Informe de la rectora al Claustre de 27 de maig del 2003
Universitat Pompeu Fabra
Des de la meva fidelitat al projecte col·lectiu de la UPF al qual em
vaig sumar com a rectora ara fa dos anys, m’agradaria iniciar la
valoració del Pla d’Actuacions 2002-2003 precisament amb la
consciència que em trobo en el meridià, en el punt mig del meu
mandat. Aquest és, sens dubte, un moment rellevant, car tot i fent
balanç d’allò que s’ha aconseguit, encara hi ha la possibilitat
d’intensificar els esforços per assolir totes aquelles coses que
resulten difícils de realitzar. Un moment, doncs, en què és possible
felicitar-se per tot allò que es volia aconseguir en el nostre projecte
inicial, però també un moment per tornar a comprometre’s amb la
consecució i la millora de tot allò que encara no ens sembla
satisfactori.
Us parlaré, avui, de totes aquelles coses que hem aconseguit entre
tots; perquè tal i com reflecteixen els nous Estatuts, el projecte de la
UPF ha aconseguit arrelar-se fortament en el sòl comú dels valors
democràtics essencials, i ha reforçat així la seva vocació d’universitat
capdavantera en la consecució d’una societat més justa i dialogant. I
dic justa i dialogant perquè aquests són, sens dubte, objectius
fonamentals del projecte d’universitat que ara fa dos anys em vau
permetre liderar. La voluntat de diàleg ha estat present sempre
durant aquest temps, però sento clarament que encara hi ha molt
camí per recórrer. Crec que conec allà on no flueix la comunicació, i
per això mateix, sé bé on intensificar i dirigir els esforços futurs.
La complexitat de l’estructura administrativa d’una universitat com
la nostra ha fet que estiguem a l’espera d’una diagnosi externa, ja
iniciada, que ens permeti corregir i redreçar totes aquelles qüestions
que ens allunyen del nostre objectiu d’una estructura administrativa
menys rígida i per tant més “sensible” a les necessitats concretes que
es generen en el marc de Bolonya, on la flexibilitat, l’autocrítica i la
voluntat integradora són objectius essencials. Calen, doncs, normes
clares i d’obligat compliment per a tots, per tal que cadascú se senti
autònom i, alhora, lligat a la comunitat. L’elaboració d’un codi ètic
que subratlli les bones pràctiques que han de donar-se en el si de la
nostra comunitat universitària donarà solidesa normativa al
compromís d’aquesta universitat amb les persones que la componen
i amb els seus drets i deures fonamentals. Cal el compromís i la
col·laboració de tots per millorar tot allò que, tots, sentim com a
millorable.
En aquest any del “No a la guerra”, aquell primer objectiu que ens
vam marcar —que era la creació d’una mentalitat de servei social, de
participació cívica i d’interès cultural per part dels estudiants— ha
quedat prou reflectit en la maduresa i la seriositat que han demostrat
en l’anàlisi crítica que han fet de la situació mundial. Els estudiants
s’han fet, per tant, més que mereixedors de la implicació que els vam
oferir en l’equip de govern.
Permeteu-me ara que enumeri breument les actuacions concretes
que hem realitzat al llarg d’aquest any 2002-2003:
ORDENACIÓ ACADÈMICA I PROFESSORAT
Ens hem proposat, primer de tot, dissenyar un model clar de carrera
docent i de recerca a la Universitat, i també el marc normatiu pel
que fa a l’aprovació de les places que hauran d’anar a l’habilitació i a
la contractació laboral del professorat.
El disseny final havia d’esperar necessàriament l’aprovació dels
Estatuts i el funcionament adequat de l’ANECA i de l’Agència per a
la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). Amb tot,
hem començat a treballar amb una simulació de document de
tancament de planta i de confecció d’una de nova plantejada en els
temes següents: el professorat permanent de la Universitat
(numeraris i contractats permanents) haurà de ser el necessari per
cobrir com a màxim entre el 80% i el 100% dels crèdits teòrics
assignats a cada departament. També hem començat a treballar en el
mecanisme que ha de permetre transformar les places existents que
s’extingeixen en virtut de la legislació (associats a temps complet i
2
TEU interins) en places del nou sistema contractual, de professor
lector o agregat, d’acord amb la LUC i segons els casos.
En el marc de la creació de nous estudis de tercer cicle, concebuts
com a màsters acadèmics, estem decidits a establir de forma
experimental un nou model de crèdits de docència, finançats a
través dels ingressos per matrícula d’aquests estudis, que permeti a la
vegada ampliar i millorar l’oferta de postgrau de la Universitat i
aconseguir noves vies de finançament per als departaments.
