1. Debat de les esmenes presentades i aprovació, si escau, del projecte d’Estatuts de la
Universitat Pompeu Fabra
D’acord amb allò previst a la disposició transitòria cinquena de la Llei 1/2003, de 19 de
febrer, d’universitats de Catalunya i disposicions transitòries segona i tercera de la Llei
orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats,
S’aproven els Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra per majoria absoluta dels membres
presents del Claustre (121 a favor, 3 en contra, 13 abstencions), que consten com a annex
1 d’aquesta acta.
En conseqüència, s’eleven a la Generalitat de Catalunya, a través del Departament
d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, als efectes de la seva aprovació.
Deliberacions:
1. Debat de les esmenes presentades i aprovació, si escau, del projecte d’Estatuts de la
Universitat Pompeu Fabra
La rectora inicia la sessió donant la benvinguda als claustrals que han d’aprovar els nous
Estatuts de la UPF. Agraeix als membres de la ponència, en nom de tots els claustrals, el
treball realitzat. Recorda que està composta pels professors dels cossos docents prof.
Francisco Fernández Buey, prof. Carles Viver, prof. Albert Carreras i prof. Jordi Camí;
professors de la resta de categories, prof. Núria Pomar; representant dels estudiants de tercer
cicle, Sr. David Gimeno; representant dels estudiants de primer i segon cicle, Sr. Joan Planas
i el representant del personal d’administració i serveis, Sr. Pau Solà. La ponència ha tingut
l’assistència tècnica de la secretària general adjunta, Sra. Montserrat Vives; i ha tingut de
secretari el secretari general de la UPF, prof. Tomàs de Montagut. Explica que, en la sessió
d’avui, primerament el Sr. Joan Planas presentarà el projecte d’Estatuts en nom de la
ponència i a continuació el secretari general explicarà les diverses qüestions relacionades
amb les esmenes i el seu debat.
A continuació, el secretari general dóna la paraula al Sr. Joan Planas, qui presenta el projecte
d’Estatuts, la transcripció del qual es fa constar a l’annex 2 d’aquesta acta.
Seguidament el secretari general fa una introducció al debat de les esmenes. Explica que en
el període de presentació d’esmenes se’n van presentar 41, de les quals dues van ser
acceptades com esmenes tècniques i com a tals incorporades directament al text. Queden 39
esmenes, que han estat les publicades al Butlletí Oficial del Claustre i comunicades als
claustrals.
S’ha demanat un informe a l’Assessoria Jurídica, completat després amb un segon
informe, sobre les esmenes presentades. Aquest informe va afectar les esmenes 3, 5, 8, 9,
10, 11, 16, 18, 20, 26, 31, 32, 33 i 34. L’esmentat informe s’ha tramès als esmenadors,
que, com a conseqüència d’aquest, han retirat les esmenes següents: 2, 3, 5, 8, 17, 30, 31,
33, 36 i 39.
En altres casos, a partir de l’informe i del que plantejaven les esmenes presentades, la
ponència ha considerat la possibilitat de corregir redaccions tècnicament millorables i ha
proposat als esmenadors arribar a transaccions de redactat.
Així, la ponència i els esmenadors proposen una transacció a l’esmena 20 consistent a
eliminar la primera línia de l’apartat 2 de l’article 92 del projecte que diu “el professorat
6
a què fan referència els apartats a) i b) de l’apartat anterior té caràcter permanent o
temporal” perquè generava confusió. Aquesta transacció es considera tècnica; tot i així es
demana si algun claustral, un mínim de cinc membres, vol mantenir el text del projecte.
Cap claustral s’oposa a aquesta transacció, per la qual cosa queda incorporada al text.
També com a resultes de l’informe de l’Assessoria Jurídica, els esmenadors i la ponència
proposen una transacció a l’esmena 26 en el sentit de redactar la frase esmenada de
l’article 102.3 “les propostes han de ser aprovades per les comissions de professorat o
per l’òrgan del departament competent per proposar la provisió de places segons el seu
reglament” per la següent a la part final: “de l’òrgan competent del departament per
endegar el procés de provisió de places segons el seu reglament”. Aquesta transacció es
considera tècnica; tot i així es demana si algun claustral vol mantenir el text del projecte.
Cap claustral s’oposa a aquesta transacció, per la qual cosa queda incorporada al text.
Quant a l’esmena 32, la ponència, a partir de l’esmena, se n’ha adonat que s’exigia un
requisit més alt als professors titulars d’universitat que pertanyin a comissions d’accés a
cossos docents que el previst a la legislació vigent; com que aquesta no és la intenció, es,
una vegada parlat amb els signants de l’esmena, a l’article 106.1 substituir la frase “Els
professors que pertanyin als cossos docents han de tenir reconeguts, com a mínim, dos
períodes tant de recerca com de docència, i els altres membres han de complir els
requisits establerts en la legislació vigent” per la frase següent: “els membres de les
comissions han de satisfer els requeriments de competència investigadora previstos a la
legislació vigent”. Aquesta transacció es considera tècnica; tot i així es demana si algun
claustral vol mantenir el text del projecte. Cap claustral s’oposa a aquesta transacció, per
la qual cosa queda incorporada al text.
El secretari general explica que hi ha un darrer cas, en què l’esmentat informe de
l’Assessoria Jurídica apuntava sobre la no-subjecció a la legalitat d’algun extrem i
apuntava possibles redaccions que la fessin possible. Aquest és el cas de l’esmena 18, en
què els esmenadors i la ponència proposen un redactat que possibilitaria una transacció de
l’esmena, en el benentès que aquest dret també s’inclouria a l’article 126, drets del PAS,
amb la lletra d):
Article 94 e) Negociar amb la Universitat, per mitjà dels seus representants, les
condicions de treball.
El secretari general demana si algun claustral vol mantenir el text del projecte. Cap
claustral s’oposa a aquesta transacció, per la qual cosa queda incorporada al text.
Finalment, explica que també a resultes de l’esmentat informe de l’Assessoria Jurídica, es
va demanar als esmenadors signataris de l’esmena 16 (votació d’elecció del síndic de
Greuges de la UPF) que aclarissin l’expressió “majoria absoluta del quòrum”, després
d’haver fet arribar a la Mesa que volen referir-se a la majoria absoluta dels claustrals
presents (sempre que hi hagi quòrum).
Aclareix també que pel que fa a les esmenes 9, 10 i 11, la part que fa referència al temps
complet no es tindrà en compte, a resultes d’allò dit a l’informe de l’Assessoria Jurídica.
L’esmena queda igual pel que fa a la resta.
A continuació explica que la Mesa i la Ponència van acordar ordenar les esmenes per grups
temàtics, en concret, en tres: a) Òrgans de govern; b) Comunitat universitària; i c)
Professorat. Per tant, la discussió mantindrà aquests apartats sense perjudici que la ponència,
per a una millor defensa del projecte, faci agrupacions d’esmenes dins d’aquests apartats.
Per tant, la ponència defensarà el projecte per cada bloc indicat i a continuació es
discutiran les esmenes relatives a aquell bloc. La ponència pot decidir defensar el text
7
abans o després de la defensa de l’esmena. Les esmenes seran defensades pel primer
signant, que disposarà de cinc minuts. La ponència no consumeix torn. A continuació,
s’obrirà un torn a favor de l’esmena i un torn en contra; cada intervinent disposarà de cinc
minuts. En funció del nombre de paraules demanades, la Mesa podà demanar major
brevetat. Per evitar l’ús de la paraula sobre posicions ja definides pel primers signant de
l’esmena, en el torn a favor no podran intervenir els cinc primer signants de l’esmena.
