Avaluació del segon trimestre de l’Experiència Pilot d’Adaptació
a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (curs 2005-2006)
Programa per la Qualitat Educativa
Juny del 2006
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
Índex de continguts
I. Introducció ..........................................................................................................4
1.1. Ressenya metodològica ................................................................................................... 5
1.1.1. Recollida i anàlisi de les dades................................................................................. 5
1.1.2. Dades de participació a l’enquesta de les proves pilot ............................................. 6
1.1.3. Incidències................................................................................................................ 7
II. Resultats per titulacions.....................................................................................8
1. Rendiment acadèmic dels estudiants..................................................................8
1.1. Quants estudiants superen l’assignatura? Els que no la superen, la suspenen o
l’abandonen?........................................................................................................................... 8
1.2. Les qualificacions mitjanes de les assignatures per titulacions, han variat? ................. 10
1.3. Conclusions sobre el rendiment acadèmic..................................................................... 11
2. Grau de satisfacció dels docents i dels estudiants............................................12
2.1. D’acord amb l’avaluació docent AVALDO.................................................................. 12
2.1.1. Quina ha estat l’evolució del grau de satisfacció global en cada titulació al segon
trimestre de curs?.............................................................................................................. 12
2.1.2. Quina ha estat l’evolució en la valoració dels materials i la seva adequació, en cada
titulació, al segon trimestre de curs? ................................................................................ 13
2.2. D’acord amb l’enquesta de les proves pilot................................................................... 14
2.2.1. Quin grau de satisfacció de l’experiència hi ha entre els estudiants de les
assignatures que experimenten Bolonya?......................................................................... 14
2.2.2. Quin grau de satisfacció de l’experiència hi ha entre els docents que experimenten
Bolonya?........................................................................................................................... 16
2.3. Elements que poden incidir en el grau de satisfacció.................................................... 18
2.3.1. A partir de les respostes dels estudiants ................................................................. 18
2.3.2. A partir de les respostes dels docents ..................................................................... 20
2.5. Conclusions sobre el grau de satisfacció ....................................................................... 21
2.5.1. Grau de satisfacció dels estudiants ......................................................................... 21
2.5.2. Grau de satisfacció dels docents............................................................................. 21
2.5.3. Elements que poden incidir en el grau de satisfacció............................................. 22
3. Procés d’ensenyament i aprenentatge ..............................................................23
3.1. Característiques del procés d’ensenyament i aprenentatge ........................................... 23
2
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
3.2. Elements que poden incidir en el procés d’ensenyament i aprenentatge ...................... 31
3.2.1. A partir de les respostes dels estudiants ................................................................. 32
3.2.2. A partir de les respostes dels docents ..................................................................... 34
3.3. Les opinions expressades per alguns estudiants ............................................................ 35
3.3. Altres observacions a considerar ................................................................................... 39
3.5. Conclusions sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge.......................................... 42
3.5.1. Elements que poden incidir en el procés d’ensenyament i aprenentatge ............... 42
III. Elements a considerar en el camí de millora de l’experiència.......................44
3
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
I. Introducció
El present informe reprèn l’aproximació al funcionament de la implantació de l’experiència
pilot d’adaptació a l’EEES, iniciada el primer trimestre per a les titulacions d’Economia i
ADE, Humanitats, Publicitat i Relacions Públiques i Traducció i Interpretació. Encetem,
doncs, una segona fase d’implantació durant aquest segon trimestre del curs acadèmic 20052006.
L’avaluació del funcionament d’aquesta experiència pilot s’ha fet a partir de tres grans eixos:
el rendiment acadèmic, el grau de satisfacció i el procés d’ensenyament i aprenentatge.
En aquest sentit, doncs, el contingut d’aquest document pretén donar resposta als objectius
operatius marcats inicialment:
1. Detectar les variacions en el rendiment acadèmic dels estudiants que han participat en
l’experiència pilot.
2. Detectar el grau de satisfacció global de l’experiència pilot entre els estudiants.
3. Detectar el grau de satisfacció global de l’experiència pilot entre els docents.
4. Descriure les característiques dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge posats en
pràctica a les assignatures.
La informació resultant, tenint en compte el procés seguit de tractament i anàlisi de les dades,
s’estructura en dos tipus d’informe: un de general, que presenta els resultats comparativament
entre titulacions, i un altre d’específic, que presenta les dades de cada titulació per assignatura.
Això permet que, en una primera aproximació a les dades, s’obtingui una visió global del
funcionament de l’experiència pilot a les diferents titulacions, i es vegin quines són les
tendències generals, i que en una segona aproximació, a nivell de titulació i d’assignatures, es
disposi d’informació més detallada sobre el desenvolupament de l’experiència en cada
titulació en concret, a partir de les seves especificitats.
El document que es presenta a continuació situa aquesta primera aproximació comparada per
titulacions, mentre que els informes de tipus específic seran lliurats als responsables de cada
titulació per tal de poder comentar els resultats més concretament.
Centrant-nos, doncs, en l’informe general, el document s’estructura a partir de tres grans
apartats que recullen els tres grans eixos de l’avaluació: l’anàlisi del rendiment acadèmic dels
estudiants, el grau de satisfacció de l’experiència per part dels estudiants i dels docents, i
finalment, les característiques del procés d’ensenyament i aprenentatge, tant des de la
perspectiva de l’estudiant com també de la del docent. Des de cada apartat s’emeten algunes
conclusions específiques, que recullen allò més destacable de les dades analitzades. I en un
apartat de conclusions finals s’intenta detectar aquells punts clau que poden oferir vies de
millora, així com l’existència de possibles tendències en relació amb el trimestre anterior.
Les dades que es presenten a continuació i les valoracions que se n’obtenen a tall de
conclusions no pretenen ser res més que un instrument per tal de sistematitzar la reflexió.
4
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
1.1. Ressenya metodològica
El procés d’avaluació s’ha posat en pràctica a les assignatures impartides d’acord amb el nou
paradigma docent d’aquelles titulacions que es troben en fase d’experimentació per a
l’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior: Economia i ADE, Humanitats,
Publicitat i Relacions Públiques i Traducció i Interpretació.
1.1.1. Recollida i anàlisi de les dades
S’han emprat diverses tècniques i eines de recollida de dades complementàries per donar
resposta als diversos eixos i variables analitzades.
Així, per tractar l’eix del rendiment acadèmic dels estudiants s’han utilitzat:
-
Les qualificacions acadèmiques facilitades per l’aplicació SIGMA del segon trimestre
dels darrers quatre cursos acadèmics: curs 2002-2003, 2003-2004, 2004-2005 i 20052006 de cada una de les assignatures analitzades.
Per aproximar-nos a l’eix sobre el grau de satisfacció per part dels estudiants i dels docents,
s’han tingut en compte:
-
Les dades de l’aplicació institucional AVALDO del segon trimestre dels darrers quatre
cursos acadèmics: curs 2002-2003, 2003-2004, 2004-2005 i 2005-2006 de cada una de
les assignatures analitzades.
-
El qüestionari d’opinió, instrument creat en el marc d’aquesta avaluació de
l’experiència pilot.
Pel que fa a l’anàlisi del procés d’ensenyament i aprenentatge:
-
El qüestionari d’opinió adreçat als estudiants i als docents.
El tractament de les dades s’ha fet a partir del programa estadístic SPSS i del programa Excel.
5
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
1.1.2. Dades de participació a l’enquesta de les proves pilot
Els subjectes d’avaluació han estat els estudiants participants a l’experiència pilot, els docents
i els coordinadors de l’experiència pilot a cada una de les titulacions.
a) Estudiants
Matriculats
2.196
Estudiants
Participants
433
% resposta
19,72
Participació a l'Enquesta de Proves Pilot, per
titulació. Segon trimestre 2005-2006.
Humanitats
Economia i ADE
Mitjana
Publicitat i RP
Traducció i Interpretació
35
30
30,39
25
20
19,72
18,97
18,75
15
10
5
6,07
0
b) Docents
Total
41
Docents
Participants
14
% resposta
34,15
Participació per departaments
DEPARTAMENT
Freqüència
Economia i Empresa
Humanitats
Dret
Periodisme i de Comunicació
Percentatge
3
1
1
3
21,4
7,1
7,1
21,4
6
14
42,9
100,0
Audiovisual
Traducció i Filologia
TOTAL
6
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
1.1.3. Incidències
1. Pel que fa a la titulació de Publicitat i Relacions Públiques, donat que és una titulació
de nova creació a la UPF i que per tant aquest és el primer any que s’imparteix, no se’n
poden avaluar les dades de rendiment acadèmic i de satisfacció de l’aplicació
AVALDO en perspectiva històrica.
2. Pel que fa a la titulació d’Humanitats, com que totes les assignatures participants a
l’experiència són anuals i no pas trimestrals, no es fan públiques les dades de
rendiment acadèmic dels estudiants fins al moment de finalitzar el curs acadèmic.
7
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
II. Resultats per titulacions
Els resultats obtinguts s’ordenen al voltant de tres grans àmbits: el rendiment acadèmic, el
grau de satisfacció d’estudiants i docents i el procés d’ensenyament i aprenentatge.
1. Rendiment acadèmic dels estudiants
El rendiment acadèmic dels estudiants participants en l’experiència pilot s’ha analitzat a partir
de dues qüestions: d’una banda, el nombre d’estudiants que superen l’assignatura, i de l’altra,
les qualificacions mitjanes obtingudes.
Per tal de poder comparar resultats i tenir referència de les tendències en trimestres anteriors,
s’han recollit les dades no únicament d’aquest segon trimestre del curs 2005-2006 sinó també
del segon trimestre dels cursos 2002-2003, 2003-2004 i 2004-2005.
1.1. Quants estudiants superen l’assignatura? Els que no la superen, la suspenen o
l’abandonen?
Com s’observa al gràfic, la tendència de la proporció d’estudiants que superen les
assignatures, per titulacions, tot i les oscil·lacions, s’acaba mantenint força estable en totes
elles.
Evolució en la proporció d'estudiants que superen les
assignatures, per titulacions, al segon trimestre: 2002-2006.
