ANNEX 1
EXPEDIENT DE CREACIÓ DE L'ESCOLA SUPERIOR POLITÈCNICA
Expedient de creació del Centre Escola Superior
Politècnica i d’implantació dels Estudis d’enginyeria en
Informàtica i d’enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes (especialitzades en Comunicació)
Universitat Pompeu Fabra
Abril de 1999
1. CREACIÓ DEL CENTRE: ESCOLA SUPERIOR POLITÈCNICA ............................................................. 3
1.1 Introducció........................................................................................................................................... 3
1.2 L’entorn empresarial i social................................................................................................................ 3
1.3 Continguts i tecnologia; binomi formació - recerca i desenvolupament; àrees tecnològiques
d'innovació ................................................................................................................................................ 4
1.4 Ofertes existents a la UPF i possibles competidors o cooperadors .................................................... 5
1.5 L'alternativa docent i de titulació de la UPF ........................................................................................ 6
1.6 Pla d’estudis ........................................................................................................................................ 7
1.7 Calendari d’implantació i oferta docent que cal cobrir ......................................................................... 9
2. PREVISIÓ DE PROFESSORAT ............................................................................................................. 11
3. PREVISIÓ DE PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS ................................................................ 12
4. ESTRUCTURA PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA RECERCA ...................................................... 13
5. AVALUACIÓ DE LA DEMANDA DE TITULATS ..................................................................................... 15
5.1 Demanda social. ............................................................................................................................... 15
5.2 Ocupabilitat de les titulacions: ........................................................................................................... 15
6. PREVISIÓ DE LA FORMACIÓ CONTINUADA I DE REQUALIFICACIÓ D’ESPECIALISTES ............... 16
7. ESTUDI D’IMPLANTACIÓ DEL CENTRE .............................................................................................. 17
8. ESTUDI ECONÒMIC DE LA VIABILITAT DEL PROJECTE ................................................................... 18
8.1 Previsió de despeses en inversions reals ......................................................................................... 18
8.2 Previsió despeses de personal ......................................................................................................... 18
8.3 Previsió de despeses de bens corrents ............................................................................................ 18
8.4 Previsió d’ingressos .......................................................................................................................... 19
Esborrany de pla d'estudis.........................…………………………………………………………… ............…18
Enginyeria en Informàtica ..........................................................................................................................18
Enginyeria Tècnica Informàtica de Sistemes.............................................................................................18
1. CREACIÓ DEL CENTRE: ESCOLA SUPERIOR POLITÈCNICA
1.1 Introducció
La Universitat Pompeu Fabra sol·licita la creació de “l’Escola Superior Politècnica”, per tal de
donar compliment a l’article 15 de la Llei 26/1984, de 19 de desembre, de coordinació
universitària i de creació de consells socials, d’acord amb les previsions del document de
programació universitària lliurat al Consell interuniversitari de Catalunya el juny de 1998, i tal i
com constava en la memòria del projecte de programació de la UPF per als cursos 1999-2003, en
referència als estudis oficials d’Enginyeria en Informàtica (especialitzada en Comunicació).
Aquest centre es regirà per allò disposat a l’article 19.2 dels Estatuts de la Universitat, haurà
d’expedir les titulacions d’enginyer/a en Informàtica i d’enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes, i començaria les seves activitats acadèmiques el curs 1999-2000, amb 50 estudiants en el
primer cicle de l’enginyeria i 40 estudiants en l’enginyeria tècnica. La Universitat podrà sol·licitar
l’adscripció a aquest Centre d’altres estudis que s’iniciarien amb posterioritat, especificament la
titulació d’enginyeria tècnica en Telecomunicacions especialitat Telemàtica que es plantejava en el
document abans esmentat i que s’introduiria eventualment en en cursos posteriors d’acord amb el
mapa dels estudis de Telecomunicacions de Catalunya.
La justificació d’aquestes titulacions en termes del context general de la Societat de la Informació i
dins el panorama català social, empresarial, de formació universitària i de recerca esta continguda
dins el mateix projecte de programació. Resumint molt breument les idees bàsiques, hem de
recordar les paraules d’un dels documents preparatoris del V Programa Marc de la Comissió
Europea: El futur de la competitivitat i el potencial de creació de llocs de treball a la indústria
europea i a l’economia basada en la informació global, es configurarà com a conseqüència de
la capacitat d’Europa per a concentrar els seus esforços d’investigació en el
desenvolupament de noves aplicacions i del contingut multimèdia, capaç de respondre a les
necessitats de les empreses i dels consumidors. Davant d’aquest repte d’investigació de la
Societat de la Informació, una de les respostes que possiblement pot retre més, és lligar el progrés
de la tecnologia a la solució dels problemes plantejats pels continguts, concentrant-se tant l’avanç
tecnològic com les aplicacions i continguts que utilitzen els nous llenguatges. Aquesta alternativa
és la que ha engegat els darrers anys l’Institut Universitari de l’Àudio-visual de la Universitat
Pompeu Fabra, i és també la que acompanya de forma inseparable el projecte de formació
d’Informàtica (especialitzada en Comunicació) que proposa la Universitat Pompeu Fabra.
1.2 L’entorn empresarial i social
La penetració d'Internet, ja és imparable; actualment el 25% de llars dels EUA (i d'alguns membres
de la UE) tenen Internet - nivell de penetració que va trigar 35 anys pel telèfon i 26 anys en el cas
de la televisió -. La telemàtica multimèdia ha plantejat un doble repte a totes les empreses, el canvi
en la relació amb el client i el de les relacions internes de les empreses. El teixit industrial i la
societat catalanes responen a aquesta necessitat amb uns esforços per damunt de la mitjana
espanyola, constituint ja un important mercat per a les tecnologies de la informació, però això no
és suficient. Es necessita fer front al repte productiu que suposa la transformació de societat
industrial en societat de la informació, que es mostra per les xifres, citades en les discussions del
Programa Marc de la UE, de que els intangibles constitueixen el 70% del valor d'un automòbil,
que les activitats d'informació representen el 41% de l'output al Japó, que s'estima en un 33% la
part del creixement del PIB als EUA que es va derivar de les indústries de la tecnologia de la
informació el 1996, o que la convergència dels sectors de les tecnologies de la informació,
telecomunicacions i mèdia crearà el sector industrial de més tamany a finals dels 90, per valor
12
d'uns 3 bilions d'ECU (bilió = 10 ).
L’àrea de la convergència dels continguts, la informàtica i les comunicacions és clau dins aquesta
estratègia de participar en la societat de la informació: Screen Digest estima que el mercat del
software d'entreteniment multimèdia va créixer un 58% a Europa el 1996, arribant als 3.500
milions de dòlars, el que representa el 80% de la xifra d'ingressos per entrades de cine; S A
Pappas, Director, DG X de la Comissió Europea, estimava, l'estiu de 1997, el creixement del
mercat àudio-visual de la UE els 10 anys següents en un 70%. Però s’espera que el salt sigui
encara més espectacular a l’Estat espanyol, en el qual, segons fonts de la UE, l’increment del
consum aniria dels 2.300 milions d’Euros de l’any 1995 (386.400 milions de pessetes) fins als
4.150 milions d’Euros l’any 2005 (697.200 milions de pessetes). És a dir, un creixement del 80%
en deu anys.
