Avaluació del primer trimestre de l’Experiència Pilot d’Adaptació
a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (curs 2005-2006)
Programa per la Qualitat Educativa
Març del 2006
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
Índex de continguts
I. Introducció ..........................................................................................................4
1.1. Ressenya metodològica ................................................................................................... 5
1.1.1. Recollida i anàlisi de les dades................................................................................. 5
1.1.2. Dades de participació a l’enquesta de les proves pilot ............................................. 6
1.1.3. Incidències................................................................................................................ 7
II. Resultats per titulacions.....................................................................................8
1. Rendiment acadèmic dels estudiants..................................................................8
1.1. Quants estudiants superen l’assignatura? Els que no la superen, la suspenen o
l’abandonen?........................................................................................................................... 8
1.2. Les qualificacions mitjanes de les assignatures per titulacions, han variat? ................. 10
1.3. Conclusions sobre el rendiment acadèmic..................................................................... 11
2. Grau de satisfacció dels docents i dels estudiants............................................12
2.1. D’acord amb l’avaluació docent AVALDO, quina ha estat l’evolució del grau de
satisfacció en cada titulació al primer trimestre de curs? ..................................................... 13
2.2. D’acord amb l’enquesta de les proves Pilot .................................................................. 14
2.2.1. Quin grau de satisfacció de l’experiència hi ha entre els estudiants de les
assignatures que experimenten Bolonya?......................................................................... 14
2.2.2. Quin grau de satisfacció de l’experiència hi ha entre els docents que experimenten
Bolonya?........................................................................................................................... 16
2.3. Elements que poden incidir en el grau de satisfacció.................................................... 18
2.3.1. A partir de les respostes dels estudiants ................................................................. 18
2.3.2. A partir de les respostes dels docents ..................................................................... 20
2.4. Conclusions sobre el grau de satisfacció ....................................................................... 21
2.4.1. Grau de satisfacció dels estudiants ......................................................................... 21
2.4.2. Grau de satisfacció dels docents............................................................................. 21
2.4.3. Elements que poden incidir en el grau de satisfacció............................................. 21
3. Procés d’ensenyament i aprenentatge ..............................................................23
3.1. Característiques del procés d’ensenyament i aprenentatge en el desenvolupament de
l’assignatura segons l’estudiant i el docent .......................................................................... 23
2
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
3.1.1. Característiques del procés d’ensenyament i aprenentatge en el desenvolupament
de l’assignatura a l’aula .................................................................................................... 27
3.1.2. Característiques del procés d’ensenyament i aprenentatge en el desenvolupament
específic dels seminaris .................................................................................................... 31
3.1.3. Característiques del procés d’ensenyament i aprenentatge en el desenvolupament
de l’assignatura fora de l’aula........................................................................................... 35
3.2. Elements que poden incidir en el procés d’ensenyament i aprenentatge ...................... 38
3.2.1. A partir de les respostes dels estudiants ................................................................. 38
3.2.2. A partir de les respostes dels docents ..................................................................... 42
3.3. Conclusions sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge.......................................... 44
3.3.1. Elements que poden incidir en el procés d’ensenyament i aprenentatge ............... 44
III. Elements que cal considerar en el camí cap a la millora de l’experiència.....46
3
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
I. Introducció
El present informe constitueix una aproximació al funcionament de la implantació de
l’experiència pilot d’adaptació a l’EEES, a les titulacions d’Economia i ADE, Humanitats,
Publicitat i Relacions Públiques i Traducció i Interpretació, en la primera fase del procés
d’implantació, és a dir, durant el primer trimestre del curs acadèmic 2005-2006.
L’avaluació del funcionament d’aquesta experiència pilot s’ha fet a partir de tres grans eixos:
el rendiment acadèmic, el grau de satisfacció i el procés d’ensenyament i aprenentatge.
En aquest sentit, doncs, el contingut d’aquest document pretén donar resposta als objectius
operatius marcats inicialment:
1. Detectar les variacions en el rendiment acadèmic dels estudiants que han participat en
l’experiència pilot.
2. Detectar el grau de satisfacció global de l’experiència pilot entre els estudiants.
3. Detectar el grau de satisfacció global de l’experiència pilot entre els docents.
4. Analitzar l’adequació entre els processos d’ensenyament i d’aprenentatge posats en
pràctica a les assignatures i els requeriments pedagògics que planteja l’EEES.
La informació resultant, tenint en compte el procés seguit de tractament i anàlisi de les dades,
s’estructura en dos tipus d’informe: un de general, que presenta els resultats comparativament
entre titulacions, i un altre d’específic, que presenta les dades de cada titulació per assignatura.
Això permet que, en una primera aproximació a les dades, s’obtingui una visió global del
funcionament de l’experiència pilot a les diferents titulacions, veient quines són les tendències
generals, i que en una segona aproximació, a nivell de titulació i d’assignatures, es disposi
d’informació més detallada sobre el desenvolupament de l’experiència en cada titulació en
concret, a partir de les seves especificitats.
El document que es presenta a continuació situa aquesta primera aproximació comparada per
titulacions, mentre que els informes de tipus específic seran lliurats als responsables de cada
titulació per tal de poder comentar els resultats més concretament.
Centrant-nos, doncs, en l’informe general, el document s’estructura a partir de tres grans
apartats que recullen els tres grans eixos de l’avaluació: l’anàlisi del rendiment acadèmic dels
estudiants, el grau de satisfacció de l’experiència per part dels estudiants i dels docents, i
finalment, les característiques del procés d’ensenyament i aprenentatge, tant des de la
perspectiva de l’estudiant com també del docent. Des de cada apartat s’emeten algunes
conclusions específiques, que recullen allò més destacable de les dades analitzades. I en un
apartat de conclusions finals s’intenta detectar aquells punts clau que poden oferir vies de
millora per a futures implantacions.
Les dades que es presenten a continuació i les valoracions que se n’obtenen a tall de
conclusions no pretenen ser res més que un instrument per tal de sistematitzar la reflexió.
4
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
1.1. Ressenya metodològica
El procés d’avaluació s’ha posat en pràctica a les assignatures impartides d’acord amb el nou
paradigma docent d’aquelles titulacions que es troben en fase d’experimentació per a
l’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior: Economia i ADE, Humanitats,
Publicitat i Relacions Públiques i Traducció i Interpretació.
1.1.1. Recollida i anàlisi de les dades
S’han emprat diverses tècniques i eines de recollida de dades complementàries per donar
resposta als diversos eixos i variables analitzades.
Així, per tractar l’eix del rendiment acadèmic dels estudiants s’han utilitzat:
-
Les qualificacions acadèmiques facilitades per l’aplicació SIGMA del primer trimestre
dels darrers quatre cursos acadèmics: curs 2002-2003, 2003-2004, 2004-2005 i 20052006 de cada una de les assignatures analitzades.
Per aproximar-nos a l’eix sobre el grau de satisfacció per part dels estudiants i dels docents,
s’han tingut en compte:
-
Les dades de l’aplicació institucional AVALDO del primer trimestre dels darrers
quatre cursos acadèmics: curs 2002-2003, 2003-2004, 2004-2005 i 2005-2006 de cada
una de les assignatures analitzades.
-
El qüestionari d’opinió, instrument creat en el marc d’aquesta avaluació de
l’experiència pilot.
Pel que fa a l’anàlisi del procés d’ensenyament i aprenentatge:
-
Una fitxa de recollida d’informació de les característiques de l’assignatura i del seu
disseny (Pla Docent).
-
El qüestionari d’opinió adreçat als estudiants i als docents.
El tractament de les dades s’ha fet a partir del programa estadístic SPSS i del programa Excel.
5
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
1.1.2. Dades de participació a l’enquesta de les proves pilot
Els subjectes d’avaluació han estat els estudiants participants a l’experiència pilot, els docents
i els coordinadors de l’experiència pilot a cada una de les titulacions.
a) Estudiants
Matriculats
2.081
Estudiants
Participants
401
% resposta
19,27
Participació per titulacions
25
24,1
23,2
20
19,8
19,3
15
% resposta
10
7,9
5
TA
L
TO
R
PP
R
an
ic
ita
ti
um
bl
H
Pu
Ec
on
om
ia
iA
ita
D
E
ts
0
b) Docents
Total
38
Docents
Participants
14
Participació per departaments
DEPARTAMENT
Freqüència
Percentatge
Economia i Empresa
3
21,4
Humanitats
3
21,4
3
21,4
Traducció i Filologia
5
35,7
TOTAL
14
100,0
Periodisme i de
Comunicació Audiovisual
6
% resposta
36,84
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
1.1.3. Incidències
1. Pel que fa a la titulació de Publicitat i Relacions Públiques, donat que és una titulació
de nova creació a la UPF i que per tant aquest és el primer any que s’imparteix, no se’n
poden avaluar les dades de rendiment acadèmic i de satisfacció de l’aplicació
AVALDO en perspectiva històrica.
2. Pel que fa a la titulació d’Humanitats, com que totes les assignatures participants a
l’experiència són anuals i no pas trimestrals, no es fan públiques les dades de
rendiment acadèmic dels estudiants fins al moment de finalitzar el curs acadèmic.
3. L’objectiu operatiu número 4, Analitzar l’adequació dels processos d’ensenyament i
d’aprenentatge posats en pràctica a les assignatures, vers els requeriments
pedagògics que planteja l’EEES, durant el procés d’anàlisi de les dades, s’ha
reformulat de la manera següent: descriure les característiques dels processos
d’ensenyament i d’aprenentatge posats en pràctica a les assignatures.
