SESSIÓ DEL CLAUSTRE UNIVERSITARI
ACTA NÚMERO 29
Lloc: auditori de l’àgora Jordi Rubió i Balaguer
Data: 12 de març del 2015
Hora d’inici: 9.45
Hora d’acabament: 11.10
Hi assisteixen els claustrals següents:
President: Jaume Casals Pons, rector.
Mesa del Claustre: Antoni Badia Cardus, Eusebi Colas Neila, Marta Montiel Gonzalez i
David Trepat Segura.
Vocals:
Membres nats
Alexandre Alsina Keith, Jaume Badia Pujol, Xavier Binefa Valls, Jaume Casals Pons,
Josep Maria Castella Lidon, Jose Fernandez Cavia, Enric Peig Olive, Clara Riba Romeva,
Carles Singla Caselles, Emilio Suarez de la Torre, Pelegri Viader Canals i Josep Maria
Vilajosana Rubio.
Professors doctors amb vinculació permanent a la Universitat
Jose Francisco Aramburu Beltran, Antoni Badia Cardus, Montserrat Ana Ballarin Espuña,
Josep Blat Gimeno, Nuria Boada Centeno, Daniel Cassany i Comas, Consuelo
Chacartegui Javega, Manuel Cienfuegos Mateo, Sergi Cortiñas Rovira, Francesc Xavier
Cuadras Morato, Jose Delgado Ribas, Anna Maria Espunya Prat, Victor Eduardo Farias
Zurita, Joan Ferres Prats, Monica Figueras Maz, Walter Garcia Fontes Badanian, Jose
Garcia Montalvo, Meritxell Girvent Montllor, Fernando Guirao Piñeyro, Jordi Guiu Paya,
Stephen Howard Jacobson Finberg, Guillem Lopez Casasnovas, Carmen Lopez Ferrero,
Angel Lozano Solsona, Louise Elizabeth McNally Seifert, Antonio Jose Monegal
Brancos, Pere Noto i Brullas, Manuel Olle Rull, Marcel Ortin Rull, Manuel PalenciaLefler Ors, Francesc Pallares Porta, Magi Panyella i Roses, Manuel Pastor Maeso, Luis
Pejenaute Rodriguez, Rafael Pous Andres, Jose Francisco Quer Villanueva, Martin
Rodrigo Alharilla, Gloria Salvado Corretger, Josep Sandiumenge Farre, Ferran Sanz
Carreras, Mariano Senti Clapes, Francesc Xavier Serra Casals, Daniel Serra de la Figuera,
Sergi Torner Castells, Mireia Trenchs i Parera, Enric Vallduvi Botet, Olga Valverde
Granados i Patricio Zabalbeascoa Terran.
Professors lectors, professors visitants, personal investigador propi o vinculat i professors
emèrits
Alfons Aragoneses Aguado, Pol Capdevila Castells, M. del Mar Carrio Llach, Alexandre
Coello de la Rosa, Eusebio Jose Colas Neila, Abel Escriba Folch i Christopher David
Tulloch.
Resta de professorat i personal investigador en formació
David Caminada Diaz i Daniel Soto Alvarez.
1
Estudiants
Albert Bada Ortoll, Andreu Calvet Cortes, Eloi Campos Fernandez, Jaime Cano
Martinez, Manel Carrasco Serra, Marc Casanova Roca, Ramon Casas i Luque, Pau Lluis
Cladelles Grau, Marc Corominas Planas, Marc Darriba Zaragoza, Nicolau Duran Silva,
Gerard Ferrer i Ferrer-Argote, Borja Fumado Gassó, Beatriz Garcia Cortes, Marc Grau
Parramon, Pau Laporte Navarro, Cristian-Daniel Llach Lopez, Adriana Llena i Places,
Marc Llurba Pont, Marc Marot Sorribas, Adria Gerard Masip Borras, Lilas Mercuriali,
Marc Miro Escola, Daniel Moreno Gonzalez, Roger Padreny Carmona, Luis Arturo
Palma Ayala, Hector Paris Campos, Catalina Maria Pons Gonzalez, Xavier Ramon
Vilamu, Julia Regue Rocaspana, Marc Ribas Aulinas, Sigrid Romero Giralt, Maria Rubio
Garcia, Marc Santamaria Bonet i David Trepat Segura.
Representants del personal d’administració i serveis
Robert Adria Florensa, Joan Alos Marques,Teresa Duran Castaño, Lidia Fosalba Lopez,
Lydia Garcia Escobosa, Marta Germa Escobedo, Xavier Martinez Granell, M. Queralt
Molera Busoms, Marta Montiel Gonzalez, Eva Parera Ferrer, Nuria Riera Vilches,
Montserrat Rodriguez Gonzalez, Diego Tomeo Fabian i Maria Lourdes Ventayol Borras.
Secretari: Pelegri Viader Canals.
Secretària general adjunta: Montserrat Vives i Cruells, que actua de secretària d’actes.