La televisió catalana, les infra-estructures de comunicacions al servei dels continguts (com el
cable, la telefonia mòbil, el satèl·lit, l’expansió de la telefonia fixa), la recuperació de la producció
àudio-visual, la producció editorial multimèdia, la indústria de la llengua i de la informació, les
noves formes d’entreteniment (molt associades al turisme i a l’oci), són alguns dels exemples de
sectors que es poden beneficiar de formació, d’investigació, desenvolupament i producció
experimentals realitzats en un marc creatiu interdisciplinari, en col·laboració amb les empreses i
amb un fort arrelament cultural que permeti la creació de continguts nous basats en tecnologia
innovadora tant cap al mercat interior com cap a l’exterior. D’altra banda, l’excel.lència en
aquesta àrea pot irradiar cap a la generalitat dels sectors que necessiten una millor orientació en
l’apropiació de les tecnologies de la informació i cap a la re-alfabetització social general. Al
mateix temps, una intensa activitat formativa i de reciclatge ha de respondre a la manca
d'enginyers en Informàtica i Telecomunicacions que es dona tant a Espanya com a Europa,
especialment en les àrees de convergència de telecomunicacions, mitjans de comunicació i
informàtica.
1.3 Continguts i tecnologia; binomi formació - recerca i desenvolupament; àrees
tecnològiques d'innovació
Citant altra vegada les discussions del V Programa Marc, "el factor capacitador clau de la
transformació en societat de la informació és el progrés continu de les tecnologies digitals" En
aquest àmbit comunicacional canviant hi ha dues necessitats fonamentals de personal:
- autors i creadors que investiguin i coneguin les noves possibilitats dels mitjans
digitals i omplin de contingut els nous productes i serveis.
- tècnics que, entenent la problemàtica autoral i artística, desenvolupin les eines
adequades i estiguin habilitats per cooperar en les produccions amb els nous
mitjans.
Aquest és un personal interdisciplina, creatius amb suport tecnològic i tecnòlegs amb capacitat
d'abordar els problemes que planteja la nova comunicació. En general, però, es fa necessari el
reciclatge de grans grups socials en la utilització intel·l igent dels nous mitjans. La formació ha de
considerar els diferents nivells: de grau, de postgrau, de difusió de les tecnologies i mitjans digitals
en les empreses, d'alfabetització digital de grans grups socials.
D'altra banda, la velocitat de canvi en aquests àmbits fa necessari tenir una perspectiva integrada
de formació, desenvolupament i investigació: únicament amb un suport adequat a una recerca
molt activa es pot mantenir el nivell d'innovació absolutament necessari en la formació i el
desenvolupament en aquesta àrea; en paraules dels documents preparatoris del V Programa Marc
"reforçar les activitats de recerca en aquest camp dinàmic i ràpidament canviant és vital perquè
que Europa pugui assolir els seus objectius". Les tecnologies i els serveis multimitjans de
comunicació han estat i són l'objecte principal de l'actual IV Programa Marc de la Unió Europea.
Existeixen programes especialitzats en el mitjans digitals (MEDIA2) i s'ha llançat recentment una
gran iniciativa de multimitjans de comunicació educacional, mentre que les empreses de tot el món
financien recerca en aquests temes (amb l'exemple paradigmàtic del MediaLab de l'MIT).
Els exemples europeus de centres relacionats amb aquest tipus de recerca i/o formació poden
començar per l'Institut Fraunhofer. També assistim darrerament a una important extensió i èxit, per
exemple: l'EDM del Centre Universitari de Limburgs a Bèlgica, l'EIMC de la Universitat de
Bradford al Regne Unit, la iniciativa recent 3D-MATIC (Faraday) liderada per la Universitat de
Glasgow a Escòcia. A Espanya han estat pioneres la Universitat de les Illes Balears que ofereix un
entorn creatiu de mitjans digitals a partir d'un departament tecnològic i combina tecnologia i
creativitat, formació i recerca, i la Universitat Pompeu Fabra, que ha creat iniciatives de recerca i
formació avançades a partir de departaments de comunicació. Paral·lelament, la demanda de
formació ha fet sorgir nombroses alternatives privades, en general de baixa qualitat.
Però hauriem de dir que les insuficiències són encara molt grans, per manca d'introducció de la
tecnologia digital en els estudis relacionats amb la creació i també dels nous reptes plantejats per la
digitalització de la comunicació en els estudis tècnics. En recerca ja hem assenyalat que la
necessitat d'innovació continuarà a escala mundial els pròxims anys, i Espanya té limitacions
remarcables, amb relativament poca activitat de recerca comparada amb les necessitats.
Des de la perspectiva tecnològica, el que es coneix com information technology (IT) o tecnologies
de la informació, apareix com a eina integradora (en l'expressió de Negroponte, tot són bits, que
es mesclen fàcilment), però la formació i la recerca informàtiques continuen centrades en els
aspectes tradicionals de la gestió —les dades alfanumèriques tradicionals—, i dels sistemes
(entesos com una combinació del hardware —ordinadors— i actualment un poc de
telecomunicacions). Però no es plantegen suficientment els temes de la informació electrònica i
multimitjans de comunicació; els aspectes de visualització, interacció i navegació; la interpretació i
recuperació de la informació; la usabilitat dels programes i la intel·ligència en la relació entre
l'usuari i la informació a les aplicacions i els entorns de programació i col·laboració per Internet,
per mencionar-ne uns quants. D'altra banda, els problemes nous de les dades multimitjans de
comunicació exigeixen solucions diferents de processament i transmissió - compressió, així com el
tractament de les imatges el so dinàmics en dos i tres dimensions requereix tant models físics i
matemàtics nous, com tècniques teòriques i algorísmiques noves per a la solució, que hi incorporin
una intel·ligència més gran dels continguts. La telemàtica avançada, tant en l'aspecte
d'infraestructures, actualment amb èmfasi especial en les comunicacions mòbils, com
fonamentalment en el desenvolupament de nous serveis, és un altre dels temes d'innovació.
1.4 Ofertes existents a la UPF i possibles competidors o cooperadors
Els Estudis de Comunicació Audiovisual de la UPF responen al repte de formar creadors - autors
alfabetitzats en les noves tecnologies. Ofereixen una formació generalista que recull la tradició
cinematogràfica i televisiva i la fa aplicable als diversos nivells (guionatge, direcció, producció,
anàlisi) i suports (químic, magnètic, digital) amb una oferta d’assignatures específiques de
formació en comunicació digital en els Estudis de Comunicació Audiovisual (en el primer, el
segon i el tercer cicles). Aquestes assignatures van lligades a l'activitat de l’Institut Universitari de
l’Audiovisual de la UPF, on s’han impartit (1994-96 i 1995-97) el Màster en Creació Audiovisual
i Tecnologia i el Màster en Creació Musical i Tecnologia que, a partir del curs 1997-98, s'integren
en un que s’anomena Màster en Arts Digitals (en el marc de la iniciativa europea de l'EMMA)
també van lligades a l'activitat de recerca en diversos camps de la imatge i la música digitals i la
narrativa no lineal multimitjans de comunicació. Aquesta activitat no comprèn ni té el suport de la
complementària de tecnologia especialitzada en la comunicació digital.