A l’espera de la reforma exigida pel procés de Bolonya, no hem
implantat encara aquesta mesura. Tanmateix, aquest nou model de
crèdits de docència s’ha aplicat al finançament del Programa
d’Actuacions Acadèmiques Especials, per tal de finançar l’oferta de
lliure elecció pròpia de la UPF, la qual cosa representa l’ampliació de
la lliure elecció i una petita font de nou finançament per als
departaments.
Ens sembla important dissenyar una política general relativa a la
situació dels becaris de la UPF, considerant totes les situacions
existents i revisant els processos de selecció.
En honor a la veritat, en aquest tema s’ha avançat poc. Havíem
començat a treballar-hi, però la substitució del cap del Servei de
Recerca i la interinitat que la va seguir han ajornat la qüestió. Això
no obstant, en la nova convocatòria de becaris introduïm una
novetat important: un nou tipus de beca UPF, finançada pel PAD
—que anomenarem beques B-2—, que permet als estudiants de
doctorat, en el tram final de realització de la seva tesi, tenir
responsabilitats docents més importants i una millor retribució.
Hem de procedir, també, a revisar l’estructura dels centres i estudis
de la Universitat, en la perspectiva de configurar unitats més grans i
eficients que s’adeqüin a les necessitats actuals i futures. El procés
de Bolonya ha estat el responsable d’aturar aquesta qüestió fins que
tinguem més clar el disseny final de les titulacions. Així i tot, els
nous estudis aprovats a la UPF —Lingüística i Estudis de l’Àsia
Oriental— no han estat dotats ja d’una estructura acadèmica i
administrativa diferenciades, sinó que s’han incorporat a les facultats
3
existents més adients —és a dir, a la Facultat de Traducció i
Interpretació i a la Facultat d’Humanitats, respectivament.
El curs 2002-2003, pel que fa a política de professorat, ha estat
marcat per la interinitat a la qual el procés d’aprovació de la LUC i
dels Estatuts de la UPF ens abocava. Tanmateix, s’ha mostrat un
altíssim grau de flexibilitat per tal de facilitar la contractació de totes
les persones (noves o ja contractades a la UPF) que els departaments
necessitaven. S’ha de remarcar la flexibilitat que hi ha hagut a l’hora
de prorrogar els contractes d’ajudant i d’associat i en la política de
contractació de visitants, excepcionalment ampliada per omplir el
buit que legalment teníem (no poder contractar associats a temps
complet ni les noves modalitats contractuals perquè les agències que
havien d’emetre les acreditacions prèvies o bé no existien o bé no
havien començat a funcionar).
De tota manera, s’ha començat a treballar per tal de confegir un
document que en els propers mesos es presentarà al Consell de
Govern, i que haurà de contenir necessàriament el següent:
a) Tancament i avaluació de la planta de professorat aprovada
l’any 1999.
b) Aprovació dels criteris generals per la confecció d’una nova
planta de professorat per a cada departament, incorporant
entre el professorat permanent les categories previstes a la
LOU i a la LUC de contractat doctor agregat i de catedràtic
contractat, sempre que el recurs del Govern de Madrid al
Tribunal Constitucional no ens ho impedeixi. El professorat
permanent de la Universitat (numeraris i contractats
permanents) haurà de ser, com he dit abans, el necessari per
cobrir com a màxim entre el 80% i el 100% dels crèdits teòrics
assignats a cada departament. Com es faci això dependrà
fonamentalment de com s’implementi el programa Serra
Hunter, inclòs a la LUC, de finançament de les figures
d’agregat i de catedràtic.
c) Disseny del mecanisme que ha de permetre transformar les
places existents que s’extingeixen en virtut de la legislació en
places del nou sistema contractual, de professor lector o
agregat, d’acord amb la LUC i segons els casos, que hauran de
4
sortir a concurs públic coincidint amb el moment d’acabament
de les places que s’extingeixen.
d) Establiment d’un sistema de promoció clar de professor titular
o agregat a catedràtic d’universitat (numerari o contractat),
amb un nucli mínim de requisits comuns a tota la Universitat.
e) Disseny d’un protocol de sol·licitud de places que tots els
departaments hauran de seguir i en el qual la Comissió de
Professorat actuarà com a segona instància del procés.
RELACIONS INTERNACIONALS
S’han creat dues Oficines de Mobilitat i Acollida (OMA) a Jaume I i
a Rambla, per atendre estudiants i professors que marxen o que
vénen de l’estranger. S’ha creat, també, la Comissió de Relacions
Internacionals, amb representació de tots els estudis.
S’ha creat, com a reciclatge i ampliació de programes menors ja
existents, el programa especial per a estrangers (anomenat UPF
International Campus), integrat alhora en l’àmbit del Vicerectorat
d’Economia, Promoció i Serveis, i que ofereix uns resultats
d’importància creixent.