Han excusat la seva absència:
Membres nats
Maria Dolors Cañada Pujols, Janet DeCesaris Ward i Maria Concepcio Janue Miret.
Professors doctors amb vinculació permanent a la Universitat
Aurora Bel Gaya, Lluis Codina Bonilla, Montserrat Cots Vicente, Tomas de Montagut i
Estragues, Lluis de Yzaguirre Maura, Montserrat Gonzalez Condom, Maria Jose
Gonzalez Lopez, Elena Larrauri, Pijoan, Ana Belen Macho Perez i Alberto Nodar
Domigues.
Professors lectors, professors visitants, personal investigador propi o vinculat i professors
emèrits
Konstantyn Butakov.
Resta de professorat i personal investigador en formació
Anna Gines Fabrellas.
Personal d’administració i serveis
Maria Cecilia Jaques Querol.
Absents:
Membres nats
Maria Victoria Cirlot Valenzuela, Xavier Freixas Dargallo, Joaquin Gea Guiral, Arcadi
Navarro Cuartiellas, Vicente Ortun Rubio, Jose Alejandro Saiz Arnaiz i David Sancho Royo.
2
Professors doctors amb vinculació permanent a la Universitat
Javier Aparicio Maydeu, Francisco Javier Arregui Moreno, Josep-Eladi Baños i Diez,
Antoni Bosch Domenech, Enric Gallen Miret, Hector Alberto Geffner, Sergi Jimenez
Martin, Sergio Jorda Puig, Humberto Llavador González, Julia Lopez Lopez, Josep Maria
Mico Juan, Matilde Obradors Barba, Miquel Oliver Riera, Jordi Perez Sanchez, Michael
Pfeiffer, Marina Picazo Gurina, Gema Piella Fenoy, Emma M. Rodero Anton, Albert
Satorra Brucart i Maria Isabel Valverde Zaragoza.
Professors lectors, professors visitants, personal investigador propi o vinculat i professors
emèrits
Jaume Barcelo Vicens, Boris Bellalta Jimenez i Monica Clua Losada.
Representants del personal d’administració i serveis
Montserrat Berenguer Sau i Rodolfo Gomez Sanz.
Estudiants
Ainoa Alanis Jardi, Eva Dafne Alcala Lopez, Merce Amich Vidal, Marc Barbacil Bague,
Laura Bernis Prat, Miguel Castejon Ortuño, Marc de Juan Pulido, Nagia El Gharbui
Baños, Laia Ermi Carbonell, Marina Ferrer Luna de Toledo, Pol Garcia de la Cuesta,
Jaume Gimeno Catalan, Pol Giner Bernal, Xavier Grabolosa Carrera, Carlos Manuel
Guaman Sangines Uriarte, David Hernandez Teixido, Natia Kardava, Bernat Mallen
Alberdi, Erika Marsal Mendez, Julia Lorena Marti Ochoa, Arnau Paris Perez, Jordi
Rodriguez i Salleras, Anna San Clemente Baste i Anna Valles Beneit Oriol.
Ordre del dia:
1r. Aprovació, si escau, de l’acta de 5 de juny del 2014.
2n. Elecció del representant del col·legi de la resta de professorat i el personal
investigador en formació a la Mesa del Claustre.
3r. Elecció dels representants del col·legi dels professors lectors, professors visitants,
personal investigador propi o vinculat i professors emèrits i del col·legi de la resta de
professorat i el personal investigador a la Comissió de Debats.
4t. Elecció de la ponència redactora de la reforma parcial dels Estatuts de la UPF.
5è. Inici del procés de modificació del Reglament del Claustre.
6è. Informe de la síndica de Greuges de la UPF.
7è. Elecció del síndic de Greuges de la UPF.
8è. Torn obert de paraules.
El secretari general, que modera la sessió, anuncia que, donat l’alt quòrum que es
necessita per a l’elecció del síndic de Greuges (una majoria de tres cinquenes parts dels
claustrals presents), per tal que tots aquells claustrals que hagin d’abandonar la sessió
abans de tractar el punt núm. 7. “Elecció del síndic de Greuges de la UPF”, estarà oberta
la votació durant tota la sessió del Claustre. Els claustrals podran dirigir-se a l’urna que hi
3
ha a la sala i identificar-se. Per a la resta de membres claustrals es procedirà a la votació
en el punt corresponent de l’ordre del dia.
Acords
1. Aprovació, si escau, de l’acta de 5 de juny del 2014
S’aprova per assentiment l’acta de la sessió del Claustre universitari de 5 de juny del
2014.
3. Elecció dels representants del col·legi dels professors lectors, professors visitants,
personal investigador propi o vinculat i professors emèrits i del col·legi de la resta de
professorat i el personal investigador a la Comissió de Debats
Vista la candidatura presentada per a l’elecció del representant del col·legi dels professors
lectors, professors visitants, personal investigador propi o vinculat i professors emèrits a
la Comissió de Debats i atès que s’han presentat tantes candidatures com llocs per cobrir,
una vegada proclamat per la Mesa, s’elegeix com a membre de la Comissió de Debats el
professor Eusebio Colàs Neila.