Actualment, a Barcelona hi ha dues ofertes educatives públiques d’Enginyeria Superior en
Informàtica, la de la UPC i la de la UAB. A la UPC hi ha grups de recerca al voltant del
modelatge i l’animació; a la UAB i a la UPC, del processament d’imatges.
Pel que fa a la formació superior privada, la URL oferta una Enginyeria Multimitjans de
comunicació que demostra l'interès social suscitat per aquestes qüestions, però que, a més de
clares mancances com la música, sembla girar al voltant de la producció multimitjans de
comunicació més que d'un concepte ampli de la comunicació digitalitzada, cosa que limita els
resultats.
Fora de Catalunya, a la Universitat de les Illes Balears hi ha una oferta pionera de màsters
europeus en Infografia i Multimitjans de comunicació Interactiva de tipus creatiu, associats a
recerca tecnològica, però que ha arrelat molt parcialment en l'ensenyament de segon cicle, encara
que ha assolit un impacte social i ha posicionat relativament bé en aquesta àrea una universitat
perifèrica. No està suposant competència a la UPF perquè hi ha un mercat molt ampli i poc cobert
en qualitat i perquè la UPF és molt menys perifèrica. A la resta d'Espanya, especialment a Madrid,
no hi ha iniciatives públiques mínimament significatives, cosa que ha donat lloc a una gran oferta
privada de baixa qualitat. Únicament a València hi ha actualment un grup tecnològic relacionat
amb Realitat Virtual, amb aplicacions en el trànsit i les PIME i que està impulsant una oferta
educativa superior en Informàtica.
Les iniciatives europees esmentades abans no suposen cap competència respecte a una alternativa
a Barcelona. Al contrari, signifiquen un potencial de col·laboració i finançament, ja que la Unió
Europea dóna suport als projectes d'abast europeu.
1.5 L'alternativa docent i de titulació de la UPF
Davant d'aquesta situació la UPF pot apostar (amb moltes garanties d'èxit si es compta amb
personal i mitjans adequats) per desenvolupar una proposta de formació a gairebé tots els nivells
en el vessant més tecnològic de la comunicació digital, que generarà sinèrgies amb l'oferta actual
de la UPF bàsicament creativa i que extendrà l'oferta catalana en formació i investigació en un
camp insuficientment abordat. Aquesta formació ha d'anar lligada al desenvolupament intensiu de
la recerca, com hem reiterat i hauriem d'afegir altre aspecte clau és que l'oferta de formació i la
recerca es facin fortament relacionades amb les empreses, com a part de la innovació que es pretén
i per mantenir aquesta en el futur.
Les xifres de demanda del curs 97-98 a les universitats catalanes mostren que no s'absorbeix la
demanda en Informàtica i Telecomunicacions: en Enginyeria de Telecomunicacions hi ha un
dèficit d'unes 100 places, en Enginyeria Informàtica altres 100, en Enginyeries Tècniques
d'Informàtica unes 200 places, i encara és més fort el dèficit si aprofondim aquesta anàlisi
analitzant més en detall les xifres de Barcelona.
D'altra banda, cal remarcar que la demanda de places d’enginyeria tècnica és molt forta quan
s'ofereix una titulació de primer cicle que complementa la de segon cicle, com és el cas
d'Informàtica de la UPC, el que indica la conveniència de fer aquest plantejament, que dóna als
alumnes la possibilitat d'una titulació i sortida al mercat de treball en un mínim d'anys, disminuint
el fracàs universitari i millorant doncs la rendibilitat de les inversions universitàries i la relació
amb el món laboral, mentre es dona la garantia de qualitat de formació des de la perspectiva d'una
Facultat, sense plantejar un ensenyament amb dubtes sobre la seva qualitat.
Resumint, Barcelona té, pel que fa als estudis tècnics, un dèficit global de places d'estudis tècnics
respecte a la demanda, així com una insuficient oferta de titulació a final del primer cicle associada
a la possibilitat d'estudis de segon cicle.
Les xifres d'oferta i demanda de places universitàries han de complementar-se amb les de demanda
social. Segons les xifres d'un estudi de BIT publicades a La Vanguardia (15.4.1998) la demanda
de professionals informàtica va créixer a Catalunya un 76% el 1997 - i el mateix estudi indica un
creixement de més del 100% pel que fa a requeriment de qualificació informàtica en altres
demandes d'ocupació -.
Aquest creixement de demanda també s'està produint a tota l'Europa de la Unió, segons ha
remarcat en diferents ocasions un diari com el Financial Times, i es mostra en l'increment de
salaris en el sector. Una part d'aquest increment es pot adjudicar al fenòmen del 2000, però els
diferents estudis i les perspectives de les discussions del V programa Marc esmentades abans
indiquen que el creixement no és conjuntural, mentre que la formació universitària no està fent
front a questa demanda a escala europea. La conjuntura de recuperació econòmica que s'està
produïnt, especialment al Regne Unit i a l'Estat Espanyol, requereix fer front a aquest requeriment
i aconsella fer-ho en el termini temporal més breu possible.
La UPF pot fer front a aquestes mancances de la millor manera possible ofertant inicialment una
titulació d'enginyeria en Informàtica molt especialitzada en comunicació digital (amb els
components d'informàtica nova, modelització i tècniques de processament de mitjans digitals,
telemàtica i serveis d'informació electrònica avançats) complementada per la titulacció tècnica
d'enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes, que es podria complementar posteriorment amb
una en Telecomunicacions, especialitat Telemàtica, i que comencin aquesta especialització, alhora
que permetin una permeabilitat més senzilla en el marc del sistema universitari català.
Abans hem donat els arguments en favor de reforçar la pràcticament inexistent oferta de titulació
tècnica de primer cicle a Barcelona; realitzar aquest reforçament combinant les dues especialitats
assenyalades, que són les més deficitàries, i permetent també oferir una formació polivalent que
completi la formació en informàtica als telemàtics i la formació en telecomunicacions als
informàtics de sistemes, permetria, en un futur ampliar la oferta educativa d’una forma que
optimitzaria recursos. Altre aspecte important d'aquesta oferta és la millora en la qualificació
professional dels alumnes mitjançant projectes de fi d'estudis lligats a la perspectiva empresarial.
L'increment creditici que això significa respecte a ofertar un primer i segon cicles amb titulació
únicament al finalitzar el segon queda sobradament compensada per aquests avantatges en el marc
de la demanda esmentada.
El llançament de l'enginyeria en Informàtica especialitzada en comunicació digital encara
requereix més urgència, segons les anàlisis de tendències i perspectives de recerca asenyalades en
la part inicial d'aquest document, i ha de fer-se en paral·lel a promoure intensament l'ampliació de
la recerca tecnològica i desenvolupar el tercer cicle, activitats de les quals és inseparable. El fer
front a les perspectives interdisciplinars del pròxim mil·leni es pot fer des de la plataforma ja
començada de l'IUA de la UPF completant-la amb un aspecte tecnològic desenvolupat amb els
nous criteris esbossats anteriorment.
Finalment, es plantejarà oferir per part de la UPF immediatament una oferta de postgrau, amb un
màster més tecnològic combinat amb els estudis de doctorat i es complementaran aquestes
activitats amb accions selectives de formació dirigides als sectors professionals que més
s'interessin per la potenciació d'aquesta iniciativa -probablement relacionades amb aspectes
d'Internet i Intranets i gestió de la informació- que no se superposin a ofertes existent.
