SESSIÓ DEL CLAUSTRE UNIVERSITARI
ACTA NÚMERO 26
Lloc: auditori de l’àgora Jordi Rubió i Balaguer
Data: 1 de juny del 2012
Hora d’inici: 10.00
Hora d’acabament: 15.10
Hi assisteixen els claustrals següents:
President: Josep Joan Moreso i Mateos, rector.
Mesa del Claustre: Robert Adrià Florensa, Antoni Badia Cardús, Eusebi Colàs Neila,
Alexandre De Le Court, Tomàs De Montagut Estragués i Marc Santamaria Bonet.
Vocals:
Membres nats
Joaquim Albareda Salvadó, Alexandre Alsina Keith, Xavier Binefa Valls, Ricard Boix i
Junquera, Cristina Gelpi Arroyo, Mercè Lorente Casafont, Antoni Luna Garcia, Josep
Fargas Fernández, Vicente Ortún Rubio, Enric Peig Olive, Clara Riba Romeva, David
Sancho Royo, Mireia Trenchs Parera i Josep Maria Vilajosana Rubio.
Professors doctors amb vinculació permanent a la universitat
Javier Aparicio Maydeu, José Francisco Aramburu Beltrán, Antoni Badia Cardús,
Montserrat Ana Ballarín Espuña, Aurora Bel Gayà, Núria Boada Centeno, Antoni Bosch
Domènech, Jaume Casals i Pons, Consuelo Chacartegui Jávega, Antonio Fausto Ciccone,
Manuel Cienfuegos Mateo, José Luis Codina Bonilla, Montserrat Cots Vicente, Francesc
Xavier Cuadras Morató, Tomás De Montagut Estragues, José Delgado Ribas, Anna Maria
Espunya Prat, Maria del Pilar Estelrich Arce, Victor Eduardo Farias Zurita, José
Fernández Cavia, Mònica Figueras Maz, Walter Garcia Fontes Badanian, José García
Montalvo, Hector Alberto Geffner, Montserrat González Condom, Fernando Guirao
Piñeyro, Jordi Guiu Paya, Robin Miles Hogarth. Stephen Howard Jacobson Finberg,
Sergio Jiménez Martín, Sergio Jorda Puig, Elena Larrauri Pijoan, Humberto Llavador
González, Guillem López Casasnovas, Carmen López Ferrero, Julia López López, Àngel
Lozano Solsona, Ana Belén Macho Pérez, Louise Elisabeth Mcnally Seifert, Josep M.
Micó Juan, Antonio José Francisco Monegal Brancos, Alberto Nodar Domínguez, Pedro
Notó i Brulles, Miquel Oliver Riera, Manuel Ollé Rodríguez, Marcel Ortín Rull, Manuel
Palencia-Lefler Ors, Francesc Pallarés Porta, Magí Panyella i Roses, Manuel Pastor
Maeso, Luís Pejenaute Rodríguez, Jordi Pérez Sánchez, Michael Pfeiffer, Marina Picazo
Gurina, Joëlle Rey Vanin, Emma M. Rodero Antón, Martín Rodrigo Alharilla, Glòria
Salvadó Corretger , Mariano Senti Clapés, Daniel Serra De La Figuera, Sergi Torner
Castells, Enric Vallduví Botet, Olga Valverde Granados i Patricio Zabalbeascoa Terran.
Professors lectors, professors visitants, personal investigador propi o vinculat i professors
emèrits
Alfons Aragoneses Aguado, M. Del Mar Carrió Llach, Mònica Clua Losada, Alexandre
Coello De La Rosa, Eusebio José Colas Neila, Abel Escriba Folch i Emilia Gómez
Gutiérrez.
1
Resta de professorat i personal investigador en formació
David Caminada Díaz, Alexandre De Le Court, Marta Puxan Oliva i Daniel Soto
Álvarez.
Estudiants
Maria Alemany González, David Aranda Checa, Lucía Azpeitia Ortíz, Gerard Bros Perez,
Maria Caballero Pons, Andreu Calvet Cortès, Clara Cánovas Santos, Ester-Giorgina
Carlini Salguero, Sara Carmona Marin, Maria Corrales Pons, Alba Crespo Rubio, Pol
Cruz Corominas, Marc Darriba Zaragoza, Laia De Bolos Ramon, Laura de la Villa
Aleman, Elisabet Farriol Salas, Gerard Ferrer i Ferrer-Argote, Pau Francesch Sabate,
Alejandro Gil Murillo, Alejandro-Daniel González González, Marta Guitart Sanchis,
David Hernández Teixido, Marc Herrera Cuffí, Agadir Mario Jaime Jara, Ariadna Jou
Fuyà, Alejandro López García, Jaume Martín Barceló, Cristina Martín Campo, Edgar
Olasz Roig, Guillem Perdigó Oliveras, Edgar Pérez Berrio, Alejandro Ramis Luque,
Núria Ramis Masachs, Berta Rodríguez Tutusaus, Arnau Rovira Muntada, Pere Sàbat
Lluverol, Marc Santamaria Bonet, Mariona Segú Artés, Jordi Sumalla Llobera, Helena
Vázquez Giner i Maria Vila Redón.
Representants del personal d’administració i serveis
Robert Adrià Florensa, Joan Alòs Marquès, Anna Belchi Divisón, Montserrat Berenguer
Sau, Teresa Duran Castaño, Lídia Fosalba López, Lydia Garcia Escobosa, Marta Germà
Escobedo, Rodolfo Gómez Sanz, Maria Cecília Jaques Querol, Vanessa Jiménez García,
Concepción López Marimon, Xavier Martínez Granell, Lluís Miró i Solà, Queralt Molera
Busoms, Marta Montiel González, Eva Parera Ferrer, Núria Riera Vilches, Montserrat
Rodríguez González, Diego Tomeo Fabian i Maria Lourdes Ventayol Borras.
Secretari: Josep Fargas Fernández.
Secretària general adjunta: Montserrat Vives i Cruells, que actua de secretària d’actes.
Han excusat la seva absència:
Membres nats
Joaquin Gea Guiral i Miquel Rodrigo Alsina.
Professors doctors amb vinculació permanent a la universitat
Josep Eladi Baños i Díez, Josep Blat Gimeno, Daniel Cassany i Comas, Sergio Cortiñas
Rovira, Matilde Obradors Barba, Gemma Piella Fenoy, José Francisco Quer Villanueva,
Josep Santdiumenge Farré, Emilio Suárez De La Torre.
Professors lectors, professors visitants, personal investigador propi o vinculat i professors
emèrits
Pol Capdevila Castells i Joan Melià Seguí.
2
Absents:
Membres nats
Teresa Garcia-Milà Lloveras, Estela Ocampo Siquier, Francesc Posas Garriga, Miquel
Rodrigo Alsina, Francesc Xavier Ruiz Collantes, José Alejandro Saiz Arnaiz.
Professors doctors amb vinculació permanent a la universitat
Francisco Javier Arregui Moreno, Joan Ferrés Prats, Meritxell Girvent Montllor, Maria
José González López, Rafael Pous Andrés, Ferran Sanz Carreras, Albert Satorra Brucart,
Francesc Xavier Serra Casals, María Isabel Valverde Zaragoza.
