La qualitat, garantia de millora.
La qualitat, garantia de millora.
Universitat Pompeu Fabra
Biblioteca
Informe d’autoavaluació
de la Biblioteca de la UPF
Juliol 2006
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
2
Sumari
Informe d’autoavalució................................................................................................5
Taules d’indicadors.................................................................................................115
Llista d’evidències per capítols........................................................................145
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
3
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
4
Informe d’autoavaluació
Elaborat pel Comitè d’Avaluació Interna de la Biblioteca de la UPF:
•
Carles Ramió (president): Vicerector de Planificació, Avaluació i Recursos d'Informació
•
Mercè Cabo: Vicegerent de l'Àrea de Recursos d'Informació
•
Jordi Guiu: Degà dels Estudis de Ciències Polítiques i Gestió Pública
•
Xavier Serra: Director del Departament de Tecnologia
•
Teresa Turell (fins al mes de maig) i Mercè Lorente (a partir del mes del maig):
Directora de l'Institut de Lingüística Aplicada
•
Júlia Lladós: Estudiant de primer cicle (1r curs de Ciència Política)
•
Xavier Masat: Estudiant de segon cicle (3r curs d'Administració i Direcció d’Empreses)
•
Lorena Ramírez: Estudiant de tercer cicle (doctorat de Filosofia del Dret)
•
Montserrat Espinós (directora), Xavier Ibàñez (cap de la Unitat de Logística i Suport),
Susana Alonso (administrativa), Teresa Grau i Clara de Quadras (bibliotecàries
temàtiques): membres de la plantilla de la Biblioteca
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
5
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
6
0. El procés d’avaluació interna
En resum:
És positiu el procés d’avaluació interna del SB?
Molt positiu
A
Positiu
Poc positiu
B
Gens positiu
C
D
Indicadors:
a
b
c
d
0.1. Suport i col·laboració dels òrgans de govern de la
universitat
0.2. Actitud de la comunitat del SB respecte del procés
d’avaluació
0.3. Suport i col·laboració de la unitat tècnica d’avaluació
0.4. Procés intern d’elaboració de l’informe
0.5. Accions de difusió i foment de la participació en el
procés d’avaluació
0.6. Nivell de resposta de la comunitat en el procés
0.7. Valoració global de l’informe intern
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Canvis significatius en relació amb el procés d’avaluació anterior
Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
7
0. El procés d’avaluació interna
1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
En l’actual procés d’avaluació de la Biblioteca s’ha tingut especial cura de seleccionar i
recollir totes les evidències que poguessin resultar adequades i significatives per elaborar el
present informe.
Com a evidències del propi procés d’avaluació, cal indicar, com a més importants i
completes, les següents:
•
Actes de les reunions del CAI : Acta número 1 | Acta número 2 | Acta número 3
•
Pàgina del web de la Biblioteca sobre el procés d’avaluació
•
Intranet del Comitè Intern d’Avaluació: pàgina web, d’accés restringit als membres
del CAI i al personal de la Unitat d’Estudis, Planificació i Avaluació, que conté tota la
informació i documentació sobre el procés: calendaris, convocatòries i actes del CAI,
documents previs per elaborar l’informe d’autoavaluació, pla de comunicació, resums
de les reunions amb diversos agents de la comunitat universitària, etc.
•
Jornada de debat i participació [del personal de la Biblioteca, en relació amb l’actual
procés d’avaluació, realitzada l’abril del 2006]:
o
Presentació de la jornada
o
Llista de propostes amb valoració
2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
•
Evolució de la Biblioteca i adaptació a les noves necessitats tant en recursos
d’informació com en el paper i els serveis que demanden els usuaris, tant en el
context de la pròpia institució com en el de l’ensenyament universitari i la recerca.
•
Més implantació de la cultura de l’avaluació i major conscienciació de la seva
importància estratègica.
•
Creació de l’Àrea de Recursos d’Informació, l’any 2003, integrada per la Biblioteca i
pel Servei d’Informàtica: confluència de professionals i de serveis.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
8
3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Ampli i explícit suport al procés d’avaluació per part de la institució.
•
Composició molt equilibrada del Comitè Intern d’Avaluació (CAI) i amb representació
de tots els col·lectius.
•
Presidència del CAI per part del vicerector competent en temes de qualitat i amb
responsabilitat sobre la Biblioteca alhora.
•
Implicació dels membres del CAI en el procés.
•
Implicació del personal de la Biblioteca en el procés.
•
Participació en el procés de recollida d’informació per a la redacció de l’informe
d’autoavaluació del personal de la Biblioteca i de personal docent i investigador de
tots els departaments de la universitat.
•
Visió del procés, per part del personal de la Biblioteca, com una oportunitat de
millora.
•
Suport tècnic al procés per part de la Unitat d’Estudis, Planificació i Avaluació.
•
Pla de comunicació de les diverses accions de difusió del procés entre els diferents
agents implicats (CAI, Biblioteca, comunitat universitària, AQU, etc.)
•
Existència de la Guia d’avaluació dels serveis bibliotecaris i de la seva contribució a
la qualitat de l’aprenentatge i de la recerca, elaborada per l’AQU.
•
Protocol d’avaluació marcat per la Guia... i més pautat que en l’edició anterior.
5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
9
•
Calendari massa ajustat per portar a terme el procés d’autoavaluació.
•
Dificultat per aconseguir la implicació del col·lectiu d’estudiants en el procés
d’avaluació.
•
Inconsistència en algunes de les dades i indicadors establerts en la Guia..., i
inexistència de la definició de les dades a recollir.
•
Elements repetits en diversos capítols de la Guia...
•
Manca, en la Guia..., d’algunes de les propostes suggerides per la Biblioteca de la
UPF en l’anterior procés d’avaluació.
6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
•
Millorar la coherència i la qualitat de les dades i els indicadors a recollir en properes
avaluacions, incloent la definició i l’abast i difonent-ho amb suficient antelació abans
del proper procés d’avaluació.
•
Potenciar la col·laboració de les institucions participants en el disseny i en la
planificació de futurs processos d’avaluació.
•
Millorar la Guia... en els seus punts febles.
•
Relacionar, en properes avaluacions, les propostes de millora i els informes
d’autoavaluació i els informes externs amb el protocol de la següent avaluació.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
10
1. La biblioteca dins la universitat
1.1. El marc normatiu
En resum:
El marc normatiu actual és adequat i útil en relació amb els objectius i les funcions del SB?
Molt adequat
A
Adequat
Poc adequat
B
C
Gens adequat
D
Indicadors:
a
b
c
d
1.1. Existència d’un marc normatiu públic i de fàcil accés per als
usuaris
1.2. Adequació del marc normatiu a les necessitats de l’alumnat
1.3. Adequació del marc normatiu a les necessitats del
professorat (docent i investigador)
1.4. Especificació adequada, en el marc normatiu, dels rols i les
funcions dels professionals del SB
1.5. Especificació adequada, en el marc normatiu, de les
relacions del SB amb els diferents estaments de la universitat
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
11
1. La biblioteca dins la universitat
1.1. El marc normatiu
1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Les evidències aportades, d’una molt elevada qualitat, són les següents:
•
Estatuts de la UPF (2003): Article 182. Biblioteca
•
Resolució de la rectora de 7 d'octubre del 2003 de reestructuració administrativa
•
Resolució del rector de 20 d'octubre del 2005 de reestructuració administrativa
•
Reglament general de la Biblioteca
•
Reglament del Servei de Préstec
•
Reglament del Servei de Préstec Interbibliotecari
•
Carta de drets i deures dels usuaris de la Biblioteca
•
Instrucció en relació a les actuacions que ha de dur a terme el personal que presta
serveis a la Biblioteca de la UPF
•
Carta de serveis de la Biblioteca de la UPF
•
Normativa d'ús de les aules informàtiques i els equipaments informàtics d'ús comú
•
Acord perquè les biblioteques del CBUC facilitin mútuament l'accés a membres de
les altres institucions consorciades
•
Document sobre el Nivell de Presa de Decisions (NPD)
•
Document sobre l’Equip de direcció de la Biblioteca
•
Document sobre l’Equip de gestió de la Biblioteca
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
12
2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
•
Modificació del text de l’article referit a la Biblioteca en els Estatuts de la UPF
aprovats el 2003: s’amplia i aprofundeix en les seves funcions i la seva missió.
•
Creació de l’Àrea de Recursos d’Informació (ARI), l’any 2003, integrada per la
Biblioteca i pel Servei d’Informàtica: confluència de professionals i de serveis.
•
Modificació del Reglament del servei de préstec, l’any 2001, per donar millor
resposta a les necessitats dels diferents col·lectius que integren la comunitat
universitària.
•
Elaboració i aprovació, l’any 2003, de la Carta de serveis de la Biblioteca de la UPF.
3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
La Biblioteca disposa d’una sòlida normativa, establerta al llarg de la seva existència i que
s’ha anat ampliant i revisant, d’acord amb les necessitats dels temps.
En l’elaboració dels diferents reglaments i normes, impulsats i coordinats en la seva
elaboració per la Direcció de la Biblioteca, s’ha volgut tenir en compte la veu i els interessos
dels diferents col·lectius i agents a qui s’adrecen o impliquen els serveis de la Biblioteca. És
per aquesta raó que, abans que cadascuna d’aquestes normatives hagi estat elevada a
l’òrgan de govern amb capacitat legal per a la seva aprovació, s’ha demanat l’opinió i els
suggeriments de persones representatives dels diferents col·lectius (professors i
investigadors, estudiants i personal de la Biblioteca), bé a través de canals estables i
orgànics (Comissions, Juntes de Facultat, Consells de Departament, etc.), bé a través de
canals menys formals (contacte permanent dels caps temàtics amb professors i
investigadors, amb representants d’estudiants) o de grups de treball creats per a temes
concrets (Carta de Serveis).
Pel que fa a l’especificació, dels rols i de les funcions del professionals de la Biblioteca, atès
que la Biblioteca, com a servei i com a equip humà, s’orienta al canvi i s’hi adapta, no és en
els instruments normatius on s’especifiquen les funcions del personal.
Les tasques, rols i funcions dels professionals poden ser millor descrites a través d’altres
instruments interns i generals de la institució, com són la Relació de Llocs de Treball (RLT) o
la Descripció de Llocs de Treball (DLT).
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
13
A nivell intern de la Biblioteca, i de manera complementària a la seva estructura organitzativa,
trobem també instruments establerts i difosos en el Wib (Web Intern de Biblioteca) que
incideixen i es relacionen amb les funcions i rols del personal, com són el Nivell de Presa de
Decisions (NPD), i l‘Equip de direcció de la Biblioteca (ED) i Equip de gestió de la Biblioteca
(EG).
Pel que fa a l’encaix de la Biblioteca dins de l’estructura de la UPF, cal fer esment al fet que
la Biblioteca s’integra dins de l’Àrea de Recursos d'Informació, tal com es pot veure en els
documents aportats, cosa que li dóna una situació privilegiada per poder afrontar els canvis
estratègics que es plantegen en un futur a mig termini.
4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Explicitació de la Biblioteca i del seu model en els Estatuts de la universitat.
•
Actualització del redactat de l’article estatutari sobre la Biblioteca més adequat a les
noves funcions i el nou paper que aquesta pot assumir en el nou entorn de l’EEES.
•
Existència d’un reglament general de la Biblioteca i de reglaments i normes
específics per a diferents serveis o temes.
•
Marc normatiu propi de la Biblioteca sòlid, ampli, consistent, flexible i que en alguns
casos s’ha modificat en paral·lel a l’evolució del model i de l’organització de la
Biblioteca i de les necessitats dels usuaris.
•
Facilitat d’accés a aquesta normativa, que es pot consultar de manera permanent a
través del web de la Biblioteca i també a través de materials impresos (tríptics,
cartells, punts de llibre, etc.) que s’elaboren ad hoc especialment quan hi ha canvis o
novetats en la normativa.
•
Pla de difusió dels canvis i de les novetats que es realitzen en el cos normatiu, quan
es dóna el cas.
5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
14
•
Baix coneixement del marc normatiu i de la seva existència per part dels usuaris (per
bé que alguns aspectes concrets i pràctics, com per exemple les conseqüències pel
retard o pèrdua dels documents en préstec sí que es coneixen).
6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
•
Potenciar una més àmplia difusió dels aspectes essencials d’alguna de les
normatives d’interès més general (reglament general, préstec interbibliotecari, etc.).
•
Revisar alguns aspectes concrets del Reglament del servei de préstec de la
Biblioteca (com ara els terminis de préstec o les conseqüències pel retard en la
devolució dels documents), en funció del nou sistema de gestió automatitzada
(previst per implementar a principis de l’any 2007) per ajustar-lo millor a les
necessitats dels usuaris.
•
Revisar el Reglament del servei de préstec de la Biblioteca per introduir-hi una
ampliació del nombre de documents que poden tenir alhora els estudiants de
postgrau per donar millor resposta a la seves necessitats específiques.
•
Impulsar acords i mecanismes a nivell de les institucions del CBUC per donar solució
a la pressió que suposa l’elevada ocupació d’estudiants (propis i d’altres universitats)
en determinades èpoques del curs acadèmic.
•
Revisar la normativa del servei de préstec interbibliotecari.
•
Incorporar a la normativa vigent aspectes relacionats amb l’ús de les TIC.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
15
1. La biblioteca dins la universitat
1.2. La planificació estratègica
En resum:
És adequat el pla estratègic del SB?
Molt adequat
A
Adequat
B
Poc adequat
Gens adequat
C
D
Indicadors:
a
b
C
D
1.2.1. Reflex adequat de la visió del SB dins la institució
en el pla estratègic de la universitat
1.2.2. Participació activa del SB en la definició del pla
estratègic de la universitat
1.2.3. Coherència del pla estratègic amb els objectius
generals de la universitat (docència i recerca)
1.2.4. Formalització i documentació adequades del pla
estratègic del SB
1.2.5. Consideració del plantejament de l’Espai europeu
d’educació superior en el pla estratègic del SB
1.2.6. Consideració del plantejament del nou context creat
per la informació electrònica en el pla estratègic del SB
1.2.7. Suport adequat de la universitat al pla estratègic del
SB
1.2.8. Coneixement i acceptació del pla estratègic del SB
pels membres del SB i altres agents directament implicats
en el SB
1.2.9. Adequació i ús dels mecanismes de seguiment del
pla estratègic del SB
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
16
1.2. La planificació estratègica
1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Les evidències aportades són d’una gran qualitat i pertinència i són les següents:
•
Pla d’actuacions de la UPF (2003-2005)
•
Pla d’objectius de gestió (POG) (2003-2005)
•
Programa 2: Innovació docent i suport a l'aprenentatge
•
Programa 9: Captació de nous estudiants
•
Programa 10: Tecnologies i Recursos d’Informació
•
Pla d'Actuacions de la UPF 2006-2009
•
Pla estratègic de la Biblioteca (1997-2000)
•
Pla Estratègic de Tecnologies i Recursos d'Informació (PETRI) (2000-2003)
•
Direcció per Objectius (1999-2006)
•
Acord del Consell de Govern de 17 de març del 2004 per refundar la CETRI
augmentant-ne les funcions i els membres
•
Comissió d’Estratègia de Tecnologies i Recursos d’Informació (CETRI)
•
Acord del Consell de Govern del dia 21 de gener del 2004 de creació de la Comissió
de Qualitat dels Recursos d’Informació
•
Comissió de Qualitat dels Recursos d'Informació (CQRI)
•
Pla de Treball del CBUC (anys 2001, 2002 , 2003 , 2004 , 2005 , 2006)
•
Plan Estratégico de REBIUN: 2003-2006
2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
17
•
Plans estratègics de la universitat durant tot el període analitzat, i adequació dels de
la Biblioteca a aquests plans.
•
Confluència, a partir de l’any 2004 amb la creació de l’Àrea de Recursos
d’Informació, dels plans estratègics i dels objectius operacionals (direcció per
objectius) de la Biblioteca i del Servei d’Informàtica.
•
Incorporació a la formulació estratègica de la Biblioteca de la tendència a
implementar un model de CRAI.
•
Progressiu posicionament de la Biblioteca com a servei clau en el suport a la
docència (amb l’adaptació a l’EEES) i a la recerca.
•
Creació de la Comissió de Qualitat dels Recursos d’Informació (CQRI), l’any 2004,
que va integrar les anteriors Comissió de Qualitat de Biblioteca i Comissió de Qualitat
d’Informàtica.
•
Refundació i ampliació, l’any 2004, de les funcions i dels membres de la Comissió
d’Estratègia de Tecnologia i Recursos d’Informació (CETRI).
3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
En aquest apartat, es vol fer un èmfasi molt especial en la menció que sobre l’àmbit de
l’Àrea dels Recursos d’Informació es fa en el darrer document estratègic de la UPF: el
Pla d’Actuacions de la UPF 2006-2009 i la seva conseqüent relació amb la planificació
estratègica de la Biblioteca.
Aquest pla ha estat recentment aprovat pel Consell de Direcció de la UPF. Consta de 57
objectius i 105 subobjectius i s'organitza en set àmbits d'acció: docència i Espai Europeu
d'Ensenyament Superior; recerca i innovació; personal docent i investigador; comunitat
universitària i relacions amb la societat; economia, campus i infraestructures; el català en
el marc d'una universitat multilingüe; i gestió i disseny institucional.
S’hi planteja el futur immediat de la UPF, que s’ha de basar en l’excel·lència docent i
orientada cap a la recerca i la transferència de coneixements, amb èmfasi en el postgrau
i amb una clara voluntat internacional.
Pel que fa a l’àmbit en el qual encaixa la missió i l’actuació de la Biblioteca, el pla 20062009 considera que, per impulsar les seves línies estratègiques prioritàries, cal, entre
d’altres actuacions ‘assegurar el lideratge de la UPF en l’àmbit dels recursos i sistemes
d’informació, que ha d’abastar integralment les activitats i el funcionament de la UPF’.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
18
4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Bon coneixement de la missió, els objectius estratègics i els objectius operacionals
per part dels membres de la Biblioteca, especialment de l’equip de gestió.
•
Consolidació del sistema de planificació mitjançant la redacció, el desenvolupament i
avaluació de plans estratègics aplicats específicament a la Biblioteca i relacionats i
dependents dels plans estratègics de la Universitat.
•
Consolidació del mètode de treball mitjançant la Direcció per Objectius (DPO), a la
Biblioteca, especialment entre les persones integrants de l’equip de gestió.
•
Bon nivell de difusió de la missió, els objectius estratègics, i els objectius
operacionals de la Biblioteca a través de diversos canals.
•
Equip de gestió de la Biblioteca cohesionat, motivat, orientat al canvi i amb esperit de
millora contínua.
•
Planificació estratègica de la Biblioteca i del Servei d’Informàtica convergent i amb el
mateix mètode de treball (Direcció per Objectius).
•
Existència d’una Comissió d'Estratègia de Tecnologies i Recursos d'Informació
(CETRI), única per a la Biblioteca i per al Servei d’Informàtica.
•
Existència de dos marcs de cooperació interbibliotecària (CBUC a nivell català i
REBIUN a nivell espanyol), ambdós amb documents de planificació estratègica que
marquen també les línies d’acció i avenç de la Biblioteca.
5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Coneixement més baix dels objectius estratègics per part dels membres de la
Biblioteca que no formen part de l’equip de gestió.
•
Baixa participació de part del personal de la Biblioteca en l’elaboració i la
programació dels objectius operacionals anuals (DpO).
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
19
•
Retard en la planificació i l’establiment d’objectius (POG) de l’Àrea de Recursos
d’Informació i de la Biblioteca, com a conseqüència de l’aprovació del Pla
d'Actuacions de la UPF 2006-2009 durant el curs 2005-2006 i del retard en
l’elaboració dels Programes d’Objectius de Gestió.
6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
•
Revisar i redefinir la missió de la Biblioteca en relació amb la implementació i el
desenvolupament de l’EEES a la UPF: aplicació del model CRAI.
•
Desenvolupar, en el si de l’Àrea de Recursos d’Informació, les línies i els objectius
estratègics plantejats en el Pla d'Actuacions de la UPF 2006-2009: elaboració d’un
nou Programa d’Objectius de Gestió (POG) per als propers anys derivat del pla
estratègic de la UPF, el Pla d'Actuacions de la UPF 2006-2009.
•
Millorar la formulació de la Direcció per Objectius (DPO) i impulsar, mitjançant
mecanismes formalitzats, la participació de tot el personal en la seva redacció per
millorar també en conseqüència la seva implicació i l’execució dels objectius
operacionals.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
20
1. La biblioteca dins la universitat
1.3. Cap a la transformació del SB
En resum:
És adequada la posició del SB davant dels reptes de transformació per adaptar-se als
requeriments que planteja l’Espai europeu d’educació superior?
Molt adequada
A
Adequada
B
Poc adequada
C
Gens adequada
D
Indicadors:
a
b
C
D
1.3.1. Nivell d’explicitació dels objectius de transformació i
integració de serveis
1.3.2. Consideració del plantejament de l’Espai europeu
d’educació superior
1.3.3. Adhesió i suport dels agents als objectius del
procés de canvi (personal del SB, professorat i alumnat)
1.3.4. Potencial de recursos tècnics del SB per afrontar la
transformació
1.3.5. Accions de formació iniciades per al personal del
SB
1.3.6. Assoliment dels objectius de transformació del SB
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
21
1.3. Cap a la transformació del SB
1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Les evidències que s’aporten tenen la màxima qualitat perquè són totalment pertinents. Són
les següents:
•
Pla d’actuacions de la UPF (2003-2005)
•
Programa 2: Innovació docent i suport a l'aprenentatge (2003-2005)
•
Plan Estratégico de REBIUN: 2003-2006
•
Resolució de la rectora de 7 d'octubre del 2003 de reestructuració administrativa
•
Resolució del rector de 20 d'octubre del 2005 de reestructuració administrativa
2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
L’EEES suposa un canvi de paradigma en el sistema universitari, primant els aspectes
relacionats amb l’aprenentatge actiu i el paper de l’estudiant com a protagonista d’aquest
procés. Les biblioteques han d’evolucionar cap a un model de (CRAI: centre de recursos per
a l’aprenentatge i la investigació. És a dir, cap a un model de concentració de tots els
recursos i els serveis de què la comunitat universitària disposa per a portar a terme les seves
activitats perquè, l’esperit de l’EEES reforça, encara més, la necessitat, per part especialment
dels estudiants però també dels professors, d’un ús més intensiu dels recursos.
Durant els últims anys, aquest nou paradigma ha estat impulsat àmpliament des de REBIUN
i, en especial, des de la seva Línea 1 del Plan estratégico, que es va definir de la manera
següent:
“Impulsar la construcción de un nuevo modelo de biblioteca universitaria, concebida como
parte activa y esencial de un sistema de recursos para el aprendizaje y la investigación”.
•
El Pla d’Actuacions 2006-2009 de la UPF recull com a un dels seus objectius el
següent: “Implementar un model de Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la
Investigació (CRAI) com a espai de concentració de recursos (humans, tecnològics,
audiovisuals, etc.) que la Universitat posa a disposició de la comunitat universitària
per a la realització de les activitats de docència i recerca, i posar en marxa nous
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
22
serveis de suport als professors i als estudiants que donin resposta a les necessitats
derivades del nou model de l’EEES”.
•
La reestructuració administrativa de la UPF que porta a la creació de l’Àrea de
Recursos d’Informació constitueix un marc organitzatiu ideal per a la implementació
del model CRAI a la UPF.
3. Comentaris/matisacions sobre la valoració dels indicadors
4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Reconeixement institucional: la implementació del model de CRAI està recollida en
els objectius del Pla d’Actuacions de la UPF 2006-2009.
•
Estructura organitzativa de l’Àrea de Recursos d’Informació (ARI).
•
Existència de grups de treball de l’ARI amb fortes dinàmiques de cooperació i
objectius comuns.
•
Alt coneixement del model de CRAI entre el personal bibliotecari.
•
Personal bibliotecari amb molt bona predisposició al canvi i a la transformació cap al
model de CRAI.
5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Baix coneixement del model CRAI entre amplis sectors de la universitat,
especialment del PDI.
•
Poca implicació per impulsar la transformació entre alguns sectors de la universitat.
•
Dificultat en l’adaptació i la transformació dels espais i les instal·lacions a nous usos
derivats del model CRAI.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
23
6. Direcció de les possibles propostes de millora / canvi
•
Desenvolupar, mitjançant un Programa d’Objectius de Gestió, l’objectiu estratègic
plantejat en el Pla d’Actuacions de la UPF 2006-2009 sobre la implementació del
model CRAI a la UPF.
•
Redefinir la missió de la Biblioteca d’acord amb les noves funcions derivades de
l’aplicació del model CRAI.