(% sobre els estudiants presentats)
Traducció i Interpretació
Publicitat i Relacions Públiques
Economia i ADE
100
90
80
70
78,7
82,6
83
82,9
74,8
80,7 82,7
88,3
72
60
50
40
30
20
10
0
2002-2003
2003-2004
2004-2005
2005-2006
El mateix passa amb el percentatge d’estudiants que suspenen, en què, tot i les oscil·lacions
produïdes durant el període, especialment a la titulació de Traducció i Interpretació, els valors
es mantenen relativament estables durant aquest darrer curs.
8
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
Evolució en la proporció d'estudiants que suspenen les
assignatures, per titulacions, al segon trimestre: 2002-2006. (%
sobre els estudiants presentats)
20
Traducció i Interpretació
Publicitat i Relacions Públiques
Economia i ADE
15
10
16,1
12,7 12,4
12,7
13,1
12,1
9,2
7,5
5
6,8
0
2002-2003
2003-2004
2004-2005
2005-2006
I el percentatge d’abandonament de les assignatures, per titulacions, tampoc presenta grans
canvis.
Evolució en la proporció d'estudiants que abandonen les
assignatures, per titulacions, al segon trimestre: 2002-2006.
Traducció i Interpretació
Publicitat i Relacions Públiques
Economia i ADE
15
11,9
10
10,1
9,6
8,5
5
5,0
4,5
4,9
2003-2004
2004-2005
4,2
4,9
0
2002-2003
9
2005-2006
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
1.2. Les qualificacions mitjanes de les assignatures per titulacions, han variat?
S’han produït petites variacions, però en general els resultats es mantenen força estables al
llarg del període.
Evolució de la nota m itjana per titulacions.
Traducció i Interpretació
Economia i ADE
Publicitat i Relacions Públiques
10
9
8
7
6
7,1
6,6 6,6
6,5
6,8
6,4 6,4
6,5
6,9
5
4
3
2
1
0
2002-2003
2003-2004
2004-2005
2005-2006
La distribució mitjana de les notes, per titulacions, és la següent:
Rendiment dels estudiants presentats, per titulacions: segon trimestre de
2005-2006
Matrícula d'honor
Traducció i Interpretació 2,497,07
Notable
10%
20%
30%
10
13,09
35,45
48,57
40%
50%
60%
70%
Suspès
9,18
36,84
38,87
Publicitat i Relacions
3,07
1,23
Públiques
Aprovat
32,70
38,43
5,13
Economia i ADE 1,89
0%
Excel·lent
80%
6,76
90% 100%
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
1.3. Conclusions sobre el rendiment acadèmic
•
Sembla ser que, tot i estar en una fase d’experimentació amb un nou mètode
d’ensenyament i aprenentatge, a nivell general, el rendiment acadèmic dels estudiants
no ha disminuït en comparació amb el mateix trimestre de cursos anteriors, sinó que
s’ha mantingut.
•
En general, la nota mitjana per titulacions es manté, doncs, amb valors força estables,
entre un 6,5 i un 7.
•
Els percentatges de superació, suspens i abandonament de les assignatures també
presenten valors estables en relació amb el període analitzat a les diverses titulacions,
amb algunes oscil·lacions puntuals en el cas de Traducció i Interpretació.
11
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
2. Grau de satisfacció dels docents i dels estudiants
L’anàlisi del grau de satisfacció dels docents i dels estudiants participants a l’experiència pilot
inclou quatre apartats. D’una banda, en un primer apartat, es presenta el grau de satisfacció
dels estudiants en relació amb els docents a partir de les dades procedents de l’avaluació
institucional AVALDO. Tal com s’ha fet amb el rendiment acadèmic, s’han considerat les
dades des del segon trimestre del curs 2002-2003 fins a l’actualitat per tal de fer comparacions
i veure si hi ha hagut variacions significatives en les respostes dels estudiants, respecte a
trimestres anteriors.
D’altra banda, en el segon i tercer apartat, es presenta el grau de satisfacció que mostren els
estudiants i els docents respectivament, amb l’experiència pilot d’adaptació a l’EEES,
utilitzant les dades procedents dels qüestionaris d’opinió adreçats a estudiants i a docents, que
es van penjar al Campus Global.
Per tal d’aproximar-nos a la qüestió del grau de satisfacció amb l’experiència pilot, s’ha
elaborat un índex de satisfacció global o de satisfacció agregada, calculat a partir d’aquelles
variables considerades indicadors de satisfacció. Són les següents:
- Valoració global de l’experiència.
- En cas que et donessin a triar, et decantaries pel nou mètode?
- Estic satisfet amb el plantejament i el funcionament dels seminaris.
- Valoració global del mètode d’aprenentatge en l’assignatura.
Finalment, en un darrer apartat es fa un recull d’aquells elements que poden incidir en el grau
de satisfacció. Aquests elements s’han establert a partir del creuament de les variables
pertinents per al grau de satisfacció, i la significació de les diverses relacions que s’han
detectat entre elles.
2.1. D’acord amb l’avaluació docent AVALDO
2.1.1. Quina ha estat l’evolució del grau de satisfacció global en cada titulació al
segon trimestre de curs?
En general, la satisfacció dels estudiants per titulacions és força elevada, amb un valor de 7,4
de mitjana en aquest darrer curs, solament inferior en el cas de Publicitat i Relacions
Públiques.
L’evolució de la satisfacció per titulacions, al llarg dels cursos, presenta lleus variacions que
en general apunten cap a una tendència més aviat positiva.
12
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
Evolució de la satisfacció global per titulacions
Traducció i Interpretació
Humanitats
Economia i ADE
Mitjana
Publicitat i RP
10
8
7,3
6
7,5
6,9
7,3
7,8 7,7
7,5
6,7
7,5 7,7
8
8
7,4
7,4
6,8
6,3
6,2
4
2
0
2002-2003
2003-2004
2004-2005
2005-2006
2.1.2. Quina ha estat l’evolució en la valoració dels materials i la seva adequació, en
cada titulació, al segon trimestre de curs?
La valoració dels materials presenta també valors elevats, amb un 7,5 de mitjana, que superen
les titulacions d’Humanitats i de Traducció i Interpretació, ambdues amb un 8,1 sobre 10.
L’evolució de la valoració al llarg del període en general tendeix a millorar, tot i que aquest
darrer curs es produeix un descens en la valoració dels estudiants d’Economia i ADE.
Evolució en la valoració dels materials de l'assignatura, per
titulacions
Traducció i Interpretació
Economia i ADE
Publicitat i RP
Humanitats
Mitjana
10
8
8,2
7,6
7,6
7,1
6
8,0
7,7
7,2 7,2
7,5
7,9 7,8
6,7
8,1
8,1
7,1
7,5
6,7
4
2
0
2002-2003
2003-2004
2004-2005
13
2005-2006
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
2.2. D’acord amb l’enquesta de les proves pilot
2.2.1. Quin grau de satisfacció de l’experiència hi ha entre els estudiants de les
assignatures que experimenten Bolonya?
Tot i les diferències entre titulacions, quan es demana als estudiants com valoren l’experiència
de cursar una assignatura que experimenta Bolonya a través de la prova pilot, prop del 70% la
consideren gens o no gaire bona. Si el que se’ls demana és la satisfacció vers el mètode
d’aprenentatge Bolonya, les valoracions negatives disminueixen una mica i els que el
consideren gens o no gaire bo són prop del 60%. Sembla que els nivells de satisfacció són, si
fa no fa, els del trimestre anterior,1 amb una millora notable en la satisfacció dels estudiants
d’Economia i ADE.
100
100
90
32
17
25
90
80
31
34
70
49
41
41
33
60
Valoració experiènci
50
40
50
30
33
bo
20
no gaire bona
10
0
molt bo
30
27
24
28
40
bona
26
Valoració mètode
33
molt bona
44
40
20
52
47
80
39
70
60
32
10
gens bona
22
17
17
0
no gaire bo
gens bo
Tr
a
et
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
ad
P
iR
r
rp
E
E
D
iA
ts
ita
an
ia
m
t
ita
lic
um
b
Pu
H
ita
D
iA
ts
ta
ia
te
In
ó
ci
uc
ad
P
R
ti
o
on
Ec
Tr
i
an
ic
um
bl
Pu
H
om
on
Ec
Titulació
Titulació
Pel que fa al grau de satisfacció pels seminaris, novament les valoracions negatives es
redueixen, i els que n’estan gens o poc satisfets se situarien entre el 40 i el 50%, sempre amb
variacions considerables segons la titulació, i amb millores importants vers el trimestre
anterior a Humanitats i a Economia i ADE.
Si en canvi se’ls pregunta per la possibilitat de triar cursar una assignatura amb el nou mètode,
la gran majoria d’estudiants diuen que gairebé mai o solament alguna vegada triarien una
assignatura Bolonya.
1
Val a dir, però, que les assignatures avaluades no són les mateixes per a tots dos trimestres.
14
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
100
7
13
90
80
46
42
100
26
90
80
70
31
23
40
20
24
10
0
22
23
48
45
56
30
Elecció nou mètode
50
molt
25
30
19
60
Satisfacció seminari
33
50
11
70
60
30
15
49
18
47
40
bastant
30
poc
20
37
sempre
39
sovint
22
alguna vegada
10
9
gens
0
mai
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
ad
P
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
D
um
iA
ia
on
om
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
ad
P
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
D
um
H
iA
ia
om
on
Ec
H
Ec
Titulació
Titulació
Si prenem l’índex agregat de satisfacció obtingut a partir de les valoracions anteriors sobre
l’experiència, el mètode i els seminaris, i hi afegim la possibilitat de triar una altra vegada una
assignatura del nou mètode, la proporció de valoracions negatives d’estudiants que es mostren
gens satisfets oscil·la, en funció de la titulació, entre el 39% i el 27% (el primer trimestre eren
entre un 50 i un 28%).
100
90
28
23
27
47
80
70
11
41
34
43
60
Satisfacció agregada
50
molt bona
40
35
30
20
39
36
bona
27
no gaire bona
10
0
gens bona
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
ad
P
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
um
D
H
iA
ia
om
on
Ec
Titulació
15
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
2.2.2. Quin grau de satisfacció de l’experiència hi ha entre els docents que
experimenten Bolonya?
