Facultat de Traducció i Interpretació Pla docent d’assignatura Curs 2015-16 Planificació lingüística (21549) Titulació/estudi: Grau en Llengües Aplicades Curs: Quart Trimestre: primer Nombre de crèdits ECTS: 4 Hores de dedicació de l’estudiant: 100 Tipus d’assignatura: Optativa Professors GG: Vicent Climent Llengua de docència: català 1. Presentació de l'assignatura Aquesta assignatura està pensada per proporcionar els elements necessaris d’una comprensió global del paradigma científic de la política i la planificació lingüístiques, en tant que disciplines autònomes nascudes del contacte de la sociolingüística amb matèries com la politologia i la planificació estratègica. Unes matèries que no es poden dissociar de la voluntat d’intervenció reguladora sobre la diversitat lingüística en un territori concret i el seu lligam estret amb la política. L’assignatura fa una repassada global als diferents tipus de polítiques i planificacions lingüístiques, posant èmfasi en els diferents territoris d’Europa – estats i regions – i també de les diferents institucions internacionals com ara la Unió Europea o el Consell d’Europa o el Centre Europeu de Llengües Modernes, entre d’altres. Es tractaran conceptes com ara la diferència entre política i planificació lingüístiques, els drets lingüístics i l’estatus jurídic de diferents llengües a diferents territoris, i les seves repercussions, els diferents elements i estadis en la planificació lingüística, la planificació formal i la planificació funcional (corpus i estatus d’una llengua), entre d’altres 2. Competències que s'han d'assolir D’entre el conjunt de competències que s’assoliran en acabar el grau, en aquesta assignatura es treballen les següents, concretades en forma de resultats d’aprenentatge: 2.1. Competències Generals: 2.1.1. Capacitat d’anàlisi i síntesi (G.1) Formular i delimitar allò que s’ha d’analitzar. Triar la metodologia més adequada en l’anàlisi d’una situació sociolingüística determinada. Extreure conclusions pertinents relacionant els conceptes treballats de forma holística. 2.1.2. Raonament crític (G.3) Avaluar els continguts tenint en compte la diversitat d’enfocaments teòrics. Justificar les decisions preses Construir formes discursives alternatives a les formes dominants. 2.1.3. Reconeixement i comprensió de la diversitat i la multiculturalitat Observar els efectes socials i culturals de les distintes diferències (de gènere, de posició social, lingüístiques, ètniques, etc.) Diferenciar els processos que afavoreixen la bona convivència multicultural o intercultural dels que la problematitzen. 2.2 Competències Específiques: 2.2.1. Capacitat per analitzar fets comunicatius (amb tota la seva complexitat i el nivell de detall necessari) (E.18) Descriure processos d’interacció comunicativa a nivell “macro” i a nivell “micro”. Establir una relació d’interaccions socials que requereixen planificació lingüística i reflexionar sobre quina seria la millor manera de durla a terme. 2.2. Capacitat per reflexionar sobre la planificació lingüística (E.20) Aplicar conceptes sociolingüístics per a la planificació lingüística tant en contextos monolingües com en contextos plurilingües i multiculturals. Gestionar les dificultats de comunicació derivades de la diversitat lingüística. Elaborar planificacions lingüístiques i propostes diverses de normalització i normativització. 3. Continguts L’assignatura està dividida en dos blocs: un de teòric i un de pràctic. El bloc teòric exposa els conceptes principals relacionats amb la planificació i la política lingüística mentre que el bloc pràctic els analitza aplicats a diversos contextos, que van des del context internacional com la Unión Europea o el Consell d’Europa fins al nivell regional i local. Bloc teòric 1. La planificació lingüística 1.1 Concepte de comunitat lingüística 1.1. Concepte de política lingüística i caràcter polític de la funció social de la llengua 1.2. Concepte de planificació lingüística Diferència entre política i planificació lingüística 1.3. Concepte de substitució i normalització lingüístiques 1.4. El caràcter històric de la política i la planificació lingüístiques 2. Tipus de planificació lingüística 2.1 Els objectius de la política i la planificació lingüística 2.2 Els elements de la política i la planificació lingüística 2.3 Les fases i els models de la planificació lingüística 3. Els drets lingüístics 3.1 Els drets lingüístics i els estats (sociolingüísticament) plurilingües 3.2 Els conceptes de llengua oficial, llengua pròpia i les seves conseqüències polítiques i socials 3.2 Els drets lingüístics com a drets de les persones (drets individuals) i de les comunitats (drets col∙lectius) 3.3 Els principis de personalitat i de territorialitat en les polítiques lingüístiques Bloc pràctic 4. La Declaració Universal de Drets Lingüístics de Barcelona. Els seus efectes en la política i la planificació lingüístiques. 