Avaluació del tercer trimestre de l’Experiència Pilot d’Adaptació
a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (curs 2005-2006)
Programa per la Qualitat Educativa
Setembre del 2006
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
Índex de continguts
I. Introducció ..........................................................................................................3
1.1. Ressenya metodològica ................................................................................................... 4
1.1.1. Recollida i anàlisi de les dades................................................................................. 4
1.1.2. Dades de participació a l’enquesta de les proves pilot ............................................. 5
1.1.3. Incidències................................................................................................................ 5
II. Resultats per titulacions.....................................................................................6
1. Rendiment acadèmic dels estudiants..................................................................6
1.1. Quants estudiants superen l’assignatura? Els que no la superen, la suspenen o
l’abandonen?........................................................................................................................... 6
1.2. Les qualificacions mitjanes de les assignatures per titulacions, han variat? ................... 8
1.3. Conclusions sobre el rendiment acadèmic....................................................................... 9
2. Grau de satisfacció dels estudiants...................................................................10
2.1. D’acord amb l’avaluació docent AVALDO.................................................................. 10
2.1.1. Quina ha estat l’evolució del grau de satisfacció global en cada titulació al segon
trimestre de curs?.............................................................................................................. 10
2.1.2. Quina ha estat l’evolució en la valoració dels materials i la seva adequació, en cada
titulació, al segon trimestre de curs? ................................................................................ 11
2.2. D’acord amb l’enquesta de les proves pilot................................................................... 12
2.2.1. Quin grau de satisfacció de l’experiència hi ha entre els estudiants de les
assignatures que experimenten Bolonya?......................................................................... 12
2.3. Elements que poden incidir en el grau de satisfacció.................................................... 14
2.5. Conclusions sobre el grau de satisfacció ....................................................................... 16
2.5.3. Elements que poden incidir en el grau de satisfacció............................................. 17
3. Procés d’ensenyament i aprenentatge ..............................................................18
3.1. Característiques del procés d’ensenyament i aprenentatge ........................................... 18
3.2. Elements que poden incidir en el procés d’ensenyament i aprenentatge ...................... 25
3.3. Les opinions expressades per alguns estudiants ............................................................ 28
3.4. Conclusions sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge.......................................... 33
3.4.1. Elements que poden incidir en el procés d’ensenyament i aprenentatge ............... 33
3.4.2 Idees clau extretes a partir dels comentaris recollits ............................................... 34
III. Elements a considerar en el camí de millora de l’experiència.......................36
2
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
I. Introducció
El present informe reprèn l’aproximació al funcionament de la implantació de l’experiència
pilot d’adaptació a l’EEES, iniciada el primer trimestre per a les titulacions d’Economia i
ADE, Humanitats, Publicitat i Relacions Públiques i Traducció i Interpretació. Encetem,
doncs, una tercera fase d’implantació durant aquest tercer trimestre del curs acadèmic 20052006.
L’avaluació del funcionament d’aquesta experiència pilot s’ha fet a partir de tres grans eixos:
el rendiment acadèmic, el grau de satisfacció i el procés d’ensenyament i aprenentatge.
En aquest sentit, doncs, el contingut d’aquest document pretén donar resposta als objectius
operatius marcats inicialment:
1. Detectar les variacions en el rendiment acadèmic dels estudiants que han participat en
l’experiència pilot.
2. Detectar el grau de satisfacció global de l’experiència pilot entre els estudiants1.
3. Descriure les característiques dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge posats en
pràctica a les assignatures.
La informació resultant, tenint en compte el procés seguit de tractament i anàlisi de les dades,
s’estructura en dos tipus d’informe: un de general, que presenta els resultats comparativament
entre titulacions, i un altre d’específic, que presenta les dades de cada titulació per assignatura.
Això permet que, en una primera aproximació a les dades, s’obtingui una visió global del
funcionament de l’experiència pilot a les diferents titulacions, i es vegin quines són les
tendències generals, i que en una segona aproximació, a nivell de titulació i d’assignatures, es
disposi d’informació més detallada sobre el desenvolupament de l’experiència en cada
titulació en concret, a partir de les seves especificitats.
El document que es presenta a continuació situa aquesta primera aproximació comparada per
titulacions, mentre que els informes de tipus específic seran lliurats als responsables de cada
titulació per tal de poder comentar els resultats més concretament.
Centrant-nos, doncs, en l’informe general, el document s’estructura a partir de tres grans
apartats que recullen els tres grans eixos de l’avaluació: l’anàlisi del rendiment acadèmic dels
estudiants, el grau de satisfacció de l’experiència per part dels estudiants, i finalment, les
característiques del procés d’ensenyament i aprenentatge, des de la perspectiva de l’estudiant.
Des de cada apartat s’emeten algunes conclusions específiques, que recullen allò més
destacable de les dades analitzades. I en un apartat de conclusions finals s’intenta detectar
aquells punts clau que poden oferir vies de millora, així com l’existència de possibles
tendències en relació amb els trimestres anteriors.
Les dades que es presenten a continuació i les valoracions que se n’obtenen a tall de
conclusions no pretenen ser res més que un instrument per tal de sistematitzar la reflexió.
1
La perspectiva docent, en aquest tercer trimestre, s’ha exclòs necessàriament de l’anàlisi, fruit de l’escassa
participació docent a l’enquesta de prova pilot.
3
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
1.1. Ressenya metodològica
El procés d’avaluació s’ha posat en pràctica a les assignatures impartides d’acord amb el nou
paradigma docent d’aquelles titulacions que es troben en fase d’experimentació per a
l’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior: Economia i ADE, Humanitats,
Publicitat i Relacions Públiques i Traducció i Interpretació.
1.1.1. Recollida i anàlisi de les dades
S’han emprat diverses tècniques i eines de recollida de dades complementàries per donar
resposta als diversos eixos i variables analitzades.
Així, per tractar l’eix del rendiment acadèmic dels estudiants s’han utilitzat:
-
Les qualificacions acadèmiques facilitades per l’aplicació SIGMA del tercer trimestre
dels darrers quatre cursos acadèmics: curs 2002-2003, 2003-2004, 2004-2005 i 20052006 de cada una de les assignatures analitzades.
Per aproximar-nos a l’eix sobre el grau de satisfacció per part dels estudiants, s’han tingut en
compte:
-
Les dades de l’aplicació institucional AVALDO del tercer trimestre dels darrers quatre
cursos acadèmics: curs 2002-2003, 2003-2004, 2004-2005 i 2005-2006 de cada una de
les assignatures analitzades.
-
El qüestionari d’opinió, instrument creat en el marc d’aquesta avaluació de
l’experiència pilot.
Pel que fa a l’anàlisi del procés d’ensenyament i aprenentatge:
-
El qüestionari d’opinió adreçat als estudiants i als docents.
El tractament de les dades s’ha fet a partir del programa estadístic SPSS i del programa Excel.
4
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
1.1.2. Dades de participació a l’enquesta de les proves pilot
Els subjectes d’avaluació han estat els estudiants participants a l’experiència pilot, els docents
i els coordinadors de l’experiència pilot a cada una de les titulacions.
a) Estudiants
Matriculats
1.274
Estudiants
Participants
219
% resposta
17,19
Participació a l'Enquesta de Proves Pilot, per titulació. Tercer
trimestre 2005-2006.
30
25
Traducció i Interpretació
26,67
Publicitat i Relacions
Públiques
Economia i Administració i
Direcció d'Empreses
Humanitats
20
15
16,07
15,57
17,19
10
Mitjana
7,20
5
0
b) Docents
Total
32
Docents
Participants
4
% resposta
12,5
Participació per departaments
DEPARTAMENT
Freqüència
Traducció i Filologia
3
1
4
Humanitats
TOTAL
Percentatge
75
25
100
1.1.3. Incidències
1. Pel que fa a la titulació de Publicitat i Relacions Públiques, donat que és una titulació
de nova creació a la UPF i que per tant aquest és el primer any que s’imparteix, no se’n
poden avaluar les dades de rendiment acadèmic i de satisfacció de l’aplicació
AVALDO en perspectiva històrica.
2. L’escassa participació dels docents no permet incloure una anàlisi de les seves
respostes.
5
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
II. Resultats per titulacions
Els resultats obtinguts s’ordenen al voltant de tres grans àmbits: el rendiment acadèmic, el
grau de satisfacció d’estudiants i docents i el procés d’ensenyament i aprenentatge.
1. Rendiment acadèmic dels estudiants
El rendiment acadèmic dels estudiants participants en l’experiència pilot s’ha analitzat a partir
de dues qüestions: d’una banda, el nombre d’estudiants que superen l’assignatura, i de l’altra,
les qualificacions mitjanes obtingudes.