1.6 Pla d’estudis
Directrius del pla d'estudis conduent al títol d'enginyer/a en Informàtica
Davant la demanda de la societat i l’actual oferta d’estudis d’enginyeria informàtica la Universitat
Pompeu Fabra podria decidir-se per al desenvolupament de titulacions molt específiques, com en
el món anglosaxó on hi ha graus en multimitjans de comunicació interactiu o tecnologia dels
mitjans de comunicació. Però la tradició i la cultura espanyoles —del sud d'Europa— opta per
titulacions de primer i segon cicle més generalistes; es dóna una forta importància a la formació
bàsica i es deixa per a cursos de postgrau una gran especialització. Aquesta filosofia, i el fet que
les tecnologies digitals, constitueixen l'eix de les convergències dels mitjans de comunicació i
telecomunicacions, configura l'alternativa d'oferir un títol d'enginyeria en Informàtica de quatre
anys de durada i repartida en dos cicles diferenciats.
Els/Les alumnes han de sortir amb un títol sòlid d'enginyer/a en Informàtica, que quedi garantit per
la impartició al millor nivell de les matèries troncals comunes de les directrius espanyoles, les
quals poden guanyar desenvolupant-hi com a aplicacions les de mitjans de comunicació i
telecomunicacions. Això reforçarà la innovació en aquesta troncalitat. Les matèries obligatòries
han de configurar l'alternativa especialitzada que capaciti els alumnes per fer front al repte de les
noves convergències de mitjans de comunicació, telecomunicacions i tecnologies digitals. Les
matèries optatives i de lliure configuració han de servir per completar les capacitats en altres
aspectes de comunicació. Tota la titulació ha de tenir un caràcter aplicat, i ha de donar una gran
importància als projectes relacionats amb projectes de recerca i/o empresarials.
La previsió de la proposta UPF té en compte la integració dins el sistema universitari català, ja que
preveu un segon cicle especialitzat que pot admetre estudiants provinents d’altres primers cicles
del sistema, ja que la especialització del primer cicle no és forta, i els estudiants es poden
incorporar al segon cicle amb un esforç suplementari però petit. Considerem que un primer cicle
de tres anys en la Enginyeria molt especialitzat si que constituiria una barrera, mentre un cicle de
dos anys que cobreix la formació bàsica i comença una mica d’especialització no ho és. La
integració en sentit invers (estudiants de primer cicle UPF que vulguin fer segon cicle a altres
llocs) funciona per la via de les titulacions tècniques propostes, amb tres anys, que permeten tant
una primera sortida al mercat de treball com que puguin fer un segon cicle d’Enginyeria Superior
amb una estructura creditícia (i de continguts) molt més semblant a la d’altres universitats
catalanes.
D’altra banda, els estudis UPF tindran un grau d’optativitat reduit (ja són especialitzats) i
l’estructura de quatre anys per a l’Enginyeria Superior ha de permetre una major flexibilitat
respecte a possibles especialitzacions de postgrau, encara no previstes per la dinàmica de la
informàtica i els nous mitjans digitals.
Els estudis tindran 300 crèdits, 150 el primer cicle i 150 el segon cicle, 156 crèdits són troncals (87
de primer cicle i 69 de segon cicle), 114 entre obligatoris i optatius i 30 (el 10%) són de lliure
configuració. La filosofia que s'adoptarà és la següent:
- Assignatures troncals: reforçar l’aspecte concret d’aquestes assignatures adaptant
continguts a l'especialització en nous mitjans digitals.
els
- Assignatures obligatòries: crear un nucli d’especialització, més reduit en primer cicle (facilitant
així també l’accés d’estudiants del sistema universitari català al segon cicle) i més ampli en segon
cicle, reforçant alguns aspectes de telecomunicacions, els aspectes especifics dels nous mitjans
digitals en so i música, en imatges, en infografia, en tecnologies de la informació i aspectes
lingüístics, en modelització i simulació, i introduir alguns temes de caràcter interdisciplinar, de
caire humanístic, que fan addient una aquesta informàtica per humanitats en sentit ampli. Els
continguts als que s’orienta la proposta d’Enginyeria moltes vegades poden associar-se a un
aspecte textual i/o semàntic i aquests temes lliguen amb una perspectiva moderna de la Societat de
la Informació i per això s’hi inclouen. Ja pot ser més dubtòs que es pugui cobrir al mateix temps
un paper d’Informàtica orientada a les ciències socials; el tema és molt, i obrir massa fronts faria
perdre la potència de la especialització per a derivar a un calaix de coses molt heterogènies.
- Assignatures optatives: hi haurà un nucli d’assignatures pròpies i una elecció d’assignatures
d’estudis relacionats per a potenciar la interdisciplinarietat, amb una optativitat limitada i adequada
als recursos.
- Assignatures de lliure configuració: fomentar l'elecció entre les optatives per a consolidar la
formació dels estudiants, tot i que els estudiants també les poden utilitzar per a una formació més
horitzontal i versàtil.
Directrius del pla d'estudis conduent al títol d'enginyer tècnic en Informàtica de Sistemes
Davant de la situació de l'oferta i demanda respecte a titulacions a Catalunya i la del mercat de
treball tant a Catalunya com a Europa, sembla convenient complementar l'oferta especialitzada de
segon cicle amb una oferta de primer cicle que doni una primera titulació i una sortida cap al
mercat laboral al final d'aquest cicle. La troncalitat de la carrera es complementa amb una petita
especialització dels alumnes en els aspectes de comunicació que singularitzen aquest projecte, amb
algunes assignatures troncals de Telemàtica i amb un projecte fi de carrera que contribueixi a la
seva capacitació professional.
El primer cicle té una càrrega de 180 crèdits, 18 dels quals (el 10%) han de ser de lliure
configuració. Informàtica de Sistemes té 90 crèdits troncals. La filosofia que s'adoptarà és la
següent:
1. Troncals: adaptar els continguts a l'especialització en comunicació digital.
2. Obligatòries i projecte de final de carrera: ampliar la formació dels informàtics amb certs
aspectes dels telemàtics mentre s'inicia la petita especialització en els aspectes dels mitjans de
comunicació digital. Destaca la importància del projecte de final de carrera, obligatori amb
assignació dels crèdits, i si és possible lligat a pràctiques en empreses i/o a intercanvis
internacionals (s'explorarien les possibilitats de doble titulació, de projectes en empreses i
institucions estrangeres, etc.).
3. Optatives: molt reduïdes i lligades als estudis d'Informàtica Superior.
4. Lliure configuració: fomentar l'elecció entre els estudis creatius i empresarials.
L’avaluació transversal de la qualitat de l’ensenyament universitari d’Informàtica a Catalunya ha
resultat en un informe que confirma les orientacions del pla d’estudis que s’havien plantejat a
l’anterior document per la UPF. El pla que presentem inclou una forta coordinació dels continguts,
i el previsible únic departament que els impartirà afavorirà la coordinació futura. La optativitat i
obligatorietat previstes ja defineixen un perfil especialitzat, el que evita els problemes senyalats en
l’informe respecte al no seguiment de les especialitzacions, mentre la pressió docent teòrica és
relativament més petita que la de l’oferta actual catalana i la càrrega pràctica més grossa en nostra
definició. Les tutories dels alumnes han d'afavorir una elecció de la lliure configuració que
contribueixi positivament al perfil pluridisciplinar dels estudis.