En primer lloc, cal considerar que el reduït nombre de docents participants a l’enquesta
explica alguns valors que no semblen ajustar-se a la distribució dels gràfics. A més, el grau de
satisfacció presenta diferències molt notables segons la titulació, però normalment amb valors
de satisfacció superiors als que manifesten els estudiants.
La valoració de l’experiència en la implantació del nou mètode és bona en la majoria dels
casos, i si es demana la valoració en relació amb el mètode, els resultats són encara més
positius. Destaca la millora en la satisfacció a la titulació de Publicitat i Relacions Públiques,
respecte a la del trimestre passat.2
100
100
50
50
100
75
80
50
33
80
90
90
80
80
70
70
67
60
60
Valoració del mètode
50
50
50
50
50
Valoració experiènci
40
40
molt bona
30
30
bona
bona
20
20
20
no gaire bona
10
20
no gaire bona
10
gens bona
0
gens bona
0
25
cc
du
ti
ió
ita
iI
P
nt
R
er
e
e
pr
E
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
ad
P
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
s
t
ita
an
E
D
um
iA
ia
m
H
o
on
Ec
a
Tr
D
iA
ts
ia
ita
om
an
ic
bl
um
Pu
H
on
Ec
Titulació
Titulació
Tant pel que fa a la possibilitat de triar impartir una assignatura amb el nou mètode com pel
que fa al grau de satisfacció amb els seminaris, hi ha diferències clares per titulacions.
2
Cal recordar que les assignatures avaluades no són les mateixes per a tots dos trimestres.
16
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
100
50
50
33
100
40
90
90
80
80
70
50
33
80
70
67
60
60
50
25
Satisfacció seminari
50
50
sempre
30
33
60
Elecció Bolonya
40
20
75
50
molt
40
30
sovint
25
20
33
20
alguna vegada
10
bastant
25
poc
10
0
0
mai
gens
Tr
ó
ti
e
e
pr
er
nt
iI
P
R
E
D
iA
ts
ita
an
ia
ci
uc
ad
um
ita
ic
bl
Pu
H
om
on
Ec
m
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
ad
Tr
P
R
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
um
E
H
D
iA
ia
o
on
Ec
Titulació
Titulació
Prenent l’índex agregat de satisfacció construït a partir de la satisfacció vers l’experiència, el
mètode, els seminaris i la possibilitat de triar impartir una altra vegada una assignatura del nou
mètode, la valoració majoritària que se’n fa és prou positiva. Destaca el cas de Publicitat i
Relacions Públiques, en què tots els docents fan una valoració bona o molt bona.
100
50
50
33
80
90
80
70
67
60
50
Satisfacció agregada
25
50
molt bona
40
30
20
bona
25
20
no gaire bona
10
gens bona
0
um
D
iA
ts
ita
an
ia
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
ad
P
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
H
om
on
Ec
E
Titulació
17
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
2.3. Elements que poden incidir en el grau de satisfacció
Només s’han inclòs aquelles relacions de variables que presenten valors significatius, i per
tant, la mida de la mostra dificulta entre els docents l’establiment de relacions significatives.
2.3.1. A partir de les respostes dels estudiants
Com era d’esperar, aquells estudiants que valoren millor el nou mètode d’aprenentatge són
també els que s’expressen més satisfets amb l’experiència de cursar una assignatura que
experimenta Bolonya (amb una intensitat de relació de 0,422 segons la V de Cramer3). Així
mateix, els estudiants més satisfets amb el funcionament dels seminaris són també els que
millor valoren el nou mètode d’aprenentatge (amb un valor V de Cramer de 0,389).
100
100
11
20
53
90
7
90
79
27
29
13
61
65
67
80
80
78
70
70
50
68
60
60
50
50
Valoració experiènci
Valoració mètode
36
40
40
molt bona
30
24
20
14
10
20
no gaire bona
molt bo
31
30
bona
bo
23
13
no gaire bo
10
9
0
gens bona
7
gens bo
nt
bo
a
st
c
ns
t
ol
m
ba
po
ge
ire
ga
bo
o
tb
ol
m
bo
no
ns
ge
0
Satisfacció amb els seminaris
Valoració mètode aprenentatge
També s’observa relació entre la informació inicial rebuda sobre el funcionament del nou
mètode o el coneixement previ que se’n té i el grau de satisfacció (amb valors V de Cramer de
0,188 i 0,166, respectivament).
3
El valor de la V de Cramer mostra la intensitat de la relació entre variables en una escala de 0 a 1.
18
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
100
100
11
15
24
90
43
90
22
54
80
60
16
27
45
70
46
68
67
36
23
80
45
70
9
60
50
26
25
50
Satisfacció agregada
40
Satisfacció agregada
40
molt bona
30
31
38
20
bona
27
no gaire bona
0
bona
24
20
10
molt bona
35
30
29
no gaire bona
10
gens bona
gens bona
0
t
ol
m
t
an
st
ba
c
po
ns
ge
s
t
ol
m
t
an
st
ba
c
po
n
ge
Informació inicial
Coneixement del nou mètode
De la mateixa manera que la percepció que els materials de treball de l’assignatura són
adequats, o que hi ha possibilitats de participar tant a l’aula com als seminaris, fa, en tots tres
casos, que n’augmenti el grau de satisfacció (amb valors V de Cramer de 0,278, 0,233 i 0,426,
respectivament).
100
21
14
30
100
6
20
39
42
80
35
80
32
14
90
52
90
80
79
70
70
49
44
60
60
40
50
50
51
Satisfacció agregada
40
35
40
42
molt bona
30
molt bona
bona
30
20
23
bona
20
no gaire bona
10
0
m
t
ol
a
t
an
st
ba
c
po
ns
ge
d
ga
ve
e
pr
m
se
nt
vi
so
na
gu
al
gens bona
Docent fomenta la participació
Materials treball autònom adients
19
no gaire bona
gens bona
ai
m
6
0
16
10
19
Satisfacció agregada
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
100
24
29
90
7
44
55
80
70
76
42
60
49
50
Satisfacció agregada
40
molt
32
30
bastant
26
20
poc
10
7
0
5
gens
ol
m
t
t
an
st
ba
c
po
ns
ge
Seminaris han permès participar
2.3.2. A partir de les respostes dels docents
Entre els docents, el grau de satisfacció vers l’experiència depèn de com es valora el nou
mètode (amb un valor V de Cramer de 0,689), i aquest es valora millor quan es declara estar
satisfet amb el funcionament dels seminaris (amb un valor V de Cramer de 0,679).
100
50
100
89
100
100
100
90
33
11
100
90
89
80
80
70
70
60
33
60
50
50
50
Valoració experiènci
40
Valoració del mètode
40
30
molt bona
bona
30
20
bona
no gaire bona
10
33
20
11
gens bona
0
no gaire bona
10
a
on
tb
ol
m
t
ol
m
t
an
st
ba
Valoració global del mètode
c
po
ns
ge
na
bo
na
bo
ire
ga
na
bo
no
ns
ge
gens bona
0
Satisfacció amb els seminaris
20
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
2.5. Conclusions sobre el grau de satisfacció
2.5.1. Grau de satisfacció dels estudiants
•
Pel que fa a l’avaluació docent AVALDO, en general, la satisfacció dels estudiants per
titulacions és força elevada, amb un valor de 7,4 de mitjana en aquest darrer curs,
solament inferior en el cas de Publicitat i Relacions Públiques. L’evolució de la
satisfacció per titulacions, al llarg dels cursos, presenta lleus variacions que en general
apunten cap a una tendència més aviat positiva.
•
D’altra banda, a l’avaluació docent AVALDO la valoració dels materials presenta
també valors elevats, amb un 7,5 de mitjana, que superen les titulacions d’Humanitats i
de Traducció i Interpretació, ambdues amb un 8,1 sobre 10. I l’evolució de la valoració
al llarg del període en general tendeix a millorar tot i que aquest darrer curs es
produeix un descens en la valoració dels estudiants d’Economia i ADE.
•
D’acord amb l’enquesta utilitzada per a la prova pilot, prop del 70% dels estudiants
valoren l’experiència com a gens o no gaire bona; però si el que se’ls demana és la
satisfacció vers el mètode d’aprenentatge Bolonya, les valoracions negatives
disminueixen una mica i el nombre d’estudiants que el consideren gens o no gaire bo
són prop del 60%. Sembla que els nivells de satisfacció són, si fa no fa, els del
trimestre anterior, amb una millora notable en la satisfacció dels estudiants
d’Economia i ADE.
•
Si prenem l’índex agregat de satisfacció, la proporció de valoracions negatives
d’estudiants que es mostren gens satisfets se situa, en funció de la titulació, entre el
39% i el 27% (el primer trimestre eren entre un 50 i un 28%).
2.5.2. Grau de satisfacció dels docents
•
La valoració de l’experiència en la implantació del nou mètode és bona en la majoria
dels casos, i si es demana la valoració en relació amb el mètode, els resultats són
encara més positius. Destaca la millora en la satisfacció a la titulació de Publicitat i
Relacions Públiques, respecte a la del trimestre passat.
•
Prenent l’índex agregat de satisfacció construït a partir de la satisfacció vers
l’experiència, el mètode, els seminaris i la possibilitat de triar impartir una altra vegada
una assignatura del nou mètode, la valoració majoritària és prou positiva. Destaca el
cas de Publicitat i Relacions Públiques, en què tots els docents en fan una valoració
bona o molt bona.
21
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
2.5.3. Elements que poden incidir en el grau de satisfacció
•
Hi ha una relació significativa entre la valoració del mètode d’aprenentatge i la
valoració de l’experiència, així com entre la satisfacció amb els seminaris i la
valoració del mètode d’aprenentatge. Els estudiants que valoren millor el nou mètode
d’aprenentatge són també els que s’expressen més satisfets amb l’experiència de cursar
una assignatura que experimenta Bolonya, i els estudiants més satisfets amb el
funcionament dels seminaris són els que millor valoren el nou mètode d’aprenentatge.
•
També s’observa una relació positiva entre el grau de satisfacció i la informació
rebuda sobre el funcionament del nou mètode o el coneixement previ que se’n té.
•
La percepció d’una major possibilitat de participació, tant a l’aula com als seminaris, i
la percepció que els materials de l’assignatura són adequats, també són elements que
fan augmentar el grau de satisfacció dels estudiants.