Acabat el primer torn a favor i en contra, a judici de la Mesa o d’un 10% dels claustrals,
s’obrirà un torn addicional, amb tres minuts per intervenció. En qualsevol moment es pot
donar la paraula per a rèpliques o rectificacions, de cinc minuts, o per al·lusions, de tres
minuts.
Quant a la votació de les esmenes, explica que requereix la majoria simple (més vots a
favor que en contra sempre que les abstencions no superin el 50% dels vots positius i
negatius). Si en la primera votació no s’assoleix la majoria en aquests termes, cal obrir un
nou torn d’intervencions i procedir a una nova votació, en la qual no es comptabilitzaran
les abstencions. El refús de vot es comptarà com una abstenció, d’acord amb l’article 7.3
del reglament del Claustre. També explica que per facilitar el recompte, s’han distribuït
paperetes de colors. El color verd és per als vots positius; el color vermell, per als vots
negatius, i el color blanc és per a les abstencions.
Així, doncs, les esmenes que van a discussió són la 1, 4, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14 (bloc
del Òrgans de govern), 15, 16 (bloc Comunitat universitària), 19, 21, 22, 23, 24, 25, 27,
28, 29, 34, 35, 37 i 38 (bloc de Professorat).
També aclareix que la Mesa ha decidit que els articles del projecte que no han tingut esmena,
per no fer una votació un per un, cosa que suposaria més de dues-centes votacions,
s’entendrà que es donen per aprovats, sense perjudici de la votació de conjunt dels Estatuts.
A continuació comença el debat de les esmenes, que modera el prof. Ferran Cerdà.
Esmena 1
Article esmenat
Article 40.2
El prof. Jaume Paradís justifica l’esmena dient que aquesta incorporació al Consell de
Govern eixampla els graus de participació i de comunicació. El nou marc legislatiu ha
modificat aquest òrgan, que passa a tenir una composició de gairebé 60 persones amb
competències molt importants, algunes de les quals corresponien abans al Claustre. És en
aquest marc que es presenta l’esmena. Un dels seus elements és poder fer arribar la
informació dels grans acords als col·lectius. Reconeix que s’ha fet un gran esforç per fer
arribar un resum dels acords, però la presència física dels treballadors farà arribar millor la
informació als col·lectius. L’activitat d’aquests òrgans de representació és sindical però
també de defensa de les institucions públiques, i per això la necessitat d’assistir físicament
als òrgans que decideixen els grans temes. No es demana el vot per no alterar l’estructura
prevista. Sí en canvi, tenir veu per recollir els elements del debat i poder traslladar temes
negociats dels col·lectius.
El prof. Carles Viver explica que s’ha estudiat amb molta cura aquesta esmena, que
podria ser positiva en alguns elements però que finalment té més inconvenients que
avantatges. Entén que el Consell de Govern és un òrgan molt delicat, ja que és l’òrgan de
govern de la Universitat on radiquen les grans decisions; però pot tenir peus de fang.
També pot ser un òrgan poc operatiu si no té l’estructura adequada, i la incorporació de
més membres i la seva heterogeneïtat podria anar en contra de l’operativitat. Entén,
d’altra banda, que l’operativitat passa perquè tots els membres tinguin el mateix estatus.
També suposaria l’entrada d’un cos estrany, corporatiu, en un òrgan que no té aquest
8
caràcter. També cal tenir en compte que trencaria l’equilibri buscat entre els diversos
col·lectius de la comunitat universitària en el si d’aquest òrgan, dins el marge que deixa la
LOU. Es donaria una sobrerepresentació del PAS i del professorat per sobre dels
estudiants, que en sortirien perjudicats. Es distorsionaria la representació, ja que el fet de
no tenir vot no és important perquè allò que importa en un òrgan col·legiat és la veu.
Finalment, vol dir que hi ha altres persones importants de l’organització que, per les
limitacions legals, potser no podran formar part del Consell (vicerectors, delegats del
rector o rectora, degans i directors). També explica que altres persones, en el període
d’observacions, com ara l’Associació d’Antics Alumnes, o el secretari tècnic del Consell
Social, van sol·licitar entrar en el Consell i se’ls va dir que no per tots aquests motius.
L’esmena també podria tenir problemes d’ordre jurídic, atès que és la LOU la que marca
la composició; però no s’ha volgut portar a aquest terreny la defensa del text.
S’obre un torn a favor i un torn en contra de l’esmena, en els quals no hi participa cap
claustral.
Demana la paraula el prof. Jaume Paradís per replicar. Diu que és cert que el Consell de
Govern és un òrgan delicat i que s’ha de mirar que tingui una estructura sòlida. També
entén la dicotomia entre representativitat i operativitat, però no pel fet de passar de 56 a
59 membres. Entén que a més, amb aquesta entrada, la minva de representació del PAS es
recuperaria. També entén que altres persones ho demanin, però hi ha una diferència
bàsica, i és que els acords que es prenen afecten els col·lectius.
El prof. Carles Viver diu que els arguments de millora de la informació poden ser certs,
però tot i que és un aspecte que sempre pot millorar, creu que hi ha molta informació i
aquest fet no justifica el canvi. També creu que el Consell de Govern no és l’òrgan idoni
en el qual debatre els temes laborals més enllà dels grans trets. El fet de no tenir vot és
indiferent ja que aquests tres representants saben que el seu poder està en la paraula i en
faran ús de ben segur.
Es posa a votació l’esmena:
Vots a favor: 69
Vots en contra: 43
Abstencions: 13
S’aprova l’esmena 1.
Esmena 4
Article esmenat
Article 45 e)
El prof. Pelegrí Viader defensa l’esmena tot dient que la LOU ha canviat radicalment la
forma de govern de les universitats. Una mostra és el retall de competències del Claustre.
Entenen convenient que el rector sotmeti a votació el seu informe anual perquè així, no
només el rector tindrà un feed back de la comunitat universitària, sinó que el Claustre
mantindrà la seva raó de ser.
El prof. Carles Viver defensa el text perquè ja s’hi diu que el Claustre coneix i delibera
l’informe, però que el vot en contra no tindria sentit en un sistema com el que indica la LOU
en el qual el Claustre ja no elegeix el rector. Si el vot surt molt negatiu però no és suficient
per provocar unes eleccions extraordinàries pot portar a una situació de crisi important sense
solució, llevat que el rector dimiteixi. Entén que un rector pot tenir aquest feed back de la
comunitat en el debat de l’informe.
9
S’obre un torn a favor i en contra de l’esmena. El prof. Enric Vallduví entén que no s’ha
d’entendre com un acte hostil cap a un rector, sinó com l’oportunitat de ratificar l’acció de
govern i que un rector pot fer servir en la seva acció. Si el vot és contrari és cert que té les
conseqüències apuntades, però no veu que sigui negatiu.