La justificació d’aquesta reformulació la trobem en el fet que actualment només amb un
primer trimestre d’experimentació resultaria agosarat valorar quin nivell d’adequació als
requeriments pedagògics de l’EEES hi ha en cada assignatura, quan encara ens trobem en
una fase en la qual la mateixa agència de qualitat autonòmica (AQU) està acabant de
consolidar els trets metodològics que hauran de complir les assignatures i les titulacions en
un futur proper. Igualment, molts professors es troben fent el seu Pla Docent, per tant
acabant de consensuar el disseny de l’assignatura, durant aquest curs.
En aquest sentit, doncs, ens ha semblat més adient exposar les dades a nivell descriptiu, i
en tot cas, quan en disposem al final del curs acadèmic 2005-2006, es valorarà si es poden
establir indicadors d’adequació d’una manera més sòlida.
7
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
II. Resultats per titulacions
Els resultats obtinguts s’ordenen al voltant de tres grans àmbits: el rendiment acadèmic, el
grau de satisfacció d’estudiants i docents i el procés d’ensenyament i aprenentatge.
1. Rendiment acadèmic dels estudiants
El rendiment acadèmic dels estudiants participants en l’experiència pilot s’ha analitzat a partir
de dues qüestions: d’una banda, el nombre d’estudiants que superen l’assignatura, i de l’altra,
les qualificacions mitjanes obtingudes.
Per tal de poder comparar resultats i tenir referència de les tendències en trimestres anteriors,
s’han recollit les dades no únicament d’aquest primer trimestre del curs 2005-2006 sinó també
del primer trimestre dels cursos 2002-2003, 2003-2004 i 2004-2005.
1.1. Quants estudiants superen l’assignatura? Els que no la superen, la suspenen o
l’abandonen?
Com s’observa al gràfic, la tendència de la proporció d’estudiants que superen les
assignatures, per titulacions, és clarament creixent i per tant positiva en totes elles.
Evolució en la proporció d'estudiants que superen
l'assignatura, per titulacions.
(% sobre els estudiants presentats)
Economia i ADE
Publicitat i RRPP
Traducció i Interpretació
100
90
80
70
60
50
40
30
79,0
72,7
81,5
71,7
72,8
87,6 91,1 81,7
59,3
20
10
0
2002-03
2003-04
2004-05
2005-06
D’altra banda, el percentatge d’estudiants que suspenen es va reduint molt significativament i
presenta, aquest darrer trimestre, valors especialment baixos.
8
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
Evolució en la proporció d'estudiants que suspenen l'assignatura,
per titulacions. (% sobre els estudiants presentats)
Economia i ADE
Publicitat i RRPP
Traducció i Interpretació
35
30
25
20
32,6
15
24,7
10
19,0
15,9
18,7
15,5
5
8,8
4,5 5,5
0
2002-03
2003-04
2004-05
2005-06
Val a dir, però, que aquesta forta tendència de disminució en el percentatge de suspesos no
s’explica solament per l’increment dels qui superen l’assignatura sinó també per un lleu però
també important augment del percentatge d’abandonament de les assignatures.
Evolució en la proporció d'estudiants que abandonen
l'assignatura, per titulacions
Economia i ADE
Publicitat i RRPP
Traducció i Interpretació
14
12
10
8
12,2
6
2
9,4
8,1
4
8,5
5,1
3,0
2,7
3,6 4,3
0
2002-03
2003-04
2004-05
9
2005-06
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
1.2. Les qualificacions mitjanes de les assignatures per titulacions, han variat?
Certament, la nota mitjana per titulacions ha augmentat progressivament en totes elles.
Evolució de la nota mitjana per titulacions
ECONOMIA
PUBLICITAT
TRADUCCIÓ
10
9
8
7
6
5
4
3
6,3
6,1
5,8
6,3
6,2
6,9 7,1 7,5
6,6
2
1
0
2002-03
2003-04
2004-05
2005-06
Aquesta millora en les qualificacions no és d’estranyar si recordem que la proporció
d’estudiants suspesos ha disminuït molt el seu pes.
Rendiment dels estudiants presentats, per titulacions: primer trimestre del curs 200506
Matrícula d'honor
Traducció i
3,6
Interpretació
17,9
Publicitat i
1,6 5,8
RRPP
Notable
Aprovat
Suspès
31,5
17,3
47,2
Economia i
2,2 5,8
ADE
0%
Excel·lent
10%
32,6
42,5
20%
30%
4,8
4,3
32,6
40%
50%
10
60%
70%
8,4
80%
90%
100%
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
1.3. Conclusions sobre el rendiment acadèmic
•
Sembla ser que, tot i estar en una fase d’experimentació amb un nou mètode
d’ensenyament i aprenentatge, a nivell general el rendiment acadèmic dels estudiants
no ha disminuït en aquest trimestre en comparació amb el mateix trimestre de cursos
anteriors, sinó que s’ha mantingut o fins i tot ha augmentat lleugerament (en aquelles
titulacions en què s’ha pogut establir una comparativa amb anys anteriors).
•
La nota mitjana per titulacions ha augmentat progressivament.
•
Cal dir que hi ha hagut un augment del percentatge d’abandonament a les assignatures.
Aquest percentatge podria haver estat motivat pel fet que, si les assignatures segueixen
un model d’avaluació continuada, fa que els estudiants tinguin un coneixement més
real al llarg del trimestre de la seva preparació i disposició per afrontar i superar
l’examen final. Això els permet decidir presentar-se o no a l’examen i evitar un
probable suspens, la qual cosa explicaria la disminució del nombre de suspesos
d’aquells que es presenten a examen i l’increment de la mitjana de la nota d’aquells
que es presenten.
11
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
2. Grau de satisfacció dels docents i dels estudiants
L’anàlisi del grau de satisfacció dels docents i dels estudiants participants a l’experiència pilot
inclou quatre apartats. D’una banda, en un primer apartat, es presenta el grau de satisfacció
dels estudiants en relació amb els docents a partir de les dades procedents de l’avaluació
institucional AVALDO. Tal com s’ha fet amb el rendiment acadèmic, s’han considerat les
dades des del primer trimestre del curs 2002-2003 fins a l’actualitat per tal de fer
comparacions i veure si hi ha hagut variacions significatives en les respostes dels estudiants,
respecte a trimestres anteriors.
D’altra banda, en el segon i tercer apartat, es presenta el grau de satisfacció que mostren els
estudiants i els docents respectivament, amb l’experiència pilot d’adaptació a l’EEES,
utilitzant les dades procedents dels qüestionaris d’opinió adreçats a estudiants i a docents, que
es van penjar al Campus Global.
Per tal d’aproximar-nos a la qüestió del grau de satisfacció amb l’experiència pilot, s’ha
elaborat un índex de satisfacció global o de satisfacció agregada, calculat a partir d’aquelles
variables considerades indicadors de satisfacció. Són les següents:
- Valoració global de l’experiència.
- En cas que et donessin a triar, et decantaries pel nou mètode?
- Estic satisfet amb el plantejament i el funcionament dels seminaris.
- Valoració global del mètode d’aprenentatge en l’assignatura.
Finalment, en un darrer apartat es fa un recull d’aquells elements que poden incidir en el grau
de satisfacció. Aquests elements s’han establert a partir del creuament de les variables
pertinents per al grau de satisfacció, i la significació de les diverses relacions que s’han
detectat entre elles.
12
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
2.1. D’acord amb l’avaluació docent AVALDO, quina ha estat l’evolució del grau de
satisfacció en cada titulació al primer trimestre de curs?
En general, la satisfacció dels estudiants per titulacions és força elevada, amb un valor de 7,4
de mitjana en aquest darrer curs, solament inferior en el cas d’Economia i ADE.
L’evolució de la satisfacció per titulacions, al llarg dels cursos, presenta lleus variacions que
no apunten cap a una tendència clara.
Evolució de la satisfacció global per titulacions
Total Economia
Total Traducció Interpretació
MITJANA
Total Humanitats
Total Publicitat
10
9
8
7
7,2
6
7,5
7,1
7,4
5
4
3
7,77,6
6,1
6,5
7,27,67,6
7,57,4
6,6
7,77,67,8
2
1
0
2002-03
2003-04
13
2004-05
2005-06
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
2.2. D’acord amb l’enquesta de les proves Pilot
2.2.1. Quin grau de satisfacció de l’experiència hi ha entre els estudiants de les
assignatures que experimenten Bolonya?
Tot i les diferències entre titulacions, quan es demana als estudiants com valoren l’experiència
de cursar una assignatura que experimenta Bolonya a través de la prova pilot, prop del 70% la
consideren gens o no gaire bona. Si el que se’ls demana és la satisfacció vers el mètode
d’aprenentatge Bolonya, les valoracions negatives disminueixen una mica i els que el
consideren gens o no gaire bo són prop del 60%. Al mateix temps, en referir-se al mètode
augmenta el pes dels qui el valoren molt bo, sempre amb diferències entre titulacions.
100
90
19
28
19
100
33
90
80
32
46
50
Percentatge
60
Valoració experiènci
45
40
17
0
35
31
30
Valoració mètode
39
40
bona
24
10
28
50
molt bona
37
20
7
41
70
50
60
30
17
39
80
41
Percentatge
70
30
no gaire bona
gens bona
30
molt bo
bo
31
20
24
10
26
no gaire bo
13
gens bo
0
r
rp
te
In
ó
ci
uc
P
ad
R
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
s
t
it a
an
E
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
a
et
a
et
r
rp
te
In
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
s
Pu
t
ita
an
E
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
Titulació
Titulació
Pel que fa al grau de satisfacció pels seminaris, novament les valoracions negatives es
redueixen i els que n’estan gens o poc satisfets se situarien prop del 50%, sempre amb
variacions considerables segons la titulació.
