Pla Docent
1. Dades descriptives de l’assignatura
● Nom de l’assignatura:
● Curs Acadèmic:
HISTÒRIA DEL DRET (codi 20608)
2009-2010
Curs:
1r
Trimestre: 2n
● Titulació / Estudis: Grau en Dret
Codi assignatura: 20607
● Nombre de crèdits ECTS: 6
Hores dedicació estudiant: 150 h.
● Llengua o llengües de docència:
- Grups 1, 2 i 3... català
- Grup 4............. castellà (als seminaris, si és necessari)
- Subgrups 501 i 502............. anglès
● Professorat: Montserrat Bajet i Elena Roselló (grups 1 i 3), Josep Capdeferro (grups 2 i
4) i Alfons Aragoneses (seminaris en anglès, subgrups 501 i 502)
● Tutories:
- Grup 1: despatx 40.126, dijous de 11.30 a 12.30 h.
- Grup 2: despatx 40.128, dilluns de 13 a 14 h.
- Grup 3: despatx 40.126, dijous de 12.30 a 13.30 h.
- Grup 4: despatx 40.128, dilluns de 19.30 a 20.30 h.
Grau en Dret
Pla docent “Història del Dret”
2. Presentació de l’assignatura
Aquesta matèria, de vocació i metodologia molt renovadores, condueix l'estudiant a
reflexionar sobre les estructures jurídiques i institucionals de les societats humanes a
partir d'una anàlisi comparada al llarg dels temps ―perspectiva diacrònica― i a través
de diverses civilitzacions del món.
Història del Dret defuig la pretensió de completesa dels plans d'estudi d'antany.
S'articula en deu temes, concebuts com a eixos d'anàlisi sobre unes problemàtiques
concretes i il—lustrats amb casos paradigmàtics. Llur objectiu és desvetllar en el futur
jurista la consciència de la historicitat, ergo la relativitat i la contingència del dret d'una
comunitat.
La interacció constant i creixent entre pobles i cultures en un marc global ens fa estar
atents als binomis identitat/alteritat, al contrast entre sistemes marcadament
individualistes i altres estructurats en cèl—lules suprapersonals, a la interacció de les
religions i/o certes ètiques amb l'àmbit estrictament jurídic (en cas que aquest sigui
concebible!), etc.
En tractar-se d'una matèria bàsica impartida a primer curs, Història del Dret assumeix
de grat una certa missió propedèutica en la formació del futur graduat en Dret de la
UPF: li forneix unes referències cronològiques, uns pilars conceptuals, un bagatge
terminològic, el fa progressar en l'art del comentari de text, en la identificació i l'anàlisi
de les fonts jurídiques, etc.
2
Grau en Dret
Pla docent “Història del Dret”
3. Competències a assolir en l’assignatura
Competències generals
Competències específiques
(competències transversals del Grau)
de l’assignatura
Instrumentals
1. Capacitat de distingir i d’emprar
correctament les fonts del Dret
1.- Reflexionar sobre els vincles públics i
privats d'articulació de les societats
humanes i sobre la legitimitat per crear
Dret.
2. Capacitat de reconèixer les
institucions i els principis rectors del dret
privat i el dret públic
2.- Copsar la historicitat i la relativitat
dels drets i de les institucions polítiques.
Adquirir una consciència crítica sobre
aquests.
3. Capacitat d’anàlisi i síntesi
4. Comunicació oral i escrita en la
pròpia llengua
5. Coneixement d’una segona llengua
Interpersonals
3.- Valorar el pes de les religions i llurs
institucions en la conformació jurídica
de les societats.
4.- Valorar críticament el pes que
poden
tenir
diverses
nocions
i
paradigmes (els drets històrics, els drets
humans, el iusnaturalisme racionalista,
etc.) en la conformació i/o la projecció
dels sistemes jurídico-polítics actuals.
6. Compromís ètic
7. Capacitat de treball en un context
internacional
Sistèmiques
8. Adaptació a noves situacions.
9. Capacitat d’associar coneixements i
de desenvolupar el raonament crític.
5.- Conèixer models jurídics d'ampli
abast territorial que han servit de base
comuna a pobles distants i prou
diferenciats.
6.Familiaritzar-se
amb
nocions
comparatistes, amb projectes o utopies
d'integració normativa, amb escenaris
de convivència de diferents sistemes
jurídics en un mateix territori, etc.