El Sr. Lluís Viñas també entén que es poden donar aquestes conseqüències, però tampoc veu
que l’únic mecanisme de control que quedi sigui el de forçar unes eleccions extraordinàries a
rector, ja que els dos terços del Claustre són difícils d’assolir. No establir un mecanisme
intermedi de control anual podria portar a una dictadura de quatre anys. També pensa que si
es treuen més competències al Claustre, la participació en aquest pot acabar sent nul·la.
El prof. Vicenç Navarro diu que la LOU estableix un sistema excessivament presidencialista
i que és bo establir en els Estatuts un mecanisme per poder frenar un rector, de manera que
hagi de passar comptes i se li hagi d’aprovar l’acció.
El prof. Carles Viver diu que la ponència s’ha trobat amb la LOU, però que sinó no hagués
establert aquest model. A partir d’aquí s’ha buscat la funcionalitat. És cert el que s’ha dit del
mecanisme dels dos terços, però és el que marca la LOU. El tema és si es pot debilitar un
rector sense que cessi.
El prof. Pelegrí Viader replica que aquest inconvenient ja es produïa amb els actuals
Estatuts, i que un rector no té per què dimitir si no se li aprova l’informe. El tema és no
“despullar” més el Claustre, que en definitiva representa la comunitat universitària que ha
elegit al rector. Finalment, diu que totes les universitats del nostre entorn, llevat de la UPC,
han establert l’aprovació de l’informe del rector per part del Claustre.
Es posa a votació l’esmena:
Vots a favor: 81
Vots en contra: 21
Abstencions: 12
S’aprova l’esmena 4.
Esmenes 6 i 7
Articles esmenats
Articles 49.2 i 49.3
El prof. Ramon Villanova defensa l’esmena tot dient que és per assegurar que els principis
de l’article 177 no quedin en retòrica i que s’apliquin en tots els moments de la vida
universitària. Entén que les comissions estatutàries han d’actuar amb transparència.
La prof. Núria Pumar diu que l’article 206 preveu l’obligació de publicació de tots els acords
en els mitjans electrònics de la UPF. Tanmateix, la ponència es fa ressò de la preocupació de
l’esmena i proposa una transacció a les esmenes 6 i 7, consistent a incorporar un apartat 5 a
l’article 35 amb el redactat següent: “La Universitat garantirà, a través dels seus mitjans
electrònics, informació institucional dels òrgans de govern i representació col·legiats
d’àmbit general, que inclourà la previsió de reunions, l’ordre del dia de les sessions i els
acords adoptats.” De manera que la destinatària de la informació seria tota la comunitat
universitària.
El prof. Ramon Villanova accepta la transacció.
Es demana si algun claustral vol mantenir el text original del projecte. Atès que no hi ha cap
claustral que el vulgui mantenir, el text transaccionat queda incorporat al projecte.
10
Esmenes 9, 10 i 11
Articles esmenats
Articles 66.3, 67.3 i 70.3
El prof. Enric Vallduví justifica l’esmena dient que actualment no hi ha restriccions i estan
exercint aquest càrrec professors no permanents amb molta eficàcia. Si es canvia provocaria
situacions estranyes, que repercutirien en equips consolidats que no podrien tornar-ho a ser.
D’altra banda, queden professors en situació d’associat a temps complet o TEU interins que
tampoc no podrien ocupar aquests llocs.
La prof. Núria Pumar diu que per evitar que la rigidesa del redactat pugui perjudicar a
persones, la ponència proposa una transacció que afectaria a les esmenes 9, 10 i 11, de
manera que es redactarien els articles 66.3, 67.3 i 70.3 suprimint la referència a la condició
de permanent del text però tampoc incorporant la referència a ser doctor.
El prof. Vallduví accepta la transacció.
Es demana si algun claustral vol mantenir el text original del projecte. Atès que no hi ha cap
claustral que el vulgui mantenir, el text transaccionat queda incorporat al projecte.
Esmena 12
El prof. Enric Vallduví cedeix la paraula al prof. Alexandre Alsina, que defensa l’esmena
dient que els requisits exigits són excessius. Els trams de recerca no són una mesura de
qualitat sinó d’antiguitat. D’acord amb el text voldria dir que no s’accedeix a aquesta
Comissió fins haver passat 18 anys des de l’inici de la carrera acadèmica. Entén que s’ha de
posar un llindar alt però no sobrevalorar els trams, sinó s’estaria excloent investigadors
valuosos que no tenen tres trams. Entén, d’altra banda, que el Consell de Govern faci servir
el nombre de tres trams com a criteri de preferència però no com a requisit obligat.
El prof. Fco. Fernández Buey diu que la ponència manté el text tot i que entén que entre dos i
tres trams no hi ha una garantia absoluta però sí relativa. L’exigència general de tres trams en
el text per a moltes comissions és per establir la major exigència possible. Entén que potser
és cert que fins als 45 anys no es pot ser membre d’una comissió, però tampoc no entén que
aquesta edat marqui la gerontocràcia.
S’obre un torn a favor i en contra de l’esmena.
El prof. Pelegrí Viader diu que en una universitat petita com la nostra pot costar trobar
professors amb tres o més trams. Potser seria prudent rebaixar aquesta exigència. La prof.
Aurora Bel també apunta que el DURSI atorga distincions a la recerca de júniors i sèniors, i
situa els primers per sota dels 40 anys. Es podria donar la paradoxa que aquests professors no
poguessin ser de la Comissió de Recerca.
El prof. Jaume Casals entén que la ponència no busca tant bons investigadors com bons
jutges.
El prof. Jordi Camí creu que no és tan cert que no es puguin tenir tres trams abans dels 45
anys. Entén que la ponència va tenir en compte l’argument, però no ho veu una evidència, ja
que molts professors obtenen els trams més joves.
Es posa a votació l’esmena:
Vots a favor: 65
11
Vots en contra: 15
Abstencions: 25
S’aprova l’esmena 12.
Esmena 13
Article esmenat
Article 190
El prof. Jaume Paradís defensa l’esmena tot dient que tracta d’assegurar que es faci el que és
pràctica quotidiana a totes les administracions. Permet donar més informació a la comunitat
universitària, tot i que en realitat s’hauria d’informar la societat. No es diu el nivell de detall
del document a publicar. Entén que no és suficient la previsió de l’obligació de publicar els
acords ja que veu diferències entre aquests i els documents que els serveixen de base.
La prof. Núria Pumar diu que la pretensió de la ponència no és negar la informació, al
contrari, i per això entén que el nou apartat 5 de l’article 35 hauria de ser suficient, ja que
reforça la informació i la transparència. La previsió de l’esmena arribaria a un detall que
potser no és propi d’una norma estatutària. Reitera la transacció oferta als articles 6 i 7. La
Sra. Montserrat Vives aclareix que els acords incorporen els documents aprovats per aquests;
i que si bé fins ara moltes vegades hi havia dificultats per publicar-los, amb els mitjans
electrònics actuals es publiquen cada vegada més annexos als acords.
S’obre un torn a favor i un en contra.
El prof. Francesc Pallarès creu que l’esmena incorpora una garantia de transparència en el
funcionament i és ben cert que no solen tenir-se aquest tipus de documents. Ara, si s’entén
que queden inclosos dins el terme acord veuria bé la transacció. El prof. Vicenç Navarro
creu que el pressupost no és subsumible dins la categoria acord i és partidari que el
pressupost es publiqui. Si la ponència inclou en la transacció el terme pressupost veu bé la
transacció; sinó està d’acord amb l’esmena.