POLÍTICA CIENTÍFICA
Pel que fa al Pla Estratègic de Recerca, s’han introduït canvis en el
Pla de Mesures, tot seguint les recomanacions de la Comissió de
Recerca per tal d’optimitzar la utilització dels recursos disponibles.
S’ha progressat en el desenvolupament del Parc de Recerca
Biomèdica de Barcelona a través de la creació de la Fundació PRBB
i de l’activitat de les dues comissions de treball establertes: la
Comissió Científica i la Comissió de Serveis i Gestió.
S’ha avançat en la consolidació de l’Estació de la Comunicació a
través de l’activitat de la Fundació UPF.
5
Està pendent el pas a la següent etapa prevista en el pla de
desplegament de les activitats de la Fundació, consistent a estendre
la gestió dels contractes i convenis (article 83) i dels projectes
europeus a la resta d’àmbits de la UPF.
Pel que fa a la promoció de la difusió social de la recerca, s’ha
incrementat la participació en la Setmana de la Ciència, amb els
programes de visites d’estudiants i l’elaboració d’un vídeo sobre la
recerca a la UPF. S’ha incrementat la difusió del Notícies de Recerca.
S’ha intensificat la difusió als mitjans de comunicació de notícies
sobre la nostra recerca.
Pel que fa a la promoció de nous grups de recerca, se n’han acreditat
cinc dins del Programa de Grups Consolidats del DURSI. La
Comissió de Recerca ha elaborat una proposta de tipologia i de
criteris per al reconeixement de grups de recerca a la UPF que es
troba pendent de desenvolupament i d’aplicació.
Quant a la difusió del 6è. Programa Europeu de Recerca, des del
Servei de Recerca i des de la Fundació UPF s’ha treballat activament
en la seva difusió. En la primera convocatòria s’han presentat 25
propostes de xarxes d’excel·lència i projectes integrats, en tres de les
quals la UPF és la institució coordinadora.
També s’ha establert un grup de treball de coordinació, amb la
participació del gerent i del vicerector de Política Científica, per al
seguiment del procés de traspàs de la gestió de la recerca a la
Fundació UPF. S’han establert protocols de treball. S’ha elaborat un
document sobre els criteris de gestió de la propietat intel·lectual.
S’ha progressat en el desenvolupament del SIRE (Sistema
d’Indicadors de Recerca) i s’ha iniciat la fase d’establiment de les
eines informàtiques més adients per al sistema. S’ha creat un grup de
treball per a la revisió del Fènix i per a la valoració de possibles
alternatives.
Finalment, s’ha acabat el procés de selecció i contractació d’un nou
cap per al Servei de Recerca, i les seves activitats s’estan
desenvolupant molt satisfactòriament.
6
En aquest capítol, s’ha de destacar la incorporació en les dues
convocatòries de 26 investigadors “Ramón y Cajal” i de 6
investigadors ICREA.
PROGRAMACIÓ, DOCÈNCIA I AVALUACIÓ
Està gairebé finalitzat el disseny del primer contracte programa entre
la UPF i el DURSI.
L’equip de govern ha elaborat durant els darrers mesos el contracte
programa. En concret, les activitats específiques realitzades han estat
les següents:
• El disseny de la metodologia per a l’elaboració del contracte
programa (hem introduït innovacions amb relació a la
metodologia del DURSI).
• La definició dels objectius del contracte programa en funció
del Pla d’Actuacions actualitzat.
• L’establiment dels indicadors que en mesurin el compliment.
• La ponderació d’objectius i d’indicadors amb relació al conjunt
del contracte programa.
Quant a la implantació de nous estudis, he esmentat ja la
llicenciatura de segon cicle en Lingüística. Ens congratulem del fet
que la Generalitat hagi acabat aprovant un títol homologat que
consolida l’espai de les humanitats a la UPF i la seva vinculació amb
les noves tecnologies.
També s’iniciaran el proper curs els estudis d’una llicenciatura sobre
l’Àsia Oriental, que seran impartits conjuntament entre la UAB i la
UPF. El pla d’estudis es presenta demà passat al Consell de Govern
per a la seva aprovació. La novetat d’aquests estudis, els continguts
(estudis de Xina, Japó i Corea) i el repte de fer una titulació amb una
altra universitat fan que aquests estudis siguin realment “especials”.
Cal precisar que les úniques universitats que l’impartiran, a banda de
la UPF i la UAB, són la Universitat Autònoma de Madrid i la UOC.
7
Els estudis implicaran un increment de crèdits, sobretot per al
Departament d’Humanitats però també per l’Àrea de Relacions
Internacionals, el Departament de Ciències Polítiques i Socials i el
Departament d’Economia i Empresa.