10. Sensibilitat cap a temes de la
realitat social i econòmica.
3
Grau en Dret
Pla docent “Història del Dret”
4. Continguts
Bloc de continguts A: pretèrit remot
Tema 1. Una perspectiva comparada: el Dret al llarg de la història de les grans
civilitzacions (sistemes europeus, africans, precolombins, hindú, xinès, islàmic, etc.).
Relativització de models i vacuna contra l’eurocentrisme.
Tema 2. Roma: de ciutat-estat a vast imperi bipartit (Occident i Orient).
La mutació de les institucions polítiques i l’evolució de les fonts del dret al
compàs de les noves circumstàncies territorials, socials, econòmiques i religioses
d’una civilització.
Tema 3. Els pobles germànics: una ruptura amb la romanitat o una adaptació i
projecció del seu bagatge?
Un cas: la tradició del Liber Iudiciorum.
Les relacions entre estructures polítiques i Església.
Tema 4. L’expansió de l’Islam i els seus efectes a Europa.
La convivència (il—lusòria o real?) de diverses comunitats i diversos règims jurídics
en un mateix territori: aplicació personal vs. aplicació territorial del dret.
Bloc de continguts B: pretèrit perfet
Tema 5. L’època del teocentrisme i el feudalisme: l’alta edat mitjana i la justícia
vindicatòria privada.
Els Usatges de Barcelona: un model de transició.
Tema 6. Un dret per a una Europa cristiana: el ius commune i la baixa edat mitjana.
La via alternativa del common law anglès, de gran projecció futura.
Tema 7. L'Humanisme i els seus efectes: reforçament de les estructures d’Estat i fractura
religiosa a Europa.
Continuïtat i/o reforma del sistema del ius commune.
Tema 8. L’alta edat moderna (s. XVI-XVII): Els casos de Castella i França envers els de
Catalunya i Anglaterra.
Èxit o fracàs de les monarquies decisionistes sobre les societats pactistes?
Bloc de continguts C: pretèrit imperfet i present
Tema 9. Absolutisme, Il—lustració i revolucions liberals (s. XVIII): les llavors de l'edat
contemporània.
Tema 10. Liberalisme i projectes democràtics. Unes noves regles per al joc polític i
social: constitucionalisme i codificació. Les seves fallences.
Inclou una ullada crítica a l'expansió del model occidental.
4
Grau en Dret
Pla docent “Història del Dret”
5. Avaluació
En aquesta assignatura l'alumne obtindrà un 50% de la nota final mitjançant l'avaluació
contínua de les activitats en subgrup i el 50% restant en l'examen o prova final. Per tant,
en cadascuna de les cinc sessions de subgrup l'estudiant s'estarà jugant un punt de la
nota final de l’assignatura.
Els treballs que l’estudiant hagi de presentar per escrit han de ser originals i propis. En
cas de detectar-se que s’ha plagiat un treball aliè, la qualificació de l’assignatura serà
un suspens. La cita literal de textos s’ha de fer sempre entre cometes i/o cursiva,
indicant a continuació la font d’on s’ha extret la informació. En l’apartat de
bibliografia del treball es faran constar totes les fonts utilitzades, webs incloses.
6. Bibliografia i recursos didàctics
● Bibliografia bàsica
Tema 1
DELL'AQUILA, Enrico, "El derecho tradicional chino", dins de MONTAGUT, Tomàs de
(ed.), Història del pensament jurídic, Barcelona, UPF, 1999, p. 233-247.
HESPANHA, António Manuel, La gracia del Derecho (capítol VIII: Incursión en el
pensamiento jurídico-político chino), Madrid, Centro de Estudios Constitucionales, 1993,
p. 275-293.
Tema 2
FONTANA, Josep, Europa ante el espejo (capítols 1 i 2: El espejo bárbaro; El espejo
cristiano), Barcelona, Ed. Crítica, 1994, p. 9-38.
ROBINSON, Olivia, The sources of Roman Law. Problems and methods for ancient
historians (capítols 1 i 2: The makers of Roman law, The legal sources) London - New
York, Routledge, 1997, p. 1-53.
STEIN, Peter G., El derecho romano en la historia de Europa. Historia de una cultura
jurídica (capítol I: El derecho romano en la Antigüedad), Madrid, Siglo XXI Ed., 2001, p.
