SESSIÓ DEL CLAUSTRE UNIVERSITARI
ACTA NÚMERO 25
Lloc: auditori de l’àgora Jordi Rubió i Balaguer
Data: 30 de maig del 2011
Hora d’inici: 10.30
Hora d’acabament: 19.40
De les 15.40 a les 16.40 hores es produeix una interrupció
Hi assisteixen els claustrals següents:
President: Josep Joan Moreso i Mateos, rector.
Mesa del Claustre: Adrià Bages Casas; Aurora Bel Gayà; Lydia Garcia Escobosa; Jordi
Pericot Canaleta, i José Ramón Salelles Climent.
Vocals:
Membres nats:
Joaquim Albareda Salvadó; Xavier Binefa Valls; Ricard Boix i Junquera; Antoni Bosch
Domènech; Josep M. Casasús i Guri; Cristina Gelpí Arroyo; Jordi Guiu Payà; Antonio
Luna García; Mireia Trenchs i Parera, i Josep Maria Vilajosana Rubio.
Professors funcionaris doctors dels cossos docents:
Alexandre Alsina Keith; Victòria Alsina Keith; Antoni Badia Cardús; Josep Eladi Baños
Díez; Juan Benach de Rovira; Miquel Berga Bagué; Jaume Casals Pons; Josep M.
Castellà i Lidon; Esteve Clua Julve; Montserrat Cots Vicente; José Luis Crespán
Echegoyen; Francesc Xavier Cuadras Morató; Anna Cuxart Jardí; Consuelo Chacartegui
Jávega; Lluís de Yzaguirre i Maura; Janet Decesaris Ward; M. Àngels Félix Ballesta;
Francisco Javier Fernández Buey; Joan Ferrés Prats; Josep M. Fontana Méndez; Xavier
Freixas i Dargallo; José Garcia Montalvo; Walter Garcia-Fontes Badanian; M. Teresa
García-Milà Lloveras; Fernando Guirao Piñeiro; Pere Jódar Martínez; Jacint Jordana
Casajuana; Elena Larrauri Pijoan; Humberto Llavador González; Julia López López;
Louise Elizabeth Mcnally Seifert; Josep M. Micó Juan; Pedro Notó Brulles; Miquel
Oliver Riera; Marcel Ortín Rull; Magí Panyella i Roses; Luis Pejenaute Rodríguez;
Xavier Pérez Torio; Carmen Pérez Vidal; Michael Pfeiffer; José Ramón Salelles Climent;
David Sancho Royo; Josep Sandiumenge Farré; Ferran Sanz Carreras; Albert Satorra
Brucart; Xavier Serra Casals; Xavier Tafunell Sambola; M. Teresa Turell Julià; Frederic
Udina Abelló; Olga Valverde Granados; Eva Ventura Colera; Pelegrí Viader Canals, i
Maria Teresa Vinardell Puig.
Catedràtics i professors agregats, professors emèrits dels cossos docents i personal
investigador propi o vinculat:
José Francisco Aramburu Beltrán; Robin Miles Hogarth; Klaus-Jürgen Nagel; Baldomero
Oliva Miguel, i Manuel Pastor Maeso.
Professors funcionaris no doctors dels cossos docents, professors funcionaris interins dels
cossos docents, personal investigador propi o vinculat postdoctoral, professors
col·laboradors, lectors, associats i visitants i ajudants i becaris de tercer cicle:
Josepa Alemany Costa; Boris Bellalta Jiménez; Núria Boada Centeno; Plácida Ferrer
Dupuy; Mariona Ferrer Fons, i Marc-Roger Lloveras i Ferrer.
1
Estudiants:
Aina Àvila Parcet; Adrià Bages Casas; Laia de Bolós Ramon; David Carmona Fernández;
Andrea Conte Santiago; Pol Cruz Corominas; Lluís Chamorro Torrent; Laura de la Villa
Alemany; Ferran Español Casanovas; Víctor Fancelli Capdevila; Raquel Fernández
Roura; Joao Miguel França Amaral; Roger Garcia Valls; Alejandro Gil Murillo; Noèlia
González Cardona; Marc Gorina i Casamayor; Pau Lluís Guerola Puerto; Alexandre
Lopez Conesa; Daniel López Rodríguez; Ana Martínez Hermoso; Roger Melcior de
Argila; Lluís Mesana Marín; Mario Núñez Martínez; Eulàlia Pagès Moliner; Aitor Pérez
Codorniu; Xavier Ramon Vilamú; Oriol Roig Costa; Daria Saccone; Janet Pilar Sanz Cid,
i Maria Vila Redon.
Personal d’administració i serveis:
Robert Adrià Florensa; Joan Alòs Marquès; Xavier Antón Frances; Albert Barrera Jové;
Anna Belchi Divisón; Montserrat Berenguer Sau; Isabel Centeno Guzman; Judith
Champion Colell; Robert Díez i Benito; Isabel Duatis i Muntó; Teresa Duran Castaño;
Lídia Fosalba López; Lydia Garcia Escobosa; Marta Germà Escobedo; Maria Cecília
Jaques Querol; Ramon López i Iglésias; Silvia Losa Vidal; Lluís Miró i Solà; M. Queralt
Molera Busoms; M. Montserrat Rodríguez González; Iolanda Sabater Anell, i Anna
Teixidor Oliva.
Secretari: Josep Fargas Fernández.
Secretària general adjunta: Montserrat Vives i Cruells, que actua de secretària d’actes.
Han excusat la seva absència:
Membres nats:
Jordi Pérez Sánchez; Clara Riba Romeva, i José Alejandro Saiz Arnaiz.
Professors funcionaris doctors dels cossos docents:
Daniel Cassany i Comas; Jaume Guillamet Lloveras; Sergi Jiménez Martín; Guillem
López Casasnovas, i Maria Isabel Valverde Zaragoza.
Catedràtics i professors agregats, professors emèrits dels cossos docents i personal
investigador propi o vinculat:
Fabrizio Germano, i Joëlle Rey Vanin.
Absents:
Membres nats:
Alejandro Federico Frangi Caregnato; Mercè Lorente Casafont; Estela Ocampo Siquier;
Vicente Ortún Rubio; Francesc Posas Garriga; Miquel Rodrigo Alsina, i Enric Vallduví
Botet.
Professors funcionaris doctors dels cossos docents:
Benito Arruñada Sánchez; Coloma Ballester Nicolau; Josep Blat Gimeno; Manuel
Cienfuegos Mateo; David Felip Saborit; Juan José Ganuza Fernández; Fernando Garcia
Benavides; Fernando Giráldez Orgaz; Jordi Ibáñez Fanés; José Lloreta Trull; Vicente
López Martínez; José Miguel López-Botet Arbona; Manuel Luque Parra; Jorge Francisco
Malem Seña; María Morrás Ruiz-Falcó; Francesc Pallarés Porta; José Luis Pérez Triviño;
2
Jaume Puig Junoy; Lluís-Ferran Requejo Coll; Ángel José Rodrigo Hernández; Francesc
Xavier Ruiz Collantes; Sebastià Sarasa Urdiola, i Ramon Villanova Fortuny.
Catedràtics i professors agregats, professors emèrits dels cossos docents i personal
investigador propi o vinculat:
Bart Hendrik Bijnens; Francesc Calafell Majó; Antonio Ciccone; Gustavo Deco; Juana
Díez Antón; María José González López; Rafael Oliver Cuello, i Mariano Sentí Clapés.
Professors funcionaris no doctors dels cossos docents, professors funcionaris interins dels
cossos docents, personal investigador propi o vinculat postdoctoral, professors
col·laboradors, lectors, associats i visitants i ajudants i becaris de tercer cicle:
M. Aurora Corominas Serra; Francisco Ortega Carandell, i Mar Pérez Sanagustín.
Estudiants:
Arnau Abella Travesset; Carles Badenes Escudero; César Cidraque Llovet; Joan Eduard
Herrmann Puig; Jordi Lluís i Casals; Maria Roser Macià Alcaide; Juan Francisco
Martínez Peria; Ulises Rey Torné; Karuna Rivarola Calvo; David Rodríguez Comino;
Jordi Saurina Cros; Mariona Segú Artés; Miquel Serradesanferm González; Neus Solé
Morata; Albert Traver Garriga; Carla Vall Duran, i Angela Wang Tu.
Personal d’administració i serveis:
Antonio Firenze; Núria Margalef Calventus; Ramon Maseda Puga, i Eulàlia Palet
Dalmau.
Assisteixen:
Prof. Daniel Serra de la Figuera, vicerector d’Economia i Promoció;pProf. Emma Rodero
Antón, vicerectora d’Estudiants, i prof. Josep Ferrer Ribas, vicerector de Relacions
Internacionals.
Ordre del dia:
1r. Aprovació, si escau, de l’acta de 18 de maig del 2010.
2n. Proposta de modificació de la composició de la Mesa del Claustre per adaptar-la
als Estatuts de la UPF.
3r. Informe del rector.
4t. Informe de la síndica de Greuges de la UPF.
5è. Mocions
6è. Torn obert de paraules.
Acords
1. Aprovació, si escau, de l’acta de 18 de maig del 2010
S’aprova per assentiment l’acta de la sessió del Claustre universitari de 18 de maig del
2010.
3
2. Proposta de modificació de la composició de la Mesa del Claustre per adaptar-la
als Estatuts de la UPF
El curs 2011-2012, una vegada acabat el mandat de quatre anys de l’actual Claustre
universitari, caldrà procedir a la seva renovació total amb la composició que estableix
l’article 43 dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra, aprovats per Decret 209/2003,
de 9 de setembre, i modificats per ACORD GOV/203/2010, de 9 de novembre.