El prof. Jaume Paradís està d’acord que els acords incorporen els annexos, tot i així, entén
que el pressupost té una importància molt gran i que està fora de l’àmbit general, i la prova
és que se li dedica un títol dels Estatuts. El cas és que aquesta ha estat fins ara una
informació tabú.
El prof. Ferran Cerdà proposa que també s’inclogui el terme auditoria entre els documents a
publicar. La Sra. Vives recorda que no es poden incorporar elements nous que no estiguin a
l’esmena.
La prof. Pumar diu que la ponència no vol que es dramatitzi el tema, especialment tenint en
compte que el pressupost de la UPF es publica al DOG. S’entén la preocupació sobre la
informació i per això veu bé incorporar l’esmena sempre que es faci referència als mitjans
electrònics de la UPF, per tenir un sentit permanent amb independència del nom de la
intranet.
Es demana si algun claustral vol mantenir el text original del projecte. Atès que no hi ha cap
claustral que el vulgui mantenir, el text transaccionat queda incorporat al projecte.
Esmena 14
Article esmenat
Disposició transitòria quarta
12
El prof. Enric Vallduví defensa l’esmena dient que es tracta d’ajustar el calendari
d’adaptació dels Estatuts de manera que tots els terminis comptin a partir de la seva entrada
en vigor i que es doni un mes més als centres, departaments i instituts per portar a terme les
adaptacions de manera que hi hagi marge suficient des de l’inici del curs.
La prof. Núria Pumar entén que no és convenient allargar en excés el procés d’adaptació ja
que els càrrecs acadèmics i els òrgans de govern dels centres, departaments i instituts estan
en situació anòmala de pròrroga. Per tant, és partidària de mantenir el termini de tres mesos.
Tot i així la ponència entén que aquest termini hauria de comptar des de l’entrada en vigor
dels Estatuts, per igualar-lo al còmput d’altres terminis.
El prof. Vallduví accepta la transacció.
Es demana si algun claustral vol mantenir el text original del projecte. Atès que no hi ha cap
claustral que el vulgui mantenir, el text transaccionat queda incorporat al projecte.
Esmena 15
Article esmenat
Article 72
El prof. Jaume Paradís defensa l’esmena dient que és el just complement dels drets de la
comunitat universitària que preveuen els Estatuts. Entén que val la pena explicitar aquest
dret per la seva importància cabdal en la Universitat, entesa com espai de llibertat. La
institució ha de ser escrupolosa a preservar la llibertat d’expressió, ja que és un dret molt
fràgil en el qual solen haver-hi retalls. La referència als “mitjans necessaris” vol dir deixar
espais per a actes culturals, polítics, fins i tot físics, com ara les cartelleres o que si els
estudiants volen fer una revista que no se’ls posin entrebancs.
El prof. Fco. Fernández-Buey diu que comparteix l’esperit de l’esmena, òbviament; però
considera que la declaració de principis feta al títol I dels Estatuts inclou la llibertat
d’expressió. La ponència va fugir de concretar determinats drets generals anunciats perquè
no en quedessin d’exclosos. També hi ha el problema que dir “mitjans necessaris” sense
especificar quins són és una dificultat més, i d’altra banda, es vol donar per descomptat que
la llibertat d’expressió està garantida a la UPF i no es voldria que una previsió tan concreta
s’interpretés com que hi ha dubtes d’aquest fet.
El Sr. Àngel Serra diu que el dret a la llibertat d’expressió està reconegut a la Constitució pel
que s’ha dit també institucionalment, però ell en té dubtes, ja que algunes associacions
d’estudiants veuen com els arranquen els seus cartells de les cartelleres. I també fa un mes i
mig un candidat a l’alcaldia de Barcelona va tenir greus inconvenients perquè se li va voler
privar l’accés i es van haver d’adoptar mesures que contravenen allò que és natural a una
universitat, com lloc de llibertat i trobada. Entén necessari incloure expressament la menció
que proposa l’esmena.
El Sr. Lluís Viñas confirma la inquietud expressada pel Sr. Serra, ja que tot l’espectre
d’esquerres té problemes, tot i que no creu que es privés a cap candidat de la seva llibertat
d’expressió, tot i que hi havia sectors que no el volien deixar parlar. Caldrà veure quins
mecanismes s’instauren, per exemple, perquè no se’ls arranquin cartells. Entén que, més
endavant, caldrà una norma que concreti les mesures.
Al prof. José Luis Crespán li sembla que una sobredeclació com aquesta no hauria de tenir
problemes per ser acceptada i introduir-la als Estatuts. Quant al fet que no es concretin els
mitjans tampoc hauria de ser una objecció ja que tampoc s’expliciten per a altres drets.
13
El prof. Vicenç Navarro creu que aquest és un punt molt important i està d’acord amb el
prof. Crespan. Hi ha casos vius. Fa uns mesos va haver-hi el cas d’un professor que va acudir
al síndic de Greuges de la UPF perquè rebia correus electrònics convocant a accions contra
la guerra. El principi de la llibertat d’expressió és feble i de vegades allò obvi s’ha de
reforçar.
El prof. Francesc Pallarès proposa que si no es veu bé introduir una nova lletra s’afegeixi als
drets ja previstos de la lletra f) del mateix article.
El Sr. Joan Planas es lamenta que encara no tenim els Estatuts i comencem a no creure-hi. A
l’article 4 es parla del principi de llibertat. En els primers esborranys hi havia un llistat llarg
de principis i s’hi van anar passant ratlla per deixar només aquells en els quals crèiem.
El prof. Fco. Fernández Buey diu que la ponència accepta els arguments expressats pels
claustrals, però vol afegir que disposar de mitjans per al ple exercici és difícil, perquè té a
veure amb interessos i enfrontaments que sortiran i hi haurà persones que pensaran que
certes mesures no el garanteixen prou. Acceptaria la proposta de transacció de redactar la
lletra f) de l’article 72 de la manera següent: “Disposar dels mitjans que facin possible la
llibertat d’expressió i l’efectiu exercici dels drets d’associació i sindicació, dins les
disponibilitats de la Universitat.”
El prof. Paradís accepta la transacció. La Sra. Pilar Carrasco es manifesta a favor de
mantenir l’esmena. La ponència llegeix el redactat exacte que quedaria.
Es demana si algun claustral vol mantenir el text original del projecte. Atès que no hi ha cap
claustral que el vulgui mantenir, el text transaccionat queda incorporat al projecte.
Esmena 16
Article esmenat
Article 81.2
El prof. Pelegrí Viader defensa l’esmena dient que el seu esperit és facilitar l’elecció tot i ser
conscients de la importància de la figura.
El Sr. Pau Solà diu que la ponència vol mantenir el text perquè aquesta figura requereix un
quòrum alt, amb un suport ampli, com tenen les figures similars a les democràcies.
El prof. Viader entén les raons de la ponència i retira l’esmena.
El Sr. Lluís Viñas demana si la majoria és dels claustrals presents o els de ple dret. La Sra.
Vives respon que si no es diu res es pot interpretar que es tracta dels presents i hi ha algunes
sentències que avalen aquesta interpretació. Si es vol es pot fer l’aclariment. Els membres
del Claustre hi estan d’acord.