Finalment, s’ha iniciat la reconversió dels estudis de Gestió i
Administració Pública en un segon grup de Ciències Polítiques. La
baixada general de la demanda d’estudis universitaris per raons
demogràfiques ha afectat especialment les diplomatures no
consolidades, com és el cas de Gestió i Administració Pública. En
canvi, la situació de la llicenciatura en Ciències Polítiques i de
l’Administració és justament la contrària: alta demanda, una bossa
important d’alumnes que demanen aquests estudis a la nostra
universitat i que no hi tenen plaça (malgrat que s’ofereixen 100
places anuals, que en la pràctica arriben fins a 110), amb una nota de
tall que ha oscil·lat entre 6,6 i 6,9.
El DURSI va acceptar la nostra proposta de tancar Gestió i
Administració Pública i obrir un segon grup de Ciències Polítiques i
de l’Administració especialitzat en gestió pública (amb què s’oferiran
dos grups de 80 places). Els costos d’aquest canvi són molt baixos,
ja que de fet implica un increment de crèdits. L’únic impacte negatiu
es produeix en la secció científica de Biblioteconomia i
Documentació, encara que no afecta ni funcionaris ni interins.
Des del Vicerectorat de Programació, Docència i Avaluació s’estan
impulsant els següents processos d’avaluació institucional, en els
quals també s’està col·laborant:
• Avaluació institucional de la qualitat de l’enginyeria tècnica en Informàtica
de Sistemes. És una avaluació transversal a nivell de totes les
universitats públiques catalanes.
• Avaluació institucional de centres adscrits. En aquests moments s’està
desenvolupant l’avaluació del graduat superior en Disseny
(Escola Elisava) i del graduat superior en Comerç Internacional.
• Avaluació institucional del procés d’inserció laboral dels graduats, sota la
direcció del vicerector de Comunitat Universitària, que presideix
la Comissió.
8
Pel que fa a l’avaluació de la docència, vull destacar:
• El Projecte d’avaluació de la docència a través del Campus Global: durant
aquest període s’ha elaborat un projecte per tal que els estudiants
puguin avaluar la docència a través del Campus Global, en format
electrònic i amb reserva estricta de l’anonimat. Aquest nou
sistema alliberaria el procés de l’avaluació presencial a l’aula, de
manera que no caldria la mobilització de recursos humans que
implica l’actual model, ni interrompre la docència de les
assignatures per poder passar els qüestionaris. A més a més,
aquest model asseguraria un tractament immediat de la
informació i la pràctica inexistència d’incidències. En aquests
moments el projecte ha iniciat la fase de desenvolupament
informàtic, i s’espera poder-lo aplicar amb caràcter pilot, si cal,
durant el primer trimestre del curs 2003-2004.
També vull fer notar:
• La col·laboració amb el projecte SIREX d’avaluació de la docència
que està desenvolupant un equip d’investigació del Departament
de Tecnologia de la UPF, conjuntament amb la UPC.
Ambdós projectes són compatibles i complementaris, i amb una
adequada planificació poden permetre avaluar aspectes diferents de
la docència.
En l’avaluació del professorat:
• El PQE està desenvolupant un projecte d’avaluació del professorat de la
UPF als efectes de l’avaluació prevista en la LUC per part de
l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya i
del complement autonòmic. S’està finalitzant el protocol que
establirà el nou procés d’avaluació del professorat.
Els canvis que s’albiren en la docència universitària com a
conseqüència de la convergència europea de les titulacions i de
l’enfortiment de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, l’esperit
de la qual es troba en el conveni de Bolonya, demanen que tant aviat
9
com sigui possible la Universitat emprengui un pla d’actuacions que
permeti preparar-se per als ajustaments necessaris.
El Vicerectorat de Programació, Docència i Avaluació, amb el PQE,
han elaborat un programa denominat Horitzó Bolonya, que afecta
exclusivament els aspectes més directament relacionats amb els
processos d’ensenyament i aprenentatge, en particular el canvi de
paradigma docent i el recompte de crèdits docents segons el model
ECTS (European Credit Transfer System), aspectes en què el paper
del Programa per a la Qualitat pot ser més rellevant.
L’objectiu general d’aquest programa d’actuacions és preparar el
professorat de la Universitat i els serveis corresponents de suport
per als canvis en la docència motivats pel desplegament de l’Espai
Europeu d’Ensenyament Superior (EEES).
El programa Horitzó Bolonya preveu les actuacions següents:
1. Observatori Bolonya: L’Observatori Bolonya és un servei
d’informació que persegueix el doble objectiu de mantenir
puntualment informada la comunitat de la UPF en tot allò
que, de manera global o sectorial, l’afecta en matèria de
desplegament de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior,
d’una banda; i de difondre adequadament envers l’exterior les
actuacions de tot ordre que duu a terme la Universitat en
aquest sentit, d’altra banda.