Per tal de poder comparar resultats i tenir referència de les tendències en trimestres anteriors,
s’han recollit les dades no únicament d’aquest tercer trimestre del curs 2005-2006 sinó també
del tercer trimestre dels cursos 2002-2003, 2003-2004 i 2004-2005.
1.1. Quants estudiants superen l’assignatura? Els que no la superen, la suspenen o
l’abandonen?
Com s’observa al gràfic, la proporció d’estudiants que superen les assignatures per titulacions,
tot i les oscil·lacions, presenta dues tendències diferenciades. Mentre a les titulacions de
Traducció i Interpretació i de Economia i ADE, la proporció d’estudiants que superen les
assignatures del tercer trimestre tendeix a disminuir, a Humanitats és manté força estable al
llarg del període. Els estudis de Publicitat i Relacions Públiques presenten la proporció més
elevada de superació de les assignatures entre els estudiants, tot i que sols disposem de dades
del darrer curs 2005-2006.
Evolució en la proporció d'estudiants que superen les assignatures del tercer
trimestre, per titulacions.
Traducció i Interpretació
Publicitat i Relacions Públiques
Economia i Administració i Direcció d'Empreses
Humanitats
Mitjana
100
90
92
80
70
79,9
77,6
72,4
77
76,2
70
60
50
70,4
69,6
70,4
60,5
57,1
55,3
72,5
66,9
55,8
40
30
20
10
0
0
0
2002-2003
2003-2004
2004-2005
0
6
2005-2006
72
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
Pel que fa al percentatge d’estudiants que suspenen, destaca un fort increment dels suspensos
a Economia i ADE2 on la proporció, al llarg del període, s’ha doblat. A la resta de titulacions,
tot i les oscil·lacions produïdes durant el període, els valors es mantenen relativament estables.
Evolució en la proporció d'estudiants que suspenen les assignatures del tercer
trimestre, per titulacions.
Traducció i Interpretació
Publicitat i Relacions Públiques
Economia i Administració i Direcció d'Empreses
Humanitats
Mitjana
25
24,8
20
18,3
15
14,7
12,3
10
14,3
12,7
12,3
10,8
10,1
10
9,3
12,4
14,3
13,8
5
9,3
7,9
0
0
0
2,3
2002-2003
2003-2004
2004-2005
2005-2006
0
El percentatge d’abandonament de les assignatures per titulacions, és especialment elevat
entre els estudiants d’Humanitats, tot i que tendeix a disminuir al llarg del període. A la resta
de titulacions, tot i les oscil·lacions, els valors es mantenen relativament estables amb una lleu
tendència a disminuir.
Evolució en la proporció d'estudiants que no es presenten a l'examen de les
assignatures del tercer trimestre, per titulacions.
Traducció i Interpretació
Publicitat i Relacions Públiques
Economia i Administració i Direcció d'Empreses
Humanitats
Mitjana
40
35
30
25
20
36,8
15
10
19,5
10
13,1
30,218,8
29,1
15,8
11,7
11,4
13,7
10,3
7,7
5
29,9
15,1
8,3
0
0
0
5,7
2002-2003
2003-2004
2004-2005
2005-2006
0
2
Val a dir que, per a la titulació d’Economia i ADE, l’anàlisi sols inclou l’assignatura de Economia Aplicada I.
7
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
1.2. Les qualificacions mitjanes de les assignatures per titulacions, han variat?
S’han produït petites variacions, però en general els resultats es mantenen força estables al
llarg del període. Destaca una altra vegada el cas d’Economia i ADE, on la qualificació
mitjana ha disminuït fins a 0,7 punts.
Evolució de la nota mitjana per titulacions.
Traducció i Interpretació
Economia Aplicada I
Mitjana
Publicitat i Relacions Públiques
Humanitats
8
7
6
7,6
7
6,1
5
6,8 6,6
6,6
6,7
6,2 6,4 6,4
6,1
6,7
6,6 6,5
6,2 6,4
5,4
4
3
2
1
0
0
0
0
2002-2003
2003-2004
2004-2005
2005-2006
La distribució mitjana de les notes, per titulacions, és la següent:
Distribució de notes per titulacions, el tercer trimestre de 2005-2006.
Matrícula d'honor
Traducció i Interpretació 2,686,33
Excel·lent
33,82
57,58
Economia i Administració i
1,07
3,73 10,40
Direcció d'Empreses
0%
10%
Aprovat
Suspès
29,68
Publicitat i Relacions
2,27 10,23
Públiques
Humanitats 3,573,57
Notable
12,41
21,97
51,73
21,43
20%
30%
24,80
27,23
40%
8
50%
2,27
60%
14,29
70%
80%
90%
100%
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
1.3. Conclusions sobre el rendiment acadèmic
•
Sembla ser que, tot i estar en una fase d’experimentació amb un nou mètode
d’ensenyament i aprenentatge, a nivell general, el rendiment acadèmic dels estudiants
s’ha mantingut en comparació amb el mateix trimestre de cursos anteriors, tot i la
davallada puntual a la titulació d’Economia i ADE.
•
En general, la nota mitjana per titulacions es manté, doncs, amb valors força estables,
entre un 6,4 i un 6,6.
•
La proporció d’estudiants que superen les assignatures per titulacions presenta dues
tendències diferenciades. Mentre a les titulacions de Traducció i Interpretació i de
Economia i ADE, la proporció d’estudiants que superen les assignatures del tercer
trimestre tendeix a disminuir, a Humanitats és manté força estable al llarg del període.
•
Pel que fa al percentatge d’estudiants que suspenen, destaca el cas d’Economia i ADE,
on la proporció de suspensos s’ha doblat. Per a la resta de titulacions els valors es
mantenen relativament estables.
•
El percentatge d’abandonament de les assignatures és especialment elevat a
Humanitats, tot i que tendeix a disminuir al llarg del període. A la resta de titulacions,
els valors es mantenen relativament estables amb una lleu tendència a disminuir.
9
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
2. Grau de satisfacció dels estudiants
L’anàlisi del grau de satisfacció dels docents i dels estudiants participants a l’experiència pilot
inclou quatre apartats. D’una banda, en un primer apartat, es presenta el grau de satisfacció
dels estudiants en relació amb els docents a partir de les dades procedents de l’avaluació
institucional AVALDO. Tal com s’ha fet amb el rendiment acadèmic, s’han considerat les
dades des del tercer trimestre del curs 2002-2003 fins a l’actualitat per tal de fer comparacions
i veure si hi ha hagut variacions significatives en les respostes dels estudiants, respecte a
trimestres anteriors.
D’altra banda, en el segon i tercer apartat, es presenta el grau de satisfacció que mostren els
estudiants3 amb l’experiència pilot d’adaptació a l’EEES, utilitzant les dades procedents dels
qüestionaris d’opinió adreçats a estudiants i a docents, que es van penjar al Campus Global.
Per tal d’aproximar-nos a la qüestió del grau de satisfacció amb l’experiència pilot, s’ha
elaborat un índex de satisfacció global o de satisfacció agregada, calculat a partir d’aquelles
variables considerades indicadors de satisfacció. Són les següents:
- Valoració global de l’experiència.
- En cas que et donessin a triar, et decantaries pel nou mètode?
- Estic satisfet amb el plantejament i el funcionament dels seminaris.
- Valoració global del mètode d’aprenentatge en l’assignatura.
Finalment, en un darrer apartat es fa un recull d’aquells elements que poden incidir en el grau
de satisfacció. Aquests elements s’han establert a partir del creuament de les variables
pertinents per al grau de satisfacció, i la significació de les diverses relacions que s’han
detectat entre elles.
2.1. D’acord amb l’avaluació docent AVALDO
2.1.1. Quina ha estat l’evolució del grau de satisfacció global en cada titulació al
segon trimestre de curs?
En general, la satisfacció dels estudiants per titulacions és força elevada, amb un valor de 7,1
de mitjana en aquest darrer curs, solament inferior en el cas d’Economia i ADE.
L’evolució de la satisfacció per titulacions, al llarg dels cursos, presenta lleus variacions que
en general no acaben d’apuntar una tendència clara, tot i que aquest tercer trimestre del darrer
curs la satisfacció ha disminuït una mica4.
3
4
L’escassa participació dels docents en l’enquesta no permet incloure les seves respostes a l’anàlisi.
Val a dir que la tendència, al primer i segon trimestres era d’increment lleu de la satisfacció.
10
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
Evolució en la satisfacció global dels estudiants, per titulacions.