Esmena 19
Article esmenat
Article 20 d)
El prof. Pelegrí Viader defensa l’esmena tot dient que a la UPF, llevat dels departaments que
coincideixen amb els centres, es donen desequilibris entre aquestes estructures. Hi ha una
manca de sintonia entre les necessitats docents dels centres i la contractació dels
departaments, més preocupats per la recerca. Són conscients de l’esforç dels Estatuts per
col·locar la docència en un nivell més alt que abans, per exemple, en la promoció del
professorat; però ara hi ha una ocasió modesta per corregir encara que sigui una mica el
14
model, en què s’escoltin les necessitats docents dels centres en el moment de contractar. La
LOU no ha modificat que els plans d’estudis es basen en la docència, i els centres o estudis
tenen alguna cosa a dir en la contractació. No hi ha en l’ànim dificultar les coses sinó
permetre que els centres puguin planificar i millorar la qualitat docent.
El prof. Jordi Camí diu que la ponència és molt sensible als equilibris entre aquestes
estructures però també per les competències de cada òrgan. Cal tenir en compte altres
funcions dels centres o estudis que reforcen el seu paper. Els departaments no tenen les mans
lliures. Hi ha diferents àmbits on el departament té les competències “escoltats els centres o
estudis”, però en el cas de la contractació concreta es vol evitar un cert galimaties amb un
informe previ. Els Estatuts proposats són un intent de modernitzar i superar els Estatuts
actuals. Quan aquests es van dictar els departaments encara no estaven constituïts i els
centres en feien les funcions. Ara que cada estructura exerceix les seves competències se sap
que els departaments són els proveïdors de la docència i la recerca. Cap plaça surt només
fonamentada en la docència. Els centres tenen altres competències i cal ser exquisits per
trobar l’harmonia. S’ha d’escoltar els centres en les seves necessitats i en el perfil de
professorat que necessiten, aspecte aquest que vol reforçar a les escoles universitàries. Fins i
tot, s’ha previst que a les comissions d’accés dels contractats, un membre sigui nomenat pel
degà. No es vol coartar o condicionar que la decisió d’un òrgan pugui ser vetada per un altre
que no té la competència. També cal afegir un problema pràctic i és que no hi ha un únic i
permanent centre afectat, la qual cosa dificultaria aquest tràmit. Cal fugir de situacions de
col·lapse quan, a més, afecten les persones.
S’obre un torn d’intervencions a favor i en contra.
El prof. Albert Satorra creu que el que proposa l’esmena introduiria un nou paràmetre que
distorsionaria la pràctica actual. Fins ara la selecció de professorat s’ha fet bé, amb bons
professors. També veu les dificultats apuntades per saber el centre que ha d’informar ja que
es dóna docència a més d’un centre.
El prof. Josep Joan Moreso diu intervenir com a vicerector competent en matèria de
professorat. El problema el veu en els informes ja que obligaria a demanar-ne molts i això els
converteix en instruments inadequats per a l’equilibri buscat. En la seva pròpia àrea es fa
docència a cinc centres diferents. Hi ha menys departaments que centres i això passa sovint.
El prof. Gosta Esping Andersen entén que el tema va més enllà ja que el que caldria és
dibuixar un paquet ampli de competències dels degans, com ara, respecte dels professors que
li envien els departaments ja que ara no té eines.
El Sr. Joan Planas diu que la ponència ha defensat el paper de la docència, però és cert que el
galimaties podria ser considerable amb els informes que es generessin si no són coincidents.
Pensa que els professors afectats requereixen un respecte.
El prof. Viader entén que l’informe no afectaria persones concretes sinó les places. Reitera
que la plaça ha d’estar lligada a la docència. Entén que cal reforçar el paper dels degans. Han
de poder opinar del perfil de la plaça.
El prof. Jordi Camí diu que la ponència no entra en el model de govern, ja que això
correspon a l’equip de govern. També entén que no s’ha de confondre allò que afecta
persones amb el que afecta places. Entén que cal mantenir el text perquè els Estatuts ja
reforcen el paper dels centres, per exemple, a l’article 60 f); però també deixa clares les
competències de cadascuna d’aquestes estructures. El prof. Viader replica que l’article 60 fa
referència als professors que ja són a la UPF i l’esmena planteja una cosa essencialment
diferent.
Es posa a votació l’esmena:
15
Vots a favor: 34
Vots en contra: 48
Abstencions: 32
Es rebutja l’esmena 19.
Esmenes 21, 22 i 23
Articles esmenats
Article 96 i 97 1.a)
El prof. Ramon Villanova defensa l’esmena 21 dient que en els processos de presa de decisió
hi ha dues vies possibles, deixar les decisions residenciades en un petit grup o una altra que
entén que les decisions que afecten a tots s’han de prendre el més col·legiadament possible.
Els Estatuts tendeixen al dirigisme i es restringeix, alhora, qui forma part d’aquesta
Comissió. Té moltes competències i molt importants, però entenen que la competència sobre
els criteris d’accés i promoció l’ha d’establir el Consell de Govern a proposta del rector o
rectora i que la Comissió de Professorat els ha d’aplicar. L’esmena 23 és conseqüència
d’aquesta.
El prof. Enric Vallduví defensa l’esmena 22. Diu que forma un paquet amb la 24. La 22
només vol assegurar que l’aprovació correspon al Consell de Govern. La 24 s’adreça a
exigir un informe semestral de la Comissió de Professorat amb l’esperit que n’efectuï el
control el Consell de Govern. El prof. Ferran Cerdà diu que la 24 es veurà en el seu moment.
El prof. Jordi Camí explica que la ponència ha volgut recollir el paper de la Comissió de
Professorat de la UPF, presidida pel rector, que té un caràcter excepcional en el panorama
universitari. La ponència ha volgut ser cautelosa. El tema no està en si la componen
membres notables que prenen decisions davant la resta. Que els criteris els aprova el Consell
de Govern ja es diu a l’article 97. Entén que donar-li un paper al rector aliè a la seva
presidència de la Comissió de Professorat no és oportú si no es vol anar a un sistema
presidencialista. Mantenir el text significa garantir que la proposta prové d’un òrgan
col·legiat i que no només el rector proposa aquests criteris. Per tant, no es tracta de reforçar
un grup de membres notables sinó de defugir del presidencialisme. Pel que fa a l’esmena 22
entén que quan el text parla que eleva la proposta és òbviament perquè l’aprovi i en bona
tècnica jurídica és innecessari reiterar-ho en el 96, ja que també podria interpretar-se que
l’obliga a aprovar els criteris. Ara, si hi ha dubtes, proposa afegir la competència en el llistat
de l’article 42.
El prof. Josep Joan Moreso entén que tothom té clar que els criteris els aprova el Consell de
Govern, i que això pot donar peu a una transacció.
El prof. Albert Marcet intervé amb referència a la darrera frase de l’article, però pel fet de
tractar-se d’un aspecte no esmenat, es diu que no es tindrà en consideració.
Es fa un recés per facilitar una transacció que afecta les esmenes 21, 22 i 23. Aquesta
consistirà a afegir un apartat m) a l’article 42 que digui: “Aprovar la política general de
professorat i els criteris generals per a l’accés i la promoció del professorat en els termes
establerts en aquests Estatuts, així com aquelles altres competències que en matèria de
personal acadèmic li atorguen aquests Estatuts.”