D’altra banda, en el desenvolupament de l’ensenyament és previsible que les tutories poden ser
més efectives pel nombre d'alumnes de la UPF i també permetran un millor suport dels alumnes
amb dificultats. El nombre d'estudiants permetrà mecanismes de comunicació més directes amb els
estudiants respecte al curriculum. El pla d’estudis ja inclou l'objectiu clar de reduir la durada
efectiva dels estudis amb la proposta de fer-los en 4 anys. Dins la descripció feta ja es contempla
un conjunt de punts suggerits en l’informe d’avaluació, com preparació, compliment dels
programes, metodologia moderna, relacions internacionals, incorporació de personal de reputació
internacional, … Hi ha activitats complementàries ja organitzades al sí de l'IUA, que s'ampliaran
en el futur.
El pla d'estudis especialitzat, ja es descriu amb la relació amb el mercat laboral i la formació
completa dels titulats i contempla les formacions necessàries interessants dins el mateix
curriculum i no fora. En el desplegament dels estudis cal incorporar el suggeriment de que
l'avaluació de la qualitat estigui present en els organismes addients (Junta de Centre, Consell
d'Estudis), fent una comissió específica i un informe de situació i mesures anual. La UPF esta
adoptant la proposta de Tutor de Curs-Grup dins els organismes apropiats (Junta de Centre i/o
Consell d'Estudis).
L'activitat investigadora és un objectiu fonamental, en paral.lel a la docència, que s'espera
estimular per l'especialització i l'objectiu d'excel.lència, com es planteja en un punt especific
d’aquest document.
1.7 Calendari d’implantació i oferta docent que cal cobrir
Nombre d’estudiants per l’enginyeria informàtica
La taula següent reflexa les estimacions de l’evolució del nombre d’estudiants basades en els
següents paràmetres: 50 estudiants que ingressen a primer cicle cada curs, i incorporació d’uns 20
estudiants d’altres estudis directament a segon cicle; aproximadament un 10% de repetidors i un
10 % de fracàs repartit entre primer i segon curs.
Aquestes estimacions configurarien uns resultat de sortida de titulats entre 50 i 60 per curs; que
acabin en el temps previst un 75% dels ingressats (percentatge alt perquè es considera l’ingrés
directe en segon cicle) i que entre el 80 i el 85% dels ingressats obtenen la titulació.
CURS
1999-2000
2000-2001
2001-2002
2002-2003
PRIMER
50
55
55
55
SEGON
0
42
47
47
TERCER
0
0
60
64
QUART
0
0
0
54
TOTAL ALUMNES
50
97
162
220
Nombre d’estudiants per l’enginyeria tècnica en informàtica de sistemes
La taula següent reflexa les estimacions de l’evolució del nombre d’estudiants basades en una
entrada de 40 estudiants en primer i paràmetres semblants als anteriors.
Aquestes estimacions configurarien uns resultats de sortida de titulats entre 30 i 35 per curs; que
acabin en el temps previst un 75% dels ingressats i que entre el 80 i el 85% dels ingressats obtenen
la titulació.
CURS
1999-2000
2000-2001
2001-2002
2002-2003
PRIMER
40
44
44
44
SEGON
0
34
38
38
TERCER
0
0
32
36
TOTAL ALUMNES
40
78
114
118
2. PREVISIÓ DE PROFESSORAT
La taula següent resumeix la progressiva incorporació de professorat permanent, on es preveu que
aquest professorat s’anirà consolidant amb el desplegament dels estudis, en una distribució d’arees
de coneixement adequada al contingut dels estudis. El professorat estarà integrat provisional en el
Departament de Ciències Experimentals, fins a assolir la dimensió necessària per a la creació de
nous Departaments.
ÀREES DE CONEIXEMENT
1999-2000
2000-2001
2001-2002
Arquitectura i Tecnologia de 1 TU
Computadors
Ciències de la Computació i 1 CU
Intel.ligència Artificial
Enginyeria Telemàtica
1 CU
Llenguatges i Sistemes Informàtics
1 CU
1 TU
Matemàtica Aplicada
1 TU
1 CU
TOTAL
2 CU + 2 TU
2 CU + 2 TU
2002-2003
1 TU
1 TU
1 CU
1 TU
1TU
1 TU
1CU
1 TU
1 CU + 2 TU
1 CU + 3 TU
El següent quadre reflexa la incorporació del professorat de totes les diferents categories:
CATEGORIA
1999-00
2000-01
2001-02
2002-03
TOTAL ESTUDIS
CU
TU
ASSOCIAT 4(TP4)
AJUDANT FAC (1P)
2
2
3
2
2
2
1
1
1
2
1
1
1
3
2
1
6
9
7
5
TOTAL PER CURS
9
6
5
7
3. PREVISIÓ DE PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS
El Personal d’Administració i Serveis dona el suport a les secretaries de centre i departament, als
serveis generals de l’edifici i com a tècnics de suport als laboratoris. La taula següent reflexa el
PAS que s’incorpora a les diferents tasques cada curs, i els totals per curs.
1999-2000
2000-2001
2001-2002
2002-2003
2
0
0
1
SECRETARIA
DEPARTAMENT
DE 0
1
1
1
SERVEIS
L’EDIFICI
DE 2
0
1
1
TÈCNICS DE LABORATORI
3
2
2
0
TOTAL
7
3
4
3
SECRETARIA DE CENTRE
GENERALS
La següent taula reflexa la evolució del PAS per categories en el desplegament dels estudis:
CATEGORIA
1999-00
2000-01
2001-02
2002-03
TOTAL ESTUDIS
C12
D12
E10
TÈCNICS
2
1
2
2
0
1
0
2
1
0
1
2
1
1
1
0
3
3
4
5
TOTAL PER CURS
7
3
4
3
17
4. ESTRUCTURA PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA RECERCA
Dins l’entorn senyalat al principi d’aquest document, ens plantegem la necessitat de crear un
centre d'excel·lència d’investigació i producció experimental dins les línies de la tecnologia
associada i motivada per la creació de continguts en l’entorn dels nous mitjans digitals que tingui
suficient potencialitat, perquè es basa en que focalitza esforços al llarg d’aquestes línies, en reunir
un component humà qualificat, en estar dotat d’infraestructura avançada, en partir d’una estructura
lligant la recerca i producció experimental combinades, en tindre una important relació amb el
teixit industrial i en que es desenvolupa en paral·lel a la formació, tant reglada com contínua.
Aquest centre innovador pot constituir un pol de referència que estimuli al teixit industrial no sols
en l’apropiació de les Tecnologies de la Informació, sinó en la participació activa en la producció
tant de la tecnologia com dels continguts, en un camp on els principals actors són els EUA i el
Japó.