Professors lectors, professors visitants, personal investigador propi o vinculat i professors
emèrits
Jaume Barceló Vicens, Boris Bellalta Jimenez, Konstantyn Butakov, Pol Capdevila
Castells, Joan Antoni Melià Seguí, i Christopher David Tulloch.
Resta de professorat i personal investigador en formació
Marina Castells Marquès i Pablo Simon Cosano.
Estudiants
Aïda Andreu Solà, Marina Angelats Martin, Aina Avila Parcet, Cinta Balague Royo,
Andrea Conte Santiago, Aida Freire Valls, Enric López Jurado, Elisabet Pachón Díaz,
Marc Pons Gabarró, Jordi Pujals Pérez, Xavier Ramon Vilamú, Meritxell Sánchez
González, Nicolás Scherbatcheff, Gerard Ubach Martinell i Jordi Vinyals Ferré.
Ordre del dia:
1r. Constitució del Claustre universitari.
2n. Elecció de la Mesa del Claustre.
3r. Aprovació, si escau, de l’acta de 30 de maig del 2011.
4t. Informe del rector.
5è. Informe de la síndica de Greuges de la UPF.
6è. Elecció dels representants del personal docent i investigador al Consell de
Govern.
7è. Mocions.
8è. Torn obert de paraules.
3
Acords
1. Constitució del Claustre universitari
El president, pel fet que hi ha el quòrum suficient per celebrar la sessió i prendre acords,
dóna per constituït el Claustre.
2. Elecció de la Mesa del Claustre
Vistes les candidatures presentades pels diversos col·lectius, i atès que s’hi han presentat
tants candidats com llocs a cobrir, la Mesa del Claustre queda constituïda de la manera
següent:
― Professors doctors amb vinculació permanent a la Universitat
Antoni Badia Cardús
Tomàs de Montagut i Estragués
― Professors lectors, professors visitants, personal investigador propi o vinculat i
professors emèrits
Eusebi Colàs Neila
Suplent: M. del Mar Carrió Llach
― Resta de professorat i personal investigador en formació
Alexandre de le Court
― Estudiants
Marc Santamanria Bonet
Suplent: Andreu Calvet Cortés
― Personal d’administració i serveis
Robert Adrià Florensa
Suplent: Anna Belchi Divisón
3. Aprovació, si escau, de l’acta de 30 de maig del 2011
S’aprova per assentiment l’acta de la sessió del Claustre universitari de 30 de maig del
2011.
4. Informe del rector
4.1. S’aprova l’informe del rector al Claustre, que s’adjunta com a annex 1 d’aquesta
acta, per 81 vots a favor, 49 en contra i 12 en blanc.
4.2. S’aprova la “Declaració del Claustre de la UPF sobre la política d’Educació Superior
del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport”, que s’adjunta com a annex 2 d’aquesta acta,
per 115 vots a favor, 13 en contra, 13 en blanc i 1 vot nul.
7. Mocions
4
7.1. El Claustre, per 86 vots a favor, 4 en contra i 20 abstencions, insta el rector a
pronunciar-se en contra de l’augment de taxes universitàries si no va acompanyat d’un
augment de les beques a l’estudi i el manteniment de la subvenció a les universitats, i a
denunciar davant el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, la Generalitat de Catalunya i
els mitjans de comunicació la discriminació dels estudiants catalans en l’actual sistema de
beques.
7.2. El Claustre, per 49 vots a favor, 32 en contra i 29 abstencions, i davant la decisió de
l’equip de direcció de la UPF de considerar que els resultats d’AVALDO han de ser
públics i han d’estar en obert per als milers d’estudiants i professors, insta el govern de la
Universitat a retirar la mesura perquè no ofereix les suficients garanties d’una justa
avaluació pública de l’activitat docent universitària.
7.3. El Claustre, per 77 vots a favor, 2 en contra i 19 abstencions, insta el vicerector
competent en matèria de docència a fer les accions escaients perquè des dels deganats i
les direccions de centre s’insti a tots els professors a presentar notes finals de les
pràctiques d’avaluació contínua realitzades a les sessions de seminari.
7.4. El Claustre, per 63 vots a favor, 14 en contra i 15 abstencions, proposa que s’inclogui
a l’assignatura Introducció a la Universitat un espai en el qual, dins de l’explicació de la
Universitat, les organitzacions d’estudiants puguin presentar-se als nous alumnes.
7.5. El Claustre, per 68 vots a favor, cap en contra i 14 abstencions, proposa l’establiment
d’un ordenament de seguretat lingüística a la Universitat, centrat en la llengua vehicular
en la que s’imparteixen les diferents assignatures dels plans d’estudis de la Universitat
Pompeu Fabra. L’objectiu principal és que s’estableixi l’idioma en el qual s’imparteixen
els diferents cursos i que aquesta informació estigui plenament disponible per als
estudiants.
Es proposa que aquest ordenament inclogui:
― Que en els programes de les assignatures s’especifiqui clarament l’idioma en el
qual s’impartirà cada curs.
― Que, a més, s’elabori una classificació de les assignatures segons la llengua en la
qual s’imparteixin.
― Que es compleixi efectivament l’establert en els programes i que les assignatures
siguin donades en l’idioma que s’hi estableix.
― Una adequació de les indicacions de la Universitat per als estudiants
internacionals, és a dir, rotular tots els cartells i indicadors també en anglès per
facilitar la mobilitat d’aquests estudiants per les instal·lacions de la Universitat.
7.6. El Claustre, per 83 vots a favor, cap en contra i 1 abstenció, insta que en el termini
indicatiu de tres mesos, el Consell de Govern estudiï i acordi – això darrer, si escau– la
reforma de la redacció de l’article 3.5 del Reglament Electoral de la UPF per tal que les
delimitacions del dret a ser elegible que s’hi preveuen, referides a l’ocupació de places no
estructurals i l’encàrrec de substitució, no admetin altres interpretacions, més enllà de la
voluntat lògica del regulador. Els claustrals del PAS seran escoltats en el procés
d’elaboració d’aquesta reforma.
7.7. El Claustre, per 47 vots a favor, 21 en contra i 12 abstencions, insta el govern de la
Universitat a vetllar perquè els drets i els deures de tots els membres de la comunitat
universitària siguin respectats sempre que hi ha jornades de vaga, manifestacions o
ocupacions.
5
Deliberacions:
1. Constitució del Claustre universitari
Assolit el quòrum exigit pel Reglament del Claustre, amb 101 assistents, el rector dóna
per constituït el Claustre universitari de la Universitat Pompeu Fabra.
El rector anuncia que, a petició seva i amb l’acord de la Mesa del Claustre, moderarà la
sessió el secretari general, prof. Josep Fargas.
El secretari general anuncia que, per agilitar la sessió i facilitar el vot, hi ha una urna
oberta des de l’inici de la sessió per poder votar els representants del PDI claustral al
Consell de Govern i els que no ho hagin fet votaran en el punt 6 de l’ordre del dia.
2. Elecció de la Mesa del Claustre
El secretari general exposa que per procedir a la presentació de candidatures es fa un
recés de deu minuts, acabat el qual s’anunciaran les candidatures i es procedirà a la
votació en el cas que hi hagi més candidats que llocs a ocupar per cada col·lectiu.
Atès que hi ha igual nombre de candidats que llocs a elegir, no cal fer votacions.
Elegida la nova Mesa, els membres de la Mesa sortint deixen els seus llocs i els ocupen
els nous membres.