Traducció i Interpretació
Publicitat i Relacions Públiques
Economia i Administració i Direcció d'Empreses
Humanitats
Mitjana
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
7,1
7,3
7,6 7,4
8,1
8
6,3
2002-2003
6,8 7
7,9
7,6
6,8
2003-2004
7,4
7,8
7,1 7,1
6,1
2004-2005
2005-2006
2.1.2. Quina ha estat l’evolució en la valoració dels materials i la seva adequació, en
cada titulació, al segon trimestre de curs?
La valoració dels materials presenta també valors elevats, amb un 7,3 de mitjana en aquest
darrer curs, solament inferior en el cas d’Economia i ADE.
L’evolució de la valoració al llarg del període en general és força estable, tot i que aquest
darrer curs es produeix un descens en la valoració dels estudiants d’Economia i ADE.
Evolució en la valoració dels materials de l'assignatura, per titulacions.
Traducció i Interpretació
Publicitat i Relacions Públiques
Economia i Administració i Direcció d'Empreses
Humanitats
Mitjana
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
7,6
6,9
6,7
2002-2003
7,1
7,7
6,7
7,4 7,2
2003-2004
8,1
8
6,7
2004-2005
11
7,6
7,5
7,8
7,5 7,3
6,3
2005-2006
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
2.2. D’acord amb l’enquesta de les proves pilot
2.2.1. Quin grau de satisfacció de l’experiència hi ha entre els estudiants de les
assignatures que experimenten Bolonya?
Tot i les diferències entre titulacions, quan es demana als estudiants com valoren l’experiència
de cursar una assignatura que experimenta Bolonya a través de la prova pilot, prop del 70% la
consideren gens o no gaire bona, el 40% en el cas de Publicitat i Relacions Públiques. Si el
que se’ls demana és la satisfacció vers el mètode d’aprenentatge Bolonya, les valoracions
negatives disminueixen i els que el consideren gens o no gaire bo són prop del 60%, el 30% a
Publicitat i Relacions Públiques. En general, sembla que els nivells de satisfacció s’han
mantingut estables, si fa no fa, al llarg del curs5.
100
90
8
28
16
100
20
80
42
45
60
50
50
42
36
33
28
47
60
Valoració experiènci
30
21
28
70
36
40
8
44
80
41
70
20
90
22
molt bona
40
bona
30
25
33
33
Valoració mètode
35
molt bo
31
32
34
bo
20
no gaire bona
no gaire bo
19
10
10
gens bona
0
0
gens bo
ia
om
on
i
an
ia
E
D
iA
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
ad
P
Tr
R
R
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
um
E
D
iA
H
Ec
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
P
ad
R
Tr
R
ti
it a
ic
bl
Pu
ts
ta
um
H
om
on
Ec
Titulació
Titulació
Pel que fa al grau de satisfacció pels seminaris, novament les valoracions negatives es
redueixen, i els que n’estan gens o poc satisfets se situarien entre el 40 i el 50%, sempre amb
variacions considerables segons la titulació.
Si en canvi se’ls pregunta per la possibilitat de triar cursar una assignatura amb el nou mètode,
la gran majoria d’estudiants diuen que gairebé mai o solament alguna vegada triarien una
assignatura Bolonya.
5
Val a dir, però, que les assignatures avaluades no són les mateixes per a tots tres trimestres.
12
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
100
90
11
21
100
13
53
80
38
Satisfacció seminari
34
molt
30
sovint
34
20
poc
19
sempre
47
40
bastant
32
20
16
11
Elecció nou mètode
55
50
31
30
74
60
36
50
36
48
70
60
10
0
21
42
80
47
70
40
8
13
90
33
alguna vegada
10
0
gens
mai
iA
E
D
E
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
P
ad
R
Tr
R
ti
ita
ia
ts
ita
an
ic
bl
Pu
um
H
s
D
iA
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
P
ad
R
R
t
ta
ti
ita
i
an
ia
om
on
Ec
Tr
um
ic
bl
Pu
H
om
on
Ec
Titulació
Titulació
Si prenem l’índex agregat de satisfacció obtingut a partir de les valoracions anteriors sobre
l’experiència, el mètode i els seminaris, i hi afegim la possibilitat de triar una altra vegada una
assignatura del nou mètode, la proporció de valoracions negatives d’estudiants que es mostren
gens satisfets oscil·la, en funció de la titulació, entre el 48% i el 0%. Aquesta proporció s’ha
anat reduint al llarg del curs; el primer trimestre els estudiants gens satisfets eren entre un 50 i
un 28%, i el segon trimestre entre un 39% i un 27%.
100
90
26
8
11
22
42
19
80
70
30
38
25
60
Satisfacció agregada
50
30
48
47
44
40
molt bona
33
bona
20
no gaire bona
10
0
gens bona
ad
Tr
ó
ci
uc
ti
it a
R
a
et
pr
P
13
r
te
In
R
E
D
iA
ts
ia
ita
om
an
ic
bl
um
Pu
H
on
Ec
Titulació
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
2.3. Elements que poden incidir en el grau de satisfacció
Només s’han inclòs aquelles relacions de variables que presenten valors significatius entre les
respostes dels estudiants.
Com era d’esperar, aquells estudiants que valoren millor el nou mètode d’aprenentatge són
també els que s’expressen més satisfets amb l’experiència de cursar una assignatura que
experimenta Bolonya (amb una intensitat de relació de 0,667 segons la V de Cramer6). Així
mateix, els estudiants més satisfets amb el funcionament dels seminaris són també els que
millor valoren el nou mètode d’aprenentatge (amb un valor V de Cramer de 0,476).
100
7
23
90
62
100
75
69
90
80
70
80
77
14
82
17
38
60
58
70
60
60
50
Valoració experiènci
40
35
30
17
24
20
10
8
0
43
50
molt bona
40
bona
30
no gaire bona
20
Valoració mètode
molt bo
24
bo
25
19
10
gens bona
no gaire bo
11
m
m
t
ol
st
ba
c
po
o
bo
t
an
ns
ge
tb
re
bo
i
ga
ol
bo
no
ns
ge
gens bo
0
Satisfacció amb els seminaris
Valoració global mètode aprenentatge
També s’observa relació entre la informació inicial rebuda sobre el funcionament del nou
mètode o el coneixement previ que se’n té i el grau de satisfacció (amb valors V de Cramer de
0,218 i de 0,233, respectivament).
6
El valor de la V de Cramer mostra la intensitat de la relació entre variables en una escala de 0 a 1.
14
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
100
90
5
25
5
8
90
32
80
70
100
13
31
16
80
46
15
30
12
8
30
37
83
70
70
39
34
60
60
25
50
40
35
30
molt bona
34
30
20
10
0
poc
bastant
Satisfacció agregada
47
40
molt bona
30
bona
20
no gaire bona
10
31
30
bona
no gaire bona
0
gens bona
gens
25
50
Satisfacció agregada
gens bona
gens
molt
poc bastant molt
Coneixement nou mètode
Informació inicial
De la mateixa manera que la percepció que els materials de treball de l’assignatura són
adequats, o que hi ha possibilitats de participar tant a l’aula com als seminaris, fa, en tots tres
casos, que n’augmenti el grau de satisfacció (amb valors V de Cramer de 0,375, 0,246 i 0,286,
respectivament).
100
19
13
100
32
32
90
80
13
15
13
45
24
14
90
29
80
81
70
70
45
46
60
42
73
60
Satisfacció agregada
50
57
50
36
Satisfacció agregada
20
40
molt bona
40
40
molt bona
30
bona
20
9
20
10
14
33
bona
30
20
no gaire bona
10
no gaire bona
0
gens bona
m
se
pr
g
ve
an
a
ad
t
ol
m
st
ba
c
po
ns
ge
t
Materials treball autònom adients
Docent fomenta participació
15
e
a
nt
vi
so
n
gu
ai
gens bona
al
m
0
30
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
100
10
10
10
24
31
15
90
25
80
80
70
66
60
38
40
50
Satisfacció agregada
40
molt bona
30
30
bona
20
20
no gaire bona
10
0
gens bona
gens
poc bastant molt
Seminaris han permès participació
2.5. Conclusions sobre el grau de satisfacció
•
Pel que fa a l’avaluació docent AVALDO, en general, la satisfacció dels estudiants per
titulacions és força elevada, amb un valor de 7,1 de mitjana en aquest darrer curs,
solament inferior en el cas d’Economia i ADE. L’evolució de la satisfacció per
titulacions, al llarg dels cursos, presenta lleus variacions que en general no acaben
d’apuntar una tendència clara, tot i que aquest tercer trimestre del darrer curs la
satisfacció ha disminuït una mica.