2. Escola d’Estiu monogràfica sobre Bolonya: difondre entre el
PDI tant el resultat de les experiències de desplegament del
canvi de paradigma docent en altres universitats europees com
els resultats dels estudis duts a terme al PQE a partir de les
pròpies experiències.
3. Incorporació de continguts específics als programes de
formació inicial del professorat: garantir que els professors
novells que participen en les experiències pilot de formació
inicial del PQE planifiquen des del primer moment la seva
docència tenint presents les implicacions de l’Espai Europeu.
4. Estudi sobre el recompte de crèdits europeus: investigar quina
és la càrrega lectiva actual dels estudiants de primer curs de
10
totes les titulacions ofertes, considerant al costat de les hores
lectives les de treball personal, amb l’objectiu d’establir
l’equivalència dels crèdits europeus a la situació actual.
5. Enfortiment de les USID: Aconseguir que cada centre de la
UPF disposi d’una USID o equivalent: a) que garanteixi que
els degans i directors tenen al seu abast un instrument tècnic
propi de referència en matèria pedagògica; b) que doni suport i
assessorament al professorat en el procés de renovació de
programes de les matèries seguint les indicacions dels crèdits
europeus; i, més en general, c) que coordini els projectes
d’innovació i experimentació dins de cada centre, en particular
aquells que tenen impacte sobre el PAD.
L’objectiu final és construir, a partir de l’experiència dels
diferents centres, les bases d’una metodologia docent “estil
UPF” a partir dels requeriments de l’Espai Europeu.
6. Experimentació del nou paradigma docent: seleccionar i
preparar, conjuntament amb les USID corresponents, un grup
de professors de cinc titulacions diferents a fi que, a partir del
curs 2003-2004, puguin impartir de manera coordinada les
seves matèries, d’acord amb els criteris de l’Espai Europeu.
S’espera que la major part d’aquest programa es comenci a
implementar el proper curs. No s’ha pogut iniciar abans a causa de
la manca de finançament d’aquestes iniciatives per part de la
Generalitat de Catalunya i per la no-conveniència “política” de
sol·licitar ajuts econòmics a l’ANECA, que és la instància que sí que
disposa de recursos per implementar aquestes experiències pilot.
No vull deixar de fer esment de la Distinció Jaume Vicens Vives a la
Qualitat Docent Universitària, que reconeix l’originalitat i la qualitat
del programa docent dels estudis de Biologia.
11
TERCER CICLE I FORMACIÓ CONTÍNUA
En el terreny del tercer cicle, estem també a l’espera de la legislació
estatal anunciada ja fa mesos.
Utilitzant com a referència el Pla d’Actuacions 2002-2003 de l’equip
de govern, voldria esmentar particularment que estem treballant per
aconseguir en primer lloc uns doctorats de qualitat (aquest és un
objectiu parcialment aconseguit, gràcies al bon treball
d’administració que han fet departaments i instituts de recerca dels
recursos del PAD de què els dota la Universitat), i en segon lloc un
sistema de criteris més clars que permetin a la Comissió de Doctorat
i al govern de la Universitat millorar els programes i, sobretot, en
força casos, equilibrar la proporció entre el nombre d’estudiants de
doctorat i el nombre de tesis defensades. La proporció de doctorats
obtinguts serà un dels indicadors més significatius del pas de la
Universitat Pompeu Fabra de la joventut a l’edat adulta.
Aquest increment de la qualitat del doctorat, del seu rendiment i de
la bona articulació amb la recerca que se’n deriva no és possible
sense algun increment dels recursos (repeteixo, ja molt importants
via PAD) que la Universitat hi inverteix. Caldria algun estímul
malgrat que som en una època —prou que ho sabeu tots!— de
vaques flaques.
De fet, ja fa temps que els departaments i instituts, fins ara gairebé
sempre a través de la iniciativa particular dels professors, estan
contribuint a generar aquests recursos addicionals necessaris a través
dels títols propis del tercer cicle.
L’IDEC, després d’una època embrionària i de desenvolupament
bàsic, ha assolit una consolidació que ens permet convertir-lo en
plataforma única de la nostra universitat per a aquests títols propis,
tot aportant al pressupost de la Universitat els recursos
corresponents. Part d’aquests recursos formen part del patrimoni
virtual dels departaments i dels instituts, que han ofert, fins ara,
idees, professors i prestigi a l’IDEC.
Tots els passos que hem fet en aquesta direcció són per intentar fer
sentir a la comunitat universitària que l’IDEC és UPF i un
12
instrument que cal aprofitar. Al mateix temps, estem exigint a
l’IDEC que respongui com cal a aquesta confiança.
En aquests moments, es pot dir que tot el tercer cicle UPF, excepte
el vinculat al doctorat, es gestiona administrativament a l’IDEC.