Tecnologia i continguts des d’un punt de vista de recerca dins un entorn creatiu
Un exemple del tipus de recerca que proposem és l’anomenat Content Based Processing o
Processament Basat en Contingut. Fins ara l’aproximació al processament de senyals (actualment
digital) ha estat essencialment al marge del contingut d’aquests senyals: standards de codificació
de senyals audiovisuals com MPEG 1-2-3 utilitzen algorismes matemàtics que ignoren el
contingut del senyal, es basen purament en la força d’aquests per a comprimir les imatges, o el so.
Una aproximació més moderna, que ha començat a plantejar-se en MPEG4 i que és el nucli de les
idees del futur MPEG7, és que el processament es pot millorar basant-se en l’anàlisi dels
continguts (per exemple, per a transmetre cares que apareixen en una videoconferència, enviar
únicament les característiques pròpies, que es combinarien amb una cara model per a donar un
resultat acceptable).
D’altra banda, per a dur a terme aquest tipus de recerca (i desenvolupament) és necessari
combinar-la adequadament amb entorns de producció o creació experimental, fins i tot artística, on
es plantegen tant els problemes dels continguts com les formes per les quals el públic, els usuaris
en paraula més informàtica, poden apropiar-se d’aquests continguts. Mostra d’aquesta aproximació
són les produccions de l’IUA, tant de gran públic com és el recent i premiat CD-ROM Joan Miró,
El Color dels Somnis, com les produccions més experimentals, musicals, de video-creació,
d’animació per ordinador.
En l’àmbit comunicacional canviant, l’Institut de recerca ha d’acollir tant els autors i creadors que
investiguen i coneixen les noves possibilitats dels mitjans digitals i omplen de contingut els nous
productes i serveis, com els tècnics que, entenen la problemàtica autoral i artística, desenvolupen
les eines adequades i estan habilitats per a cooperar en les produccions amb els nous mitjans.
Una llista inicial de temes de recerca
En aquests moments, en la cadena de serveis telemàtics existeixen nombrosos problemes de
recerca en la generació, transmissió i recepció dels continguts, que encara reben molt poca atenció
de les institucions superiors de formació i recerca, no sols a nivell espanyol sinó europeu. No es
plantegen suficientment els temes de la informació electrònica i multimitjans de comunicació; els
aspectes de visualització, interacció i navegació; la interpretació i recuperació de la informació; la
usabilitat dels programes i la intel•ligència en la relació entre l'usuari i la informació a les
aplicacions i els entorns de programació i col•laboració per Internet, per mencionar-ne uns quants
problemes. Evidentment, els temes esmentats han de constituir una llista oberta en un àmbit que
evoluciona tan ràpidament; però també és evident que les línies que han de permetre continuar la
innovació giren al voltant de tres eixos: les tecnologies de la informació orientades a la
comunicació, els models científics bàsics aplicats a aquests nous problemes i els aspectes
telemàtics, tant de infrastructura com, fonamentalment, de serveis. El desenvolupament d'aquests
temes de recerca específics també ha d'anar acompanyat per la contribució que pot fer aquest nucli
tecnològic en la recerca de qualitat, potenciant investigacions de tipus interdisciplinar (com pot ser
en aplicacions biomèdiques, Enginyeria Lingüística i Enginyeria de la Informació, ...).
Dins el Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del V Programa Marc de la UE es
formulen un conjunt de sis activitats: Sistemes i serveis per als ciutadans, amb subtemes com
salut, discapacitats, ambient i transport, i recerca transversal en usabilitat, acceptabilitat, integració
i aspectes socio-econòmics, Nous mètodes de treball i comerç electrònic, on hi trobem els
aspectes de cooperació i simulació en diferents subtemes, Contingut i eines multimitjans de
comunicació, que tota ella respon al plantejament que hem formulat, Tecnologies essencials i
infrastructura, on hi trobem un subtema amb el nom d'interfícies multisensorials i tecnologies de
visualització i simulació, Tecnologies futures i emergents, i Xarxes de recerca. Aquest llistat de
temes i subtemes mostra com la recerca que proposem s’incardina en el que es considera prioritari
en el futur programa de recerca i desenvolupament de la UE.
Els temes de recerca es poden agrupar en certes unitats que facilitin la interacció de tecnologia i
continguts. Alguns exemples, dins aquesta línia serien:
1) Unitat de telemàtica avançada, universitat descentralitzada i serveis mòbils
2) Unitat d'animació, tècniques digitals avançades, entorns virtuals / de temps real
3) Unitat de creació / producció experimental multimèdia
4) Unitat de processament i experimentació en imatges, audio i vídeo
5. AVALUACIÓ DE LA DEMANDA DE TITULATS
5.1 Demanda social.
No és gens simple decidir en què consisteix "l'estimació de la demanda social i el seu grau de
satisfacció mitjançant la creació o adscripció del centre universitari i/o la implantació de nous
ensenyaments, així com la justificació de la necessitat prioritària de satisfer la demanda".
Hem considerat diferents indicadors.
Un primer, i molt bàsic, és el que procedeix de la demanda universitària. En el cas d’enginyeria
informàtica, la demanda estudiantil és molt alta, tot i que no tant com enginyeria de
telecomunicacions. L’enriquiment del perfil informàtic amb una forta component de comunicació,
aspira a augmentar la demanda actual.
La demanda social també es pot aproximar pel través de les ofertes de treball. Recentment han estat
publicats diversos estudis que clarifiquen dramàticament la situació.
Segons la Fundación Universidad-Empresa, que analitza les ofertes de les més grans empreses
espanyoles durant el primer trimestre del 1998 es desprèn que l'Enginyeria Informàtica és la tercera
més demandada (després de la llicenciatura d'econòmiques i la diplomatura d'empresarials).
El gran estudi de Círculo de Progreso sobre 140.000 ofertes de treball aparegudes des de l'abril de 97 a
l'abril de 98 ens dona molta més informació. L'enginyeria informàtica és la cinquena titulació més
demandada, amb la particularitat de que la seva ratio "% ofertes de treball/% estudiants universitaris"
és la més alta: 2,45 (3,40%/1,39%). Només l'enginyeria de telecomunicacions supera aquesta ratio.
Les enginyeries tècniques que s'integrarien dins la nostra proposta (Enginyeria Tècnica en Informàtica
i E.T. de Telecomunicacions) són la setena i la vuitena titulació més demandada, i totes dues,
particularment la segona, tenen ratios d'oferta/estudiants molt favorables.
De fet, una ullada més atenta a aquesta ratio per a les 15 titulacions més demandades és enormement
il·lustrativa. Entenem que el quocient de la proporció d'ofertes de treball per a una titulació dividit per
la proporció d'estudiants és un indicador expressiu de la ocupabilitat (entre parèntesi indiquem el
número d'ordre en la proporció d'ofertes de treball).
5.2 Ocupabilitat de les titulacions:
Eng. Telecomunicacions (7)
Eng. Informàtica (5)
Eng. Tèc. Telecomunicacions (9)
Eng. Industrial (4)
Arquitectura Tècnica (13)
Economia (2)
Eng. Tèc. obres Públiques (14)
Eng. Tèc. Industrial (1)
Eng. Tèc. Informàtica (8)
Administració i Direcció d'Empreses (3)
Farmàcia (12)
Química (11)
Ciències Empresarials (6)
Medicina (15)
Dret (10)
2,82
2,45
2,26
2,17
2,02
1,90
1,61
1,58
1,06
0,77
0,74
0,57
0,51
0,39
0,14
Font: Círculo de Progreso, Infoempleo, oferta y demanda laboral en España 1998, Madrid, 1998.