4. Informe del rector
El rector presenta el seu informe (vegeu l’annex 2), que ha estat posat a disposició dels
claustrals amb antelació. A continuació, explica el conflicte sorgit amb el ministre
d’Educació, que va portar com a conseqüència la inassistència dels rectors a la reunió del
Consell d’Universitats. La protesta es va fer perquè el ministre no va voler incorporar un
punt a l’ordre del dia per debatre el Reial Decret Llei que modifica la LOU i que regula,
entre altres coses, la dedicació del PDI i l’augment dels preus universitaris. Es queixa del
tractament ignominiós que n’ha fet la premsa propera al Ministeri. Amb tot, les coses es
van redreçant i avui hi ha una reunió ordinària del Consell i, en coincidir amb el Claustre,
ha delegat la seva assistència en el vicerector de Docència i Ordenació Acadèmica, prof.
Josep Eladi Baños. Tota aquesta situació ho està fent tot més difícil; en canvi, diu que
amb la Generalitat la relació és fluida i escolta les universitats. És per això que,
conjuntament amb el seu informe, demana l’aprovació d’una declaració que parla de la
situació generada pel RDL.
El secretari general obre un torn d’intervencions. El rector podrà decidir respondre
darrere de cadascuna o de totes al final.
El prof. Vicente Ortún pregunta si quan ha parlat de la recuperació de les matrícules
gratuïtes per als treballadors es refereix també als fills. El rector diu que seria per als
treballadors, ja que s’emmarcaria en el Pla de Formació del PAS, no com ajut social, atès
que per aquesta via la Llei ho ha prohibit, i no se sap què passarà més endavant.
6
El prof. Fernando Guirao, sobre la declaració, diu que al seu parer sobraria el punt 1
perquè té un to molt contundent dient que ens ha insultat. Està d’acord amb la resta.
La Sra. Cecília Jaques llegeix en nom dels claustrals del PAS una declaració en la qual es
diu que l’informe és més aviat una memòria i que algunes decisions preses sobre el PAS
mereixen alguna al·lusió més, com ara les reduccions de sou o alguns acomiadaments. En
canvi, es posen dades sobre actuacions rutinàries que no caldria mencionar perquè s’han
de fer per llei. No es diu res sobre les retallades, sobre la no participació en el canvi de les
condicions de treball, sobre els horaris, ni sobre la no reforma del reglament d’accés, que
fa cinc anys que s’allarga. Tenen una sensació d’abandó amb una tallada de drets i de la
negociació col·lectiva. Quant a la declaració hi donen suport, però d’una manera crítica
perquè el PAS no hi surt, a diferència d’una carta que el rector de la UB va enviar a la
seva comunitat universitària, que llegeix.
La Sra. Helena Vázquez diu que és membre del Sindicat d’Estudiants i de l’Assemblea de
Dret i llegeix un comunicat sobre la censura del Claustre i es rebutgen les pràctiques de
vetar mocions per motius subjectius. Entenen que el Claustre es pot posicionar sobre
qualsevol tema i estan disconformes amb les cinc mocions no acceptades i insta a
debatre-les, especialment, la de la insubmissió.
La Sra. Laura de la Villa diu que parla pels claustrals d’AEP i es queixa del fet que el
rector digui d’obrir vies de deliberació, però ho fa quan no s’han tingut en compte les
signatures en contra del nou sistema d’avaluació. També que encara no s’hagi aprovat al
Consell de Govern el nou reglament del CEUPF, i de les amenaces que reben. Quant a la
declaració, s’alegren que hi hagi un pronunciament i que es posi èmfasi a la necessitat de
més beques i ajuts davant l’augment dels preus. Aquesta pujada es fa en un moment de
crisi i, a més, es vol dificultar l’accés a les beques, per això entén que el punt 4 hauria de
demanar la congelació dels preus.
La Sra. Berta Rodríguez diu que parla en nom dels claustrals membres de la l’FNEC i que
estan a favor de la declaració, però lamenten que arribi una mica tard. D’acord amb
l’article 7.2 del Reglament del Claustre demana que l’informe sigui votat amb vot secret.
Pregunta si es podria votar separadament de la declaració. El secretari general diu que
quan acabin les intervencions es posarà a votació aquesta proposta. Quant a la declaració,
respon que va conjuntament amb l’informe.
El rector, sobre la declaració, diu que el punt 1 es justifica en les declaracions tan clares
del ministre i entén que, educadament, es pot respondre. Creu que el text en general pot
generar consens ampli i si hi ha alguna cosa que conciti més consens pot acceptar-ho tot i
que no planteja obrir el text a esmenes. Quant al PAS, accepta la queixa profunda, però
l’informe conté parts descriptives i després ell fa una intervenció en què emmarca
políticament els fets. No accepta que es digui que no s’ha parlat de retallades o que se li
llegeixi com a exemple una carta del rector de la UB, quan ell ha fet una intervenció
similar aquest matí davant el Claustre, que és on creu que s’han de dir les coses, i ha
esperat a fer-ho aquí i no en una carta general. Ha fet un discurs compromès en el qual ha
pres compromisos cap al PAS. Fa una crida a la fraternitat perquè en moments difícils cal
trobar-nos i no refugiar-nos en una lectura de l’informe distribuït. La comunicació és
difícil sempre, però ara més perquè la legislació va canviant molt ràpidament. S’intenta
que l’aplicació sigui retallant al mínim els drets dels treballadors. Vol aclarir que quan ell
parla de la comunitat acadèmica, inclou el PAS. Els valors, plasmats en el pla UPF25
Anys, són tant per al PAS com per al PDI i els estudiants. Està disposat a fer un gest per
incloure a la declaració “treballadors públics” si així genera més consens. Respecte de la
crítica a la Mesa del Claustre, entén que un sector estigui en desacord i és legítim; però la
Mesa també té legitimitat per rebutjar mocions i no es discutiran a la sessió d’avui les
rebutjades, per cert, per unanimitat, ja que els seus acords vinculen tots els claustrals.
7
Quant a la manca de participació en el nou model d’avaluació, vol recordar que abans del
Consell de Govern es van fer reunions als centres i amb el Rectorat i es van incorporar
aportacions. Sap que hi ha insatisfacció de certs sectors pel nou marc d’avaluació i es va
mostrar amb signatures, però no és cert que es fes cas omís a les propostes. Del nou marc
s’ha criticat més el procés d’aprovació que el contingut. Nega que el rector hagi fet mai
cap amenaça de repressió, només ha dit que hi ha un expedient informatiu obert pels fets
ocorreguts el dia de la vaga perquè uns estudiants van impedir entrar a altres estudiants i
professors. Té 80 signatures de queixa d’estudiants que no van poder entrar per entendre
que hi va haver coaccions. El seu compromís és lluitar perquè ningú no pugui impedir
l’exercici dels drets dels altres (vaga i fer classe, en aquest cas), i això no és una amenaça,
més aviat ho és impedir l’entrada amb coaccions fins i tot físiques, i això no es consentirà
mitjançant els mecanismes legals que tenim. Sobre el punt 4 de la declaració, falta una
frase que ja s’havia incorporat que demana que l’augment dels preus vagi acompanyat
d’un augment de les beques i a l’actual nivell de finançament de les universitats. Creu que
la declaració no arriba tard perquè el RDL es va publicar el 21 d’abril i el dia 24 La
Vanguardia publicava un article de l’ACUP molt crític amb aquesta disposició, i la
CRUE també es va manifestar de seguida. Les coses es fan quan es disposen i ara tenim
el Claustre. Quant a la votació separada, la idea és que forma part de l’informe; però si el
Claustre ho demana es pot considerar.