•
D’altra banda, a l’avaluació docent AVALDO la valoració dels materials presenta
també valors elevats, amb un amb un 7,3 de mitjana en aquest darrer curs, solament
inferior en el cas d’Economia i ADE. L’evolució de la valoració al llarg del període en
general és força estable, tot i que aquest darrer curs es produeix un descens en la
valoració dels estudiants d’Economia i ADE.
•
D’acord amb l’enquesta utilitzada per a la prova pilot, prop del 70% dels estudiants
valoren l’experiència com a gens o no gaire bona, el 40% en el cas de Publicitat i
Relacions Públiques; però si el que se’ls demana és la satisfacció vers el mètode
d’aprenentatge Bolonya, les valoracions negatives disminueixen i el nombre
d’estudiants que el consideren gens o no gaire bo són prop del 60%, el 30% a
Publicitat i Relacions Públiques. Els nivells de satisfacció s’han mantingut força
estables al llarg del curs.
•
Si prenem l’índex agregat de satisfacció, la proporció de valoracions negatives
d’estudiants que es mostren gens satisfets se situa, en funció de la titulació, entre el
48% i el 0%. Aquesta proporció s’ha anat reduint al llarg del curs; el primer trimestre
els estudiants gens satisfets eren entre un 50 i un 28%, i el segon trimestre entre un
39% i un 27%.
16
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
2.5.3. Elements que poden incidir en el grau de satisfacció
Els següents elements s’han mostrat significatius per a la satisfacció dels estudiants, de
manera estable, al llarg de tot el curs.
•
Hi ha una relació significativa entre la valoració del mètode d’aprenentatge i la
valoració de l’experiència, així com entre la satisfacció amb els seminaris i la
valoració del mètode d’aprenentatge. Els estudiants que valoren millor el nou mètode
d’aprenentatge són també els que s’expressen més satisfets amb l’experiència de cursar
una assignatura que experimenta Bolonya, i els estudiants més satisfets amb el
funcionament dels seminaris són els que millor valoren el nou mètode d’aprenentatge.
•
També s’observa una relació positiva entre el grau de satisfacció i la informació
rebuda sobre el funcionament del nou mètode o el coneixement previ que se’n té.
•
La percepció d’una major possibilitat de participació, tant a l’aula com als seminaris, i
la percepció que els materials de l’assignatura són adequats, també són elements que
fan augmentar el grau de satisfacció dels estudiants.
17
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
3. Procés d’ensenyament i aprenentatge
El procés d’ensenyament i aprenentatge desenvolupat a les diferents assignatures s’ha
analitzat a partir del qüestionari d’opinió adreçat als estudiants i als docents.
Integra tres apartats: el primer, de caire descriptiu, detalla les característiques del procés a les
diverses titulacions, des de la perspectiva dels estudiants7, tant a dins de l’aula com fora de
l’aula; el segon apartat, més analític, estableix aquells elements que presenten una major
incidència en el mateix procés des de la perspectiva d’estudiants, a partir del creuament de
variables pertinents en el procés d’ensenyament i aprenentatge i la detecció de relacions
significatives entre elles; i finalment, el darrer apartat recull les conclusions obtingudes.
3.1. Característiques del procés d’ensenyament i aprenentatge
a. Valoració del Pla Docent
En relació amb el Pla Docent i la valoració que se’n fa com a eina útil d’orientació per al
desenvolupament de l’assignatura, les diferències entre titulacions són notables. Entre els
estudiants, els qui el consideren més útil són els de Publicitat i Relacions Públiques, amb una
millora molt notable respecte al segon trimestre8. Per a la resta de titulacions les valoracions
es mantenen força estables al llarg del curs, i prop del 45% dels estudiants consideren que el
Pla Docent els ha estat bastant o molt útil per orientar-se.
100
90
6
11
38
58
33
36
80
70
60
Pla docent orienta
41
molt
31
50
33
bastant
40
32
30
poc
19
20
15
gens
11
10
8
0
8
no l'he rebut
u
ad
Tr
t
ita
ta
et
pr
P
E
r
te
In
R
iR
D
iA
ts
ia
ió
cc
ic
bl
Pu
i
an
m
no
um
H
o
Ec
a
Titulació
7
8
L’escassa participació dels docents en l’enquesta no permet incloure les seves respostes a l’anàlisi.
Tot i que cal tenir en compte que les assignatures avaluades no són les mateixes per a tots els trimestres.
18
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
b. Avaluació continuada
Pel que fa a l’avaluació continuada, la majoria d’estudiants manifesten que sovint o sempre
utilitzen aquest tipus d’avaluació a les assignatures, en menor mesura els d’Economia i ADE.
Les proporcions han estat estables al llarg del curs.
100
23
69
26
30
90
80
70
37
53
23
60
Avaluació contínua
50
19
40
sempre
39
30
11
sovint
28
20
16
14
alguna vegada
10
0
mai
ad
Tr
ó
ci
uc
In
R
P
E
ta
re
rp
te
R
D
iA
ts
ti
ita
an
um
ia
m
ita
ic
bl
Pu
H
o
on
Ec
Titulació
c. Ús de l’Aula Global
L’ús de l’Aula Global declarat pels estudiants presenta grans diferències entre titulacions.
Mentre a Humanitats i a Economia i ADE, els estudiants que en fan un ús freqüent són la gran
majoria, a Traducció i Interpretació la proporció no arriba al 50% i a Publicitat aquesta és
nul·la. El trimestre anterior, més del 70% dels estudiants, amb independència de la titulació,
deien que l’assignatura els havia dut a utilitzar l’aula global bastant o molt.
100
49
50
16
19
90
84
80
27
70
60
50
Ús de l'aula global
41
22
27
molt
40
30
bastant
17
20
28
poc
10
0
11
9
gens
re
rp
te
In
ó
ci
uc
ad
P
Tr
R
R
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
um
D
H
iA
ia
om
on
Ec
ta
Titulació
19
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
d. Crèdits
La sensació que els crèdits s’ajusten al temps emprat d’estudi no presenta grans variacions; ni
al llarg del curs ni entre titulacions. La proporció d’estudiants que expressa poc o gens ajust,
en general és troba prop del 50%.
100
90
9
8
36
31
8
26
38
80
70
26
60
50
28
41
37
21
40
30
molt
33
bastant
26
20
10
Ajust de temps i crè
poc
18
14
0
gens
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
ad
P
R
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
um
D
H
iA
ia
om
on
Ec
Titulació
e. L’assoliment de les competències
La percepció de l’assoliment competencial entre els estudiants, ha anat millorant lleument al
llarg del curs. En general, entre el 50 i el 60% dels estudiants considera que s’han assolit
bastant o molt, amb algunes variacions per titulacions9.
100
90
53
14
6
42
53
80
16
53
70
60
Assoliment competènc
50
40
33
38
30
25
bastant
32
20
10
0
19
6
8
molt
poc
gens
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
Titulació
9
Recordar que les assignatures avaluades no són les mateixes per a tots els trimestres.
20
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
f. Freqüència d’activitats i d’activitats adequades
La freqüència amb què es desenvolupen activitats varia entre titulacions, però en general la
proporció d’estudiants que sovint o sempre les considera adequades s’ha mantingut força
estable al llarg del curs, entre el 40 i el 50% dels estudiants. De manera puntual, aquest tercer
trimestre, la proporció arriba fins al 79% entre els estudiants de Publicitat i Relacions
Públiques.
100
90
8
8
38
31
6
26
34
80
70
53
60
50
50
36
Adequació activitats
41
sempre
40
30
sovint
20
10
23
21
13
11
0
alguna vegada
mai
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
ad
P
R
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
um
D
iA
H
o
Ec
ia
m
no
Titulació
g. Adequació dels materials
Tot i les puntuals diferències entre titulacions, al llarg del curs, la majoria d’estudiants
considera que els materials són bastant o molt adients, entre el 50 i el 70%.
100
90
6
14
21
11
43
53
53
80
47
70
60
50
Adequació materials
42
molt
40
30
25
26
31
bastant
20
poc
10
0
9
8
gens
ia
ts
ita
an
t
re
rp
te
In
ó
ci
uc
ad
P
R
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
um
H
om
on
Ec
iA
E
D
a
Titulació
21
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
h. Assistència a tutories (presencials o per correu electrònic)
Al llarg del curs i per titulacions, s’observen diferències notables en el nivell d’assistència a
tutories. Tot i així, en general podem dir que una majoria molt important d’estudiants no ha fet
mai a cap tutoria. Entre els estudiants d’Humanitats la proporció d’estudiants que no han fet
tutories sempre és inferior a la mitjana global.