4-52.
Tema 3
MUNDÓ MARCET, Anscari M., "El Liber Iudiciorum a Catalunya", dins de Documents
jurídics de la història de Catalunya, Barcelona, Departament de Justícia de la
Generalitat de Catalunya, 1992 (2ª ed.), p. 13-22.
Tema 4
AGUILERA, Bruno, Iniciación histórica al derecho musulmán; seguida de un ensayo
sobre la historia jurídica de Al-Andalus, Madrid, Dykinson, 2007.
BEN SAID, M. Hedi, "Le droit musulman: formation et évolution", dins de MONTAGUT,
Tomàs de (ed.), Història del pensament jurídic, Barcelona, UPF, 1999, p. 337-346.
Tema 5
FONTANA, Josep, Europa ante el espejo (capítol 3: El espejo feudal), Barcelona, Ed.
Crítica, 1994, p. 39-55.
VAN CAENEGEM, Raoul Charles, Legal History: a european perspective (capítol 5: 'Law
in the Medieval World'), London - Rio Grande, The Hambledon Press, 1991, p. 115-148.
5
Grau en Dret
Pla docent “Història del Dret”
Tema 6
BELLOMO, Manlio, La Europa del derecho común (capítol III: Ius commune en Europa),
Roma, Il Cigno Galileo Galilei, 1999, p. 61-84.
BERMAN, Harold Joseph, Diritto e rivoluzione. Le origini della tradizione giuridica
occidentale (capítol I: Le origini della tradizione giuridica occidentale nella Rivoluzione
pontificia), Bologna, Il Mulino, 1998, p. 83-135. A la Biblioteca de la UPF també està
disponible en anglès, Law and revolution: The formation of the Western legal tradition,
Cambridge (Massachussets), Harvard University Press, 1983.
DELL'AQUILA, Enrico, "El derecho inglés", dins de MONTAGUT, Tomàs de (ed.), Història
del pensament jurídic, Barcelona, UPF, 1999, p. 205-232.
FONT i RIUS, Josep Maria,"La recepción del derecho romano en la península Ibérica
durante la edad media", dins de Recueil de mémoires et travaux publié par la Société
d'Histoire du Droit et des institutions des anciens pays de droit écrit, fascicle VI,
Montpellier, 1967, p. 85-104.
Tema 7
ASCHERI, Mario, Introduzione storica al diritto moderno e contemporaneo (capítol VI:
'La Chiesa e le questioni religiose'), Torino, G. Giappichelli Ed., 2003, p. 111-133.
CLAVERO, Bartolomé, "La edad larga del derecho entre Europa y ultramares", en
Historia. Instituciones. Documentos, 25 (1998), p. 135-150.
ESPINO, Antonio, "Las bibliotecas de los juristas catalanes en la primera mitad del siglo
XVII. El caso de don Narcís Garbí", en Anuario de Historia del Derecho Español LXXIII
(2003), p. 545-574.
Tema 8
FONTANA, Josep, La construcció de la identitat. Reflexions sobre el passat i sobre el
present (capítol II: Representativitat política i progrés social. Una proposta
interpretativa), Barcelona, Ed. Base, 2005, p. 33-52.
TOMÁS y VALIENTE, Francisco, "La venta de oficios de regidores y la formación de
oligarquías urbanas en Castilla (siglos XVII y XVIII)", dins de Obras completas, Madrid,
Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, vol. IV, 1997, p. 3239-3254.
Tema 9
GÜNZBERG, Jordi, "Instituciones públicas catalanas después del Real Decreto de Nueva
Planta", en "Ivs Fvgit" 13-14 (2004-05), p. 267-295.
TOMÁS y VALIENTE, Francisco, "Los Decretos de Nueva Planta", dins de Obras
completas, Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, vol. IV, 1997, p.
3443-3454.
TOMÁS y VALIENTE, Francisco, "Aspectos jurídico-políticos de la Ilustración de España",
ibidem, p. 3263-3272.
Tema 10
BELLOMO, Manlio, La Europa del derecho común (capítol I: Triunfo y crisis de las
codificaciones nacionales), Roma, Il Cigno Galileo Galilei, 1999, p. 1-38.