Es demana si algun claustral vol mantenir el text original del projecte. Atès que no hi ha cap
claustral que el vulgui mantenir, el text transaccionat queda incorporat al projecte.
16
Esmena 24
Article esmenat
Article 97.1
El prof. Enric Vallduví ja ha explicat el motiu de l’esmena en la intervenció anterior.
El prof. Jordi Camí diu que el projecte ja preveu que la Comissió de Professorat i totes les
altres comissions estatutàries han d’informar periòdicament al Consell de Govern. El tema
de nou plantejat és el dels informes que s’han d’aprovar. La Comissió de Professorat no és
una comissió delegada del Consell de Govern, sinó que té competències pròpies. Hi ha
mecanismes alternatius de control, com ara una moció.
S’obre un torn a favor i en contra de l’esmena.
El prof. Ramon Villanova dóna suport a l’esmena perquè entén que és diferent conèixer que
aprovar. Les comissions estatutàries han de poder ser controlades i ja que el Claustre es
reuneix poc ho ha de fer el Consell de Govern.
El prof. Vallduví replica que si d’acord amb l’esmena anterior el Consell de Govern aprova
els criteris que la Comissió de Professorat aplica, és lògic que aquell òrgan li demani un
informe.
Es posa a votació l’esmena:
Vots a favor: 52
Vots en contra: 28
Abstencions: 16
S’aprova l’esmena 24.
Esmena 25
Article esmenat
Article 97.2
El prof. Alexandre Alsina defensa l’esmena amb els mateixos termes que els de l’esmena 12.
Aquí es tracta d’exigir dos trams de recerca i un de docència.
El prof. Fco. Fernández Buey diu que la ponència manté el text. Entén que és un cas diferent
del de la Comissió de Recerca. La Comissió de Professorat fins ara ha funcionat bé i ara els
Estatuts garanteixen la transparència de les seves decisions. Ell n’és membre i entén que el
seu funcionament ha estat garantia de la diferència de la UPF respecte a d’altres universitats.
Els tres trams s’exigeixen per entendre que la Comissió ha de tractar casos delicats i si es
rebaixés l’exigència de trams les decisions de futur podrien pertocar a professors en situació
similar. Entén que en aquesta comissió els trams, i fins i tot l’antiguitat, poden contribuir a
l’objectivitat, i si hi ha excepcions per a investigadors notables es poden fer però sense
modificar el text. La Comissió de Professorat ha d’actuar com un senat de la UPF. Tampoc
no cal oblidar que el projecte preveu una renovació periòdica.
S’obre un torn a favor i en contra de l’esmena.
El Sr. Joan Planas diu parlar a títol propi. Vol posar l’atenció en el fet que la Comissió de
Professorat prendrà decisions amb impacte sobre la docència. L’argument que sigui
necessària més recerca que docència no li acaba de semblar correcte.
17
El prof. Josep M. Fontana proposa una transacció en què s’exigeixin dos trams de docència i
dos de recerca. El prof. Fco. Fernández Buey diu que la ponència manté el text. La Comissió
de Professorat ha de garantir que ningú no decideixi sobre el seu propi futur.
Es posa a votació l’esmena:
Vots a favor: 33
Vots en contra: 48
Abstencions: 23
Es rebutja l’esmena 25.
Esmena 27
El prof. Pelegrí Viader Canals retira l’esmena.
Esmena 28
El prof. Enric Vallduví i Botet retira l’esmena després d’haver-se fet la transacció a l’esmena
26.
Esmena 29
Article esmenat
Article 103
El prof. Jaume Paradís defensa l’esmena dient que ja saben que l’interinatge serà
excepcional, però per a una major garantia voldrien que fos per concurs públic i evitar la
solució d’urgència. La JPDI fa temps que demana que es faci així i els sistemes poden ser
àgils, com ara la revisió dels currículums per part dels departaments.
El prof. Albert Carreras diu que els elements que han portat a mantenir el text és que l’esperit
dels Estatuts i de la legislació és la creació de places de professorat que fan molt excepcional
l’interinatge. Amb això vol dir que es reconduirà la situació actual. Ho diu per treure
dramatisme. Vol aclarir que el text exigeix que els interins tinguin l’habilitació, condició
molt més exigent que l’actual, la qual cosa empara més les decisions. El concurs, d’altra
banda, implicaria posar en marxa gairebé dos concursos alhora, el de l’interinatge i el de la
cobertura definitiva de la plaça. Això no queda justificat i, en canvi, hi ha garanties suficients
sobre la cobertura.
El prof. Jaume Paradís replica que està d’acord en el fet que es demani l’habilitació. El tema
és que si hi ha més d’un professor puguin sol·licitar ocupar interinament la plaça. No planteja
ara com ha de ser aquests concurs. No es tracta en cap cas de fer unes bases tan exigents com
en el concurs d’accés. Cal tenir present que la LOU fa augmentar la bossa d’habilitats sense
plaça i que seria lògic que es faci un concurs que eviti la designació a dit.
El prof. Josep Joan Moreso intervé com a vicerector de Professorat per aclarir que s’està
parlant dels interins a cossos docents, als quals ara se’ls exigirà estar habilitats. La Comissió
de Professorat, els darrers temps, només permet ocupar una plaça amb caràcter interí quan ja
s’ha convocat el concurs. No veu endegar dos concursos alhora. També vol aclarir que no és
cert que la designació sigui a dit, ja que la Comissió de Professorat vetlla perquè la plaça
sigui coberta raonablement. Si hi ha diversos candidats allò més lògic és que la Comissió de
Professorat no deixi que es cobreixi interinament, per no predeterminar el resultat final del
concurs.
18
El prof. Paradís demana un aclariment. Ell havia entès que excepcionalment podia haver-hi
interins. Diu que si només és en aquests casos que diu el prof. Moreso, seria millor esperar al
concurs definitiu. El prof. Moreso diu que aquestes places sempre s’han de cobrir per
habilitats i que, els darrers anys, la Comissió de Professorat només les deixa cobrir
interinament si ja s’ha convocat el concurs.
El prof. Carreras vol reiterar que del conjunt dels Estatuts i les lleis, els concursos d’accés
són més àgils i donen més marge a la Universitat. Tot això vol dir que cal canviar la
filosofia. No obliga al professorat a plantejar llargues esperes. I els requisits de la interinitat
s’han elevat, la qual cosa dóna garanties. Els departaments no proposaran la provisió interina
si hi ha més d’un candidat. Afegir un concurs només portaria a més burocràcia.
Es posa a votació l’esmena:
Vots a favor: 22
Vots en contra: 52
Abstencions: 38
Es rebutja l’esmena 29.
Esmenes 34 i 35
Articles esmenats
Article 106.4 i 107.4 (s’entendrà realitzada a la part final de l’article 107.1)
El prof. Enric Vallduví defensa l’esmena dient que proposen que la presidència i la secretaria
de les comissions recaigui en un dels membres proposats pel departament. La idea és no fer
una diferència massa gran entre les dues comissions i que hi hagi diàleg entre el departament
i la Comissió de Professorat en aquest cas, igual que es fa per designar tres vocals. L’esmena
35 és perquè els preocupa no preveure altres supòsits de presidència, com ara professors de
fora.