L’única excepció és l’MBA del Departament d’Economia. Estem
fent un esforç molt important per acomodar-l’hi, mitjançant un
projecte incipient: una Escola de Negocis de la Universitat Pompeu
Fabra.
D’altra banda, com sabeu, el govern de la Universitat, tant del
Rectorat com dels departaments, s’ha incorporat en bloc al Patronat
i als òrgans de govern de la Fundació IDEC.
Aquesta situació insòlita en la història de la Universitat és el punt de
partida per a una ordenació amb caràcter una mica més definitiu del
nostre tercer cicle. Per això, vull agrair els esforços realitzats des de
totes les esferes i per totes les persones involucrades.
Recordem que el nostre potencial en tercer cicle fa de la Universitat
Pompeu Fabra una universitat amb proporcions singulars en el
context universitari espanyol i ens situa en una posició immillorable
per intentar assumir seriosament el repte d’Europa.
COMUNITAT UNIVERSITÀRIA
ESTUDIANTS
S’ha avançat en el procés de creació de la figura dels estudiants
adjunts a l’equip de govern. Ens trobem en la fase final d’aquest
procés. Recentment ha tingut lloc la reunió constitutiva del comitè
assessor (format per un representant de cada estudi).
També s’ha dut a terme l’adequació d’un espai de lliure disposició
per als estudiants.
13
PAS
L’aprovació del Reglament d’ingrés, provisió de llocs de treball,
promoció professional i promoció interna del PAS funcionari ha
significat un avenç molt significatiu per a la clarificació, la
transparència i l’agilitació en tot aquest àmbit. Així mateix, s’ha
continuat amb una política de convocatòria de places i d’atenció a
les demandes de mobilitat del personal.
Sobre la formació, estan molt avançats tres projectes: el nou catàleg
de serveis formatius per al període 2004-2006, el pla de formació
adreçat als comandaments mitjançant la identificació de
competències, i el pla de formació específic per a l’increment de les
competències en l’ús de la llengua anglesa. Aquest darrer analitza les
actuacions fetes fins al moment i estableix diverses mesures
vinculades a l’accés i a la definició dels llocs de treball. Destaquem
també la posada en marxa d’una nova aplicació informàtica per a la
gestió de la formació integrada al Campus Global, així com l’ús de
l’Aula Global com a element d’autoformació.
Ara fa un any anunciava la posada en marxa de l’Oficina d’Atenció
al Personal, de caràcter virtual. A dia d’avui podem dir que es tracta
d’una eina consolidada com a mitjà d’informació, de comunicació i
de gestió del personal. Això, com a mínim, és el que es pot deduir a
partir del nombre de visualitzacions de la pàgina: durant els dos
darrers mesos s’han comptabilitzat més de vint mil registres.
Està clar que el portal té encara força coses per millorar, però la seva
utilitat és innegable. Pel que fa a les noves iniciatives introduïdes
durant els últims mesos, cal remarcar l’espai destinat al PDI, on
aquest col·lectiu pot obtenir informació sobre diferents temes
relacionats amb la vida laboral, així com l’edició del butlletí del PAS.
Tot i que s’ha avançat en el terreny de la comunicació i de la
motivació, és clar que les millores introduïdes són insuficients i es
produeixen amb excessiva lentitud. Per això, a fi i efecte
d’evolucionar sòlidament en aquest camp i, al mateix temps,
d’aconseguir adaptar-nos als nous reptes de la institució, hem cregut
oportú, com he dit al començament, encarregar un treball per a la
14
diagnosi del moment en què es troba l’organització, així com de les
perspectives d’actuació futura.
Pel que fa a la comunitat en general i al foment de les activitats de
voluntariat relacionades amb la solidaritat, des del vicerectorat s’ha
prestat suport, entre d’altres, a les iniciatives següents:
• una iniciativa de voluntariat per part d’un grup d’estudiants per
tal d’ensenyar català i castellà a immigrants sense recursos;
• una iniciativa d’un grup del PAS, al qual després s’han afegit
membres dels altres col·lectius que formen la comunitat
universitària, per tal d’anar a Galícia i ajudar en les tasques de
neteja de les seves platges.
GERÈNCIA
SITUACIÓ ECONÒMICA
No vull deixar passar l’ocasió de referir-me al tema del finançament
de la nostra universitat. En el meu informe al Claustre de l’any
passat ja constatava que el nou model de finançament era un pas cap
a la igualació del finançament de les universitats. Aquest nou model
el que fa és accelerar un procés en aquesta direcció que s’inicia l’any
1995, precipitar el trajecte cap a un finançament homogeni i fixar, a
més, una data per a la convergència en el finançament de les
universitats: l’any 2005.
