Informe de la rectora al Claustre de 6 de juny del 2002
Universitat Pompeu Fabra
Benvolguts representants de la comunitat universitària; Honorable Sr. Joan Guitart,
president del Consell Social, Sr. Llorenç Gomis, Síndic de Greuges d’aquesta
Universitat, membres de la Mesa:
És una tasca difícil resumir en un temps raonable la intensa activitat d’aquest any.
Dues qüestions fonamentals han centrat part de les nostres preocupacions: el canvi de la
normativa universitària i el nou model de finançament de les universitats públiques
catalanes.
Hem seguit amb preocupació el procés d’aprovació de la LOU en el que hem detectat
un dèficit de debat seriós sobre els problemes i reptes de l’educació universitària al
llindar del segle XXI. El desenvolupament de la llei amb els decrets d’Habilitació i de
configuració de l’Agència Nacional d’Avaluació i Acreditació rebla la desconfiança del
govern de l’Estat envers la universitat pública a la que cal reglamentar i controlar tot i
laminant fortament l’autonomia universitària, oblidant que aquesta entesa en profunditat
no té res a veure amb una discrecionalitat a favor de la defensa d’interessos corporatius.
El Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació va fer un lloable
esforç per debatre a fons, en unes jornades a Sitges, els diferents punts de vista de les
universitats. Aquest evident canvi d’estil va ser agraït en l’esperança que la Llei
d’Universitats Catalanes pogués obrir portes i no tancar-les, defugint el caire
reglamentista de la llei estatal. Val a dir que el primer esborrany va suposar una enorme
decepció, entre d’altres coses perquè anul·lava gairebé l’espai perquè les universitats
adaptessin el seus estatuts als seus objectius i projectes diferenciats. La voluntat ferma
dels actors implicats, universitats d’una banda i conseller Mas-Colell de l’altre, ha
reconduït el procés restablint el clima de diàleg i confiança de Sitges.
Una altra qüestió punyent que ens afecta com a universitat pública que som és el model
de finançament actual. Si bé ha millorat perquè és transparent i respon a indicadors si no
òptims al menys clars i concrets, no deixa de ser un model que no parteix d’una reflexió
sobre les autèntiques necessitats de totes i cadascuna de les universitats públiques (que
tenen projectes diferenciats, i que es bo que els tinguin). S’ha optat pel repartiment d’un
pressupost fix i inamovible. No és doncs un model de cost sinó purament distributiu que
no prioritza suficientment els bons resultats en la docència i oblida aspectes necessaris
per donar suport a una recerca intensa i de qualitat. La nostra Universitat ha aconseguit
força incorporacions d’investigadors a tots els programes Ramón y Cajal i ICREA, però
estem tenint greus problemes per finançar el cost que això suposa per a la Universitat i
que no està contemplat ni en el Pla de recerca ni en el Pla plurianual d’inversions
universitàries.
Tot i que el model a la llarga ens pot acabar afectant d’una manera negativa, estic
convençuda que podrem continuar desplegant amb garanties l’ambiciós projecte
fundacional que va consensuar a Tortosa i Cardona el nucli inicial de la Comissió
Gestora. Caldrà, això sí, un fort compromís en el sentit de fer una gestió de màxima
eficiència que ens permeti preservar el nucli essencial del model UPF que, a ben segur,
ha tingut una forta i positiva incidència en el sistema universitari català.
Governar aquesta etapa de la Universitat amb màxima eficiència significa garantir dues
qüestions bàsiques tot preservant la idea nuclear que la recerca científica i la formació
d’investigadors són objectius essencials de la Universitat i fonament d’una activitat
docent que formi excel·lents professionals capaços de respondre als reptes canviants de
la nostra societat.