5. Les polítiques lingüístiques de la Unió Europea 5.1. El multilingüisme institucional a la Unió Europea 5.2. La planificació lingüística d’estatus de la Unió Europea 3.3. La planificació lingüística de corpus de la Unió Europea 5.4. La planificació de l’ensenyamentaprenentatge de llengües de la Unió Europea 6. La política lingüística de l’Estat espanyol 6.1 La política lingüística de l’Estat espanyol cap a les llengües cooficals 6.2 La política lingüística del català als diferents territoris de parla catalana 7. Les polítiques lingüístiques en un context migratori. Nous paradigmes de política i de planificació lingüístiques per a noves realitats demo i sociolingüístiques 4. Avaluació i recuperació Avaluació Nota final Activitat d’avaluació ABP1 Ponderació sobre la nota final 25% ABP2 25% ABP3 25% Requeriment s En grup En grup En grup ABP4 25% Individual Criteris d’avaluació: 1 Coneixement sistemàtic de les diverses orientacions de les llengües aplicades. 2 Formulació de preguntes sobre qüestions sociolingüístiques i de política lingüística, gestió i planificació lingüístiques. 3 Coneixement dels mètodes existents de recollida de dades i saberlos aplicar (recollir dades, dissenyar projectes de recerca). 4 Capacitat d’anàlisi crítica de dades. 5 Capacitat de comparar fenòmens de política i planificació lingüístiques multilingüisme de diferents contextos, tot utilitzant diverses perspectives sobre informació incompleta i abstracta. 6 Capacitat d’analitzar els problemes sociolingüístics, glotopolítics i de política i planificació lingüístiques. 7 Capacitat d’aportar propostes i solucions a problemes de caire sociolingüístic. 8 Capacitat d’innovar a partir dels coneixements adquirits en el disseny de solucions per a problemes de caire sociolingüístic. 9 Capacitat d’aprendre per iniciativa pròpia tant a partir de la pràctica com de les fonts d’informació disponibles. 10 Capacitat de fer preguntes i de respondreles de manera autosuficient i capacitat de síntesi (saber què cercar, com i on). Competència sobretot al treball final de síntesi de la matèria. 5. Metodologia: activitats formatives Metodologia de l'aprenentatge basat en problemes (ABPs) L'assignatura es treballarà seguint els 7 passos de l’ABP: 1) 2) 3) 4) 5) 6) Aclariment de termes i conceptes. Definició del problema. Generació d'explicacions (pluja de idees) Estructuració de les explicacions proposades. Formulació d'objectius d'aprenentatge (fer un pla de treball). Recerca de recursos d'aprenentatge (establerts al pla de treball). [estudi autònom] 7) Bolcatge en comú, discussió en grup, abstracció del coneixement i avaluació del que s’ha aprés. Els continguts del programa es desenvoluparan mitjançant les següents activitats: ▪ explicacions teòriques, il∙lustrades amb casos pràctics, per ajudar als estudiants a sistematitzar i situar les lectures; ▪ discussions a partir de les lectures (dossier) i de les pràctiques realitzades prèviament; ▪ breus presentacions orals (en grup); ▪ presentació i discussió d’articles de recerca. 6. Bibliografia bàsica de l’assignatura Spolsky, Bernard. (2012). The Cambridge Handbook of Language Policy . Cambridge: Cambridge University Press Ginebra, Jordi (2012). “Planificació, codificació i estandardització de les llengües”. A: Ginebra, Jordi; Bernal, Elisenda; Costa, Joan; Paloma, David. La normativa de la llengua catalana , Barcelona, F[undació de la] U[niversitat] O[berta de] C[atalunya], p. 167. [“Mòdul didàctic 1”, amb numeració independent.] [Consultable a http://materials.cv.uoc.edu/continguts/PID_00178298/index.html?ajax=true ] Querol, E. (coord.) (2007). Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI: L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja, Illes Balears i Comunitat Valenciana. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística, 226 pp. (Sèrie Estudis; 12). ISBN 9788439375159. URL: http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Publicacions%20en%20linea/ Arxius/llenguaisocietat_inicisXXI.pdf . Montoya, Brauli (2006). Normalització i estandardització . Alzira: Bromera. Pueyo, M. i Turull, A. Diversitat I Politica Lingüística en un món global. Barcelona: UOC;. Pòrtic, 2003 Boix i Fuster, Emili; Vila i Moreno, F. Xavier “Polítiques i planificació lingüístiques”. A: —. Sociolingüística de la llengua catalana . Barcelona: Ariel, 1998, p. 271339. Cooper, Robert L. (1989). Language Planning and Social Change . Cambridge: Cambridge University Press. [Reimprès el 1996. Trad. espanyola: La planificación lingüística y el cambio social . Madrid: Cambridge University Press, 1997.]
© Copyright 2025 Paperzz