El secretari general obre un segon torn d’intervencions.
La Sra. Laura de la Villa diu que quan parla d’amenaces no es referia a la vaga sinó a la
declaració de la vicerectora d’Estudiants sobre l’acampada, que era tranquil·la i pacífica, i
que la vicerectora deia que si no es retirava es prendrien mesures.
El Sr. David Aranda diu que la Mesa del Claustre s’ha d’ajustar al dret, i d’acord amb els
Estatuts, el Claustre es pot manifestar sobre tot allò que cregui convenient i que afecti la
comunitat universitària. Està en contra del conveni signat amb una institució d’Israel i el
Claustre té competències per instar la denúncia del conveni. El rebuig de la moció s’ha fet
discrecionalment. Sobre coaccions, pot dir a la contra que ell va patir que el personal de
seguretat no el deixés entrar a la sessió del Consell de Govern on es tractava el nou model
d’avaluació i també són coaccions les retallades, l’augment dels preus, etc. També
pregunta si els mecanismes que utilitzarà el rector per actuar contra els estudiants serà el
reglament franquista del 1954. També diu que caldria anar més enllà en el posicionament
sobre el RDL.
El rector respon que havia entès malament la referència de la Sra. de la Villa, però que la
vicerectora va buscar la manera de canalitzar la protesta de la millor manera possible i
tota negociació té elements que cal obviar i no és just posar en dubte la bona voluntat de
la vicerectora. Quant a l’aplicació del dret i els procediments per part de la Mesa, és el
que ha fet, aplicar-los, i s’hi pot interposar recurs. Quant a la sessió del Consell de
Govern referida pel Sr. Aranda, diu que els fets no van anar així, sinó que un grup
d’estudiants volia impedir la celebració de la sessió i el personal de seguretat el que feia
era garantir que els membres hi poguessin entrar, i així es va poder celebrar. Pel que fa al
règim disciplinari, el reglament del 1954 és el que hi ha i ja se n’ha parlat moltes vegades
dels seus dèficits, però que els tribunals han dit que en allò que és constitucional es pot
aplicar i així es fa en casos de robatoris de llibres, per exemple. Atès que de moment el
govern de l’Estat no presenta un projecte de Llei, tal com mana l’Estatut de l’Estudiant,
ell vol que a la UPF s’aprovi un desenvolupament del reglament que sigui garantista i
entén que millorarem perquè se sabrà quins comportaments podran ser sancionats.
El secretari general diu que es posa a votació si la votació serà secreta. Més d’un 10% hi
vota a favor.
8
El Sr. David Aranda demana que es voti separadament la declaració. El prof. Guirao
també demana que se separi ja que no és el mateix, és una declaració pública que va cap
enfora i tampoc no hi ha hagut marge per estudiar-la.
El secretari general diu que forma part del mateix punt de l’ordre del dia però que no
obsta posar a votació si es vota separadament. Es procedeix a la votació i guanya per
majoria simple que es votin separadament (62 membres estan a favor que es voti
separadament, mentre que 39 voten per una única votació).
Una vegada fet l’escrutini en el qual resulten aprovats l’informe i la declaració, el rector
agraeix el suport i més en les circumstàncies actuals, i diu que li dóna força per continuar.
5. Informe de la síndica de Greuges de la UPF
La síndica de Greuges, Sra. Paz Battaner, felicita el Claustre constituent i, a continuació,
exposa el seu informe, que ha posat a disposició dels claustrals amb anterioritat.
L’informe, que abasta l’activitat portada a terme durant el període que va del 3 de maig
del 2011 al 3 de maig del 2012, té el sentit de retre comptes a la Universitat, representada
en el Claustre, que és també qui l’ha elegit. La funció del Síndic de Greuges és la defensa
dels drets en els objectius primordials d’aquesta institució, que són la transmissió del
coneixement i l’augment de la veritat científica i de la veritat humana, i aquesta funció fa
veure la Universitat des de la banda incòmoda, però necessària en tota institució que
vulgui millorar. Entre les queixes i les consultes rebudes, tant s’hi troben casos sobre
comportaments humans com sobre qüestions acadèmiques i administratives. En línies
generals, aquest any s’ha rebut el mateix tipus de queixes que l’any anterior. S’han portat
a terme un total de 91 actuacions, de les quals 57 són queixes i 34 són consultes, nombre
bastant similar al període anterior, tot i que hi ha hagut un petit increment en relació amb
el període 2010-2011. Del total de les 91 actuacions s’han obert 57 expedients de queixa:
53 han estat contestats, investigats i tancats amb la corresponent resolució; una queixa es
va retirar; una altra no comptabilitzada va ser rebutjada, i tres estan pendents de resolució.
Durant aquest període no s’ha obert cap queixa d’ofici, no n’hi ha cap de col·lectiva, i
s’han pogut resoldre favorablement el 52% de les queixes presentades. La resta, 34,
bàsicament eren demandes d’informació, o bé s’havien presentat com a queixes però es
va considerar que no procedien com a tals. Es fa una descripció de cadascuna a l’informe.
Sobre les persones reclamants destaca que el 74% dels casos són queixes o consultes dels
estudiants de grau; el 18%, d’estudiants de postgrau; el 5%, del PDI; el 2%, del PAS, i
l’1% restant correspon a externs (vies d’accés). Pel que fa al gènere, hi ha un 51%
d’homes i un 49% de dones. El 73% de queixes i consultes han entrat pel formulari
d’acollida del Síndic; el 12% s’han atès telefònicament; el 9%, per correu electrònic; un
5%, per correu intern, i l’1% restant ha entrat per correu postal. Moltes queixes recauen
en els serveis generals i en la relació que mantenen els estudiants amb la Universitat. Les
causes són molt freqüentment manca d’informació adient o interpretació inadequada de la
informació rebuda.
Les mesures preses a la Universitat i que han afectat seriosament els col·lectius de PDI,
com professors associats, i de PAS, no s’han interpretat, en general, com un motiu de
reclamació al Síndic, atès que han estat regulades per les administracions superiors, per
mesures internes de la direcció de la UPF i pels departaments. Aquesta apreciació no vol
dir que no es detectin des del Síndic els moviments de crítica i de rebuig social cap a
certes mesures preses i les no preses; però sí que es fa la distinció de les instàncies cap a
les quals caldria fer les demandes. L’informe vol manifestar la necessitat d’encert que hi
ha per prendre mesures i per a quan i com es prenen, i com la col·laboració de tots és una
drecera possible per anar-hi continuant sense perdre persones pel camí. Un dels
9
significats de crisi en grec és “distinció”. Els moments de crisi són moments en què
tothom està obligat a distingir; les circumstàncies s’imposen per elles mateixes i es
materialitzen de tal manera que els comportaments, l’entorn, els temps, el que vulgarment
s’anomena realitat, són objecte d’anàlisi perquè es distingeix millor, estableixen
comparació i d’aquí prenen rellevància.
