Vot
particular
discrepant
que
formulen
els
claustrals
Daniel López Rodríguez i Mario Núñez Martínez en relació a
l’Acord del Ple del Claustre de 30 de maig de 2011, pel
qual s’aprova la reforma del Reglament del Claustre de la
Universitat Pompeu Fabra
D’acord amb l’article 9.2 §2 del Reglament del Claustre,
aprovat per Acord de 13 de maig de 2004; com a justificació
del
nostre
vot
contrari
al
projecte
de
reforma
del
Reglament del Claustre; i en coherència amb la posició
jurídica
mantinguda
per
aquests
representants
des
de
l’inici del procediment de reforma, i especialment amb el
recurs potestatiu de reposició interposat davant el rector
de
la
Universitat
qüestió,
formulem
Pompeu
aquest
Fabra
vot
en
relació
particular
a
per
aquesta
tal
que
s’incorpori al text aprovat.
El nostre dissentiment respecte de l’Acord del Ple del
Claustre es fonamenta en les consideracions següents:
Primer.- La iniciativa en la reforma del Reglament del
Claustre
L’article 23 del Reglament del Claustre de la Universitat
Pompeu Fabra regula el seu procediment de reforma i a qui
correspon la iniciativa, d’acord amb el principi d’autonomia
universitària, que inclou «la elaboración de sus Estatutos
(…), así como de las demás normas de régimen interno», de
conformitat amb l’apartat a) de l’article 2.2 de la Llei
Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats.
L’article
23.1
del
Reglament
del
Claustre,
relatiu
a
l’exercici de la iniciativa de reforma, estableix que «es
podrà
procedir
a
la
reforma,
1
total
o
parcial,
d’aquest
reglament,
membres
quan
així
claustrals».
ho
sol·liciti
Contrasta,
una
en
quarta
aquest
part
dels
sentit,
amb
l’article 217.1 dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra,
que preveu una iniciativa més àmplia tot establint que «la
iniciativa per reformar els Estatuts correspon al rector o
rectora,
al
Consell
de
Govern
o
a
una
quarta
part
dels
membres claustrals».
Per això, i sens perjudici de la potestat del rector, en tant
que president del Claustre, d’establir l’ordre del dia de les
seves sessions, que estableix l’article 5.3 del Reglament del
Claustre, i sens perjudici també de les potestats de la Mesa
basades en l’article 5.4 del Reglament –que aquesta ha vingut
exercint amb naturalitat, sense anar més enllà, en l’Acord de
la Mesa del Claustre de 24 de maig de 2011–, s’ha destacat
per la jurisprudència, però, que la de fixar l’ordre del dia
no
és
una
potestat
que
el
rector
pugui
exercir
amb
discrecionalitat absoluta,1 «por cuanto el presidente no lo
es con efectos jerárquicos sino exclusivamente [en tanto que]
figura
primus
inter
pares
a
la
que
la
Ley
atribuye
determinadas funciones para un adecuado funcionamiento del
órgano colegiado».2 És més: en el nostre cas, és una potestat
absolutament reglada. Només un cop efectuats aquests tràmits
la proposta pot ser inclosa com a punt de l’ordre del dia de
la sessió immediatament següent, d’acord amb l’article 23.3
del Reglament del Claustre.
En aquest sentit, doncs, l’article 23.1 del Reglament del
Claustre estableix que, per a la inclusió d’un projecte de
reforma del Reglament a l’ordre del dia d’una sessió del
Claustre,
amb
independència
del
seu
abast,
ha
d’existir
prèviament la iniciativa d’una quarta part dels claustrals,
1
Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 9 d’abril
de 2002, FD 7, MP: Joaquín José Ortiz Blasco (RJCA 2002\776).
2
Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 6 d’abril de
2009, FD 3. MP: Celsa Picó Lorenzo (RJ 2009\3743).
2
en
els
termes
secretaria
del
que
preveu
l’article
Claustre.
Únicament
23.2,
a
elevada
aquest
a
la
col·lectiu
correspon, doncs, la iniciativa de reforma del Reglament del
Claustre, amb independència del seu abast. I això atès que
existeix una especial limitació quant a la iniciativa que es
palesa amb tota claredat si es contrasta l’article 23.1 del
Reglament del Claustre amb l’article 217.1 dels Estatuts de
la Universitat Pompeu Fabra.
Aquest,
la
iniciativa
reglamentàriament,
és
de
reforma
un
tràmit
en
els
essencial
termes
per
previstos
a
la
seva
inclusió com a punt en l’ordre del dia: sense ell no hi pot
haver procediment.