4. Elecció de la ponència redactora de la reforma parcial dels Estatuts de la UPF
Vistos els resultats de les votacions per escollir la ponència redactora de la reforma
parcial dels Estatuts de la UPF del col·legi dels representants dels professors doctors amb
vinculació permanent:
— Prof. Montserrat Ballarin Espuña (7 vots)
Suplent: Ana Belen Macho Perez
— Prof. Consuelo Chacartegui Javega (19 vots)
Suplent: Prof. Julia Lopez Lopez
— Prof. Manuel Cienfuegos Mateo (8 vots)
Suplent: Josep Sandiumenge Farre
— Prof. Antonio Monegal Brancos (19 vots)
Suplent: Prof. Jose M. Mico Juan
— Prof. Enric Vallduvi Botet (22 vots)
Suplent: Prof. Luis Pejenaute Rodriguez
Vist que a la resta de col·legis s’han presentat tants candidats com llocs per cobrir i que
per tant, no és necessari votar.
D’acord amb el procés d’elecció dels membres de la ponència redactora de la reforma
parcial dels Estatuts de la UPF, queden elegits membres de la ponència:
─En representació dels professors doctors amb vinculació permanent:
— Prof. Enric Vallduvi Botet
Suplent: Prof. Luis Pejenaute Rodriguez
— Prof. Consuelo Chacartegui Javega
Suplent: Prof. Julia Lopez Lopez
— Prof. Antonio Monegal Brancos
Suplent: Prof. Jose M. Mico Juan
─ En representació dels professors lectors, professors visitants, personal investigador
propi o vinculat i professors emèrits:
4
— Prof. Eusebio Colas Neila
Suplent: M. del Mar Carrio Llach
─ En representació de la resta de professorat i personal investigador en formació:
— Prof. David Caminada Diaz
Suplent: Prof. Daniel Soto Alvarez
─ En representació dels estudiants:
— Sr. Marc Ribas Aulinas
Suplent: Sr. Cristian-Daniel Llach Lopez
─ En representació del personal d’administració i serveis:
— Sra. Lidia Fosalba Lopez
Suplent: Sra. Nuria Riera Vilches
5. Inici del procés de modificació del Reglament del Claustre
Vist el pronunciament de més d’una quarta part dels claustrals, d’acord amb l’article 23.1
del Reglament del Claustre universitari, s’inicia el procés de reforma del Reglament del
Claustre. La Mesa elaborarà el projecte de reforma, que se sotmetrà a aprovació del
Claustre en la sessió ordinària següent, acomplerts els tràmits previstos a l’article 23.4 del
Reglament.
7. Elecció del síndic de Greuges de la UPF
Vist el resultat de les votacions, amb 81 vots a favor, 29 en blanc i 3 nuls.
El Claustre elegeix el Sr. Josep Maria Casasús i Guri síndic de Greuges de la Universitat
Pompeu Fabra.
El mandat del síndic de Greuges s’iniciarà el dia 2 de maig del 2015.
Deliberacions
2. Elecció del representant del col·legi de la resta de professorat i el personal
investigador en formació a la Mesa del Claustre
El secretari general informa que no s’ha presentat cap candidat del col·legi de la resta de
professorat i personal investigador en formació a la Mesa del Claustre. Davant aquesta
circumstància, l’elecció es convocarà en ocasió del proper Claustre.
3. Elecció dels representants del col·legi dels professors lectors, professors visitants,
personal investigador propi o vinculat i professors emèrits i del col·legi de la resta de
professorat i el personal investigador a la Comissió de Debats
El secretari general informa que s’ha presentat un candidat a les eleccions del
representant dels professors lectors, professors visitants, personal investigador propi o
vinculat i professors emèrits a la Comissió de Debats.
Pel que fa al col·legi de la resta de professorat i personal investigador en formació, no
s’ha presentat cap candidat.
5
Atès que s’han presentat tantes candidatures com llocs per cobrir, un vegada proclamat
per la Mesa, el prof. Eusebi Colàs queda elegit. Pel que fa a l’altre col·legi, l’elecció es
convocarà en ocasió del proper Claustre.
4. Elecció de la ponència redactora de la reforma parcial dels Estatuts de la UPF
El secretari general explica que la Mesa del Claustre va acordar l’obertura, a iniciativa del
rector, del procediment de modificació parcial dels Estatuts per a la modificació de
l’article 43.2 dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra, relatiu al nombre total de
claustrals electes.
Com sigui que aquesta proposta no tanca el nombre final de claustrals electes sinó que
fixa una forquilla, la Mesa va decidir que el Claustre elegís una ponència per redactar la
modificació, a partir de la forquilla establerta a la proposta del rector; el text resultant serà
el que es posi a consideració dels claustrals amb els tràmits previstos a l’article 18 i
següents dels Estatuts. Per tant, la ponència treballarà el text que, segurament en el proper
Claustre, es posi a votació dels claustrals. També cal aclarir que aquesta modificació no
afectaria aquest mandat del Claustre, sinó quan se’n fes la renovació total per acabament
del mandat.