•
Difondre àmpliament entre tots els col·lectius de la comunitat universitària el model
CRAI i els seus beneficis.
•
Adaptar les instal·lacions als nous usos que marca el model CRAI.
•
Adquirir equipaments informàtics i programaris per donar un millor suport tecnològic
en els diversos serveis i prestacions derivades del model CRAI.
•
Fomentar el servei de formació d’usuaris tot impulsant la integració de les seves
activitats com a part del currículum dels estudiants.
•
Fomentar i afavorir l’autoservei en l’ús dels recursos i serveis de la Biblioteca.
•
Portar a terme accions de formació entre el personal bibliotecari per millorar les
seves habilitats i competències en el nou marc de treball que estableix el model
CRAI (més treball en grup, més cooperació amb altres professionals, més relació
amb el PDI, més tasques d’assessorament als estudiants, més habilitats
tecnològiques, etc.).
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
24
La qualitat, garantia de millora.
1. La biblioteca dins la universitat
1.4. Les relacions del SB amb el CBUC
En resum:
És satisfactòria la integració del SB en el marc del CBUC perquè ha representat una
potenciació i una millora dels serveis oferts pel SB?
Molt satisfactòria
A
Satisfactòria
B
Poc satisfactòria
Gens satisfactòria
C
D
Indicadors:
a
b
C
d
1.4.1. Formalització i documentació adequades de les
relacions de cooperació entre el SB i el CBUC
1.4.2. Adequació de les relacions de cooperació entre el
SB i el CBUC als objectius i a les funcions del SB
1.4.3. Valor afegit de les prestacions del CBUC pel que fa
a la millora i l’accessibilitat del SB
1.4.4. Valor afegit de les prestacions del CBUC pel que fa
a la biblioteca digital
1.4.5. Valor afegit de les prestacions del CBUC pel que fa
al foment de la innovació
1.4.6. Rol del CBUC davant del repte de transformació del
SB en centre de recursos per a l’aprenentatge i la
investigació
1.4.7. Adequació i ús dels mecanismes de seguiment de
les relacions del SB amb el CBUC
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
25
1.4. Les relacions del SB amb el CBUC
1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Les evidències aportades, d’una qualitat molt adequada, són les següents:
Accessibles des de la Intranet del CBUC:
•
Pla de Treball del CBUC (anys 2001, 2002 , 2003 , 2004 , 2005 , 2006)
•
Memòria d’activitats del CBUC (anys 2001 , 2002 , 2003 , 2004)
•
Documents de diferents projectes del CBUC:
o TDX
o RACO
o RECERCAT
o GEPA
•
CBUC 1995-2004: deu anys d’activitat i presència pública
•
Proposta per iniciar la contractació d’un nou sistema automatitzat per gestionar les
biblioteques dels CBUC i els seus programes cooperatius
Altres evidències:
•
Llista alfabètica de recursos de la BDC
•
Direcció per Objectius de la Biblioteca (1999-2006) (entre els objectius anuals de la
Biblioteca, n’hi ha molts relaciónats amb l’activitat del CBUC).
2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Els consorcis són una de les novetats més influents de la realitat bibliotecària dels últims
anys. La seva expansió els ha convertit en un fenomen que ha canviat profundament els
serveis bibliotecaris d’arreu del món. El cas del CBUC és una mostra de totes les activitats de
cooperació en l’àmbit bibliotecari que existeixen actualment i com aquestes han suposat una
espectacular millora tant pel que fa a l’augment progressiu de recursos com en la
implementació de nous serveis i projectes.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
26
Tot i que el CBUC es va fundar a finals del 1996, durant el quinquenni 2001-2005 els
programes implementats pel CBUC han experimentat un salt qualitatiu i quantitatiu molt
important que ha influenciat clarament en els serveis i recursos que ofereix la Biblioteca de la
UPF.
Els canvis més significatius s’expliquen a partir dels tres eixos estratègics del CBUC que
s’han mantingut durant aquests anys i que són els següents:
A. Accessibilitat i disponibilitat de la informació
Consolidació dels dos programes d’aquest àmbit: el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de
Catalunya (CCUC) i el préstec interbibliotecari.
•
El CCUC ha esdevingut un instrument essencial per millorar el servei d’informació
bibliogràfica, estalviar despeses de catalogació i millorar les tasques d’adquisició de
documents a la Biblioteca de la UPF.
•
El programa de préstec interbibliotecari ha permès disposar de la informació
dipositada a les biblioteques del CBUC de manera ràpida i econòmica. El programa
que consisteix en acords econòmics i de serveis i un sistema de missatgeria diària ha
permès que els documents entre les biblioteques del CBUC viatgessin de manera
ràpida i econòmica i que pels usuaris sigui gratuït sol·licitar monografies dipositades
a biblioteques del CBUC. La satisfacció dels usuaris per aquest servei és molt alta.
•
Préstec “in situ”: el programa operatiu des de 1999 que permet que un usuari d’una
biblioteca del CBUC pugui emportar-se en préstec documents d’una biblioteca de la
que no és usuari sense haver d’usar el préstec interbibliotecari.
B. Biblioteca Digital de Catalunya (BDC)
Els canvis significatius que han suposat aquest eix estratègic són:
•
Elevat augment de l’oferta d’informació electrònica (bases de dades, revistes
electròniques i llibres electrònics) per a usos acadèmics i científics disponible per als
membres de la comunitat universitària.
•
La compra consorciada de recursos electrònics ha permès beneficis econòmics per a
la UPF i poder accedir a més recursos.
•
Digitalització de documents d’interès per als usuaris de la Biblioteca de la UPF i
promoure la creació de dipòsits de producció científica pròpia de Catalunya:
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
27
•
•
TDX, RECERCAT, RACO
Base de dades de sumaris electrònics
C. Programes per a la millora de recursos i serveis
El CBUC ha mantingut un conjunt d’activitats que tenen per objectiu facilitar l’adaptació de les
biblioteques als canvis tecnològics, a la innovació i les necessitats de serveis. Els informes i
les estratègies dissenyades en aquest període han estat un gran suport a la planificació
estratègica i adaptació de les noves necessitats i transformació dels serveis de la Biblioteca
de la UPF.
A destacar la contractació de forma consorciada d’un nou sistema d’automatizació de la
biblioteca que ha de permetre modernitzar la gestió actual i oferir noves prestacions (sistema
Corinthian en fase d’implementació). I alhora la compra i implementació d’un programari per
a la gestió dels recursos electrònics que inclou un metacercador (SFX i Metalib).
El CBUC també ha fomentat la primera avaluació dels sistemes bibliotecaris entre 1999 i
2002. Com a resultat d’aquesta avaluació la Biblioteca de la UPF s’ha pogut presentar a la
convocatòria nacional de Certificación de Calidad de Bibliotecas Universitarias (ANECA) i a
les dues convocatòries d’ajuts. Així, l’any 2003, va obtenir 138.000 € destinats a finançar el
canvi de sistema i l’any 2004 va obtenir 50.000 € destinats a la millora de les infrastructures i
equipament tècnic.
Entre els altres projectes de futur en què s’ha treballat, cal destacar el projecte GEPA
(magatzem col·laboratiu de les biblioteques del CBUC) que permetrà optimitzar els espais de
la Biblioteca de la UPF.
En l’àmbit de la formació del personal cal destacar la continuació dels cursos
d’especialització organitzats pel CBUC i la traducció al català d’articles rellevants de la
literatura professional que han permès una formació continuada del personal de la Biblioteca
de la UPF.
De tots aquest programes que s’han desenvolupat al llarg d’aquests cinc anys, es desprèn
que el fet de pertànyer al CBUC ha estat fonamental per la potenciació i millora dels serveis
oferts per la Biblioteca de la UPF.
3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
1.4.1. Formalització i documentació adequades de les relacions de cooperació entre el SB i el
CBUC
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
28
Aquest indicador s’ha valorat molt positivament ja que durant aquest quinquenni la Biblioteca
ha participat activament i ha format part en la composició dels tres òrgans del govern del
CBUC: en el Consell de govern hi ha participat els vicerectors Oriol Amat, Daniel Serra i
Jaume Casals, i Mercè Cabo ha estat la Secretaria de la Comissió Executiva i, a més, també
ha format part de la Comissió Tècnica.
L’any 2003, Pere Fons –aleshores gerent de la UPF– va ser escollit delegat per tots els
gerents de les universitats membres, per formar part de la Comissió Executiva.
A més, des d’octubre del 2005, Jaume Casals, Vicerector de Professorat de la UPF, és
l’actual president del CBUC.
Pel que fa a la documentació, cal destacar que és àmplia i diversa com es pot veure a la
relació d’evidències aportades. Es fan actes de totes les reunions i les actuacions en curs es
concreten en documents específics dels que se’n fa seguiment a través de la comunicació
continuada i de la discussió en les reunions de les comissions Executiva i Tècnica.
1.4.2. Adequació de les relacions de cooperació entre el SB i el CBUC als objectius i a les
funcions del SB
És de destacar que hi ha una molt bona relació dels objectius de la Biblioteca de la UPF amb
els objectius del Pla de treball del CBUC.
4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Presència de la UPF en els òrgans de govern del CBUC.
•
Millora de les tasques de localització de la informació i catalogació gràcies al CCUC.
•
Augment dels recursos electrònics disponibles per als usuaris de la Biblioteca de la
UPF, tant pel que fa a recursos electrònics contractats, com a l’accés a la
comunicació científica de la UPF en molts casos fins ara difícilment accessible (TDX,
RECERCAT).
•
Millora en els serveis bibliotecaris: el serveis de préstec interbibliotecari i el préstec
“in situ” són molt ben valorats pels usuaris.
•
Més facilitat per a la planificació estratègica i adaptació a les noves necessitats i
transformació dels serveis de la Biblioteca de la UPF.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
29
5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què
hi són presents
•
Poca implicació del CBUC en la transformació de les biblioteques com a CRAI.
6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
•
Elaborar una estratègia conjunta per a algunes actuacions per a la implementació de
l’EEES.
•
Impulsar la creació de més grups de treball d’àmbit temàtic i/o funcional entre les
institucions del CBUC, per afavorir l’intercanvi d’idees i/o procediments.
•
Impulsar la participació de la UPF en els projectes de digitalització del CBUC,
especialment pel que fa als continguts de l’àmbit català.
•
Definir els procediments de transferència i d’exporgació de fons bibliogràfic de la
UPF a partir de la posada en marxa del magatzem cooperatiu (GEPA) impulsat pel
CBUC.
•
Millorar els circuits dels recursos electrònics adquirits consorciadament per tal
d’agilitar la seva disponibilitat, especialment després de la implementació del SFX i
del Metalib.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
30
2. Eixos bàsics d’actuació
2.1. En relació amb la docència i l’autoaprenentatge
En resum:
És satisfactòria l’adequació del SB al procés d’ensenyament-aprenentatge?
Satisfactòria
Molt satisfactòria
A
Poc satisfactòria
Gens satisfactòria
B
C
D
Indicadors:
a
b
C
d
2.1.1. Col·laboració entre personal bibliotecari i
professorat en el procés d’ensenyament-aprenentatge
2.1.2. Mecanismes formals de relació entre els
responsables de la planificació docent i del SB per
detectar necessitats i posar en marxa serveis
2.1.3. Disponibilitat dels fons recomanats en els
programes docents en la col·lecció de la biblioteca
2.1.4. Política d’adquisicions dirigida als programes
docents actuals i futurs
2.1.5. Adequació dels espais de la biblioteca a l’estudi en
grup i a l’autoaprenentatge
2.1.6. Mecanismes adreçats a la promoció de
l’autoaprenentatge
2.1.7. Serveis adreçats a l’estudi a distància
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
31
2. Eixos bàsics d’actuació
2.1. En relació amb la docència i l’autoaprenentatge
1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Les evidències aportades són moltes i es consideren d’un alt nivell de qualitat. Són les
següents:
•
Web de la Biblioteca
•
WIB (Web intern de Biblioteca)
•
Catàleg de la Biblioteca
•
Bibliografia recomanada
•
Exposicions bibliogràfiques
•
Guies per al desenvolupament de la col·lecció
•
Guia de recursos d'informació per a la docència
•
Servei de Lectura òptica i correcció d’exàmens tipus test
•
Comissió d’Estratègia de Tecnologies i Recursos d’Informació (CETRI)
•
Comissió de Qualitat dels Recursos d'Informació (CQRI)
•
Carta de drets i deures dels usuaris de la Biblioteca
•
Instrucció en relació a les actuacions que ha de dur a terme el personal que presta
serveis a la Biblioteca de la UPF
•
Carta de serveis de la Biblioteca de la UPF
•
Propostes de millora per les Guies temàtiques 2004-2005
•
Mostreig sobre la disponibilitat de la bibliografia recomanada i Dades
•
Relació de la distribució dels llocs per als usuaris a la Biblioteca de la UPF
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
32
2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
•
Consolidació dels equips de bibliotecaris temàtics.
•
Col·laboració estable i contínua entre els bibliotecaris temàtics i el professorat, amb
especial incidència en les activitats de formació d’usuaris.
•
Oferta cada vegada més àmplia de les sessions de formació adreçades a tots els
membres de la comunitat universitària.
•
Fort desenvolupament del lloc web de la Biblioteca, i en particular de les pàgines
temàtiques per assignatures dels diferents àmbits de la docència (Guies temàtiques).
•
Exposicions bibliogràfiques tant en versió física com virtual, fruit de la col·laboració
de la Biblioteca amb el personal docent.
•
Augment de la visibilitat de la bibliografia recomanada: es pot consultar des del Web,
Campus Global i Catàleg. Millora també en la seva gestió.
•
Aplicació de la Guia per al desenvolupament de la col·lecció, a les noves àrees de
coneixement que hi ha a la Universitat.
•
Col·laboració amb el Programa per la Qualitat Educativa (PQE).
•
Confluència en la prestació dels serveis de la Biblioteca i del Servei d’Informàtica:
inici de la prestació de serveis comuns: sessions inicials de formació d’usuaris.
•
Implementació del Servei de lectura òptica i correcció d’exàmens tipus test des de la
Biblioteca.
•
Participació de la Biblioteca en òrgans col·legiats de les facultats i departaments
(Biblioteca del Mar).
3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
33
4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Consideració de la Biblioteca, en els estatuts de la UPF (article 182.1), com ‘el servei
universitari que facilita l’accés als recursos bibliogràfics i assimilats per a la docència
i la recerca...’.
•
Organització interna de la Biblioteca orientada a donar suport a la docència a través
de la figura del bibliotecari temàtic i consolidació de la relació entre els bibliotecaris
temàtics i el professorat.
•
Existència d’una àmplia gamma de mecanismes de relació entre la Biblioteca i els
responsables de la docència a la Universitat.
•
Relació formalitzada a través de la Comissió de Qualitat de Recursos d’Informació
(CQRI) entre la Biblioteca i el professorat.
•
Partida pressupostària present anualment per a la renovació i l’adquisició de la
bibliografia recomanada.
•
Disponibilitat de la bibliografia recomanada de les assignatures de 1er i 2on cicle a
l’inici de cada trimestre (existència d’un compromís en relació amb la disponibilitat de
la bibliografia recomanada recollida en la Carta de Serveis de la Biblioteca).
•
Accés als recursos electrònics pels membres de la comunitat universitària tant des
de la xarxa de la UPF com des de fora.
•
Impuls a la realització de tràmits electrònics en línia a través del lloc web per afavorir
la utilització dels serveis i dels recursos disponibles.
•
Forta voluntat d’implicació de la Biblioteca en el suport de millora a la docència i en la
implementació del model derivat de l’EEES.
5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Sessions de formació impartides per la Biblioteca no adaptades al nou model
d’ensenyament basat en l’aprenentatge i centrat en l’estudiant, en l’àmbit de l’EEES.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
34
•
Manca de revisió de la política de desenvolupament de la col·lecció pel que fa als
estudis de 3er cicle, màsters i cursos de postgrau.
•
Baixa disponibilitat de la bibliografia recomanada dels programes de 3er cicle,
màsters i cursos de postgrau.
•
Presència incipient d’eines que facilitin l’autoaprenentatge i l’adquisició d’habilitats
informacionals de manera autònoma.
•
Baixa disponibilitat d’espais per al treball en grup en les instal·lacions de la
Biblioteca.
6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
•
Incrementar la implicació de la Biblioteca en el suport de millora a la docència i en la
implementació del model derivat de l’EEES.
•
Enfortir la relació amb el Programa per la Qualitat Educativa (PQE) per treballar
conjuntament i donar el suport adequat al nou model d’ensenyament dins l’EEES.
•
Enfortir i millorar els mecanismes formals de relació i de coordinació entre la
Biblioteca i les facultats i les escoles.
•
Incrementar la col·laboració i el suport al personal acadèmic per a l’elaboració de
materials docents de qualitat i per a la impartició de formació en habilitats per a la
recerca d’informació.
•
Incrementar la comunicació amb el personal acadèmic per a la millora de les guies
temàtiques com un recurs d’utilitat per a la docència.
•
Revisar, conjuntament amb el professorat, l’oferta general de sessions de formació
que imparteix la Biblioteca per adaptar-les al nou model d’ensenyament basat en
l’aprenentatge i centrat en l’estudiant, en l’àmbit de l’EEES.
•
Revisar la política de desenvolupament de la col·lecció pel que fa als estudis de 3er
cicle, màsters i cursos de postgrau.
•
Assegurar la disponibilitat de la bibliografia recomanada dels programes de 3er cicle,
màsters i cursos de postgrau.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
35
•
Incorporar la variable del nombre potencial d’estudiants d’una assignatura com a un
dels criteris a tenir en compte en l’adquisició dels documents de la bibliografia
recomanada d’aquella assignatura.
•
Estudiar la viabilitat d’establir un sistema, amb el nou programari d’automatització
Corinthian, que permeti mantenir reservats i separats els documents que han de ser
utilitzats intensivament pels estudiants d’un seminari o una assignatura durant un
període establert de temps.
•
Elaborar, amb la col·laboració i l’assessorament del personal acadèmic, tutorials i
material imprès sobre diferents temes que facilitin l’autoaprenentatge. Exemples:
Com fer un treball acadèmic, Com trobar formularis jurídics, etc.
•
Definir i posar en funcionament un servei de referència virtual local i cooperatiu per
millorar l'accés a la informació i als serveis per potenciar l'autonomia dels usuaris.
•
Incrementar en les instal·lacions de la Biblioteca, i en la mesura dels recursos
econòmics i d’espai, les places en sales de treball en grup.
•
Dissenyar pàgines web de recursos didàctics per àmbits temàtics de docència i de
recerca de la Universitat.
•
Incorporar la formació, en el currículum dels estudiants, d’habilitats informatives
mitjançant crèdits de lliure elecció o altres mecanismes.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
36
2. Eixos bàsics d’actuació
2.2. En relació amb la recerca
En resum:
És satisfactòria l’adequació del SB a la recerca de la institució?
Satisfactòria
Molt satisfactòria
A
Poc satisfactòria
Gens satisfactòria
B
C
D
Indicadors:
a
b
c
d
2.2.1. Col·laboració entre personal bibliotecari i
professorat en el procés de suport a la recerca
2.2.2. Mecanismes formals de relació entre els
responsables de la planificació de l’activitat investigadora i
del SB per detectar necessitats i posar en marxa serveis
2.2.3. Presència i accessibilitat dels recursos per al
desenvolupament investigador
2.2.4. Política d’adquisicions dirigida a les línies
prioritàries de recerca
2.2.5. Adequació dels serveis de la biblioteca a la recerca
2.2.6. Canals de circulació de la informació científica
2.2.7. Rol del SB en la difusió del coneixement a les
empreses (relació del SB amb òrgans de transferència de
tecnologia)
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
37
2.2. En relació amb la recerca
1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Les evidències que s’aporten es consideren de qualitat i són les següents:
•
Pressupost de fons bibliogràfic adquirit a càrrec d’ajuts de recerca: Apartat de
Recursos econòmics de la Memòria anual de la Biblioteca (curs 2000-2001, 20012002, 2002-2003, 2003-2004, i 2004-2005)
•
Formulari de desiderata per a la compra de fons
•
Fons de bibliografia recomanada per a estudiants de 1er i 2on cicle
•
Informe de valoració de la Biblioteca realitzat a partir de les enquestes realitzades el
novembre del 2004
•
Guies per el desenvolupament de la col·lecció
•
Pàgina del web de la Biblioteca sobre el Servei de formació d’usuaris
•
Formació d’usuaris: programació i planificació de les sessions
•
Guies temàtiques
•
TDX Tesis Doctorals en Xarxa
•
RECERCAT
•
Comissió de Qualitat dels Recursos d'Informació (CQRI)
•
Comissió d’Estratègia de Tecnologies i Recursos d’Informació (CETRI)
•
Pàgina del web de la Biblioteca sobre l’Accés obert a les publicacions científiques:
principals iniciatives
.
2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
38
•
Increment espectacular dels recursos i serveis d’informació, especialment
electrònics, que donen suport a la recerca: llibres, revistes, bases de dades, etc. ja
sigui mitjançant l’adquisició local o l’adquisició consorciada.
•
Fort impuls per millorar l’accés, la visibilitat, la recuperació i la preservació de la
producció científica de la UPF:
•
•
•
Ajudant a difondre i facilitant la publicació de la literatura grisa a
RECERCAT.
•
Ajudant a difondre el projecte TDX i fent el seguiment per tal que les tesis
llegides a la UPF siguin publicades.
•
Altres dipòsits en què, properament, també hi participarà la UPF: RACO
Millora de l’accés i la visibilitat dels fons de la Biblioteca fent-ne difusió :
•
A les revistes subscrites per les universitats catalanes, amb la Base de
Dades de Sumaris Electrònics del CBUC. Inclou un Servei d’alerta que
facilita per correu electrònic els nous sumaris dels títols als quals s’està
subscrit.
•
A les noves adquisicions de la Biblioteca: implementació d’un servei d’alerta
que permet crear, modificar i/o esborrar perfils per rebre informació
organitzada en grans matèries, per intervals de la classificació i per seus de
la Biblioteca. L’usuari ho rep periòdicament per correu electrònic.
•
A les novetats del Web amb butlletins a la pàgina principal de la Biblioteca.
•
A través dels Butlletins de novetats de les Guies temàtiques
Col·laboració amb el CBUC: noves eines i serveis per facilitar el treball dels
estudiants de postgrau i el personal investigador:
•
Base de dades de Sumaris Electrònics
•
Préstec in situ ( utilització recíproca per part dels estudiants de postgrau,
professors i investigadors, del servei de préstec entre les institucions
membres).
•
Acords per fer gratuït el préstec interbibliotecari de monografies entre les
institucions membres.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
39
•
Incorporació a la pàgina Web de la Biblioteca de la Guia de la Biblioteca
dedicada especialment als estudiants de doctorat, i al personal docent i
investigador amb la informació bàsica que necessiten per moure’s per la
Biblioteca.
•
Donar a conèixer als investigadors de la UPF les diferents iniciatives a escala
mundial que reclamen l’accés lliure a la producció científica, dins de la pàgina de
Revistes i sumaris electrònics: Accés obert a les publicacions científiques:
principals iniciatives.
•
Posada en marxa del servei d’accés als recursos electrònics des de fora de la
xarxa de la UPF.
•
Adequació d’espais dins la Biblioteca per tal de facilitar el treball dels estudiants
de postgrau.
•
Connexió WiFi en la major part de les instal·lacions de la Biblioteca.
•
Millora molt considerable, tant a nivell de Catalunya com d’Espanya, de les
condicions, tarifes i terminis de lliurament de documents del servei de préstec
interbibliotecari.
3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Increment, tant en qualitat com en quantitat dels recursos d’informació especialitzats
gràcies a la compra consorciada en el marc del CBUC.
•
Les pàgines temàtiques al Web de la Biblioteca realitzades pel personal bibliotecari
amb la col·laboració del professorat: selecció de recursos temàtics.
•
Pla de formació d’usuaris adreçat al PDI i doctorands amb sessions programades
sobre nous serveis, programes, bases de dades i productes informatius. I també la
formació a mida, tant dins la Biblioteca com a les classes en horari docent i a petició
del professor.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
40
•
Servei de préstec interbibliotecari amb un funcionament àgil i sense cost directe per
als professors.
•
Forta consolidació del model de bibliotecari temàtic com a suport al personal
investigador.
•
Sistema molt àgil i fàcil per a la consulta de recursos electrònics des de fora de la
UPF.
•
Existència i manteniment de la Guia per al desenvolupament de la col·lecció, que es
va aplicant a les diferents àrees de coneixement de la Biblioteca.
5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Inexistència de mecanismes de participació en els òrgans de govern com ara juntes
de departament, etc.