100
90
7
14
16
17
21
8
23
80
8
30
Tutories
70
60
11
68
63
més de 8
31
50
52
de 5 a 7
40
30
3o4
28
20
1o2
10
0
cap
ad
Tr
ó
ci
uc
r
te
In
a
et
pr
P
E
D
iA
R
iR
ia
ts
ita
an
om
t
ita
ic
bl
Pu
um
H
on
Ec
Titulació
i. Coordinació entre els docents a l’assignatura
La sensació que hi ha hagut coordinació entre els diversos docents d’una mateixa assignatura
no presenta grans variacions al llarg del curs ni entre els estudiants de diverses titulacions,
prop del 65% pensa que els docents s’han coordinat bastant o molt.
100
90
6
21
13
15
50
48
59
80
53
70
60
Coordinació docent
50
molt
40
30
38
32
20
21
10
0
6
33
bastant
poc
gens
Tr
E
D
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
P
ad
R
R
ti
iA
ts
ia
ita
ita
an
om
ic
bl
Pu
um
H
on
Ec
Titulació
22
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
j. Coordinació entre les activitats desenvolupades en gran grup i les dels seminaris
Novament, la sensació que hi ha hagut coordinació entre les diverses activitats d’una
assignatura no presenta grans variacions al llarg del curs, tot i que hi ha algunes diferències
puntuals per titulacions. Amb tot, la gran majoria d’estudiants, entre un 65 i un 85% pensa que
les activitats s’han coordinat bastant o molt.
100
25
14
21
28
90
50
80
70
58
58
42
60
Coordinació activita
50
molt
40
28
30
bastant
22
20
10
14
poc
16
8
0
8
gens
a
Tr
du
ó
ti
i
cc
ita
P
R
E
t
re
rp
te
In
R
D
iA
ts
ia
ita
om
an
ic
bl
um
Pu
H
on
Ec
a
Titulació
k. Freqüència en les activitats desenvolupades als seminaris
La activitat que destaca un major percentatge d’estudiants com activitat freqüent dels
seminaris és el desenvolupament d’exercicis pràctics (83,56%).
Per titulacions, el 97% dels estudiants d’Economia i ADE destaquen la presentació de treballs
com a activitat habitual, que realitzen sovint o sempre, un 94% diuen haver fet exercicis
pràctics sovint o sempre, i el 93% apunta el treball en grup com a activitat freqüent. A
Humanitats, un 83,33% dels estudiants destaquen com a habitual l’exposició de la lliçó, i el
80,55% diu haver fet exercicis pràctics sovint o sempre. La majoria d’estudiants de Publicitat i
Relacions Públiques, el 94,73%, destaca la realització d’exercicis pràctics sovint o sempre, i a
Traducció i Interpretació són el 65,62% dels estudiants els qui apunten els exercicis pràctics
com a activitat freqüent als seminaris.
% d'estudiants que declaren fer l'activitat “sovint” i/o “sempre”, als seminaris
Exposició de la lliçó
Debats
Treball en grup
Exercicis pràctics
Presentacions
Preguntes
Altres dinàmiques
Economia i
ADE
65
20
93
94
97
49
18
Humanitats
83,33
36,11
16,66
80,55
58,33
63,88
25
23
Traducció i
Publicitat i RP Interpretació
52,63
64,06
26,31
32,81
68,42
32,81
94,73
65,62
57,89
45,31
63,15
56,25
10,52
17,18
Total
66,66
26,94
60,73
83,56
72,14
54,79
18,26
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
En general, al llarg del curs, la realització d’exercicis pràctics ha estat l’activitat que major
proporció d’estudiants ha destacat com a freqüent. L’exposició de la lliçó continua mantenint
un pes important entre les activitats dels seminaris.
Val a dir que l’anàlisi d’aquestes dades ens porta a valorar que el nou espai de seminari, de
moment, no introdueix massa canvis en l’acció docent. Sembla que es repeteixen les activitats
que se solien fer a les classes pràctiques del sistema tradicional: l’explicació de la lliçó i la
realització d’exercicis pràctics. Per tant, es mantenen els hàbits docents de l’antiga classe
pràctica, traspassant-los al nou espai de seminari.
l. Interacció entre docents i estudiants, als seminaris
Pel que fa a les possibilitats de participació i d’interacció entre docents i estudiants que
ofereixen els seminaris, entre un 70 i un 80% dels estudiants comenten que han millorat
bastant o molt. En general, al llarg del curs, la proporció d’estudiants que valora la possibilitat
de major participació i interacció amb el docent als seminaris ha estat sempre elevada i
creixent.
100
22
23
14
100
28
28
90
44
80
70
50
21
23
80
53
44
70
42
Interacció seminaris
50
40
30
Interacció seminaris
molt
40
30
24
bastant
24
24
10
14
10
6
0
gens
19
16
20
poc
10
0
44
50
molt
28
48
53
60
60
20
36
90
8
11
poc
11
8
bastant
11
9
gens
ts
ta
ia
D
P
E
R
ta
re
rp
te
In
iA
ti
ó
ci
ita
E
D
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
P
ad
R
Tr
R
ti
ita
i
an
om
on
ic
bl
Pu
um
H
Ec
ic
iA
ts
ita
an
uc
ad
Tr
bl
um
ia
om
on
Pu
H
Ec
Titulació
Estudiants per titulació
m. Freqüència en les activitats desenvolupades fora de l’aula
En relació amb les diverses activitats que es realitzen fora de l’aula, la que un major
percentatge d’estudiants destaca com a activitat desenvolupada sovint o sempre fora de l’aula,
fins un 84,47% dels estudiants, és la realització d’exercicis pràctics.
Per titulacions, exceptuant el cas d’Economia i Administració i Direcció d’Empreses, en què
l’activitat fora de l’aula que més estudiants senyalen com a habitual (98%) és el treball en
grup, per a la resta de titulacions la majoria dels estudiants senyala que sovint o sempre fa
exercicis pràctics fora de l’aula.
En general, al llarg del curs, la realització d’exercicis pràctics ha estat l’activitat que major
proporció d’estudiants ha destacat com a freqüent. De manera puntual, a les titulacions
24
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
d’Economia i Administració i Direcció d’Empreses i de Publicitat i Relacions Públiques, han
apuntat com a activitat habitual el treball en grup fora de l’aula.
% d'estudiants que declaren fer aquestes activitats fora de l’aula,
“sovint” i/o “sempre”
Economia i
Traducció i
ADE
Humanitats Publicitat i RP Interpretació
29
19,44
5,26
29,68
Passar apunts a net
11,11
84,21
20,31
Treballar en grup
98
97
Fer exercicis pràctics
83,33
100
60,93
89
33,33
10,52
50
Cercar fonts d'informació
Total
25,57
59,81
84,47
61,64
3.2. Elements que poden incidir en el procés d’ensenyament i aprenentatge
A continuació es presenten aquelles variables que, associades, han demostrat tenir una
significació entre elles. Tanmateix, però, únicament s’han inclòs aquelles relacions de
variables que presenten valors significatius entre les respostes dels estudiants10.
a. Avaluació contínua / Assoliment de competències / Progrés en l’aprenentatge
Sembla que la realització d’exercicis i proves d’avaluació continuada al llarg del trimestre
facilita i genera una major percepció de l’assoliment de les competències i dels progressos
d’aprenentatge entre els estudiants (amb valors V de Cramer de 0,236 i 0,360,
respectivament).
100
90
46
32
13
100
54
90
55
80
32
24
52
36
80
70
60
60
50
41
41
38
30
molt
40
bastant
30
sempre
sovint
alguna vegada
10
10
0
42
20
poc
10
Progrés aprenentatge
55
33
28
20
6
gens
10
0
6
ga
ve
da
La baixa participació docent no ha permès incloure les seves respostes a l’anàlisi.
25
e
pr
a
Avaluació contínua
mai
m
se
n
gu
ai
nt
vi
so
al
m
da
ga
ve
e
pr
nt
m
se
vi
so
ai
na
gu
al
m
Avaluació contínua
10
58
Assoliment competènc
50
40
38
70
23
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
b. Mida del grup / Assoliment de competències / Progrés en l’aprenentatge
El nombre d’estudiants per grup també presenta relació amb l’assoliment de competències
dels estudiants i la seva percepció respecte al seu progrés en l’aprenentatge (amb valors V de
Cramer de 0,175 i 0,190).