Una vegada elegits els membres del Claustre universitari caldrà procedir, en la seva
sessió constitutiva, a l’elecció de la Mesa del Claustre, la composició de la qual s’ha
d’adaptar als nous col·legis electorals de l’esmentat article 43 dels Estatuts, per la qual
cosa, el Claustre acorda per 70 vots a favor, 21 en contra i 15 abstencions:
Primer. Modificar l’article 2.1 del Reglament del Claustre, aprovat per acord del Claustre
de 13 de maig del 2004, que queda redactat en els termes següents:
“Article 2. De la Mesa del Claustre
1. La Mesa és l’òrgan col·legiat rector del Claustre. Està composta pel rector o rectora,
que la presideix; pel secretari o secretària general, que actua de secretari o secretària;
per dos representants dels professors doctors amb vinculació permanent a la Universitat;
per un representant dels professors lectors, els professors visitants, el personal
investigador propi o vinculat i els professors emèrits; per un representant de la resta de
professorat i el personal investigador en formació; per un representant dels estudiants, i
per un representant del personal d’administració i serveis.
En cas d’absència, el president o presidenta del Claustre és substituït per un vicerector o
vicerectora, i el secretari o secretària, pel secretari o secretària general adjunt o, en cas
d’absència simultània d’ambdós, per qui designi la Mesa.”
Segon. Aquesta modificació tindrà efectes per a l’elecció de la Mesa del Claustre que es
farà després de la renovació del Claustre que es farà el curs 2011-2012.
Vot particular emès pels claustrals Daniel López Rodríguez i Mario Núñez Martínez, que
s’adjunta com a annex 1 d’aquesta acta.
3. Informe del rector
S’aprova l’informe del rector al Claustre, que s’adjunta com a annex 2 d’aquesta acta, per
58 vots a favor, 32 en contra i 22 en blanc.
5. Mocions
5.1. S’aprova per 55 vots a favor, 8 en contra i 19 abstencions la següent moció del
Claustre:
El Claustre insta al Govern de la UPF a instal·lar suficients endolls a les aules que es
destinen a la docència suficientment a prop dels seients.
5.2. S’aprova per unanimitat dels 82 membres presents en el moment de la votació la
moció següent:
El Claustre insta a tots els òrgans de la Universitat a fomentar l’ús i la implantació del
programari lliure.
5.3. S’aprova per 43 vots a favor, 31 en contra la següent moció del Claustre:
4
El Claustre insta el Consell de Govern a elaborar i aprovar una normativa que reguli l’ús
dels formats de documents digitals, per tal que la Universitat empri els estàndards
mundials ISO.
5.4. S’aprova per 74 vots a favor, cap en contra i 5 abstencions la següent moció del
Claustre:
S’acorda instar al Govern de la Universitat la creació d’una comissió amb les funcions de:
-
Fer el seguiment del contracte amb OCÉ España, Grup Soteras i altres empreses
que presten servei a la universitat.
La fixació de condicions per a la concessió de nous contractes.
La difusió entre la comunitat universitària d’aquests contractes i les obligacions
que impliquen els mateixos.
La valoració de la creació d’un canal directe de queixes mitjançant el qual els
membres de la comunitat universitària puguin enviar propostes de millora en
relació a aquests serveis.
5.5.
1. Que el Govern de la Universitat reti comptes de la participació en les comissions
d’usuaris de les diverses operadores de transport i convidi a la comunitat universitària a
participar-hi.
2. Que el Govern de la Universitat elabori un Pla de Mobilitat per a tots els campus, tenint
en compte la demanda de mobilitat que avui es genera i la futura.
3. Que el Govern de la Universitat, d’acord amb el Pla de Mobilitat i les disponibilitats
pressupostàries, estudiï mesures de racionalització dels espais destinats a l’aparcament de
bicicletes i implanti mesures de seguretat per evitar la freqüència de robatoris.
4. Que la Universitat estudiï la possibilitat de sumar-se al projecte BICICAMPUS
implantat en altres universitats de la ciutat.
5. Demanar al Govern de la Generalitat a que l’Autoritat del Transport Metropolità de
l’Àrea de Barcelona incorpori a la seva gama de títols un d’específic per estudiants
universitaris, amb menys durada que la T-JOVE i amb descompte per la condició
d’estudiants.
5.6. S’aprova per unanimitat dels 77 membres presents en el moment de la votació la
següent moció del Claustre:
El Claustre insta al Govern de la Universitat que els calendaris d’exàmens es publiquin,
com a mínim, a l’inici de cada trimestre.
Deliberacions:
1. Aprovació, si escau, de l’acta de 18 de maig del 2010
El prof. Lluís de Yzaguirre llegeix un escrit, que demana d’annexar a l’acta, en el qual
sol·licita que s’escrigui correctament el seu nom i que s’expressi que el rector exerceix de
moderador i ponent sense abandonar les funcions de president del Claustre. El secretari
general diu que el segon punt no es tracta exactament d’una esmena a l’acta, sinó que el
prof. de Yzaguirre voldria que la sessió hagués transcorregut de manera diferent pel que
fa a la manera d’actuar del rector quan fa ús de la paraula. Vol recordar que l’acta no és
un diari de sessions ni relata fets més enllà de les intervencions que es fan, no fa
descripcions geogràfiques ni d’altra mena. L’acta, a més, reflecteix que el prof. de
5
Yzaguirre es va queixar durant la sessió de la manera d’actuar del rector. En qualsevol
cas, s’incorporarà a l’acta l’escrit llegit pel prof. de Yzaguirre (annex 3 d’aquesta acta).
2. Proposta de modificació de la composició de la Mesa del Claustre per adaptar-la
als Estatuts de la UPF
El secretari general explica que en
quatre anys de l’actual Claustre
composició que estableix l’article
aprovats per Decret 209/2003,
GOV/203/2010, de 9 de novembre.
el curs 2011-2012, una vegada acabat el mandat de
universitari, caldrà renovar-lo totalment amb la
43 dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra,
de 9 de setembre, i modificats per ACORD
Una vegada elegits els membres del Claustre universitari caldrà procedir, en la seva
sessió constitutiva, a l’elecció de la Mesa del Claustre, la composició de la qual s’ha
d’adaptar als nous col·legis electorals de l’esmentat article 43 dels Estatuts, per la qual
cosa es fa necessari adaptar la composició de la Mesa del Claustre que es regula al
Reglament del Claustre pels nous col·legis electorals que es deriven de la composició del
Claustre. Això s’hauria pogut fer via interpretativa per part de la Mesa del Claustre, però
s’ha preferit plantejar la modificació del Reglament, tenint clar que aquesta nova
composició serà efectiva en el proper mandat.
Explica que els estudiants claustrals Daniel López i Mario Núñez van presentar un escrit,
en el qual demanaven que se’ls mostrés el document de signatures d’una quarta part dels
claustrals, necessaris d’acord amb la seva opinió per poder portar a terme la modificació
del Reglament, a tenor de l’article 23 del Reglament del Claustre. El rector els va
respondre que la proposta de modificació de la composició de la Mesa del Claustre, que
afecta l’article 2 de l’esmentat Reglament, resulta obligada com a conseqüència dels
canvis produïts en els Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra (en concret de l’article
43.2, relatiu a la composició del Claustre), que al seu temps es fonamentaven en
l’adaptació a les modificacions introduïdes en la Llei orgànica 6/2001, de 21 de
desembre, d’universitats; per la Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril, de modificació de
l’anterior. En data 26 de maig, els Srs. Daniel López i Mario Núñez han presentat un
recurs de reposició demanant la nul·litat de ple dret del punt 2 de l’ordre del dia del
Claustre perquè entenen que no es pot modificar el Reglament si no és per iniciativa
d’una quarta part dels claustrals. El rector resoldrà aquest recurs d’acord amb els terminis
establerts a la legislació de règim jurídic i res impedeix posar a consideració dels
claustrals la modificació proposada. En el cas que no s’aprovés, val a dir que serà la Mesa
la que haurà de prendre un acord interpretatiu abans de fer les eleccions perquè el que és
segur és que la Mesa no pot tenir una composició que no reflecteixi la composició dels
col·legis electorals del Claustre.
El Sr. Mario Núñez diu que en el Claustre passat ja es van oposar a la modificació dels
Estatuts de la UPF pel procediment d’adaptació tècnica, ja que s’hi incorporaven aspectes
d’oportunitat, i entenen que enguany es vulnera de nou el procediment previst. Estan
d’acord en la idea que es podria fer amb un acord interpretatiu però no modificar el
Reglament sense seguir el procediment. A més, aquest cop no s’ha obert un període
d’esmenes. Per tant, anuncia que tant ell com el Sr. Daniel López hi votaran en contra.
El Sr. Lluís Mesana diu que d’acord amb el Reglament del Claustre caldria haver
comunicat el text amb 30 dies d’antelació.
La Sra. Montserrat Vives, secretària general adjunta, diu que es considera que cal fer
l’adaptació del Reglament als Estatuts, i la modificació proposada només afecta a la
composició dels col·legis electorals, no a altres elements, ni hi ha element d’oportunitat, i
que el fet que no s’hagi obert un període d’esmenes formal no vol dir que no s’hagin
pogut presentar i, en aquest sentit, cal dir que sobre el text proposat ningú n’ha presentat.
El recurs s’ha plantejat sobre qui té la iniciativa de reforma.
6
El rector posa a votació la proposta, que és aprovada per 70 vots a favor, 21 en contra i 15
abstencions.
Els Srs. Daniel López i Mario Núñez anuncien que hi presentaran un vot particular.
3. Informe del rector
El rector explica que l’informe ha estat facilitat amb antelació i que el que ara fa és una
presentació més breu (annex 4 d’aquesta acta).
En finalitzar s’obre un torn d’intervencions de tres minuts per intervenció.
El Sr. Robert Díez mostra el seu desacord amb algunes afirmacions que es fan a l’informe
sobre temes del PAS. Per exemple, quan es parla d’acords assolits es fa referència als
criteris de la borsa de treball i dels encàrrecs temporals. Quan es parla de criteris i no
d’acords, es pregunta si és per això que no va anar a Consell de Govern. Quant al
calendari laboral diu que es va incomplir l’acord signat i la secció de CC.OO. va haver
d’acudir a la Inspecció de Treball. Quant al Concilia diu que no és un acord i que la UPF
n’ha fet una lectura restrictiva. Pel que fa a la reorganització del PSR no va ser un acord
sinó una instrucció de la Gerència. També diu que no és cert que s’hagi signat un acord
perquè en els òrgans de selecció hi hagi un observador. I quant a la Mesa de Negociació,
vol remarcar que a la UPF no n’hi ha. El rector respon que si hi ha imprecisions en algun
detall es corregiran. Quant a la referència a la Mesa de Negociació no és ben bé una mesa,
però sí que s’ha acordat un procediment que abans no hi era amb els representants del
PDI. Si la Mesa no es constitueix és perquè no hi ha acord sindical. Ell sempre ha dit que
si els dos sindicats majoritaris estan d’acord s’implementarà. Pel que fa al PAS, el que ha
fet la Gerència ha estat buscar espais de millora que no costin diners, tenint en compte el
marc de restricció pressupostària i de davallada del 5% dels sous. No sempre hi ha acords
i és lògic que no s’avanci al ritme que els sindicats voldrien.