Suposa, en primer lloc, canviar aspectes organitzatius. Durant els darrers cinc anys, la
UPF ha ampliat les titulacions i els àmbits d’estudi i ha hagut d’afrontar una moderada
disminució de la demanda universitària amb impacte, per sort mínim, sobre el
rendiment acadèmic. També ha multiplicat per tres els ingressos de recerca i ha vist com
proliferaven les iniciatives en aquest camp. Igualment, com acabem d’esmentar, la UPF
ha experimentat un descens relatiu de l’aportació de la subvenció de la Generalitat en
els darrers anys i ara ens trobem amb un nou model de finançament i la necessitat de
garantir el creixement dels recursos propis. La nova normativa universitària estatal i
autonòmica i la consolidació de l’espai europeu d’ensenyament superior defineixen un
nou marc de referència obligada. Aquest nou context exigeix, doncs, canvis en
l’organització i el funcionament actual. Aquest procés de transformació necessita el seu
temps i una gran responsabilitat per part de tots. Es tracta d’una transformació que
exigeix anàlisis acurats en cadascun dels camps, la complicitat de les persones
implicades i un alt grau de transparència. Conjugar tots aquests elements no és pas fàcil;
sóc conscient que s’han produït dèficits notables de comunicació que tal vegada han
creat incerteses que anirem resolent.
Podríem resumir les línies mestres d’aquest projecte així:
1. Existència d’una visió i gestió integrada de tots els instruments de la Universitat. Els
òrgans de govern estableixen una estratègia única a partir d’una anàlisi global.
2. Consolidació d’uns centres i departaments forts i operatius, com a eix de l’activitat
universitària. Per aconseguir-ho cal que tinguin una magnitud raonable, que es
produeixi una nova distribució de competències i que es dibuixin explícitament
instruments clars de repartiment dels recursos, com poden ser els contractes
programes.
3. Redefinició dels serveis centrals, de manera que esdevinguin elements de foment i
de suport, més que no pas elements de control.
4. Creació de nous instruments de gestió, com és ara la Fundació Pompeu Fabra, que
ens permetin ampliar l’activitat d’alguns camps, tot fent-la més àgil i flexible. La
Fundació UPF té tres característiques fonamentals. En primer lloc, els membres dels
òrgans de govern de la Fundació coincideixen amb els de la Universitat. En segon
lloc, totes les seves actuacions han estat explícitament autoritzades per la Junta de
Govern i en el futur ho estaran pel Consell de Govern. I en darrer lloc, l’estratègia i
les actuacions de la Fundació responen a l’estratègia i actuacions de la Universitat.
En aquests moments, està gestionant ja l’article 83 (abans art. 11) i els projectes de
recerca europeus vinculats a l’Estació de la Comunicació.
2
5. Diagnosi de la situació econòmica actual, projectant les magnituds més
significatives en els propers anys. L’elaboració del pressupost de 2002 s’ha fet ja en
funció d’aquesta diagnosi. Per primera vegada s’han valorat i previst en el
pressupost les necessitats de manteniment de tots els edificis de la Universitat i les
mesures correctores de riscos de seguretat en general, incloent-hi també una
avaluació de riscos higiènics dels laboratoris de l’àrea de Mar. Cada un d’aquests
punts bàsics demana un treball de discussió i d’explicació que mai no acabarà de
tenir sentit si no aconseguim un nivell de comunicació més alt. Sóc conscient
d’aquest problema endèmic. Els esforços fets al web (en particular e-Notícies) són
només un pas en aquesta direcció fonamental que constitueix un objectiu prioritari
d’aquest rectorat.
DOCÈNCIA:
Des de la seva creació, la UPF s’ha destacat per la voluntat de tenir com un dels eixos
bàsics del seu projecte d’universitat pública el d’oferir una docència de la més alta
qualitat. Això comporta la millora contínua de la docència que s’ofereix a les
llicenciatures, enginyeries i diplomatures. També comporta l’atenció preferent als
estudis de postgrau, amb atenció especial als estudis de doctorat. De fet, la fortuna
internacional d’un projecte com el de la UPF depèn, en bona mesura, de la capacitat
d’ampliar l’oferta d’estudis de postgrau fins convertir-la en una universitat de referència
en el context universitari europeu.