La UPF disposa dels estudis de ciències jurídiques i socials que consten com més demandats, i alguns
d'ells mantenen un perfil d'empleabilitat elevat. Tanmateix, és prou impactant que set de les nou
titulacions amb més alta ocupabilitat siguin enginyeries. La UPF vol desenvolupar la titulació en
l'Enginyeria Informàtica. No prioritzem ara mateix ni l'Enginyeria de Telecomunicacions ni
l'Enginyeria Industrial. Totes dues generarien centres massa desconnectats de la resta dels estudis
presents a la UPF.
6. PREVISIÓ DE LA FORMACIÓ CONTINUADA I DE REQUALIFICACIÓ D’ESPECIALISTES
L'entorn que hem descrit abans per a recerca es planteja en un marc integrat on existeixen i
col.laboren la modelització i recerca més bàsica, la recerca pre-competitiva, més lligada al
desenvolupament, la creació/producció experimental de productes multimèdia, de serveis
telemàtics. És un entorn de sinèrgies, flexible i dedicat a explorar els problemes tecnològics
elicitats per l'avanç dels continguts i les infraestructura, on els diferents tipus d'activitat de recerca
s'estimulen uns als altres i provoquen avanços més ràpids i intensius. I es compta i s'interacciona
amb el projecte formatiu de l'Enginyeria Informàtica especialitzada en la comunicació de la UPF.
Aquest entorn és inseparable de la col.laboració amb les empreses tant en projectes, com en
intercanvi d'investigadors, com en permeabilitat de tecnologia. Un objectiu fonamental és que els
avanços de tecnologies i continguts es relacionin amb la potenciació del teixit industrial de
Catalunya, que ha d'esdevenir productor de serveis i continguts competitius en el terreny
internacional. La col.laboració ha de ser mútua, tant en el plantejament dels problemes i
orientacions de possibles solucions, com en l'experimentació de solucions que moltes vegades no
es poden permetre en un entorn industrial molt competititu, com per a fer que els avanços es
difonguin el més ràpidament possible en el teixit industrial, per la formació i formació contínua en
les qual l'Institut ha de jugar un paper molt important.
Aquesta vocació de recerca i producció/creació es lliga a la formació reglada de l'Enginyeria
Informàtica, com hem descrit, i amb la qual ha de tenir unes sinèrgies molt importants amb la
participació activa adequada al seu nivell dels estudiants en els projectes i en l'apropiació en la
formació dels seus resultats. Però també és inseparable d'una activitat que contribueixi al reciclatge
i la formació contínua dels professionals, tecnòlegs i creatius que puguin fer que el teixit industrial
desenvolupi la producció de serveis i contiguts innovadors en l'entorn internacional i ràpidament
canviant.
És important considerar la realització de cursos professionals de reciclatge tant bàsics (els que hem
denominat de re-alfabetització) com avançats i desenvolupar projectes pilots d'utilització de les
noves tecnologies en aquest camp i conseguir finançament dels abundants fons europeus existents.
La previsió de formació contínua es centra en l’organització de cursos de postgrau de caràcter
especialitzat. La Universitat preveu la realització d’un programa de doctorat des del començament,
i també el llançament d’un Master de tipus tecnològic que complementi el master en Arts Digitals
de caire més creatiu que actualment s’està realitzant a l’Institut Universitari de l’Audiovisual i que
ha format els darrers anys uns 95 estudiants.
7. ESTUDI D’IMPLANTACIÓ DEL CENTRE
Tal i com es fa constar a la memòria econòmica del document de programació, el resum
d’actuacions previstes referents als espais i instal·lacions específiques seria la següent:
ESPAI
UTILITZACIÓ
AULES DOCÈNCIA
1er cicle
2on cicle
3er cicle
LABORATORIS
PRÀCTIQUES
LABORATORIS RECERCA
DESPATXOS PROFESSORS
DESPATXOS
ADMINISTRACIÓ
1er cicle, ús general
Electrònica
2on cicle, ús general
Audiovisual
Grups recerca
Departament i Deganat
Secretaries Centre i Departament,
Tècnics
UNITAT
S
1
2
2
1
1
3
CAPACITA
T
100/110
90/95
60/65
50/55
25/30
50
1
2
1
5
25
40
25
10
19
21
Les previsions de la UPF indiquen que en l’àrea de l’Estació de França, ala nord, es podran
reutilitzar espais docents i de recerca a partir del curs 2000-2001. Alternativament, a la mateixa
àrea, ala sud, hi ha espais parcialment acondicionats per la UPF d’una superfície de 3750 metres
quadrats, que es poden utilitzar per al desplegament de les activitats docents i de recerca que s’han
descrit, encara que amb un cost superior d’inversions.
Davant aquesta situació, la opció elegida és la d’acondicionar parcialment (uns 1500 metres
quadrats) els espais que acabem de mencionar, ala sud, amb una previsió d’activitats docents d’un
curs, el 1999-2000, i el desplegament de l’Institut Universitari de l’Audiovisual, que suportarà
parcialment les activitats de recerca associades als nous estudis i que s’ampliarà en aquesta
perspectiva respecte als 700 metres quadrats d’instal.lacions actuals.
En el cas previsible de confirmació de la hipòtesi de reutilització d’espais docents i de recerca
existents de l’àrea Estació de França, ala nord, a partir del curs següent les activitats docents es
reorganitzarien en aquesta zona, que ofereixen lloc més que suficient per a les necessitats
estimades, mentre l’activitat de recerca continuaria la seva expansió a la mateixa ala sud de
l’Estació, i aprofitant per a les activitats de postgrau i de suport a la formació contínua i reciclatge
les inversions d’infrastructura docent realitzades. La proximitat dels dos espais físics, que estaran
progressivament millor comunicats, garanteix el lligam imprescindible entre docència, recerca i
experimentació que hem defensat en aquest projecte.
8. ESTUDI ECONÒMIC DE LA VIABILITAT DEL PROJECTE
8.1 Previsió de despeses en inversions reals
La taula següent inclou les estimacions actuals d’inversions, per rehabilitació del primer any, el
que inclou les infrastructures de recerca, i les previsions d’inversió globals en equipament i fons
bibliogràfic. En funció de les hipòtesis que hem fet abans, els costos de reacondicionament
posterior d’equipaments docents per a cursos successius a partir del 2000-2001 seran molt petits.
ACTUACIÓ
Rehabilitació (incloent institut de recerca) 1500 m
Mobiliari, equipament general
Equipament per a la docència
Equipament per a la recerca
Fons bibliogràfic inicial
M PTA
100 (unicament primer any)
25
155 (a repartir en 4 anys)
100
40
L’equipament de recerca tindrà patrocini especific els primers anys, mentre que en anys posteriors
es tendirà a que funcioni de forma autosuficient, per participació en els programes competitius de
recerca, tant espanyols com internacionals.
8.2 Previsió despeses de personal
Les previsions següents es basen en els quadres utilitzats abans i són en ptes.