El Sr. Aitor Pérez demana que la votació de l’informe, per la seva importància, es faci en
votació secreta, per no rebre pressions posteriors. El rector diu que si el 10% de claustrals
ho demana es farà, però vol deixar clar que mai no s’ha exercit cap pressió en funció de
les votacions fetes en cap òrgan.
El prof. Lluís de Yzaguirre demana que s’incorpori a l’acta la seva intervenció de manera
literal (annex 5 d’aquesta acta) i diu que hi afegeix dues coses més. Sobre les retallades
diu que no s’ha vist que el rector s’hi oposi sinó que a més les executa. No ha fet cap
referència als grans beneficis de les empreses (a algunes la crisi els va bé) i esperava una
actitud més ferma en defensa de les universitats. Calen beques-salari per als més
necessitats i no hi ha un control de que les beques les percebin aquests col·lectius. El
rector respon que el govern de la UPF ha estat contundent i que tornarà a ser-ho. Cal tenir
en compte, però, que el pressupost de la Generalitat d’aquest exercici es redueix i si no ho
entenem anem al desastre total. No es pot fer segons què, però sí demanar allò que ens
correspon. Quant a les beques-salari ho ha exposat al seu informe. En relació amb el
català, el Consell de Direcció està cansat que se li digui que no hi fa prou. El Pla d’Acció
pel Multilingüisme considera que hi ha tres llengües de treball – català, castellà i anglès –,
i el català no està en mala posició a la docència. Després de la UdG som la universitat
amb més classes en català. També vol dir que ell mai no ha impedit cap discussió a cap
òrgan; el Claustre es va suspendre fa dos anys perquè un grup d’estudiants va impedir
continuar-lo i l’any passat per manca de quòrum. La vicerectora d’Estudiants ha portat a
terme una política de diàleg amb els estudiants que ha donat molt bons resultats i hi ha
altres esferes on es parla dels temes. Li estranyen les afirmacions i els termes gruixuts
utilitzats. Quant a l’informe de la EUA, els avaluadors externs van visitar la UPF l’any
2006 i van fer l’informe el 2008. Ara estem al 2011 i hem implantat moltes coses, inclosa
la interdisciplinarietat dels equips de recerca. Quant als instituts universitaris de recerca,
si vol se’n pot parlar un altre dia. També diu que prefereix no contestar segons a quines
7
afirmacions que es fan contra ell, però pensa que no deu ser tan autoritari si no obre
expedient als claustrals absents.
El Sr. Pau Guerola aprofita per acomiadar-se del Claustre. Pregunta per les aliances
internacionals, si el rector promet que totes seran amb institucions que lluiten per la
llibertat i la pau, tot referint-se al conveni amb un institut israelià amb el qual entén que
no seria així. També es refereix a la crisi econòmica i troba a faltar que el rector no es
refereixi als vertaders culpables de la crisi i, en canvi, es fan convenis amb el Banc
Santander, un dels culpables de la crisi immobiliària. La situació també es deu a l’espoli
fiscal de Catalunya. La solució d’apujar els preus universitaris és regressiva perquè
limitarà l’accés a la universitat. Agraeix la menció a la política de beques, però aquesta
política no es fa. El rector matisa que el conveni de la UPF és amb la institució de la qual
depèn l’institut mencionat, no amb aquest directament. El conveni és per a l’intercanvi
d’estudiants, no d’aliança, i va ser ratificat al Consell de Govern després d’un ampli debat
arran de les intervencions dels estudiants. Quant a les beques, el rector diu que el sistema
serà més equitatiu si n’hi ha més receptors, per exemple, si s’arriba a un 10% d’estudiants
becaris. Ell sempre defensa que l’augment de preus ha d’anar acompanyat de beques.
Quant a assenyalar els culpables de la crisi, creu que no pertoca fer-ho en el seu informe.
Quant als acords amb el Banc Santander, val a dir que són molt beneficiosos per a la UPF
i que dobla l’aportació que feia fins ara CatalunyaCaixa, i sense indicar com esmerçar-la.
Diu que tant de bo assolíssim més acords d’aquesta mena.
S’obre una nova ronda d’intervencions.
El Sr. Lluís Miró diu que vivim una onada política que canvia l’escala de valors, i una
part molt important és el llenguatge. S’usen termes d’empresa privada tot i que estem en
una administració pública. Ho diu per la referència al fet que manca un acord privat entre
sindicats per fer la Mesa. Entén que el rector està tancat en aquest tema. La Mesa
l’estableix la Llei, que diu que s’haurà de constituir a cada administració; no és un tema
d’acord. Podria admetre que digués que la Mesa Sectorial li pertoca de fer-la a la
Generalitat, però no s’espera mai a un acord; es convoca els sindicats a la Mesa. Demana
al rector que modifiqui el seu discurs i l’enfoqui més en termes de dret públic, com que la
Mesa li pertoca de fer-la a la Generalitat. El rector respon que la referència ideològica és
sobrera, ell defensa els rols públics. Diu que legalment es podria defensar que no hi estem
obligats, però hem dit que la Mesa es farà si els sindicats es posen d’acord. Els convida a
buscar l’acord, sent tots més felxibles. En això es refereix quan parla d’acord privat.
El prof. Lluís de Yzaguirre diu que quan se l’acusa d’autoritari és en el sentit de posar les
mocions cap al final quan ja no hi ha quòrum, o perquè censura les mocions o per
permetre l’absència de claustrals. Demana que s’apliqui supletòriament el Reglament del
Parlament, que diu que quan no hi ha temps de veure totes les mocions, aquestes passen a
la sessió següent. El problema és que només es convoca un Claustre a l’any. El rector diu
que farà com sempre ha fet de consultar la Mesa del Claustre. Les decisions d’aquesta es
prenen per amplíssima majoria i les mocions no admeses ho són perquè no tracten temes
competència del Claustre, com fan tots els òrgans col·legiats. No tot és admès a tràmit.
Diu estar cansat que se l’acusi d’autoritari sense proves, per la qual cosa potser ell es
reserva el dret a emprendre accions legals si continua aquesta escalada d’acusacions.
El Sr. Pau Guerola demana que consti en acta que dubta que un organisme tan especulatiu
com el Banc Santander sigui beneficiós a llarg termini per a la UPF. Quant al conveni
amb la institució israeliana, el problema és que té relacions amb l’exèrcit israelià. També
espera que la pujada de preus sigui compensada per beques perquè si no se sentiria
enganyat. Quant a l’institut de recerca israelià, el rector insisteix que no s’ha fet cap
conveni amb aquest, sinó amb la institució de la qual depèn per ampliar els intercanvis
d’estudiants de grau, i que el que té entès que fa aquest institut al qual es refereix el Sr.
Guerola és recerca i estudis sobre terrorisme. Quant als preus, el rector diu que la UPF no
fixa els preus, ho fa la Generalitat. El que fa la UPF és contribuir al debat perquè entén
que el sistema no és equitatiu, però encara no se sap què farà la Generalitat. De moment
8
només ha anunciat la pujada dins la forquilla que estableix l’Estat i que un 25% d’aquesta
pujada es destinarà a beques.
El Sr. David Carmona diu que Catalunya no és com Califòrnia, i encara costa de
reconèixer persones amb formació universitària, i per això hi ha un excedent
d’universitaris que no troba feina. Cal canviar el sistema productiu. Li esgarrifa que els
rectors posin catifes vermelles als bancs per quatre duros. Seria millor pressionar-los
perquè canviïn el sistema. No ens hem de resignar i hi ha gent indignada, amb desnonats
per no pagar el pis mentre els directius de bancs mantenen els seus sous. D’altra banda, es
parla de participació però hi ha comissions, com la d’Ensenyament, que no es reuneixen
de fa tres anys. El rector diu que aquesta comissió es reunirà aviat. Sobre la resignació de
què se l’acusa, vol recordar que ell ha fet propostes i aposta perquè hi ha maneres de fer
una universitat millor. Insisteix que caldria trobar allò que ens uneix, no allò que ens
separa. Quant a l’acord amb el Banc Santander és de 750.000 euros, no quatre duros. Tant
de bo trobéssim més institucions que ens els donessin. Sobre els titulats superiors, és cert
que hi ha una certa precarietat laboral, però l’universitari continua estan més ben
posicionat per trobar feina i tenir un bon salari.
La prof. M. Teresa Turell diu que està en contra d’haver de votar en secret, ja que és
millor explicar-se i votar públicament. Diu que ella s’abstindrà perquè vol tenir una
posició de suport a la gestió global, però no està d’acord amb el tractament que dóna la
UPF als instituts universitaris de recerca, tant als propis com als adscrits, pel fet que no
poden sol·licitar investigadors de l’ICREA, més tenint en compte que és una figura que
no té cost per a la universitat. S’escanya els instituts de recerca quan han demostrat la
seva productivitat i contribueixen a situar la UPF en rànquings. El rector diu que el que
planteja potser és un malentès no degut a la política de la UPF sinó a la convocatòria que
fa l’ICREA, que requereix el vistiplau dels departaments a les sol·licituds. Potser es pot
parlar de manca d’agilitat administrativa en la sol·licitud del candidat que posava l’IULA
com a destinació i que havia de signar el Departament de Traducció i Ciències del
Llenguatge. S’ha acordat que no torni a passar i que el departament pugui estudiar les
sol·licituds amb temps. D’altra banda, sobre l’asseveració general feta per la prof. Turell,
vol negar la major ja que dedica moltes hores a la relació entre els instituts i els
departaments i li costa trobar altres universitats que impulsin més les figures de
programes de recercadors. Ens hem esforçat molt com a universitat i si alguna cosa no
surt bé no és per una tema de manca de política.