Si en canvi se’ls pregunta per la possibilitat de triar cursar una assignatura amb el nou mètode,
la gran majoria d’estudiants diuen que gairebé mai o solament alguna vegada triarien una
assignatura Bolonya.
14
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
100
90
8
35
33
15
100
9
38
80
80
39
34
21
40
Percentatge
24
60
Satisfacció seminari
7
39
36
30
bastant
24
22
26
poc
10
9
0
molt poc
Elecció nou mètode
56
50
40
molt
30
60
50
Percentatge
60
20
33
6
13
70
70
50
9
13
90
52
45
30
sempre
sovint
20
alguna vegada
10
0
gairebé mai
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
D
um
iA
ia
H
m
no
o
on
Ec
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
ts
Pu
ita
E
an
D
um
iA
ia
m
H
o
Ec
Titulació
Titulació
Si prenem l’índex agregat de satisfacció obtingut a partir de les valoracions anteriors, sobre
l’experiència, el mètode i els seminaris, i hi afegim la possibilitat de triar una altra vegada una
assignatura del nou mètode, la proporció de valoracions negatives d’estudiants que es mostren
gens satisfets oscil·la, en funció de la titulació, entre el 50% i el 28%.
, d’estudiants que es mostren gens satisfets, oscil·la en funció de la titulació entre el 50% i el
28%.
100
90
80
20
15
31
26
33
70
23
26
46
60
50
Satisfacció agregada
50
40
44
47
Molt bona
30
28
20
Bona
No gaire bona
10
0
Gens bona
on
ia
om
re
rp
te
In
ó
ci
uc
P
ad
R
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
i ta
an
E
D
um
iA
H
Ec
ta
Titulació
15
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
2.2.2. Quin grau de satisfacció de l’experiència hi ha entre els docents que
experimenten Bolonya?
En primer lloc, cal considerar que el reduït nombre de docents participants a l’enquesta
explica alguns valors que no semblen ajustar-se a la distribució dels gràfics. A més, el grau de
satisfacció presenta diferències molt notables segons la titulació, però sempre amb valors de
satisfacció superiors als que manifesten els estudiants.
La valoració de l’experiència en la implantació del nou mètode és bona en la majoria dels
casos, des del 50% que així la consideren a la titulació de Publicitat i Relacions Públiques,
fins al 100% que la hi consideren a la titulació de Traducció i Interpretació.
Si la valoració es demana en relació amb el mètode, els resultats són encara més positius;
solament a Traducció i Interpretació la valoració de l’experiència supera a la del mètode.
100
67
67
50
100
100
90
90
80
80
70
70
Valoració experiènci
50
75
75
Percentatge
33
no gaire bona
25
20
gens bona
10
no contesta
0
molt bona
40
bona
33
Valoració mètode
50
25
40
Percentatge
67
60
60
30
100
30
bona
33
25
20
25
no gaire bona
10
no contesta
0
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
ts
Pu
ita
E
an
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
ts
Pu
ita
E
an
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
e
Titulació
Titulació
Pel que fa a la possibilitat de triar impartir una assignatura amb el nou mètode, hi ha
diferències clares per titulacions. Des del 100% dels de Traducció i Interpretació, que sempre
o sovint triarien impartir una assignatura del nou mètode, fins a l’escàs 25%, que faria aquesta
elecció a Publicitat i Relacions Públiques, passant pel 66%, que triaria el nou mètode a
Humanitats i a Economia i ADE.
Quant al grau de satisfacció pels seminaris, prop del 70% dels docents de totes les titulacions
s’expressen bastant o molt satisfets.
16
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
100
90
33
33
25
100
25
80
33
75
33
Elecció Bolonya
75
33
60
Satisfacció seminari
50
sempre
40
40
33
sovint
33
25
20
Percentatge
Percentatge
25
50
70
50
30
33
80
50
70
60
67
90
alguna vegada
10
0
gairebé mai
molt
30
33
33
bastant
25
20
25
poc
10
0
molt poc
ia
om
on
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
i ta
E
an
D
um
iA
H
ia
m
o
on
Ec
pr
er
nt
iI
ó
ci
P
uc
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
ts
Pu
ita
E
an
D
iA
um
H
Ec
e
Titulació
Titulació
Prenent l’índex agregat de satisfacció construït a partir de la satisfacció vers l’experiència, el
mètode, els seminaris i la possibilitat de triar impartir altra vegada una assignatura del nou
mètode, la valoració majoritària és prou positiva. Exceptuant el cas de Publicitat i RRPP, la
majoria de docents tenen una valoració bona o molt bona.
100
67
67
25
75
90
80
50
70
60
Satisfacció agregada
50
40
30
Molt bona
33
33
Bona
25
20
25
No gaire bona
10
Gens bona
0
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
PP
ad
R
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
um
D
H
iA
ia
om
on
Ec
Titulació
17
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
2.3. Elements que poden incidir en el grau de satisfacció
2.3.1. A partir de les respostes dels estudiants
Com era d’esperar, aquells estudiants que valoren millor el nou mètode d’aprenentatge són
també els que s’expressen més satisfets amb l’experiència de cursar una assignatura que
experimenta Bolonya. Així mateix, els estudiants més satisfets amb el funcionament dels
seminaris són també els que millor valoren el nou mètode d’aprenentatge.
100
90
8
22
100
23
49
63
80
70
8
20
26
55
80
57
59
77
70
60
50
70
60
Valoració experiènci
50
50
40
30
28
20
18
10
40
bona
30
no gaire bona
9
0
molt bona
gens bona
m
Valoració del mètode
molt bo
24
20
bo
21
22
10
no gaire bo
12
0
gens bo
t
ol
m
t
an
st
ba
c
po
oc
tp
ol
o
re
m
i
ga
bo
tb
ol
bo
no
ns
ge
Percentatge
40
Percentatge
6
24
90
bo
Satisfacció amb els seminaris
Valoració mètode d'aprenentatge
També s’observa relació entre la informació inicial rebuda sobre el funcionament del nou
mètode o el coneixement previ que se’n té i el grau de satisfacció.
100
100
90
32
7
56
5
11
90
37
45
80
80
13
40
43
63
54
60
60
49
50
50
Satisfacció agregada
molt bona
bona
20
10
13
0
no gaire bona
9
6
gens bona
30
Recompte
34
41
38
molt bona
bona
20
no gaire bona
10
11
6
0
9
gens bona
m
t
an
t
oc
tp
st
c
ol
ba
ol
po
m
oc
t
ol
m
t
an
st
ba
tp
c
po
ol
m
Informació inicial
Satisfacció agregada
38
40
38
40
Percentatge
8
40
70
70
30
31
18
Coneixement del nou mètode
18
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
De la mateixa manera que la percepció que els materials de treball de l’assignatura són
adequats, o que hi ha possibilitats de participar tant a l’aula com als seminaris fa, en tots tres
casos, que n’augmenti el grau de satisfacció.
100
90
6
100
5
16
22
47
41
80
19
12
43
70
56
6
41
55
80
72
70
25
90
67
60
60
50
50
53
40
40
Satisfacció agregada
44
molt bona
6
0
no gaire bona
7
gens bona
m
ol
t
t
oc
an
tp
st
ba
c
ol
po
m
Docent fa participar
Materials adequats
100
16
17
82
51
90
80
29
55
70
52
60
50
Satisfacció seminari
40
36
Percentatge
30
molt
31
bastant
20
16
10
poc
molt poc
0
c
po
t
ol
m
t
an
st
ba
c
po
t
ol
m
Participació als seminaris
19
5
e
pr
m
se
nt
vi
da
so
ga
ve
na
gu
al
ai
m
bé
ire
ga
12
0
bona
no gaire bona
10
22
10
27
20
bona
20
molt bona
38
30
30
Satisfacció agregada
46
gens bona
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
2.3.2. A partir de les respostes dels docents
Entre els docents, el grau de satisfacció vers l’experiència d’impartir una assignatura amb el
nou mètode és clarament major quan es declara estar satisfet amb el funcionament dels
seminaris. I al mateix temps, la percepció d’haver disposat de més o menys informació prèvia
també sembla condicionar la satisfacció agregada.1
100
100
67
88
100
50
90
90
80
80
70
70
60
60
33
29
33
57
33
67
50
50
50
Valoració experiènci
40
40
bona
33
Percentatge
30
Percentatge
100
no gaire bona
20
10
gens bona
13
0
no contesta
33
molt bona
20
0
no gaire bona
an
st
t
ol
m
ba
t
c
po
molt
c
po
bastant
poc
bona
14
10
t
ol
m
molt poc
Satisfacció agregada
30
Informació rebuda
Satisfacció amb els seminaris
Finalment val a dir que, com no podia ser d’altra manera, els docents que es mostren
globalment més satisfets són també els qui perceben un major benefici per a l’aprenentatge
dels seus estudiants.
100
33
14
75
90
29
80
70
60
Benefici aprenen
33
29
50
molt
40
30
bastant
33
29
20
poc
25
molt poc
10
no contesta
0
tb
ol
m
na
bo
a
on
ire
ga
na
bo
no
Satisfacció agregada
1
Recordar que l’índex de satisfacció agregada inclou la satisfacció vers l’experiència, el mètode, els seminaris, i
la possibilitat de triar impartir una altra vegada una assignatura del nou mètode.