A continuació informa de les candidatures presentades.
Com sigui que excepte en el sector dels professors doctors amb vinculació permanent a la
Universitat s’han presentat igual nombre de candidats que llocs, només cal fer votacions
en aquest col·legi.
A continuació es fa l’elecció entre aquest col·lectiu, en que s’apliquen les normes
d’elecció de la Mesa del Claustre. Atès que hi ha tres llocs per elegir, es podrà votar un
màxim de dos candidats (dos terços dels llocs per cobrir). Els resultats són els següents:
— Prof. Montserrat Ballarin Espuña (7 vots)
Suplent: Ana Belen Macho Perez
— Prof. Consuelo Chacartegui Javega (19 vots)
Suplent: Prof. Julia Lopez Lopez
— Prof. Manuel Cienfuegos Mateo (8 vots)
Suplent: Josep Sandiumenge Farre
— Prof. Antonio Monegal Brancos (19 vots)
Suplent: Prof. Jose M. Mico Juan
— Prof. Enric Vallduvi Botet (22 vots)
Suplent: Prof. Luis Pejenaute Rodriguez
Els candidats escollits són el prof. Enric Vallduvi Botet (suplent: prof. Luis Pejenaute
Rodriguez) (22 vots); prof. Consuelo Chacartegui Javega (suplent: prof. Julia Lopez
Lopez) (19 vots) i prof. Antonio Monegal Brancos (suplent: prof. José M. Mico Juan) (19
vots).
5. Inici del procés de modificació del Reglament del Claustre
El secretari general informa que, d’acord amb allò anunciat en la darrera sessió del
Claustre, la Mesa del Claustre ha estat treballant per establir uns criteris per a la valoració
de l’admissió de mocions, i com a conclusió prèvia ha acordat que procediria incorporarlos al Reglament del Claustre.
Com sigui que la iniciativa de reforma del Reglament, d’acord amb l’article 23 del mateix
Reglament, correspon a una quarta part dels claustrals, no preveient-se cap altre sistema,
la Mesa va proposar al rector que incorporés a l’ordre del dia d’aquest Claustre
6
extraordinari un punt per, si ho acorda com a mínim aquesta majoria, s’iniciï el procés de
reforma del Reglament i s’encarregui a la Mesa la proposta de modificació, que se
sotmetria en la següent sessió ordinària que es convoqués, acomplerts els tràmits
previstos a l’article 23 citat.
El secretari general aprofita per dir, i així li ha fet saber a l’estudiant que ha enviat un
correu a la resta de claustrals sobre aquest tema, que el correu ha creat confusió perquè
demanava el vot en contra, i cal aclarir que en aquest punt no hi ha una votació amb vots
a favor i en contra sinó que es demanarà si una quarta part de claustrals està d’acord a
iniciar la reforma. Cal tenir present que aquesta quarta part es podria manifestar amb
firmes i per això no hi ha lloc a votar en contra o abstenir-se. Aprofita per dir que no
s’haurien d’enviar correus electrònics a la resta de claustrals, atès que les deliberacions
s’han de fer dins de l’òrgan i no per aquest sistema, que podria definir-se com spam.
S’obre un torn d’intervencions.
Amb caràcter previ, el Sr. Marc Llurba, representant dels estudiants de grau, diu que va
enviar el correu i que no creu que es pugui considerar spam, perquè no és correu brossa.
Diu que no sabien de què anava la reforma i es van moure. El secretari general aclareix
que es refereix a spam en el sentit de correu massiu. També explica que el delegat del
rector per al Claustre va convocar els estudiants claustrals a una reunió per parlar del
tema i no hi va anar ningú del grup d’estudiants que ha promogut el correu.
El Sr. Gerard Ferrer llegeix un comunicat, que s’adjunta a l’acta com a annex, demanant
que no es doni suport a la proposta que es posa a votació.
El secretari general diu que es jutja el fet, no el contingut del correu. Sí que vol fer
referència a les dures paraules que conté sobre la Mesa, perquè considera que no es pot
dir que actua de manera despòtica i vol recordar que sol actuar per consens.
El Sr. Marc Santamaria diu que han tingut accés a l’esborrany, diu que els atacs a
l’autonomia universitària per òrgans externs volen que la democràcia perdi eficàcia, i es
corre el perill que l’estudiant passi a ser només un client. Això es fa pressionant amb el
finançament i les reformes estatutàries. I l’esborrany va per aquí, de privar de poder els
representants. Demana que no s’hi doni suport.
El secretari general recorda que avui no es jutja el contingut de la reforma. Quan la Mesa
presenti un projecte s’obrirà un període d’esmenes i en la propera sessió es votarà. El que
es menciona en el comunicat com a esborrany no és més que un document de treball que
s’ha facilitat a la Mesa per començar a treballar. Fa una reflexió: si no es permet avançar
en aquest procés, aquest debat que demanen els estudiants no es podria fer.