El Sr. Lluís Mesana diu que no cal ser ingenu, si el Banc Santander dóna tant no és per
magnanimitat del Sr. Botín. Quant al rebuig de mocions diu que, d’acord amb els
Estatuts, el Claustre ha de debatre assumptes que afecten la comunitat universitària i hi ha
sentències del Tribunal Constitucional en el sentit de no rebutjar mocions. El rector diu
que les sentències al·legades són sobre un recurs a l’admissió, no a la inadmissió i a més
hi ha altres sentències del TC que matisen que es poden rebutjar en aplicació de les lleis i
per motius formals també. Quant al Banc Santander, no és ingenu; només sap els fets
reals. És obvi que forma part de la seva estratègia de negoci.
La Sra. Laura de la Villa diu que en relació amb la pujada de preus i les beques, el que cal
recordar és que l’ensenyament és un dret i no un privilegi i si no poden accedir-hi els que
no tenen mitjans la culpa no és dels que entren, sinó que el que cal fer és redirigir la
política de beques, enfocar-ho com un dret a accedir. El rector diu que ell el que diu és
que el sistema actualment no és equitatiu, i no és culpa de ningú. L’ensenyament superior
és un dret sotmès a l’esforç i el talent, i es perdrà talent si no arriben els que el tenen. No
enfronta a ningú amb ningú. No és un tema d’accés, ja que queden places vacants cada
any en el SUC; sinó que les condicions siguin iguals per a tothom.
El prof. Josep Eladi Baños diu que la Comissió d’Ensenyament es reunirà tan aviat com
es pugui, en principi, el 29 de juny. També vol recordar que hi ha altres comissions que sí
que es reuneixen sovint, pero que els estudiants no hi assisteixen.
9
El secretari general demana vots a favor de la votació secreta. Com que la demanen més
d’un 10% es farà així.
El prof. Lluís de Yzaguirre demana que es compleixi el Reglament quan diu que no es pot
entrar ni sortir quan es fan votacions. El secretari general diu que es farà així, però que el
personal no s’enfrontarà a ningú que vulgui sortir-ne o entrar-hi.
Després de la votació nominal i secreta, l’informe queda aprovat per 58 vots a favor, 32
en contra i 22 en blanc.
4. Informe de la síndica de Greuges de la UPF
La síndica de Greuges, prof. Paz Battaner, exposa el seu informe, que ha estat posat a
disposició dels claustrals amb anterioritat.
Les dades que es desprenen de les queixes rebudes al Síndic al llarg d’aquest període es
caracteritzen per un augment rellevant. L’increment d’actuacions ateses pel Síndic de la
UPF el curs anterior es pot atribuir a l’accessibilitat de la pàgina Acollida del Síndic, eina
a l’abast de tota la comunitat universitària. En aquest nou període objecte d’informe s’han
rebut 56 queixes i 32 consultes, és a dir, un total de 88 actuacions. Aquest augment de
casos respecte al període anterior no s’explica pel mateix motiu, sinó per la coincidència
amb l’època de dificultats econòmiques que viu la nostra societat i que d’una manera o
una altra repercuteix en l’estat d’ànim de la comunitat universitària. Aquest augment de
queixes és moltes vegades un reflex de la situació objectiva i també de la inèrcia de
l’immediat passat. Cal destacar que s’han pogut resoldre i tancar tots els expedients
rebuts, malgrat l’increment d’actuacions portades a terme durant aquest tercer període.
S’ha fet el seguiment de diferents casos, en especial el que comportava introduir una
informació important en una web. Aquest seguiment va concloure amb la garantia que
s’havia atès la sol·licitud del Síndic. D’altra banda, hi ha seguiments en què s’ha detectat
que les indicacions o les sol·licituds que ha fet la síndica en les seves resolucions no
s’han portat a terme, o bé, no s’han notificat o publicitat tal com se sol·licitava. Per tant,
el seguiment continua obert. D’una banda, cal assenyalar una queixa col·lectiva de
doctorands sobre la pujada de taxes en aquest nivell de formació. Aquesta queixa estava
signada per cent vint-i-set doctorands. Després que la síndica rebés personalment els
primers signants es va detectar que l’origen no era una qüestió interna de la UPF sinó del
Comissionat d’Universitats de la Generalitat. Finalment, es va decidir que els documents i
la informació recollida, així com les dades exposades a l’entrevista, es traspassaven a la
institució Síndic de Greuges de Catalunya. D’altra banda, durant aquest curs han arribat
dues queixes que demanaven el seguiment de dos expedients disciplinaris oberts per
copiar en els exàmens. La síndica no ha fet sinó informar-se dels casos i de la marxa dels
expedients sancionadors.
Durant aquest període s’han portat a terme un total de 88 actuacions, de les quals 56 són
queixes i 32 són consultes. En el curs anterior van ser 45 queixes i 3 consultes. Del total
de les 88 actuacions, 55 han estat contestades, investigades i tancades amb la
corresponent resolució, i 1 es va traspassar al Síndic de Greuges de Catalunya. No s’ha
obert cap queixa d’ofici i s’han pogut resoldre favorablement el 50% de les queixes
rebudes. La resta, 32, s’han considerat com a consultes perquè bàsicament eren demandes
d’informació, o bé queixes que no procedien ja que no hi havia vulneració de drets. Sobre
les persones reclamants, destaca que el 65% corresponen a queixes o a consultes
d’estudiants de grau; el 27%, d’estudiants de postgrau; el 3%, del PAS; el 2%, del PDI, i
el 3% restant, a externs (vies d’accés). Pel que fa al sexe, hi ha un 52% d’homes i un 48%
de dones. Entre les consultes, les queixes individuals i les dues col·lectives, s’han adreçat
al Síndic un total de 216 persones. Pel que fa a les dues col·lectives cal destacar que una
la van presentar 3 estudiants de grau i l’altra, 127 estudiants de postgrau. Les 86 persones
restants es van adreçar al Síndic individualment. El 82% de queixes i de consultes han
10
entrat mitjançant el formulari de l’Acollida del Síndic; el 10%, per correu electrònic; el
6% s’han atès telefònicament; l’1% ha entrat per correu postal, i l’1% restant, per correu
intern.
Finalment, destaca les relacions mantingudes amb altres síndics i defensors. Les reunions
que mantenen tracten temes d’interès de tots. La publicació de l’Estatut de l’Estudiant ha
centrat tant la reunió a la Universitat Miguel Hernández d’Elx, corresponent a les
universitats que integren la Xarxa Vives, com la de la Conferència Estatal celebrada a la
Universitat de Barcelona el mes d’octubre del 2010. La necessitat d’acompanyar l’Estatut
d’un reglament que reguli l’aplicació en situacions conflictives i que inutilitzi el Decret
de 1954 és un sentiment estès a totes les universitats. També s’han fet dues reunions dels
síndics de Greuges universitaris de Catalunya. Aquestes últimes, més properes a les
circumstàncies d’aquí, han servit per preparar la reunió estatal de Barcelona. De la darrera
reunió que s’ha fet, i que va tenir lloc a la UPF, van sortir dos documents i un
suggeriment a les universitats. Un s’ha enviat a les autoritats del Departament
d’Economia i Coneixement perquè el Decret de preus sigui publicat amb temps suficient
per conèixer-lo i per poder fer front als nous preus; un altre s’ha enviat a la secretària
general del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, amb còpia a la
Direcció General d’Universitats, Departament d’Economia i Coneixement; i a la
Secretaria d’Estat d’Educació i Formació Professional del Ministeri d’Educació, per ferlos veure que les universitats no són compensades econòmicament per les taxes deixades
d’ingressar quan reben alumnes de les PAU amb qualificacions corresponents a
matrícules d’honor i que, per tant, les universitats més demandades són penalitzades
econòmicament (assumpte que per tradició es fa des d’abans de la Constitució de 1978); i
finalment, un suggeriment a les universitats perquè redactin un reglament intern per
gestionar de manera equivalent els assumptes de comportament que generen els objectius
docents i formatius i la convivència dels centres universitaris.
5. Mocions
El secretari general explica que s’han presentat 17 mocions de les quals la Mesa, per
acord de 24 de maig del 2011, n’ha admès 16. La moció no admesa ho ha estat per
entendre que plantejava un tema que no és competència del Claustre. Contra aquest acord,
el Sr. Lluís Mesana ha interposat un recurs en data 27 de maig del 2011, que la Mesa del
Claustre, en la sessió feta abans de començar la sessió del Claustre, ha desestimat per
majoria pels mateixos arguments pels quals no es va admetre la moció. La jurisprudència
aportada pel recurrent no s’ha considerat adequada i n’hi ha del mateix TC més ajustada i
que avalaria la decisió presa per la Mesa.
En el cas de la moció 1850 s’adverteix que s’ha admès però que cal interpretar “rebutjar” per
“discrepar”. En la moció 1855 s’entén que és una proposta per tal que aquells òrgans que
tenen la iniciativa presentin la proposta davant el Consell de Govern, i en la moció 1857
s’entén que fa una proposta lege ferenda adreçada als fòrums en què es discuteixi el model
de governança de les universitats. També que quan una proposta de moció inclogui a qui
s’ha de comunicar es tindrà per no posat atès que les mocions i altres acords tenen una
manera de comunicar-se i publicar-se prevista als Estatuts i als reglaments dels òrgans.
Recorda que l’ordre de debat de les mocions acordat per la Mesa és el següent: temes de
serveis, acadèmics i de governança.
Es recorda que de les mocions només es vota la part dispositiva i no l’exposició de
motius. Només es pot procedir a la votació si hi ha quòrum. Mai si està per sota de la
tercera part dels membres. Per cada moció s’obrirà un torn per al ponent i un
d’intervencions a favor i en contra. Els claustrals que volen intervenir a favor o en contra
hauran d’aixecar la mà. Per agilitar el debat, la Mesa ha acordat donar un temps de 3
minuts per al ponent i 1 minut per als intervinents als torns a favor i en contra. Acabats
els torns, podrà tornar a prendre la paraula el defensor de la moció i a criteri de la Mesa,
es podrà obrir un segon torn d’intervencions. La Mesa, en funció del nombre
11
d’intervencions, podrà allargar o escurçar els temps esmentats. Si es proposen redaccions
alternatives, es votaran aquestes primer. Si obtenen majoria simple s’aproven i supleixen
el text originari. S’entén que hi ha majoria simple quan els vots positius superen els
negatius, sempre que les abstencions no superin el 50% de la suma dels vots positius i
negatius.