•
Instal·lacions amb mancances pel que fa a donar resposta a necessitats
específiques, com ara sales de seminaris, etc.
6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
•
Establir mecanismes formals de relació i coordinació de la Biblioteca amb els
departaments i instituts.
•
Establir mecanismes formals de relació i coordinació entre els bibliotecaris temàtics i
els grups de recerca, per tal d’adequar els serveis a les seves necessitats.
•
Millorar l’accessibilitat i la integració dels recursos d’informació especialitzats amb la
implementació dels nous programaris per a la gestió bibliotecària (Corinthian per a la
gestió automatitzada i SFX i Metalib per a la gestió de la biblioteca digital).
•
Participar en l’elaboració del projecte de recollida de la producció científica de la
Universitat, i implementar el dipòsit de recerca institucional (ARGOS).
•
Tenir en compte el col·lectiu dels investigadors novells i dels estudiants de postgrau.
És un col·lectiu molt flexible, de procedència molt diversa, i molt canviant, i s’hauria
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
41
d’estudiar com millorar els canals de comunicació sobretot per donar-los a conèixer
els serveis dirigits a ells, i les eines bibliogràfiques que els poden ser més útils.
2. Eixos bàsics d’actuació
2.3. En relació amb la biblioteca digital i l’ús de les TIC
En resum:
És satisfactòria l’adequació de l’impuls (evolució) i l’orientació de la biblioteca digital?
Satisfactòria
Molt satisfactòria
A
Poc satisfactòria
B
Gens satisfactòria
C
D
Indicadors:
Nota: En la valoració dels següents indicadors, s’ha pres en consideració tant l’estat
actual com la previsió d’implementació de nous programaris en un futur immediat.
a
b
c
d
2.3.1. Identificació i integració dels objectius de la
biblioteca digital al SB
2.3.2. Programes específics de desenvolupament de la
biblioteca digital
2.3.3. Desenvolupament de la incorporació de la
“literatura grisa” interna a la biblioteca digital
2.3.4. Informació i foment de l’ús de la biblioteca digital
2.3.5. Disponibilitat de consulta de la biblioteca digital des
de fora del SB
2.3.6. Serveis de recerca federada dels recursos
electrònics
2.3.7. Impuls i orientació de la biblioteca digital
2.3.8. Suport de les TIC en el desenvolupament de la
biblioteca digital
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
42
2.3. En relació amb la biblioteca digital i l’ús de les TIC
1.
Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Les evidències aportades, d’una molt adequada qualitat, són les següents:
•
Web de la Biblioteca
•
Procediment per a la gestió dels recursos electrònics i l’edició electrònica
•
Pla de comunicació per a la difusió i promoció dels recursos electrònics d’accés
remot seleccionats o contractats per la Biblioteca de la UPF
•
Pla de comunicació per a la difusió i promoció dels recursos electrònics d'accés
remot contractats a través de la Biblioteca Digital de Catalunya (BDC)
•
Difusió de l’accés lliure a les publicacions científiques: principals iniciatives
•
Estadístiques d’ús dels recursos electrònics d’accés remot
•
Estadístiques d’ús del Web i intranets de la Biblioteca i del Campus Global
•
Inventari i procediment per a la gestió dels recursos informàtics
•
Connexió a recursos electrònics des de fora de la UPF
•
SSL-VPN: accés als recursos electrònics des de fora de la UPF
•
Comissió de Qualitat dels Recursos d'Informació (CQRI)
•
Comissió d’Estratègia de Tecnologies i Recursos d’Informació (CETRI)
•
Comissió de Programari Lliure (CPL)
•
Pla d’actuacions de la UPF (2003-2005)
•
Pla d'Actuacions de la UPF 2006-2009
•
Carta de serveis de la Biblioteca de la UPF
•
Guies temàtiques i butlletins de novetats
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
43
2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer
quinquenni
•
Creació de la Comissió d'Estratègia de Tecnologies i Recursos de la Informació
(CETRI) el 1999.
•
Pla Estratègic de Tecnologies i Recursos de la Informació (PETRI) per al
període 2000-2003. Aquest pla va ser redactat en el si de la Comissió
d'Estratègia de Tecnologies i Recursos de la Informació (CETRI), d'acord amb
les directrius del Pla Director de la Universitat.
•
Programa 10: Tecnologies i recursos de la informació (TRI): per al període 20032005.
•
Pla d'Actuacions de la UPF per al període 2006-2009.
•
Existència de mecanismes formalitzats de coordinació entre el Servei
d’Informàtica i la Biblioteca per millorar el suport i la formació en les TIC als
diferents col·lectius de la universitat, en qualsevol seu de la Biblioteca i tant de
manera presencial com remota.
•
Augment considerable en l'adquisició de recursos d'informació electrònica
d'accés remot, sobretot, de publicacions en sèrie i de llibres electrònics, ja sigui
consorciadament, a través del CBUC, en el marc de la Biblioteca Digital de
Catalunya, o de manera individual, per part de la Biblioteca de la UPF.
•
Iniciativa de contractació de recursos electrònics de manera cooperativa a nivell
estatal (FECyT: WoK).
•
Creació de la Comissió de Programari Lliure (CPL) amb participació de personal
de la Biblioteca.
•
Previsió de pròxima implementació dels nous programaris adquirits
consorciadament per a la gestió automatitzada de la Biblioteca i per a la gestió
dels recursos electrònics (Corinthian, SFX, Metalib).
•
Participació en el dipòsit institucional cooperatiu RECERCAT. La UPF té 894
documents incorporats fins a l’abril de 2006.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
44
•
Participació a la base de dades TDX de tesis doctorals llegides a Catalunya i
altres comunitats autònomes. La UPF té 91 tesis incorporades fins a l’abril de
2006.
•
Participació a la base de dades de sumaris electrònics del CBUC. La Biblioteca
buida els sumaris d’unes 70 revistes.
•
Col·laboració en l’edició de revistes electròniques de la UPF: Iuslabor i Síntesi.
•
Desenvolupament continu del lloc web de la Biblioteca com a porta d’accés a la
col·lecció digital.
•
Existència, a totes les seus de la Biblioteca, d’ordinadors configurats com a
estacions d’informació (EdI) o com a estacions d’ofimàtica (EdO).
•
Disponibilitat de connexió a la xarxa de la UPF a través de WiFi des de la
totalitat de les instal·lacions de la Biblioteca de Rambla, de França i del Mar i en
el 50% de les places de treball de la Biblioteca General.
•
Previsió d’implementació d’un nou servei de préstec d’ordinadors portàtils per als
estudiants de la UPF.
•
Voluntat de donar a conèixer als investigadors de la UPF, les diferents iniciatives
a escala mundial que reclamen l'accés lliure (open access) a la producció
científica.
3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Durant aquests darrers cinc anys hi ha hagut un augment considerable en l'adquisició de
recursos d'informació electrònica d'accés remot, sobretot, de publicacions en sèrie i de
llibres electrònics, ja sigui consorciadament, a través del CBUC, en el marc de la
Biblioteca Digital de Catalunya, o de manera individual, per part de la Biblioteca de la
UPF. La Biblioteca ha fet un pas significatiu en la transició d’un entorn tradicional a un
entorn de coexistència de la informació en paper i la informació electrònica.
4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què
hi són presents
•
Existència de la Comissió d'Estratègia de Tecnologies i Recursos d'Informació
(CETRI) amb unes funcions molt clares respecte a la col·lecció digital i l’ús de les
TIC.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
45
•
Aposta important per tal de millorar en nombre els recursos d’informació de la
biblioteca digital.
•
Infraestructura d’equipaments i de comunicacions (II Pla de Comunicacions de la
UPF) potent i actualitzada.
•
Bona ràtio d’equipaments informàtics per estudiant.
•
Treball de col·laboració estreta amb el personal del Servei d’Informàtica, com a
conseqüència de la integració en una mateixa àrea (ARI).
•
Forta voluntat d’utilització de les TIC des de l’inici de la Biblioteca, tant per a la
millora de la gestió interna com per a la prestació dels serveis als usuaris, com a
instrument estratègic d’innovació i canvi.
•
Existència de l'aplicació SSL-VPN que permet accedir a la comunitat
universitària, des de fora de la UPF, a tots els recursos electrònics.
•
Existència d’un lloc web de biblioteca amb un augment constant de la seva
consulta.
•
Seguiment dels estàndards oficials d’accessibilitat actuals per al lloc web.
•
Oferta d’àmplies zones amb cobertura WiFi en les diferents seus de la
Biblioteca.
•
Existència d’aules d’informàtica dins de la Biblioteca.
5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què
hi són presents
•
Programari antiquat per a la gestió dels recursos electrònics.
•
La partida pressupostària de recursos electrònics d’accés remot no és suficient
per a les necessitats d’algunes àrees.
•
Presència incipient d’eines que facilitin l’extracció d’estadístiques d’ús de serveis
en relació als recursos electrònics i l’ús de les TIC.
•
Pocs projectes de digitalització de continguts.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
46
6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
•
Transformar els serveis bibliotecaris actuals vers un Centre de Recursos per a
l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) com a espai de concentració de recursos
(humans, tecnològics, audiovisuals, etc.) i implementació de nous serveis
relacionats amb les TIC.
•
Implementar (desembre del 2006) els nous programaris de gestió de la
biblioteca digital (Metalib i SFX: metacercador i un gestor d’enllaços).
•
Implementar (gener del 2007) un nou sistema d’automatització de biblioteques
(Corinthian).
•
Incorporar les revistes electròniques editades a la UPF en el dipòsit RACO del
CBUC.
•
Elaborar noves pàgines específiques al web i difondre les Guies temàtiques a
través de fullets als taulells d’informació de la biblioteca i des del PQE.
•
Adaptar el web de la Biblioteca al nou gestor de continguts que implementi la
UPF.
•
Implementar un dipòsit institucional de la UPF que garanteixi la preservació i la
difusió del material produït per la UPF (producció científica, material institucional
i materials docents).
•
Posar en marxa projectes de digitalització (Col·lecció de fullets de la Guerra del
Francès).
•
Establir protocols i procediments adequats per digitalitzar i posar a l'abast dels
usuaris documents de la secció de reserva de la Biblioteca.
•
Participar en l’elaboració del projecte de recopilació i validació de la producció
científica de la universitat mitjançant la base de dades ARGOS.
•
Millorar el coneixement i la difusió entre el personal de la Biblioteca dels
programaris disponibles a les Estacions d’Ofimàtica (EdO).
•
Potenciar l’alfabetització informacional, millorant el coneixement que tinguin els
usuaris respecte a la utilització de les TIC per a les seves finalitats acadèmiques.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
47
•
Elaborar tutorials en línia, amb la col·laboració i l’assessorament del personal
acadèmic. Per exemple: Com fer un treball acadèmic?
•
Potenciar l’ús del programari lliure
•
Redefinir l’orientació i el contingut de les Guies temàtiques en funció de les
noves tecnologies implementades.
•
Definir, en un marc cooperatiu, les dades i els indicadors a recollir sobre l’ús dels
recursos electrònics (biblioteca digital).
•
Establir procediments de recollida de dades sobre el nombre i el comportament
de consulta de recursos electrònics (biblioteca digital).
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
48
2. Eixos bàsics d’actuació
2.4. En relació amb la cooperació i la innovació
En resum:
És satisfactòria l’adequació de la política de cooperació i innovació del SB?
Satisfactòria
Molt satisfactòria
A
Poc satisfactòria
Gens satisfactòria
B
C
D
indicadors:
a
b
c
d
2.4.1. Cooperació i innovació dins la universitat
2.4.2. Cooperació i innovació en el marc de projectes
relacionats amb l’Espai europeu d’educació superior
2.4.3. Valor afegit de la cooperació i la innovació
2.4.4. Participació del SB en activitats i projectes de
cooperació i innovació
2.4.5. Difusió de les activitats de cooperació i innovació
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
49
2.4. En relació amb la cooperació i la innovació
1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Les evidències aportades, de molt alta qualitat, són les següents:
•
Plan estratégico de REBIUN (2003-2006),
•
Definición y modelos de servicios de información y orientación universitarios del grup
de treball SIOU (Servicios de Información y Orientación Universitarios) que forma
part de la RUNAE, comissió sectorial de la CRUE, amb la participació activa de la
Biblioteca.
•
Grups de treball de la Biblioteca i les seves intranets, creades i mantingudes per la
Biblioteca amb la finalitat de potenciar la tecnologia web com a mitjà de comunicació
entre els diferents membres.
•
Participació activa (presentacions, comunicacions, ponències, etc.) en diferents
congressos, jornades, workshops, etc. d’àmbit català i estatal. Exemple de dades del
curs 2005-2006
•
Estades de diferents persones de la Biblioteca en universitats estrangeres mitjançant
beques concedides per AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de
Recerca). Exemple del curs acadèmic 2004-2005
•
Associació d’Amics de la Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Haas
•
Intranet del PIE (Punt d’Informació a l’Estudiant), espai virtual per compartir
informació i coneixement entre les unitats proveïdores d’informació i la Biblioteca
amb l’objectiu de millorar la comunicació i la provisió de serveis a l’usuari final.
•
Guia de recursos d'informació per a la docència, elaborada en col·laboració amb el
Programa de Qualitat Educativa (PQE)
•
Pàgina web de l’Arxiu INPUT, que recull els materials de les diferents activitats de
l’International Public Television (INPUT).
•
Connexió a recursos electrònics des de fora de la UPF
•
Connexió sense fils: WiFi
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
50
2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
•
L’adscripció del Punt d’Informació a l’Estudiant (PIE) a la Biblioteca, a l’inici del curs
2000-2001, amb la conseqüent millora en l’atenció als membres de la comunitat
universitària tot potenciant la qualitat i l’accessibilitat de la informació.
•
La creació de l’Àrea de Recursos d’Informació, l’any 2003, amb la potenciació de la
col·laboració i el treball conjunt de bibliotecaris i informàtics i amb millores
significatives en la prestació de serveis als usuaris.
•
Augment dels grups de treball, interns o externs, en què participen persones de la
Biblioteca amb l’objectiu d’engegar noves prestacions i contribuir a la millora de
resultats.
•
La potenciació de les intranets com a mitjà de comunicació i informació dels avenços
i activitats dels diferents grups de treball en què participa la Biblioteca, mitjançant la
creació i manteniment d’aquestes.
•
Consolidació de la Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) i de la biblioteca digital de la
UPF.
•
La participació de la Biblioteca de la UPF en diferents dipòsits electrònics creats en el
marc del CBUC: TDX, RECERCAT, RACO.
3. Comentaris / matisacions sobre les valoracions dels indicadors
4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Bona valoració de la Biblioteca dins la UPF.
•
Estructura organitzativa de l’ARI i de la Biblioteca que afavoreix el canvi i la innovació
•
Participació activa en els grups de treball de l’ARI (amb participació de personal de la
Biblioteca i del Servei d’Informàtica), en els grups de treball de la UPF i en els grups
de treball d’àmbit extern (amb d’altres institucions o organitzacions).
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
51
•
Participació i actitud de lideratge de la Biblioteca de la UPF en la definició i difusió del
nou model CRAI en el marc de la Línea 1 de REBIUN.
5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi
son presents
•
Pocs canals formals establerts per a la col·laboració entre diferents serveis de la
Universitat.
•
Cultura col·laborativa poc establerta dins la Universitat, que dificulta la realització de
projectes transversals.
•
Diferents dinàmiques de treball en els diferents serveis de la Universitat que dificulten
l’assoliment d’acords i establir prioritats.
6. Direcció de les possibles propostes de millora / canvi
•
Augmentar la col·laboració amb altres serveis de la UPF.
•
Establir una estructura formal de col·laboració amb altres serveis de la UPF.
•
Millorar la coordinació entre les unitats proveïdores d’informació de la Universitat i la
Biblioteca per tal de millorar el servei del Punt d’Informació a l’Estudiant.
•
Mantenir la participació i l’actitud de lideratge en la cooperació interbibliotecària en el
marc del CBUC i de REBIUN.
•
Continuar participant en jornades, congressos, etc. tot fomentant l’intercanvi
d’experiències i la difusió de bones pràctiques.
•
Definir, a nivell institucional, el rol de la Biblioteca en el nou escenari de l’Espai
Europeu d’Ensenyament Superior.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
52
3. Organització, gestió i processos
3.1. Organització del SB
En resum:
L’organització del SB és adequada als objectius definits?
Adequada
Molt adequada
A
Poc adequada
Gens adequada
B
C
D
Indicadors:
a
b
c
D
3.1.1. Claredat i equilibri respecte a unitats i serveis de
l’organigrama del SB
3.1.2. Grau de coneixement de l’organigrama del SB per
part del personal del mateix SB
3.1.3. Definició del responsable de cada unitat (biblioteca,
servei)
3.1.4. Definició de responsables per als processos clau
del SB
3.1.5. Nivell de flexibilitat o d’adaptabilitat de l’organització
i el seu personal
3.1.6. Nivell d’autonomia de les unitats per realitzar les
seves funcions amb eficàcia
3.1.7. Mecanismes i grups per examinar els processos i
els plans de millora
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
53
3. Organització, gestió i processos
3.1 Organització del SB
1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Les evidències aportades es consideren d’una gran qualitat i són les següents:
•
Organigrama de la Biblioteca
•
Directori del personal consultable per ordre alfabètic, unitats i equips temàtics
•
Equip de direcció de la Biblioteca: distribució de les tasques de responsabilitat, direcció i
coordinació a través de l’equip de direcció
•
Equip de gestió de la Biblioteca: organització dels processos clau a través de l’equip de
gestió
•
Mecanismes que permeten examinar els processos:
•
•
•
•
•
Grups de treball per treballar en processos experimentals no consolidats,
elaborar noves propostes i/o examinar processos ja establerts i determinar-ne
les millores. Ex: Web usabilitat, Wib usabilitat, etc.
Mecanismes de participació per rebre aportacions (suggeriments, agraïments o
queixes) dels usuaris. Ex: Taulells d'informació, formulari electrònic Opineu,
enquestes de satisfacció, etc…
Principals indicadors: per ajudar al control i seguiment periòdic de l’activitat de
la Biblioteca.
Indicadors de qualitat establerts i publicitats a la Carta de Serveis.
Direcció per Objectius DpO. Mètode per materialitzar les intencions, els objectius
de millora que fixa l’organització.
•
Web de la Biblioteca
•
Wib (Web intern de Biblioteca
•
Resolució de la rectora de 7 d'octubre del 2003 de reestructuració administrativa per la
qual es crea l’Àrea de Recursos d’Informació que dirigeix i coordina el Servei
d'Informàtica i la Biblioteca
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
54
2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
•
Reorganització administrativa de la UPF: creació de l’ARI (Àrea de Recursos
d’Informació) amb l’adscripció del Servei de Biblioteca, el Servei d’Informàtica i el
Servei d’Atenció a la Comunitat Universitària.
•
Canvis en la Direcció de la Biblioteca i reorganització de l’Equip de Direcció.
3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Existència d’un organigrama definit, formalitzat i públic, consultable des del Web i el
Wib (intranet) de la Biblioteca. Relacions orgàniques i funcionals clarament definides.
•
Organigrama actual ajustat a les necessitats del moment. Assignació de personal a
les diferents unitats en equilibri amb les necessitats de les diferents activitats i seus
(tant pel que fa als estudis (docència) i als departaments i instituts (recerca) als
quals dóna suport, com al volum potencial d’usuaris, espais, horaris d’obertura, etc.).
•
Alt coneixement, per part de tot el personal, de l’organigrama i de l’estructura
organitzativa.
•
Forta implantació de la metodologia de treball mitjançant grups de treball.
•
Autonomia de les unitats i seus per autorregular les seves activitats, per tal
d’adaptar-se a les particularitat dels usuaris a què serveix i alhora sense perdre de
vista la idea de Biblioteca única.
•
Polivalència del personal. La biblioteca ha trobat l’equilibri entre l’especialització
temàtica (equip temàtic bibliotecari) i la polivalència del seu personal en la realització
de tasques.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
55
•
Organització flexible: el model de Biblioteca permet adaptar-se fàcilment als canvis
constants de la universitat i assumir els nous reptes que es plantegen (nous estudis,
nous edificis-espais, noves tecnologies, nou model educatiu EEES, etc.).
•
Creació de l’Àrea de Recursos de la Informació (ARI): existència d’una vicegerent per
a la Biblioteca i el Servei d’Informàtica, posada en marxa de grups de treball
conjunts, etc.: fluïdesa en les relacions entre ambdós serveis.
5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Dificultat per cobrir, de manera àgil i ràpida, les places que queden vacants
especialment a nivell d’equip de gestió.
6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
•
Adaptar l’organització de la Biblioteca en paral·lel amb la transformació del seu
model com a Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI), i
també d’acord al nou context d’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior
(EEES).
•
Ampliar i aprofundir la col·laboració i la coordinació entre la Biblioteca i la resta de
serveis que integren l’Àrea de Recursos d’Informació.
•
Ampliar els canals de participació del personal de la Biblioteca.
•
Informar prèviament de l’ordre del dia als assistents a les reunions de les unitats per
tal que aquestes reunions siguin més àgils i més efectives.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
56
3. Organització, gestió i processos
3.2. Processos del SB
En resum:
Són adequats els processos del SB?
Adequats
Molt adequats
A
Poc adequats
Gens adequats
B
C
D
Indicadors:
a
b
c
d
3.2.1. Identificació dels principals processos que
componen les activitats del SB
3.2.2. Documentació i normalització dels principals
processos que componen les activitats del SB
3.2.3. Coneixement dels principals processos per part de
tot el personal del SB
3.2.4. Definició d’indicadors d’eficàcia i d’eficiència de
cada procés
3.2.5. Nivell d’ús dels indicadors d’eficàcia i d’eficiència en
els processos de presa de decisions
3.2.6. Capacitat de la gestió de processos d’integrar les
demandes dels usuaris
3.2.7. Existència d’un responsable clarament definit per a
cada procés o conjunt de processos
3.2.8. Identificació, gràcies a la gestió de processos, dels
tipus d’usuaris i de les matèries consultades i les no
consultades per àmbits temàtics
3.2.9. Anàlisi pel professorat i els responsables
acadèmics de la informació sobre les matèries
consultades i les no consultades
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
57
3.2. Processos del SB
1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Les evidències que s’aporten, de qualitat i pertinència, són les següents:
•
Web de la Biblioteca
•
WIB (Web intern de Biblioteca), especialment l’espai: Wib per temes on hi ha definits
i estandaritzats cadascun dels procediments que integren l’activitat del servei.
•
Intranet del PIE (Punt d’Informació a l’Estudiant), ajuda a compartir informació i
coneixement entre les unitats proveïdores d'informació i el PIE, amb l’objectiu de
millorar la comunicació i la provisió de serveis d'informació a l’usuari final. La intranet
del PIE vindria a ser un manual en línia (per tant actualitzable de manera immediata i
disponible de manera permanent) de procediments de gestió acadèmica.
•
Direcció per Objectius. DpO, amb els Objectius operacionals que fan referència a la
qualitat i a la millora de serveis.
•
Nivell de Presa de Decisions (NPD), on queden definits i delimitats els nivells de
presa de decisions, on apareix l’àmbit temàtic, el responsable d’establir el
procediment i l’enllaç de l'àmbit en qüestió a cadascuna de les unitats o equips
temàtics de la Biblioteca.
•
Principals indicadors de la Biblioteca: mitjançant la recollida de dades i l'establiment
d'indicadors els indicadors proporcionen informació sobre l'eficàcia i l'eficiència de
l'actuació de la Biblioteca.
•
Carta de serveis de la Biblioteca de la UPF, on s’estableixen els indicadors de
seguiment de cada compromís.
•
Equip de direcció de la Biblioteca
•
Equip de gestió de la Biblioteca
•
Grups de treball de la Biblioteca
•
Grups de treball interns operatius (amb participació només de personal de la
Biblioteca)
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
58
•
•
•
•
Grups de treball de l'ARI (amb participació de personal de la Biblioteca, del
Servei d'Informàtica i de la Cap l'ARI)
Grups de treball de la UPF (amb participació de personal d'altres serveis i
unitats de la UPF)
Grups de treball amb d'altres organitzacions (en col·laboració amb d'altres
institucions o organitzacions)
Grups de treball històrics
2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
•
Expansió del wib i de la intranet del PIE i augment del seu ús entre el personal.
•
Canvis en l’organització i els continguts del wib arran d’un estudi d’usabilitat.