20
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
2.4. Conclusions sobre el grau de satisfacció
2.4.1. Grau de satisfacció dels estudiants
•
Pel que fa a l’avaluació docent AVALDO, en general el grau de satisfacció dels
estudiants per titulacions és força elevat, amb un valor de 7,4 de mitjana (sobre 10),
solament inferior en el cas d’Economia i ADE. Els valors es mantenen més o menys
com en els trimestres anteriors.
•
D’acord amb l’enquesta utilitzada per a la prova pilot, prop del 70% dels estudiants
valoren l’experiència com a gens o no gaire bona; però si el que se’ls demana és la
satisfacció vers el mètode d’aprenentatge Bolonya, les valoracions negatives
disminueixen una mica i el nombre d’estudiants que el consideren gens o no gaire bo
són prop del 60%. Al mateix temps, en referir-se al mètode augmenta el pes dels qui el
valoren molt bo.
•
Si prenem l’índex agregat de satisfacció, la proporció de valoracions negatives
d’estudiants que es mostren gens satisfets se situa, en funció de la titulació, entre el
50% i el 28%.
2.4.2. Grau de satisfacció dels docents
•
La valoració de l’experiència en la implantació del nou mètode és bona en la majoria
dels casos, tot i les àmplies diferències entre titulacions.
•
Prenent l’índex agregat de satisfacció construït a partir de la satisfacció vers
l’experiència, el mètode, els seminaris i la possibilitat de triar impartir altra vegada una
assignatura del nou mètode, la valoració majoritària és prou positiva. Exceptuant el cas
de Publicitat i RRPP, la majoria de docents tenen una valoració bona o molt bona.
2.4.3. Elements que poden incidir en el grau de satisfacció
•
Hi ha una relació significativa entre la valoració del mètode d’aprenentatge i la
valoració de l’experiència, així com entre la satisfacció amb els seminaris i la
valoració del mètode d’aprenentatge. Els estudiants que valoren millor el nou mètode
d’aprenentatge són també els que s’expressen més satisfets amb l’experiència de cursar
una assignatura que experimenta Bolonya, i els estudiants més satisfets amb el
funcionament dels seminaris són els que millor valoren el nou mètode d’aprenentatge.
•
També s’observa una relació positiva entre el grau de satisfacció i la informació
rebuda sobre el funcionament del nou mètode o el coneixement previ que se’n té.
21
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
•
La percepció d’una major possibilitat de participació, tant a l’aula com als seminaris, i
la percepció que els materials de l’assignatura són adequats, també són elements que
fan augmentar el grau de satisfacció dels estudiants.
•
Entre els docents, la satisfacció vers l’experiència d’impartir una assignatura amb el
nou mètode s’apunta clarament major quan es declara estar satisfet amb el
funcionament dels seminaris. I la percepció d’haver disposat de més o menys
informació prèvia també sembla condicionar la satisfacció agregada.
•
Finalment, els docents que es mostren globalment més satisfets són també els qui
perceben un major benefici per a l’aprenentatge dels seus estudiants.
22
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
3. Procés d’ensenyament i aprenentatge
El procés d’ensenyament i aprenentatge desenvolupat a les diferents assignatures s’ha
analitzat a partir del qüestionari d’opinió adreçat als estudiants i docents, i la informació s’ha
complementat amb les dades obtingudes a partir d’una fitxa en què es demanava als docents
que recollissin específicament les característiques del disseny de la seva assignatura.
Així doncs, l’eix del procés d’ensenyament i aprenentatge integra tres apartats: el primer, de
caire descriptiu, detalla les característiques del procés a les diverses titulacions, des de la
perspectiva dels estudiants i dels docents, tant a dins de l’aula o als seminaris com fora de
l’aula; el segon apartat, més analític, estableix aquells elements que presenten una major
incidència en el mateix procés, des de la perspectiva d’estudiants i docents, a partir del
creuament de variables pertinents en el procés d’ensenyament i aprenentatge i la detecció de
relacions significatives entre elles; i finalment, el darrer apartat recull les conclusions
obtingudes.
3.1. Característiques del procés d’ensenyament i aprenentatge en el desenvolupament de
l’assignatura segons l’estudiant i el docent
a. Valoració del Pla Docent
En relació amb el Pla Docent i la valoració que se’n fa com a eina útil d’orientació per a
l’estudi, les divergències d’opinió entre els docents de cada titulació són notables; però són
especialment importants les diferències en la percepció d’estudiants i docents. Així doncs,
mentre prop del 45% dels estudiants consideren que el Pla Docent els ha estat bastant o molt
útil per orientar-se, amb independència de la seva titulació, la proporció de docents que el
consideren bastant o molt útil varia del 100% d’Economia i ADE al 0% d’Humanitats, passant
pel 75% de Traducció i Interpretació i el 50% de Publicitat i Relacions Públiques.
100
33
67
25
90
80
80
25
70
50
67
50
25
40
33
poc
25
20
25
molt poc
10
no n'ha fet
0
13
13
40
30
35
P D m'ha orientat
43
41
46
molt
32
40
bastant
30
14
60
molt
50
9
34
70
P D eina orientadora
Percentatge
60
Percentatge
100
25
90
30
bastant
20
10
16
poc
15
14
7
0
molt poc
ad
Tr
In
te
rp
t
re
E
D
P
R
R
iA
ts
ti
ita
ia
ó
ci
uc
an
om
i ta
ic
bl
um
Pu
H
on
Ec
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
E
an
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
a
e
Titulació
Estudiants per Titulació
23
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
b. L’assoliment de les competències
L’assoliment de les competències per titulacions és força valorat entre els docents, tot i les
diferències. Així doncs, els qui consideren que s’assoleixen bastant o molt varien des del
100% entre els d’Humanitats fins al 67% dels d’Economia i ADE, passant pel 75% de
Publicitat i Relacions Públiques i de Traducció i Interpretació.
La percepció de l’assoliment competencial entre els estudiants sempre és menor; però de tota
manera, més del 60% dels estudiants, el 50% entre els d’Economia i ADE, consideren que les
han assolit bastant o molt.
100
67
67
25
90
80
80
50
70
60
50
50
20
40
Assoliment competènc
33
33
molt
25
25
bastant
10
poc
0
Percentatge
30
45
57
13
11
49
52
70
60
40
Percentatge
100
75
90
Assoliment competènc
39
molt
35
30
32
24
20
10
0
bastant
poc
11
6
13
molt poc
ta
re
rp
te
In
ó
ci
P
uc
R
R
ad
ti
Tr
ita
ic
bl
Pu itats
E
an AD
um a i
H
i
om
on
Ec
pr
er
nt
iI
ó
ci
P
uc
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
ts
Pu
ita
E
an
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
e
Estudiants per Titulació
Docents per Titulació
c. Avaluació continuada
Pel que fa a l’avaluació continuada, tots els docents de les quatre titulacions manifesten que
sovint o sempre utilitzen aquest tipus d’avaluació a les seves assignatures. Sembla, però, que
els estudiants no ho perceben així. Els qui consideren que solament alguna vegada o gairebé
mai s’utilitza aquest tipus d’avaluació varien des del 53% dels estudiants de Publicitat i
Relacions Públiques, passant pel 40% dels d’Economia i ADE i fins al 17-18% entre els
estudiants d’Humanitats i Traducció i Interpretació.
24
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
100
33
69
23
52
90
80
23
70
60
27
50
Percentatge
40
Avaluació contínua
23
30
32
30
15
sempre
sovint
30
20
11
10
0
8
11
alguna vegada
7
gairebé mai
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
s
t
ita
an
E
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
Estudiants per Titulació
d. Ús de l’Aula Global
L’ús de l’Aula Global declarat pels docents presenta notables diferències entre titulacions.
100
90
100
67
25
25
75
50
80
70
60
50
Ús de l'aula global
Percentatge
40
30
molt
33
25
20
10
bastant
molt poc
0
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
Docents per Titulació
e. Assistència a tutories
En el nivell d’assistència a tutories s’observen diferències notables entre titulacions, tant en la
percepció dels docents com en el que expressen els estudiants. Tot i així, hi ha força acord
entre el que apunten uns i altres per a cada un dels estudis.
25
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
100
100
67
90
100
50
50
9
19
20
27
80
80
70
70
60
60
Asistència tutories
25
40
30
50
molt
33
poc
10
0
63
molt poc
Tutories
22
60
més de 8
50
20
40
bastant
25
20
17
22
50
Percentatge
50
Percentatge
30
90
de 5 a 7
30
3o4
13
20
10
1o2
15
0
cap
Tr
u
ad
i
cc
t
In
P
ta
re
E
p
er
R
iR
D
iA
ts
ó
ita
ia
t
ita
an
m
no
um
ic
bl
Pu
H
o
Ec
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
P
uc
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
ts
Pu
ita
E
an
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
Estudiants per Titulació
Docents per Titulació
f. Participació
La percepció dels estudiants, en relació amb si els docents fomenten la participació a les seves
assignatures, evidencia diferències importants entre titulacions. La proporció dels qui declaren
que es fomenta la seva participació sovint o sempre representa el 78% entre els estudiants
d’Humanitats, el 68% dels de Traducció i Interpretació, el 54% entre els de Publicitat i
Relacions Públiques, i solament un 47% dels d’Economia i ADE.