El rector diu que en funció del ritme de discussió en arribar al migdia se suspendria la
sessió per reprendre-la a la tarda.
– Moció 1849 (consolidació de les TIC a la UPF): la ponent, Sra. Maria Vila Redón,
llegeix la proposta. El gerent respon que el Consell de Direcció hi pot estar d’acord en els
termes de revisar els punts de cobertura mòbil si bé el tema dels endolls és més complex.
Enguany s’ha fet una prova pilot a les aules de Ramon Turró, però té un cost de 2.500
euros per aula i només és possible de fer quan són taules fixes. Es tornarà a experimentar
a 20 aules.
El Sr. Pau Guerola demana de votar per separat els dos punts, ja que alguns estudiants
estan en contra de l’extensió de les antenes Wi-Fi. El rector demana a la ponent si hi està
d’acord. La Sra. Vila diu que sí.
La prof. Consuelo Chacartegui diu que altres vegades ja s’ha oposat a les antenes per
motius de prevenció de riscos laborals. En aquest tema es recomana un principi de
precaució. La cobertura actual és molt gran. Hi votarà en contra. La prof. Júlia López diu
que fa un temps es va fer una comissió dels informàtics amb els representants dels
treballadors per modificar el lloc d’algunes antenes i posar en primer lloc la salut dels
treballadors. El rector demana a la ponent que la redacció de la moció incorpori aquestes
cauteles que expressen les professores Chacartegui i López. La Sra. Vila accepta, però les
professores diuen que no perquè ja hi ha un procediment, uns estudis de risc i es canalitza
a través dels representants legals dels treballadors. El rector reitera la proposta per atendre
sensibilitats diferents, però les professores insisteixen a dir que no. Per a elles, el tema
al·legat, el de poder rebre missatges de mòbil sobre els préstecs, no és motiu suficient. Ha
de primar vetllar pels riscos dels treballadors, que són els que estan tot el dia a la
Universitat.
Es posa a votació el punt sobre la cobertura Wi-Fi, i la moció és rebutjada per 18 vots a
favor, 42 en contra i 32 abstencions.
Quant al punt sobre els endolls, la moció és aprovada per 55 vots a favor, 8 en contra i 19
abstencions. El rector recorda que es farà en els termes exposats pel gerent.
– Mocions 1836 i 1837 (drets de propietat intel·lectual): a proposta del rector i amb la
conformitat del Sr. Lluís Mesana, ponent, es debaten conjuntament les dues mocions. El
Sr. Mesana llegeix ambdues mocions. El prof. Josep Ferrer, en nom del Consell de
Direcció, diu que hi ha inconsistència i contradicció en els arguments emprats. La UPF
compleix amb el que estableixen les lleis de propietat intel·lectual a Espanya i no s’hi pot
barrejar la Llei 37/2007, que a més deixa fora determinats tipus de documents conservats
per les universitats. És cert que la UPF ha regulat la propietat industrial i ha inclòs un
aspecte de propietat intel·lectual en la mateixa norma, deixant-se explícit, i això no fa que
la norma sigui il·legal. El Sr. Lluís Mesana rebat els arguments i insisteix que la Llei
37/2007 és d’obligat compliment i que la UPF ha de fer una norma de propietat
intel·lectual tal com exigeixen els Estatuts. El rector diu que el tema és complex i moltes
de les lleis o normes al·legades pel ponent no són d’aplicació a la Universitat, com ara les
normes editorials de la Generalitat. Li proposa al Sr. Mesana transaccionar un text. El Sr.
Mesana no accepta.
El rector posa a votació la moció 1836, que queda rebutjada en segona votació atès que en
primera votació les abstencions superen el 50% de vots positius i negatius emesos en
resultar 22 vots a favor de la moció, 31 en contra i 35 abstencions. En segona votació, en
12
què no es compten les abstencions i en la qual no s’obre un nou debat perquè es considera
que s’ha debatut suficientment, la moció queda rebutjada per 24 vots a favor i 60 en
contra. El mateix passa amb la moció 1837. En primera votació el resultat és el mateix
que en la 1836 i en segona queda rebutjada per 24 vots a favor i 58 en contra.
– Moció 1834 (programari lliure i formats de documents digitals segons ISO): el ponent
Lluís Mesana llegeix la moció. Demana que es votin per separat els dos temes. La prof.
Emma Rodero exposa el parer del Consell de Direcció i diu que la UPF es va posicionar
sobre el programari lliure mitjançant la creació d’una comissió, que el promou. Són
moltes les accions, com ara que es preveuen engegades duals, hi ha servidors lliures i es
recomana als professors que a les aules globals usin programari lliure perquè els
estudiants hi puguin accedir. En aquest sentit s’acceptaria el punt 3, que fa referència a
l’impuls, però sempre que sigui compatible amb la llibertat dels membres de la comunitat
universitària.
El prof. Lluís de Yzaguirre proposa al ponent de fer reserva dels punts 1 i 2, excepte si
n’hi ha de lliure equivalent, a parer dels experts. El Sr. Mesana accepta.
El Sr. Joao França diu que una cosa és incentivar i l’altra és que es paguin llicències i més
ara amb la crisi.
La prof. M. Àngels Félix demana si hi hauria problemes a l’hora de treballar des de casa
amb programari lliure. El rector respon que és compatible però que pot donar més
problemes als usuaris no experts. El rector diu que anar al programari lliure significaria
haver de contractar més personal informàtic, cosa impossible, i el que es fa és pagar
llicències, que les usa el 95% de la comunitat universitària, i alhora fer-ho compatible
amb el programari lliure. El Sr. Mesana diu que no és un tema de dificultat sinó ètic. La
funció social d’una universitat és educar, i equipara posar programari propietari a repartir
droga a l’hora de berenar en els col·legis. El rector demana que retiri aquesta comparació,
i així ho fa.
El Sr. Manuel Pastor diu que ha estat a la comissió de programari lliure, i sobre els
formats és cert que els formats ISO tenen importància però que els tancats segueixen els
estàndards.
El Sr. Robert Díez diu que si la conseqüència de no renovar llicències és la contractació
de més informàtics que estarà encantat amb la mesura.
El prof. Lluís de Yzaguirre està en contra que es digui que el programari lliure requereix
més suport.
El Sr. Mesana respon que per exemple el format docx no està a la norma ISO. La Sra.
Vives diu que en aquest tema cal estar al que dirà l’Estat en desenvolupament dels
esquemes nacionals d’interoperabilitat i de seguretat i que tots aquests formats de què es
parla hi estan inclosos.
El rector accepta que es votin separadament els punts. Pel que fa al punt 3 s’aprova per 82
vots a favor, cap en contra i cap abstenció. En el punt 5, en primera votació, les
abstencions superen el 50% de vots emesos (36 a favor, 15 en contra i 33 abstencions0.)
Es repeteix i s’aprova per 43 vots a favor i 31 en contra. La resta de la moció queda
rebutjada per 20 vots a favor, 39 en contra i 24 abstencions.
– Moció 1856 (creació d’una comissió de seguiment dels contractes de serveis): el ponent
Sr. Roger Melcior llegeix la moció. El prof. Daniel Serra intervé en nom del Consell de
Direcció per dir que ja es va crear fa un temps una comissió, en aquell cas per als temes
de reprografia i que en tot cas es podria ampliar als altres serveis que es demanen. El Sr.
Núñez diu que és la tercera vegada que es presenta una moció similar i que no es convoca
la comissió. També diu que es va adquirir el compromís d’avisar sis mesos abans
13
d’acabar la concessió, cosa que no s’ha fet, i pregunta si s’ha renovat. El rector diu que la
comissió sí que es convoca però que no hi va cap estudiant, i quant a la nova concessió li
faran saber. El Sr. Melcior demana que es pugui consultar a la web el plec. El rector diu
que es vehicularà.
El rector posa a votació la moció, que és aprovada per 74 vots a favor, cap en contra i 5
abstencions.
– Moció 1852 (transports). El ponent, Sr. Roger Melcior, diu que retira el punt 5. La prof.
Emma Rodero intervé en nom del Consell de Direcció per dir que no hi ha cap problema
per retre comptes sobre el que s’ha fet, en referència al punt 1 de la moció. En relació
amb el punt 2 diu que es tracta d’un procés en marxa. S’ha encarregat un estudi que està
pràcticament enllestit i les conclusions dependran del pla. Quant al punt 4, és un tema que
no depèn de la UPF, és un tema de l’Ajuntament i que tingui finançament. Quant al punt
6, es pot agafar un compromís de plantejar-ho.
El rector posa a votació la moció incorporant-hi aquests matisos, i queda aprovada per 71
vots a favor, cap en contra i 7 abstencions.
– Moció 1853 (publicació del calendari d’exàmens): la ponent, Sra. Laia de Bolós, llegeix
la moció. El prof. Josep Eladi Baños, en nom del Consell de Direcció, diu que es farà tot
el possible per tenir-lo a l’inici de trimestre. El Sr. David Carmona diu que aquesta
informació és molt útil quan es vol fer mobilitat, a més. El Sr. Pol Cruz diu que l’any
passat ja es va sol·licitar el mateix i demanen que es compleixi. El rector diu que es tingui
en compte la major complexitat que suposa fins i tot per part del PAS per quadrar dates.
El Sr. Joao França diu que amb l’eliminació de la lliure elecció ja no ha de ser tan
complicat quadrar les dates.
El rector posa a votació la moció, que queda aprovada per 77 vots a favor, cap en contra i
cap abstenció.