•
Entre els docents, el grau de satisfacció vers l’experiència depèn de com es valora el
nou mètode, i aquest es valora millor quan es declara estar satisfet amb el
funcionament dels seminaris.
22
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
3. Procés d’ensenyament i aprenentatge
El procés d’ensenyament i aprenentatge desenvolupat a les diferents assignatures s’ha
analitzat a partir del qüestionari d’opinió adreçat als estudiants i als docents.
Integra tres apartats: el primer, de caire descriptiu, detalla les característiques del procés a les
diverses titulacions, des de la perspectiva dels estudiants i dels docents, tant a dins de l’aula
com fora de l’aula; el segon apartat, més analític, estableix aquells elements que presenten una
major incidència en el mateix procés, des de la perspectiva d’estudiants i docents, a partir del
creuament de variables pertinents en el procés d’ensenyament i aprenentatge i la detecció de
relacions significatives entre elles; i finalment, el darrer apartat recull les conclusions
obtingudes.
3.1. Característiques del procés d’ensenyament i aprenentatge
a. Valoració del Pla Docent
En relació amb el Pla Docent i la valoració que se’n fa com a eina útil d’orientació per al
desenvolupament de l’assignatura, les divergències d’opinió per a cada titulació i entre elles
són notables. Entre els docents, els qui el valoren menys útil són els d’Economia i ADE.
Sorprèn que al primer trimestre tots els docents d’aquesta titulació el van valorar bastant o
molt útil,4 i la millor valoració és la dels docents de Publicitat i Relacions Públiques, que ha
millorat respecte al trimestre anterior. Entre els estudiants, els qui el consideren menys útil són
els de Publicitat i Relacions Públiques. Per a la resta de titulacions les valoracions es
mantenen si fa no fa com el trimestre passat, i prop del 45% dels estudiants consideren que el
Pla Docent els ha estat bastant o molt útil per orientar-se.
100
25
50
33
100
20
90
90
Pla docent orienta
70
33
50
50
molt
37
38
38
40
40
20
30
36
60
Pla docent orienta
50
33
molt
20
poc
10
0
25
20
poc
gens
10
8
7
7
no l'he rebut
ia
m
no
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
ad
P
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
um
D
H
iA
ia
om
on
Ec
o
Ec
gens
14
bastant
r
rp
te
In
ó
ci
uc
ad
P
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
D
um
H
iA
0
31
30
bastant
10
a
et
Estudiants per titulació
Docents per titulació
4
8
44
40
50
60
20
28
80
80
70
41
37
Tot i que cal tenir en compte que les assignatures avaluades no són les mateixes per a tots dos trimestres.
23
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
b. Avaluació continuada
Pel que fa a l’avaluació continuada, la majoria de docents manifesten que sovint o sempre
utilitzen aquest tipus d’avaluació a les seves assignatures, en menor mesura els d’Economia i
ADE, i els estudiants ho confirmen.
100
50
50
33
100
60
90
90
80
80
70
15
65
17
32
30
42
70
67
60
50
50
47
60
50
50
Avaluació contínua
40
40
40
30
Avaluació contínua
50
sempre
20
sempre
31
25
30
sovint
20
15
sovint
10
10
0
alguna vegada
11
6
0
alguna vegada
8
mai
ia
a
et
pr
pr
E
er
nt
iI
P
R
D
E
D
iA
ts
ita
an
om
ti
iA
r
te
In
ó
ci
uc
ad
P
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
um
H
on
Ec
ita
ió
cc
lic
u
ad
Tr
b
Pu
ia
ts
it a
m
an
um
H
o
on
Ec
e
Estudiants per titulació
Docents per titulació
c. Ús de l’Aula Global
L’ús de l’Aula Global declarat pels docents presenta notables diferències entre titulacions. Tot
i així, més del 70% dels estudiants diuen que l’assignatura els ha dut a utilitzar-la bastant o
molt.
100
100
25
50
67
60
47
90
90
80
80
70
50
45
70
25
60
60
Ús de l'aula global
50
25
50
40
30
50
Ús de l'aula global
33
molt
30
bastant
20
poc
10
0
molt
18
19
bastant
14
8
14
13
7
10
poc
gens
a
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
ad
Tr
P
R
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
it a
an
E
um
D
H
iA
ia
om
on
Ec
t
re
rp
te
In
ó
ci
uc
ad
P
Tr
R
ti
it a
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
D
um
H
iA
ia
om
on
Ec
gens
0
17
23
25
10
36
22
40
40
20
56
Docents per titulació
Estudiants per titulació
24
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
d. Crèdits
La sensació que els crèdits s’ajusten al temps emprat d’estudi és molt superior entre els
docents que entre els estudiants. Tot i les variacions entre titulacions, la diferència més
destacable és la que trobem entre l’opinió d’uns i altres. La proporció d’estudiants que
expressa poc o gens ajust arriba fins al 60% entre els estudiants de Publicitat i Relacions
Públiques, i a la resta de titulacions està prop del 50%.
100
100
25
50
67
90
90
32
11
13
28
42
70
50
60
60
50
50
50
Ajust temps crèdits
40
30
20
14
40
80
80
70
8
80
33
30
10
0
poc
poc
20
bastant
20
13
8
gens
Tr
ta
re
rp
te
In
P
iR
E
D
iA
ts
ó
t
ita
ita
an
ia
ci
uc
ad
um
ic
bl
Pu
H
om
on
Ec
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
ad
P
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
um
D
H
iA
ia
om
on
Ec
Docents per titulació
bastant
33
20
25
molt
38
40
molt
10
0
Ajust temps crèdits
28
34
39
Estudiants per titulació
e. L’assoliment de les competències
Entre els docents, en general es valora que les competències s’han assolit bastant o molt. De
tota manera, un 25% dels d’Economia i ADE i el 50% dels d’Humanitats consideren que
s’han assolit poc. La percepció de l’assoliment competencial entre els estudiants generalment
és menor; però prop del 60% dels estudiants, el 40% entre els de Publicitat i Relacions
Públiques, considera que les han assolit bastant o molt.
100
75
50
33
100
20
10
90
90
51
52
80
80
80
70
70
67
60
60
50
50
Assoliment competènc
50
50
Assoliment competènc
40
30
20
39
55
40
35
30
molt
25
34
molt
32
bastant
20
bastant
10
poc
10
poc
0
0
6
6
11
10
gens
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
P
ad
R
ti
ita
ts
ita
an
E
D
iA
ia
t
re
rp
te
In
ó
ci
uc
ad
P
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
s
t
ita
an
E
D
um
H
iA
ia
om
on
Ec
Tr
um
om
on
ic
bl
Pu
H
Ec
a
e
Docents per titulació
Estudiants per titulació
25
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
f. Introducció d’activitats i materials nous
Pel que fa a la introducció d’activitats i materials nous, sembla que els docents opten amb més
freqüència per la creació de nous materials. S’observen força diferències entre titulacions,
especialment en relació amb la introducció d’activitats noves.
100
25
50
100
100
60
50
50
33
40
90
90
80
80
70
75
70
60
60
50
50
50
40
40
25
50
sempre
30
30
sovint
33
alguna vegada
sovint
25
20
20
20
alguna vegada
10
10
mai
0
mai
0
Materials nous
40
Activitats noves
40
33
om
on
du
cc
ió
ia
iI
e
nt
P
D
iA
R
ts
ita
m
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
ad
P
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
um
D
H
iA
ia
Ec
a
Tr
no
ti
ita
ic
bl
Pu
an
um
H
o
Ec
re
e
rp
E
Docents per titulació
Docents per titulació
g. Freqüència d’activitats i d’activitats adequades
La freqüència amb què es desenvolupen activitats varia entre titulacions, però en general la
proporció d’estudiants que sovint o sempre les considera adequades, amb independència de la
periodicitat, oscil·la entre el 40 i el 50% en totes elles.
100
100
6
90
90
33
80
80
70
70
60
60
50
50
75
50
67
50
Freqüència activitat
40
30
20
100
33
25
10
0
42
33
13
36
42
50
Activitats adequades
34
39
40
sempre
setmanal
30
sovint
quinzenal
20
10
mensual
23
22
alguna vegada
13
11
mai
0
ts
ita
iA
e
pr
er
E
D
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
ad
P
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
D
um
H
iA
ia
om
on
Ec
an
um
ia
om
nt
iI
ó
ci
uc
ad
P
R
Tr
ti
i ta
ic
bl
Pu
H
on
Ec
Docents per titulació
Estudiants per titulació
26
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
h. Adequació dels materials
Tot i les diferències entre titulacions, la majoria d’estudiants considera que els materials són
bastant o molt adients.
100
10
90
15
47
16
57
45
80
49
70
60
Adequació materials
50
39
molt
40
30
30
29
30
bastant
20
poc
10
0
14
10
gens
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
P
ad
R
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
iA
ts
it a
an
ia
om
on
um
H
Ec
D
E
Estudiants per titulació
i. Assistència a tutories (presencials o per correu electrònic)
Per titulacions, s’observen diferències notables en el nivell d’assistència a tutories, tant en la
percepció dels docents com en el que expressen els estudiants. A més, una part molt important
dels estudiants, més del 40% i fins a un 65% a Economia i ADE, no ha assistit a cap tutoria.
100
25
100
100
100
40
90
90
80
80
70
10
7
15
23
70
25
60
60
60
8
11
33
11
65
6
18
32
Assistència tutories
21
més de 8
50
50
50
40
Assistència tutories
40
44
42
de 5 a 7
43
30
30
molt
20
bastant
10
0
3o4
20
1o2
10
cap
0
poc
c
uc
ad
ió
ti
P
D
e
ta
re
E
rp
te
In
R
ts
iA
pr
er
nt
27
ita
ita
an
ia
iI
P
R
E
Estudiants per titulació
Tr
um
ti
D
iA
ts
ió
cc
om
u
ad
ic
bl
Pu
H
on
Ec
Tr
ita
ita
lic
an
um
ia
m
no
b
Pu
H
o
Ec
Docents per titulació
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
j. Coordinació entre els docents a l’assignatura
La sensació que hi ha hagut coordinació entre els diversos docents d’una mateixa assignatura
és diferent entre els docents i els estudiants. En general, l’opinió dels estudiants no presenta
grans variacions i prop del 65% pensa que els docents s’han coordinat bastant o molt.