El rector demana quants vots estan d’acord a iniciar el procés. El resultat són 63 vots a
favor; per tant, més d’una quarta part (48).
6. Informe de la síndica de Greuges de la UPF
Abans de donar la paraula a la síndica de Greuges, prof. Paz Battaner, el rector li agraeix
la feina feta. Tot i que encara li queden unes quantes setmanes de mandat i que hi haurà
més ocasions per fer el comiat i expressar-li el que ha significat la seva gestió, avui és un
bon moment per donar-li moltíssimes gràcies, davant el Claustre.
A continuació, la síndica de Greuges de la UPF presenta l’Informe anual de les actuacions
dutes a terme des del 6 de maig del 2014 al 6 de febrer del 2015, que ha posat a disposició
dels claustrals i que es publicarà a la web del Síndic.
7
Comença dient que els Estatuts recullen l’obligació de fer un informe anual al Claustre,
que conté les resolucions i els temes o orientacions donades a les consultes presentades.
La primera raó és perquè la persona que ocupa càrrec de síndic de Greuges de la UPF és
de la confiança del Claustre a proposta del rector, i així li correspon al Claustre rebre la
informació i controlar la seva feina. La segona és que el síndic representa la darrera
garantia dels drets de tots els universitaris, estudiants i professionals, i per tant el Claustre
ha de ser assabentat del que hi ha en aquest àmbit.
En cada informe anual hi ha queixes de persones que en algun moment pensen que els
seus drets no són respectats. Això no vol dir que tothom que arriba al Síndic pensi que hi
ha hagut una vulneració de drets; feliçment, no és així. Però el que sí que pasa, és que hi
ha individus que es troben en una situació que consideren injusta, cosa que convé
conèixer per tenir informació completa de l’activitat universitària.
Siguin o no siguin injustes les situacions humanes que es plantegen, es pot interpretar
l’informe sobre les queixes i les consultes arribades al síndic es pot interpetar com un
recordatori, un examen de consciència col·lectiu de la Universitat. En alguns aspectes, la
vida de la UPF es pot millorar, es poden resoldre problemes de manera més inclusiva, i
esmenar assumptes que han passat desapercebuts, entre d’altres. És a dir, que hi ha temes,
conductes i moments que cal considerar o tornar a considerar. Malgrat aquest caire ingrat,
el fet d’esperonar és una feina positiva de la figura del síndic. La nostra UPF és un
campus d’excel·lència, i l’informe del Síndic al Claustre és un recordatori que pot ser-ne
encara més.
Les dades que mostren els gràfics de l’Informe són prou clares: 74 estudiants pregraduats,
12 de postgraduats, una mica menys que a l’informe anterior; 4 del personal docent i
investigador i 3 del personal administratiu i laboral. El síndic rep més queixes i preguntes
dels estudiants que d’altres col·lectius, la qual cosa és lògica. La baixada de queixes entre
els postgraduats amb relació a l’informe anterior possiblement és deguda al fet que
l’Escola de Doctorat porta ja un temps en funcionament i recull els dubtes i les dificultats
que es generen en aquest nivell. Durant aquest període, les dones han acudit al Síndic més
que els homes, 51 versus 42, amb un total de 93.
Els assumptes sobre problemes de docència són 19, exactament igual que els que estan
classificats com econòmics, 19 també; malgrat que hi ha, per altra banda, els apartats de
temes d’avaluació (avaluació, exàmens, qualificació de treballs en seminaris), que estan
en relació amb la docència i que incrementen aquest grup d’expedients en 6 casos més. És
a dir, els problemes econòmics que destacaven entre els motius de les queixes fa dos
anys, són menys freqüents ara. Tendència que ja es va veure en l’Informe 2013-2014.
Dins del còmput total d’entrades s’han pogut contestar, investigar i tancar 93 sol·licituds,
i 5 queixes estan en procés, pendents de resolució. S’ha obert una queixa d’ofici, n’hi ha
una de rebutjada, dues de retirades (una d’individual i una altra de col·lectiva). S’han
pogut resoldre favorablement un 63%bde les queixes presentades. La majoria de
consultes s’han pogut contestar i resoldre al 100% amb molta més rapidesa que les
queixes. En alguns dels casos, tot i no acceptar-les com una queixa i, per tant, no obrir
expedient, s’han hagut de fer moltes gestions per poder solucionar el conflicte que es
presentava.
Durant aquests nou mesos, l’activitat del Síndic de Greuges ha estat semblant a la d’altres
anys, però això no vol dir que hi hagi repeticions. Cada informe es caracteritza per alguna
nota que destaca entre els temes que arriben a l’oficina, en els quals queda reflectit un
aspecte de la vida diària de la UPF que pren més rellevància.