L’atracció de nous estudiants és un repte cabdal per mantenir el nivells de qualitat que
assoleix la universitat. En aquest sentit, cal destacar que el 10 d’abril es va portar a
terme una jornada de portes obertes, amb elevat èxit d’assistència. És el nostre objectiu
de reforçar aquesta línia d’actuacions cara al curs vinent, per tal de millorar la nostra
capacitat d’atracció d’estudiants. Aquest objectiu ha d’anar acompanyat de la nostra
capacitat d’augmentar l’oferta de titulacions, en aquells àmbits on la nostra incidència
tingui més possibilitats de reeixir. El proper curs 2002-2003 la UPF només posarà en
marxa una nova titulació de segon cicle, Investigació i Tècniques de Mercat, que serà
impartida per l’ESCI, com a centre adscrit a la UPF. No obstant això, la universitat ha
estat considerant altres possibles noves titulacions per impartir a partir del curs 20032004. Entre aquestes, la titulació de segon cicle de lingüística, amb una orientació cap a
la seva vinculació amb les tecnologies de la informació, es la opció que més ha madurat,
i en aquest sentit, ens proposem de sol·licitar la seva autorització al DURSI ben aviat.
Entre les nostres prioritats, l’objectiu d’aconseguir programar uns estudis de Medicina
continua més viu que mai. S’ha iniciat també la reflexió sobre com haurà de ser la
reforma de les titulacions ja existents, en el marc del nou model d’ensenyament superior
europeu que s’està definint. El curs vinent serà sens dubte un període clau per definir
algunes de les opcions possibles. La nostra universitat ha d’estar preparada per tal de
poder innovar i avançar tan ràpidament com sigui raonablement possible per seguir
essent coherents amb la nostra tradició d’universitat innovadora i atenta a les necessitats
de la societat.
Per tal d’assolir aquests objectius des del vicerectorat de Programació, Docència i
Avaluació s’han dut a terme les quatre següents actuacions:
3
a) Establiment del Programa per a la Qualitat Educativa (PQE)
La Junta de Govern va aprovar l’establiment del Programa per a la Qualitat Educativa,
que amb una durada inicial de dos anys, té com objectiu desenvolupar una sèrie
d’actuacions per tal de millorar la qualitat de la docència i l’aprenentatge a la UPF. En
aquests moments s’està posant en marxa el PQE, amb la formació d’un equip de
professionals i l’estructuració dels seus mitjans materials. És de preveure que aquest
estiu el PQE pugui començar a oferir alguns serveis, i que entri plenament en
funcionament en iniciar-se el curs vinent. Entre les línies d’acció més destacades del
PQE es poden esmentar les següents: l’impuls a la formació del professorat en les seves
habilitats pedagògiques, el suport a la innovació docent, tant sigui mitjançant l’ús de
noves tecnologies de la comunicació, com en la redefinició de les pràctiques i formats
habituals dels ensenyaments, o l’aprofundiment en les pràctiques d’avaluació –
individual i col·lectiva- de la docència i l’aprenentatge. Comptem en aquestes qüestions
amb la inestimable col·laboració dels tècnics del Servei de Biblioteca.
b) Activitats de la Comissió d’Ensenyament
Apart de les seves activitats habituals, la Comissió d’Ensenyament de la Universitat ha
començat a funcionar de forma més dinàmica mitjançant grups de treball, per tal
d’aprofundir en la reflexió i elaboració de propostes sobre alguns aspectes claus del
funcionament de l’activitat docent a la UPF. Així, una de les qüestions més rellevants
que s’han discutit ha estat la revisió del sistema de valoració de la docència per part dels
estudiants. En aquest sentit, és de esperar que al llarg del curs vinent es pugui portar a
terme una reforma en profunditat del model d’enquesta que actualment s’està utilitzant.