3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
L’establiment dels processos, la seva documentació i la seva difusió ha estat una línia de
treball permanent a la Biblioteca de la UPF des dels seus inicis. La qualitat en la prestació
dels serveis es garanteix, no només però sí en gran part, per la fixació dels procediments
pels quals el servei arriba a l’usuari final i l’homogeneïtat de l’execució del procediment tant
des del punt de vista del temps (diferents torns horaris) com del lloc (diferents seus) de
prestació. En aquest sentit, el wib (Web intern de la Biblioteca) ha desenvolupat un paper
clau i els esforços que s’hi ha dedicat han tingut resultats.
També la intranet del PIE, creada a partir de l’any 2000 arran de la incorporació del PIE (Punt
d’Informació a l’Estudiant) a la Biblioteca, té aquesta funció informativa i d’assegurament de
la qualitat. A més, la característica de la intranet és que es tracta d’una eina compartida amb
les unitats proveïdores d’informació al PIE (Servei de Gestió Acadèmica, Servei de Postgrau i
Relacions Internacionals, Servei d’Atenció a la Comunitat Universitària, etc.).
4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Existència de dues intranets: wib i intranet del PIE. Actualització i millora continua
dels dos instruments com a eina de gestió i comunicació.
•
Identificació dels processos que componen les activitats de la Biblioteca en el Wib
(Espai Wib per temes) de forma clara, fàcil, còmoda. Utilitat de la intranet com a eina
per garantir l’accessibilitat a la descripció dels procediments interns.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
59
•
Descripció dels circuits i procediments de cadascun dels àmbits de treball de la
Biblioteca i definició acurada de les responsabilitats, la qual cosa facilita la realització
de les tasques i garanteix un funcionament adequat en tots els àmbits del servei .
•
Normalització, estandarització i homogeneïtzació dels processos de manera que les
diverses seus i unitats de la Biblioteca poden actuar amb homogeneïtat i qualitat en
la prestació de serveis.
•
Nivells de responsabilitat de les persones sobre les tasques ben definits i organitzats
amb l’existència d’un document marc. Nivells de presa de decisions ben definits i
delimitats.
•
Existència de la figura de Responsable de procediment i Enllaç. Per a cada
procediment, hi ha una persona responsable a nivell de tota la Biblioteca; l’enllaç és
el responsable del procediment a nivell de cada equip o de cada unitat. D’aquesta
manera existeix, per a cada procediment, una xarxa de relació i de treball que
afavoreix la comunicació i la qualitat dels resultats.
•
Consolidació del mètode de treball de Direcció per Objectius (DPO), a la Biblioteca,
especialment entre les persones integrants de l’equip de gestió.
5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Creixent complexitat en la gestió del wib i de la intranet del PIE. Gestió complicada
de les pàgines planes a falta d’un gestor de continguts.
•
Baixa implicació de les unitats proveïdores en l’elaboració i l’actualització de la
informació de la Intranet del PIE.
6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
•
Aplicar un nou programari de gestor de continguts que la Universitat té a punt
d’implementar per millorar la gestió del wib i de la intranet del PIE.
•
Millorar el procediment de la càrrega d’usuaris en el catàleg, amb la implementació
del nou programari d’automatització Corinthian.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
60
•
Potenciar la coordinació dels equips en relació a la informació de les queixes dels
usuaris (que es pugui compartir aquesta informació de manera fàcil en el wib).
•
Reforçar la línia, ja iniciada, de treball més directe de les unitats proveïdores
d’informació en la Intranet del PIE.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
61
3. Organització, gestió i processos
3.3. Gestió de la participació i la comunicació
En resum:
És adequada la gestió de la participació i la comunicació del SB?
Adequada
Molt adequada
A
Poc adequada
Gens adequada
B
C
D
Indicadors:
a
b
c
d
3.3.1. Adequació de l’estructura i les funcions de la
Comissió de Biblioteca de la universitat
3.3.2. Adequació de l’estructura i les funcions de les
comissions de biblioteca dels centres, campus o àrees
3.3.3. Participació dinàmica del col·lectiu de professorat a
la Comissió de Biblioteca de la universitat
3.3.4. Participació dinàmica del col·lectiu d’estudiants a la
Comissió de Biblioteca de la universitat
3.3.5. Valoració dels resultats (eficàcia) de la Comissió de
Biblioteca
3.3.6. Mecanismes del SB per comunicar-se amb la
comunitat universitària de manera estable i genèrica
3.3.7. Mecanismes del SB per comunicar-se amb grups
específics de la comunitat universitària
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
62
3.3. Gestió de la participació i la comunicació
1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Les evidències aportades, d’una molt adequada qualitat, són les següents:
•
Comissió de Qualitat dels Recursos d'Informació (CQRI)
•
Informe de valoració de la Biblioteca realitzat a partir de les enquestes realitzades el
novembre del 2004
•
Carta de serveis de la Biblioteca de la UPF, on s’estableix el compromís de realitzar
cada tres anys una nova enquesta entre els membres de la comunitat universitària
de la UPF.
•
Diversitat de canals de comunicació entre la Biblioteca (emissor) i els seus usuaris
(receptors)
1) Comunicació mitjançant canals electrònics:
•
El web de Biblioteca (Especialment en els apartats: Novetats, Noves
Adquisicions, Butlletins de Novetats de les Guies Temàtiques, les Guies de
la Biblioteca segons tipologia d’usuaris, exposicions, etc.)
•
Publicació d’avisos al Campus Global (CG), apartat “Avisos Biblioteca”, amb
les novetats relacionades amb el servei. Els avisos es publiquen des de la
Biblioteca i poden anar adreçats a un o més grups de destinataris diferents.
•
Publicació de notícies sobre la Biblioteca a l’apartat “E-notícies” del web
institucional.
•
Publicació de notícies adreçades al PAS i PDI a la publicació electrònica
BreusUPF amb actualitat institucional.
•
Correu electrònic:
o
Notificacions automàtiques de correu electrònic informant:
del proper venciment dels préstecs
de préstecs vençuts
de documents reservats
de la rebuda de documents (PAS i PDI) sol·licitats per compra.
de la rebuda de documents sol·licitats per préstec interbibliotecari
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
63
o
Servei d’alerta sobre les darrreres noves adquisicions.
o
Enviament del Butlletí de novetats de la guia temàtiques per correu
electrònic al personal acadèmic i estudiants de postgrau del departament
corresponent. Exemple de Butlletí de novetats.
o
Missatges específics adreçats a usuaris concrets
2) Material imprès
La Biblioteca disposa al wib de l’apartat Comunicació on es recullen els diferents
models de rètols, impresos, graelles i altres productes gràfics utilitzats tant per ser
difosos entre els usuaris, com per ser utilitzats en el treball intern de la Biblioteca.
Els principals productes són:
•
Guies de la Biblioteca: estudiants de primer i segon cicle, estudiants de
doctorat, personal docent i investigador.
•
Guia de consulta de catàleg
•
Tríptics sobre el servei de préstec, carta de serveis, o un servei concret com
Refworks
•
Fullets sobre recursos electrònics
•
Cartells d’activitats
•
Punts de llibre: préstec, carta serveis, web.
3) Comunicació visual / Senyalèctica:
•
Rètols amb avisos a l’entrada de Biblioteca o a les cartelleres per informar
d’un tema determinat (exemple: ampliació horaris d’obertura de la Biblioteca
per període d’exàmens, dies amb horaris especials, horaris especials del
PIE, etc.)
•
Rètols a sobre les taules: Ex: Campanya de silenci, etc.
•
Cartells informant d’exposicions, de sessions de formació, de la contractació
d’un determinat recurs electrònic.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
64
4) Comunicació oral:
•
Contactes permanents establerts entre els caps de les diferents seus amb el
personal docent i investigador i els responsables acadèmics
•
Contacte permanent que s’estableix entre el personal acadèmic i els
bibliotecaris temàtics
•
Contactes que mantenen els caps de les diferents seus amb els delegats
dels diversos estudis
•
Comunicació oral al taulell d’informació bibliogràfica, de préstec i de PIE
(interacció).
•
Informació que es transmet en les sessions de formació d’usuaris, sessions
de benvinguts, etc. per part dels bibliotecaris temàtics.
2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
•
Creació de la Comissió de Qualitat dels Recursos d’Informació (CQRI), l’any 2004,
que integra en una de sola les antigues Comissió de Qualitat de Biblioteca i Comissió
de Qualitat d’Informàtica i millora la comunicació amb els usuaris.
•
Refundació i ampliació, l’any 2004, de les funcions i dels membres de la Comissió
d’Estratègia de Tecnologia i Recursos d’Informació (CETRI).
•
Aprovació de la Carta de serveis de la Biblioteca de la UPF.
•
Consolidació dels canals de comunicació existents i creació de nous, adaptant-se a
les noves necessitats i a les possibilitats que la tecnologia planteja.
3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
El model organitzatiu de Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra no contempla
biblioteques de centres, campus o àrees. Tal com estableix l’article 182.3 dels Estatuts de la
UPF, la Biblioteca de la Universitat és única i està integrada per la Biblioteca General i per les
biblioteques de les àrees territorials d'estudi i dels instituts universitaris de recerca. A les
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
65
comissions hi és representada la Biblioteca en la seva totalitat. D’aquí que no es pugui
valorar el punt 3.3.2.
4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Existència de mecanismes de relació formals entre la Biblioteca i els seus usuaris.
•
Participació activa de la Biblioteca en tres comissions de la universitat:
•
Comissió de Qualitat dels Recursos d'Informació (CQRI). Principal
mecanisme formalitzat de relació global entre la Biblioteca i els seus usuaris.
•
Comissió d'Estratègia de Tecnologies i Recursos de la Informació (CETRI).
•
Comissió de Programari Lliure(CPL).
•
Participació del professorat en les comissions de biblioteca dinàmica. Dels actuals 33
membres que composen la Comissió de Qualitat de Tecnologies i Recursos
d'Informació (CQRI), 27 pertanyen al col·lectiu del PDI. Així la representació del PDI
en aquesta Comissió suposa un 81 % .
•
Periodicitat regular de convocatòria de les reunions de les comissions amb una
elevada assistència dels membres.
•
Comunicació activa (per múltiples mitjans) i permanent de la Biblioteca amb la
comunitat universitària.
•
Alt coneixement de la Biblioteca i els seus serveis per part de la comunitat
universitària.
5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Poca implicació dels estudiants en la Comissió de Qualitat dels Recursos
d’Informació.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
66
•
Comunicació deficient amb els estudiants de postgrau: es tracta d’un col·lectiu
heterogeni i amb unes necessitats molt específiques i especialitzades, amb el qual
no hi ha canals estables de comunicació.
•
Manca d’un pla de comunicació general de la Biblioteca.
6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
•
Estudiar mecanismes per fomentar la implicació dels estudiants en la CQRI.
•
Fomentar una participació més activa dels membres de la CQRI.
•
Ampliar els canals de comunicació de la Biblioteca amb els seus usuaris.
•
Implementar mesures per millorar la comunicació de la Biblioteca amb el col·lectiu
d’estudiants de postgrau (mitjançant adreces col·lectives de correu electrònic per
poder-les utilitzar per difondre novetats, per exemple, o realitzant sessions
informatives en els dos moments del curs acadèmic en què aquests estudiants
s’incorporen a la universitat (octubre i gener), etc.)
•
Disposar d’un pla de comunicació general de la Biblioteca.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
67
4. L’assegurament de la qualitat
4.1. Estructura i organització
En resum:
Són adequades l’estructura i l’organització dels mecanismes d’assegurament de la qualitat del
SB?
Adequades
Molt adequades
A
Poc adequades
Gens adequades
B
C
D
Indicadors:
a
b
c
d
4.1.1. Existència de mecanismes estables i formals
d’assegurament de la qualitat
4.1.2. Representació dels diferents agents implicats de la
comunitat universitària
4.1.3. Organigrama de responsabilitats
4.1.4. Estructura i organització d’acord amb les
necessitats de millora del SB
4.1.5. Criteris i procediments establerts per a la revisió
dels mateixos mecanismes
4.1.6. Resultats de les experiències d’aplicació dels
criteris i procediments de revisió
4.1.7. Fonts i documentació que n’avalen el funcionament
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
68
4. L’assegurament de la qualitat
4.1. Estructura i organització
1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Les evidències aportades, d’una molt adequada qualitat, són les següents:
•
Certificació de qualitat i informe del comitè avaluador d’ANECA (2003)
•
Anuarios estadísticos de REBIUN (anys 2000, 2001, 2002, 2003, 2004), on la
posició de la UPF en molts dels indicadors és molt bona.
•
Estudio comparativo de la calidad de las bibliotecas universitarias españolas y
desarrollo de un catálogo de “mejores pràcticas” . Estudi realitzat per UAM amb el
suport del MECD l’any 2002 i on la posició de la Biblioteca de la UPF queda molt ben
valorada tant en relació a les biblioteques del seu grup (per la mida de les
d’universitats: grans, mitjanes i petites) com en relació al conjunt.
•
Informe de valoració de la Biblioteca realitzat a partir de les enquestes fetes el
novembre del 2004.
•
Direcció per Objectius. DpO: per a la planificació, seguiment i valoració dels
objectius operacionals anuals se celebren tres reunions a l’any en què participa tot
l’equip de gestió.
•
Mecanismes de treball per a l’assegurament de la qualitat:
•
Convocatòria de reunions mensuals de l’Equip de Direcció de l’ARI i de l’Equip
de Direcció de la Biblioteca i convocatòria de reunions de l’Equip de Gestió.
Totes les reunions tenen ordre del dia i acta. Tots els documents es poden
consultar en el wib.
Reunions ED-ARI.
Reunions ED-BCA.
Reunions EG.
•
Grups de treball. Els grups de treball incorporen tota la documentació (informes,
actes, etc.) en el wib de manera que la informació és consultable en qualsevol
moment.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
69
Grups de treball interns operatius, amb participació, només, de
personal de la Biblioteca: Cambra, Dipòsit de models
d’exàmens, Dipòsit RECERCAT del CBUC, Enquestes,
Indicadors, Senyalització, Web: màrqueting, Web: usabilitat,
Wib: usabilitat
Grups de treball de l'ARI (amb participació de personal de la
Biblioteca, del Servei d'Informàtica i de la Cap de l'ARI)
Grups de treball de la UPF (amb participació de personal d'altres
serveis i unitats de la UPF)
Grups de treball amb d'altres organitzacions (en col·laboració
amb d'altres institucions o organitzacions)
Espais web per a compartir informació amb institucions externes
a la UPF
Grups de treball històrics
•
Comissió de Qualitat dels Recursos d'Informació (CQRI).
•
Carta de serveis de la Biblioteca de la UPF: Amb els compromisos de servei que la
Carta estableix i els seus indicadors de seguiment.
•
Principals indicadors de la Biblioteca.
•
Memòria anual de la Biblioteca (curs 2000-2001, 2001-2002, 2002-2003, 2003-2004,
i 2004-2005).
•
Nivell de Presa de Decisions (NPD).
2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
•
Certificació de qualitat emès l’any 2003 per ANECA.
•
Es consolida el sistema de Direcció per Objectius i de planificació i realització
d’objectius de millora, creixent d’any en any el nombre d’objectius (es passa dels 111
del 2001 als 134 del 2005), alhora que es manté estable el percentatge dels objectius
assolits completament (entre el 85% i el 90% del total d’objectius plantejats
anualment).
•
Es potencien i diversifiquen els mecanismes per rebre queixes o suggeriments dels
usuaris.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
70
•
S’amplia la composició de la Comissió de Qualitat de Recursos d’Informació, amb la
inclusió d’un estudiant de primer i segon cicle per cada àmbit territorial on s'imparteix
docència, i de dos estudiants de postgrau.
•
Aprovació, l’any 2003, de la Carta de serveis de la Biblioteca de la UPF, que conté
una sèrie de compromisos de servei, darrera dels quals queda establerta la recollida
d’una sèrie de dades que permeten analitzar el grau d’acompliment dels
compromisos i la seva evolució (indicadors de seguiment).
•
Formalització de reunions periòdiques (planificació anual) amb diferents serveis i
unitats administratives de la UPF relacionats estretament amb l’activitat de la
Biblioteca (Servei de Gestió Acadèmica, Servei de Pressupostos i Finances, Servei
de Gestió Patrimonial, etc.) i que constitueixen un bon mecanisme de seguiment i
d’assegurament de la qualitat.
3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Existència de mecanismes diversificats d’assegurament de la qualitat.
•
Disponibilitat d’eines quantitatives de gestió per a la presa de decisions.
•
Obtenció de resultats satisfactoris: Certificació de qualitat atorgat el 2003 per
l’ANECA.
5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Reduïda participació dels representants dels estudiants en la Comissió de Qualitat de
Recursos d’Informació (CQRI).
•
Existència de processos poc àgils (administració pública) que fan que els esforços
per mantenir el nivell de qualitat hagin de ser molt alts.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
71
•
Inexistència d’indicadors relacionats amb els nous serveis i recursos que la Biblioteca
ofereix als usuaris.
6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
•
Elaborar un Pla de Qualitat de la UPF, on quedi establerta la participació i la
contribució de la Biblioteca.
•
Concórrer a la nova convocatòria d’ANECA per a la certificació de la qualitat.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
72
4. L’assegurament de la qualitat
4.2. Mecanismes de seguiment (plans de millora)
En resum:
És satisfactori el nivell d’adequació dels mecanismes per fer el seguiment dels plans de millora
resultants dels processos d’avaluació del SB?
Satisfactori
Molt satisfactori
A
Poc satisfactori
Gens satisfactori
B
C
D
Indicadors:
a
B
c
d
4.2.1. Establiment de plans de millora
4.2.2. Mecanismes d’assegurament de la qualitat del
contingut i el disseny dels plans de millora
4.2.3. Mecanismes de seguiment del desenvolupament
dels plans de millora
4.2.4. Mecanismes per a l’obtenció i la valoració dels
resultats dels plans de millora
4.2.5. Implicació del SB en el disseny, el
desenvolupament i l’avaluació dels plans de millora
4.2.6. Implicació dels altres agents de la comunitat
universitària en el disseny, el desenvolupament i
l’avaluació dels plans de millora
4.2.7. Fonts i documentació
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
73
4.2. Mecanismes de seguiment (plans de millora)
1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Les evidències aportades, d’una molt adequada qualitat, són les següents:
•
Informe final de l’avaluació de la Biblioteca (1999-2000) i Accions estratègiques
de millora.
•
Pla Estratègic de Tecnologies i Recursos d'Informació (PETRI) (2000-2003)
•
Pla d’actuacions de la UPF (2003-2005) (Campus Global) i Pla d'Actuacions de
la UPF 2006-2009, i adequació i adaptació dels objectius de la Biblioteca a
aquests plans
•
Pla de Treball del CBUC (anys 2001, 2002 , 2003 , 2004 , 2005 , 2006)
•
Plan Estratégico de REBIUN: 2003-2006.
•
Direcció per Objectius. DpO. Relació anual d’objectius i valoració i assoliments
de resultats (des del 1999)
•
Memòria anual de la Biblioteca (curs 2000-2001, 2001-2002, 2002-2003, 20032004, i 2004-2005)
•
Propostes de millora en l’Informe de valoració de la Biblioteca realitzat a partir de
les enquestes realitzades el novembre del 2004.
•
Jornada de debat i participació [del personal de la Biblioteca, en relació amb
l’actual procés d’avaluació, realitzada l’abril del 2006]
o
o
Presentació de la jornada
Llista de propostes amb valoració
2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Respecte a l’anterior procés d’avaluació (1999-2000), s’han emprès diferents accions per
portar a terme les millores proposades en l’informe final d’avaluació, amb un resultat global
força complet.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
74
Els plans de treball i millora de la Biblioteca es planifiquen i porten a terme en línia amb els
plans estratègics (plans d’actuacions) i dels programes d’objectius de gestió de la UPF.
S’ha produït una confluència en el desenvolupament dels objectius de millora en l’àmbit dels
recursos d’informació per part de la Biblioteca i del Servei d’Informàtica des del 2004,
mitjançant l’elaboració conjunta dels objectius estratègics de l’ARI.
Les necessitats anuals de millora, per part de la Biblioteca, es plantegen en les reunions de
l’Equip de Gestió de Biblioteca i es materialitzen en la formulació de la Direcció per Objectius
(DpO).
•
Durant el període 2001-2005 la Biblioteca ha fet una aposta molt significativa per tal
de millorar en nombre els recursos d’informació de la biblioteca digital, així com el
seu accés per part de la comunitat universitària tant des de dins de la xarxa UPF com
remotament.
•
També cal destacar la important implicació de la Biblioteca en els plans de millora
establerts pel CBUC i per REBIUN, amb els conseqüents beneficis que la seva
implementació ha significat per als usuaris de la Biblioteca de la UPF.
3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Establiment dels plans i objectius de millora de la Biblioteca a partir dels plans
estratègics de la universitat i en consonància amb els seus objectius.
•
Coordinació entre la Biblioteca i el Servei d’Informàtica en la planificació, el
desenvolupament i l’avaluació de projectes i objectius de millora relatius a l’àmbit
dels recursos d’informació.
•
Planificació anual dels objectius de millora (DpO: objectius operacionals) que portarà
a terme la Biblioteca, i avaluació del seu grau d’assoliment.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
75
•
Elevat grau d’assoliment dels objectius anuals de millora (entre un 85% i un 90% dels
objectius, completats al 100%).
•
Alta implicació de la Biblioteca en la detecció de possibles millores i en el seu
desenvolupament en forma d’objectius i plans de treball.
•
Alta implicació de la Biblioteca en l’assoliment d’objectius en el marc de la cooperació
dins del CBUC i de REBIUN.
•
Edició de la Memòria anual de la Biblioteca, que permet fer un seguiment de les
dades i dels fets més significatius de l’activitat anual de la Biblioteca i n’és un
instrument de difusió.
5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Insuficiència de dades per determinar l’impacte dels objectius de millora portats a
terme.
•
Manca, en alguns casos, de protocols d’avaluació sobre els resultats i el
desenvolupament de les millores implementades.
•
Manca d’un sistema de recollida de dades i elaboració d’indicadors (datawarehouse)
per a la valoració de resultats i per a la presa de decisions.
6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
•
Elaborar protocols d’avaluació sobre els resultats i el desenvolupament de les
millores implementades.
•
Disposar d’un sistema datawarehouse de recollida de dades i valoració de resultats.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
76
4. L’assegurament de la qualitat
4.3. Mecanismes per conèixer la satisfacció dels usuaris
En resum:
Són adequats els mecanismes de què disposa el SB per conèixer la satisfacció dels usuaris?
Adequats
Molt adequats
A
Poc adequats
Gens adequats
B
C
D
Indicadors:
a
b
c
d
4.3.1. Existència de mecanismes per conèixer i analitzar
les expectatives i les necessitats dels usuaris
4.3.2. Adequació dels mecanismes per conèixer les
expectatives, les necessitats i la satisfacció dels usuaris
4.3.3. Evidències que avalen el nivell de satisfacció dels
usuaris
4.3.4. Implicació del SB en el disseny, el
desenvolupament i l’avaluació dels mecanismes per
conèixer la satisfacció dels usuaris
4.3.5. Implicació dels altres agents de la comunitat
universitària en el disseny, el desenvolupament i
l’avaluació dels mecanismes per conèixer la satisfacció
dels usuaris
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
77
4.3. Mecanismes per conèixer la satisfacció dels usuaris
1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Les evidències aportades, d’una molt adequada qualitat, són les següents:
•
Informe final de l’avaluació de la Biblioteca (1999-2000)
•
Apartat Opineu de la pàgina web de la Biblioteca
•
Comissió de Qualitat dels Recursos d'Informació (CQRI)
•
Carta de drets i deures dels usuaris de la Biblioteca
•
Instrucció en relació a les actuacions que ha de dur a terme el personal que presta
serveis a la Biblioteca de la UPF.
•
Carta de serveis de la Biblioteca de la UPF.
•
Informe de valoració de la Biblioteca realitzat a partir de les enquestes realitzades el
novembre del 2004.
•
Procediment per recollir i arxivar les queixes rebudes per escrit a la Biblioteca.
•
Grups de treball de la Biblioteca relacionats amb els mecanismes per conèixer la
satisfacció dels usuaris:
•
Carta de serveis
•
Enquestes
•
Web: usabilitat
•
Wib: usabilitat
•
Jornada de debat i participació [del personal de la Biblioteca, en relació amb l’actual
procés d’avaluació, i realitzada l’abril del 2006]
o
o
•
Presentació de la jornada
Llista de propostes amb valoració
Reunions amb el professorat dels diferents departaments [fetes durant l’actual procés
d’avaluació, al llarg del mes de maig del 2006].
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
78
2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
•
Realització d’una enquesta de valoració de la Biblioteca el novembre del 2004,
segmentada entre quatre col·lectius d’usuaris (estudiants de primer i segon cicle,
estudiants de postgrau, personal docent i investigador, i personal d'administració i
serveis).