Diu que ja han passat quatre anys des que va rebre, amb l’elecció del Claustre, l’encàrrec
d’escoltar i d’ajudar en la mesura del possible els estudiants i tot el personal de la
Universitat que pensés o sentís que estava en una situació injusta o que havia rebut un
tractament inadequat. Qui consulti l’informe complet podrà veure els casos i les
resolucions una a una.
Una novetat de l’informe anual d’enguany és l’enquesta d’avaluació que ha fet el mes de
febrer per saber l’efectivitat i el grau de satisfacció que promouen les seves resolucions i
les respostes a les consultes que rep. S’ha pogut testar d’una manera directa l’opinió dels
que s’han dirigit al Síndic des de setembre del 2008 fins a febrer del 2012, temps d’aquest
mandat. Les respostes i les seves anàlisis i apreciacions són a l’informe. Fer un alto per
avaluar la feina que porta a terme semblava necessària i les conclusions que se’n poden
extreure són molt valuoses, com podrà detectar qui les analitzi. Agraeix molt sincerament
totes les respostes que s’han donat, ja que totes són informatives. La pregunta oberta, de
la qual s’han afegit totes les respostes, indica línies possibles que cal tenir en compte per
al futur immediat. L’enquesta representa una conversa, un intercanvi cooperatiu sotmès a
les màximes que regeixen la participació en una bona comunicació: ser informatiu, ser
lleial, no distreure i ser transparent.
S’ha triat per a l’informe el patrocini d’una idea clau, la col·laboració entre totes les
instàncies, components i projectes que formen la UPF. La col·laboració entre els que se
senten injustament atesos, tinguin o no raó, i els que treballen per aconseguir que es
compleixin les funcions de la Universitat –professors, investigadors, administratius,
laborals, autoritats i executius– és el que des del Síndic de Greuges es procura. Vol
reconèixer i agrair per això, en aquest moment, l’atenció, la informació, l’ajuda i les
respostes que ha rebut de les instàncies universitàries afectades per les queixes. Sense
elles les resolucions no tindrien efecte, i l’enquesta també informa sobre aquest aspecte.
La idea de cooperació entre tots, que s’ha triat com idea clau per a aquest informe, neix
de la figura que s’ha posat al capdavant, una dona científica que va treballar en un
moment de la seva vida a Catalunya, Lynn Margulis, que ha pogut comprovar la simbiosi
com a força de l’evolució dels éssers vius, és a dir, la cooperació i la col·laboració com a
impuls d’una de les direccions del que els qui no som biòlegs anomenem progrés.
6. Elecció dels representants del personal docent i investigador al Consell de Govern
El secretari general anuncia les candidatures proclamades per la Junta Electoral. Es
procedeix a la votació en els col·legis en els quals hi ha més candidats que llocs a cobrir
(el de professors doctors amb vinculació permanent i el de professors lectors, professors
visitants, personal investigador propi o vinculat i professors emèrits) i es fa l’escrutini.
Els resultats són els següents:
Professors doctors amb vinculació permanent
PÉREZ SÁNCHEZ, Jordi (32 vots)
GUIRAO PIÑEIRO, Fernando (29 vots)
DE MONTAGUT I ESTRAGUÉS, Tomàs (25 vots)
BLAT GIMENO, Josep (23 vots)
10
LÓPEZ LÓPEZ Julia (22 vots)
CHACARTEGUI JÁVEGA, Consuelo (21 vots)
GARCÍA FONTES BADANIAN, Walter (16 vots)
BOADA CENTENO, Núria (11 vots)
ARAMBURU BELTRAN, José Francisco (10 vots)
CUADRAS MORATÓ, Xavier (9 vots)
Professors lectors, professors visitants, personal investigador propi o vinculat i professors
emèrits
COLÀS NEILA, Eusebio (3 vots)
CARRIÓ LLACH, M. del Mar (2 vots)
BUTAKOV, Konstantyn (1 vot)
No ha calgut fer votacions en el col·legi següent:
Resta del professorat i el personal investigador en formació
CASTELLS MARQUÉS, Marina
DE LE COURT, Alexandre
Es recorda que la proclamació provisional dels candidats electes la farà la Junta Electoral
en la sessió que se celebrarà el dia 4 de juny.
7. Mocions
El secretari general anuncia que s’han presentat 15 mocions, de les quals la Mesa per
acord de 24 de maig del 2012 n’ha admès 9. Totes les decisions tant d’admissió com de
rebuig han estat per unanimitat. L’ordre de debat de les mocions i la seva agrupació és
l’anunciat per la Mesa del Claustre en el seu acord del dia 24 de maig.
Recorda que de les mocions només es vota la part dispositiva i no l’exposició de motius.
Per cada moció s’obrirà un torn per al ponent i un d’intervencions a favor i en contra. Per
agilitar el debat, la Mesa ha acordat donar un temps de 3 minuts per al ponent i 1 minut
per als intervinents als torns a favor i en contra. Acabats els torns, podrà tornar a prendre
la paraula el defensor de la moció i, a criteri de la Mesa, es podrà obrir un segon torn
d’intervencions. La Mesa, en funció del nombre d’intervencions, podrà allargar o
escurçar els temps esmentats. Si es proposen redaccions alternatives, es votaran aquestes
primer. Si obtenen majoria simple s’aproven i supleixen el text originari.
― Moció sobre la proposta de resolució del Claustre de la UPF, en contra de l’augment
de taxes (núm. de registre 1970). El ponent, Sr. Marc Santamaria, llegeix la moció en la
qual voldria afegir una referència a la discriminació dels estudiants de Catalunya en el
sistema de beques actual.
El prof. Daniel Serra respon en nom de l’equip de govern. Diu que la moció té dues parts,
i està d’acord totalment en la part referent a les beques. Quant a la primera part, es
demana una cosa però en la justificació se’n diu una altra. El rector ha inclòs en el seu
informe la necessitat d’un sistema de beques potent davant l’augment de preus, i caldrà
incorporar que també és necessari que la subvenció a les universitats no es redueixi.
11
En el torn d’intervencions, la prof. Julia López diu que dóna suport a la moció, però cal
recordar que en el govern català hi ha partits que estan donant suport als pressupostos
estatals que preveuen reducció dels drets dels treballadors i a la reforma laboral.
El secretari general diu que interpreta que el prof. Daniel Serra ofereix una transacció al
ponent, que aquest accepta. Per tant, es posa a votació la transacció, que resulta aprovada
per 86 vots a favor, 4 en contra i 20 abstencions.
― Moció sobre la retirada de la mesura que permet a l’AVALDO estar com a informació
d’accés obert a Internet perquè no garanteix una justa avaluació pública de l’activitat
docent universitària (núm. de registre 1958). El ponent, prof. Manel Palencia-Lefler,
llegeix la moció.
El prof. Miquel Oliver, vicerector de Qualitat i Estratègia Institucional, respon en nom de
l’equip de govern. Diu que l’enquesta es fa per saber la satisfacció dels estudiants amb el
PDI i fa molts anys que es passa i actualment forma part del Sistema de Qualitat i els seus
resultats són consultats. El programa AVALDO té dues parts, la valoració de
l’assignatura i la del professor, i permet diferenciar. A inicis de curs es va decidir fer
pública la part de l’assignatura i no la part dels professors ni els comentaris fets pels
estudiants. És una eina útil, sempre subjecta a interpretacions del que consulta. No és una
eina d’accés obert sinó que està dins el Campus Global. Dóna informació i ajuda a la
millora, per la qual cosa demana el vot en contra.