És clar que aquesta tendència té un impacte altament negatiu per a
nosaltres. Som una universitat que va partir, com a institució, des de
zero, i que en pocs anys es va situar en un lloc capdavanter del
panorama universitari. Això ho indiquen informes externs diversos,
els resultats de la docència i el volum i la qualitat de la recerca. Per
arribar a aquesta situació el nombre i les característiques de PAS i
PDI van ser els adequats. No és estrany, per tant, que en el darrer
informe de la CRUE, “La universidad española en cifras”,
corresponent al curs 2000-2001, la UPF aparegui com la universitat
que té més PAS amb relació al PDI (0,81), i també com la institució
amb menys estudiants per professor (11,26).
15
Mantenir aquesta situació, en una etapa de creixement i amb un
finançament cada vegada menor, no és pas una feina fàcil. Per
veure-ho gràficament, heus aquí algunes dades. Durant els darrers
cinc anys, la UPF ha incrementat un 17% el nombre d’estudiants, un
17% el nombre de professors i un 26,7% l’espai utilitzat. Durant
aquest mateix període, la subvenció de la Generalitat ha augmentat,
en euros constants, tan sols un 6,8%.
Conjugar aquesta realitat garantint substancialment el caràcter de la
nostra institució només ha estat possible per l’esforç en la contenció
de la despesa, que ha afectat d’una manera seriosa el conjunt de la
institució, i també per la capacitat de generar recursos al marge de la
subvenció ordinària de la Generalitat. Dues dades que evidencien el
que dic: en els últims cinc anys, les despeses corrents hauran crescut
un 10,9%; d’altra banda, l’any 1999 el percentatge d’ingressos de la
Universitat al marge de la subvenció era del 29,3%, mentre que per
al 2003 la previsió és un 40,9%.
Estic convençuda, per tant, que ens trobem en el bon camí, que
estem prenent les mesures necessàries. Ara bé, per mantenir els
paràmetres actuals cal assegurar el doble esforç d’adequar-lo any rere
any i d’aconseguir que l’impacte derivat de l’aplicació de la LUC en
relació amb el PDI, amb mesures desitjades per tots, sigui finançat
per l’administració que l’ha determinat. Hi ha encara una darrera
qüestió, en aquest àmbit, que vull afegir. És la distribució dels
recursos econòmics a centres, departaments i instituts. Esperem
incorporar al proper pressupost una proposta de distribució de
recursos que inclogui objectius, indicadors i compromisos de
cadascun d’aquests òrgans, així com un model de distribució dels
recursos existents, tenint en compte aspectes com la recerca o la
formació contínua generada per cadascun d’ells.
INVERSIONS
La Universitat es troba immersa en un procés de racionalització de
la seva implantació territorial, per tal que es consolidin tres àrees
bàsiques d’activitat de la UPF: la Ciutadella, l’Àrea del Mar i Ca
16
l’Aranyó. Les ciències socials i les humanitats es concentraran a la
Ciutadella, les ciències de la salut continuaran a l’Àrea del Mar, i
l’àmbit de la comunicació se situarà a la zona de Ca l’Aranyó, a tocar
de la plaça de les Glòries. L’edifici Balmes seguirà destinat a
l’activitat de màsters, diplomes i cursos de postgrau que no
requereixin espais específics. Mitjançant aquesta simplificació, que
no exclou l’existència d’activitats vinculades en altres nuclis,
s’aconseguiran, com a mínim, tres objectius.
En primer lloc, es tracta de disposar d’espais adequats i suficients
per a la nova realitat de la Universitat. Una nova realitat que es
concreta en la necessitat d’espais específics per a la docència, però
sobretot per a la recerca, així com d’espais específics per a
determinades iniciatives de postgrau, cada cop més nombroses i
rellevants.
En segon terme, les iniciatives de la Universitat es concreten en els
punts de la ciutat en què és més fàcil la relació amb empreses i
institucions, de manera que es generin sinergies, la possibilitat de
projectes conjunts més potents, així com una capacitat d’atracció
que mai no aconseguiria la Universitat de forma aïllada. La presència
al 22@, en el marc del Campus Audiovisual, en connexió amb
empreses del sector, i la nostra participació en el Parc de Recerca
Biomèdica de Barcelona expliciten el que dic.
Finalment, hi ha una qüestió que massa sovint s’oblida. És la
contribució d’una bona gestió de la implantació territorial a la
sostenibilitat del pressupost. Concentrar a Ca l’Aranyó dos bons
espais de biblioteca per obtenir-ne un de molt millor, amb
vinculació a les aules informàtiques, o de dues recepcions passar a
una, allibera recursos de persones i de manteniment que es poden
dedicar a altres actuacions. Tenim, per tant, que una bona gestió de
la implantació territorial no tan sols no és contradictòria amb el fet
de disposar de més recursos per a la Universitat, sinó que pot ser un
dels elements per obtenir-los.