100
100
100
50
100
80
90
90
80
80
70
70
60
60
50
50
7
12
12
57
50
54
Coordinació docents
50
Coordinació docents
40
6
59
40
30
20
20
10
0
sempre
30
sovint
20
molt
22
30
25
bastant
poc
16
10
alguna vegada
21
14
10
0
gens
ia
m
no
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
ad
P
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
um
H
o
Ec
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
ad
P
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
D
iA
Docents per titulació
Estudiants per titulació
k. Coordinació entre les activitats desenvolupades en gran grup i les dels seminaris
Novament, la sensació que hi ha hagut coordinació entre les diverses activitats d’una
assignatura és diferent entre docents i estudiants. En general, l’opinió dels estudiants no
presenta grans variacions i prop del 65% pensa que les activitats s’han coordinat bastant o
molt.
100
75
100
33
100
60
90
90
80
80
70
70
67
60
8
14
22
53
52
49
47
60
Coordinació activita
50
50
Coordinació activita
40
molt
40
20
30
20
17
30
sempre
28
24
27
24
20
25
20
sovint
10
0
10
alguna vegada
0
bastant
poc
11
11
7
7
gens
iA
D
E
t
re
rp
te
In
ó
ci
uc
ad
P
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
ia
ts
ita
an
no
om
on
um
H
Ec
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
ad
P
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
um
D
H
iA
ia
m
o
Ec
a
Estudiants per titulació
Docents per titulació
28
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
l. Freqüència en les activitats desenvolupades als seminaris
Els mètodes d’ensenyament i aprenentatge emprats als seminaris i la freqüència amb què es
desenvolupen també presenten importants diferències entre el que expressen els docents i la
percepció que en tenen els estudiants.
Les activitats que destaca un major percentatge d’estudiants com activitats freqüents dels
seminaris són l’exposició de la lliçó per part del docent (71,82%), i el desenvolupament
d’exercicis pràctics (71,36%). Entre els docents, la majoria destaca la resposta de preguntes a
classe com activitat més freqüent (92,86%).
Per titulacions, el 69,6% dels estudiants d’Economia i ADE destaquen com a activitat més
habitual l’exposició de la lliçó per part del professor, mentre que els docents apunten el treball
en grup i la resposta de preguntes a classe com a activitats freqüents. A Humanitats, un
85,33% dels estudiants destaquen la realització d’exercicis pràctics als seminaris, mentre que
els docents apunten com a habituals l’exposició de la lliçó, els exercicis pràctics i la resposta
de preguntes als seminaris. La majoria d’estudiants de Publicitat i Relacions Públiques
(59,37%) destaca l’exposició de la lliçó per part del docent i la presentació de treballs a classe,
com a activitats freqüents, i tots els docents senyalen la resposta de preguntes a classe com
una activitat habitual. A Traducció i Interpretació el 80,8% dels estudiants apunten la
realització d’exercicis pràctics als seminaris, i entre els docents, la majoria senyala els
exercicis pràctics i la resposta de preguntes com a activitats freqüents als seminaris.
% d'estudiants que declaren fer l'activitat “sovint” i/o “sempre”, als seminaris
Exposició de la lliçó
Debats
Treball en grup
Exercicis pràctics
Presentacions
Preguntes
Altres dinàmiques
Economia i
ADE
69,6
37,88
67,4
66,52
52,42
53,74
22,9
Humanitats
82,67
29,33
57,33
85,33
61,33
58,67
22,67
Traducció i
Publicitat i RP Interpretació
72,73
59,37
31,25
30,3
50
40,4
43,75
80,8
51,51
59,37
43,75
56,56
9,37
11,11
Total
71,82
34,18
58,2
71,36
54,27
54,5
19,17
% de docents que proposen fer l'activitat “sovint” i/o “sempre”, als seminaris
Exposició de la lliçó
Debats
Treball en grup
Exercicis pràctics
Presentacions
Preguntes
Altres dinàmiques
Economia i
ADE
25
75
100
75
75
100
50
Humanitats
100
50
0
100
0
100
0
29
Traducció i
Publicitat i RP Interpretació
66,7
0
66,7
20
66,7
20
66,7
80
66,7
0
100
80
66,7
20
Total
35,71
50
50
78,57
35,71
92,86
35,71
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
En general notem que no hi ha massa correspondència entre la percepció que tenen els
estudiants d’allò que fan al seminari i la percepció que en tenen els docents. Destaca
especialment l’activitat de l’explicació de la lliçó per part del professor, ja que pràcticament el
72% dels estudiants declaren que sovint o sempre el professor els explica la lliçó als
seminaris, mentre que contràriament, només el 35,71% dels docents assumeixen que ho fan
amb freqüència –xifra que no deixa de sorprendre.
Així mateix, mentre que el 93% dels docents consideren que als seminaris sovint o sempre hi
ha intercanvi de preguntes, el percentatge d’estudiants que així ho creuen es queda en el
54,5%.
Tanmateix, en l’aspecte que hi ha més coincidència entre docents i estudiants és en la
realització d’exercicis pràctics: al voltant del 70% d’ambdues parts creuen que sovint o
sempre es posa en pràctica aquesta activitat a l’aula.
L’anàlisi d’aquestes dades ens porta a valorar que el nou espai de seminari, de moment, no
introdueix massa canvis en l’acció docent, ja que sembla ser que es repeteixen aquelles
activitats que se solien fer a les antigues classes pràctiques del sistema tradicional: l’explicació
de la lliçó i la realització d’exercicis pràctics. Per tant, es mantenen els hàbits docents de
l’antiga classe pràctica, traspassant-los al nou espai de seminari.
i. Interacció entre docents i estudiants, als seminaris
Pel que fa a les possibilitats de participació i d’interacció entre docents i estudiants que
ofereixen els seminaris, entre un 30 i un 40% dels estudiants comenten que la interacció amb
el docent ha estat poca o nul·la.
100
50
50
33
100
60
90
90
80
80
70
70
33
60
50
44
14
28
44
42
Interacció seminaris
50
50
Interacció seminaris
40
40
40
30
23
60
50
50
22
33
30
molt
20
20
molt
28
24
bastant
24
24
bastant
poc
10
10
0
poc
14
10
0
6
ic
ó
ci
ti
P
ta
re
rp
te
In
R
E
D
30
ita
iA
ts
ita
an
e
Estudiants per titulació
uc
ad
Tr
bl
um
ia
om
on
Pu
H
Ec
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
ad
P
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
D
um
H
iA
ia
om
on
Ec
Docents per titulació
gens
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
j. Freqüència en les activitats desenvolupades fora de l’aula
En relació amb les diverses activitats que es realitzen fora de l’aula, trobem força acord en les
percepcions i valoracions d’estudiants i docents. L’activitat que un major percentatge
d’estudiants destaca (76,7%) com activitat desenvolupada sovint o sempre fora de l’aula és la
realització d’exercicis pràctics. També la majoria de docents, gairebé tots, apunten la
freqüència d’aquesta mateixa activitat.
Per titulacions, exceptuant el cas de Publicitat i Relacions Públiques, en què l’activitat fora de
l’aula que més estudiants senyalen com a habitual (65,62%) és el treball en grup, per a la resta
de titulacions la majoria dels estudiants senyala que sovint o sempre fa exercicis pràctics fora
de l’aula.
% d'estudiants que declaren fer aquestes activitats fora de l’aula,
“sovint” i/o “sempre”
Economia i
Traducció i
ADE
Humanitats Publicitat i RP Interpretació Total
39,65
28
53,12
21,21
Passar apunts a net
34,41
68,28
58,67
38,38
Treballar en grup
65,62
59,58
59,37
Fer exercicis pràctics
70,92
89,33
86,87
76,9
63,88
68
56,25
51,51
Cercar fonts d'informació
61,2
% de docents que proposen fer aquestes activitats fora de l’aula,
“sovint” i/o “sempre”
Economia i
Traducció i
ADE
Humanitats Publicitat i RP Interpretació
25
0
0
0
Passar apunts a net
50
40
Treballar en grup
75
100
Fer exercicis pràctics
75
100
100
100
25
40
Cercar fonts d'informació
100
100
Total
7,14
64,28
92,86
57,14
3.2. Elements que poden incidir en el procés d’ensenyament i aprenentatge
A continuació es presenten aquelles variables que, associades, han demostrat tenir una
significació entre elles. Tanmateix, però, únicament s’han inclòs aquelles relacions de
variables que presenten valors significatius, de manera que així com entre els estudiants les
relacions de variables que han esdevingut significatives han estat més nombroses, entre els
docents només s’han pogut establir relacions significatives en dos casos, ja que la mida de la
mostra ho ha dificultat.
31
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
3.2.1. A partir de les respostes dels estudiants
a. Avaluació contínua / Assoliment de competències / Progrés en l’aprenentatge
Sembla que la realització d’exercicis i proves d’avaluació continuada al llarg del trimestre
facilita i genera una major percepció de l’assoliment de les competències i dels progressos
d’aprenentatge entre els estudiants (amb valors V de Cramer de 0,142 i 0,252,
respectivament).
100
41
100
10
45
56
90
90
59
80
80
70
70
60
60
6
9
22
34
24
41
47
55
55
45
45
50
50
Assoliment competènc
40
40
molt
32
30
sempre
30
28
25
bastant
sovint
20
20
poc
10
Progrés aprenentatge
45
8
0
8
gens
alguna vegada
15
10
14
8
0
7
mai
e
pr
t
ga
da
ga
ve
ve
e
pr
na
in
m
se
v
so
ai
gu
al
m
m
se
t
na
gu
ai
n
vi
so
al
m
da
Avaluació contínua
Avaluació contínua
b. Mida del grup / Progrés en l’aprenentatge
El nombre d’estudiants per grup també presenta relació amb la percepció que poden tenir els
estudiants respecte al seu progrés en l’aprenentatge (amb un valor V de Cramer de 0,173).