HABERMAS, Jürgen, "Acerca de la legitimación basada en los derechos humanos", dins
de La constelación posnacional. Ensayos políticos, Barcelona, Paidós, 2000, p. 147-166.
● Bibliografia complementària
A les obres que es llisten tot seguit cal sumar-hi la globalitat (no pas capítols concrets)
de les citades a la bibliografia bàsica.
CARBASSE, Jean-Marie, Introduction historique au droit, Paris, PUF, 1999.
CAVANNA, Adriano, Storia del diritto moderno in Europa, Milano, Giuffrè Ed., 1979.
6
Grau en Dret
Pla docent “Història del Dret”
CORONAS, Santos M., Manual de Historia del Derecho Español, València, Tirant lo
Blanch, 1999.
FERRO, Víctor, El Dret Públic Català. Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova
Planta, Vic, Eumo Ed., 1987.
KUNKEL, Wolfgang, Historia del Derecho Romano, Barcelona, Ed. Ariel, 1966 (amb
abundants reedicions).
MIQUEL, Joan, Historia del Derecho Romano, Barcelona, PPU, 1990.
MONTAGUT, Tomàs de, Història del Dret Espanyol, Barcelona, EDIUOC, 1999.
ROBINSON, O. F., FERGUS, T. D., GORDON, W. M., European legal history: sources and
institutions, London, Butterworth, 1994.
TOMÁS y VALIENTE, Francisco, "El pensamiento jurídico", dins de Obras completas,
Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, vol. V, 1997, p. 3993-4070.
TOMÁS y VALIENTE, Francisco, Manual de Historia del Derecho Español, Madrid, Tecnos,
4a ed. 1983.
● Recursos didàctics
- Resums i esquemes de 2/3 pàgines per tema del docent
- Dossier de premsa amb notícies recents relatives a problemes com els que suscita el
temari, per mostrar-ne l'actualitat i la utilitat
- Dossier de material d'arxiu, confegit a resultes del projecte d'innovació docent "Anem
a l'Arxiu", finançat pel CQUID (43 PM 2008-2009 1)
- Mapes i textos jurídics històrics editats
7. Metodologia
La metodologia d’aquesta assignatura combina les activitats presencials (realitzades
dins de l’aula) amb activitats que l’estudiant haurà de realitzar fora de l’aula, bé de
forma dirigida, bé de manera autònoma. La metodologia a les sessions presencials
serà la següent:
a) Per a les sessions de grup:
- Abans de la sessió, l'estudiant prepara i combina autònomament un esquema previ
del docent, algun mapa o document de contextualització històrica bàsica i un text
d'unes vint pàgines d'algun autor de trajectòria solvent.
- Durant els primers quinze minuts de la sessió, els estudiants formulen inquietuds, dubtes
i idees al docent.
- Durant els vuitanta minuts següents, el docent desenvolupa la seva explicació del
tema, on hi integra els punts suggerits pels estudiants.
- Els darrers quinze minuts es consagren a un torn obert de paraules, aclariment de nous
dubtes, conclusions, etc.
b) Per a les sessions de subgrup:
La metodologia varia en funció de cada activitat, com es deduirà de l'apartat 7. A
través de l’Aula Moodle es facilitaran oportunament les directrius dels docents als
estudiants.
c) Càlcul del volum de treball previst:
7
Grau en Dret
Pla docent “Història del Dret”
Crèdits ECTS: 6
Volum total de treball de l’estudiant: 150 hores (25 hores per crèdit ECTS).
Distribució del volum de treball de cada estudiant:
1) Hores de treball presencial: 42 hores
30 h. de sessions en Grup:
1 hora de presentació de l’assignatura
29 hores de participació en classe teòrica de Grup
10 h. de participació en activitats en Subgrup
2 h. per a la realització de la prova final
2) Hores de treball dirigit: 80 hores
40 hores d’activitats programades prèvies a les classes de grup.
40 hores d’activitats programades prèvies a les activitats en subgrup.
3) Hores de treball autònom: 28 hores
2 h. de lectura del Pla Docent i preparació de la bibliografia
26 h. d’estudi personal.
8. Programació d'activitats
A) Per a les sessions de grup:
Es treballa un tema per setmana seguint les indicacions donades als apartats 6 i 7.
B) Per a les sessions de subgrup:
Seminari 1: Comentari i anàlisi del dossier de premsa per fer aflorar col—lectivament els
eixos de reflexió del temari.