100
14
26
28
52
26
22
90
80
33
70
46
60
50
Fomenta participació
34
21
Percentatge
40
sempre
30
22
20
10
15
19
alguna vegada
11
7
0
sovint
26
gairebé mai
Tr
an
D
iA
ts
ita
ia
E
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
P
R
ad
R
ti
ita
lic
um
m
no
b
Pu
H
o
Ec
Estudiants per Titulació
g. Crèdits
La sensació que els crèdits s’ajusten al temps emprat d’estudi és molt superior entre els
docents que entre els estudiants. Tot i les variacions entre titulacions, la diferència més
26
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
destacable és la que trobem entre l’opinió d’uns i altres. La proporció d’estudiants que
expressa poc o molt poc ajust arriba fins al 60% entre els estudiants d’Economia i ADE, i a la
resta de titulacions està prop del 45%.
100
100
67
90
67
75
8
90
80
80
70
70
60
60
9
20
32
40
25
30
33
Ajust temps crèdits
molt
33
25
20
25
bastant
10
0
poc
41
Ajust temps crèdits
37
30
40
Percentatge
40
13
37
50
50
Percentatge
50
24
molt
30
30
bastant
20
23
21
19
10
poc
15
molt poc
0
um
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ta
H
on
Ec
i
an
om
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
E
an
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
ia
E
D
iA
Estudiants per Titulació
Docents per Titulació
3.1.1. Característiques del procés d’ensenyament i aprenentatge en el
desenvolupament de l’assignatura a l’aula
En relació amb els mètodes d’ensenyament i aprenentatge emprats dins de l’aula, s’aprecien
algunes diferències més o menys notables entre el que expressen els docents i la percepció que
en tenen els estudiants.
a. Exposició de la lliçó
És, clarament, l’activitat que es practica més habitualment a l’aula.
100
90
100
33
75
100
75
90
80
37
60
Exposició lliçó
37
33
50
30
25
10
25
sempre
40
sovint
30
Percentatge
40
Percentatge
74
70
67
50
20
35
80
70
60
69
alguna vegada
gairebé mai
0
sempre
15
20
10
0
Exposició lliçó
24
15
24
alguna vegada
10
6
sovint
6
7
gairebé mai
e
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
P
ad
R
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
D
um
H
iA
ia
om
on
Ec
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
P
ad
R
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
s
t
ita
an
E
D
um
H
iA
ia
om
on
Ec
Docents per Titulació
Estudiants per Titulació
27
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
b. Debats
Pel que fa al desenvolupament de debats a classe, sorprenen els casos d’Economia i ADE i
d’Humanitats. El primer perquè mentre el 100% de docents d’Economia declara que no en fan
gairebé mai, un 13% dels estudiants diuen fer-ne sovint o sempre. El segon perquè mentre el
66% dels docents d’Humanitats declaren fer debats sovint o sempre, solament un 7% dels
estudiants diu que en fa sovint.
100
100
90
33
25
100
25
80
50
59
50
sempre
sovint
33
25
37
25
alguna vegada
10
0
gairebé mai
59
Debats a classe
57
40
Percentatge
40
20
17
23
60
Debats a classe
50
30
9
11
70
33
60
7
33
28
80
50
70
Percentatge
9
90
sempre
41
30
sovint
20
alguna vegada
10
gairebé mai
0
um
ia
m
an
no
r
rp
te
In
ó
ci
uc
P
ad
R
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
H
o
Ec
pr
er
nt
iI
ó
ci
P
uc
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
ts
Pu
ita
E
an
D
um
iA
H
ia
m
no
o
Ec
iA
D
E
a
et
e
Estudiants per Titulació
Docents per Titulació
c. Treballs en grup
En relació amb el desenvolupament de treballs en grup, destaca la titulació de Publicitat i
Relacions Públiques: mentre que un 75% dels docents diu que s’hi treballa a l’aula sovint o
sempre, solament un 26% dels estudiants declara que sigui així.
100
100
33
50
100
25
90
90
7
80
80
85
70
25
70
33
60
60
Treball en grup
50
25
Percentatge
Percentatge
33
sovint
25
20
alguna vegada
10
0
17
11
70
11
22
9
66
39
Treball en grup
sempre
40
sempre
30
15
50
50
40
11
20
28
sovint
alguna vegada
10
0
gairebé mai
Tr
i ta
ó
iI
er
P
R
nt
R
pr
E
D
iA
ts
ti
ita
ia
ci
uc
lic
ad
b
Pu
an
m
no
um
H
o
Ec
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
s
t
ita
an
E
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
gairebé mai
30
e
Estudiants per Titulació
Docents per Titulació
28
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
d. Exercicis pràctics
La percepció dels estudiants en relació amb el desenvolupament d’exercicis pràctics a l’aula
supera, per a totes les titulacions, la percepció que en tenen els docents.
100
100
33
25
100
25
90
90
80
80
50
70
75
30
sempre
40
sovint
30
25
20
alguna vegada
10
0
gairebé mai
Percentatge
Percentatge
40
50
19
33
15
22
28
13
60
Exercicis pràctics
50
28
70
67
60
9
11
58
53
26
20
Exercicis pràctics
17
sempre
sovint
30
20
alguna vegada
19
10
gairebé mai
0
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
it a
an
E
D
um
iA
H
ia
m
no
o
Ec
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
P
uc
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
ts
Pu
ita
E
an
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
Estudiants per Titulació
Docents per Titulació
e. Presentacions a classe
També en relació amb la realització de presentacions a classe, les consideracions dels
estudiants superen àmpliament les expressades pels docents.
100
100
100
50
90
80
80
70
70
60
60
50
50
25
30
Presentacions
sempre
25
20
alguna vegada
10
gairebé mai
0
40
Percentatge
50
40
Percentatge
100
50
90
6
22
11
78
15
37
15
9
20
9
62
35
48
sempre
30
24
20
Presentacions
sovint
alguna vegada
10
0
gairebé mai
r
rp
te
In
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
it a
E
an
D
iA
ia
H
um
om
on
Ec
a
et
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
P
ad
R
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
s
t
ita
an
E
D
um
H
iA
ia
om
on
Ec
Docents per Titulació
Estudiants per Titulació
29
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
f. Preguntes
La freqüència amb què es plantegen preguntes a classe per part dels estudiants sembla
sobrevalorada entre els docents, especialment a les titulacions d’Humanitats i de Publicitat i
Relacions Públiques.
100
90
67
67
75
100
25
80
21
43
60
Preguntes a classe
50
33
25
25
40
sovint
30
alguna vegada
10
0
gairebé mai
Percentatge
33
sempre
35
40
50
40
Percentatge
48
70
60
20
7
19
33
80
50
70
30
17
29
90
Preguntes a classe
sempre
26
sovint
26
25
20
alguna vegada
19
10
9
0
gairebé mai
ita
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ic
bl
Pu
iA
ts
ia
ita
an
um
H
om
on
Ec
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
P
uc
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
ts
Pu
ita
E
an
D
iA
um
H
ia
om
on
Ec
E
D
Estudiants per Titulació
Docents per Titulació
g. Noves dinàmiques
També en la introducció o realització de noves dinàmiques a l’aula sembla que es produeix
una sobrevaloració per part dels docents, en relació amb les respostes dels estudiants.
100
100
33
33
25
90
90
80
80
75
70
60
67
75
33
60
50
sempre
50
40
sovint
40
30
33
20
alguna vegada
gairebé mai
10
no contesta
0
8
28
9
11
11
41
26
41
70
Altres dinàmiques
Percentatge
Percentatge
25
64
63
Altres dinàmiques
48
46
30
sempre
sovint
20
alguna vegada
10
0
gairebé mai
bl
um
an
ita
iA
ts
ia
m
r
rp
te
In
ó
ci
P
uc
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
Pu
H
o
on
Ec
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
D
E
a
et
Docents per Titulació
Estudiants per Titulació
30
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
3.1.2. Característiques del procés d’ensenyament i aprenentatge en el
desenvolupament específic dels seminaris
Els mètodes d’ensenyament i aprenentatge emprats als seminaris també presenten diferències
més o menys notables entre el que expressen els docents i la percepció que en tenen els
estudiants.
a. Interacció entre docents i estudiants
Pel que fa a l’existència d’interacció entre el docent i l’estudiant als seminaris, destaca
especialment el cas d’Economia i ADE, en què el 100% de docents expressen bastant nivell
d’interacció amb l’estudiant, mentre que el 43% dels estudiants declara poca o molt poca
interacció amb el docent.
100
90
100
67
50
90
80
80
70
70
60
60
50
50
50
30
33
Interacció seminaris
molt
20
bastant
10
poc
0
40
Percentatge
50
40
Percentatge
100
50
19
22
38
30
33
41
23
41
molt
30
28
22
30
bastant
22
20
10
0
Interacció
15
poc
17
15
molt poc
Tr
ita
a
et
e
pr
pr
P
R
E
r
te
In
R
D
iA
ts
ia
ó
ci
uc
an
om
ti
it a
ic
ad
bl
Pu
um
H
on
Ec
ia
ts
ita
an
E
D
iA
om
er
nt
iI
ó
ci
uc
P
ad
R
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
um
H
on
Ec
Estudiants per Titulació
Docents per Titulació
b. Exposició de la lliçó
En relació amb l’exposició de la lliçó als seminaris sobta que, tot i que amb diferències per
titulacions, entre un 50% i un 70% d’estudiants i docents declaren que sovint o sempre s’hi
exposa la lliçó. A Economia i ADE l’opinió unànime dels docents és que gairebé mai s’hi
exposa la lliçó però solament un 15% dels estudiants coincideix amb aquesta valoració i prop
d’un 50% apunta la idea contrària, que sovint o sempre s’hi exposa la lliçó.