En el torn d’intervencions, el prof. Vicente Ortún intervé per proposar donar més utilitat a
l’AVALDO. Entén que serveix més per valorar àrees que professors i ara no permet per
exemple distingir entre repetidors o no, la nota de l’estudiant, etc. Hi ha temes
millorables. Caldria saber si legalment algú pot demanar de no ser-hi. Publicar les dades
no millora la qualitat però tampoc els anonimats mal entesos. Ell demana de mantenir
l’AVALDO, però millorar-lo.
El prof. Patricio Zabalbescoa intervé a favor de la moció. No es demana retirar tota la
feina sinó que millori el sistema (que sigui consultada no vol dir que sigui útil o que no
sigui millorable). Cal veure si l’enquesta està ben feta. Ara els alumnes fan la seva
interpretació per reivindicar temes. Ara mateix no està ben entès ni pel PDI ni pels
estudiants. No té sentit fer públics els resultats sense garanties.
El prof. Fernando Guirao diu que cal separar dos temes, el legal i el de la qualitat. El
primer cal aclarir-lo i el segon el que caldria fer és escoltar opinions, especialment
d’experts, per millorar.
El prof. Miquel Oliver diu que en el darrer any i mig s’han fet millores per avaluar
correctament l’adaptació a l’EEES, separant assignatura i PDI i estan oberts a rebre
suggeriments a la Comissió de Qualitat. L’enquesta actualment inclou quatre preguntes,
es publica al Campus Global i ajuda a la millora global. Està disposat a millorar, però el
que s’està plantejant ara és si publicar o no els resultats.
La prof. Pilar Estelrich diu ser partidària d’enquestes i de la publicitat, però no és una
experta legal com per saber si cal el consentiment. El que és més qüestionable és la
qualitat de l’enquesta. Fa uns anys hi havia més participació i eren més representatives i
ara només hi participen els que hi estan a favor o en contra.
El prof. Fargas entén que no es tracta d’un problema legal.
La Sra. Teresa Duran aclareix que actualment també ha canviat la gestió; ja no es fan des
del CQUID sinó que són gestionades per la Unitat d’Estudis, Planificació i Avaluació.
12
El prof. Magí Panyella entén de les intervencions que la moció té unanimitat sobre una
possible millora de l’AVALDO. Caldrà revisar-lo, doncs, per evitar que es polaritzin les
respostes entre seguidors o detractors d’un professor. Caldria incorporar a la moció la
millora de l’AVALDO.
La prof. Julia López diu que està d’acord en la millora, però no veu què afegeix la
publicació, i entén que hi ha un dret a la privacitat de la mateixa manera que es fa amb les
notes dels estudiants. Donarà suport a la moció. De vegades hi ha comentaris dels
estudiants que són sexistes o discriminatoris.
El rector ofereix una transacció perquè aprovar la moció tal com està seria un pas erroni
per a la UPF. Cal avaluar la docència tot i que entén que una interpretació errònia
produeixi preocupació, però no hi ha cap nom ni cap comentari sobre cap professor. Les
preguntes sobre el professor són inaccessibles. Cal una cultura d’exigència i
transparència. La transacció passaria per demanar a la Comissió de Qualitat com es pot
millorar tot garantint també la transparència i respectant la privacitat. Si es vota tal com
està la moció, adverteix que la direcció de la UPF no vol deixar de fer enquestes. S’estan
fent des de l’any 1990 i és un tret característic que la distingeix.
El prof. Manel Palencia diu que la moció ja incorpora una al·lusió a la millora de la
qualitat. No accepta la transacció. El tema no és tant de publicació com que
científicament estigui ben dissenyada. Quan es faci bé es podrà fer pública. Altres
universitats ho fan diferent. No és el mateix que hi participin dos estudiants que vuitanta.
Es posa a votació la moció, que és aprovada per 49 vots a favor, 32 en contra i 29
abstencions.
― Moció sobre la proposta de resolució del Claustre de la UPF a favor de tenir
coneixement de les qualificacions de l’avaluació continuada del sistema d’estudi de grau
previst al Pla Bolonya (núm. de registre 1967). La ponent, Sra. Berta Rodríguez, llegeix
la moció.
La prof. Olga Valverde, vicerectora de Postgrau i Doctorat, en absència del vicerector de
Docència i Ordenació Acadèmica, respon en nom de l’equip de govern que valora
positivament la moció, però cal diferenciar dues qüestions. La normativa del Pla Docent
d’Assignatura (PDA) diu que hi ha de constar el sistema d’avaluació i la descripció de les
activitats d’avaluació acompanyats amb el procés de recuperació i ponderació en
l’avaluació final. El que no recull la normativa és el moment del trimestre en què s’han de
lliurar els materials d’avaluació perquè cada centre té una manera de fer diferent. La
normativa del grau de la UPF diu que els degans i directors de centre faran arribar els
criteris d’avaluació als diferents departaments i vetllaran perquè els PDA recullin un
sistema d’avaluació ajustat als criteris esmentats. Està d’acord en la idea que els
estudiants ho han de conèixer al llarg del trimestre.
En el torn d’intervencions, el prof. Jordi Pérez diu que és una moció raonable. Caldria
recomanar a través dels deganats que es compleixi, tot i que pot haver-hi dificultats quant
a la temporalitat de fer-ho; però els estudiants ho han de saber.
La Sra. Maria Caballero dóna suport a la moció perquè conèixer l’avaluació és
imprescindible en l’avaluació contínua per saber si l’estudiant està enfocant bé
l’assignatura.
Es posa a votació la moció, que és aprovada per 77 vots a favor, 2 en contra i 19
abstencions.
13
― Moció sobre la presentació de les associacions d’estudiants en el marc de l’assignatura
Introducció a la Universitat (núm. de registre 1968). La ponent, Sra. Laia de Bolós,
llegeix la moció.
La prof. Emma Rodero, vicerectora d’Estudiants, respon en nom de l’equip de govern que
està d’acord amb la moció perquè és molt important per a la vida associativa. Hem passat
de 29 associacions a més de 40. Amb tot, caldrà veure com es posa en pràctica; potser
fent una fira.
El Sr. Vicente Ortún creu que la finalitat és bona, però no creu que sigui el mitjà
d’aconseguir-ho perquè una assignatura la fa un professor, no el Claustre. Entén que el
contingut d’una assignatura no és negociable, es pot escoltar però no se segueixen
instruccions. La secretària general adjunta, Sra. Montserrat Vives, aclareix que la moció,
si s’aprova, seria que el Claustre ho proposa.
La Sra. Maria Caballero diu que l’assignatura Introducció a la Universitat conté moltes
coses i seria útil incloure-hi aquestes presentacions. Caldria afegir-hi les assemblees i el
mateix CEUPF perquè els estudiants en tinguin coneixement.
El Sr. Gerard Bros diu que és una assignatura amb temes pràctics per als estudiants, i les
associacions i assemblees són vitals i ajuden a la cohesió dels estudiants estrangers en la
seva estada a la UPF. No comparteix la visió del prof. Ortún.
El Sr. Arnau Rovira diu que fer una fira és una bona iniciativa, però la darrera que es va
fer no va tenir la repercussió desitjada, potser pel lloc on es va fer i l’horari. Caldria
trobar un mecanisme diferent, potser fer-la al carrer.