La materialització d’aquest nou plantejament ja s’ha iniciat, i quedarà
definitivament fixada, en la seva primera fase, a finals del 2005.
17
Aquesta fase comprèn, d’entrada, l’ampliació d’espais a l’Àrea de la
Ciutadella, amb la posada en funcionament del 100% de les casernes
i la construcció de l’edifici Wellington 1, que ja s’ha iniciat. En segon
lloc, la incorporació a l’edifici del Parc de Recerca Biomèdica de
Barcelona. Finalment, la disponibilitat de 20.000 metres a la zona de
Ca l’Aranyó, una part dels quals, corresponents a la fàbrica de Ca
l’Aranyó, ja entrarien en funcionament a finals del 2004.
GRUP UPF
En la meva intervenció del 6 de juny del 2002 definia com una de les
línies mestres de l’actuació universitària “l’existència d’una visió
integrada de tots els instruments de la Universitat. Els òrgans de
govern estableixen una estratègia única a partir d’una anàlisi global”.
Doncs bé: un any després d’aquesta afirmació podem comprovar
que s’han produït avenços considerables en la direcció apuntada.
En primer lloc, s’ha avançat en la visibilitat de l’existència del Grup
UPF, amb la seva formulació explícita en els Estatuts. Un segon
aspecte que cal assenyalar és un grau molt més elevat de definició de
les competències reals de cadascun dels ens del grup. En tercer lloc,
s’ha palesat la validesa de les fórmules de govern actuals, tant pel
que respecta a la Fundació UPF com pel que toca a l’IDEC.
Les diferents institucions del Grup tenen capacitat d’aplicar
polítiques concretes que responen a una estratègia general fixada per
l’equip de govern.
Val la pena citar quatre iniciatives conjuntes: primer, un portal únic
de borsa de treball per a tot el Grup, que integrarà en breu totes les
demandes i totes les ofertes de graduats de qualsevol titulació o
programa; segon, un portal únic destinat als estudiants, que preveu
l’accés a qualsevol oferta de la Universitat, entesa en sentit ampli; en
tercer lloc, el projecte d’e-learning per a tot el Grup, que ultima
l’IDEC; i, finalment, assenyalem també l’elaboració d’un catàleg
institucional de tot el Grup.
18
FUNDACIÓ UPF
Al mes de març del 2002, la Fundació UPF va començar de manera
efectiva la seva activitat. La Fundació, per encàrrec de la Universitat,
s’ocupa de la promoció i la gestió dels projectes amb empreses a
l’empara de l’article 83 de la LOU lligats a l’Estació de la
Comunicació; de l’organització i la gestió de les activitats
d’orientació i inserció professional; de la connexió de la UPF amb el
Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, així com del Programa de
Promoció. Tal com preveu el conveni signat entre la Universitat i la
Fundació UPF, i després d’una anàlisi en profunditat, la Fundació
assumirà durant el proper curs la gestió de la totalitat dels contractes
fets mitjançant l’article 83, així com la canalització dels projectes
europeus en el seu conjunt.
A través de la Fundació Universitat Nova (FUN) se segueix
gestionant amb encert el Programa d’Ensenyament d’Idiomes. El
nombre total d’alumnes s’ha pràcticament duplicat durant els dos
darrers cursos, s’ha avançat en la consolidació dels contractes del
professorat i s’ha diversificat la tipologia dels cursos oferts. En
coherència amb els nous Estatuts, que reblen la utilització del català
en tots els tràmits i processos de la Universitat, s’augmentarà l’oferta
de cursos en llengua catalana per a professors i alumnes estrangers.
I arribo al final d’aquest informe.
Com veieu i sabeu, un any més tots vosaltres i jo mateixa hem
treballat per continuar avançant. És per això que ara us en vull
donar les gràcies, perquè més enllà de l’afluència o no del diàleg,
sempre he estat molt conscient de l’esforç de cadascun de vosaltres.
M’agradaria, doncs, que fóssiu també conscients de l’esforç
compromès de tot l’equip de govern.
Gairebé quaranta anys de servei a la col·lectivitat m’han demostrat
clarament que tota feina que suposi la renovació de qualsevol cosa
és sempre una tasca difícil. La construcció ben assentada necessita
uns fonaments profunds i, per tant, un esforç constant per anar
donant resposta a la diversitat d’interessos i d’inquietuds de tots.
19
Han calgut dos anys per poder delimitar i valorar els obstacles que
ens allunyen del diàleg i l’equitat. Ara, però, ja no els veiem com a
obstacles insalvables, sinó que els comencem a veure com a
dificultats superables. En tot cas, estem disposats a afrontar-les.
Moltes gràcies.
20