En aquest informe hi ha 18 queixes i consultes en relació amb la matrícula; principalment,
problemes sorgits en l’automatrícula. Els neguits que generen els tràmits de matriculació
s’agrupen al juliol i al setembre, i són clarament explicables. Els estudiants s’enfronten a
8
l’organització del seu curs i de les seves expectatives de formació per a un futur, i quan
troben problemes com no poder triar algunes assignatures, deficiències i panes
electròniques, dificultats d’horaris, manca de previsió de situacions familiars en la pàgina,
de reconeixement de certs beneficis com ser becaris, etc., aleshores recorren al Síndic. És
veritat que les secretaries dels centres ajuden els estudiants sempre que poden, però també
és veritat que aquest tràmit de matrícula, d’ampliació o d’anul·lació de matrícula, fet per
l’estudiant sol amb la màquina davant, li genera insatisfaccions molt sovint.
La idea clau d’aquest informe podria ser, a la vista d’aquestes 18 queixes i consultes
sobre matrícula, la percepció d’un indici, la despersonalització en la vida universitària,
que pot incrementar-se cada any més i devenir un senyal dels temps actuals. La
tecnificació de molts aspectes que fins ara comportaven el tracte personal ara representa
l’intercanvi entre una persona i un programa informàtic: l’ús d’una aplicació, més en un
moment en què, malgrat que s’hagi parlat amb un tutor, l’estudiant es troba sol davant un
ordinador.
Són representatives les queixes pel pagament de les beques, que cada any s’han fet més
difícils d’obtenir i després rebre’n les ajudes econòmiques: es consulta primerament amb
l’AGAUR la possibilitat d’obtenir-la, es demana quan ja és oberta la convocatòria
ministerial, sempre coincidint amb la matrícula, es resolen el gener o el febrer, els diners
han d’arribar de Madrid i es poden cobrar una vegada l’estudiant està matriculat del curs
següent. Això fa que la UPF no rebi tampoc els diners de les matrícules i que els
estudiants, hagin en alguns casos, d’avançar els diners d’aquesta, amb greus dificultats
per a alguns. Són aquestes darreres queixesles que arriben al Síndic.
Són il·lustratives les queixes de bons estudiants que han vingut amb trasllat d’expedient a
cursar una doble titulació i que, per no ser coincidents els plans d’estudis de la universitat
d’origen amb el pla d’estudis de la UPF en el grau triat, no poden avançar assignatures de
segon curs perquè no tenen assolits el 50% dels crèdits de primer curs, segons el pla
d’estudis de la UPF, malgrat que hagin tingut excel·lents qualificacions en el pla
d’estudis de la universitat de la qual provenen. Això demanaria una flexibilitat i una
consideració especial per als expedients que siguin d’estudiants de fora que hagin superat
el 50% dels crèdits de la seva primera universitat, tal com és la norma a la UPF.
Generen queixes el reconeixement i les taxes que s’han de pagar entre canvis d’estudis
que comparteixen assignatures. Hi ha estudis de grau a la UPF que comparteixen
assignatures, però aquestes assignatures es consideren específiques de cada pla d’estudis.
Els estudiants no comprenen que s’hagi de pagar una taxa per assignatures que són les
mateixes, que s’han superat de la mateixa manera, que han estat impartides pels mateixos
professors en els mateixos grups i en el mateix horari. És aquesta exigència una
interpretació restrictiva del Decret de preus públics, que no es fa només a la UPF sinó que
està estesa a totes les universitats.
Cal també tenir en compte, les queixes que generen les pràctiques, siguin o no
reconegudes acadèmicament. Els convenis, els canvis en les empreses impossibles de
preveure per la UPF, el caire internacional d’algunes, etc, compliquen la realització, el
reconeixement en crèdits i el temps que se’ls ha de dedicar.
Les queixes i les consultes de PDI i de PAS sempre tenen caire molt individual i, com que
son poques, no permeten treure’m generalitats.
Tot el que precedeix es pot resumir en unes quantes consideracions. El Síndic de Greuges
de la UPF ha continuat atenent dos vessants principals: per una part, els assumptes propis
interns de a la Universitat i, per l’altra, el manteniment d’una sèrie de relacions amb els
síndics i defensors d’altres universitats.
9
En el quadre general de queixes i consultes ateses (2.1.2) de l’Informe destaquen molts
temes variats, exceptuant les agrupades en docència, economia i matriculació, on hi ha
bastants casos, com ja s’ha dit.
S’incrementen els casos de docència, si s’hi compten els cinc problemes d’avaluació
sobrevinguts, tots d’estudiants de grau. Aquests, i alguna queixa sobre la llengua de la
docència, en aquest informe amb tres incidències, són habituals; però no sobrepassen el
que es pot considerar totalment normal.
Hi ha molts casos de docència que solament són consultes. En aquests casos, els
estudiants es dirigeixen a un responsable del seu centre. Aquestes consultes coincideixen
amb el tema posat en relleu en informes anteriors sobre els problemes de la transmissió
d’informació. No hi ha manca d’informació, en general; sinó manca d’atenció, oblits,
defectes de comprensió, informació ambigua. Aquest és un tema sobre el qual mai no es
podrà arribar a la perfecció.