El prof. Humberto Llavador diu estar-hi d’acord, però no entén que el contingut d’una
assignatura s’hagi de debatre en un Claustre i pot ser un antecedent perillós.
El prof. Fernando Guirao diu que la visió sobre el tema pot portar a enfrontar professors i
estudiants, per la forma; però entén que es tracta d’una assignatura molt diferent a les
altres. Creu que és important parlar de la participació en una assignatura d’introducció a
la Universitat.
El prof. Walter Garcia-Fontes diu estar-hi a favor, però amb dues observacions: no veu
com s’avalua en el marc d’una assignatura i, pel fet de ser una matèria avaluable, potser
el resultat que s’aconsegueix és el contrari. La ponent, Sra. Laia de Bolós, diu que només
demanen presentar-s’hi.
La Sra. Helena Vázquez diu que no entén per què es posen objeccions al fet que el
Claustre ho debati perquè pot tractar temes d’especial interès i la participació ho és. El Sr.
Bros insisteix que és una assignatura diferent a les altres.
La prof. Emma Rodero diu que és cert que es tracta d’una assignatura diferent a les altres
en la qual es vol donar a conèixer la UPF, els seus òrgans i inclou ja aspectes sobre la
participació i s’explica què és el CEUPF, què és una associació o altres formes de vida de
la comunitat universitària, com el Cor, l’Aula de Teatre, etc. El que demana la moció és
que es digui quines associacions hi ha i es puguin presentar, i ella pensa que hi ha
maneres de fer-ho.
La prof. Mireia Trenchs diu que si es decideix debatre sobre els continguts d’una
assignatura és un tema i en aquest moment cada centre entén que la Introducció a la
Universitat hauria d’incloure, més que informació sobre la Universitat, les competències
14
que es necessiten. I això ho interpreta cada centre. És una assignatura i com a tal un ens o
objecte acadèmic i avaluable. El vicerector de Docència i Ordenació Acadèmica ha
definit els coneixements acadèmics en un temps determinat i no veu com cabria en aquest
temps presentar totes les associacions. Hi votarà en contra perquè la representació ja
s’inclou a l’assignatura i no es pot assumir aquest nou tipus de contingut.
La ponent, Sra. Laia de Bolós, diu que sobre el tema de les assemblees, la seva proposta
les inclouria. La Sra. Vives, secretària general adjunta, diu que la representació, d’acord
amb les normes de la UPF, només és reconeix a associacions o altres formes admeses en
dret inscrites en el registre d’associacions de la UPF i per estar-ho ha de tractar-se
d’entitats jurídiques inscrites en els registres oficials. El Sr. Guillem Perdigó diu que el
futur reglament del CEUPF parla “d’espais oberts de representació”. El prof. Fargas diu
que encara no està aprovat i que ara mateix no es pot anar més enllà.
Es posa a votació la moció, que és aprovada per 63 vots a favor, 14 en contra i 15
abstencions.
― Moció sobre la proposta de resolució del Claustre de la UPF, a favor que es respecti la
seguretat lingüística a la Universitat (núm. de registre 1969). La ponent, Sra. Marta
Guitart, llegeix la moció.
El prof. Josep Ferrer, vicerector de Relacions Internacionals, respon en nom de l’equip de
govern que es congratula que un grup d’estudiants comparteixi el principi de seguretat
lingüística, que el PAM de la UPF preveu des de l’any 2007. Quan el Pla compleixi sis
anys caldrà avaluar-lo, tot i que té altes cotes de compliment i té de bo que s’aconsegueix
per persuasió. Quant a la informació per als Erasmus, hi ha un catàleg d’assignatures a la
web de cara als intercanvis tot i que desitjaria que el llistat fos més gran. Quant a la
retolació, atesos els moments pressupostaris, es podria fer gradualment.
No hi ha intervencions.
Es posa a votació la moció, que és aprovada per 68 vots a favor, cap en contra i 14
abstencions.
― Moció per la qual s’insta el Consell de Govern per tal que reformi la redacció de
l’article 3.5 del Reglament Electoral de la UPF (núm. de registre 1945). El ponent, Sr.
Lluís Miró, llegeix la moció i explica que, per sol·licitud del gerent i en la seva
consideració, retira la paraula “desviades” quan es parla de la interpretació de la
normativa electoral.
El Sr. Ricard Boix, gerent, respon en nom de l’equip de govern que amb aquest canvi està
d’acord amb la moció. Algunes persones estaven al cens electoral només amb sufragi
actiu degut a la RLT i el compromís és treballar per millorar la situació.
No hi ha intervencions.
Es posa a votació la moció, que és aprovada per 83 vots a favor, cap en contra i 1
abstenció.
― Moció sobre la proposta de resolució del Claustre de la UPF a favor d’establir un marc
de convivència en el si de la comunitat universitària en les jornades de vaga (núm. de
registre 1971). El ponent, Sr. Alejandro Gil, llegeix la moció.
La prof. Louise McNally, vicerectora de Professorat, respon en nom de l’equip de govern
que comparteix la preocupació; però pensa que la legislació actual ja té instruments per
15
garantir la llibertat d’expressió i el dret de vaga. També hi ha la responsabilitat de tenir
cura del patrimoni i també es disposa dels instruments per aconseguir-ho. Reitera el
compromís quan hi ha falta de respecte o vandalisme. No creu que hi hagi necessitat de
regular-ho independent.
La prof. Consuelo Chacartegui creu que el debat ve focalitzat pel dia 3 de maig, i vol
manifestar que va poder comprovar personalment que va ser un dia pacífic. Tenia classe a
les 9.00 i a les 9.30 tots els estudiants eren a classe. Hi havia piquets informatius com
permeten els drets a la llibertat d’expressió i de manifestació i no entén per què es volen
restringir els drets. Es posa a disposició de l’expedient informatiu perquè no va veure cap
actuació no pacífica.
El Sr. Pau Francesch demana no fer demagògia. En temps de crisi augmenten les
protestes i es posen a prova els mecanismes d’inclusió. La pressió pot desbordar en certs
moments i els representants s’han sentit sense cabuda. El dia 3, com a molt, va suposar
demorar una hora les classes. No veu que calgui dir que s’ha de fer una normativa
restrictiva, innecessària i inoportuna, sinó preguntar-se per què s’han desbordat i buscar
mecanismes d’inclusió més amplis.
La Sra. Maria Vila diu que el sentit de la moció no és anar contra el dret de vaga sinó
exclusivament establir els límits del dret a no fer-ne. Ella no va poder entrar fins les 10.00
perquè les portes estaven bloquejades. No es vol ni criminalitzar ni endurir res, sinó que
la convivència ha d’incloure les dues vessants.
El Sr. David Aranda diu que, igual que està reconegut el dret de vaga i no està regulat, no
cal regular el dret a no fer-ne, i si hi ha casos de danys hi ha mecanismes per sancionarlos; però no cal entrar a restringir què es pot fer o no un dia de vaga.
La prof. Júlia López diu que el dret de vaga és un dret fonamental i el Tribunal
Constitucional l’ha definit i els piquets i les ocupacions sense violència hi caben. Demana
que es retiri la proposta perquè es demana un retall de drets i a més es parla de vagues i
“demés”, sense concretar què es vol incloure. Entén que no es pot posar a votació quan ja
hi ha la definició del TC i suficient legislació.