31
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
100
100
33
25
100
25
90
80
80
25
70
50
33
50
30
33
sempre
33
sovint
25
20
10
0
alguna vegada
gairebé mai
26
26
43
Exposició lliçó
39
50
40
28
27
60
Exposició lliçó
50
31
70
26
40
Percentatge
60
Percentatge
19
90
sempre
30
30
sovint
26
20
21
alguna vegada
15
10
gairebé mai
0
r
rp
te
In
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
et
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
P
ad
R
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
D
um
H
iA
ia
om
on
Ec
a
Estudiants per Titulació
Docents per Titulació
c. Debats
Sembla que la percepció dels docents sobre la realització de debats als seminaris és inferior a
la dels estudiants per a les titulacions d’Economia i ADE i Publicitat i Relacions Públiques,
però superior a la de Traducció i Interpretació i especialment a la d’Humanitats.
100
90
67
33
100
100
25
90
80
80
70
33
50
Percentatge
40
30
33
60
Debats als seminaris
33
20
sempre
40
sovint
alguna vegada
10
gairebé mai
0
44
9
33
26
24
Debats
35
55
50
Percentatge
50
9
11
11
25
70
25
60
10
sempre
43
41
sovint
30
20
24
alguna vegada
10
0
gairebé mai
Tr
ad
bl
ita
ti
pr
P
R
E
r
te
In
R
D
iA
ts
ó
ci
uc
ic
ita
ia
om
an
um
on
Pu
H
Ec
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
P
uc
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
ts
Pu
ita
E
an
D
iA
um
ia
m
H
o
on
Ec
et
a
Estudiants per Titulació
Docents per Titulació
d. Treballs en grup
En la valoració de la presència de treballs en grup als seminaris, la percepció dels docents
supera la dels estudiants a totes les titulacions.
32
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
100
67
33
75
100
25
90
80
80
25
70
67
Percentatge
16
50
50
40
33
25
20
13
20
15
60
Treball en grup
50
43
11
22
70
52
Treball en grup
sempre
sovint
30
11
20
26
gairebé mai
0
48
21
40
alguna vegada
10
67
sempre
Percentatge
60
30
18
90
sovint
alguna vegada
17
10
0
gairebé mai
um
ia
m
om
on
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
P
ad
R
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
D
iA
ia
H
Ec
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
P
ad
R
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
i ta
an
E
D
um
iA
H
o
on
Ec
Docents per Titulació
Estudiants per Titulació
e. Exercicis pràctics
Pel que fa a la realització d’exercicis pràctics als seminaris, les diferències d’opinió entre
estudiants i docents destaquen especialment a les titulacions de Publicitat i Relacions
Públiques i d’Economia i ADE. En ambdós casos el 100% dels docents diuen que sovint s’hi
fan exercicis pràctics, però un 23% dels estudiants d’Economia i ADE apunten que només
se’n fan alguna vegada o gairebé mai, i aquesta proporció augmenta fins al 47% entre els de
Publicitat i Relacions Públiques.
100
90
100
33
100
100
100
90
33
28
60
50
50
Exercicis pràctics
33
20
sempre
sovint
10
alguna vegada
0
17
39
38
30
20
10
0
54
9
40
Percentatge
40
Percentatge
33
36
70
70
30
46
80
80
60
45
17
6
Exercicis pràctics
sempre
sovint
19
alguna vegada
7
gairebé mai
t
re
rp
te
In
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
E
an
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
a
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
Docents per Titulació
Estudiants per Titulació
f. Presentacions de treballs
Del desenvolupament de presentacions als seminaris sorprèn que en aquest cas les valoracions
dels estudiants superen a les dels docents en totes les titulacions.
33
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
100
67
33
75
100
25
90
80
70
67
60
40
39
32
46
25
20
alguna vegada
10
0
gairebé mai
Percentatge
sovint
13
20
40
sempre
33
17
50
50
40
27
60
Presentacions
50
Percentatge
33
80
25
70
30
26
90
sempre
37
30
sovint
15
27
20
Presentacions
10
13
0
alguna vegada
7
9
gairebé mai
ts
ita
an
om
ia
iI
D
iA
ó
e
pr
er
E
nt
P
E
D
R
R
iA
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
P
ad
R
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
um
H
on
Ec
ci
ti
ia
ita
uc
lic
ad
Tr
b
Pu
m
ts
ita
an
no
um
H
o
Ec
Estudiants per Titulació
Docents per Titulació
g. Preguntes
En relació amb la freqüència amb què es plantegen preguntes als seminaris podem dir que la
percepció dels docents sobrepassa molt significativament la dels estudiants, exceptuant el cas
d’Economia i ADE, en què l’efecte és just el contrari.
100
90
67
67
75
80
70
70
30
33
33
25
20
50
sempre
40
sovint
30
Percentatge
40
alguna vegada
10
gairebé mai
0
19
19
17
34
54
28
37
60
Preguntes seminaris
50
15
90
80
60
Percentatge
100
100
Preguntes
36
38
41
sovint
20
20
10
0
sempre
17
13
7
alguna vegada
gairebé mai
on
om
ts
D
iA
E
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
P
uc
R
ad
R
ti
ita
lic
ita
an
ia
m
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
i ta
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
D
um
iA
ia
H
Ec
Tr
um
b
Pu
H
o
on
Ec
Estudiants per Titulació
Docents per Titulació
h. Altres dinàmiques
La introducció d’altres dinàmiques als seminaris també és sobrevalorada pels docents de les
quatre titulacions, tot i les diferències entre elles. En tot cas, la proporció d’estudiants que
diuen realitzar sovint o sempre altres dinàmiques als seminaris se situa prop del 10%; si bé en
el cas dels estudiants de Traducció i Interpretació és del 22%.
34
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
100
90
33
33
25
100
100
90
80
80
75
70
Percentatge
37
21
33
alguna vegada
20
gairebé mai
10
0
no contesta
22
52
66
50
sovint
40
33
11
60
sempre
50
30
13
41
70
Altres dinàmiques
33
Altres dinàmiques
50
48
40
Percentatge
60
33
10
sempre
30
sovint
20
24
alguna vegada
10
gairebé mai
0
ta
re
rp
te
In
ó
ci
P
uc
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
ts
Pu
ita
E
an
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
pr
er
nt
iI
ó
ci
P
uc
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
ts
Pu
it a
E
an
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
e
Docents per Titulació
Estudiants per Titulació
3.1.3. Característiques del procés d’ensenyament i aprenentatge en el
desenvolupament de l’assignatura fora de l’aula
a. Introducció d’activitats i materials nous
Pel que fa a la introducció d’activitats i materials nous, sembla que els docents opten amb més
freqüència per la creació de materials. Tot i les diferències entre titulacions, mentre que el
33% dels docents, exceptuant els de Traducció i Interpretació, declaren no introduir activitats
noves gairebé mai, tots ells diuen que han elaborat materials.
100
67
33
67
25
100
90
80
75
25
60
Activitats noves
50
50
70
33
60
50
33
33
33
sempre
40
sovint
30
25
20
alguna vegada
10
gairebé mai
0
Percentatge
40
Percentatge
67
80
50
70
30
67
90
20
Materials nous fora
33
33
sempre
25
25
sovint
10
0
alguna vegada
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
s
Pu
t
ita
an
E
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
P
ad
R
Tr
R
ti
ita
ic
bl
Pu
s
t
ita
an
E
D
um
H
iA
ia
om
on
Ec
e
Docents per Titulació
Docents per Titulació
35
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
b. Freqüència d’activitats i activitats adequades
La freqüència amb què es desenvolupen activitats varia entre titulacions, però en general la
proporció d’estudiants que sovint o sempre les considera adequades, amb independència de la
periodicitat, oscil·la entre el 40 i el 50% en totes elles.
100
90
67
100
25
100
75
90
80
60
60
50
50
Freqüència activitat
9
41
30
setmanal
25
10
0
quinzenal
mensual
37
Activitats adequades
30
32
33
40
Percentatge
33
20
17
30
70
40
Percentatge
11
80
75
70
30
6
33
30
20
sempre
sovint
30
24
21
alguna vegada
17
10
gairebé mai
0
ta
re
rp
te
In
ó
ci
P
uc
R
R
ad
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu itats
E
an
D
um a i A
H
i
om
on
Ec
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
s
Pu
t
ita
an
E
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
Docents per Titulació
Estudiants per Titulació
c. Estudi dels apunts
En relació amb les diverses activitats que es realitzen fora de l’aula, trobem diferències
notables en les percepcions i valoracions d’estudiants i docents. En l’estudi dels apunts,
mentre la majoria de docents diu que gairebé mai proposa aquesta activitat, la proporció
d’estudiants que declara repassar els apunts sempre o sovint és del 44% entre els d’Economia i
ADE i els de Traducció i Interpretació, del 32% entre els de Publicitat i Relacions Públiques, i
del 18% entre els d’Humanitats.