– Moció 1835 (el català, llengua vehicular de la docència): el ponent Sr. Lluís Mesana
llegeix la moció i destaca que està signada conjuntament per membres claustrals dels
estudiants, del PAS i del PDI. El rector recorda que el que estableix la llei és que el
professor pot escollir la llengua oficial amb què fa les classes. El Sr. Mesana diu que la
infracció a la llei es fa quan es fan classes en anglès. El prof. Josep Eladi Baños diu que el
Consell de Direcció no dóna suport a la moció no en el sentit que la llengua catalana no
sigui la vehicular sinó perquè entén que l’anglès és una llengua de treball, una llengua
franca, en la qual també es pot fer la docència. La mateixa Generalitat obliga a posar
crèdits en anglès per superar els títols oficials.
El Sr. Lluís Miró diu que al marge del dret del professor a escollir llengua, el
coneixement de les llengües oficials, català i castellà, es va incorporar com a requisit per
accedir a la funció pública a Catalunya. El rector diu que així és i per als professors dels
cossos docents s’està treballant en el desplegament del Decret de la Generalitat que
exigeix acreditar el nivell. El que no es pot fer és imposar que un professor faci les
classes en català o en castellà, el que ha de fer la universitat és vetllar perquè la docència
en català tingui un bon nivell d’ús i entén que a la UPF es dóna, ja que després de la UdG
som la universitat on es fan més classes en català. Una altra cosa és l’ús de l’anglès per
fer classes, que també és possible.
El prof. Michel Pfeiffer diu que participa a la selecció de beques i intercanvis i té dues
observacions a fer: és normal que hi hagi classes en anglès als màsters i així ho fan països
com Alemanya i fa temps que es demana millorar el nivell d’anglès. No entén per què la
UPF ha de tancar aquesta porta.
El Sr. Mesana diu que està en contra de la imposició de l’anglès i que caldrà decidir amb
arguments, i encara ningú no ho ha fet. I es pregunta per què l’anglès és llengua franca. El
14
rector diu que aquesta condició no es dóna per llei sinó que és la que s’imposa de manera
natural per comunicar-se entre parlants de llengües diferents. Tots els plans d’estudis de
grau, com l’IBE, i de postgrau que incorporen classes en anglès han estat aprovats pels
òrgans autonòmics i estatals oportuns. Si algú pensa que és il·legal pot acudir als
tribunals. El Sr. Mesana diu que no està en contra de l’anglès sinó de la seva imposició.
Troba gravíssim que s’obligui a utilitzar una llengua no oficial. El Sr. Mesana diu que no
és cert que la UPF tingui tan bones dades de català a la docència i que es falsegen. El
rector diu que no és així.
El Sr. David Carmona diu que el dret dels professors i dels estudiants són compatibles si
s’anuncia la llengua a l’avançada tal com s’estableix al PAM i cal assegurar que sempre
hi hagi un grup en català. Sobre l’anglès, el nivell a batxillerat és baix i el que ha de fer la
universitat és fer cursos gratuïts i eines per a l’aprenentatge. Cada estudiant ha de poder
elegir.
La Sra. Andrea Conte diu que el català ha de ser la llengua vehicular i que el professor no
pot escollir, ja que se li priva aquest dret. A la Facultat de Dret els professors diuen que
fan la classe en la llengua que se’ls ha dit i, quan hi ha un Erasmus a classe, solen fer-se
en castellà i el professor demana que fins i tot les preguntes es facin en aquesta llengua.
La Sra. Vila expressa la mateixa opinió. El rector diu que no és exactament així; el que
pot passar és que si s’ha anunciat una llengua se li digui al professor, si aquest ha canviat,
la llengua en què s’ha de fer aquella assignatura. El PAM diu que s’ha d’anunciar la
llengua de les classes i això es respecta sempre per donar seguretat lingüística. I la
direcció de la UPF no fomenta que la presència dels Erasmus faci canviar la llengua
anunciada, altra cosa és que és difícil intervenir en el moment que això pugui passar. En
qualsevol cas, la moció planteja el tema de l’anglès i reitera que els plans d’estudis estan
verificats i aprovats pels organismes oficials. Un pla com l’IBE és un pas endavant i és el
camí per assemblar-nos als països amb llengües minoritàries. El Sr. Mesana diu que no li
serveix que hagin estat aprovats, sempre pot acabar-hi havent una sentència en contra.
Pompeu Fabra va treballar perquè el català fos una llengua de prestigi i la UPF fa una
carrera totalment en anglès i no en català.
El Sr. Joao França demana que no es porti el debat a aquests termes; l’anglès és una
llengua franca però per qüestions polítiques i no li serveix l’argument que a altres països
fan igual perquè les coses poden canviar.
El prof. Lluís de Yzaguirre diu que li desconcerta la intervenció del president de la Mesa
sobre el canvi de llengua a classe i que digui que els òrgans de la UPF no hi poden
intervenir. El PAM diu que s’ha d’anunciar i que no s’ha de deixar a la negociació entre
alumnes i professor. El rector diu que és així i l’únic que ha dit és que és difícil
d’intervenir perquè no es coneix en el moment en què passa. El tema és com intervenir
quan un professor no respecta el PAM, quan moltes vegades ni ho sabem. La prof.
Carmen Pérez, com a delegada del rector per a la Promoció Lingüística, explica que són
temes difícils i delicats de gestionar, però s’ha arbitrat la web de les llengües per poder
fer-hi arribar incidències, i serà aleshores quan s’hi podrà treballar. Tenim, doncs, un
procediment i també val a dir que a partir de disposar del PAM les incidències han baixat.
Un altre tema és tenir docència en anglès, que cal veure com un dret democràtic per fer
arribar a tota la població un ensenyament públic allò que fins ara només feien els centres
privats. Fins ara les llengües eren una qüestió de riquesa i ara s’està introduint en el
sistema públic, a la secundària també.
El prof. Albert Satorra diu que el tema és molt ampli i es poden donar casos pel fet de la
presència dels Erasmus; però mai és una instrucció del Rectorat. El tema central, però, el
de tenir ensenyaments en anglès, és un tema important per a Catalunya i la UPF i no
podem errar el tret. Un grau com l’IBE posiciona la UPF amb una oferta als estudiants i
ens situa al món. La immersió a les llengües oficials s’ha de fer als ensenyaments bàsics.
El postgrau, d’altra banda, és normal que no sigui majoritàriament en català perquè les
fonts estan en altres llengües. El català l’hem d’empènyer al carrer i alhora donar la
15
benvinguda a ensenyaments en altres llengües, siguin en anglès o en xinès. Els professors
aprendran el català i faran la docència en la llengua en què se sentin més còmodes.
El rector posa a votació al moció, però no hi ha quòrum (el resultat és de 16 vots a favor
de la moció, 29 en contra i 21 abstencions).
Se suspèn la sessió fins a la tarda.
En iniciar la sessió de la tarda es comprova que no hi ha quòrum. El rector proposa
continuar deliberant les mocions sense posar-les a votació. La Mesa decideix donar 2
minuts a cada ponent i 1 minut als intervinents en els torns a favor o en contra.
El Sr. Joao França diu que tal com s’ha recordat a l’inici de la sessió l’assistència és
obligatòria i caldrà veure els que no hi han assistit. El rector diu que mai no ha obert cap
expedient per aquesta causa, de cap dels col·lectius, i no ho farà. La funció de membre
d’un òrgan és representativa d’un col·lectiu i el normal és dirimir aquestes qüestions en
les eleccions. La secretària general adjunta llegeix el que estableix el Reglament del
Claustre sobre aquest tema i com s’assenyala a les actes si l’absència és per causa
justificada o no.
El prof. Lluís de Yzaguirre li diu al rector que abdica de les seves funcions i censura que
ho remeti a les eleccions quan alhora permet sistemes fraudulents de llistes obertes fent
elegir claustrals que després no vénen. Recorda que el Reglament Electoral preveu un
procediment de pèrdua de condició de representant a través del Consell de Govern. Diu
que el rector prefereix sistemes mafiosos i que les mocions quedin per al final i impedir el
debat. Anuncia que farà arribar una reclamació a la síndica de Greuges. El rector respon
que és difícil d’entendre que se li digui que s’impedeix el debat quan el Claustre porta
moltes hores reunit i debatent de tot. Reitera que ell no iniciarà cap procés disciplinari.
Els electors, quan voten, han d’escollir aquells que creuen que ho faran millor i
compliran.
El Sr. Lluís Mesana diu que la sessió està dissenyada de manera expressa i meditada
perquè les mocions més importants quedin per al final. Part del l’equip de govern ja no hi
és. Diu que les mocions que no es poden votar han de passar al Claustre següent, tal com
diu el Reglament del Parlament. El rector diu que només la Mesa pot interpretar quan és
d’aplicació supletòria el Reglament del Parlament, no els claustrals. Nega que el Claustre
s’allargui premeditadament. Ha fet un informe de 30 minuts, només, i el temps s’empra
amb les intervencions. Ell creu que no té sentit allargar tant la sessió perquè incentiva
l’absència. Les mocions s’han començat a discutir a les 13.00 hores i es podria haver
començat abans si no s’obrissin certes discussions, però els claustrals tenen el seu dret a
fer-les. Els claustrals que no hi són tindran les seves raons i no havien d’arribar a pensar
que s’allargaria tant.
La Sra. Vila diu que les mocions no són un únic punt de l’ordre del dia. El rector diu que
la Mesa va publicitar a l’avançada l’ordre en que serien debatudes les mocions, l’ordre
sempre és discrecional ja que pot decidir entre varies opcions, però va decidir aquest.
El Sr. Mesana diu que s’incompleix el Reglament i que res del que s’ha fet fins ara té
validesa. El rector li respon que ja ha dit que la interpretació del Reglament compet a la
Mesa i demana que es deixi de qüestionar tot el que es fa. Si algú vol, pot posar un recurs
i ja es resoldrà.
– Moció 1851 (clàusules lingüístiques en la contractació administrativa de serveis). El
ponent, Roger Melcior, llegeix la moció. La prof. Louise McNally respon en nom del
Consell de Direcció que no hi ha res a dir i que s’assumeix en la mesura que es pugui.