Seminari 2: Taller de depuració terminològica dins l'àmbit de la Història del Dret.
Seminari 3: Presentacions orals sobre qüestions relacionades amb teocentrisme /
iuscentrisme.
Seminari 4: Treball escrit a partir de materials d'arxiu sobre les Corts i altres institucions de
dret públic català.
Seminari 5: Comentari de text sobre constitucionalisme i sobre els problemes de dret
supletori suscitats a Catalunya en el marc del procés codificador.
La següent programació d’activitats i la previsió d’hores de treball de l’estudiant són
orientatives (estan subjectes a possibles variacions, per ajustar-se al ritme de seguiment
del curs, festivitats, etc. -):
Activitat a l’aula
agrupament / tipus activitat
Setmana
1
Setmana
2
- Sessió 1 Grup. Presentació
assignatura i classe teòrica
Tema 1
- Sessió 2 Grup. Classe
teòrica. Tema 1.
Hores de
treball de
l’estudiant
2 h.
2 h.
Activitat fora de l’aula
- Lectura Pla Docent i
preparació bibliografia
- Preparació classe teòrica
Hores
treball
estudiant
2 h.
4 h.
- Preparació Seminari 1
4 h.
- Preparació classe teòrica
4 h.
- Conclusió Seminari 1 i
8
Grau en Dret
Pla docent “Història del Dret”
preparació Seminari 2
- Seminari 1. Tots els subgrups.
2 h.
- Estudi individual
6 h.
2 h.
Setmana
3
- Sessió 3 Grup. Classe
teòrica. Tema 2.
- Preparació classe teòrica
4 h.
- Preparació Seminari 2
4 h.
- Estudi individual
2 h.
- Preparació classe teòrica
- Conclusió Seminari 2 i
preparació Seminari 3
4 h.
2 h.
- Estudi individual
2 h.
- Sessió 6 Grup. Classe
teòrica. Tema 4.
2 h.
- Preparació classe teòrica
4 h.
2 h.
- Preparació Seminari 3
4 h.
- Sessió 7 Grup. Classe
teòrica. Tema 4.
- Estudi individual
4 h.
- Preparació classe teòrica.
4 h.
- Preparació Seminaris 3 i 4
4 h.
- Estudi individual
2 h.
- Preparació classe teòrica
4 h.
- Preparació Seminari 4
4 h.
- Estudi individual
2 h.
- Preparació classe teòrica
4 h.
- Preparació Seminaris 4 i 5
4 h.
- Estudi individual
2 h.
- Sessió 4 Grup. Classe
teòrica. Tema 2.
Setmana
4
- Sessió 5 Grup. Classe
teòrica. Tema 3.
- Seminari 2. Tots els subgrups.
Setmana
5
- Seminari 3. Subgrups 1 i 3 de
tots els grups.
Setmana
6
- Sessió 8 Grup. Classe
teòrica. Tema 5.
- Seminari 3. Subgrups 2 i 4 de
tots els grups.
Setmana
7
Setmana
8
Setmana
9
Setmana
10
Total h.
- Sessió 9 Grup. Classe
teòrica. Tema 6.
2 h.
2 h.
2 h.
2 h.
2 h.
2 h.
2 h.
- Sessió 10 Grup. Classe
teòrica. Tema 6.
2 h.
- Seminari 4. Subgrups 1 i 3 de
tots els grups.
2 h.
- Sessió 11 Grup. Classe
teòrica. Tema 7.
4 h.
2 h.
- Seminari 4. Subgrups 2 i 4 de
tots els grups.
2 h.
- Sessió 12 Grup. Teoria. T 8.
2 h.
- Preparació classe teòrica
4 h.
- Sessió 13 Grup. Teoria. T 8.
2 h.
- Preparació Seminari 5
6 h.
- Estudi individual
2 h.
- Seminari 5. Subgrups 1 i 3 de
tots els grups.
2 h.
- Sessió 14 Grup. Teoria. T 9.
2 h.
- Preparació classe teòrica
4 h.
- Sessió 15 Grup. Teoria. T 10.
2 h.
- Estudi individual
8 h.
- Seminari 5. Subgrups 2 i 4 de
tots els grups.
2 h.
Realització prova final
2 h.
Activitats a l’aula
42 h.
Activitats fora de l’aula
108 h.
9