100
22
7
18
90
30
80
43
56
70
51
60
50
Progrés aprenentatge
40
28
sempre
30
sovint
20
22
alguna vegada
10
13
11
mai
0
an
gr
up
gr
up
gr
à
itj
up
gr
m
ït
du
re
Mida del grup
32
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
c. Activitats fora de l’aula / Ajust entre temps i crèdits / Materials de treball
S’observa relació entre la percepció en l’adequació i l’ajust de les activitats proposades fora
de l’aula i la sensació que el temps invertit per superar l’assignatura s’ajusta als seus crèdits
(amb un valor V de Cramer de 0,247). És a dir, sembla ser que quan hi ha una bona
consideració de les activitats que se’ls ha proposat de fer fora de l’aula, també hi ha una gran
sensació que el temps que han dedicat a l’assignatura s’ajusta als crèdits que té.
Alhora, una major valoració de les activitats sembla clarament relacionada amb la major
valoració dels materials per al treball fora de l’aula (amb un valor V de Cramer de 0,301).
100
8
90
19
100
6
14
52
32
60
70
44
63
47
60
46
44
50
Ajust temps crèdits
40
40
37
molt
26
20
bastant
20
molt
5
bastant
26
18
poc
16
0
Materials de treball
30
29
30
10
44
53
80
50
40
17
26
90
33
80
70
30
poc
10
11
gens
5
0
gens
a
d
ga
ve
e
pr
m
se
n
gu
ai
nt
vi
so
al
m
a
da
ga
ve
e
pr
m
se
nt
vi
so
na
gu
al
ai
m
Activitats fora aula ajustades
Activitats fora aula ajustades
d. Seminaris: participació/ debats, treball en grup, exercicis pràctics, presentacions,
preguntes, altres
Relacionant la participació dels estudiants al seminari amb el tipus d’activitats que s’hi fan,
veiem que la sensació dels estudiants de poder-hi participar es troba relacionada amb el tipus
d’activitats que s’hi desenvolupen i la seva freqüència. Així doncs, la sensació d’interacció
amb el docent i la possibilitat de participar de manera activa als seminaris és major quan hi ha
una freqüència elevada en el desenvolupament de debats, preguntes a classe, i altres
dinàmiques (amb valors V de Cramer de 0,258, 0,281 i 0,194, respectivament).
Alhora, la sensació que els seminaris ofereixen possibilitats de participació i interacció amb el
docent es troba relacionada amb la satisfacció que poden mostrar els estudiants vers els
seminaris (amb un valor V de Cramer de 0,426).
33
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
100
90
80
100
16
17
12
90
84
8
8
56
27
33
37
41
11
39
46
80
70
70
60
37
Debats als seminaris
Preguntes seminaris
40
42
36
sempre
30
sovint
sovint
26
20
alguna vegada
10
0
16
16
10
11
t
ol
t
an
t
100
7
90
m
st
ba
t
c
po
ol
an
st
c
ns
ns
ge
m
ba
po
ge
100
17
mai
Seminaris han permès participació
Seminaris han permès participació
12
alguna vegada
6
0
mai
28
sempre
36
30
20
41
50
35
40
48
60
50
24
24
7
29
90
44
55
43
80
70
80
51
70
72
76
53
42
60
60
50
44
40
49
50
Altres dinàmiques
Satisfacció seminari
40
32
sempre
30
molt
30
30
sovint
20
16
10
alguna vegada
poc
10
7
0
mai
0
bastant
26
20
5
gens
m
t
ol
t
nt
an
st
c
ns
ba
po
ge
a
st
c
ns
t
ol
m
ba
po
ge
Seminaris han permès participar
Seminaris han permès participació
3.2.2. A partir de les respostes dels docents
Tal com es comentava a la introducció de l’apartat, la reduïda mostra de la participació dels
docents a l’enquesta ha dificultat poder establir més relacions significatives entre variables.
Les que sí que han esdevingut significatives són les següents:
a. Projecte d’innovació/ Introducció de materials nous
Aquells docents que han realitzat algun projecte d’innovació a la seva assignatura en algun
moment són també els que acostumen a elaborar materials nous amb més freqüència (amb un
valor V de Cramer de 0,762).
34
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
100
75
60
90
80
70
60
50
Materials nous
40
20
sempre
30
sovint
25
20
20
alguna vegada
10
mai
0
no
si
Projecte d'innovació
b. Interacció als seminaris/ Satisfacció amb els seminaris
La sensació que als seminaris s’ha creat una bona interacció amb els estudiants està
relacionada amb la satisfacció dels docents vers els seminaris (amb un valor V de Cramer de
0,726).
100
25
100
25
90
80
70
75
50
60
50
Satisfacció seminari
40
molt
30
25
20
bastant
poc
10
0
gens
poc
bastant
molt
Interacció als seminaris
3.3. Les opinions expressades per alguns estudiants
A continuació s’ofereix un recull d’aquells comentaris dels estudiants extrets de l’apartat
“Observacions” de l’enquesta i que poden resultar més significatius. En una primera part
s’agrupen les observacions dels qui mostren opinions satisfactòries amb l’experiència viscuda
a l’assignatura i que justifiquen el perquè tornarien a escollir el mètode Bolonya. En una
segona part s’exposen les opinions més contràries a l’experiència i al mètode.
35
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
Els comentaris dels qui ho valoren més positivament es poden agrupar entorn als quatre eixos
següents:
1.
L’autoorganització i l’autoplanificació en la distribució del seu propi temps
d’estudi
- “... Los horarios son mucho mejores y te dan margen de organizarte cómo te quieres
distribuir el tiempo”.
2.
Un aprenentatge més actiu, per tal de fomentar que l’estudiant busqui,
s’interessi, hagi de completar, etc.
- “... Además tus apuntes se adaptan mucho más a ti ya que te has tenido que mover para
conseguirlos y los redactas a tu forma. No te lo dan todo tan masticado”.
- “... Crec que el pla de Bolonya és interessant ja que ajuda a l’autoaprenentatge de l’alumne.
L’estudiant s’espavila, busca, s’interessa..., i tot això fa que s’enriqueixi enormement”.
- “... Creo que se aprende más y que el estudiante se involucra mucho más en la asignatura”.
3. Els seminaris permeten que l’estudiant participi més, resolgui dubtes, faci més
preguntes, augmenti el diàleg amb el professor, faci exposicions, etc.
- “... Además el hecho de que los seminarios sean de grupos tan reducidos da la oportunidad
de participar y tener un diálogo con el profesor que de otro modo no se tiene. Creo que estos
dos puntos de Bolonia son los que lo hacen un método que se debería implantar.
Después de tener estos horarios y esta cercanía con los profesores se hace duro no tener este
plan en el tercer trimestre".
- “... Considero que el mètode ensenya l’alumne a desenvolupar-se, molt més que classes
exclusivament magistrals”.
- “... Una de les poques coses que trobo que ens van bé són les exposicions davant de petits
grups (seminaris), ja que aquesta és una cosa amb la qual ens trobarem i que el sistema
‘tradicional’ preveia menys”.
- “... El treball en seminaris és molt interessant i més complet”.
- “... Una cosa molt positiva del mètode Bolonya són els seminaris, en els quals pots fer
preguntes més individuals i resoldre dubtes, entre altres coses".
4. Seguiment del curs més continuat
- “... L’obligació de fer uns exercicis pràctics cada setmana va força bé ja que ‘t’obliga’ a
portar l’assignatura més al dia”.
36
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
- “... Me gusta el sistema Bolonia. Fomenta mucho el autoaprendizaje a la vez que mantiene
las lecturas semanales de los profesores -que son mucho más precisas, concisas y directas-, y
las horas de los seminarios”.
-“... El més positiu del sistema Bolonya és fer un seguiment al llarg del trimestre a base de
pràctiques i tests”.
- “... El mètode Bolonya està bé perquè implica totalment l’alumne amb l’assignatura, ja que
es fa un seguiment continuat”.
D’altra banda, a continuació es recullen alguns comentaris que, tot i ser bàsicament positius,
plantegen alguns matisos:
-“... Si el professor ens dóna els materials necessaris i s’adequa també a aquest mètode,
sembla que ha de ser bastant bo, ja que la gran exigència que implica Bolonya fa que l’esforç
augmenti en gran quantitat i, en conseqüència, l’aprenentatge. No obstant això, encara li falten
moltes millores”.
- “... He après més durant aquest curs que l’anterior, que no era de Bolonya; però no m’agrada
que el fet que hi hagi menys temps teòric eviti que el professor pugui explicar tot el temari”.
- “... No em sembla del tot malament el mètode Bolonya, sempre que es facilitin i es pautin
detalladament les lectures que s’han de seguir”.
Seguidament es recullen aquells comentaris que manifesten opinions més contràries a
l’experiència. Principalment vénen motivades per:
1. Sensació de manca d’hores de teoria
- “... L’aprenentatge es fa molt més difícil degut a la manca d’hores de teoria, el que
impossibilita el bon funcionament de les pràctiques i el consegüent desinterès per
l’assignatura”.
- “... De vegades els professors mateixos no han sabut donar tota la teoria en tan poques
hores”.
- “... El hecho de que te quiten horas de clase implica pérdida de mucha información y no
entender muchas cosas del temario ya que no siempre se pueden solucionar todas las dudas
durante los seminarios. Con una buena preparación y organización de la clase de teoría creo
que se puede avanzar mucho. No obstante, en muchas ocasiones, las dos horas se quedan en
una hora y media, sumadas a las muchas interrupciones por parte de los alumnos -creo que se
debería dejar más claro que las clases para comentarios son las de los seminarios”.
37
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
- “... S’han reduït massa les hores d’explicació de teoria, i per tant, en moltes assignatures
arribem perduts a l’examen, sense saber si el que hem après pel nostre compte és correcte o
no”.
- “... La materia es dada exageradamente rápida, lo que dificulta su aprendizaje”.
- “... La retallada d’hores lectives dificulta molt el procés d’aprenentatge. Els conceptes són
molts i no s’agafen sempre a la primera; i el mètode empitjora”.
-“... Les hores a classe són molt poques i, per tant, no dóna temps a donar tota la matèria”.