El Sr. Melcior diu que ara el que correspondria es debatre la del català a l’escola, però
està situada més avall. El rector diu que la Mesa va considerar que el manifest no és per
16
un tema de la Universitat i per això està amb governança. El Sr. Mario Núñez diu que les
decisions que es prenen són massa polítiques i han de ser motivades i no entén que tingui
a veure amb la governança. La Mesa pot ordenar les mocions sempre que no sigui
arbitrari. Dubta que els membres de la Mesa s’apartin del que proposa el rector i el
secretari general. El rector respon que la Mesa del Claustre és elegida pels claustrals, cada
col·lectiu al seu representant, i tots actuen amb responsabilitat i exposant el seu criteri. La
moció no és ni acadèmica ni de serveis. Cal respectar les decisions de la Mesa.
– Moció 1846 (la UPF davant la crisi econòmica). En absència del prof. Fernández Buey,
que ha hagut d’absentar-se, fa de ponent la Sra. Laura de la Villa, que llegeix la moció.
Explica que la signen membres del PAS, el PDI i els estudiants agrupats sota el nom
Àgora. El rector respon que l’equip de govern havia fet una proposta de transacció per tal
que per mitjà del Claustre es pogués plasmar una posició comuna, capaç d’abraçar punts
de vista oposats. Tal com està redactada la moció no hi pot donar suport. No pot acceptar
algunes afirmacions que es fan sobre la gestió de la UPF i la manera d’expressar el tema
sobre l’augment dels preus ja que ell ha explicat que hi ha una manera més equitativa de
fer-ho. Entén que el text que es proposava amb la transacció donava més força davant la
Generalitat. La Sra. Laura de la Villa diu que el consens demana temps i han tingut el text
avui mateix i no han tingut temps d’analitzar-lo i de parlar amb la resta de signants. El
rector diu que està disposat a buscar el consens en altres espais, ja que allò important és
mostrar una posició comuna.
El Sr. Mesana diu que s’alegra de la bona intenció de generar el debat, però es mostra
totalment contrari a la idea que es digui que les beques compensen els augments perquè el
servei públic crea ciutadans i les beques, súbdits. No està d’acord amb la política de xecs.
El rector diu que el tema és de filosofia política. L’ideal d’una societat justa potser seria
així, però en aquests moments la universitat pública funciona amb subvenció i augmentar
els impostos dels ciutadans en general portaria a un estancament econòmic. El tema és
controvertit. Com que això no és possible, s’augmenten els preus dels que estudien.
El Sr. Roger Melcior planteja que es reclami la transferència de les beques a la
Generalitat tal com va dir fa anys el Tribunal Constitucional. Pregunta si s’ha plantejat a
la CRUE. El rector diu que al Consell Interuniversitari de Catalunya sí que ho ha fet i tots
els governs de la Generalitat també. El tema sempre s’estanca per la qüestió del volum de
la transferència.
La prof. Júlia López diu que ha signat la moció i que l’esperit és que es necessita temps
per al debat, la defensa de la universitat pública i les alternatives a les retallades i també
el tema de les beques, amb el paper de la universitat en la redistribució de la riquesa. La
moció és política i necessita temps. El rector diu que és per això que volia arribar a un
consens.
El Sr. Roger Garcia Valls demana que l’apartat de la pujada de les matrícules a canvi de
beques, ja que es fa el sacrifici, es precisi quin caràcter té. El rector diu que una cosa són
les propostes que s’han fet aquí i una altra les que fa la Generalitat, que ha dit que
permetrà l’augment de l’IPC més 4 punts, i ha dit que el 25% d’aquest augment es
destinarà a beques que administrarà l’AGAUR. El govern de l’Estat ha dit que pensa
incrementar les segones i terceres matrícules i que s’apropin més al cost real (el cost mitjà
d’un estudiant és de 7.000 euros). Ell no es fa responsable del que faran la Generalitat o
l’Estat. El Sr. Garcia Valls diu que molts estudiants estan fent dobles graus. El rector diu
que aquest no és un cas de segon estudi en aquests termes; es refereixen al cas dels que
suspenen. El Sr. Valls diu que també es penalitzen les segones carreres. El rector diu que
no ha sentit que es vulgui incrementar. El principi és que qui ja ha fet de manera
subvencionada una carrera no tingui totalment subvencionada una altra carrera.
La Sra. Raquel Fernández demana una reflexió. El tema és seriós i demana debat i temps
i lamenta que aquesta moció no s’hagi tractat abans. El rector diu que el tema està en el
debat fa temps i ell ho ha inclòs en el seu informe per poder-ne parlar allà, però alguns
17
claustrals han volgut debatre sobre altres temes i ningú no ha fet cap al·lusió al tema. La
Sra. Fernández diu que ho tindran en compte les properes vegades.
El prof. Lluís de Yzaguirre diu que si el rector parla com a tal no hauria de presidir la
Mesa durant els debats, i es refereix al que estableix el Reglament del Parlament sobre les
funcions del president del Parlament. La secretària general adjunta diu que ja s’ha dit a
qui pertoca interpretar el Reglament del Claustre i vol fer notar que en aquest cas seria de
poca aplicació supletòria perquè un Claustre no està configurat com el Parlament, on hi
ha uns grups parlamentaris, el govern i un president de Parlament, ja que en un Claustre
coincideix en una mateixa persona la direcció de la Universitat i la presidència del
Claustre. El rector adverteix que igual que alguns claustrals l’acusen d’incomplir el
Reglament, ell es reserva emprendre accions sobre les intervencions en les quals se
l’acusa d’aquestes fets amb apel·lacions personals, com que és un dictador o un autoritari,
que podrien ser definides com injúries.
– Moció 1854 (convocatòria de les comissions que compten amb la participació dels
estudiants). En absència del Sr. Pol Cruz, que ha hagut de marxar, fa de ponent la Sra.
Vila, que llegeix la moció. El prof. Josep M. Micó respon en nom del Consell de
Direcció, que diu que assumeix la moció; però que no sempre són fàcils de convocar i que
la Comissió d’Ensenyament es reunirà tan aviat com sigui possible. El Sr. Mesana diu
que té entès que s’han de reunir un cop l’any i que no es poden reunir en període
d’exàmens. El prof. Josep Eladi Baños diu que ho comprovarà i que convocarà en les
dates oportunes.
– Moció 1847 (el funcionament de la Mesa del Claustre). El ponent, Sr. Ferran Espanyol,
llegeix la moció. La prof. Emma Rodero respon en nom del Consell de Direcció i entén
que es planteja una posició raonable. El rector diu que la Mesa actua i actuarà procurant
una manera extensiva d’interpretar les mocions, però no pot abandonar la competència de
fer de filtre. La Sra. Laura de la Villa diu que no sempre ha estat així, en el Claustre
passat no van entrar cinc mocions. El rector diu que no es tracta d’un tema numèric i es
va fer una lectura generosa de moltes mocions per acceptar-ne un gran nombre.
– Moció 1848 (manifest de suport a la democràcia universitària). La ponent, Sra. Laura de
la Villa, llegeix la moció. El prof. Jaume Casals, en nom del Consell de Direcció, diu que
tant aquesta moció com la 1857 presenten una pluja d’idees, algunes bones, però hi ha
una lluita entre la mesura i la desmesura i una certa ambigüitat en el text que traspua la
idea de professors repressors dels estudiants, entre d’altres exemples. La universitat està
vinculada a la ciència i el coneixement i les deliberacions i propostes no se’n poden
separar. No n’hi ha prou a llançar idees a l’aire. El rector diu que torna a passar el fet que
si el text fos matisat es podria acceptar, però s’hi fan afirmacions no assumibles, per
exemple, s’enfoca el tema de l’accés de manera errònia ja que queden places lliures en el
sistema cada any. La Sra. Laura de la Villa diu que el manifest és el del 1966 –
“Manifiesto por una universidad democrática”– i l’han volgut aportar per la seva
vigència. El rector diu que ho sap.
– Moció 1850 (adhesió al manifest Somescola.cat). La ponent, Sra. Laia de Bolós, llegeix
el manifest. El prof. Josep Fargas respon en nom del Consell de Direcció dient que hi ha
plena coincidència amb moltes de les afirmacions del manifest, que per cert no s’ha
adjuntat, però hagués estat millor que fes referència a la universitat i la discrepància és el
punt en què es parla de “rebutjar” les sentències del Tribunal Suprem, ja que un
organisme públic no pot utilitzar aquest terme sinó, per exemple, “discrepar”. Com que
l’adhesió és en la seva totalitat no es pot acceptar. La Sra. Laia de Bolós demana que es
faci una nota al Campus Global que digui que si no hi hagués aquesta part la UPF s’hi
adhereix. El rector diu que, com que no hi ha quòrum, la Sra. Bolós se li adreci per
plantejar el tema. Entén, amb tot, que aquestes sentències no han de posar en perill el
sistema d’immersió lingüística de les escoles, tot i que els recursos que s’estan plantejant
suposen una amenaça.
18
El Sr. Mesana demana que no es fili tan prim per un terme; l’adhesió és de caràcter
polític. Demana que si el Claustre no pot votar, que el rector s’hi adhereixi a títol
personal. El rector diu que és distint rebutjar de discrepar, perquè sembla que algú es
negui a l’aplicació. Sobre adherir-s’hi caldrà llegir bé el manifest. Trobarem la manera de
demostrar la posició. Diu que és un defensor de la immersió i ho ha escrit i publicat. El
tema és la seva actuació com a rector.
El Sr. David Carmona invita el rector i la resta de membres a acostumar-se a desobeir
sentències de l’estat espanyol que configuren un model espanyol. El rector diu que com a
representant d’un ens públic no pot deixar de complir sentències en allò que ens afecti
com a tal ens.
– Moció 1855 (proposar la concessió del títol de doctor honoris causa al Sr. Lluís Llach).
El Sr. Aitor Pérez, ponent, llegeix la moció. El prof. Josep Fargas respon en nom del
Consell de Direcció dient que sense posar en dubte la vàlua de Lluís Llach, la normativa
de la UPF dóna la iniciativa a una sèrie d’òrgans o a una part de claustrals. Amb tot, la
Mesa ha entès que es tracta d’una petició oberta que podrà ser escoltada pels que tenen la
legitimitat d’iniciativa i que el Consell de Govern l’avaluarà. El rector diu que ja va tenir
ocasió de dir en el Consell de Govern que si els estudiants tenien una proposta ell la
portaria al Consell de Govern, però no fent una moció al Claustre. Es compromet a rebre
els estudiants que tinguin una proposta.