Doncs bé, el rector, ja per mitjà de la inclusió d’aquest
punt en l’ordre del dia d’aquesta convocatòria, que és un
acte administratiu, va prescindir totalment i absolutament
del procediment previst en el Reglament del Claustre per a la
inclusió de la proposta de reforma d’aquest en l’ordre del
dia de la sessió del Claustre del passat dia 30 de maig de
2011, proposta que el Ple del Claustre va aprovar amb el
nostre vot contrari.
Aquesta inclusió, doncs, que va produir-se amb vulneració
d’un
tràmit
procedimental
essencial,
l’exercici
de
la
iniciativa, va ser nul·la de ple dret, de conformitat amb
l’apartat e) de l’article 62.1 de la Llei 30/1992, i com a
tal
hauria
potestatiu
d’haver
de
estat
declarada
reposició
que
en
aquests
l’àmbit
del
recurs
representants
vam
interposar davant el propi rector.
Així doncs, ja respecte del propi exercici de la iniciativa,
es
palesa
una
infracció
de
l’ordenament
jurídic
en
l’elaboració de la reforma, finalment aprovada pel Ple del
Claustre el dia 30 de maig de 2011.
3
Segon.-
L’omissió
plena
procediment
de
reforma
del
Reglament
Ara bé, l’omissió plena del procediment de reforma del
Reglament del Claustre que estableix l’article 23 del propi
Reglament, aprovat per Acord del Ple de 13 de maig de 2004,
no només ve produïda respecte de la iniciativa, que va ser
allò únic que aquesta part va recórrer quan l’objecte del
recurs de reposició era només la inclusió d’aquesta reforma
com a punt de l’ordre del dia, atesa la naturalesa d’allò
que es recorria.
Només un cop rebut el projecte de reforma per la Mesa del
Claustre,
d’acord
amb
l’article
23.3
del
Reglament
del
Claustre, aquest podia ser incorporat com a tal en l’ordre
del dia. Doncs bé, tenint present que la Mesa del Claustre
de la Universitat Pompeu Fabra no va reunir-se entre el 18
de maig de 2010 i el 24 de maig de 2011, i atenint-nos a
què la convocatòria del Claustre efectuada pel rector –que
incloïa ja la proposta de reforma com a punt de l’ordre del
dia– es va efectuar el dia 9 de maig de 2011, aquest tràmit
del procediment també va ser omès per l’Acord del Ple de 30
de maig de 2011.
Però
a
més,
l’article
23.4
del
Reglament
del
Claustre
estableix que «per a la reforma del Reglament se seguirà el
mateix procediment establert per a la reforma dels Estatuts».
S’entén,
excloses
aquelles
matèries,
com
la
iniciativa
(article 23.1), o l’aprovació (article 23.5), respecte de les
quals el propi article 23 estableix normes específiques.
En
aquest
remissió
estableix
sentit,
de
que
doncs,
l’article
«les
l’article
23.4
del
propostes
de
18.2,
Reglament
reforma
es
aplicable
del
per
Claustre,
trametran
als
claustrals amb un mes d'antelació respecte a la data de les
votacions, i s'establirà un termini de vint dies naturals per
4
presentar-hi esmenes, a comptar des del dia que indiqui la
Mesa del Claustre».
Cap d’aquest tràmits ha estat respectat en l’aprovació de la
reforma. Així, la proposta de reforma va ser tramesa als
claustrals el dia 9 de maig de 2011, la qual cosa suposa
l’incompliment del termini d’un mes que estableix el propi
article 18.2 del Reglament. A més, la Mesa del Claustre en
cap
cas
va
d’esmenes
a
establir
què
està
el
dies
a
obligada
quo
per
d’acord
a
amb
la
presentació
aquest
mateix
article, la qual cosa va impedir que, en el seu cas, els
claustrals poguessin esmenar-la.
Tots aquests vicis, d’acord amb l’article 62.2 de la Llei
30/1992, de 26 de novembre, determinen la nul·litat de ple
dret de la reforma operada al Reglament del Claustre, aprovat
inicialment per Acord del Ple de 13 de maig de 2004, per
mitjà de l’Acord del Ple de 30 de maig de 2011, i en aquest
sentit el nostre vot particular discrepant respecte de la
seva aprovació.
Barcelona, 1 de juny de 2011.
Daniel López Rodríguez
Mario Núñez Martínez
NIA: 67237
NIA: 67227
5