El prof. Albert Carreras explica que aquest ha estat un tema molt debatut i s’intenta atendre
els arguments que enriqueixen el text. Per això proposa una transacció que consistiria a
afegir als articles 106 i 107 que els departaments seran escoltats i a l’article 107 afegir que
també podran ser membres aquells professors que hagin assolit una condició equivalent en
altres sistemes universitaris.
El prof. Vallduví accepta la transacció.
Es demana si algun claustral vol mantenir el text original del projecte. Atès que no hi ha cap
claustral que el vulgui mantenir, el text transaccionat queda incorporat al projecte.
Esmena 37
Article esmenat
Article 108
El prof. Jaume Paradís defensa l’esmena en coherència amb el que s’anuncia a l’article 6.
Entén pertinent que s’estableixi com a dret dels concursants utilitzar la llengua catalana, com
és lògic i natural a Catalunya. L’actual composició de les comissions d’accés, designades en
la seva integritat per les universitats, facilita que es pugui establir aquest dret. No diuen com
es podrà materialitzar perquè entenen que no és un tema estatutari.
El prof. Carles Viver diu que la ponència està d’acord amb el contingut de l’esmena, amb el
seu esperit, però per raó de prudència, la ponència ha entès que era millor, després que el
19
nostre reglament d’ús i foment del català ha passat amb força èxit una revisió judicial ─i que
encara està en apel·lació─, no establir mesures concretes de promoció del català en els
Estatuts més enllà de l’article 6, entenent que el reglament és el lloc idoni per fer-ho.
S’obre un torn a favor i un en contra de l’esmena.
El prof. Vicenç Navarro està a favor de l’esmena i diu no entendre l’element de precaució. El
prof. Carles Viver respon que no és bo que els Estatuts siguin impugnats. És millor que, si és
el cas, sigui el reglament el que sigui impugnat.
El prof. Jordi Camí diu que a banda de la prudència la ponència ha evitat altres qüestions.
Entén que introduir aquesta mesura concreta deixaria molt desequilibrats els Estatuts ja que
no s’han posat altres mesures de concreció en altres àmbits. Creu que cal tenir-ho en compte
més enllà de l’atractiu de ser atrevits.
El prof. Jaume Paradís replica que és conscient del component complex i de l’opció menys
problemàtica, però pensa que l’esmena també és prudent, ja que diu “que es pugui emprar”.
Això no s’obliga a ningú. Pensa que si la mesura és bona, s’ha de posar ja que també és en
aquest terreny on més dificultats hi ha per expressar-se en català.
El prof. Carles Viver entén que podria arribar-se a certa transacció, introduint a l’article 6 el
terme garantirà juntament al de promourà, de manera que comprengui qualsevol camp
d’actuació de la UPF. D’aquesta manera també entén que s’obliga a la UPF i no a les
comissions dels concursos a posar els mitjans.
El prof. Jaume Paradís demana un recés per consultar els restants signataris de l’esmena.
Feta la consulta plantegen mantenir l’esmena, tot i agrair la voluntat de buscar un element
comú. Entenen que l’article 6 té caràcter genèric i que difícilment fa referència a l’epígraf
dels concursos. Entenen que si s’impugnen els Estatuts per aquesta causa cal assumir-ho.
El Sr. Joan Planas demana als signants de l’esmena que reconsiderin la transacció, que a més
suposa ampliar l’abast a tots els àmbits i no només al dels concursos.
El Sr. Lluís Viñas demana si és possible incorporar a l’article 6 la proposta del prof. Viver i
mantenir l’esmena. Si no és així ─i així ho confirma la secretària del Claustre─ posa en
consideració que si l’esmena no és aprovada tampoc hi haurà transacció.
El prof. Vicenç Navarro entén que les dues propostes són raonables. És de l’opinió que on hi
ha més problemes cal concretar les mesures, i més en el moment d’accedir a la Universitat.
No es pot discriminar en contra del català. Entén que és una causa justa i que la prudència no
és necessària.
El prof. Joan Egea diu que la transacció a l’article 6 amb la incorporació de garantir va més
enllà de la generalitat per fer-lo més intervencionista, ja que permet i obliga a intervenir per
garantir l’exercici del dret. A més, es generalitza per a la resta d’àmbits.
El prof. Fernando Guirao demana si havent-hi un sentiment generalitzat de modificar
l’article 6 es pugui fer independentment del resultat de l’esmena. La Sra. Vives explica el
que disposa el reglament del Claustre en el sentit que una transacció sempre suposa retirar
una esmena i que no es pot esmenar allò que no ha tingut esmenes presentades formalment si
no és fruit d’una transacció.
El prof. Ferran Sanz vol expressar que seria bo, arran de l’esmena, incorporar el terme
garantia en l’article 6. Entén que no seria una referència generalista sinó general. És cert que
introduir la mesura concreta provoca un desequilibri en el text perquè es pot interpretar que
20
en la resta d’àmbits no existeixen mesures. Demana als esmenadors que acceptin la
transacció.
El Sr. Lluís Viñas s’adhereix al que ha dit el prof. Guirao. La Sra. Vives diu que el reglament
estableix unes normes que s’han de complir amb independència de la bondat o major
acceptació o no d’una redacció. Les normes són una garantia procedimental. El prof. Josep
Joan Moreso és de la mateixa opinió. El reglament ho preveu així i a més ho comporta el
mateix concepte de transacció. Demana als esmenadors que tornin a considerar la proposta
amb el compromís que aquesta mesura s’incorporarà al reglament.
El Sr. Joan Planas vol aclarir que no és la ponència la que no veu bé modificar l’article 6 sinó
que és una previsió del reglament del Claustre. Demana, per tal que els Estatuts s’aprovin per
una àmplia majoria, que els esmenadors retirin l’esmena per poder modificar l’article 6.
La prof. Montserrat Cuchillo entén que la transacció permet cobrir les inquietuds apuntades i
es mostra d’acord amb allò dit pel prof. Egea.
La Sra. Eulàlia Sanz diu que la transacció no és prou concreta.
El prof. Francesc Pedró demana generositat a la ponència i que a més del terme garantir,
s’afegeixi “en tots els seus tràmits i processos”. El prof. Francesc Pallarès s’adhereix a
aquesta proposta.
El Sr. Joan Trenchs diu que té dubtes considerables si es va a la transacció i es pregunta si és
que la UPF no garantia el ple ús. També pregunta per què no se cita al PAS. Demana una
transacció àmplia. La Sra. Vives aclareix que d’acord amb la Llei de política lingüística el
personal de l’administració pública, i per tant el de les universitats públiques, ha d’utilitzar el
català sense perjudici del dret dels ciutadans a ser atesos o rebre escrits en la llengua oficial
de la seva preferència. És una obligació conèixer-lo. En canvi, d’acord amb la mateixa Llei,
els estudiants i el professorat poden utilitzar qualsevol llengua oficial sense poder ser
discriminats per raó de la llengua que facin servir. Els plànols dels drets són diferents per a
cada col·lectiu de la comunitat universitària i per això l’article 6 està molt mesurat. Entén
que el tema de la regulació del català és molt delicat i que no es pot improvisar una regulació
en ple Claustre, amb el perill que vagi més enllà del que estableixen les lleis vigents a
Catalunya.