El Sr. Joao França diu que més enllà de la proposta, donat que els honoris causa de la
UPF han estat conflictius, valora positivament que el Claustre es manifesti. La proposta
és transversal de diversos col·lectius. El rector nega la major: tots els que s’han concedit
ho han estat gairebé per unanimitat, excepte algun cas. El consens és amplíssim i no hi ha
hagut cap conflicte entre centres, departaments i instituts. El Sr. França diu que potser ha
generalitzat, però en algun cas els estudiants no hi han estat d’acord. El rector diu que
potser no va tenir el suport dels representants dels estudiants al Consell de Govern, però
sí de molts altres i això es comprova en els actes d’investidura. Posa com a exemple el
cas de l’expresidenta de Xile, Michelle Bachelett.
El Sr. Mesana demana respecte per als representants dels estudiants al Consell de Govern.
El rector diu que no posa en qüestió res, només afirma el que és un fet, com va ser
l’emoció que van viure moltes estudiants en aquell acte. Sempre ha respectat els
representants en el Consell de Govern i allà s’expressen donant la seva opinió.
El Sr. Carmona diu que alguns honoris causa, com Bachelett, Woody Allen o Joan
Manuel Serrat, donen idea de ser medalles filosocialistes i la UPF no s’ha de lligar a
aquesta imatge. El que els estudiants van demanar a Consell de Govern va ser obrir un
concurs competitiu i se’ls va dir que no. Si es fes podria sortir un candidat amb consens.
El rector diu que ho farem però no ajuden massa els comentaris fets, que són una
afirmació innoble. El de Joan Manuel Serrat se li ha atorgat per la promoció de la cultura
i la llengua catalana arreu del món. Reitera a fer l’oferiment d’escoltar els estudiants i si
la proposta és raonable la portarà a Consell de Govern. Li sap greu que s’afirmin certes
coses quan el vot a Consell de Govern va ser d’una amplíssima majoria a favor. Diu que
comença a estar fart que es faci filibusterisme.
El Sr. Aitor Pérez diu que la normativa sobre honoris causa dóna la iniciativa a un terç
dels claustrals, però van preferir presentar-ho com a moció i donar així l’opinió i que el
rector ho porti a Consell de Govern, i amb la voluntat que fos una proposta el més
transversal possible.
– Moció 1857 (consecució d’un marc educatiu català i la plena participació de la
comunitat universitària en el govern del centre). El Sr. David Carmona, ponent, llegeix la
moció. El prof. Jaume Casals, en nom del Consell de Direcció, diu que tant aquesta moció
com la 1848, com ja ha dit abans, conté algunes idees interessants, com la participació
directa; però al seu costat es fan afirmacions que li semblen desmesurades, com la
19
qualificació d’alguns òrgans com ensarronada. Es pot discutir com funcionen i
compleixen la seva funció, però no fer una afirmació tan categòrica que impossibilita
tractar els temes per arribar a un acord. També es diu que els degans i directors de centre
actuen com a capataços i en aquests termes no se’ls pot tractar. Si el Claustre hagués
d’assumir algunes de les competències mencionades seria un malson, per inviable. Amb
tot, entén que el que es vol transmetre és la voluntat dels estudiants de ser més
participatius i més decisius, i això cal respectar-ho. Hem de ser capaços de veure que hi
ha un vincle i que les decisions no són sotmeses llançant-les a l’aire per veure si obtenen
vots en el Claustre. Que tothom ha de ser escoltat, sí; que les decisions les hem de prendre
tots, no, i més sense un debat més profund, del qual caldria partir de zero.
La Sra. Laura de la Villa diu que un debat com aquest, sobre la governança, amb tanta
repercussió mediàtica, hauria de ser objecte de debat de manera pública i demana a la
Mesa que obri aquest debat. El que sí que és un malson són les propostes que arriben dels
consells socials sobre el fet que el màxim representant no sigui de la universitat. La
voluntat de les dues mocions és demanar aquest debat. El rector diu que els presidents
dels consells socials han signat un document, però no els consells socials. El diàleg sobre
governança és obert i ja n’ha dit coses en intervencions anteriors i està disposat a generar
el debat. Amb tot vol assenyalar que el coordinador del CEUPF ha comunicat al secretari
del CIC que no enviarà a cap representant a la comissió que s’ha creat a la Generalitat per
parlar d’aquests temes. Ja va passar el mateix amb el Consell d’Estudiants del Consell
d’Universitats. Ho veu estrany, si més no. La Sra. Laura de la Villa diu que ara mateix el
CEUPF no té coordinador i que el que ara es demana és que el debat s’obri a la UPF.
El Sr. Carmona diu que no s’acusa els degans i els directors de ser capataços sinó que ho
diu el document signat per la presidenta del Consell Social. Creu que el debat de la
governança ens depassarà perquè va de pressa. És cert que el rector permet el diàleg però
demana canalitzar la decisió de manera col·lectiva, potser amb un Claustre extraordinari,
que si el rector no el convoca potser el demanaran.
El Sr. Mesana diu, sobre l’esperit de la moció, que els sectors progressistes han passat a
fer propostes molt conservadores i li preocupa que la UPF no tingui un posicionament.
Aprofita per queixar-se que la web de la UPF ja informi sobre la sessió del Claustre abans
no hagi acabat. El rector respon que tots els països que han modificat la governança han
fet un sistema mixt, amb gent de la universitat i de fora. Com s’elegeixen els membres
externs és el que cal debatre. En el Consell Social, a més de representants empresarials, hi
ha altres representants i és plural. Ell i el Consell de Direcció tenen un posicionament. En
el Llibre Blanc els rectors van dir que la Universitat de Califòrnia era un model millor
que el nostre. No sempre defensa l’status quo perquè hi ha coses que no funcionen. Hi ha
temes que es fan fora que cal debatre en el nostre entorn, com la manera més òptima
d’elegir un rector, però hi ha coses molt clares que funcionen millor que aquí, i posa com
a exemple aquest Claustre.
Sobre la representació dels estudiants, el Sr. Roger García, diu que el coordinador del
CEUPF o els estudiants no poden assumir estar presents a tants òrgans i tan
descoordinats, demana que es racionalitzi per tal d’afavorir que es presentin candidats als
òrgans. El rector diu que a la UPF aquest tema funciona força bé i molts òrgans anuncien
les dates amb mesos d’antelació. A més, la resposta que es va donar al Consell
d’Universitats no era per no poder assumir la feina sinó que es van al·legar raons
ideològiques, i en el cas del CIC que no hi anirà cap estudiant de la UPF. Diu als
estudiants que encara són a temps de posar-hi remei; ell es limita a donar-los la
informació per si no n’estaven assabentats.
El Sr. Joao França diu que tant el rector com la vicerectora d’Estudiants podrien dir que el
CEUPF està en procés de reforma perquè el model de representació no marxa bé. El
rector diu que li consta.
20
La Sra. de la Villa diu que s’ha desviat el debat. Ara el que se li demana és que obri un
debat sobre governança. El rector diu que no desvia el tema; ja ha dit que crearà àmbits
de debat i al seu informe hi havia referències al tema que ningú no li ha discutit, i ha
donat informació per a la resta de claustrals.
El Sr. Carmona diu que en el cas del CIC va anar a una reunió constituent i els va dir que
seria el proper representant dels estudiants de la UPF. El CEUPF està en procés de canvi i
s’ha de debatre en el seu si. No sempre pot anar a totes les reunions. El rector diu que no
es refereix al principal òrgan del CIC, sinó a una comissió específica sobre governança i
el coordinador del CEUPF els ha dit per escrit que no hi aniria ningú. Reitera que encara
són a temps d’esmenar-ho.
El Sr. Mesana diu que s’ha desviat el tema i li diu que com a president de la Mesa ha
menyspreat el Claustre, en el qual ja només queden els que han presentat mocions i la
majoria de membres de l’equip de govern ha marxat. El rector diu que ell hi és i això no
és menysprear el Claustre. Només ha dit que un Claustre massa llarg i en el qual es parlen
de qüestions que no interessen a tothom, i la prova és que la majoria de claustrals acaben
marxant, és poc útil. Si un òrgan no és útil no fa servei per a la vida universitària i això li
diuen fins i tot persones molt defensores del Claustre. Aquesta no és la direcció adequada
per revitalitzar el Claustre. No pot ser que es faci servir per dir-li coses tan gruixudes.
El Sr. Mesana diu que no cal que defensi els que no hi són i no sap què en pensa
cadascun. Li diu que ha amenaçat el prof. Lluís de Yzaguirre i a ell. El rector respon que
el que ha dit és que si es fan apel·lacions a la seva persona, que en alguns casos són
injúries, ell es reserva el dret d’emprendre accions i en té tot el dret. No és raonable
aquest comportament.
6. Torn obert de paraules
El prof. Lluís de Yzaguirre demana que es regulin en el Reglament del Claustre les
funcions del president, per regular les seves intervencions, i que es revisin els temes de
quòrum. També demana que l’acta de la sessió arribi un mes més tard de la sessió per no
haver d’esperar a la sessió següent, ja que passen molts mesos. El secretari general
agraeix les aportacions i diu que es poden tenir en compte per debatre-les quan es
modifiqui el Reglament. Quant a l’acta, es fa el que és habitual en el cas d’òrgans
col·legiats ja que l’acta s’aprova en la sessió següent; però entén el motiu que impulsa la
petició.
El Sr. Mesana es queixa de un recurs de reposició interposat l’any passat s’ha resolt per
silenci administratiu sense que es reunís la Mesa. El secretari general diu que el silenci
administratiu és una figura que actua pel pas del temps, un mecanisme a favor del
recurrent que pot acudir als tribunals passat el termini. Els arguments dels recursos no
aportaven noves dades a les que va utilitzar la Mesa per no admetre les mocions.
El rector aixeca la sessió, de la qual, com a secretària d’actes, estenc aquesta acta.
La secretària
Vist i plau
El president
Vist i plau
El secretari general
21