Sempre hi ha alguna queixa deguda a la idiosincràsia personal d’algun estudiant o d’algun
professor. No apareixen classificades sota aquesta rúbrica perquè es plantegen sota un
altre aspecte, com faltes de respecte, maltractament, discriminació; però una vegada
analitzades i informades responen a conductes de personalitats difícils que, tant per part
dels estudiants com dels professors, s’han de suportar si no arriben a ser greus i a la falta
de respecte.
Molts comentaris amb els quals es tanquen les resolucions mostren expressions optatives
i també d’obligatorietat convindria, fora bo, cal, s’ha de... S’aprofiten aquests comentaris
externs a les resolucions per recordar deures, no drets. Els deures són sempre previs a
l’establiment d’un dret. Quan les resolucions no són favorables a les persones que han
presentat la queixa, hi ha en general un deure anterior no satisfet.
Crida l’atenció, com ja s’ha dit, el nombre de queixes sobre la matriculació, a les quals
cal afegir les cinc classificades sota “Informàtica”, el que farien un total de 21. En les
aplicacions de tota mena que avui ens envolten, la tècnica ofereix tries i eleccions
preparades d’antuvi. Davant elles hi ha la sensació que l’individu no domina el que ha de
fer, sinó que la màquina el dirigeix i que ell hi està subordinat. Potser aquesta
interpretació és exagerada, però no es pot obviar que la tècnica actual presenta resoltes
moltes actuacions que abans s’havien de pensar i de reflexionar-hi, abans de realitzar-les.
Potser també això que es detecta en les queixes sobre automatrícula d’aquest informe
sigui un signe més del temps que vivim. La Universitat hauria de sortir-hi a l’encontre
perquè els seus estudiants no corressin aquest perill, perquè aquests fossin sempre
partícips i responsables conscients del seus actes.
Per altra part i com a colofó al tancament del període de la persona que exerceix el càrrec
de síndica de Greuges fins al dia d’aquest Claustre, s’ha participat en reunions diverses
amb síndics i defensors d’altres universitats.
El juliol passat la UPF va organitzar la trobada anual de defensors de les universitats de
parla catalana, que compta amb el suport de la Xarxa Vives d’Universitats, amb la
col·laboració dels professors Baños i Aparicio com a ponents; l’octubre del 2014 va
assistir a la trobada anual de la Conferència Estatal de Defensors Universitaris a la
Universitat de Badajoz; el novembre va assistir a una jornada de treball entre els síndics
de les universitats catalanes, que va organitzar la síndica de la Universitat Rovira i
Virgili; i, finalment, una de les reunions de la Comissió Executiva de la CEDU es va
també celebrar a la seu de la UPF durant el mes de febrer del 2015.
Els temes universitaris tractats en aquestes reunions són alguns dels que generen o poden
resoldre queixes: els codis ètics, la normativa contra el plagi i la falta d’ètica professional,
10
les assignatures amb resultats de superació anòmals, el frau en les avaluacions, els
problemes amb les demandes d’anul·lació de matrícula, les polítiques d’igualtat. S’hi van
exposar els canvis produïts en les activitats del defensor del Poble espanyol des de la seva
creació i els temes pròpiament universitaris que arriben a la seva oficina, o s’hi van
escoltar defensors universitaris de l’àmbit iberoamericà i la seva visió de la tasca que fan.
De tot queda constància en l’apartat corresponent de l’Informe.
Amb aquesta presència i participació en xarxes i associacions universitàries i en fòrums
on es tracten assumptes comuns a la figura dels defensors i síndics de les universitats, la
síndica de Greuges de la UPF vol manifestar el compromís obert i solidari amb el caràcter
universal que guarda i caracteritza el mot universitat, un lloc d’obertura a tota mena de
coneixements i a l’espai exterior sense cap límit, com una projecció cap a l’univers.
El període de set cursos al capdavant del Síndic de Greuges de la UPF s’ha desenvolupat
amb la feina diària d’acollir les persones que ho sol·liciten, l’atenció a les relacions
exteriors, la reflexió sobre la feina del Síndic, on tot queda arxivat als informes anuals,
que han continuat el model del primer síndic, el Dr. Llorenç Gomis.
Entre els fets puntuals d’aquest període destaca la institucionalització de l’oficina del
Síndic, que el rector Moreso va saber impulsar i dotar. També les relacions mantingudes
amb el Consell Social i amb la seva presidenta, que ha fet sempre un seguiment de les
resolucions; l’informe al Consell, que té sempre un altre caire del que es fa davant el
Claustre. Els consellers són pocs, però es mostren interessats per les dades i sensibles als
temes acadèmics i humans que s’amaguen en l’Informe. Hi ha, doncs, un diàleg en
general que no es troba en l’Informe al Claustre, que resulta més un tràmit regulat pels
Estatuts. Aquest aspecte de tràmit l’ha esmentat en algun dels seus informes i continua
pensant que es podria corregir.