100
11
100
9
54
90
59
17
44
41
80
80
70
70
60
60
50
11
90
40
40
47
50
Assoliment competènc
33
25
Progrés aprenentatge
44
30
40
37
sempre
molt
30
30
22
sovint
bastant
20
20
17
10
7
0
19
poc
5
alguna vegada
10
11
9
0
gens
mai
gr
gr
an
up
up
an
up
up
gr
gr
gr
gr
up
gr
à
itj
m
t
t
uï
up
à
itj
ï
du
d
re
gr
m
re
Mida del grup
Mida del grup
c. Activitats fora de l’aula / Ajust entre temps i crèdits / Materials de treball
S’observa relació entre la percepció en l’adequació i l’ajust de les activitats proposades fora
de l’aula i la sensació que el temps invertit per superar l’assignatura s’ajusta als seus crèdits
(amb un valor V de Cramer de 0,312). És a dir, sembla ser que quan hi ha una bona
consideració de les activitats que se’ls ha proposat de fer fora de l’aula, també hi ha una gran
sensació que el temps que han dedicat a l’assignatura s’ajusta als crèdits que té.
Alhora, una major valoració de les activitats sembla clarament relacionada amb la major
valoració dels materials per al treball fora de l’aula (amb un valor V de Cramer de 0,362).
100
90
80
16
6
7
31
43
100
50
90
12
41
70
60
53
60
38
Ajust temps i crèdit
50
38
45
44
molt
30
bastant
24
20
45
68
80
38
70
40
6
16
50
50
40
molt
30
20
bastant
25
19
poc
10
Adequació materials
50
poc
10
11
gens
0
8
0
gens
pr
m
se
nt
vi
so
Activitats fora aula ajustades
26
e
da
da
ga
ve
ga
ve
e
pr
na
gu
al
ai
m
m
se
nt
vi
so
a
un
ai
g
al
m
Activitats fora aula ajustades
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
d. Seminaris: participació / debats, treball en grup, exercicis pràctics, presentacions,
preguntes, altres
Relacionant la participació dels estudiants al seminari amb el tipus d’activitats que s’hi fan,
veiem que la sensació dels estudiants de poder-hi participar es troba relacionada amb el tipus
d’activitats que s’hi desenvolupen i la seva freqüència. Així doncs, la sensació d’interacció
amb el docent i la possibilitat de participar de manera activa als seminaris és major quan hi ha
una freqüència elevada en el desenvolupament de debats, preguntes a classe, treballs en grup,
exercicis pràctics, presentacions i altres dinàmiques (amb valors V de Cramer de 0,249, 0,277,
0,179, 0,206, 0,283 respectivament).
100
90
80
5
15
7
48
100
15
25
27
80
70
5
7
90
10
21
80
45
70
41
14
27
45
47
55
60
60
40
50
50
40
Preguntes als semina
Debats als seminaris
45
40
sempre
30
sovint
18
gens
poc
bastant
17
30
90
7
25
gens
100
35
24
45
62
80
37
38
70
20
35
60
45
25
44
50
25
Treballs en grup
40
31
30
20
40
90
34
60
50
mai
poc bastant molt
Seminaris han permès participació
80
70
alguna vegada
5
0
molt
Seminaris han permès participació
100
sovint
10
mai
0
23
20
alguna vegada
10
sempre
30
31
20
36
40
sempre
15
sovint
25
15
14
10
6
0
gens
poc
bastant
alguna vegada
Exercicis pràctics
40
30
10
20
25
sovint
alguna vegada
0
mai
gens
poc
5
5
8
bastant
molt
Seminaris han permès participació
Seminaris han permès participació
27
sempre
21
10
molt
28
17
mai
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
e. Coordinació entre les activitats dels seminaris i les de gran grup / Adequació de les
activitats fora de l’aula
La percepció que hi ha una coordinació entre les diverses activitats dels seminaris i de gran
grup, es troba relacionada amb la valoració dels estudiants vers l’adequació de les activitats
(amb un valor V de Cramer de 0,262).
100
21
33
6
25
41
90
80
21
35
70
51
60
57
50
42
Adequació activitats
40
29
sempre
30
sovint
20
15
10
alguna vegada
11
12
bastant
molt
0
mai
gens
poc
Coordinació activitats seminari i gran grup
3.3. Les opinions expressades per alguns estudiants
Les opinions expressades pels estudiants
A continuació s’ofereix un recull d’aquells comentaris dels estudiants extrets de l’apartat
“Observacions” de l’enquesta i que poden resultar més significatius. En una primera part
s’agrupen les observacions dels qui mostren opinions satisfactòries amb l’experiència viscuda
a l’assignatura, mentre que en la segona part s’exposen les opinions més contràries a
l’experiència i al mètode.
Cal destacar però, que hi ha ben pocs comentaris que mostrin un to positiu amb l’experiència.
Dels aproximadament 150 comentaris emesos, només n’hi ha 12 que suposin una valoració
satisfactòria. La resta, tots expressen insatisfacció.
En tot, tant uns com altres han de ser presos en consideració, de manera que comencem
referenciant les opinions favorables:
1. La flexibilitat
-
“Pienso que el método Bolonia me da mucha más flexibilidad a la vez que me
incentiva a ampliar los conocimientos por mi cuenta”.
28
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
-
“És un bon mètode i em sento més independent”.
2. Els seminaris
-
“Els seminaris en grups reduïts van força bé”.
3. L’avaluació continuada
-
“Un dels punts positius és que no t’ho jugues tot en un examen final i que pots
consultar més dubtes i tenir més relació amb el professor”.
-
“Els seminaris i les activitats són la millor manera de posar en pràctica el que aprens i
saber així durant tot el curs a què has de destinar més temps d’estudi. D’aquesta
manera, quan arriba l’examen final tot el que has anat aprenent ja està consolidat i no
has de patir tant estudiant tot de pressa i corrents, com pot passar amb el mètode
anterior”.
-
“Amb la implantació del mètode Bolonya, hem hagut de treballar dia a dia i fora de
l’aula i preparar els tests que hem tingut. Això ens ajuda a portar l’assignatura al dia i
no deixar-ho tot pel final”.
4. Planificació de les assignatures
-
“La manera com s’ha organitzat aquesta assignatura m’ha semblat d’allò més correcta
i efectiva. Des del primer dia de classe se’ns ha mantingut alerta de les nostres
obligacions. Ha estat una assignatura molt pautada, cosa que ha fet que sempre
tinguéssim clar en quin punt es trobava i què s’esperava de nosaltres. Saber quin és el
valor que té cada activitat o què treballarem a l’aula és molt útil per als estudiants, ja
que d’aquesta manera ens sentim més segurs”.
5. L’aprenentatge
-
“És un programa que comporta molta feina per part dels estudiants i també per part
dels professors. Però allò que comporta esforç també comporta recompenses. Bolonya
ens ajuda a fer més nostra la teoria de l’assignatura, de manera que el nostre
aprenentatge és ric”.
-
“Considero que este nuevo plan nos hace involucrarnos más activamente y con ello
sacamos un mayor provecho, es decir, que aprendemos más”.
-
“Considero que la pràctica en grups reduïts és la única manera de desenvolupar
competències”.
-
“És una manera d’aprendre més activa. I per això sembla que un acaba aprenent més i
els coneixements sembla que s’entenen millor i a més llarg termini”.
29
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
-
“El fet que facin menys hores de classe i que aquestes siguin més intenses també fa
que la classe estigui més atenta, i que el què s’expliqui normalment sigui més
interessant”.
-
“Els professors de l’assignatura han fet tanta feina com els estudiants o més al llarg del
curs, i això es reflexa en els coneixements i els resultats adquirits pels estudiants que
també s’han esforçat”.
A continuació es recullen aquells comentaris que mostren cert descontent amb l’experiència.
Principalment venen motivats per:
1. Sensació d’excessiva autonomia. Manca de suport / orientació del professor.
-
“Hi ha molta autonomia per a l’estudiant i potser no ens haurien de deixar tant per
lliure. Està bé perquè fomenta l’autoaprenentatge però tot abús és perjudicial.
Necessitem més hores de classe!!!”.
-
“Suposa un nivell de treball massa autònom per estudiants i docents”.
-
“Menos horas de clase se suponen que implica que el estudiante trabaje más en casa y
por su cuenta, aunque creo que sería bueno una guía de contenidos más extensa y hasta
dónde llegan los conocimientos “obligatorios” y hasta dónde los conocimientos
recomendados para la asignatura”.
-
“Entenc que haguem de treballar més fora de l’aula però no entenc que ens hàgim de
muntar l’assignatura pel nostre compte!”.
-
“No és un bon mètode, es perden moltes hores de classe i l’assignatura s’acaba
convertint en autodidàctica. Si volguéssim ser autodidàctics ens quedaríem a casa i
llegiríem pel nostre compte, perquè els llibres els podem trobar a qualsevol part, però
una educació de qualitat només la trobarem a unes aules amb professors competents”.