El Sr. Lluís Miró diu respectar les opinions, però vol recordar que el dret de vaga és un
dret dels treballadors, no dels estudiants, que sí que tenen el dret a manifestar-se. També
vol fer una reflexió sobre els espais públics i el patrimoni públic, que cal mantenir, i
certes actituds van contra aquest patrimoni. Sobre la moció, la UPF té l’obligació de
protegir el patrimoni si està en perill i respectar el dret de manifestar-se de tothom. No
sap si es van demanar responsabilitats als estudiants que van fer l’acció, però si s’han fet
danys s’hauran de prendre mesures.
El Sr. Gerard Bros diu que la moció no parla de sancions sinó de regular les ocupacions
dels espais públics. Ell està d’acord amb les ocupacions pacífiques, però creu que som
prou madurs com per assumir responsabilitats. Si es queda un grup a dormir i produeix
danys cal respondre de les conseqüències i assumir els costos i no distribuir-los entre tots.
El prof. Patricio Zabalbescoa pregunta quin pla de convivència té la UPF per a
exalumnes, exmembres del PAS i exmembres PDI.
La Sra. Maria Corrales diu que ara tothom defensa l’espai públic, però que els únics que
defensen la universitat pública són els que es manifesten o fan vagues i no volen lliçons
sobre què és públic o privat.
16
La Sra. Helena Vázquez diu que més que preocupar-se pel patrimoni públic caldria
preocupar-se pels que l’any vinent no podran accedir a la universitat pública i demana
votar aquesta moció i passar a la moció següent, que demana protegir els que fan vaga.
El rector proposa al ponent una transacció inclusiva, “insta el govern de la Universitat a
vetllar perquè els drets dels membres de la comunitat universitària siguin respectats en
jornades de vaga, manifestació o en ocupacions”, però el Sr. Gil diu que s’està donant una
imatge errònia de la moció. Defensen una universitat pública i estan contra l’augment de
preus encara que de manera diferent a altres grups. Voldria saber els mecanismes que hi
hauria si accepta la transacció proposada pel rector. El rector diu que, com ja ha dit abans,
vol desenvolupar el Reglament disciplinari del 1954. Ara el cas és insistir que en supòsits
de vaga els drets de tots siguin respectats. El Sr. Bros proposa que a més de drets es parli
de deures.
El prof. Alfons Aragoneses felicita els estudiants de l’FNEC per acceptar la transacció.
Diu que si s’aprova la moció seria un fracàs d’una universitat que necessita una
normativa per a la convivència.
El secretari general diu que pel fet d’haver-se acceptat la transacció, el primer text ha
decaigut i no s’hi ha d’entrar més.
Es posa a votació el text transaccionat, que queda aprovat per 47 vots a favor, 21 en
contra i 12 abstencions.
― Moció de proposta de resolució per la qual el Claustre de la Universitat Pompeu Fabra
estableix les garanties suficients per a exercir el dret a no assistir a classe dels estudiants
quan es fan convocatòries de vaga (núm. de registre 1978). La ponent, Sra. Helena
Vázquez, llegeix la moció. El secretari general, abans d’obrir el torn d’intervencions, diu
que en cap cas es posarà a votació el punt 3, atès que la comunicació dels acords del
Claustre es fa conforme estableixen els Estatuts i el Reglament del Claustre.
El prof. Àngel Lozano, vicerector de Recerca, respon en nom de l’equip de govern que
igual que quan es fan vaga els treballadors no es canvia el calendari laboral i té les seves
conseqüències, quan fan accions de protesta els estudiants, que suposen no anar a classe,
no s’han de fer canvis en el calendari acadèmic que afavoreixin els que han alterat el
funcionament normal de les activitats acadèmiques.
El Sr. Alejandro Gil dóna suport a la moció, però demana de retirar el tema dels seminaris
perquè va més enllà del que un vaguista pot fer.
La Sra. Marta Guitart entén que quan es fa vaga es renuncia al que es fa aquell dia i que
les accions s’han de fer assumint les responsabilitats o les conseqüències. Si no tingués
conseqüències i hi hagués recuperació, es pregunta on és la vaga.
El prof. Manuel Cienfuegos li sobta que una moció com aquesta hagi estat admesa tenint
en compte l’article 20 de la Constitució. No entén la proposta perquè no és obligatori anar
a classe i molts estudiants no hi van; no entén per què s’ha de donar una preferència als
que diuen que fan vaga. La Sra. Maria Corrales diu que no és comparable un cas amb
l’altre. El Sr. Pau Francesch diu que no anar a una classe magistral no té tanta repercussió
com no anar als seminaris, que es penalitza.
El prof. Josep Fargas parla de la dificultat d’aplicar el que es proposa perquè sembla que
només es pensa en el cas d’un dia, però no en què passaria si les accions duren tres
mesos, per exemple.
17
La Sra. Maria Corrales diun que les reivindicacions d’una vaga afecten a tota la comunitat
universitària, i al PDI no li costa gens canviar de dia el seminari i així el professorat pot
col·laborar amb els moviments per motius que també l’afecten.
El Sr. David Aranda entén que els drets dels estudiants no han de ser penalitzats i el dret
de reunió el tenen i se subsumeix en aquests casos l’assistència a classe, així està regulat
per exemple a l’ensenyament secundari. No es tracta d’una jornada festiva. Igual que el
sou és la contraprestació per la força de treball, els estudiants reben la prestació del
coneixement i en aquest cas deixen de rebre’l, per la qual cosa els costos no poden anar
més enllà rebaixant la nota del seminari.
La prof. Julia López diu que és cert que l’exercici del dret de vaga no està previst per als
estudiants, però sí l’exercici de la llibertat d’expressió. No es poden fer paral·lelismes
amb els treballadors. Si es protegeix els que no van a classe també ha d’haver-hi
solidaritat amb els que fan vaga de manera que no perdin seminaris. Caldria deixar un
marge al professor.
El Sr. Marc Santamaria diu que el dret de vaga comporta perdre hores de classe i no
s’hauria de poder avaluar. Generaria més consens dir que el dia de vaga no hi hagi
avaluació.
El prof. Alberto Nodar diu que és diferent penalitzar que assumir les conseqüències de
l’acció. Totes les activitats docents se saben amb antelació i no estaria bé que la UPF
adoptés posicions paternalistes i que el que convé és desenvolupar el propi criteri i
maduresa.
La ponent, Sra. Helena Vázquez, diu que sí que hi ha penalització i fins i tot ideològica.
Els que fan vaga estan desprotegits i assumeixen molts costos.
Es posa a votació la moció i es comprova de la suma dels vots (27 a favor, 19 en contra i
20 abstencions) que no hi ha quòrum per donar per vàlida la votació.
La Sra. Helena Vázquez es queixa que cada any passa el mateix i la incidència que té
l’ordre imposat de debatre les mocions.
El rector diu que encara que no hi hagi quòrum per fet votacions es permetrà deliberar la
moció que queda.
La ponent de la moció amb núm. de registre 1972, Sra. Alba Crespo, renuncia a la
presentació.
8. Torn obert de paraules
No hi ha intervencions.
El president aixeca la sessió, de la qual, com a secretària d’actes, estenc aquesta acta.
La secretària
Vist i plau
18
El president
Vist i plau
El secretari general
19