2. Difícil seguiment del ritme / Manca de coordinació de treball fora de l’aula de
l’estudiant entre les diferents assignatures
- “... Els alumnes, en general, no podem assolir tants coneixements en tant poc temps i amb
tant poc contacte amb el professor. De manera que, si a això li sumem els deures, no tenim
temps gairebé ni d’estudiar. És molt difícil seguir el ritme”.
- “... Per una part, penso que el mètode és força efectiu per fomentar la capacitat
d’autoaprenentatge, però penso que a primer de carrera és bastant complicat assumir aquest
mètode, perquè són matèries noves, que necessites dedicar-li força temps i tenir un professor
que t’assessori. Sobretot penso que falten més pràctiques per aclarir dubtes”.
-“... Perdo molt de temps intentant entendre certes coses que una bona explicació a classe
solucionaria en un moment”.
-“... Comporta molta més feina fora de l’aula, i no sempre queden els conceptes igual de clars
que quan els explica un professor”.
-“... No creo que sea compatible con el sistema trimestral de la Pompeu Fabra: tenemos muy
poco tiempo y demasiado trabajo. En si es un desgaste y una presión continua del estudiante”.
-“... El fet de posar treballs per omplir aquestes suposades hores no acaba de tenir massa
sentit, ja que a causa del poc temps per fer els treballs (de tants que n’hi ha) no podem
aprofundir en el tema i s’acaben fent ràpidament a causa del termini d’entrega; però alhora el
fet d’haver d’entregar tants treballs no només d’una assignatura, sinó de tot el conjunt, fa que
tampoc tinguem temps d’aprofundir o interessar-nos en les assignatures que ens donen; en
resum, de disfrutar-les”.
-“... S’acumula el treball de totes les assignatures per a les mateixes setmanes, a vegades n’hi
ha massa de cop”.
- “... La lectura de material s’hauria de coordinar entre les assignatures, perquè a vegades no
es pot fer tot; és materialment impossible llegir tot el material cada setmana de totes les
assignatures si no es prioritza, i això no ho haurien de fer els alumnes, sinó establir criteris
entre els departaments”.
- “... Falta coordinació entre els professors a l’hora de manar feina”.
38
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
-“... M’agrada, però el volum de feina és molt elevat. Quasi només vius per a això. Però jo
aprenc molt més així que no pas amb semestres, on hi ha teoria durant 4 o5 mesos i després
fas un examen. Aquest treball setmanal em sembla didàcticament bo.
Potser es demanen massa exercicis autònoms, ja que hi ha poc temps per realitzar-los, si tenim
en compte que no només és aquesta assignatura que demana molta dedicació fora de classe”.
3.3. Altres observacions a considerar
- Hi ha assignatures més fàcils que altres per aplicar el mètode
- “... Considero que hi ha assignatures amb les quals el mètode Bolonya pot ser una alternativa
eficient. Seria el cas d’assignatures més aviat teòriques on aquest mètode d’autoaprenentatge a
través de llibres resulta compatible i enriquidor. Ara bé, en assignatures més pràctiques (com
és el cas d’Economia) considero que el pla Bolonya no és adequat. Aplicar la teoria explicada
a classe a la resolució de problemes pràctics per a l’alumne resulta molt complicat si no té un
professor que el guiï”.
- “... Potser aquesta manera d’aprendre és molt bona en carreres més teòriques (per posar
exemples: història, filologies...), però en carreres d’econòmiques el sistema és desastrós; és
molt difícil que amb un llibre aprenguem a resoldre problemes igual de bé que si algú ens
explica què és el que estem fent; potser sí, aprendrem a resoldre’ls, però no entendrem el
perquè, en la majoria dels casos”.
- Coordinació entre les classes de gran grup i els seminaris
-“... Escogería este nuevo método de aprendizaje si estuvieran bien organizadas las clases. Si
sé que las prácticas corresponden con la teoría y si hay una buena comunicación entre
profesores y alumnos”.
- “... Els temes treballats a la classe de teoria es troben molt penjats i no queden del tot clars”.
- Sensació de solitud dels estudiants i de pèrdua
-“... Crec que encara que aquesta nova metodologia promogui l’esforç de l’alumne, seria molt
gratificant i tranquil·litzador la figura d’un tutor amb qui poder parlar i demanar ajuda”.
-“... Aquest mètode fa que l’estudiant es perdi, quedi descol·locat, no sàpiga què fer
exactament ni com fer-ho i, com a conseqüència, no rendeixi tant en l’assignatura”.
-“... S’espera massa dels alumnes, els ‘sobrecarreguen’ amb treball autònom i es respira una
sensació general d’anar completament desorientat i estressat. El més criticable de tot plegat és
que no només van perduts els alumnes (que podria ser més o menys lògic el primer any de
carrera), sinó també els professors: han d’aprendre a fer classes de tan sols una hora i,
consegüentment, moltes qüestions queden penjades”.
39
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
- Paper dels professors
-“... Perquè els professors són peces clau en la vida lectiva i creixement intel·lectual de tota
persona que no poden ser substituïts per simples lectures de llibres, o per temps d’estudi
dedicat fora de les aules”.
- Rigidesa del model d’avaluació
-“... D’alguna manera, si Bolonya representa que l’estudiant ha de dedicar més hores personals
i treure hores magistrals, se li hauria de permetre optar per algun sistema amb el qual pogués
triar entre fer totes aquestes activitats o anar a l’examen final”.
- Seminaris
-“... En molts casos les sessions de seminari només serveixen per explicar quines són les
activitats que hem de fer a casa”.
-“... Jo no sóc capaç de veure els progressos que he fet, concretar en quins aspectes necessito
millorar i, el que és pitjor: no sé quin rendiment tinc i per tant no puc tan sols imaginar-me les
qualificacions que obtindré. Potser és el primer trimestre que segueixo aquest pla, però el que
tinc ben clar és que ell em domina a mi i jo no puc portar el control dels meus estudis”.
“... El mètode Bolonya per una banda vol més apropament entre alumne i professor
(mitjançant els seminaris, els quals trobo molt favorables per a l’aprenentatge), però per l’altra
banda hi ha molt més treball no presencial. Amb això, on és l’apropament entre alumne i
professor? La majoria de professors els veig una hora a la setmana i això no és apropament”.
-“... La pérdida de la presencialidad a veces no se puede suplir tan efectivamente mediante
lecturas en casa”.
Idees clau extretes a partir dels comentaris recollits
Algunes de les conclusions que es poden extreure fruit d’aquells comentaris que poden ser
més significatius són les següents:
1. Els estudiants expressen reiteradament la sensació de pèrdua d’explicacions
teòriques i que els temes es donen massa ràpidament, conseqüència de la reducció d’hores de
teoria. Tot plegat fa que tinguin la sensació de mancances en l’assignatura.
Aquests comentaris posen de manifest que en alguns casos, l’adaptació del tradicional sistema
d’organització docent a l’actual s’ha dut a terme d’una manera “automatitzada”, sense la
necessària priorització i selecció dels continguts en base a l’enfocament competencial que
planteja l’ensenyament i l’aprenentatge en el nou sistema. El que amb tota seguretat s’ha
produït en diverses assignatures ha estat una “compactació” del temari, per tal d’encaixar-lo a
la nova organització del 30% de les sessions magistrals.
40
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
Intentar mantenir el temari del sistema tradicional de manera íntegra, tenint en compte la
reducció d’hores lectives que rep l’estudiant, és un error de fons que no es pot cometre per a
una bona posada en pràctica del nou sistema.
Alhora, això comporta que, com que el professor a classe, òbviament, no té prou temps per
explicar tots els temes tal com ho feia abans, només els tracti d’una manera superficial i
resumida, el que comporta a l’estudiant una sensació d’inseguretat i de pèrdua.
Per tant, el procés de reenfocament i de redisseny d’una assignatura cal que necessàriament es
tracti d’una manera integral i global.
2. Difícil seguiment del ritme / Manca de coordinació de treball fora de l’aula de
l’estudiant entre les diferents assignatures
El nou sistema de recompte del crèdit, l’anomenat ECTS (European Credit Transfer System),
es basa en el càlcul de la càrrega lectiva de l’estudiant, no pas en la del docent, tal com
planteja el sistema tradicional. Per tant, necessàriament es té en compte el volum de treball de
l’estudiant, no només a partir de l’assistència a classe sinó també comptant la feina fora de
l’aula.
Per tal que l’estudiant pugui seguir un adequat ritme d’aprenentatge i que no es vegi desbordat
per la feina que li genera la suma de les assignatures fora de les aules, cal que en l’àmbit del
Pla d’Estudis es produeixi una bona coordinació entre assignatures i que s’assigni a l’estudiant
una càrrega de treball equilibrada i compassada al llarg del trimestre.
41
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
3.5. Conclusions sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge
•
En relació amb el Pla Docent i la valoració que se’n fa com a eina útil d’orientació per
al desenvolupament de l’assignatura, les divergències d’opinió per a cada titulació i
entre elles són notables. Entre els docents, els qui el valoren menys útil són els
d’Economia i ADE, i la millor valoració és la dels docents de Publicitat i Relacions
Públiques. Entre els estudiants, els qui el consideren menys útil són els de Publicitat i
Relacions Públiques i, per a la resta de titulacions, prop del 45% dels estudiants
consideren que el Pla Docent els ha estat bastant o molt útil per orientar-se.
•
L’ús de l’Aula Global declarat pels docents presenta notables diferències entre
titulacions. Tot i així, més del 70% dels estudiants diuen que l’assignatura els ha dut a
utilitzar-la bastant o molt.
•
Entre els docents, en general es valora que les competències s’han assolit bastant o
molt. De tota manera, un 25% dels d’Economia i ADE i el 50% dels d’Humanitats
consideren que s’han assolit poc. La percepció de l’assoliment competencial entre els
estudiants generalment és menor, però prop del 60% dels estudiants, el 40% entre els
de Publicitat i Relacions Públiques, consideren que les han assolit bastant o molt.
•
Pel que fa a l’avaluació continuada, la majoria de docents manifesten que sovint o
sempre utilitzen aquest tipus d’avaluació a les seves assignatures, en menor mesura els
d’Economia i ADE, i els estudiants ho confirmen.