100
100
100
25
100
25
90
90
80
75
70
60
60
50
50
Estudiar els apunts
30
sempre
20
sovint
10
0
gairebé mai
24
26
21
13
20
13
27
56
28
55
30
20
29
28
gairebé mai
0
i
an
iA
ts
ta
ia
E
D
e
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
P
ad
R
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
um
H
om
on
ts
it a
E
an
D
iA
ia
om
Estudiants per Titulació
36
sovint
alguna vegada
10
Ec
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
um
H
on
Ec
Docents per Titulació
Repassar apunts
sempre
40
Percentatge
40
19
11
80
75
70
Percentatge
7
23
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
d. Treball en grup
Pel que fa al treball en grup, sembla que les propostes dels docents no acaben de plasmar-se
del tot en la dedicació que hi declaren els estudiants. Els de Publicitat i Relacions Públiques
destaquen clarament com els que més diuen que treballen en grup fora de l’aula.
100
90
33
33
100
80
70
70
67
Treball en grup
50
40
33
sempre
53
sovint
20
alguna vegada
10
gairebé mai
0
15
9
83
16
60
11
50
53
70
Treball en grup
26
40
sempre
30
Percentatge
33
50
30
20
90
80
60
Percentatge
100
50
sovint
20
6
10
15
alguna vegada
13
gairebé mai
0
ita
ti
iA
ts
ita
an
ia
m
ta
re
rp
te
In
ó
ci
uc
P
ad
R
R
Tr
um
ic
bl
Pu
H
o
on
Ec
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
s
t
ita
an
E
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
D
E
Estudiants per Titulació
Docents per Titulació
e. Exercicis pràctics
Els exercicis pràctics fora de l’aula s’apunten com una activitat que els docents proposen
freqüentment i a la quals els estudiants dediquen bona part del temps d’estudi fora de l’aula.
Els de Publicitat i Relacions Públiques són els que en major proporció diuen que no en fan
gairebé mai.
100
67
100
100
100
100
80
80
70
70
60
60
50
50
40
40
30
51
72
30
48
90
33
20
Exercicis pràctics
sempre
10
0
sovint
Percentatge
Percentatge
90
32
Exercicis pràctics
37
31
sempre
11
30
17
20
10
sovint
28
15
alguna vegada
11
gairebé mai
0
ad
Tr
ó
ci
uc
ita
ti
R
E
P
D
r
rp
te
In
R
iA
ts
ia
ita
an
om
ic
bl
um
Pu
H
on
Ec
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
ts
Pu
ita
E
an
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
a
et
Estudiants per Titulació
Docents per Titulació
37
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
f. Activitats de recerca i consulta de fonts d’informació
Pel que fa a la proposta d’activitats de recerca i consulta de fonts bibliogràfiques fora de
l’aula, són els docents de Publicitat i Relacions Públiques i els de Traducció i Interpretació els
qui ho proposen amb més freqüència, i els estudiants d’aquestes dues titulacions són els qui
fan aquesta activitat més sovint. Destaquen especialment els estudiants de Traducció i
Interpretació, en què la proporció que declara fer recerca sovint o sempre és del 86%.
100
90
33
33
75
80
70
70
33
67
36
48
sovint
25
25
alguna vegada
10
gairebé mai
0
15
30
26
37
Recerca fonts
39
sempre
40
Percentatge
33
26
50
sempre
40
20
28
60
Recerca de fonts
50
30
17
90
80
60
Percentatge
100
75
30
31
20
sovint
21
20
10
13
alguna vegada
7
7
0
gairebé mai
re
rp
te
In
ó
ci
uc
P
ad
R
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
s
t
ita
an
E
D
um
H
iA
ia
m
o
on
Ec
ta
e
pr
er
nt
iI
ó
ci
uc
P
R
ad
R
Tr
ti
ita
ic
bl
Pu
ts
ita
an
E
D
um
iA
H
ia
om
on
Ec
Docents per Titulació
Estudiants per Titulació
3.2. Elements que poden incidir en el procés d’ensenyament i aprenentatge
3.2.1. A partir de les respostes dels estudiants
a. Avaluació contínua / Assoliment de competències / Progrés d’aprenentatge
Sembla que la realització d’exercicis i proves d’avaluació continuada al llarg del trimestre
facilita i genera una major percepció de l’assoliment de les competències i dels progressos
d’aprenentatge entre els estudiants.
38
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
100
10
80
80
24
70
70
27
39
49
60
51
60
Assoliment competènc
46
50
34
40
27
bastant
20
10
poc
17
13
11
0
molt poc
43
58
21
47
61
Progrés aprenentatge
36
40
molt
30
17
50
Percentatge
60
Recompte
100
9
90
90
sempre
30
28
20
23
sovint
19
10
alguna vegada
0
gairebé mai
gu
na
e
pr
bé
ire
e
pr
m
se
da
nt
vi
ga
so
ve
ai
m
al
ga
m
se
nt
da
vi
ga
so
e
v
na
gu
ai
al
m
bé
ir e
ga
Avaluació contínua
Avaluació contínua
b. Mida del grup / Assoliment de competències / Progrés d’aprenentatge
La mida del grup d’estudiants també incideix en la percepció de l’assoliment de les
competències i dels progressos d’aprenentatge entre els estudiants.
100
15
90
80
7
6
100
58
46
90
69
80
70
70
60
60
38
40
8
33
54
38
50
Assoliment competèn
Progrés aprenentatge
40
poc
15
11
0
molt poc
Percentatge
bastant
20
grup reduït
29
molt
31
30
Percentatge
20
39
50
10
15
30
sovint
20
20
10
13
0
alguna vegada
gairebé mai
grup reduït
gran grup
sempre
31
gran grup
grup mitjà
grup mitjà
Mida del grup
Mida del grup
c. Activitats fora de l’aula / Ajust entre temps i crèdits / Materials de treball
També s’observa certa relació entre la percepció en l’adequació i l’ajust de les activitats
proposades fora de l’aula i la sensació que el temps invertit per superar l’assignatura s’ajusta
als seus crèdits. I una major valoració de les activitats i l’ajust sembla clarament relacionada
amb la major valoració dels materials per al treball autònom fora de l’aula.
39
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
100
90
80
8
10
31
14
100
21
48
34
80
68
70
48
47
24
30
molt
40
bastant
30
20
16
33
14
poc
12
0
59
50
Percentatge
Percentatge
38
64
60
Ajust temps crèdits
50
10
20
70
60
40
44
29
90
molt poc
41
Materials de treball
molt
32
bastant
20
10
11
0
13
poc
molt poc
e
pr
m
se
nt
da
vi
ga
so
ve
na
gu
ai
al
m
bé
ire
ga
e
pr
m
se
nt
da
vi
ga
so
ve
na
gu
ai
al
m
bé
ire
ga
Activitats fora de l'aula ajustades
Activitats fora de l'aula ajustades
d. Mida del grup / Activitats fora de l’aula
Sembla que la mida del grup d’estudiants podria incidir en la percepció de l’adequació de les
activitats fora de l’aula. En aquest sentit val a dir que, sovint, la mida del grup d’estudiants es
troba relacionada amb el tipus d’assignatura i el seu caràcter més o menys aplicat, que
condiciona tant la freqüència d’activitats com la percepció que els estudiants tenen de la seva
adequació.
100
15
7
16
90
80
33
46
29
70
60
36
29
50
Activitats fora aula
40
31
sempre
Percentatge
30
25
20
24
alguna vegada
10
0
sovint
8
gairebé mai
grup reduït
gran grup
grup mitjà
Mida del grup
e. Seminaris: participació/ debats, treball en grup, exercicis pràctics, presentacions,
preguntes, altres
En relació amb els seminaris, la sensació dels estudiants de poder participar-hi està
relacionada amb el tipus d’activitats que s’hi desenvolupen i la seva freqüència. Així doncs, la
40
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
sensació d’interacció amb el docent i de possibilitat de participar als seminaris és major quan
hi ha una freqüència elevada en el desenvolupament de debats, treballs en grup, presentacions,
preguntes a classe, altres dinàmiques i, en menor mesura, exercicis pràctics als seminaris.
100
5
34
22
19
20
20
63
21
53
Treball grup
44
40
sempre
sovint
20
alguna vegada
10
gairebé mai
0
alguna vegada
10
0
gairebé mai
t
t
ol
m
t
an
st
ba
oc
tp
ol
t
40
c
po
m
ol
an
st
41
sovint
20
m
ba
oc
tp
c
ol
po
m
43
sempre
35
30
32
Participació als seminaris
Participació als seminaris
100
53
90
90
80
80
70
70
21
29
32
36
20
60
32
20
50
Exercicis pràctics
sovint
14
13
13
7
0
alguna vegada
gairebé mai
Percentatge
30
10
38
19
Presentacions
40
sempre
18
14
31
23
30
20
20
60
39
40
Percentatge
24
19
50
Debat seminaris
20
20
14
60
54
30
30
18
16
70
40
50
14
80
37
75
50
100
18
90
30
60
Percentatge
100
20
26
16
80
70
8
14
Percentatge
90
16
36
sempre
31
20
11
sovint
15
alguna vegada
21
10
0
gairebé mai
t
a
st
oc
nt
tp
c
ol
m
ba
po
ol
m
t
ol
m
t
an
st
ba
c
po
oc
tp
ol
m
Participació als seminaris
Participació als seminaris
41
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
90
5
10
100
35
23
24
80
70
14
45
9
26
49
79
70
50
44
56
50
Preguntes seminari
40
42
60
50
Percentatge
6
36
80
38
60
30
5
16
90
Altres dinàmiques
40
35
40
sempre
34
30
Percentatge
100
sovint
20
18
alguna vegada
16
10
5
0
gairebé mai
20
sovint
alguna vegada
10
0
gairebé mai
t
ol
m
t
an
st
ba
t
nt
ta
oc
tp
c
po
oc
tp
ol
m
ol
m
s
ba
c
po
ol
m
Participació als seminaris
sempre
30
Participació als seminaris
3.2.2. A partir de les respostes dels docents
a. Avaluació continuada / Assoliment de competències
Sembla que entre els docents també s’aprecia la relació entre la realització d’exercicis i proves
d’avaluació continuada al llarg del trimestre i la sensació que els estudiants assoleixen les
competències.