•
Integració l’any 2004 en una sola comissió (Comissió de Qualitat dels Recursos
d’Informació (CQRI)) de les anteriors comissions de qualitat de la Biblioteca i
d’Informàtica.
•
Major i millor difusió dels mecanismes de participació oferts als usuaris a partir de
l’aprovació i difusió de la Carta de serveis de la Biblioteca, l’any 2003, i establiment
de compromisos de la Biblioteca a l’hora de contestar a les queixes i als
suggeriments dels usuaris.
•
Adscripció a la Biblioteca del Punt d’Informació a l’Estudiant (PIE), i començament de
la prestació d’aquest servei en totes les seus de la Biblioteca a l’inici del curs 20002001. En el context dels mecanismes per conèixer la satisfacció dels usuaris, el PIE
és un punt neuràlgic on es reben sol·licituds, queixes i demandes dels estudiants
sobre aspectes molt diversos de la universitat. Des del PIE es respon a una part
important de les qüestions plantejades i la resta es direcciona cap als òrgans
acadèmics o unitats i serveis administratius competents en cada cas.
•
Creació de grups de treball específics sobre enquestes de valoració i usabilitat del
web de la Biblioteca i del wib (Web Intern de la Biblioteca), amb l’adopció de
propostes de millora i amb plans per a la seva aplicació.
•
Aprovació, l’any 2003, de la Carta de serveis de la Biblioteca de la UPF, que conté
una sèrie de compromisos de servei, darrera dels quals queda establerta la recollida
d’una sèrie de dades que permeten analitzar el grau d’acompliment dels
compromisos i la seva evolució (indicadors de seguiment).
3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
79
•
Existència d’un ampli ventall de mecanismes, amb la consolidació dels existents i
amb la implementació de nous.
•
Baix nombre de queixes rebudes a les adreces electròniques i a l’apartat Opineu del
web que la Biblioteca posa a disposició dels usuaris.
•
Creació de la Comissió de Qualitat de Recursos d'Informació (CQRI), que integra en
una de sola les anteriors Comissió de Qualitat de Biblioteca i Comissió de Qualitat
d’Informàtica.
•
Forta voluntat de donar resposta a les queixes i suggeriments dels usuaris de
manera àgil: incorporació d’aquests compromisos en la Carta de serveis de la
Biblioteca.
•
Col·laboració de la Biblioteca amb la Unitat d'Estudis, Planificació i Avaluació de la
UPF en relació amb la planificació i realització d’enquestes de valoració dels usuaris.
5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Baixa participació en l’enquesta de valoració realitzada el curs 2004-2005,
especialment pel que fa a estudiants de 3er cicle (6,86%).
•
No sempre es pot donar resposta o solucions alternatives (satisfactòries) a queixes o
reclamacions, com és el cas de l’elevada ocupació en èpoques d’exàmens.
6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
•
Consolidar l’elaboració d’enquestes de satisfacció entre els usuaris amb una
periodicitat no superior als tres anys.
•
Establir protocols d’actuació en l’atenció a l’usuari tant a nivell presencial com virtual i
telefònic.
•
Ampliar els canals de recollida de queixes i suggeriments, com per exemple amb
bústies en els taulells de la Biblioteca.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
80
5. Recursos
5.1. Personal
En resum:
Són adequats, en nombre i qualificació, els recursos humans de què disposa el SB per tal
d’assolir els seus objectius?
Adequats
Molt adequats
A
Poc adequats
Gens adequats
B
C
D
Indicadors:
a
b
c
d
5.1.1. Pertinència de la tipologia i la distribució del
personal en relació amb els serveis i centres bibliotecaris,
i també amb els diferents horaris de funcionament del
servei
5.1.2. Adequació de la tipologia i la formació del personal
en relació amb la missió i els objectius dels serveis i
centres
5.1.3. Definició adequada dels perfils professionals per a
cada lloc de treball
5.1.4. Existència de mecanismes formals d’avaluació del
personal àgils i efectius
5.1.5. Existència d’una política de personal (dotació,
adequació, promoció...) clara i àgil
5.1.6. Adaptació del pla de formació específic del
personal del SB als objectius de servei, i previsió
d’actualització dels coneixements en tecnologies de la
informació
5.1.7. Existència de mecanismes per conèixer la
implicació, motivació i satisfacció del personal del SB
5.1.8. Existència d’una política orientada a compatibilitzar
l’especialització amb la polivalència del personal
5.1.9. Personal de suport informàtic del SB
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
81
5. Recursos
5.1. Personal
1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
•
Relació de Llocs de Treball (RLT) de la UPF (Biblioteca).
•
Organigrama de la Biblioteca.
•
Apartat del Wib sobre recursos humans.
•
Apartat Recursos humans de la Memòria anual de la Biblioteca (curs 2000-2001,
2001-2002, 2002-2003, 2003-2004, i 2004-2005).
•
Adscripció del PIE (Punt d’Informació a l’Estudiant) a la Biblioteca a partir del curs
acadèmic 2000-2001.
•
Grups de treball.
•
Serveis Formatius adreçats al personal d’administració i serveis, que inclou la
programació de les accions formatives per al PAS de la UPF.
2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
•
Adscripció del PIE (Punt d’Informació a l’Estudiant) a la Biblioteca.
•
Reorganització administrativa de la UPF: creació de l’ARI (Àrea de Recursos
d’Informació) amb l’adscripció de la Biblioteca i del Servei d’Informàtica.
•
Canvis en la Direcció de la Biblioteca i reorganització de l’Equip de Direcció.
•
Procés de consolidació (oposicions) de les places d’ajudants d’arxius i biblioteques
que estaven ocupades per interins (2005-2006).
•
Requalificació del nivell de les places del personal administratiu que atén el taulell.
•
Incorporació de becaris de col·laboració per a l’ordenació del fons bibliogràfic i altres
tasques de suport relacionades amb el fons de la Biblioteca.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
82
•
Creació de grups de treball interns, transversals amb altres serveis de la UPF i
externs (amb altres organismes).
•
Pla de formació de competències en el marc de la creació de l’ARI. L’Equip de Gestió
de la Biblioteca participa (conjuntament amb l’Equipo de Gestió d’Informàtica) en 11
tallers per treballar les competències establertes per la UPF.
•
Formació interna de la Biblioteca. A part de la formació vehiculada a través de la
UPF, s’ha establert formació ‘en cascada’ entre/per al personal de la Biblioteca sobre
temes d’actualitat del món bibliotecari, nous serveis, recursos, etc...
•
Ajuts de mobilitat de l’AGAUR. Possibilitat de fer estades de formació en universitats
estrangeres per part del personal de la Biblioteca.Tres persones de la Biblioteca han
obtingut aquests ajuts de mobilitat (2005 i 2006). Actualment hi ha dues sol·licituds
més presentades pendents de resolució.
3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Plantilla altament consolidada. Personal molt professionalitzat i ben qualificat.
•
Personal polivalent, flexible i orientat al canvi.
•
Funcions professionals ben definides: per exemple: l’atenció bibliogràfica de la
biblioteca està atesa per personal bibliotecari; l’atenció al servei del PIE i del préstec,
per personal administratiu format específicament.
•
El personal bibliotecari que fa atenció als usuaris té un doble perfil:
•
•
Perfil generalista (li permet estar al taulell d’informació, atendre les consultes,
informar dels principals recursos...).
Perfil temàtic (especialització en un àrea determinada pel que fa a l’elaboració de
guies temàtiques, desenvolupament de la col·lecció, catalogació...).
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
83
•
Incorporació d’estudiants becaris, la qual cosa ha millorat algunes de les tasques que
realitza el personal auxiliar de serveis.
•
Alt nivell de participació en accions de formació: tant en accions que es poden
incorporar formalment al currículum personal, ja siguin internes (oferta del pla de
formació del PAS de la UPF) o externes (accions de formació del mercat professional
organitzades per associacions, col·legi, jornades, etc.) com en accions organitzades
internament per la Biblioteca per a l’actualització professional de la plantilla, que no
queden reflectides en el currículum personal.
5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què
hi són presents
•
A les seus més petites, la dotació de personal en situacions de vacances (la
Biblioteca no tanca) o incidències (baixes, assistència a accions de formació,
etc.) és molt ajustada.
•
Personal auxiliar de serveis poc motivat, tot i que la UPF té previst mecanismes
de promoció per a aquest col·lectiu.
•
Processos d’accés a les escales específiques (oposicions) que no es convoquen
amb la periodicitat que caldria.
6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
•
El trasllat de les biblioteques de França i de Rambla a la futura seu de Ca
l’Aranyó ha de permetre que problemes actuals de personal en èpoques de
vacances o d’incidències es resolguin.
•
Revisar els nivells del personal bibliotecari per adequar-los a les noves
competències professionals.
•
Assegurar que les demandes del personal, quant a condicions laborals, es
canalitzen adequadament.
•
Elaborar un pla de formació per competències per al personal de la Biblioteca.
•
Elaborar un pla de formació que contempli l’adequació de tot el personal de la
Biblioteca en el marc de l’EEES i les innovacions tecnològiques.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
84
•
Elaborar un pla de formació temàtic adreçat al personal bibliotecari.
•
Millorar els processos i les convocatòries d’accés i de provisió de llocs de treball
en la seva periodicitat.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
85
5. Recursos
5.2. Instal·lacions
En resum:
Són adequats, funcionals, confortables i accessibles els espais i les instal·lacions que el SB
posa a l’abast dels usuaris?
Adequats
Molt adequats
A
Poc adequats
Gens adequats
B
C
D
Indicadors:
a
b
c
d
5.2.1. Adequació de l’espai físic a les diferents activitats i
serveis i al nombre d’usuaris potencials
5.2.2. Adequació dels horaris d’obertura
instal·lacions a les necessitats dels usuaris
de
les
5.2.3. Funcionalitat de les instal·lacions i ergonomia dels
espais de treball del personal i dels usuaris
5.2.4. Adequació dels mitjans tecnològics disponibles en
cadascun dels punts de treball o servei a l’activitat que
s’hi desenvolupa
5.2.5. Adequació dels recursos tecnològics del sistema
d’informació
5.2.6. Existència de mecanismes per detectar les
necessitats de noves tecnologies
5.2.7. Existència de mecanismes de renovació dels
equipaments informàtics obsolets
5.2.8. Existència de mecanismes efectius de manteniment
general de les instal·lacions
5.2.9. Adaptació de les instal·lacions a les persones amb
discapacitats
5.2.10. Existència i coneixement per part de tot el
personal dels plans de seguretat i evacuació
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
86
5.2. Instal·lacions
1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Les evidències aportades, d’una molt adequada qualitat, són les següents:
•
Apartat Instal·lacions, equipaments i recursos informàtics de la Memòria anual de la
Biblioteca (cursos 2000-2001, 2001-2002, 2002-2003, 2003-2004, i 2004-2005).
•
Seus, plànols i horaris de la Biblioteca.
•
Inventari dels equipament informàtics.
•
Reunions de Biblioteca amb el Servei de Gestió Patrimonial i Contractació.
•
Campanya de silenci i Calendari de campanyes de silenci (curs 2001-2002)
•
Plans d'emergència i evacuació a la UPF: Equips de comprovació de l'evacuació i
equips d'intervenció en situació de risc d'incendi a la Biblioteca.
•
Informació per a la comunitat universitària:
o
o
o
o
Consignes generals d'autoprotecció
Equips d'emergència
Procediment d'actuació en cas d'emergència
Mesures de protecció als edificis
2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
•
Obertura de la segona de les tres fases de la rehabilitació del Dipòsit de les Aigües,
el febrer del 2003. Amb aquesta ampliació de les instal·lacions de la Biblioteca
General, la superfície total de les diferents instal·lacions de la Biblioteca de la UPF
arriba als 10.472m2.
•
Condicionament d’espais per a usos o usuaris específics:
•
•
Sala de treball en grup, a la Biblioteca General, amb una capacitat de 60 llocs de
treball (gener del 2005).
Espais d’ús exclusiu per a estudiants de postgrau, que inclouen armaris
individuals, en les instal·lacions de la Biblioteca General (març del 2003).
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
87
•
Sala per a estudiants que realitzen el projecte de fi de carrera, amb 8 ordinadors
disponibles, a la Biblioteca de França.
•
Extensió de la connexió a la xarxa de la UPF a través de WiFi des de la totalitat de
les instal·lacions de la Biblioteca de Rambla, de França i del Mar i en el 50% de les
places de treball de la Biblioteca General.
•
Reubicació dels espais de treball intern de la Biblioteca General, el gener del 2003,
que va suposar una ampliació i racionalització en termes d’espais de treball pel
personal.
•
Ubicació, dins de la Biblioteca General, del espais de treball intern i del personal del
Servei d’Informàtica de l’Àrea de Jaume I-Roger de Llúria, a partir de l’inici del curs
2003-2004.
•
Actuacions en les instal·lacions de la Biblioteca General per afavorir l’aïllament de
zones de soroll (espai d’entrada i taulell; sala de treball en grup).
•
Creació d’un grup de treball sobre senyalització, amb l’establiment de propostes a
diferents nivells, i amb la implementació d’un nou sistema de senyalització de les
prestatgeries de la Biblioteca General i de la inclusió de plànols i directoris en totes
les seus i en el web de la Biblioteca.
•
Inclusió, en els projectes arquitectònics de les noves instal·lacions de la Biblioteca
previstes per construir en els propers anys (en el Campus de la Comunicació i a
l’Àrea del Mar) de requeriments segons el model de CRAI, amb espais dissenyats i
dotats específicament per als diferents usos (sales de treball en grup, d’estudi
individual, d’autoaprenentatge, tallers, aules informàtiques, aules de formació, etc.).
•
Existència, a partir del maig del 2004, d’equips de comprovació d'evacuació i
d'intervenció en situació de risc d'incendi.
3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Bon nivell de la qualitat de les instal·lacions i dels equipaments, amb bones ràtios per
als estudiants (i que s’han mantingut en els darrers anys).
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
88
•
Establiment de mesures alternatives per reduir l'impacte de la sobreocupació de les
instal·lacions en les èpoques d'elevada afluència d'usuaris (períodes d'exàmens).
•
Proximitat de la Biblioteca als seus usuaris: els usuaris disposen d’una seu de la
Biblioteca en els edificis on s’imparteix docència o es realitza investigació.
•
Ampli horari d’obertura.
•
Aparells d’autopréstec en tres de les quatre seus.
5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Sobreocupació de les instal·lacions en èpoques d’elevada afluència d’usuaris
estudiants (períodes d’exàmens), que comporta, en algunes ocasions, la necessitat
de prioritzar l’accés dels membres de la comunitat universitària amb la conseqüent
limitació en l’accés per als estudiants d’altres universitats.
•
Climatització deficient en determinats espais (com les aules d’informàtica a la
Biblioteca General i el Dipòsit de les Aigües).
•
Instal·lacions provisionals i insuficients de la Biblioteca del Mar, tant per a ús dels
usuaris com per al treball del personal de la Biblioteca.
•
Les instal·lacions de la Biblioteca del Mar no són accessibles per a discapacitats.
•
Manca d’espai per a la col·lecció bibliogràfica: prestatgeria al límit de la seva
capacitat.
•
Dipòsit de les Aigües: falta rehabilitar i utilitzar un terç de l’edifici.
6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
•
Dotar les noves instal·lacions de la Biblioteca de zones de treball diferenciades
(espais per al treball en grup, zones per al treball individual, sales de seminari, sales
de formació, etc.) i adaptades, segons el model CRAI, al nou entorn de l’EEES.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
89
•
Estudiar la viabilitat de fer les mateixes accions (disposar de zones de treball
diferenciades i adaptades, segons el model CRAI al nou entorn de l’EEES) en les
actuals instal·lacions de la Biblioteca.
•
Homogeneïtzar l’horari d’obertura de la Biblioteca del Mar, quan es traslladi a les
futures noves instal·lacions, amb el de la resta de les seus de la Biblioteca.
•
Aïllar el taulell de les zones de treball en les noves instal·lacions de la Biblioteca.
•
Millorar la senyalització direccional de les instal·lacions, especialment a la Biblioteca
General.
•
Disposar d’un pressupost anual en inversió per a la millora de les instal·lacions de la
Biblioteca.
•
Establir un pla i buscar finançament per a la renovació dels equipaments
audiovisuals ubicats a la Biblioteca.
•
Reforçar les mesures de seguretat de caràcter dissuasori a la Biblioteca.
•
Millorar els equipaments, el mobiliari i els espais d’emmagatzematge i de consulta
per a determinats fons documentals, com ara el fons de reserva o els documents en
suport microforma.
•
Implementar mesures per millorar l’ús de l’espai destinat a la consulta de
l’hemeroteca a la Biblioteca General.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
90
5. Recursos
5.3. Fons
En resum:
Els fons que el SB posa a l’abast dels usuaris són adequats a les seves necessitats?
Adequats
Molt adequats
A
Poc adequats
Gens adequats
B
C
D
Indicadors:
a
b
c
d
5.3.1. Processos de decisió sobre l’adquisició dels fons
(què cal comprar) coneguts i àgils
5.3.2. Tramitació ràpida, un cop presa la decisió, de les
adquisicions (on cal comprar-ho, a qui)
5.3.3. Selecció dels subministradors més adequats
(aquells que aporten més valors afegits)
5.3.4. Complementació de les adquisicions amb una
política adequada d’intercanvis i de donatius
5.3.5. Existència d’una política de col·lecció que ajuda a
garantir la coherència de tots els fons i evita desequilibris i
duplicacions innecessàries
5.3.6. Existència d’una col·lecció de monografies (paper /
suport electrònic) que cobreix adequadament les
necessitats de la docència i la recerca
5.3.7. Existència de col·leccions audiovisuals i altres
col·leccions en suport no llibre que cobreixen
adequadament les necessitats de la docència i la recerca
5.3.8. Existència de col·leccions de publicacions
periòdiques subscrites (paper / suport electrònic) que
cobreixen adequadament les necessitats de la docència i
la recerca
5.3.9. Existència de bases de dades subscrites que
cobreixen adequadament les necessitats de la docència i
la recerca
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
91
5.3. Fons
1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Les evidències aportades, d’una molt adequada qualitat, són les següents:
•
Apartats Recursos d’informació i Recursos econòmics de la Memòria anual de la
Biblioteca (cursos 2000-2001, 2001-2002, 2002-2003, 2003-2004, i 2004-2005).
•
Recursos econòmics i pressupost de la Biblioteca.
•
Guies per al desenvolupament de la col·lecció.
•
Donacions a la Biblioteca.
•
Donacions i cessions.
2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
•
Elaboració d’una política de desenvolupament de la col·lecció (per a tots els àmbits
temàtics).
•
Augment significatiu del fons bibliogràfic com a resultat de la política de captació de
donacions i cessions.
•
Increment exponencial de les col·leccions de revistes i bases de dades subscrites en
suport electrònic (per a tots els àmbits temàtics).
•
Increment de les compres consorciades de recursos electrònics.
•
Política de cancel·lació de revistes en paper quan es disposa de la versió en format
electrònic.
•
Diversificació d’accessos per recuperar les col·leccions: tots els recursos inclosos al
catàleg, llistes al web de bases de dades i revistes electròniques (amb cerques
amagades al catàleg), guies temàtiques, bibliografia recomanada al Campus Global.
•
Increment elevat de la compra de monografies ja catalogades (els proveïdors
ofereixen la catalogació a cost zero). Aquests registres ja elaborats, tot i que
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
92
necessiten una feina de revisió i de validació, permeten estalviar recursos i escurçar
els terminis per posar els documents a disposició dels usuaris.
•
Millora en els processos de compra: tramesa per correu electrònic de les comandes
als proveïdors i de les notificacions de rebuda i cancel·lacions als usuaris.
•
Canvi de programari de gestió de les adquisicions: de VTLS adquisicions a ABAC2
(programa creat ad hoc per a la gestió comptable de la UPF).
3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
En aquest apartat es volen destacar les següents dades:
•
Monografies/usuaris potencials: malgrat que el pressupost per monografies ha
disminuït cada any, aquest indicador es manté pel gran volum de donacions que ha
rebut la Biblioteca en els darrers anys.
•
Revistes en paper/professor: el número ha anat baixant perquè s’ha cancel·lat la
subscripció en paper si teníem el format electrònic, bé comprat per la UPF o bé de
forma consorciada.
•
Revistes vives/usuaris potencials: aquest indicador ha anat pujant perquè el número
de revistes ha augmentat molt amb l’adquisició consorciada de paquets de revistes
electròniques.
4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Bona política de donacions i cessions (avalada pels resultats: el percentatge entre
les donacions i cessions / compra se situa al voltant de la fórmula 40% / 60%).
•
Col·lecció digital adequada, tant pel que fa a revistes com a bases de dades per
donar suport a la recerca i a la docència.
•
Política de desenvolupament de la col·lecció apropiada, que manté la coherència de
tots els fons.
•
Bona proporció de documents i exemplars recomanats de cada assignatura per a les
necessitats de docència.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
93
•
Existència d’una bona col·lecció audiovisual i d’un fons de microdades que cobreixen
les necessitats de recerca i docència.
5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi
són presents
•
Davallada constant de la partida de pressupost d’inversió.
•
Procés poc àgil de les comandes bibliogràfiques (autorització, precatalogació,
creació, etc.: la tramitació de les sol·licituds en paper alenteix el procés).
•
Dificultat per assumir el processament tècnic dels fons bibliogràfics rebuts per
donació o cessió.
6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
•
Estudiar la implementació de la signatura o autorització electrònica per a les
comandes bibliogràfiques que permeti prescindir del paper i acceleri els tràmits.
•
Avaluació anual de les subscripcions de publicacions en sèrie: revisió més a fons de
les subscripcions en paper per augmentar les cancel·lacions que permeti subscriure
només el format electrònic.
•
Fomentar l’ús més intensiu dels recursos d’informació disponibles, a través de la
seva difusió, especialment mitjançant sessions de formació.
•
Posar en marxa els programaris per a la gestió dels recursos electrònics: SFX i
Metalib (desembre 2006).
•
Implementar un dipòsit institucional de la UPF que garanteixi la preservació i la
difusió del material produït per la UPF (producció científica, material institucional i
materials docents).
•
Revisar els criteris d’inclusió del fons de reserva (per incorporar-hi tots aquells
documents dels quals cal assegurar la preservació) i millorar els equipaments i els
espais on s’ubica, tot facilitant-ne la disponibilitat i la consulta.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
94
•
Portar a terme accions per tal de millorar la disponibilitat dels documents en paper
(revisions de l’ordenació, inventari, revisió de seccions, etc.), en especial en aquelles
parts del fons bibliogràfic més utilitzades.
•
Buscar mecanismes per disposar de recursos (humans, econòmics, etc.) per poder
accelerar les tasques de processament tècnic dels documents procedents de
donacions, cessions, etc. (que se situen al voltant d’un 40 % de les incorporacions al
fons bibliogràfic)
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
95
5. Recursos
5.4. Pressupost
En resum:
El pressupost del SB és adequat a les seves necessitats?
Adequat
Molt adequat
A
Poc adequat
Gens adequat
B
9
C
D
Indicadors:
a
5.4.1. Existència d’una política d’inversions en el SB que
cobreix correctament les necessitats de la comunitat
universitària
5.4.2. Adequació a les necessitats de les partides
pressupostàries destinades a l’adquisició de monografies
(paper / suport electrònic)
5.4.3. Adequació a les necessitats de les partides
pressupostàries destinades a l’adquisició de publicacions
periòdiques (paper / suport electrònic)
b
c
d
9
9
9
5.4.4. Adequació a les necessitats de les partides
pressupostàries destinades a l’adquisició de material
audiovisual i altre material no llibre
9
5.4.5. Adequació a les necessitats de les partides
pressupostàries disponibles per a l’actualització o la
renovació dels equipaments tecnològics
5.4.6. Adequació a les necessitats de les partides
pressupostàries disponibles per a les adquisicions
cooperatives
5.4.7. Adequació a les necessitats de la despesa en
adquisicions per usuari
9
9
5.4.8. Adequació a les necessitats de les partides
pressupostàries destinades a funcionament
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
96
5.4. Pressupost
1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
•
Apartat Recursos econòmics de la Memòria anual de la Biblioteca (cursos 2000-2001, 20012002, 2002-2003, 2003-2004, i 2004-2005).
•
La UPF en xifres (cursos 2002-2003, 2003-2004 i 2004-2005), que inclou la memòria
econòmica de la UPF).
•
Principals indicadors de la UPF (cursos 1999-2000 a 2003-2004).