c) Campus Global
La intranet de la UPF, que anomenem Campus Global, s’ha anat consolidant com una
eina imprescindible de funcionament de la Universitat, tant en els seus aspectes de
gestió i docents, com d’informació. Mica en mica, s’està convertint en el nucli del
sistema d’informació i comunicació de la Universitat, facilitant la connexió entre tots
els seus membres, i permetent que l’ús del paper per a la comunicació interna sigui cada
vegada més marginal. Cal destacar que durant aquest curs, ha entrat en funcionament
una nova versió de l’Aula Global, que augmenta molt la flexibilitat en el seu ús,
adaptant-se així a l’estructura docent de la Universitat.
d) Tasques d’avaluació i programació
La creació de l’Àrea d’Estudis, Planificació i Avaluació, integrada dins el Gabinet del
Rectorat, ha estat una de les principals actuacions dutes a terme en aquest curs, i que
mostra una clara aposta per donar èmfasi dins la Universitat a totes les tasques
vinculades amb la programació, l’avaluació i la millora dels sistemes d’informació.
També s’ha creat una nova Comissió d’Avaluació i Programació, que substitueix
l’anterior Comissió de Qualitat, per tal de coordinar totes les tasques vinculades amb la
planificació i l’avaluació.
4
Entre les tasques que ja s’han portat a terme en aquest àmbit, destaquen l’elaboració del
programa d’actuacions de l’equip de govern per el període 2002-2003, actualment ja
disponible dins el Campus Global; el seguiment detallat del rendiment acadèmic de les
diferents titulacions de la Universitat, i l’elaboració d’un sistema d’informació de la
recerca, encara no finalitzat.
És de preveure que al llarg del proper curs —a part de les tasques d’avaluació
institucional que, amb el suport de l’Agencia de Qualitat, es realitzaran en diverses
titulacions— es pugui avançar en el desenvolupament de mecanismes interns de
planificació, fent operatius els plans de millores de les titulacions que ja han estat
avaluades, i plantejant la realització d’alguns contractes-programa interns.
D’altra banda, per tal de fer de la UPF un centre capdavanter en els estudis de postgrau
s’han dut a terme, des del vicerectorat de Tercer Cicle i Formació Contínua, les següents
actuacions:
1. S’ha reformat la Comissió de Doctorat i Tercer Cicle i la Comissió de Formació
Contínua per assegurar, en el futur més immediat possible, una programació única
de tot el tercer cicle de la UPF. La unificació de la programació és l’únic camí per
garantir que els recursos humans i materials de la UPF s’aprofiten de la millor
manera possible. Alhora permet que el tercer cicle tingui la importància que mereix
en la imatge de conjunt de la nostra universitat. El futur de la UPF està vinculat a
l’interès internacional i la millora permanent del doctorat i el tercer cicle.
2. S’ha creat un grup de treball (delegat de la Comissió de Doctorat i Tercer Cicle) que
està a punt de presentar per al debat una proposta global sobre doctorat que potenciï
els vincles inequívocs del doctorat amb la recerca. L’objectiu és definir el doctorat i
assegurar la normalitat dels estudis de tercer cicle, doncs en el nou sistema
universitari europeu la formació no s’acaba amb les llicenciatures.
3. Finalment, s’han reformat les estructures de govern de l’IDEC, a fi de fer-ne, d’una
manera prou definitiva, allò que, teòricament, sempre ha estat: l’instrument de la
UPF per als títols propis i, més particularment, per a la formació contínua. Aquesta
reforma ha situat sis membres de l’equip de govern i tots els directors de
departament de la UPF en el patronat de la Fundació IDEC, que presideix la rectora.
