Facultat de Traducció i Interpretació
Pla docent d’assignatura
Curs 2015-2016
Assignatura El registre col·loquial català: estat de la
qüestió (núm. codi 20301 /22563) Titulació/estudi: ​
Grau en Traducció i Interpretació / Grau en Llengües Aplicades
Curs: 4t
Trimestre: 2n
Nombre de crèdits ECTS: 4
Hores de dedicació de l’estudiant: 100
Tipus d’assignatura: ​
Optativa
Professor/a GG: Joan Costa Carreras
Llengua de docència:​
català
1. Presentació de l’assignatura
Amb més o menys resolució segons els territoris, ja fa dècades que el català està
experimentant la represa d’un procés d’estandardització. Aquest procés, actualment, té com una de
les seves activitats fonamentals l’elaboració de les varietats funcionals que satisfacin les necessitats
comunicatives de la població catalanoparlant.
Entre els molts problemes i mancances que presenta aquesta activitat no n’és el menor la
impressió que en situacions informals el català “col·loquial” que es fa servir està fortament interferit
per les llengües dominants amb què el català està en contacte (espanyol, francès, italià i anglès) i
que el “col·loquial fingit” dels audiovisuals és massa artificial. L’assignatura intentarà analitzar fins a
quin punt és així i fins a quin punt és inevitable, i intentarà oferir a l’alumnat recursos per produir un
català col·loquial “raonablement” genuí però natural, tant en els seus propis usos com en les seves
intervencions sobre la llengua com a mediador.
2. Competències que s’han d’assolir
COMPETÈNCIES GENERALS
Instrumentals:
G2. Anàlisi de situacions i resolució de problemes
G3. Raonament crític
G4. Cerca documental i de fonts d’investigació
G5. Gestió de la informació
G9. Creativitat
G10. Comunicació oral i escrita en llengües pròpies i estrangeres, i adaptada a
l’interlocutor
Interpersonals:
G13. Capacitat de treball individual i en equip
Sistèmiques:
G17. Aplicació de coneixements a la pràctica
G18. Reconeixement i comprensió de la diversitat i de la multiculturalitat
G25. Habilitats per a la investigació COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
E1. Excel·lència en el domini escrit i oral de la llengua o llengües pròpies
E9. Capacitat per poder reflexionar sobre el funcionament de la llengua
E10. Capacitat per poder reflexionar sobre el funcionament de la traducció
E19. Utilització d’eines de recollida i anàlisi de dades en l’àmbit lingüístic RESULTATS D’APRENENTATGE
1. Aprofundir el coneixement de la variació funcional del català
2. Aprofundir el coneixement de l’elaboració funcional del català
3. Conèixer les metodologies d’anàlisi de la variació
4. Saber elaborar textos col·loquials genuïns i naturals en català
3. Continguts
La diversitat lingüística del català, llengua de societats modernes complexes
La llengua com a heterogeneïtat estructurada
Variació dialectal
Varietats geogràfiques
Varietats socials
Varietats històriques i generacionals
Variació funcional
Segons el camp, especialitzat o no especialitzat
Segons el mode, oral, escrit o multimodal, planificat o no planificat
Segons el to, monologat o dialogat
Segons el tenor, informal o formal
La relació entre la variació dialectal i la variació funcional
L’estandardització del català, un “canvi des de dalt”
Concepte de ​
canvi des de dalt
La codificació del català
a) Composicionalitat
b) Polimorfisme
c) Compleció mono- o bicèntrica
d) Tractament de la interferència
La vehiculació:
a) Grau de compleció a tot l’“espai” lingüístic
b) Grau de difusió dels registres formals de cada un dels grans dialectes (septentrional, central,
nord-occidental, valencià i balear)
c) Vies, sistemes i estratègies de difusió la codificació
d) Grau d’avaluació de la implantació de la codificació
L’elaboració funcional
a) El repertori estilístic del català
b) El repertori estilístic col·loquial del català
c) Relació entre codificació i elaboració funcional
d) Grau d’avaluació de la implantació de l’elaboració funcional
e) Grau d’intel·ligibilitat entre els catalanoparlants
La recerca sobre la variació i el canvi
a) L’enquesta dialectal
b) La dialectometria
c) L’anàlisi de corpus
d) L’anàlisi d’errors
La producció de textos col·loquials
a) Els textos reals
b) El col·loquial fingit: realisme o versemblança?
El canvi lingüístic “des de baix” en català
4. Avaluació i recuperació
Avaluació Recuperació Activitats
d’avaluació
(competències
avaluades) Ponderació
sobre la nota
final Recuperable/
No recuperable Ponderació
sobre la nota
final Forma de
recuperació Requisits i
observacions Establiment del
repertori de registres
en català: G1, G3,
G4, G5, G13, G18,
G25, E9
10%
Recuperable 10% Reelaboració de
la pràctica
Anàlisi d’un text
col·loquial: G1, G3,
G4, G5, G17, G18,
G25, E9, E19,
20%
Recuperable 20% Sobre un text
diferent
Producció / Traducció
d’un text col·loquial:
G2, G4, G7, G9,
G10, G17, G25, E1,
E9, E10.
25%
Recuperable 25% Sobre un text
diferent
Treball en parella
sobre un dels punts
del programa segons
els interessos
particulars de cada
alumne/a: G1, G2,
G3, G4, G5, G7, G9,
G10, G13, G18, G25,
E1, E9, E10, E19
45%
No​
​
recuperable 5. Metodologia: activitats formatives
En les sessions de grup gran es presentaran les bases teòriques i metodològiques del
contingut de l’assignatura. En les sessions de seminari es faran pràctiques que ajudin a assolir la
teoria i la metodologia.
6. Bibliografia bàsica de l’assignatura
Brumme, Jenny (2012). ​
Traducir la voz ficticia​
. Berlín: De Gruyter.
Castellà Lidon, Josep M. (2004). ​
Oralitat i escriptura : dues cares de la complexitat en el llenguatge​
.
Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Moreno Fleta, Begoña (2010 [2011, ​
sic​
]) [​
et al​
.] “Fronteras borrosas entre géneros en la
comunicación electrónica: un estudio multilingüe”. ​
Revista Española de Lingüística​
[Madrid:
Sociedad Española de Lingüística], 40/2, p. 47-74.
Payrató, Lluís (1996). ​
Català col·loquial : aspectes de l'ús corrent de la llengua catalana​
.​
3a ed., corr. i
augm. [València] : Universitat de València.
Payrató, Lluís [ed.] (1998). ​
Oralment. Estudis de variació funcional​
. Barcelona: Publicacions de
l’Abadia de Montserrat.
Bassols, Margarida; Segarra, Mila [ed.] (2009). ​
El col·loquial dels mitjans de comunicació​
. Vic: Eumo.