La síndica s’ha fet la pregunta següent: la figura del síndic, és positiva per a la UPF? Per
això, va passar una enquesta sobre la satisfacció de les persones que havien presentat
queixes, a la meitat del mandat. S’ha preguntat també sobre el grau d’encert o desencert
de les recomanacions i suggeriments del Síndic als serveis i als responsables d’atendre’ls.
Els resultats són als informes, que han estat prou clars.
A vegades una resolució és fàcil, per evident; però, d’altres, el cas no es veu tan clar; no
se sap si el que se recomana o se suggereix, que sempre comporta un judici, és adient.
Aprofita a reconèixer-ho ara públicament. Ha rebut expressions de satisfacció i
d’agraïment per les resolucions que ha fet. Recorda, però, les que han estat difícils i fins i
tot doloroses per a alguns. Demana perdo a totes les persones a les quals no ha entès i de
les quals no ha comprès bé les seves queixes.
Agraeix la col·laboració de tots els serveis i la dels responsables quan ha necessitat d’ells
qualsevol informació. Reconeix ara la independència de què ha gaudit, la llibertat de què
disposa el Síndic per a les queixes d’ofici. També fa autocrítica: si no les ha exercides
més, solament ella n’és la responsable.
Aquest informe representa també el tancament definitiu de la seva activitat en la UPF,
com a professora (setembre de 1993-setembre del 2008), i com a síndica (maig del 2008març del 2015). Vint-i-dos anys. És una prerrogativa de la síndica de Greuges poder
parlar al Claustre i l’aprofitarà per acomiadar-se.
Ha estat un honor per a ella participar en la societat des d’aquesta universitat. Ha estat
una sort col·laborar activament amb els rectorats dels doctors Argullol, Virós, Moreso i
Casals, així com haver rebut la seva confiança. Ha estat un plaer poder fer docència i tenir
estudiants, graduats i postgraduats, que l’han esperonat al llarg d’aquests anys. Ha estat
un privilegi tenir els companys i col·legues amb qui ha col·laborat en recerca i en la
11
gestió de la Facultat de Traducció. Ha estat un aprenentatge continu apreciar la feina del
personal d’administració i serveis que l’ha acompanyat al llarg d’aquests anys. Ha après
molt i molt d’ells, en moltes facetes que desconeixia. Vol recordar ara la companya que
ha treballat amb ella durant aquests set darrers anys, Montse Pagès: ha trobat en ella
eficiència, entusiasme i fidelitat. Està molt agraïda a tothom.
Un 12 de març del 2008 va fer la seva darrera classe com a professora; un 12 de març del
2015 fa l’últim informe al Claustre com a síndica. La coincidència de dates és casual però
ajuda a fer el tancament. Sembla que és una data predestinada. Moltes gràcies a tothom.
El rector felicita la síndica de Greuges pel seu informe i l’emplaça als actes de comiat
propers.
7. Elecció del síndic de Greuges de la UPF
El secretari general explica que l’actual síndica de Greuges de la UPF acaba el seu
mandat el 2 de maig del 2015 i que es va considerar oportú, en ocasió de ser convocat
aquest Claustre extraordinari, de fer l’elecció del nou síndic de Greuges, amb el benentès
que l’actual síndica continuarà fins al 2 de maig d’aquest any, quan sigui nomenant el nou
síndic, en el cas de sortir elegit.
El rector anuncia la seva proposta de síndic, que ja ha estat donada a conèixer als
membres claustrals. Diu que la figura del síndic no és un càrrec qualsevol i la persona que
l’ocupi ha de ser competent en moltes coses i reunir moltes aptituds, atès que assessora,
vigila i protegeix d’injustícies. Això l’ha portat a proposar el prof. Josep Maria Casasús i
Guri. A continuació el secretari general exposa una breu semblança del candidat.
Abans de procedir a la votació, el secretari general explica el sistema de votació. D’acord
amb l’article 81.2 dels Estatuts de la UPF, cal una majoria de tres cinquenes parts dels
claustrals presents. La votació es fa mitjançant papereta dipositada en una urna. Es podrà
votar a favor del candidat o en blanc.
Es crida els claustrals a la votació, llevat d’aquells que ja hagin votat.
El resultat de la votació és de 81 vots a favor, 29 en blanc i 3 nuls. Per això resulta elegit
el prof. Josep Maria Casasús i Guri síndic de Greuges de la Universitat Pompeu Fabra.
El secretari general recorda que serà nomenat el dia 2 de maig.
8. Torn obert de paraules
No n’hi ha.
Abans de tancar la sessió, el rector recorda el seu compromís sobre el Claustre, ja que
abans s’ha al·ludit al tema. El compromís pertany a la paraula i està renovat i en
continuïtat.
Agraeix l’assistència de tothom.
El president aixeca la sessió, de la qual, com a secretària d’actes, estenc aquesta acta.
12
La secretària d’actes
Vist i plau
El president
Vist i plau
El secretari
13