Cost
Personal docent
PAS
Any 1
12.801.343
5.120.537
Any 2
48.512.726
21.830.727
Any 3
88.086.230
35.234.492
Any 4
116.929.019
46.771.608
Any 5
120.983.969
54.442.786
8.3 Previsió de despeses de bens corrents
Cost anual:
Any 1
Manteniment d’edificis
610108
Subministraments
1037184
Neteja i seguretat
2440434
Pòlisses d’assegurances
61010
Manteniment
de 3782
comunicacions
Material d’oficina
732130
Material de pràctiques i 3660652
manteniment informàtic
Comunicacions
854152
Despeses diverses
97373
Treballs d’altres empreses
488086
Dietes i indemnitzacions
170830
TOTAL
10155747
Any 2
2109116
3585499
8436468
210911
13076
Any 3
2555051
4343587
10220206
255505
15841
Any 4
2970656
5050117
11882628
297066
18417
Any 5
3665506
6231362
14662028
366551
22725
2530940
12654702
3066061
15330309
3564788
17823943
4398608
21993043
2952763
336615
1687293
590552
35107941
3577072
407786
2044041
715414
42530876
4158919
474117
2376525
831783
49448965
5131709
585015
2932405
1026341
61015299
8.4 Previsió d’ingressos
La previsó es basa en els mòduls actuals, i en les estimacions anteriors:
Ingressos
per
pressupostari
Matrícula E. Sup.
Matrícula E. Tèc.
Subvenció
TOTAL
any Any 1
6.082.500
3.892.800
18.102.327
28.077.627
Any 2
Any 3
Any 4
Any 5
12.165.000
7.785.600
85.500.793
105.451.393
18.247.500
11.678.400
135.925.697
165.851.597
24.330.000
11.678.400
177.141.193
213.149.593
24.330.000
11.678.400
200.433.654
236.442.054
PLANS D’ESTUDIS DE L’ENGINYERIA EN INFORMÀTICA I DE L’ENGINYERIA TÈCNICA EN
INFORMÀTICA DE SISTEMES
RESUM CRÈDITS
ENGINYERIA SUP
Primer Cicle
Segon Cicle
Troncals
Lliure configuració
Obligatoris
Optatius
87
69
15
15
43
27'5
5
38'5
RESUM CRÈDITS
ENGINYERIA TEC
Troncals
Lliure configuració
Obligatoris
Optatius
93
18
43 + PFC 15
11
Matèries Troncals
1
1
1
1
1
1
1
2
3
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
2
3
1
2
3
1
1
2
2
2
3
1
2
2
1
1
1
2
1
1
3
2
3
4
3
1
1
1
3
2
3
4
3
4
3
2
1
2
1
2
4
1
1
1
2
2
2
2
E Sup Primer Cicle
Àlgebra i Matemàtica discreta I
Anàlisi Matemàtica I
Àlgebra i Matemàtica Discreta II
Anàlisi Numèrica
Programació I
Programació II
Programació III
Computadors I
Computadors II
Computadors III
Fonaments Físics de la
Informàtica
Teoria d' Autòmats i Llenguatges
Formals I
Teoria d’ Autòmats i Llenguatges
Formals II
Estructura de dades i de la
Informació I
Estructura de dades i de la
Informació II
Estadística
Sistemes Operatius
Enginyeria de Software I
Enginyeria de Software II
Arquitectura i Enginyeria de
Computadors I
Arquitectura i Enginyeria de
Computadors II
Processadors de Llenguatge I
Processadors de Llenguatge II
Xarxes I
Xarxes II
Intel·ligència Artificial i
Enginyeria del Coneixement I
Intel·ligència Artificial i
1
1
1
1
1
1
1
2
3
1
1
1
1
1
1
1
1
2
1
2
3
1
2
3
1
1
2
2
2
3
1
2
2
1
2
1
2
1
3
2
1
1
1
1
1
E Tècnica
Àlgebra i Matemàtica discreta I
Anàlisi Matemàtica I
Àlgebra i Matemàtica Discreta
II
Anàlisi Numèrica
Programació I
Programació II
Programació III
Computadors I
Computadors II
Computadors III
Fonaments Físics de la
Informàtica
Teoria d' Autòmats i
Llenguatges Formals I
Teoria d’ Autòmats i
Llenguatges Formals II
Estructura de dades i de la
Informació I
Estructura de dades i de la
Informació II
Estadística
Sistemes Operatius
Xarxes
2
4
4
2
3
Enginyeria del Coneixement II
Sistemes Informàtics I
Sistemes Informàtics II
Matèries Obligatòries
Per a passar a segon cicle, els alumnes de l’enginyeria superior hauran de passar un examen
d’Anglès, la qual cosa els donarà 4.5 crèdits obligatoris de primer cicle.
E Sup Primer Cicle
E Tècnica
1
1
2
Ampliació d’Anàlisi
1
2
2
Ampliació d’Anàlisi
Matemàtica
Matemàtica
1
1
3
Processament de Senyal I:
1
2
3
Processament de Senyal I:
Âudio
Âudio
1
2
1
Processament de Senyal II:
1
3
1
Processament de Senyal II:
Imatge i Video
Imatge i Video
1
2
2
Infografia I
1
3
2
Infografia I
1
2
Art i Tecnologia
1
2
Art i Tecnologia
1
2
2
Introducció a les Xarxes
1
2
3
Planificació i gestió
d’Ordinadors
d’empreses multimèdia
1
2
3
Introducció a l’Enginyeria del 1
2
3
Introducció a l’Enginyeria del
Software: Interfícies
Software: Interfícies
1
3
1
Arquitectura de Xarxes
1
3
Projecte Fi de Carrera
2
2
3
3
1
1
2
3
2
2
2
2
3
4
4
2
1
2
Infografia II
Informàtica de l’Àudio i de la
Música
Tractament digital de la
Paraula
Tecnologies de la Informació
Lingüística Computacional
Societat de la Informació
Matèries Optatives
Al menys la tercera part dels crèdits optatius de segon cicle que facin els alumnes hauran de ser
del bloc A; al menys altra tercera part del bloc B; i hauran de fer crèdits del bloc C.
Bloc A
Enginyeria Tècnica
Enginyeria Superior
Processament de Senyal III
Geometria Computacional
Taller de Software I
Taller de Sistemes Interactius I
Taller de Música Electrònica
Taller deModelització i Simulació I
Taller de Sistemes Interactius II
Taller de Software II
Taller deModelització i Simulació II
Arquitectura de Xarxes
Taller de Jocs Electrònics
Taller d'Imatge Sintètica
Processament de Senyal III
Taller de Software I
Taller de Sistemes Interactius I
Tecnologies de la Informació
Assignatures optatives de Comunicació Audiovisual i Humanitats(bloc B) (en negreta les que ho
són de l’Enginyeria Tècnica)
Història del Cinema
Art Contemporani
Estils Musicals
Imatges per Ordinador
Audiovisual Interactiu
Disseny Videogràfic
Banda Sonora
Història del Disseny
Disseny de Producció
Història de les Idees
Història de la Ciència
Història de la Música
Assignatures optatives d'Economia i Empresa (bloc C) (en negreta les que ho són de
l’Enginyeria Tècnica)
Economia del Sector Audiovisual
Economia d'Empresa
Planificació i gestió d'empreses multimèdia
Bloc D
Practicum en Empresa (No optativa en Enginyeria Tècnica de Sistemes)