2. Excessiu volum de feina
(*) Aquesta és una queixa pràcticament generalitzada a totes les intervencions. Degut al
volum de comentaris en aquesta línia, n’assenyalarem només uns quanta, tot i que sí cal fer
incís en aquesta qüestió.
-
“Tenim més feina de la que podem fer amb les hores lliures que ens queden”
-
“Hi ha assignatures en les que resulta més una complicació que una millora, perdem
més energia en organitzar que en el contingut d’aprenentatge”.
-
“Masses assignatures amb el mètode Bolonya agobien molt, per què suposen una gran
part del teu temps lliure dedicat a fer treballs”.
30
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
-
“Crec que el sistema Bolonya està pensat per assignatures que duren més d’un
trimestre”.
-
“Massa treball, a vegades desorbitat”.
-
“Massa feina i massa poc temps per estudiar”.
3. Sensació de poc aprenentatge
-
“Crec que no és una bona metodologia el fet que anem a classe gairebé només per a
que et digui que tens unes fotocòpies a l’OCÉ i que t’ho miris d’allà”.
-
“No s’aprèn suficientment. Crec que seria molt millor disposar de més hores de
docència presencial”.
-
“Amb dues hores a la setmana no es pot aprendre res. Ens ho aprenem com a lloros
sense raonar res, no ens donen cap exemple a classe i així és impossible fer cap
exercici”.
-
“ S’exigeix menys nivell en comparació amb el que s’exigeix en el mètode antic”.
4. Manca d’hores de classe lectives
-
“Hi hauria d’haver més hores de classe. Sobretot de seminari”.
-
“Els professors expliquen amb pressa perquè veuen que no els dóna temps, i tot és amb
presses. És odiós”.
-
“Fem massa poques hores de classe i no ens dóna temps ni tan sols a saber de què
tracta el temari. Els professors estan nerviosos perquè veuen que no tenen temps de fer
res, volen córrer massa i no ens dóna temps ni a assimilar el què s’està fent ni a
entendre de què tracta per estudiar-nos-ho a casa”.
-
“No hi ha proa hores de classe, les explicacions són massa ràpides i insuficients”.
-
“Aquesta situació empitjora quan el volum d’hores de classe és de la meitat respecte a
d’altres anys però en canvi el contingut de l’assignatura no s’ha modificat”.
-
“Amb la meitat d’hores de classe queden coses per explicar que també entraran a
l’examen”.
-
“El que no es pot pretendre és fer el mateix temari en menys hores, perquè el que passa
és que els primers temes s’expliquen detalladament, però fa 3 setmanes que anem a
tema per classe i ja t’ho estudiaràs”.
-
“Les classes han de ser molt accelerades per la falta de temps”.
31
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
5. Descoordinació i manca d’organització i de planificació de les assignatures.
-
“Els alumnes que tenien el mateix professor a teoria que a pràctica, sempre sabien el
que havien de fer i el que no, mentre que els que en teníem un de diferent anàvem ben
descoordinats a totes les classes: fèiem coses que no tocaven a les classes de
pràctiques, no en fèiem d’altres i els deures no eren mai els mateixos”.
-
“Creo que en la medida en que la materia esté bien organizada y exista los materiales
adecuados, este método resultará satisfactorio”.
-
“El mètode em sembla deficient perquè implica un aprenentatge previ de l’alumne,
sovint dirigit erròniament, que no sempre és corregit amb eficacia pel professor i arriba
a crear-se confusió en els coneixements que s’han d’adquirir”.
-
“Cap diferència entre les classes impartides pel grup gran i les dels seminaris”.
6. Sensació de dificultat. Difícil seguiment de l’assignatura
- “Prefereixo treballar més a classe, ja que simplement ara m’he trobat amb més hores
lliures que he aprofitat per fer tots els treballs que les altres assignatures em posaven, i el
temari a estudiar el continuo tenint encara sense estudiar”.
- “Només que et despistis una mica el temari se’t va acumulant i quan hi ha examen és un
caos per mirar-te tot el material que arribem a tenir”.
- “Crec que aquest mètode ens posa les coses més difícils als alumnes. No és el mateix que
t’expliquin un tema que haver d’entendre’l un mateix sense saber molta part del llenguatge
específic que estàs llegint”.
32
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
3.4. Conclusions sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge
•
En relació amb el Pla Docent i la valoració que se’n fa com a eina útil d’orientació per
al desenvolupament de l’assignatura, les diferències entre titulacions són notables.
Entre els estudiants, els qui el consideren més útil són els de Publicitat i Relacions
Públiques, amb una millora molt notable respecte al segon trimestre. Per a la resta de
titulacions les valoracions es mantenen força estables al llarg del curs, i prop del 45%
dels estudiants consideren que el Pla Docent els ha estat bastant o molt útil per
orientar-se.
•
Pel que fa a l’avaluació continuada, la majoria d’estudiants manifesten que sovint o
sempre utilitzen aquest tipus d’avaluació a les assignatures, en menor mesura els
d’Economia i ADE. Les proporcions han estat estables al llarg del curs.
•
L’ús de l’Aula Global declarat pels estudiants presenta grans diferències entre
titulacions. Mentre a Humanitats i a Economia i ADE, els estudiants que en fan un ús
freqüent són la gran majoria, a Traducció i Interpretació la proporció no arriba al 50%
i a Publicitat aquesta és nul·la. El trimestre anterior, més del 70% dels estudiants, amb
independència de la titulació, deien que l’assignatura els havia dut a utilitzar l’aula
global bastant o molt..
•
La percepció de l’assoliment competencial entre els estudiants, ha anat millorant
lleument al llarg del curs. En general, entre el 50 i el 60% dels estudiants considera
que s’han assolit bastant o molt, amb algunes variacions per titulacions.
•
Pel que fa als mètodes d’ensenyament i aprenentatge emprats als seminaris i la
freqüència amb què es desenvolupen, la activitat que destaca un major percentatge
d’estudiants com activitat freqüent dels seminaris és el desenvolupament d’exercicis
pràctics (83,56%).
•
En relació amb les possibilitats de participació i d’interacció entre docents i estudiants
que ofereixen els seminaris, entre un 70 i un 80% dels estudiants comenten que han
millorat bastant o molt. En general, al llarg del curs, la proporció d’estudiants que
valora la possibilitat de major participació i interacció amb el docent als seminaris ha
estat sempre elevada i creixent.
•
Entre les diverses activitats que es realitzen fora de l’aula, la que un major percentatge
d’estudiants destaca com a activitat desenvolupada sovint o sempre, fins un 84,47%
dels estudiants, és la realització d’exercicis pràctics.
3.4.1. Elements que poden incidir en el procés d’ensenyament i aprenentatge
•
Sembla que la realització d’exercicis i proves d’avaluació continuada al llarg del
trimestre facilita i genera una major percepció de l’assoliment de les competències i
dels progressos d’aprenentatge entre els estudiants.
33
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
•
S’observa relació entre la percepció en l’adequació i l’ajust de les activitats proposades
fora de l’aula i la sensació que el temps invertit per superar l’assignatura s’ajusta als
seus crèdits.
•
La major valoració de les activitats i el seu ajust sembla clarament relacionada amb la
major valoració dels materials per al treball autònom fora de l’aula.
•
En relació amb els seminaris, la sensació dels estudiants de poder-hi participar està
relacionada amb el tipus d’activitats que s’hi desenvolupen i la seva freqüència. Així
doncs, la sensació d’interacció amb el docent i de participació als seminaris és major
quan hi ha una freqüència elevada en el desenvolupament de debats, preguntes a
classe, treballs en grup, exercicis pràctics, presentacions i altres dinàmiques.
•
La percepció que hi ha una coordinació entre les diverses activitats dels seminaris i de
gran grup, es troba relacionada amb la valoració dels estudiants vers l’adequació de les
activitats.
3.4.2 Idees clau extretes a partir dels comentaris recollits
Algunes de les conclusions que es poden extreure fruit d’aquells comentaris que poden ser
més significatius són les següents:
1. L’estudiant té la percepció que ha de ser excessivament autodidacta. Es troba
excessivament “deixat de la mà del professor”.
Si bé és cert que l’estudiant ha d’anar desenvolupant una major autonomia en el procés
d’aprenentatge, aquest procés ha de ser gradual i totalment guiat i orientat pel professor. És a
dir, que l’estudiant sigui autònom no significa que s’hagi d’espavilar pel seu compte a l’hora
de treballar les assignatures, sinó que és el professor qui li proporcionarà els mitjans i els
recursos per tal que pugui anar construint i aprenent. Aquest camí ha de ser guiat i orientat.