•
2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
•
En els darrers cinc anys el pressupost per a fons bibliogràfic s’ha vist sotmès a les
restriccions pressupostàries que han afectat a la universitat. S’observa un tendència al
creixement del capítol II (augment molt considerable de recursos disponibles) i una
disminució severa del capítol VI:
2001 :
2002:
2003:
2004:
2005:
703.184 (cap. VI) i 60.101 (cap. II) = 763.852 €
664.330 (cap. VI) i 190.520 (cap. II) = 854.850 €
774.005 (cap. VI) i 280.000 (cap. II) = 1.054.005 €
683.000 (cap. VI) i 373.000 (cap. II) = 1.056.000 €
559.302 (cap. VI) i 474.000 (cap. II) = 1.033.302 €
•
Malgrat aquest ajustament pressupostari, s’ha pogut minimitzar l’impacte gràcies a la
compra de recursos d’informació que s’ha fet a càrrec de pressupost d’ajuts de recerca.
•
Un element fonamental a tenir en compte ha estat la despesa en productes electrònics
d’accés remot (bases de dades, revistes electròniques i llibres electrònics). Aquesta
despesa ha augmentat molt ràpidament pels factors següents:
•
•
•
Tendència imparable de productes que han cessat la subscripció en paper, CD-ROM o
altre suport i que han passat a recurs electrònic d’accés remot.
Preus abusius i augments desorbitats en les condicions d’algunes contractacions o
renovacions, en un mercat no consolidat.
Aposta per consolidar i disposar d’una ‘core collection’ a través de la compra
consorciada pel CBUC dels productes electrònics per a la creació de la Biblioteca
Digital de Catalunya.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
97
•
Obtenció de recursos econòmics a través d’ajuts d’externs i convenis amb institucions:
ANECA, MEC, DURSI, Conveni Cambra de Comerç (conveni de col·laboració entre Banco
de Santander Central Hispano, Cambra de Comerç de Barcelona i UPF).
3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
•
Els indicadors 5.4.5 i 5.4.8 no s’han valorat perquè la Biblioteca no gestiona un pressupost
propi per a aquestes partides; les necessitats d’aquests àmbits són gestionades pels serveis
corresponents (Servei d’Informàtica i Servei de Gestió Patrimonial i de Contractació).
•
Malgrat aquest ajustament pressupostari, i tenint en compte que els usuaris potencials s’han
incrementat cada any, l’indicador cost adquisicions / usuaris potencials, demostra que hi
ha hagut molt poca variació d’aquest indicador durant els últims cinc anys (excepte el 2004).
Això és degut, en part, al fet que a la dada cost d’adquisicions s’hi compta tota la despesa
en fons bibliogràfic (tant la que s’ha fet a partir del pressupost de Biblioteca com la despesa
que s’ha fet a càrrec d’ajuts).
2001
2002
2003
2004
2005
(00-01)
(01-02)
(02-03)
(03-04)
(04-05)
147,19
•
145,31
148,46
154,97
150,46
La necessitat d’augmentar la dotació per poder fer front a la contractació de recursos
electrònics ha fet que la partida econòmica de despesa corrent (cap. II) per a connexió a
recursos electrònics d’accés remot cada any hagi augmentat, tal i com mostra l’indicador de
cost en recursos electrònics/cost en adquisicions, però aquest augment ha anat en
detriment de la partida per inversió en fons bibliogràfic (paper i altres formats)(cap. VI).
2001
2002
2003
2004
2005
(00-01)
(01-02)
(02-03)
(03-04)
(04-05)
0,21
0,27
0,31
0,35
0,43
4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són
presents
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
98
•
La compra de tot el fons bibliogràfic de la universitat és gestionada centralitzadament per la
Biblioteca.
•
Bona proporció de despesa per usuari (segons indicador de REBIUN Gasto en adquisiciones
por usuario, la Biblioteca de la UPF es troba en les primeres 8 posicions)
•
Es garanteix anualment la renovació de la bibliografia recomanada als estudiants i la
renovació de les subscripcions de revistes.
•
La part del pressupost destinada a contractacions i subscripcions de recursos electrònics
d’accés remot s’ha anat incrementant de manera significativa durant els darrers anys.
5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són
presents
•
No es disposa d’un pressupost consolidat. Una part del pressupost prové del pressupost
anual de la UPF i una altra part dels cànons (overheads) que aplica la UPF a determinats
contractes, convenis, etc.
•
Impermeabilitat entre els dos capítols del pressupost: capítol II (Despeses corrents en bens i
serveis) i capítol VI (Inversions reals).
•
Insuficiència de pressupost per a algunes àrees. No s’ha comptat amb cap aportació extra
per als nous estudis que s’han iniciat: Estudis d’Àsia Oriental, Lingüística i Publicitat i
Relacions Públiques.
•
La partida per a recursos electrònics d’accés remot es destina, bàsicament, a:
•
•
•
Renovacions.
Canvis de formats de revistes (cancel·lació del format paper i subscripció del format
electrònic).
Aportacions a compres/renovacions consorciades (Biblioteca Digital del CBUC).
La partida de recursos electrònics d’accés remot no és suficient per a les necessitats
d’algunes àrees.
•
Lentitud en la posada a disposició dels usuaris dels fons procedents de donació i cessió per
no tenir una partida per a l’externalització del procés tècnic.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
99
6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
•
Consolidar el pressupost, assignant un percentatge fix de la despesa corrent anual de la
Universitat per a l’adquisició de fons bibliogràfic.
•
Revisar els criteris de distribució del pressupost de fons bibliogràfic entre els diferents
estudis, departaments i instituts.
•
Flexibilitzar la transferència de recursos econòmics entre el capítol II i el capítol VI del
pressupost.
•
Continuar i enfortir l’avaluació dels títols de publicacions en sèrie de cara a aprofitar més els
recursos electrònics d’accés remot i poder donar de baixa subscripcions en altres formats.
•
Poder comptar amb un pressupost fix per externalitzar el procés tècnic dels documents
arribats per donació o cessió, ja que al voltant del 40% de les incorporacions de fons
bibliogràfic ingressen per aquesta via.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF 100
6. Resultats
6.1. En relació amb la prestació de serveis i el volum d’activitat
En resum:
La tipologia de serveis oferts i el volum de prestacions són adequats al volum i a les
necessitats dels usuaris?
Adequats
Molt adequats
A
9
Poc adequats
Gens adequats
B
C
D
Indicadors:
a
6.1.1. Entrades
9
6.1.2. Préstecs
9
b
6.1.3. Consulta de monografies
9
6.1.4. Consulta de revistes
9
c
d
6.1.5. Consulta de bases de dades
6.1.6. Cursos de formació d’estudiants
9
6.1.7. Cursos de formació de professorat
9
6.1.8. Altres serveis
9
6.1.9. Increment de fons
9
6.1.10. Increment de la biblioteca digital
9
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF 101
6. Resultats
6.1. En relació amb la prestació de serveis i el volum d’activitat
1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Les evidències aportades, d’una molt adequada qualitat, són les següents:
•
Taula 1. Dades quantitatives bàsiques, del present informe
•
Taula 2. Indicadors bàsics, del present informe
•
Apartat Prestació de serveis de la Memòria anual de la Biblioteca (cursos 2000-2001, 20012002, 2002-2003, 2003-2004, i 2004-2005).
•
Principals indicadors de la Biblioteca
•
Gestió de les dades per elaborar els indicadors
•
Anuarios estadísticos de REBIUN (anys 2000, 2001, 2002 , 2003 , 2004)
2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
•
Consultes i préstecs:
o
Estabilitat en el nombre total d’entrades, i descens en l’indicador que ho relaciona amb
els usuaris potencials.
o
Increment continuat en el nombre de préstecs, que es tradueix en una estabilització en
relació amb els usuaris potencials.
o
Constant i continuat augment del nombre de visites al web de la Biblioteca, tant en
nombre absolut com en relació amb el nombre d’usuaris potencials. No es disposa
encara de dades sobre les consultes a la biblioteca digital.
o
Estabilitat en les dades sobre consulta de fons, per bé que aquestes dades són
incompletes en no incloure encara les relatives a les consultes de la biblioteca digital.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF 102
•
Formació d’usuaris: Estabilitat pel que fa a la ràtio entre assistents a sessions de formació i
la mitjana d’usuaris potencials. Aquest indicador s’ha de valorar tenint en compte que la
formació d’usuaris és un servei abastament ofert per la Biblioteca des d’abans del darrer
quinquenni, i que la formació d’usuaris és un element que cal valorar no solament en termes
de quantitat sinó molt especialment per la seva qualitat.
•
Altres serveis: Es consideren els indicadors que relacionen el nombre d’usuaris potencials
amb la superfície de les instal·lacions, el nombre de punts de lectura, i el nombre de punts
de lectura amb equipament informàtic o audiovisual.
•
o
La superfície per usuari es manté estable durant el període analitzat, amb una ràtio
mitjana força alta, de 0,89 m2 per usuari
o
El nombre d’usuaris per punt de lectura creix lleugerament durant el període analitzat.
Tot i això s’ha de considerar que la mitjana de 5,86 usuaris per punt de lectura és molt
adequada.
o
El nombre de punts de lectura amb equipament informàtic o audiovisual per usuari es
manté constant entre el 2001 i el 2005. Aquest fet, que no és en principi positiu en
relació amb la necessitat d’increment de l’ús de les TIC, s’ha de relacionar també amb la
disponibilitat i extensió de la cobertura WiFi, que l’any 2005 arriba pràcticament a la
totalitat dels llocs de lectura de la Biblioteca.
Fons:
o
Increment continuat en el nombre de monografies per usuari potencial.
o
Disminució del nombre de revistes vives per professor. Aquest fet té a veure amb la
reducció dels pressupostos dedicats a subscripcions i, molt especialment, amb
l’augment del nombre d’estudiants de postgrau (considerats com a investigadors).
o
Increment constant i molt important pel que fa a la proporció de revistes vives en format
digital respecte a les revistes vives en format paper, que ha passat del 0,56 l’any 2001 al
2,33 el 2005.
3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Les dades i els corresponents indicadors establerts en la Guia d’avaluació... resulten en alguns
casos poc consistents o no s’han pogut obtenir. També cal indicar la inexistència en la Guia
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF 103
d’avaluació...de les definicions de cada dada, la qual cosa fa difícil, en alguns casos, precisar-ne
l’abast i pot dificultar o arribar a impossibilitar la comparació de resultats entre les diferents
biblioteques i en l’actual procés d’avaluació transversal.
4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són
presents
•
Increment en les dades d’ús d’alguns dels serveis oferts (préstecs, places, visites al web,
etc.) durant els darrers 5 anys.
•
Manteniment de ràtios altes en els indicadors relatius a la prestació del servei i el volum
d’activitats.
•
Posició capdavantera de la Biblioteca de la UPF en alguns dels indicadors de REBIUN
(visites per usuari, préstecs per usuari, places per usuari, etc.).
5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són
presents
•
Estancament en el nombre de punts de lectura amb equipament informàtic o audiovisual, en
detriment de la necessària tendència d’incrementar l’ús de les TIC.
•
Inexistència de dades sobre el nombre i el comportament de consulta dels recursos
electrònics (biblioteca digital).
6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
•
Planificar una campanya de potenciació de la formació d’usuaris, preveient les necessitats i
interessos dels diferents col·lectius de la comunitat universitària a qui s’adreci.
•
Incrementar els recursos i serveis relacionats amb la disponibilitat d’ordinadors d’ús públic,
potenciant el servei de préstec d’ordinadors portàtils.
•
Definir, en un marc cooperatiu, les dades i els indicadors a recollir sobre l’ús dels recursos
electrònics (biblioteca digital).
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF 104
•
Establir procediments de recollida de dades sobre el nombre i el comportament de consulta
de recursos electrònics (biblioteca digital).
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF 105
6. Resultats
6.2. En relació amb la satisfacció dels usuaris i del personal
del SB
En resum:
El nivell de satisfacció dels usuaris i del personal del SB és adequat i compleix les
expectatives dels responsables acadèmics i del SB?
Molt adequat
Adequat
A
9
Poc adequat
Gens adequat
B
C
D
Indicadors:
a
b
c
d
En relació amb l’alumnat i el professorat
6.2.1. Tipologia i règim de prestació de serveis
9
6.2.2. Instal·lacions
9
6.2.3. Resposta a consultes tècniques i documentals
9
6.2.4. Promptitud en l’atenció a noves demandes de fons
9
6.2.5. Disponibilitat de fons en paper
9
6.2.6. Accés i disponibilitat de fons en la biblioteca digital
9
6.2.7. Desenvolupament de competències d’informació i
9
9
6.2.8. Contribució del SB a l’aprenentatge autònom
En relació amb el personal del SB
6.2.9. Consideració institucional
9
9
6.2.10. Condicions i règim de treball
9
6.2.11. Promoció i incentius professionals
6.2.12. Implicació i millora del SB
9
6.2.13. Gestió dels responsables del SB
9
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF 106
6.2. En relació amb la satisfacció dels usuaris i del personal del SB
1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Les evidències aportades, d’una molt adequada qualitat, són les següents:
•
Informe d’autoavaluació de la Biblioteca de l’any 1999.
•
Apartat Opineu del lloc web de la Biblioteca.
•
Carta de drets i deures dels usuaris de la Biblioteca.
•
Instrucció en relació a les actuacions que ha de dur a terme el personal que presta serveis a
la Biblioteca de la UPF.
•
Carta de serveis de la Biblioteca de la UPF.
•
Proposta d'Informe de valoració de la Biblioteca elaborat a partir de les enquestes
realitzades el novembre del 2004 [versió juliol 2005].
•
Resultats de l’enquesta de valoració dels usuaris (curs 2004-2005):
o
o
o
o
o
o
Estudiants de primer i segon cicle
Estudiants de tercer cicle
Personal Docent i Investigador
Personal d'Administració i Serveis
Resultats globals
Propostes de millora
•
Informe "La inserció professional dels graduats universitaris UPF. Enquesta 2004".
•
Jornada de debat i participació [del personal de la Biblioteca, en relació amb l’actual procés
d’avaluació, i realitzada l’abril del 2006]
•
o
Presentació de la jornada
o
Llista de propostes amb valoració
Reunions amb els professors dels diferents departaments [fetes durant l’actual procés
d’avaluació, al llarg del mes de maig del 2006].
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF 107
2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
•
En relació amb la satisfacció dels usuaris:
•
•
Enquesta de valoració realitzada el novembre del 2004, de la qual cal destacar:
o
La valoració general dels usuaris (entre 1 i 9) va ser entre “molt satisfactòria” i “força
satisfactòria”. L’enquesta va tenir una mínima part de qüestions valorades per sota de 5:
3 de les 30 preguntes en el cas d’estudiants de 1r i 2n cicle ; 4 de 29 per als estudiants
de 3r cicle; i totes les qüestions valorades amb mitjana superior a 5 en els qüestionaris
del PDI i PAS.
o
Els aspectes que els usuaris consideraven millorables sobre el qual es va establir un pla
de millores amb la periodització en la seva implementació.
•
Aprovació de la Carta de serveis de la Biblioteca de la UPF, el 2003, que suposa, a banda
dels compromisos concrets de servei, la realització periòdica d’enquestes de satisfacció
entre els membres de la comunitat universitària.
•
Diversificació i ampliació dels canals per rebre els suggeriments i les queixes dels usuaris.
•
Consideració de la Biblioteca, per part dels graduats de la UPF, com el servei més valorat
entre els serveis universitaris, en l’enquesta realitzada el 2004 "La inserció professional dels
graduats universitaris UPF. Enquesta 2004", un informe sobre la inserció laboral dels
llicenciats i diplomats de la Universitat Pompeu Fabra.
En relació amb la satisfacció del personal de la Biblioteca:
•
Consolidació de la cultura de polivalència en el context de les necessitats de servei de la
Biblioteca, alhora que es manté un determinat nivell d’especialització en les tasques
realitzades segons cada col·lectiu i, a més, en el cas del personal bibliotecari, amb una
especialització temàtica.
•
S’han adequat a la prestació dels serveis de la Biblioteca, i no sempre de manera
immediata i fàcil, tant les modificacions produïdes en les condicions laborals del PAS de la
universitat com amb la no cobertura en alguns casos de baixes o vacants del personal.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF 108
•
No es disposa de mecanismes formals per conèixer el grau de satisfacció del personal, tant
col·lectiu com individual.
3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són
presents
•
•
En relació amb la satisfacció dels usuaris:
•
Elevat grau de satisfacció general en relació amb els serveis oferts per la Biblioteca i, de
manera especial i molt positiva, per part del personal acadèmic.
•
Els usuaris destaquen especialment la qualitat respecte a: els horaris i les instal·lacions, el
fons i la biblioteca digital, els serveis de préstec i de préstec interbibliotecari, i la
competència i el tracte del personal.
En relació amb la satisfacció del personal:
•
Molt bona consideració institucional respecte a la preparació del personal i a la seva
orientació i esperit de servei dels usuaris.
•
Elevat grau de satisfacció general en relació amb la Biblioteca i, de manera especial i molt
positiva per part del PDI, en relació amb la competència i el tracte del personal, la qual cosa
significa un reconeixement professional implícit.
5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són
presents
•
En relació amb la satisfacció dels usuaris:
•
Les valoracions en general més baixes provenen dels estudiants que, en aquest cas
destaquen com a insatisfactori el nombre de determinats equipaments (ordinadors, estacions
audiovisuals i fotocopiadores).
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF 109
•
•
També cal destacar el volum de queixes que plantegen els usuaris en períodes d’exàmens,
quan la demanda de places d’estudi és molt superior a la capacitat de les instal·lacions
En relació amb la satisfacció del personal:
•
Poca agilitat administrativa en la convocatòria d’oposicions i concursos per cobrir places
ocupades interinament o que es troben vacants.
•
Manca d’incentius i pocs mecanismes de promoció professional.
•
Falta de mecanismes formals i estables per conèixer la motivació i el clima laboral del
personal
6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
•
•
En relació amb la satisfacció dels usuaris:
•
Aplicar el compromís de realitzar periòdicament enquestes de valoració, amb la publicació
dels seus resultats i dels corresponents plans de millora
•
Ampliar els mecanismes de participació, amb bústies de suggeriments en els taulells de la
Biblioteca.
En relació amb la satisfacció del personal:
•
Estudiar i implantar mecanismes d’incentivació professional del personal.
•
Establir més mecanismes de participació, com ara la organització de jornades on el personal
reflexioni, debati i aporti les seves contribucions sobre temes rellevants i clau per al futur de
la Biblioteca.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF 110
6. Resultats
6.3. En relació amb l’eficiència en la prestació del servei
En resum:
El nivell d’eficiència del SB és adequat a les característiques de la institució i del mateix SB?
Adequat
Molt adequat
A
9
Poc adequat
Gens adequat
B
C
D
Indicadors:
a
6.3.1. Disponibilitat de serveis
1.
2.
3.
4.
5.
6.
d
9
9
9
6.3.4. Gestió de recursos
6.3.5. Transformació/orientació del SB
c
9
6.3.2. Ús de serveis
6.3.3. Productivitat del sistema
b
9
Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents
Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF 111
6.3. En relació amb l’eficiència en la prestació del servei
1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada
Les evidències aportades, d’una molt adequada qualitat, són les següents:
•
Taula 1. Dades quantitatives bàsiques, del present informe.
•
Taula 2. Indicadors bàsics, del present informe.
•
Apartat Prestació de serveis de la Memòria anual de la Biblioteca (cursos 2000-2001, 20012002, 2002-2003, 2003-2004, i 2004-2005),
•
Principals indicadors de la Biblioteca.
•
Gestió de les dades per elaborar els indicadors.
•
Anuarios estadísticos de REBIUN (anys 2000, 2001, 2002 , 2003 , 2004).
2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni
•
•
Disponibilitat de serveis:
o
El valor dels indicadors cost de personal / usuaris potencials i usuaris potencials /
personal de la Biblioteca mostra la mateixa tendència durant el període 2001-2005: amb
el mateix personal i amb un cost pràcticament estable, s’ofereix servei a un nombre
d’usuaris que s’incrementa d’any en any.
o
Pel que fa al cost de les adquisicions per cada usuari potencial, hi ha una estabilització,
que se situa a l’entorn dels 150 € per usuari i any.
Ús dels serveis:
o
•
En funció de les dades sobre entrades i préstecs, la tendència sembla indicar que es
mantenen estables els valors dels indicadors que ho relacionen amb el cost.
Productivitat del sistema:
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF 112
•
o
Estabilitat en la relació entre entrades / personal de la Biblioteca (mitjana de 24.020
entrades anuals per persona que treballa a la Biblioteca).
o
Estabilitat també en la ràtio que relaciona les consultes a sala / personal de la Biblioteca
(mitjana de 23.741 documents consultats anualment per persona que treballa a la
Biblioteca).
o
Lleuger i progressiu descens del cost del personal / nombre de préstecs (de 12’94 el
2001 a 11’23 el 2005).
o
Augment de la ràtio usuaris potencials / personal, que passa de 108’67 el 2001 a 136’21
el 2005.
Gestió de recursos:
•
o
Es manté estable i pràcticament sense canvis durant tot el període l’indicador
corresponent a cost del personal / pressupost gestionat per la Biblioteca (amb un valor
mitjà de 0,66).
o
De la mateixa manera, tampoc experimenta variacions l’indicador cost en adquisicions /
pressupost gestionat per la Biblioteca (amb un valor mitjà del 0,33).
Transformació / orientació de la Biblioteca:
o
Constant i significatiu increment de la ràtio cost en recursos electrònics / cost en
adquisicions, que passa del 0,21 el 2001 fins al 0,43 el 2005.
3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors
Les dades i els corresponents indicadors establerts en la Guia d’avaluació... resulten en alguns
casos poc consistents, o no s’han pogut obtenir. També cal indicar la inexistència en la Guia
d’avaluació...de les definicions de cada dada, la qual cosa dificulta precisar en alguns casos el
seu abast i pot dificultar o impossibilitar la comparació de resultats entre les diferents
biblioteques i en l’actual procés d’avaluació transversal.
4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són
presents
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF 113
•
Augment general de l’eficiència durant el període 2001-2005.
•
Augment constant dels recursos econòmics destinats a informació electrònica, tant en
termes absoluts com en el percentatge respecte al total de diners dedicat a adquisicions.
5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són
presents
•
Estancament en les diferents partides pressupostàries assignades a la Biblioteca.
•
Disminució del pressupost assignat a la Biblioteca en relació amb el nombre d’usuaris
potencials.
•
Disminució en la partida d’adquisicions de monografies.
6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi
•
Disposar del les dades anuals sobre el cost total de la Biblioteca, incloent els mateixos
conceptes i partides que es determinin, de comú acord, entre els diferents SB de les
universitats de Catalunya.
•
Incrementar el percentatge que suposa el pressupost assignat a la Biblioteca, en relació al
pressupost total de la Universitat, de manera que s’inverteixi la tendència dels últims anys,
que el situa per sota del 5%.
•
Garantir un finançament adequat i extraordinari (en equipaments, instal·lacions i recursos
d’informació) perquè la Biblioteca:
o
Tingui un paper de lideratge en el suport a les noves necessitats en la docència i la
recerca.
o
Implementi el model CRAI en les seves instal·lacions i en la prestació de serveis.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF 114
Taules d’indicadors
Taula 1: Dades quantitatives bàsiques (dades sol·licitades per l’AQU)
Taula 2: Indicadors bàsics (indicadors sol·licitats per l’AQU)
Taula 3: Dades quantitatives bàsiques (dades segons proposta de les universitats)
Taula 4: Indicadors bàsics (indicadors segons proposta de les universitats)
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF 115
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF 116
Taula 1. Dades quantitatives bàsiques (dades sol·licitades per l’AQU)
Taula 1. Dades Quantitatives
Bàsiques (dades sol·licitades per
l’AQU).
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
2001
(00-01)
2002
(01-02)
2003
(02-03)
2004
(03-04)
Mitjana
20012005
2005
(04-05)
DEFINICIÓ DE LES DADES
1. Usuaris
1.1. Estudiants
7.919
8.385
9.408
9.461
9.953
9.025
1.2. Professors (PDI)
1.018
986
1.069
1.141
1.201
1.083
517
552
548
554
560
546
9.454
9.923
11.025
11.156
11.714
10.955
1.3. PAS
1.4. TOTAL USUARIS POTENCIALS
Suma de 1.1.1. Total de
estudiantes de 1er y 2º ciclo
matriculados en el curso 04-05 en
la Universidad ; 1.1.2. Total de
estudiantes de 3er ciclo (sólo
estudios de doctorado)
matriculados en el curso 04-05 en
la Universidad; 1.1.3. Total de
estudiantes de títulos propios y
otros estudios matriculados en el
curso 04-05 en la Universidad
1.2.1. Total de profesores con
dedicación completa en activo
durante el curso 04-05
1.3. Total del Personal de
Administración y Servicios (PAS).