La col·laboració molt estreta dels vicerectors (en particular de la vicerectora de
Relacions Internacionals), la Secretaria General i la Gerència en aquest àmbit ha
clarificat enormement els vincles econòmics i acadèmics amb les activitats de
l’IDEC, tant en l’àmbit nacional com internacional. D’altra banda, tots els títols
UPF de l’IDEC han de ser aprovats per la Comissió de Doctorat i Tercer Cicle (en
virtut de la reforma esmentada abans). Cal recordar que aquesta comissió està
integrada bàsicament per la direcció dels departaments. Això assegura una
transparència total de la Fundació a l’hora de posar els mitjans necessaris per
complir amb els objectius per als quals es va fundar. No vull concloure aquest
apartat sense esmentar el projecte de creació d’una Escola de Negocis de la UPF,
que compta amb la base de la labor duta a terme per l’IDEC durant els últims anys i
amb l’estímul, entre d’altres cursos, del seu MBA part time.
5
És el moment també de fer una referència molt especial al nou MBA full time,
impulsat pel Departament d’Economia i Empresa. El govern de la Universitat acaba
d’apostar per ell perquè la seva realització és important per al conjunt de la UPF.
RECERCA:
La recerca científica i la formació d’investigadors són objectius essencials de la
Universitat, i és el fonament de la seva activitat docent, de manera que juntament amb la
progressiva millora de la qualitat de la docència, la evolució cap a una universitat
intensiva en recerca és un objectiu capdal. No es un objectiu fàcil. El món de la recerca
és molt canviant. La construcció de l’espai europeu de recerca amb el sisè programa
marc imposa als grups de recerca més competitius nous reptes, de la mateixa manera
que la implantació de la LOU i la LUC imposa a la Universitat la necessitat d’adaptarnos al nou entorn legal de la manera més adient al nostre projecte. Tot això demana a
les organitzacions mecanismes flexibles i estructures amb gran capacitat d’adaptació.
És en aquest context que algunes de les activitats que hem realitzat en l’àmbit de la
recerca han anat orientades a reformar la Comissió de Recerca dirigint-la cap al més alt
nivell consultiu. La nova comissió ja ha definit les seves prioritats i ha elaborat un
primer document sobre el Pla Estratègic de Recerca. Igualment, en el marc del Pla
d’Actuacions de l’Equip de Govern s’han establert les principals prioritats per al proper
període.
Un dels elements clau per al desenvolupament d’una estratègia institucional eficaç en
l’àmbit de la recerca es la disponibilitat de la informació suficient que permeti
identificar amb detall les característiques i l’evolució de les activitats de recerca que es
realitzen a la Universitat. Per això s’ha incorporat l’àmbit de la recerca a l’Àrea
d’Estudis, Planificació i Avaluació i s’està desenvolupant un sistema de indicadors de
recerca (SIRE) que, conjuntament amb els indicadors de docència, permetrà disposar
d’una font d’informació molt valuosa per a l’elaboració d’estratègies i l’avaluació de
resultats.
Aquesta disponibilitat d’informació ha de permetre definir i distingir els diferents tipus
d’activitats relacionades amb la recerca de manera que es faciliti el reconeixement i la
legitimació de totes aquelles activitats pertinents i de qualitat que realitza el Personal
Docent i Investigador i també de la seva diversitat cultural i científica. El millor
coneixement de les activitats de recerca, desenvolupament i innovació que es duen a
terme a la UPF ha de facilitar la implantació de nous instruments de gestió i
organització com els contractes programa amb els departaments i instituts.
Abans feia esment de la necessitat d’adaptació a un entorn canviant en recerca, per a la
qual cosa la Universitat ha de promoure estructures que tinguin caràcter cooperatiu, que
facilitin la mobilitat i que aconsegueixin la millor interdisciplinarietat i
multidisciplinarietat. Tanmateix, mentre que en els àmbits de recerca experimental o
d’innovació cal donar prioritat al concepte de grup i a la seva integració en unitats
temàtiques, també s’han de precisar aquells mecanismes específics de suport a la
Recerca i Innovació en els àmbits de coneixement on encara és natural la tasca científica
individual. Cal establir aquest procés de demarcació organitzativa per tal de protegir i
fomentar l’activitat científica d’excel·lència de la forma més equitativa possible,
6
independentment de l’àmbit de creació científica, tècnica o artística. En aquest àmbit la
Comissió de Recerca ja està treballant en un segon document sobre la reforma de les
figures de recerca que ha de permetre reordenar i simplificar la multiplicitat ara existent
tot emfatitzant la necessitat de l’avaluació externa.