•
Els mètodes d’ensenyament i aprenentatge emprats als seminaris i la freqüència amb
què es desenvolupen també presenten importants diferències entre el que expressen els
docents i la percepció que en tenen els estudiants. Les activitats que un major
percentatge d’estudiants destaca com activitats freqüents dels seminaris són
l’exposició de la lliçó per part del docent (71,82%), i el desenvolupament d’exercicis
pràctics (71,36%). Entre els docents, la majoria destaca la resposta de preguntes a
classe com activitat més freqüent (92,86%).
•
Pel que fa a les possibilitats de participació i d’interacció entre docents i estudiants que
ofereixen els seminaris, entre un 30 i un 40% dels estudiants comenten que la
interacció amb el docent ha estat poca o nul·la.
•
En relació amb les diverses activitats que es realitzen fora de l’aula, trobem força
acord en les percepcions i valoracions d’estudiants i docents. L’activitat que un major
percentatge d’estudiants destaca (76,7%) com a activitat desenvolupada sovint o
sempre fora de l’aula és la realització d’exercicis pràctics. També la majoria de
docents, gairebé tots, apunten la freqüència d’aquesta mateixa activitat.
3.5.1. Elements que poden incidir en el procés d’ensenyament i aprenentatge
•
Sembla que la realització d’exercicis i proves d’avaluació continuada al llarg del
trimestre facilita i genera una major percepció de l’assoliment de les competències i
dels progressos d’aprenentatge entre els estudiants.
42
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
•
S’observa relació entre la percepció en l’adequació i l’ajust de les activitats proposades
fora de l’aula i la sensació que el temps invertit per superar l’assignatura s’ajusta als
seus crèdits.
•
La major valoració de les activitats i el seu ajust sembla clarament relacionada amb la
major valoració dels materials per al treball autònom fora de l’aula.
•
En relació amb els seminaris, la sensació dels estudiants de poder-hi participar està
relacionada amb el tipus d’activitats que s’hi desenvolupen i la seva freqüència. Així
doncs, la sensació d’interacció amb el docent i de participació als seminaris és major
quan hi ha una freqüència elevada en el desenvolupament de debats, preguntes a classe
i altres dinàmiques.
•
La sensació que els seminaris ofereixen possibilitats d’interacció entre estudiants i
docents està relacionada amb la satisfacció d’ambdós amb els seminaris.
•
Els docents que han realitzat algun projecte d’innovació a la seva assignatura són
també els que acostumen a elaborar materials nous amb més freqüència.
43
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
III. Elements a considerar en el camí de millora de l’experiència
Recollint els elements a considerar que ja s’havien definit al trimestre anterior i afegint-hi les
noves aportacions obtingudes a partir de les dades d’aquest segon trimestre, val a dir que els
resultats ofereixen una perspectiva de certa tranquil·litat pel que fa al rendiment dels
estudiants, amb unes qualificacions que en general s’han mantingut estables, i que no
presenten diferències en relació amb el període analitzat en altres cursos d’anys anteriors.
En relació amb el grau de satisfacció envers el nou mètode, cal dir que, tal com passava al
trimestre anterior, no ha estat globalment bo, tot i que en alguns casos s’aprecien millores.
Com en tot període de grans canvis, cal esperar a veure els resultats al llarg d’un curs i els
propers anys, quan la implementació es vagi consolidant.
I pel que fa al procés d’ensenyament i aprenentatge, s’espera que l’anàlisi pugui afavorir la
reflexió i la millora, tant com sigui possible.
En aquest sentit, considerem que convé destacar alguns aspectes d’especial consideració per
millorar l’experiència en posteriors implementacions:
1. En primer lloc, pel que evidencien les dades, el nou espai de seminari, de moment,
malauradament sembla ser que no introdueix massa canvis en l’acció docent, ja que pel que
mostren les dades es repeteixen aquelles activitats que se solien fer a les antigues classes
pràctiques del sistema tradicional: l’explicació de la lliçó i la realització d’exercicis pràctics.
Per tant, es mantenen els hàbits docents de l’antiga classe pràctica, traspassant-los al nou espai
de seminari.
Els seminaris ofereixen l’oportunitat de realitzar altres activitats docents que fins ara en el
context de la classe de gran grup eren inviables. Aquestes activitats haurien de permetre una
major participació dels estudiants. Ja a l’informe emès en el primer trimestre es va evidenciar
que la percepció dels estudiants en relació amb les seves possibilitats de participar condiciona
molt significativament la seva satisfacció.
I la sensació dels estudiants de poder participar a l’aula es troba relacionada precisament amb
el tipus d’activitats que s’hi desenvolupen i la seva freqüència. La possibilitat de participar de
manera activa als seminaris és major quan hi ha una freqüència elevada en el
desenvolupament de debats, preguntes a classe, i altres dinàmiques.
Tal com ja s’afirmava a l’informe del primer trimestre, és important, doncs, que els seminaris
no reprodueixin les tradicionals classes pràctiques, basades en la resolució d’exercicis pràctics
en què sovint el docent acaba oferint la resolució correcta de l’exercici a la pissarra perquè els
estudiants comprovin si han comès algun error, sinó que vagin més enllà i esdevinguin un
espai de participació dels estudiants, on hi puguin desenvolupar un paper actiu a través
d’activitats com debats, presentacions de treballs, fòrums, dinàmiques de rol, etc. On
l’estudiant es pugui enfrontar amb el contingut de l’assignatura, però d’una manera activa i
constructiva.
44
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
2. Es detecten certes dificultats en la manera de plantejar el contingut de l’assignatura. En el
nou sistema, cal tenir present que els estudiants no només adquireixen el contingut de
l’assignatura dins de l’aula a partir de l’exposició del professor, sinó que també i sobretot, els
estudiants el desenvoluparan més enllà de l’aula, a partir d’aquelles activitats que se’ls hi
proposin.
No es pot “compactar” el temari de l’assignatura que es donava al sistema tradicional, on hi
havia més hores de classe presencial i, d’una manera “automatitzada” transferir-lo íntegrament
al nou sistema d’organització docent, en el qual s’ha reduït significativament la presencialitat i
el temps d’exposició de la lliçó, perquè en aquest cas es corre el perill de què el professor
acabi tractant els temes de manera extremadament ràpida, resumida i superficial, tot suposant
que l’estudiant ja llegirà fora de l’aula, tot el contingut que ell no ha tingut temps d’explicar a
classe.
Aquest plantejament constitueix un error de fons que no es pot cometre en una bona posada en
pràctica del nou sistema docent. Cal que el professor, en dissenyar l’assignatura, pugui
seleccionar quin contingut explicarà ell a classe, quin contingut es treballarà al seminari i quin
contingut l’estudiant treballarà més enllà de l’aula, i sobretot quines activitats se li proposen a
l’estudiant per a fer-ho. Així, serà fonamental dotar a l’estudiant d’eines, recursos, activitats,
materials, etc. que li permetin construir el contingut de l’assignatura d’una manera activa i
progressiva i que se li assigni setmanalment quines activitats ha d’anar fent per tal d’anar
assolint les competències marcades.
El fet que l’estudiant disposi de més temps de treball fora de l’aula no significa que, com a
docents, puguem deixar que l’estudiant es prepari el contingut de l’assignatura pel seu compte,
sinó que cal conduir i guiar el seu procés d’aprenentatge, cal guiar-lo en el camí que haurà de
fer per construir el contingut de l’assignatura. Altrament, l’estudiant se sent perdut i amb una
gran sensació d’inseguretat respecte a allò que està aprenent.
Per tant, el procés de reenfocament i de redisseny d’una assignatura s’ha de tractar
necessàriament d’una manera integral i global, tenint present que l’objectiu fonamental del
procés d’aprenentatge universitari en l’EEES no és estrictament la transmissió o el domini de
continguts sinó que aquesta transmissió queda supeditada a l’objectiu més complex de
l’adquisició de competències. I és obvi que els estudiants només poden adquirir-les si la
metodologia docent, si el mètode d’ensenyament i aprenentatge, s’orienta perquè ho facin. Si
la metodologia docent continua sent la de sempre, difícilment s’aconseguirà el repte.
3. Es detecta per part dels estudiants certa dificultat en el seguiment del ritme de treball. Ja
és sabut que el nou sistema de recompte de crèdits, l’anomenat ECTS (European Credit
Transfer System), es basa en el càlcul de la càrrega lectiva de l’estudiant i no pas en la del
docent, com planteja el sistema tradicional. Per tant, necessàriament es té en compte el volum
de treball que ha de desenvolupar l’estudiant, no només a partir de l’assistència a classe sinó
també comptant la feina fora de l’aula.
Això genera certa complexitat al professor a l’hora d’estimar el volum de treball que li suposa
a l’estudiant la realització de certes activitats, com per exemple una lectura, un treball en
equip, la resolució d’un exercici, etc.
45
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
Per tal que l’estudiant pugui seguir un adequat ritme d’aprenentatge i que no es vegi desbordat
per la feina que li genera la suma de les assignatures fora de les aules, cal que en l’àmbit del
Pla d’Estudis es produeixi una bona coordinació entre assignatures i que s’assigni a l’estudiant
una càrrega de treball equilibrada i compassada al llarg del trimestre.
4. Finalment, el tipus de material continua apareixent com un element clau en el procés
d’aprenentatge de l’estudiant, ja que pel fet de trobar-se davant d’un augment del treball
semiautònom, més enllà de l’aula, cal que disposi d’eines i de recursos de treball que l’ajudin
a dur a terme les tasques assignades, de la manera més adequada possible a les necessitats de
cada estudiant, i al seu procés d’aprenentatge. En aquest sentit, és important que l’estudiant
disposi de materials de treball que el guiïn en el procés de resolució de cada activitat. És a dir,
materials que proporcionin la metodologia, les tècniques i els recursos d’informació
necessaris, per resoldre les diverses activitats.
Els materials d’aprenentatge han de constituir un reforç d’allò que es tracta a l’aula i, alhora,
una font d’informació addicional per a l’estudiant. Els resultats del present informe confirmen
l’especial importància dels materials per a l’aprenentatge i, a més, mostren clarament que la
percepció envers l’adequació dels materials de l’assignatura esdevé un factor determinant en
la valoració i la satisfacció dels estudiants. Hi ha, doncs, un doble requeriment per dedicar
esforços a elaborar materials i eines d’estudi.
46