100
67
38
90
80
70
60
50
50
40
Percentatge
30
Assoliment competènc
33
molt
20
10
bastant
13
0
poc
sovint
sempre
Avaluació continuada
42
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
b. Activitats noves / Materials nous
També s’observa que els qui diuen introduir i desenvolupar més activitats noves són també els
qui comenten que elaboren materials nous amb més freqüència. I de la mateixa manera, els qui
introdueixen exercicis pràctics a classe amb més freqüència també acostumen a fer més
activitats de treball en grup a l’aula.
100
33
75
33
100
100
90
90
80
80
67
67
100
100
86
60
50
50
Materials nous fora
30
sempre
25
20
sovint
10
alguna vegada
0
Treball grup a class
25
40
Percentatge
40
Percentatge
50
70
70
60
14
sempre
30
sovint
25
20
alguna vegada
10
gairebé mai
0
se
m
t
ai
ga
m
ai
m
ve
e
pr
n
vi
na
bé
e
pr
ir e
gu
so
al
ga
m
se
a
un
bé
re
da
nt
da
vi
ga
so
ve
g
al
i
ga
Exercicis pràctics a classe
Activitats noves
Entre els docents, el desenvolupament d’exercicis pràctics als seminaris sembla estar
relacionat amb la seva sensació de bona interacció amb els estudiants.
100
100
29
50
90
80
70
71
60
50
50
40
Exercicis pràctics a
30
sempre
20
sovint
10
alguna vegada
0
m
t
ol
t
an
st
ba
c
po
Interacció als seminaris
43
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
3.3. Conclusions sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge
•
En relació am el Pla Docent i la valoració que se’n fa com a eina d’orientació per a
l’estudi, trobem divergències d’opinió notables tant entre els docents, en funció de la
titulació, com entre la percepció dels estudiants en relació amb la dels docents.
•
L’assoliment de les competències per titulacions és força valorat entre els docents: els
qui consideren que s’assoleixen bastant o molt se situen entre el 100 i el 67%. La
percepció de l’assoliment entre els estudiants és sempre menor, però més del 60%, el
50% entre els d’Economia i ADE, consideren que les han assolit bastant o molt.
•
Pel que fa a l’avaluació continuada, tots els docents manifesten que sovint o sempre
utilitzen aquest tipus d’avaluació a les seves assignatures; però els estudiants no ho
perceben així.
•
Els mètodes d’ensenyament i aprenentatge emprats als seminaris també presenten
diferències més o menys notables entre el que expressen els docents i la percepció que
en tenen els estudiants. Així doncs, tot i que la majoria de docents destaquen una
elevada interacció als seminaris, a la majoria de titulacions prop del 40% dels
estudiants declaren que interactuen poc o molt poc.
•
En relació amb l’exposició de la lliçó als seminaris sobta que, tot i les diferències entre
titulacions, entre el 50 i el 70% d’estudiants i docents declaren que sovint o sempre
s’hi exposa la lliçó.
•
Pel que fa a la freqüència amb què es plantegen preguntes als seminaris podem dir que
la percepció dels docents sobrepassa molt significativament la dels estudiants,
pràcticament en totes les titulacions.
•
En referència al treball dels estudiants fora de l’aula, la freqüència amb què es
desenvolupen activitats varia entre titulacions. En general, la proporció d’estudiants
que sovint o sempre considera que les activitats són adequades per al seu ritme
d’aprenentatge oscil·la entre el 40 i el 50% en totes elles.
3.3.1. Elements que poden incidir en el procés d’ensenyament i aprenentatge
•
Sembla que la realització d’exercicis i proves d’avaluació continuada al llarg del
trimestre facilita i genera una major percepció de l’assoliment de les competències i
dels progressos d’aprenentatge entre els estudiants.
•
S’observa relació entre la percepció en l’adequació i l’ajust de les activitats proposades
fora de l’aula i la sensació que el temps invertit per a superar l’assignatura s’ajusta als
seus crèdits.
44
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
•
La major valoració de les activitats i els seu ajust sembla clarament relacionada amb la
major valoració dels materials per al treball autònom fora de l’aula.
•
En relació amb els seminaris, la sensació dels estudiants de poder-hi participar està
relacionada amb el tipus d’activitats que s’hi desenvolupen i la seva freqüència. Així
doncs, la sensació d’interacció amb el docent i de participació als seminaris és major
quan hi ha una freqüència elevada en el desenvolupament de debats, treballs en grup,
presentacions, preguntes a classe, altres dinàmiques i, en menor mesura, exercicis
pràctics.
45
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
III. Elements que cal considerar en el camí cap a la millora de l’experiència
Amb les dades obtingudes en aquest primer trimestre i les conclusions que se n’han pogut anar
extraient durant l’anàlisi de cada apartat, val a dir que els resultats ofereixen una perspectiva
de certa tranquil·litat pel que fa al rendiment dels estudiants, amb unes qualificacions que en
general han millorat i, en el pitjor dels casos, s’han mantingut com en anys anteriors. La
satisfacció vers el nou mètode no ha estat bona, però tampoc no ha estat una sorpresa. Com en
tot període de grans canvis, caldrà esperar a veure què passa al llarg del curs i els propers
anys, quan la implementació es vagi consolidant. I pel que fa al procés d’ensenyament i
aprenentatge s’espera que l’anàlisi pugui afavorir la reflexió i la millora, tant com sigui
possible.
En aquest darrer sentit, considerem que convé destacar tres aspectes clau d’especial
consideració per a la millora de l’experiència en posteriors implementacions. Tot i no ser els
únics que poden incidir en el funcionament i la satisfacció de l’experiència, sí que ens sembla
que convé parar-hi especial atenció pel seu gran potencial de millora.
En primer lloc, la informació rebuda abans d’iniciar l’experiència. La satisfacció d’estudiants
i docents es mostra clarament relacionada amb la percepció que puguin tenir de la informació
rebuda sobre el mètode d’ensenyament i aprenentatge Bolonya i el funcionament de
l’experiència.
D’aquest fet es desprèn la necessitat d’insistir i prestar especial atenció als mecanismes i
activitats d’informació i explicació del mètode i de la nova experiència, tant als estudiants
com als docents. De fet, és comprensible que la sensació de saber en què consistirà la nova
experiència d’ensenyament i aprenentatge, i el que comportarà per als que hi participen, generi
una major confiança entre tots els implicats, i predisposi a una millor valoració i funcionament
de l’experiència.
En segon lloc, la possibilitat de participació dels estudiants, tant a l’aula com als seminaris. Al
llarg de l’informe s’ha evidenciat que la percepció dels estudiants en relació amb les seves
possibilitats de participar condiciona molt significativament la seva satisfacció. En aquest
sentit, el desenvolupament de seminaris molt participatius pot ser un dels aspectes de canvi
clau en aquesta nova metodologia. Els seminaris permeten una major interacció entre el
docent i l’estudiant, i una participació més activa per part del darrer, que no és possible a les
sessions de gran grup.
La participació de l’estudiant i el paper que ha de mostrar com a agent actiu del seu propi
procés d’ensenyament i aprenentatge està condicionat no solament per la mida del grup, sinó
també, i molt especialment, pel tipus d’activitats que es desenvolupen i les possibilitats de
participació que aquestes duen associades. Accions com l’explicació de la lliçó o la resolució
d’exercicis pràctics no afavoreixen la participació activa de l’estudiant, que es troba més
associada a activitats com la presentació de treballs a classe, el treball en grup, els debats o les
preguntes.
46
Programa per la Qualitat Educativa (PQE)
És important, doncs, que els seminaris no reprodueixin les tradicionals classes pràctiques,2
molt basades en la resolució d’exercicis pràctics en què sovint el docent acaba oferint la
resolució correcta de l’exercici a la pissarra perquè els estudiants comprovin si han comès
algun error.
En tercer lloc, la nova metodologia genera un augment de la dedicació de l’estudiant més
enllà de l’aula, i això implica la necessitat de dotar-lo d’eines i recursos de treball, que
possibilitin dur a terme les tasques assignades, de la manera més adequada possible a les
necessitats de cada estudiant, i al seu procés d’aprenentatge. En aquest sentit, és important que
l’estudiant disposi de materials de treball que el guiïn en el procés de resolució de cada
activitat. És a dir, materials que proporcionin la metodologia, les tècniques i els recursos
d’informació necessaris, per resoldre les diverses activitats.
Els materials d’aprenentatge han de constituir un reforç d’allò que es tracta a l’aula i, alhora
una font d’informació addicional per a l’estudiant. Els resultats del present informe confirmen
l’especial importància dels materials per a l’aprenentatge i, a més, mostren clarament que la
percepció vers l’adequació dels materials de l’assignatura esdevé un factor determinant en la
valoració i la satisfacció dels estudiants. Hi ha, doncs, un doble requeriment per dedicar
esforços a elaborar materials i eines d’estudi.
2
Si fins a l’actualitat la docència s’organitzava en classes teòriques i classes pràctiques, ara s’estructura a partir
de classes de gran grup i classes de grup reduït o seminaris.
47