El prof. Vicenç Navarro diu que si la transacció incorpora el que ha demanat el prof. Pedró
estaria d’acord que es retiri l’esmena. El prof. Josep M. Fontana demana que s’incorpori. El
prof. Miquel Salvador entén que seria oportú esmentar que s’establiran els mitjans adients.
El prof. Carles Viver diu que la ponència acceptaria la proposta del prof. Pedró i també que
en lloc de citar dos col·lectius, se citaria la comunitat universitària, de manera que l’article 6
quedaria com segueix: “La Universitat Pompeu Fabra potenciarà i garantirà el ple ús de la
llengua catalana en tots els seus àmbits, tràmits i processos, i establirà els mitjans adients
per assegurar-ne la comprensió i la utilització per la comunitat universitària.”
El prof. Paradís accepta la transacció.
Es demana si algun claustral vol mantenir el text original del projecte. Atès que no hi ha cap
claustral que el vulgui mantenir, el text transaccionat queda incorporat al projecte.
Esmena 38
Article esmenat
Article 116.2
21
El prof. Ramon Villanova diu que la motivació de l’esmena és impedir que a la UPF es
pugui cobrar dues vegades per la mateixa feina. Entén correcte que els professors facin
postgraus a l’IDEC de forma retribuïda, ja que no forma part de la càrrega docent; però en el
cas dels màsters vinculats a un programa de doctorat, que són diferents perquè comparteixen
alumnes de màster i de doctorat (el primer a preu privat i el segon a preu públic) no hauria de
ser així. La docència de tercer cicle forma part de l’activitat docent i entén que el professor
d’un màster vinculat al qual li computa com a tal no ha de poder cobrar.
El prof. Albert Carreras diu que aquesta esmena ha deixat perplexa la ponència perquè
sembla donar legalitat a fets que avui en dia no passen i que estan exclosos. L’article 116 diu
que el tercer cicle és l’oficial i que forma part de les obligacions docents (a la UPF ja era així
i ara ho reconeixen les lleis). Amb l’esmena proposada es produiria la paradoxa que es doni
cobertura a pràctiques no volgudes, perquè dóna peu al fet que sigui possible. La LOU
explicita en quins casos un professor pot cobrar al marge de les seves retribucions, que és en
el cas de l’article 83 d’aquest text legal, que inclou projectes de recerca o estudi i activitats
docents (no oficials) contractats amb tercers. El text legal és força contundent. Amb
l’esmena, en canvi, fa pensar que hi ha un món ampli objecte de retribució addicional més
enllà del que fixa la Llei. Entén que el resultat seria contrari al que es busca.
S’obre un torn a favor i en contra de l’esmena.
El prof. Josep Joan Moreso diu que hi ha un perill quan un text normatiu vol negar alguna
cosa perquè pot donar a entendre que allò sigui possible. Afirma com a vicerector que cap
professor de la UPF està cobrant per aquestes activitats que esmenta el prof. Villanova.
L’activitat de tercer cicle oficial compta al PAD i no és objecte de retribució addicional.
Entén que no s’ha de dir res que pugui anar en contra dels interessos i la imatge de la UPF.
Si no tenim el problema no donem a entendre que el tenim.
El prof. Villanova replica que cal anar més enllà de la garantia que dóna un vicerector. El
prof. Jordi Camí diu que la ponència considera que aquest tema no és possible que passi i, si
passa, el text estatutari ho impedeix. L’esmena no és necessària. Diu que no ha sentit cap
argument que contradigui el que ha redactat la ponència. El prof. Villanova replica que en la
normativa de la UPF que regula el doctorat i els màsters vinculats es va posar un article per
impedir aquest fet i ara allò normal és posar-ho als Estatuts. El prof. Camí respon que aquest
seria un mal precedent. Reitera que encara no se li ha dit on és el forat del text estatutari
presentat que permeti que aquesta pràctica pugui passar. A més, la redacció de l’esmena
dóna peu al fet que sí que pugui passar. El prof. Carreras vol recordar el context en que es va
fer la normativa esmentada pel prof. Villanova. El Reial Decret de tercer cicle dictat per
l’Estat va obligar a modificar la normativa i es va aprofitar per regular moltes coses més. La
ponència ha mirat que en el nou marc legal les coses quedin lligades. La Llei estableix què
forma part de la càrrega docent i què pot donar lloc a retribució addicional. Un excés
d’èmfasi podria ser perjudicial. El prof. Villanova respon que es queda més tranquil si té
reflex en els Estatuts, encara que sigui redundant.
Es posa a votació l’esmena:
Vots a favor: 41
Vots en contra: 50
Abstencions: 21
Es rebutja l’esmena 38.
La sessió s’interromp fins a l’endemà, a les 13.00 hores, en què té lloc la votació de conjunt.
22
El secretari general dóna lectura als articles 14.1 i 7.5 del reglament del Claustre, sobre el
sistema de votació. Atès que 16 claustrals demanen votació secreta, aquesta es realitza amb
una papereta dipositada en una urna. Finalitzada la votació, la Mesa fa l’escrutini.
Una vegada aprovats els Estatuts, la rectora adreça unes paraules als claustrals. En primer
lloc diu que va trobar un encert que fos precisament un estudiant el que presentés en nom de
la ponència el projecte d’Estatuts. En la presentació destacava la importància que els Estatuts
proclamessin que és fi de la UPF fomentar l’esperit crític i la transmissió de valors propis
d’una societat democràtica. Creu important que la norma bàsica de la Universitat no només
proclami que la docència és important i que la recerca ha de ser de la màxima qualitat sinó
que exigeixi que aquestes pràctiques es facin de manera correcta; d’aquí les referències als
codis de bones pràctiques. El repte és que aquests codis siguin eficaços i que comprenguin
tots els àmbits de la Universitat, inclosa la gestió, ja que sense una gestió eficaç és difícil
complir les funcions de la Universitat i assolir els objectius. Cal anar més enllà de la
discussió sobre la lletra de la norma i no negar-li la capacitat transformadora. Els Estatuts
proclamen que tota la comunitat universitària té uns deures i uns drets comuns i que, per tant,
les normes que estableixen el marc de convivència han de ser compartides. Vol agrair de nou
la constància, la dedicació i el bon criteri de tots els membres de la ponència i dels membres
de la comunitat universitària que han participat d’una manera o altra en el llarg procés
d’elaboració dels Estatuts, així com d’aquells que han fet arribar reflexions o millores del
projecte o que han presentat i debatut esmenes. Creu que el debat produït en el Claustre ha
fet palès el clima de negociació que ha presidit tot el procés estatutari. Finalment recorda la
incertesa que encara avui planeja sobre la Llei d’universitats de Catalunya. De ben cert,
l’acord que en el seu dia es va establir entre el govern de la Generalitat i el de l’Estat era, a
parer de molts, força fràgil.
2. Torn obert de paraules
El Sr. Xavier Perramon, representant dels cossos docents doctors, explica que una vegada
tancat aquest procés d’elaboració dels Estatuts, vol expressar la posició dels professors no
permanents que ocupen figures de professorat que no tenen continuïtat en la nova
legislació. Llegeix un text, la transcripció literal del qual consta com a annex 3 d’aquesta
acta.
La presidenta aixeca la sessió, de la qual, com a secretària d’actes, estenc aquesta acta.
La secretària
Vist i plau
La presidenta
Vist i plau
El secretari general
23