La Universitat Pompeu Fabra és una universitat petita i, malgrat que en pocs anys s’han
assolit posicions destacades en alguns àmbits, existeix un risc seriós d’aïllament i de
ineficiència. Per tal que la nostra Universitat mantingui la seva fortalesa científica i la
desplegui amb la massa crítica que avui exigeix l’activitat científica hem fomentat
durant aquest període les aliances estratègiques amb altres institucions públiques i
privades. Entre les iniciatives rellevants en aquest àmbit cal destacar especialment
l’Estació de la Comunicació i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Aquestes
estratègies exigeixen un gran esforç d’organització i gestió i per tant hem donat la
màxima prioritat al desenvolupament de la Fundació UPF que ens proporciona un alt
nivell de flexibilitat. Al progressiu desenvolupament de la Fundació cal sumar-hi la
reestructuració del Servei de Recerca que ha permès fer front al bloqueig patit en els
darrers anys com a conseqüència del creixement exponencial del ajuts i dels recursos
gestionats pel servei. Aquests processos organitzatius ens permeten ara fer front als
nous reptes en unes condicions de gestió, que si bé no són les ideals, si que són almenys
raonables.
Finalment, voldria fer alguna referència a la necessitat de comunicar millor a la societat
els resultats dels nostres esforços en l’àmbit de la recerca. Amb aquesta finalitat, hem
començat ja a treballar en un nou programa orientat a fer de la Setmana de la Ciència un
espai de difusió social de la recerca i el desenvolupament que es fa a la UPF. En el marc
d’aquest programa, dirigit també a les famílies dels nostres estudiants, s’està preparant
un monogràfic del Notícies de Recerca i un vídeo que donaran una visió panoràmica de
la recerca de la UPF.
COMUNITAT UNIVERSITÀRIA:
Pel que fa a la comunitat universitària, al mes de novembre, en l’última Comissió de
Professorat en la qual es van convocar les darreres places segons els procediments de la
LRU, la Universitat es va acollir al Decret de Provisió de Professorat de la Generalitat
de juliol del 2001 i va decidir convocar també aquelles places que complien els requisits
establerts per l’esmentat decret.
En el context de la nova legislació universitària estatal i autonòmica i dels futurs
estatuts de la Universitat es posaran les bases per a un nou model de carrera acadèmica i
per al disseny de les plantes de professorat dels departaments que incloguin les places
contractades. Responent les demandes de les universitats públiques ahir, en el Consell
Interuniversitari de Catalunya, el conseller Mas-Colell va anunciar un decret imminent
sobre incentius autonòmics.
ESTUDIANTS:
Respecte als estudiants, he de dir que he procurat ser accessible si bé probablement no
tant com hagués estat desitjable. Justament, crec que els estudiants estan en un moment
7
clau a punt de refundar el Consell d’Estudiants i d’elaborar-ne un nou reglament. Per
primera vegada interpreto que s’està diluint la separació que ha estat tradicional en
aquesta Casa entre associacions i consell. Crec que les assemblees que han funcionat
com autèntic fòrum de debat en alguns estudis han col·laborat a establir sinergies entre
els diferents grups d’estudiants més mobilitzats, la qual cosa em permet ser optimista
respecte al futur immediat. Com una mostra del seu esperit constructiu, alguns han fet
un estudi exhaustiu sobre els crèdits de lliure configuració i han aportat criteris
raonables que han permès a l’equip de govern establir criteris clars per al reconeixement
puntual d’algun crèdit per matèries o activitats avaluables que no formen part de l’oferta
de la UPF.