1.4. Suma de usuarios potenciales
(1.1. + 1.2. + 1.3.).
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
117
REBIUN
REBIUN
REBIUN
REBIUN
Taula 1. Dades Quantitatives
Bàsiques (dades sol·licitades per
l’AQU).
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
2001
(00-01)
2002
(01-02)
2003
(02-03)
2004
(03-04)
Mitjana
20012005
2005
(04-05)
DEFINICIÓ DE LES DADES
2. Hores i dies d’obertura
2.1. Número de días abiertos
durante el año 2005. Promedio de
360 los diferentes puntos de servicio.
2.2. Número de horas de apertura
semanal. Promedio de los
110 diferentes puntos de servicio.
2.1. Dies d’obertura anuals
360
360
360
360
360
2.2. Hores d’obertura setmanals
110
110
110
110
110
4
4
4
4
4
3.2. Superfície (m2)
8.060
8.060
10.472
10.472
10.472
3.3. Punts de lectura
1.767
1.767
1.859
1.847
1.845
3.1. Número de puntos de servicio
4 (bibliotecas)
3.2. Superficie total, en metros
9.507 cuadrados construidos.
3.3. Número total de puestos de
1.817 lectura.
1.319
0
Nombre total de llocs de lectura de
la Biblioteca amb accés a la xarxa
528 sense fils (no DA ni IUHJVV)
0
REBIUN
REBIUN
3. Locals
3.1. Centres (nombre de biblioteques)
REBIUN
REBIUN
REBIUN
4. Equipament
4.1. Punts de lectura amb connexió a
la xarxa
4.2. Ordinadors en préstec
0
0
0
0
0
0
1.319
0
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
118
UPF
Taula 1. Dades Quantitatives
Bàsiques (dades sol·licitades per
l’AQU).
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
4.3. Total d'ordinadors d'ús públic
4.4. Punts de lectura amb reproductors
diversos (microformes, vídeo, etc.)
2001
(00-01)
2002
(01-02)
149
2003
(02-03)
146
2004
(03-04)
152
Mitjana
20012005
2005
(04-05)
156
156
34
30
30
30
30
361.537
399.904
443.883
482.004
507.995
0
0
961
2.128
2.756
26.515
38.367
43.979
38.121
25.991
0
0
961
1.167
628
DEFINICIÓ DE LES DADES
4.2. Equipo informático a
disposición de los usuarios situado
en los locales de las bibliotecas:
suma de todos los PCs y
152 terminales.
4.3. Lectores / reproductores de
microformas, vídeos, casetes,
31 discos compactos, etc.
REBIUN
REBIUN
5. Fons
5.1. Monografies
5.1.1. Monografies en paper
5.1.2. Monografies electròniques
5.1.3. Monografies en paper
ingressades
5.1.4. Monografies electròniques
ingressades
5.1.1. Número total de volúmenes a
439.065 31 de diciembre de 2005.
5.4.1. Número de títulos diferentes
1.169 de monografías
5.1.2.3. Suma de los dos apartados
5.1.2.1. Monografías (volúmenes)
ingresadas en el año por compra y
5.1.2.2. Monografías (volúmenes)
ingresadas en el año por donativo o
34.595 intercambio.
Xifra extreta a partir de la diferència
d'un any a l'altre de la dada de
551 l'apartat 5.1.2
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
119
REBIUN
REBIUN
REBIUN
UPF
Taula 1. Dades Quantitatives
Bàsiques (dades sol·licitades per
l’AQU).
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
2001
(00-01)
2002
(01-02)
2003
(02-03)
2004
(03-04)
2005
(04-05)
Mitjana
20012005
DEFINICIÓ DE LES DADES
5.2. Revistes
5.2.1. Revistes vives en paper
4.852
4.568
3.966
3.659
3.524
5.2.2. Revistes electròniques
5.2.3. Nombre d’articles electrònics
2.712
3.320
nd
6.296
7.318
nd
nd
nd
8.199
nd
5.2.4. Col·leccions mortes
5.3. Material no llibre
5.3.1. Material no llibre ingressat
4.732
nd
nd
4.999
nd
nd
5.850
nd
nd
9.299
nd
nd
9.738
nd
nd
5.2.2.3. Suma de los dos
apartados 5.2.2.1. Publicaciones
periódicas en curso de recepción
por compra y 5.2.2.2. Publicaciones
periódicas en curso de recepción
4.114 por donativo o intercambio.
5.4.2. Revistas electrónicas de las
que se accede al texto completo de
5.569 los artículos
nd
A partir de dades REBIUN. 5.2.1.
Número total de títulos de
publicaciones periódicas -tanto
vivas como muertas- a 31 de
diciembre de 2005. Menos 5.2.2.1.
Publicaciones periódicas en curso
de recepción por compra i 5.2.2.2.
Publicaciones periódicas en curso
de recepción por donativo o
6.924 intercambio.
nd
nd
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
120
REBIUN
REBIUN
UPF
Taula 1. Dades Quantitatives
Bàsiques (dades sol·licitades per
l’AQU).
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
5.4. Bases de dades
5.5. Registres bibliogràfics
2001
(00-01)
2002
(01-02)
nd
2003
(02-03)
nd
2004
(03-04)
153
Mitjana
20012005
2005
(04-05)
148
5.4.3. Número de bases de datos
151 diferentes a las que se accede en
(Mitjana CD-ROM, en servidor local o a
153 2003-2005) través de Internet.
5.5.1. Registres bibliogràfics
informatitzats
26.515
38.367
43.979
38.121
25.991
5.5.2. Registres bibliogràfics
informatitzats totals
361.537
399.904
443.883
482.004
507.995
0
0
0
0
0
2.282.449
2.032.545
2.033.306
2.133.714
2.008.006
179.684
203.388
210.709
219.188
228.536
5.5.3. Registres bibliogràfics no
informatitzats
DEFINICIÓ DE LES DADES
5.5. Suma del número total de
documentos catalogados en el año
34.595 2005.
5.6.1. Total de registros
bibliográficos informatizados
439.065 contabilizados por volúmenes.
0
REBIUN
REBIUN
REBIUN
UPF
6. Serveis
6.1. Entrades
6.2. Préstecs domiciliaris
6.1. Número de entradas a las
2.098.004 bibliotecas
6.2. Préstamos domiciliarios.
Número de movimientos de
208.301 préstamo.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
121
REBIUN
REBIUN
Taula 1. Dades Quantitatives
Bàsiques (dades sol·licitades per
l’AQU).
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
6.2.1. Préstecs de bibliografia
recomanada
6.3. Visites pàgina web biblioteca
6.4. Consultes al catàleg
2001
(00-01)
2002
(01-02)
2003
(02-03)
2004
(03-04)
nd
nd
12.591
19.802
271.500
378.674
507.829
705.730
nd
nd
1.163.163
938.392
2005
(04-05)
Mitjana
20012005
17.254
(Mitjana
19.368 2003-2005)
1.088.965
590.540
1.072.293
(Mitjana
1.115.323 2003-2005)
DEFINICIÓ DE LES DADES
Nombre de préstecs de documents
de la secció de bibliografia
recomanada (BR) de la Biblioteca
General i de la Biblioteca de
Rambla. El mateix percentatge
s'extrapola als préstecs de la
Biblioteca de França i de la
Biblioteca de Rambla que no tenen
una secció separada per a la
bibliografia recomanada, ja que la
bibliografia recomanada està
integrada en el fons general
6.3. Número de consultas a todo el
conjunto de las páginas web de la
biblioteca de la Universidad.
6.4. Número de consultas hechas al
catálogo de la biblioteca: total de
consultas al CGI del catálogo
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
122
UPF
REBIUN
REBIUN
6.5. Consultes en sala
6.5.1. Consultes en sala de bibliografia
recomanada
Taula 1. Dades Quantitatives
Bàsiques (dades sol·licitades per
l’AQU).
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
6.6. Ús de recursos electrònics
6.6.1. Monografies
6.6.1.1. Nombre de cerques
efectuades
6.6.1.2. Nombre de monografies
consultades
6.6.2. Revistes
6.6.2.1. Nombre de cerques
efectuades
6.6.2.2. Nombre d'articles baixats
6.6.3. Nombre de consultes a bases
de dades
6.6.4. Nombre de consultes a altres
recursos electrònics
2.089.647
2.049.841
2.053.217
2.148.094
2.028.086
nd
nd
nd
nd
nd
2001
(00-01)
2002
(01-02)
2003
(02-03)
2004
(03-04)
Dades obtingudes de les
estadístiques que recull la
Biblioteca sobre consulta a sala i
que estan recollides al WIB (intranet
de la Biblioteca. És la suma de
Documents consultats monografies
2.073.777 i Documents consultats ps)
nd
Mitjana
20012005
2005
(04-05)
DEFINICIÓ DE LES DADES
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
123
UPF
6.7. Formació usuaris
6.7.1. Nombre de cursos
6.7.2. Nombre d’assistents
6.7.2.1. Assistents alumnat
6.7.2.2. Assistents professorat
6.7.3. Nombre d'hores de formació
impartida
Taula 1. Dades Quantitatives
Bàsiques (dades sol·licitades per
l’AQU).
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
192
147
155
122
151
153
5.127
4.535
3.801
nd
nd
4.426
nd
nd
nd
nd
nd
nd
5.031
nd
nd
4.584
nd
nd
192
147
155
122
151
153
2001
(00-01)
2002
(01-02)
2003
(02-03)
2004
(03-04)
2005
(04-05)
7. Préstec interbibliotecari
7.1. Préstecs sol·licitats per la
biblioteca
7.444
8.143
8.088
7.911
8.113
7.1.1. Reproduccions
4.317
3.421
3.860
3.510
2.880
Mitjana
20012005
6.6.1. Número de cursos impartidos.
REBIUN
6.6.2. Número total de asistentes a los
cursos reflejados en el punto anterior
REBIUN
Es calcula un promig d'una hora per sessió i
s'aplica a les dades de l'apartat 6.7.1
UPF
DEFINICIÓ DE LES DADES
7.1.3 Suma de documentos
7.940 obtenidos (7.1.1. + 7.1.2.).
Suma 7.1.1.1. Número de
reproducciones obtenidas de otras
bibliotecas Rebiun. ; 7.1.1.2.
Número de reproducciones
obtenidas de otras bibliotecas
españolas (excepto Rebiun) ;
7.1.1.3. Número de reproducciones
obtenidas de bibliotecas del
3.598 extranjero.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
124
REBIUN
REBIUN
7.1.2. Documents originals en préstec
3.127
4.722
4.228
4.401
5.233
7.2. Préstecs proveïts per la biblioteca
5.763
5.955
5.824
5.680
5.412
7.2.1. Reproduccions
3.058
2.918
2.568
2.304
1.807
Taula 1. Dades Quantitatives
Bàsiques (dades sol·licitades per
l’AQU).
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
7.2.2. Documents originals en préstec
2001
(00-01)
2.705
2002
(01-02)
3.037
2003
(02-03)
3.256
2004
(03-04)
3.376
2005
(04-05)
3.605
Suma 7.1.2.1. Número de
documentos originales obtenidos de
otras bibliotecas Rebiun ; 7.1.2.2.
Número de documentos originales
obtenidos de otras bibliotecas
españolas (excepto Rebiun) ;
7.1.2.3. Número de documentos
originales obtenidos de bibliotecas
4.342 del extranjero.
REBIUN
7.2.3. Suma de documentos
5.727 servidos (7.2.1. + 7.2.2.).
REBIUN
Suma 7.2.1.1. Número de
reproducciones servidas a otras
bibliotecas Rebiun ; 7.2.1.2.
Número de reproducciones servidas
a otras bibliotecas españolas
(excepto Rebiun) ; 7.2.1.3. Número
de reproducciones servidas a
2.531 bibliotecas del extranjero.
REBIUN
Mitjana
20012005
3.196
DEFINICIÓ DE LES DADES
Suma 7.2.2.1. Número de documentos
originales servidos a otras bibliotecas Rebiun
; 7.2.2.2. Número de documentos originales
servidos a otras bibliotecas españolas
(excepto Rebiun) ; 7.2.2.3. Número de libros
servidos a bibliotecas del extranjero.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
125
REBIUN
8. Personal
8.1. Personal
8.1.1. Personal bibliotecari (1)
52
52
52
51
49
51
8.1.2. Altre personal (2)
35
35
34
32
32
34
0
0
3
5
5
8.1.3. Becaris
Taula 1. Dades Quantitatives
Bàsiques (dades sol·licitades per
l’AQU).
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
2001
(00-01)
2002
(01-02)
2003
(02-03)
2004
(03-04)
3
Mitjana
20012005
2005
(04-05)
8.1.1. Personal funcionario de las escalas A
y B y laboral de los grupos LG1 (o A) y LG2
(o B).
8.1.2. Personal funcionario de las escalas C,
D y E y laboral de grupos LG3 (o C), LG4 (o
D) y LG5 (o E).
8.1.3. Número de estudiantes becarios
equivalentes a la jornada laboral de los
funcionarios (“Equivalentes a Jornada
Completa”).
REBIUN
REBIUN
REBIUN
DEFINICIÓ DE LES DADES
8.2. Cursos de formació de personal
8.2.1. Nombre de cursos
8.2.2. Nombre d'assistents als cursos
9. Pressupost
9.1. Cost d’adquisicions en suport
paper
9.1.1. Compra de monografies
48
38
46
66
66
359
279
328
229
504
470.195
410.444
450.886
454.774
351.640
8.2.1. Número de cursos de
formación diferentes en los que ha
participado personal de las
53 bibliotecas.
8.2.2. Número total de asistentes
(del personal de las bibliotecas) a
los cursos de formación reflejados
340 en el punto anterior.
427.588 9.1.1. Inversiones en compra de
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
126
REBIUN
REBIUN
REBIUN
monografías.
194.590
9.1.2. Inversiones en suscripciones
626.032 a publicaciones periódicas.
9.1.3.compra o acceso a bases de
155.680 datos.
REBIUN
530.097
9.2. Inversiones (incluidas en 9.1.)
en compra o acceso a información
electrónica de todo tipo reflejadas
383.010 en 5.4.
REBIUN
9.1.2. Subscripció a revistes
502.647
544.107
683.630
713.630
686.144
9.1.3. Altres materials documentals
173.236
181.896
115.407
113.272
9.2. Cost en informació electrònica
Taula 1. Dades Quantitatives
Bàsiques (dades sol·licitades per
l’AQU).
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
9.3. Cost de personal
9.3.1. Personal bibliotecari (1)
9.3.2. Altre personal (2)
9.3.3. Becaris
9.4. Altres costos
245.412
2001
(00-01)
305.445
2002
(01-02)
2.325.158
nd
386.895
2003
(02-03)
2.425.879
nd
447.202
2004
(03-04)
2.434.812
1.689.350
Mitjana
20012005
2005
(04-05)
DEFINICIÓ DE LES DADES
9.4.4. Suma de los costes del
2.459.155 personal (9.4.1. + 9.4.2. + 9.4.3.).
2.543.385
2.566.542
1.748.917
1.736.649
(Mitjana 9.4.1. Coste del personal A, B, LG1
1.771.679 2003-2005) (o A) y LG2 (o B).
nd
nd
733.237
756.752
0
0
12.225
37.716
nd
nd
nd
nd
748.757
(Mitjana
756.283 2003-2005)
29.507
(Mitjana
38.580 2003-2005)
nd
REBIUN
9.4.2. Coste del personal C, D, E,
LG3 (o C), LG4 (o D) y LG5 (o E).
REBIUN
REBIUN
REBIUN
9.4.3. Coste del personal estudiante
becario.
REBIUN
nd
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
127
9.5. Cost total SB
3.488.305
3.603.420
3.764.621
3.883.911
Taula 1. Dades Quantitatives
Bàsiques (dades sol·licitades per
l’AQU).
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
2001
(00-01)
9.6. Pressupost total universitat
52.828.840 57.252.417 68.199.012 87.166.822
9.6.1. Capítol 1, universitat
31.376.992 32.668.433 34.276.442 37.085.086
10. Cooperació i innovació
10.1. Nombre de projectes d'àmbit
local
10.2. Nombre de projectes d'àmbit
estatal
10.3. Nombre de projectes d'àmbit
internacional
2002
(01-02)
2003
(02-03)
2004
(03-04)
3.849.053
Suma de la Inversió en adquisició i
subscripció a informació en format
paper i electrònic (dades 9.1.1,
9.1.2, 9.1.3) Cost del personal
(dada 9.3) + Cost Formació
3.717.862 personal + Equipament TIC
Mitjana
20012005
2005
(04-05)
UPF
DEFINICIÓ DE LES DADES
UPF en xifres (2005 PiF) 4.2.1 Total
78.628.545 68.815.127 Pressupost de despesa
UPF en xifres (2005 PiF) 4.2.1 Total
38.431.154 34.767.621 Cap. I Despeses de Personal
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
128
UPF
UPF
(1) En les dades Perosnal bibliotecari correspon a les categories A, B, L1 i L2 de REBIUN
(2) En les dades Altre personal correspon a les categories C, D, E, L3, L4 i L5 de REBIUN
En cursiva : Dada quantitativa proposada de nou per AQU Catalunya
nd : no es disposa de dades
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
129
Taula 2. Indicadors bàsics (indicadors sol·licitats per l’AQU)
Taula 2. Indicadors Bàsics (indicadors sol·licitats per l’AQU)
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Indicadors de consultes i préstecs
Entrades / usuaris potencials
Consultes sala / nombre d’entrades
Consultes bibliografia recomanada / total consultes sala
Consultes biblioteca digital (1) / usuaris potencials
Préstecs / usuaris potencials
Préstecs / estudiants
Préstecs / professors
Préstecs bibliografia recomanada / total préstecs
Préstec interbibliotecari: sol·licituds / usuaris potencials
Préstec interbibliotecari: sol·licituds / préstecs interbibliotecaris proveïts
Visites al web / usuaris potencials
Articles electrònics (2) / professor
Consultes al catàleg / usuaris potencials
Consult. sala + consult. biblioteca digital (1) + préstecs / usuaris
potencials
Indicadors de formació d’usuaris
Assistents cursos formació: estudiants / mitjana usuaris potencials
Hores de formació impartides / assistents cursos formació (estudiants)
2001
(00-01)
2002
(01-02)
2003
(02-03)
2004
(03-04)
2005
(04-05)
Mitjana
2001-2005
241,43
0,92
nd
nd
19,01
22,69
176,51
nd
0,79
1,29
28,72
nd
nd
204,83
1,01
nd
nd
20,50
24,26
206,28
nd
0,82
1,37
38,16
nd
nd
184,43
1,01
nd
nd
19,11
22,40
197,11
0,06
0,73
1,39
46,06
nd
105,50
191,26
1,01
nd
nd
19,65
23,17
192,10
0,09
0,71
1,39
63,26
nd
84,12
171,42
1,01
nd
nd
19,51
22,96
190,29
0,08
0,69
1,50
92,96
nd
95,21
198,67
0,99
nd
nd
19,55
23,09
192,46
0,08 *
0,75
1,39
53,83
nd
94,94 *
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
nd
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
130
Taula 2. Indicadors Bàsics (indicadors sol·licitats per l’AQU)
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Indicadors de fons
Monografies (3) / usuaris potencials
Revistes vives en paper / professor
Revistes vives en format electrònic / revistes vives en format paper
Revistes vives (4) / usuaris potencials
Indicadors de disponibilitat de serveis
Cost de personal / usuaris potencials
Cost adquisicions (5) / usuaris potencials
Despesa en revistes / professor
Despesa en monografies / total adquisicions (5)
Altres costos / usuaris potencials
Usuaris potencials / personal total SB (7)
Cost total SB / usuaris potencials
Estudiants / punts de lectura
Usuaris / punts de lectura
Superfície (m2) / usuaris
Punts de lectura amb equip. informàtic o audiovisual (6) / punts de
lectura
Indicadors d'ús de serveis
Cost total SB / entrades
Cost total SB / préstecs
Cost de personal / entrades
Cost en recursos electrònics / consultes recursos electrònics (1)
2001
(00-01)
2002
(01-02)
2003
(02-03)
2004
(03-04)
2005
(04-05)
Mitjana
2001-2005
38,24
4,77
0,56
0,80
40,30
4,63
0,73
0,79
40,26
3,71
1,59
0,93
43,21
3,21
2,00
0,98
43,37
2,93
2,33
1,00
41,08
3,85
1,44
0,90
245,94
147,19
493,76
0,34
nd
108,67
368,98
4,48
5,35
0,85
244,47
145,31
551,83
0,28
nd
114,06
363,14
4,75
5,62
0,81
220,84
148,46
639,50
0,28
nd
123,46
341,46
5,06
5,93
0,95
227,98
154,97
625,44
0,26
nd
127,50
348,15
5,12
6,04
0,94
219,10
150,46
571,31
0,20
nd
136,21
328,59
5,39
6,35
0,89
231,67
149,28
576,37
0,27
nd
121,98
350,06
4,96
5,86
0,89
0,10
0,10
0,10
0,10
0,10
0,10
1,53
19,41
1,02
nd
1,77
17,72
1,19
nd
1,85
17,87
1,20
nd
1,82
17,72
1,19
nd
1,92
16,84
1,28
nd
1,78
17,91
1,18
nd
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
131
Taula 2. Indicadors Bàsics (indicadors sol·licitats per l’AQU)
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
2001
(00-01)
2002
(01-02)
2003
(02-03)
2004
(03-04)
2005
(04-05)
Mitjana
2001-2005
Indicadors de productivitat
Entrades / personal SB (7)
Préstecs / personal SB (7)
Cost de personal / préstecs
Consultes sala / personal SB (7)
Tècnics / personal SB (7)
Becaris / personal SB (7)
Usuaris potencials / personal SB (7)
26.235,05
2.065,33
12,94
24.018,93
0,60
0,00
108,67
23.362,59
2.337,79
11,93
23.561,39
0,60
0,00
114,06
22.769,38
2.359,56
11,56
22.992,35
0,58
0,04
123,46
24.385,30
2.505,01
11,60
24.549,65
0,58
0,05
127,50
23.348,91
2.657,40
11,23
23.582,40
0,57
0,06
136,21
24.020,25
2.385,02
11,85
23.740,94
0,59
0,03
121,98
Indicadors de gestió de recursos
Cost de personal / cost total SB
Cost adquisicions (5) / cost total SB
Altres costos / cost total SB
0,67
0,33
nd
0,67
0,32
nd
0,65
0,33
nd
0,65
0,33
nd
0,67
0,32
nd
0,66
0,33
nd
0,43
0,31
Indicadors de transformació/orientació del SB
Cost en recursos electrònics / cost adquisicions (5)
0,21
0,27
0,31
0,35
(1) Consultes biblioteca digital i consultes recursos electrònics correspon a la suma de les DQ 6.6.1.1, 6.6.2.1, 6.6.3 i 6.6.4
(2) Articles electrònics correspon a la DQ 6.6.2.2 Nombre d'articles baixats
(3) Monografies correspon a la DQ 5.1.1 Monografies en paper
(4) Revistes vives correspon a la suma de les DQ 5.2.1 Revistes vives en paper i 5.2.2 Revistes electròniques
(5) Cost adquisicions correspon a la suma de les DQ 9.1.1, 9.1.2, 9.1.3
(6) Punts de lectura amb equip. informàtic o audiovisual correspon a la suma de les DQ 4.3 i 4.4
(7) Personal SB correspon a la suma de les DQ 8.1.1, 8.1.2, 8.1.3
(8) No inclou consultes a sala
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
132
En cursiva : Indicador proposat de nou per AQU Catalunya o amb DQ que no consten a REBIUN
nd : no es disposa de dades
* Mitjana 2003-2005
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
133
Taula 3. Dades quantitatives bàsiques (dades segons proposta universitats)
Taula 3. Dades Quantitatives
Bàsiques (dades segons proposta
universitats)
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
2001
(00-01)
2002
(01-02)
2003
(02-03)
2004
(03-04)
Mitjana
20012005
2005
(04-05)
1. Usuaris
1.1 Estudiants de primer i de segon
cicle de títols oficials i propis
1.2 Estudiants doctorat
7.385
7.751
8.072
8.162
8.270
7.928
424
865
848
947
920
801
1.3 Estudiants de postgrau i màster
257
215
2.027
2.240
3.420
1.632
1.018
986
1.069
1.141
1.201
1.083
517
552
548
554
560
546
1.4 Professors i investigadors
(independentment de la dedicació)
1.5 Personal d’administració i serveis
1.6 TOTAL INVESTIGADORS (1.2.,
1.3., 1.4.)