No podem pretendre que el què abans el professor explicava a classe durant una setmana
sencera, ara l’estudiant ho pugui entendre a partir d’una lectura o de vàries lectures pel seu
compte. Si aquesta lectura no va acompanyada d’una guia de lectura que li indiqui en què ha
de fixar-se, que contingui unes preguntes que porten a l’indici de què és lo fonamental
d’aquella lectura, que se li ofereixin criteris de síntesis de la lectura, que hi hagi un esquema o
bé un mapa conceptual, etc. etc. difícilment l’estudiant podrà construir un coneixement real
del contingut i sobretot, difícilment se sentirà segur amb allò que ha après.
Ara, cal que aquesta interpretació d’un text, sigui l’estudiant qui la faci, però sempre i quan el
professor els hi hagi donat les eines per a poder-ho fer. Alhora, sempre cal valorar la
complexitat i la dificultat dels textos i preveure què li pot suposar a l’estudiant comprendre i
treure profit d’aquell text.
34
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
2. Sobre l’avaluació.
Cal destacar que a través d’alguns comentaris, es visualitza una concepció errònia del que
hauria de ser el nou enfocament de la metodologia d’aprenentatge. Si ens fixem en el
comentari “massa feina i massa poc temps per estudiar”, detectem que continua existint la
percepció – sovint tant entre els estudiants com entre els docents -, que les activitats que es
fan, els exercicis, els treballs en equip, els treballs individuals, les presentacions a classe, etc.
van per una banda i, l’estudi i la memorització del temari, van per una altra.
La feina que es va fent a l’assignatura al llarg del curs, els treballs que es van duent a terme,
constitueixen l’aprenentatge del contingut de l’assignatura. Si els treballs i les activitats es van
elaborant i resolent correctament, permeten la superació de l’assignatura.
Cal tenir en compte aquest fet a l’hora de dissenyar el model d’avaluació continuada a seguir
en les assignatures. Si aquest es dissenya de tal manera que l’examen final suposa un elevat
percentatge o el percentatge total de la nota final, i la concepció d’aquest examen final implica
l’exposició dels continguts per part de l’estudiant, no avancem en la posada en pràctica del
nou mètode.
L’estudiant s’ha d’enfrontar als continguts d’una manera activa i continuada al llarg del curs.
Això constitueix l’aprenentatge de l’assignatura. No només l’examen final. L’examen final és
la constatació de l’aprofitament de l’assignatura però, si l’estudiant ha treballat al llarg del
curs i així ho ha anat demostrant, l’examen final no pot esdevenir una barrera per a la seva
superació.
L’avaluació de les competències que l’estudiant ha adquirit al llarg de l’assignatura i que ha
d’exhibir, difícilment poden ser plasmades en un sol examen final de caràcter expositiu.
Recordem que una competència fa referència a un “ saber fer”.
I a més, tot el que es demana a l’estudiant en cada assignatura, cal que sigui avaluat i valorat,
per tal que ell conegui la seva pròpia evolució, i que el seu esforç vagi en consonància amb el
nivell i la qualificació que va adquirint.
35
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
III. Elements a considerar en el camí de millora de l’experiència
Recollint els elements que ja s’havien definit els trimestres anteriors i afegint-hi les noves
aportacions obtingudes a partir de les dades d’aquest tercer trimestre, val a dir que els resultats
ofereixen una perspectiva de certa tranquil·litat pel que fa al rendiment dels estudiants, amb
unes qualificacions que en general tot i les oscil·lacions, no presenten grans diferències en
relació amb la totalitat del període analitzat en altres cursos d’anys anteriors.
Pel que fa al grau de satisfacció envers el nou mètode, cal dir que, tal com passava al trimestre
anterior, no ha estat globalment bo, tot i que en alguns casos s’aprecien millores. Com en tot
període de grans canvis, cal esperar a veure els resultats al llarg dels propers anys, quan la
implementació es vagi consolidant.
En relació al procés d’ensenyament i aprenentatge, s’espera que l’anàlisi pugui afavorir la
reflexió i la millora, tant com sigui possible.
I en aquest darrer sentit, considerem que convé destacar alguns aspectes d’especial
consideració per a millorar l’experiència en posteriors implementacions:
1. Cal trobar el punt just d’allò que han de ser els seminaris. Com hem dit en diferents
ocasions, un seminari no és una classe pràctica. Un seminari és una sessió de treball en grup
reduït, en la qual els participants hi juguen un paper fonamental al construir ells mateixos,
amb les seves intervencions i el seu treball, l’objecte d’estudi.
Cal tenir en compte la seva durada a l’hora de dissenyar el què hi treballarem i el com ho
treballarem. També s’ha de preveure quin treball previ cal que faci l’estudiant abans d’assistir
al seminari, ja que d’això depèn que en pugui fer un bon aprofitament i que el docent també
pugui dur a terme l’activitat prevista.
El paper del docent en aquest espai és el de guia, conductor, orientador i motivador. No
expositor, ja que és en la classe de gran grup quan ha exposat el contingut. A la sessió de gran
grup el professor explica certs continguts, exposa certes nocions, introdueix l’estat de l’art
d’alguns temes, etc. per tal que l’estudiant pugui seguir cercant, pugui elaborar les activitats
complementàries, pugui anar treballant els continguts de l’assignatura a través d’altres vies,
que no són únicament l’exposició del professor.
Al seminari, l’estudiant pot enfrontar-se als continguts d’una manera més activa, participant,
implicant-se i construint, a partir del treball previ i a partir de la pròpia interacció amb els
companys.
2. Si l’estudiant ha de treballar els continguts de l’assignatura d’una altra manera que vagi més
enllà de la memorització i de la retenció, cal que el professor plantegi i creï aquelles
activitats d’aprenentatge que poden ser més adequades per a l’estudiant, alhora que
haurà de cercar la idoneïtat d’aquestes activitats.
Se li demana al docent un xic de “creativitat” a l’hora de proposar activitats per tal que
l’estudiant pugui aprendre el contingut de l’assignatura “fent”. Es a dir, cal desenvolupar
activitats en les quals l’estudiant hagi de cercar, analitzar, interpretar, justificar, sintetitzar,
36
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
raonar, explicar, organitzar, planificar, etc. Tot un seguit d’habilitats que van més enllà de la
simple memorització del temari.
Però totes aquestes habilitats, l’estudiant només les podrà aprendre si la metodologia docent
s’orienta a que així ho faci.
3. L’avaluació continuada no és sinònim de tests continus. Avaluar vol dir valorar,
apreciar, contrastar...és a dir que tant l’estudiant com el professor sàpiguen què està passant,
com estan anant les coses al llarg del trimestre i de manera continuada, no solament al final
del trimestre per a posar la nota.
Avaluar no és només qualificar. Una qualificació ajuda a l’estudiant a conèixer la seva posició
vers el que és desitjable, a orientar-se respecte com està anant, si cal que s’hi esforci més, si ha
de treballar més, etc. Si això l’estudiant ho sap al final, de què serveix?
Obtenir informació al llarg del procés permet redreçar certes situacions, tant pel que fa a
l’estudiant com pel que fa al professor. Al professor també li permet saber al llarg del curs
quin està sent l’aprofitament de la seva assignatura per part dels estudiants i per tant, això li
permet orientar millor la seva acció.
Qualsevol de les activitats, exercicis que es van fent al llarg del trimestre poden ésser
avaluades i qualificades, totes tenen un valor. Depèn de l’objectiu que es persegueixi amb
aquella activitat i de la quantitat de treball i d’esforç que se li demana a l’estudiant. L’examen
final no és l’únic recurs que permet saber al professor quant sap un estudiant; ans al contrari.
D’altra banda, si les activitats que es demanen a l’estudiant no li donen sensació d’utilitat,
aquest els restarà importància i no s’hi esforçarà. Si al que més valor es concedeix és a
l’examen final, és normal que l’estudiant únicament estudiï per a la superació d’aquest
examen. I per tant tot el treball continuat que li permet anar coneixent i aprenent al llarg de
l’assignatura i per tant, de manera més significativa i sòlida, queda desvirtuat si no se’n percep
la utilitat i la repercussió en la nota final.
A més, pot resultar fins i tot injust que es valori més un test fet durant dues hores, que no pas
un treball fet al llarg d’un mes. Si l’important és que l’estudiant exhibeixi les competències
que se li demanen, és coherent que se li avaluï tot allò que demostri que “sap fer” el què se li
demana. I això es pot fer al llarg de tota l’assignatura. L’examen final només ha de ratificar la
posició que ja s’ha obtingut al llarg del curs.
37