Abans d’ahir, en la reunió amb el conseller Mas-Colell ja esmentada, a la qual també va
assistir el director general de Política Lingüística, Sr. Lluís Jou, es va debatre com
atendre la petició de diferents col·lectius d’estudiants pel que fa al dret d’ús de la
llengua catalana. La LUC podria ser sensible a condicionar els contractes permanents de
professors a la capacitat de poder com a mínim entendre a aquells que s’expressen en
català. Pel que fa a l’anglès, el DURSI ha establert la possibilitat de seguir cursos a
distància a preu públic.
També s’ha constituït a Jaume I l’Oficina de Mobilitat i Acollida d’estudiants (OMA),
que atén tant els alumnes que vénen a estudiar aquí a través de programes diversos com
aquells estudiants de la UPF que marxen a l’estranger. En breu s’obrirà una altra OMA
a l’àrea de la Rambla.
Pel que fa als espais, citaré la nova sala d’estudis de l’àrea del Mar, l’ampliació d’un
despatx per a les associacions polítiques, el nou despatx del Consell d’Estudiants i el
nou espai que entrarà en funcionament en començar el proper curs, situat a Roger de
Llúria, davant de l’actual sala d’estudis.
Espero que abans del setembre s’hauran incorporat els estudiants adjunts als
vicerectorats de Docència i de Comunitat Universitària, per tal de poder participar de
prop en el debat dels temes que afecten més directament els estudiants.
PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS (PAS):
El personal d’administració i serveis ha presentat diferents consideracions sobre la
incertesa que suposa la reorganització administrativa de la casa. Crec que resta pendent
una explicitació a tots els nivells del Pla, així com de l’estudi tècnic que s’està realitzant
sobre l’actualització dels llocs de treball del PAS i que s’ha iniciat amb els auxiliars de
serveis. També que s’estan duen a terme oposicions de promoció interna de D a C.
S’ha constituït l’Oficina del Personal, que té per objectius, entre d’altres, la millora del
grau d’informació i de comunicació entre la Universitat i els seus treballadors, així com
en actuar com a finestreta única de totes les consultes i tràmits relatius als temes de
personal, mitjançant la utilització de les noves tecnologies de la informació. En aquests
moments s’està treballant en el portal a través del qual es donaran aquests serveis. Es
preveu que comencin a funcionar durant aquest mes de juny.
8
Una altra de les actuacions en aquest àmbit és l’establiment de la Comissió de
Negociació. En el marc d’aquesta Comissió s’ha constituït un grup de treball amb
l’objectiu d’elaborar una proposta de modificació del Reglament de provisió dels llocs
de treball i de promoció professional del personal d’administració i serveis. Les
principals novetats que inclourà aquesta normativa fan referència principalment a:
•
•
•
•
Inclusió d’un gran bloc dedicat a l’accés als llocs de treball.
Creació d’una Junta de Mèrits.
Introducció de mecanismes que facilitin i agilitin el procés actual.
Adaptació de l’actual normativa als darrers canvis legislatius.
Està previst finalitzar aquests treballs abans de les vacances d’estiu i la seva posterior
aprovació per part del Consell de Govern es podria produir durant els mesos de
setembre-octubre.
No he oblidat que hi ha pendent de respondre demandes concretes presentades per
diferents col·lectius del PAS. La prudència obliga a ajornar la resposta fins a tenir un
disseny complet de la reorganització administrativa.
I arribo al final d’aquest informe...
Les dades ens mostren que la davallada demogràfica no ens ha afectat, de moment, ni en
qualitat ni en quantitat. Les enquestes ens posen en llocs preferents. El ritme de la
Universitat en recerca i en docència continua i fins augmenta. Les dades de l’Estudi
d’Inserció Laboral que en breu donarà a conèixer el Consell Social ens són favorables.
Avui us demano que m’atorgueu, que ens atorgueu, la vostra confiança per poder seguir
estant al servei d’aquest projecte col·lectiu.
9