1.699
2.066
3.944
4.328
5.548
3.517
9.601
10.369
12.564
13.044
14.378
11.991
1.7 TOTAL USUARIS POTENCIALS
(suma de 1.1. a 1.5.)
DEFINICIÓ DE LES DADES
- Estudiants de doctorat,
- Estudiants de postgrau i màster
- Professors i investigadors
(independentment de la dedicació)
Estudiants de primer i de segon cicle
de títols oficials i propis
Estudiants de doctorat,
Estudiants de postgrau i màster.
Professors i investigadors
(independentment de la dedicació)
-
Personal d’administració i serveis
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
134
Taula 3. Dades Quantitatives
Bàsiques (dades segons proposta
universitats)
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
2001
(00-01)
2002
(01-02)
2003
(02-03)
2004
(03-04)
Mitjana
20012005
2005
(04-05)
DEFINICIÓ DE LES DADES
2. Hores d’obertura
Mitjana de les hores d’obertura per
setmana entre totes les biblioteques
Inclou:
Les hores d’obertura per setmana de
les biblioteques
2. 1 Hores d’obertura per setmana
110
110
110
110
110
No inclou:
Punts de servei
110 -
3. Infraestructura i equipament
3.1 Superfície de les biblioteques (m2)
8.060
8.060
10.472
10.472
10.472
9.507
1.767
1.767
1.859
1.847
1.845
1.817
149
146
152
156
156
152
3.2 Places
3.3 Ordinadors d’ús públic
Suma de la superfície total en m2 de:
les biblioteques
punts de servei (espais amb serveis
específics i amb personal assignat)
aules d’estudi i altres espais
gestionats per la biblioteca
Nombre de places gestionades per la
biblioteca.
Inclou:
biblioteques
i/o sales d’ estudi gestionades per la
biblioteca
Total d’ordinadors d’ús públic (de
sobretaula i portàtils).
No inclou:
Els ordinadors de treball del personal
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
135
Taula 3. Dades Quantitatives
Bàsiques (dades segons proposta
universitats)
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
2001
(00-01)
2002
(01-02)
2003
(02-03)
2004
(03-04)
2005
(04-05)
Mitjana
20012005
DEFINICIÓ DE LES DADES
4. Fons
4.1 Monografies
361.537
399.904
443.883
482.004
507.995
439.065
7.564
7.888
10.262
10.977
11.723
9.683
4.2 Revistes vives
Total de monografies en suport paper i
electrònic (s’entén per monografia tot
aquell material no seriat)
Total de revistes vives en suport paper i
electrònic
5. Serveis
5.1 Visites presencials a les
biblioteques
5.2 Préstecs
2.282.449
2.032.545
2.033.306
2.133.714
2.008.006
2.098.004
179.684
203.388
210.709
219.188
228.536
208.301
271.500
378.674
507.829
705.730
1.088.965
590.540
5.3 Sessions al web de la biblioteca
Taula 3. Dades Quantitatives
Bàsiques (dades segons proposta
2001
2002
2003
2004
2005
Mitjana
2001-
Nombre total de visites físiques a les
biblioteques.
Nombre total de préstecs (incloses
renovacions)
Nombre de sessions que els diferents
visitants (diferenciats per la seva IP)
realitzen al web de la biblioteca
Nota: S’entén que l’analitzador del web
està configurat per a que dos activitats de
la mateixa IP amb menys de 30 minuts de
diferència comptin com 1 sessió; si el
temps és superior a 30 minuts compten
com 2 sessions
DEFINICIÓ DE LES DADES
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
136
universitats)
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
2005
(00-01)
(01-02)
(02-03)
(03-04)
(04-05)
5.4 Usuaris que han assistit a
sessions de formació
5.127
4.426
4.535
3.801
5.031
4.584
192
147
155
122
151
153
7.444
8.143
8.088
7.911
8.113
7.940
5.5 Hores de formació d’usuaris
5.6 Documents obtinguts d’entitats
externes
Nombre total d’usuaris que han assistit a
sessions de formació (definides a la dada
“Hores de formació d’usuaris”)
S’assumeix que un usuari pot haver
assistit a més d’una sessió
Nombre total d’hores de formació
d’usuaris.
Inclou:
Sessions d’acollida
Activitats
formatives
amb
reconeixement de crèdits o lligades
a plans d’estudi
Sessions individuals i de grup
Altres
Nombre de documents, ja siguin originals
o còpies, obtinguts d’entitats externes
(préstec
interbibliotecari),
sent
la
biblioteca el centre sol·licitant
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
137
Taula 3. Dades Quantitatives
Bàsiques (dades segons proposta
universitats)
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
6
2001
(00-01)
2002
(01-02)
2003
(02-03)
2004
(03-04)
Mitjana
20012005
2005
(04-05)
DEFINICIÓ DE LES DADES
Personal
6.1 Bibliotecaris (A, B, L1, L2)
6.2 Tècnics especialistes, auxiliars de
biblioteca, tècnics de suport (C, D,
E, L3, L4)
6.3 Personal d’administració (B,C, D,
E)
52
52
52
51
49
51
35
35
34
32
32
34
0
0
3
5
5
3
6.4 Personal TIC (L1, L2, L3)
6.5 Becaris (calculant l’equivalent a
jornada completa)
6.6 Hores de formació del personal
2.072
2.209
1.070
644
3.664
1.932
Inclou:
Bibliotecaris (A, B, L1, L2)
Tècnics especialistes, auxiliars de
biblioteca, tècnics de suport (C, D, E,
L3, L4)
Personal d’administració (B,C, D, E)
Personal TIC (L1, L2, L3)
Becaris (calculant l’equivalent a
jornada completa )
Nota: no oblidar el personal de cap de
setmana
No Inclou:
reforços
Nombre d’hores d’accions formatives
(inclou l’assistència a congressos -15
hores- i jornades -6 hores-) rebudes pel
personal de les biblioteques
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
138
Taula 3. Dades Quantitatives
Bàsiques (dades segons proposta
universitats)
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
7
2001
(00-01)
2002
(01-02)
2003
(02-03)
2004
(03-04)
2005
(04-05)
Mitjana
20012005
DEFINICIÓ DE LES DADES
Pressupost
7.1 Inversió en l’adquisició i
subscripció a informació en format
paper i electrònic
1.146.078
1.136.447
1.249.923
1.281.676
1.232.374
1.209.300
245.412
305.445
386.895
447.202
530.097
383.010
7.2 Inversió en informació digital
Inclou la inversió del pressupost ordinari,
no ordinari i extraordinari –aquell que no
surt imputat directament a les biblioteques
en el pressupost de la Universitat, ja sigui
provinent de la col·laboració amb altres
unitats internes o bé d’ajuts externs- en:
Monografies
Revistes
Bases
de
dades
(inclou
teledocumentació)
Enquadernacions
Llicències
Total d’inversió (pressupost ordinari i
extraordinari) en l’adquisició i subscripció
d’informació en format electrònic:
Bases de dades (en línia o en suport
CD/DVD)
E-revistes (en línia o en suport
CD/DVD)
E-llibres (en línia o en suport
CD/DVD)
Serveis de subscripció a informació
digital
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
139
Taula 3. Dades Quantitatives
Bàsiques (dades segons proposta
universitats)
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
2001
(00-01)
2002
(01-02)
2003
(02-03)
2004
(03-04)
2005
(04-05)
Mitjana
20012005
7.3 Pressupost assignat a la biblioteca
3.488.305
3.603.420
3.764.621
3.883.911
3.849.053
3.717.862
7.4 Pressupost de la Universitat
52.828.840 57.252.417 68.199.012 87.166.822
78.628.545 68.815.127
DEFINICIÓ DE LES DADES
Inclou:
Personal i becaris (Capítol 1 i altres)
Inversió en l’adquisició i subscripció
a informació en format paper i
electrònic
Equipament TIC
Formació de personal
No inclou:
Pressupost d’altres centres adscrits
(malgrat que tinguin els serveis
bibliotecaris integrats)
Pressupostos extraordinaris
No inclou:
Pressupost d’altres centres adscrits
(malgrat que tinguin els serveis
bibliotecaris integrats)
Pressupostos extraordinaris
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
140
Taula 4. Indicadors bàsics (indicadors segons proposta universitats)
Taula 4. Indicadors Bàsics (indicadors segons proposta
universitats)
2001
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
(00-01)
1.
2002
(01-02)
2003
(02-03)
2004
(03-04)
Mitjana
2001-2005
2005
(04-05)
Indicadors de recursos i infraestructures
1.1. Superfície en m2 per usuaris potencials
0,84
0,78
0,83
0,80
0,73
0,80
1.2. Nombre d’usuaris per persones que treballen a les
biblioteques
110,36
119,18
140,69
149,07
167,19
137,30
1.3. Inversió en informació per usuari potencial
119,37
109,60
99,48
98,26
85,71
102,49
21,41%
26,88%
30,95%
34,89%
43,01%
31,43%
1.5. Hores d’obertura per setmana
110
110
110
110
110
110,00
1.6. Nombre d’usuaris per plaça
5,43
5,87
6,76
7,06
7,79
6,58
1.7. Nombre d’usuaris per ordinador d’ús públic
64,44
71,02
82,66
83,62
92,17
78,78
1.8. Nombre de monografies per usuari potencial
37,66
38,57
35,33
36,95
35,33
36,77
1.4. Percentatge que representa la inversió en informació
digital sobre el total d’inversió en informació
Taula 4. Indicadors Bàsics (indicadors segons proposta
universitats)
2001
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
(00-01)
2002
(01-02)
2003
(02-03)
2004
(03-04)
2005
(04-05)
Mitjana
2001-2005
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
141
1.9. Nombre de revistes vives per investigador
4,45
3,82
2,60
2,54
2,11
3,10
2.1. Visites presencials a les biblioteques per usuari
potencial
237,73
196,02
161,84
163,58
139,66
179,76
2.2. Sessions al web de la biblioteca per usuari potencial
28,278
36,520
40,419
54,104
75,738
47,01
53,40
42,68
36,10
29,14
34,99
39,26
192
147
155
122
151
153,40
18,72
19,62
16,77
16,80
15,89
17,56
4,38
3,94
2,05
1,83
1,46
2,73
2.
Indicadors d’ús de serveis
2.3. Percentatge d’usuaris que han assistit a sessions de
formació
2.4. Hores de formació d’usuaris
2.5. Préstecs per usuari potencial
2.6.
Documents
investigador
obtinguts
d’entitats
externes
per
Taula 4. Indicadors Bàsics (indicadors segons proposta
universitats)
2001
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
(00-01)
3.
2002
(01-02)
2003
(02-03)
2004
(03-04)
2005
(04-05)
Mitjana
2001-2005
Indicadors d’eficàcia i desenvolupament
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
142
3.1. Percentatge del pressupost de la universitat dedicat a la
biblioteca
6,60%
6,29%
5,52%
4,46%
4,90%
5,55%
3.2. Pressupost per usuari potencial
363,33
347,52
299,61
297,75
267,70
315,18
3.3. Personal bibliotecari (A, B, L1, L2) respecte al total de
persones que treballen a les biblioteques
59,77
59,77
58,23
58,29
56,98
58,61
3.4. Hores de formació per persona que treballa a les
biblioteques
23,82
25,39
11,98
7,36
42,60
22,23
Pressupost dividit pel nombre d'entrades
1,53
1,77
1,85
1,82
1,92
1,78
Pressupost dividit pel nombre de préstecs
19,41
17,72
17,87
17,72
16,84
17,91
Altres indicadors afegits per la UPF
Taula 4. Indicadors Bàsics (indicadors segons proposta
universitats)
2001
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
(00-01)
Cost del personal de la Biblioteca dividit pel nombre
d'entrades
Cost del personal de la Biblioteca dividit pel nombre de
préstecs
Nombre de préstecs dividit pel nombre total de personal de la
Biblioteca
2002
(01-02)
2003
(02-03)
2004
(03-04)
Mitjana
2001-2005
2005
(04-05)
1,02
1,19
1,20
1,19
1,28
1,18
12,94
11,93
11,56
11,60
11,23
11,85
3.490
3.946
4.089
4.334
4.701
4.112
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
143
Percentatge de la inversió en informació respecte al
pressupost assignat
32,85%
31,54%
33,20%
33,00%
32,02%
32,52%
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
144
Llista d’evidències per capítols
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
145
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
146
0. El procés d’avaluació interna
•
Actes de les reunions del CAI : Acta número 1 | Acta número 2 | Acta número 3
•
Pàgina del web de la Biblioteca sobre el procés d’avaluació
•
Intranet del Comitè Intern d’Avaluació: pàgina web, d’accés restringit als membres del CAI i
al personal de la Unitat d’Estudis, Planificació i Avaluació, que conté tota la informació i
documentació sobre el procés: calendaris, convocatòries i actes del CAI, documents previs
per elaborar l’informe d’autoavaluació, pla de comunicació, resums de les reunions amb
diversos agents de la comunitat universitària, etc.
•
Jornada de debat i participació [del personal de la Biblioteca, en relació amb l’actual procés
d’avaluació, realitzada l’abril del 2006]:
o
Presentació de la jornada
o
Llista de propostes amb valoració
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
147
1. La biblioteca dins la universitat
1.1. El marc normatiu
•
Estatuts de la UPF (2003): Article 182. Biblioteca
•
Resolució de la rectora de 7 d'octubre del 2003 de reestructuració administrativa
•
Resolució del rector de 20 d'octubre del 2005 de reestructuració administrativa
•
Reglament general de la Biblioteca
•
Reglament del Servei de Préstec
•
Reglament del Servei de Préstec Interbibliotecari
•
Carta de drets i deures dels usuaris de la Biblioteca
•
Instrucció en relació a les actuacions que ha de dur a terme el personal que presta serveis a la
Biblioteca de la UPF
•
Carta de serveis de la Biblioteca de la UPF
•
Normativa d'ús de les aules informàtiques i els equipaments informàtics d'ús comú
•
Acord perquè les biblioteques del CBUC facilitin mútuament l'accés a membres de les altres
institucions consorciades
•
Document sobre el Nivell de Presa de Decisions (NPD)
•
Document sobre l’Equip de direcció de la Biblioteca
•
Document sobre l’Equip de gestió de la Biblioteca
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
148
1.2. La planificació estratègica
•
Pla d’actuacions de la UPF (2003-2005)
•
Pla d’objectius de gestió (POG) (2003-2005)
•
Programa 2: Innovació docent i suport a l'aprenentatge
•
Programa 9: Captació de nous estudiants
•
Programa 10: Tecnologies i Recursos d’Informació
•
Pla d'Actuacions de la UPF 2006-2009
•
Pla estratègic de la Biblioteca (1997-2000)
•
Pla Estratègic de Tecnologies i Recursos d'Informació (PETRI) (2000-2003)
•
Direcció per Objectius (1999-2006)
•
Acord del Consell de Govern de 17 de març del 2004 per refundar la CETRI augmentant-ne les
funcions i els membres
•
Comissió d’Estratègia de Tecnologies i Recursos d’Informació (CETRI)
•
Acord del Consell de Govern del dia 21 de gener del 2004 de creació de la Comissió de Qualitat
dels Recursos d’Informació
•
Comissió de Qualitat dels Recursos d'Informació (CQRI)
•
Pla de Treball del CBUC (anys 2001, 2002 , 2003 , 2004 , 2005 , 2006)
•
Plan Estratégico de REBIUN: 2003-2006
1.3. Cap a la transformació del SB
•
Pla d’actuacions de la UPF (2003-2005)
•
Programa 2: Innovació docent i suport a l'aprenentatge (2003-2005)
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
149
•
Plan Estratégico de REBIUN: 2003-2006
•
Resolució de la rectora de 7 d'octubre del 2003 de reestructuració administrativa
•
Resolució del rector de 20 d'octubre del 2005 de reestructuració administrativa
1.4. Les relacions del SB amb el CBUC
•
Pla de Treball del CBUC (anys 2001, 2002 , 2003 , 2004 , 2005 , 2006)
•
Memòria d’activitats del CBUC (anys 2001 , 2002 , 2003 , 2004)
•
Documents de diferents projectes del CBUC:
o TDX
o RACO
o RECERCAT
o GEPA
•
CBUC 1995-2004: deu anys d’activitat i presència pública
•
Proposta per iniciar la contractació d’un nou sistema automatitzat per gestionar les biblioteques
dels CBUC i els seus programes cooperatius
Altres evidències:
•
Llista alfabètica de recursos de la BDC
•
Direcció per Objectius de la Biblioteca (1999-2006) (entre els objectius anuals de la Biblioteca,
n’hi ha molts relaciónats amb l’activitat del CBUC).
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
150
2. Eixos bàsics d’actuació
2.1. En relació amb la docència i l’autoaprenentatge
•
Web de la Biblioteca.
•
Wib (Web intern de Biblioteca).
•
Catàleg de la Biblioteca.
•
Bibliografia recomanada.
•
Exposicions bibliogràfiques.
•
Guies per al desenvolupament de la col·lecció.
•
Guia de recursos d'informació per a la docència.
•
Servei de Lectura òptica i correcció d’exàmens tipus test.
•
Comissió d’Estratègia de Tecnologies i Recursos d’Informació (CETRI).
•
Comissió de Qualitat dels Recursos d'Informació (CQRI).
•
Carta de drets i deures dels usuaris de la Biblioteca.
•
Instrucció en relació a les actuacions que ha de dur a terme el personal que presta serveis a la
Biblioteca de la UPF.
•
Carta de serveis de la Biblioteca de la UPF.
•
Propostes de millora per les Guies temàtiques 2004-2005.
•
Mostreig sobre la disponibilitat de la bibliografia recomanada i Dades.
•
Relació de la distribució dels llocs per als usuaris a la Biblioteca de la UPF.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
151
2.2. En relació amb la recerca
•
Pressupost de fons bibliogràfic adquirit a càrrec d’ajuts de recerca: Apartat de Recursos
econòmics de la Memòria anual de la Biblioteca (cursos 2000-2001, 2001-2002, 2002-2003,
2003-2004, i 2004-2005).
•
Formulari de desiderata per a la compra de fons.
•
Fons de bibliografia recomanada per a estudiants de 1er i 2on cicle.
•
Informe de valoració de la Biblioteca realitzat a partir de les enquestes realitzades el novembre
del 2004.
•
.
•
Guies per el desenvolupament de la col·lecció.
•
Formació d’usuaris : programació i planificació de les sessions.
•
Guies temàtiques.
•
TDX:Tesis Doctorals en Xarxa.
•
RECERCAT.
•
Comissió de Qualitat dels Recursos d'Informació (CQRI).
•
Comissió d’Estratègia de Tecnologies i Recursos d’Informació (CETRI).
•
Pàgina del web de la Biblioteca sobre l’Accés obert a les publicacions científiques: principals
iniciatives.
Servei de formació d’usuaris.
2.3. En relació amb la biblioteca digital i l’ús de les TIC
•
Web de la Biblioteca.
•
Procediment per a la gestió dels recursos electrònics i l’edició electrònica.
•
Pla de comunicació per a la difusió i promoció dels recursos electrònics d’accés remot
seleccionats o contractats per la Biblioteca de la UPF.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
152
•
Pla de comunicació per a la difusió i promoció dels recursos electrònics d'accés remot
contractats a través de la Biblioteca Digital de Catalunya (BDC).
•
Pàgina web de la Biblioteca sobre l’Accés obert a les publicacions científiques: principals
iniciatives.
•
Estadístiques d’ús dels recursos electrònics d’accés remot.
•
Estadístiques d’ús del Web i intranets de la Biblioteca i del Campus Global.
•
Inventari i procediment per a la gestió dels recursos informàtics.
•
Connexió a recursos electrònics des de fora de la UPF.
•
SSL-VPN: accés als recursos electrònics des de fora de la UPF.
•
Comissió de Qualitat dels Recursos d'Informació (CQRI).
•
Comissió d’Estratègia de Tecnologies i Recursos d’Informació (CETRI).
•
Comissió de Programari Lliure (CPL).
•
Pla d’actuacions de la UPF (2003-2005).
•
Pla d'Actuacions de la UPF 2006-2009.
•
Carta de serveis de la Biblioteca de la UPF.
•
Guies temàtiques i butlletins de novetats.
2.4. En relació amb la cooperació i la innovació
•
Plan estratégico de REBIUN (2003-2006),
•
Definición y modelos de servicios de información y orientación universitarios del grup de treball
SIOU (Servicios de Información y Orientación Universitarios) que forma part de la RUNAE,
comissió sectorial de la CRUE, amb la participació activa de la Biblioteca.
•
Grups de treball de la Biblioteca i les seves intranets, creades i mantingudes per la Biblioteca
amb la finalitat de potenciar la tecnologia web com a mitjà de comunicació entre els diferents
membres.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
153
•
Participació activa (presentacions, comunicacions, ponències, etc.) en diferents congressos,
jornades, workshops, etc. d’àmbit català i estatal. Exemple de dades del curs 2005-2006.
•
Estades de diferents persones de la Biblioteca en universitats estrangeres mitjançant beques
concedides per AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca). Exemple del curs
acadèmic 2004-2005.
•
Associació d’Amics de la Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Haas.
•
Intranet del PIE (Punt d’Informació a l’Estudiant), espai virtual per compartir informació i
coneixement entre les unitats proveïdores d’informació i la Biblioteca amb l’objectiu de millorar la
comunicació i la provisió de serveis a l’usuari final.
•
Guia de recursos d'informació per a la docència, elaborada en col·laboració amb el Programa de
Qualitat Educativa (PQE).
•
Pàgina web de l’Arxiu INPUT, que recull els materials de les diferents activitats de l’International
Public Television (INPUT).
•
Connexió a recursos electrònics des de fora de la UPF.
•
Connexió sense fils: WiFi.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
154
3. Organització, gestió i processos
3.1 Organització del SB
•
Organigrama de la Biblioteca.
•
Directori del personal consultable per ordre alfabètic, unitats i equips temàtics.
•
Equip de direcció de la Biblioteca: distribució de les tasques de responsabilitat, direcció i
coordinació a través de l’equip de direcció.
•
Equip de gestió de la Biblioteca: organització dels processos clau a través de l’equip de gestió.
•
Mecanismes que permeten examinar els processos:
•
•
•
•
•
Grups de treball per treballar en processos experimentals no consolidats, elaborar
noves propostes i/o examinar processos ja establerts i determinar-ne les millores. Ex:
Web usabilitat, Wib usabilitat, etc.
Mecanismes de participació per rebre aportacions (suggeriments, agraïments o queixes)
dels usuaris. Ex: Taulells d'informació, formulari electrònic Opineu, enquestes de
satisfacció, etc…
Principals indicadors: per ajudar al control i seguiment periòdic de l’activitat de la
Biblioteca.
Indicadors de qualitat establerts i publicitats a la Carta de Serveis.
Direcció per Objectius DpO. Mètode per materialitzar les intencions, els objectius de
millora que fixa l’organització.
•
Web de la Biblioteca.
•
Wib (Web intern de Biblioteca).
•
Resolució de la rectora de 7 d'octubre del 2003 de reestructuració administrativa per la qual es
crea l’Àrea de Recursos d’Informació que dirigeix i coordina el Servei d'Informàtica i la Biblioteca.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
155
3.2. Processos del SB
•
Web de la Biblioteca .
•
WIB (Web intern de Biblioteca), especialment l’espai: Wib per temes on hi ha definits i
estandaritzats cadascun dels procediments que integren l’activitat del servei.
•
Intranet del PIE (Punt d’Informació a l’Estudiant), ajuda a compartir informació i coneixement
entre les unitats proveïdores d'informació i el PIE, amb l’objectiu de millorar la comunicació i la
provisió de serveis d'informació a l’usuari final. La intranet del PIE, en un dels seus apartats, pot
ser considerat un manual en línia (per tant actualitzable de manera immediata i disponible de
manera permanent) de procediments de gestió acadèmica.
•
Direcció per Objectius. DpO.
•
Nivell de Presa de Decisions (NPD), on queden definits i delimitats els nivells de presa de
decisions, on apareix l’àmbit temàtic, el responsable d’establir el procediment i l’enllaç de l'àmbit
en qüestió a cadascuna de les unitats o equips temàtics de la Biblioteca.
•
Principals indicadors de la Biblioteca: mitjançant la recollida de dades i l'establiment d'indicadors
els indicadors proporcionen informació sobre l'eficàcia i l'eficiència de l'actuació de la Biblioteca.
•
Carta de serveis de la Biblioteca de la UPF, on s’estableixen els indicadors de seguiment de
cada compromís.
•
Equip de direcció de la Biblioteca.
•
Equip de gestió de la Biblioteca.
•
Grups de treball de la Biblioteca
•
•
•
•
•
Grups de treball interns operatius (amb participació només de personal de la Biblioteca)
Grups de treball de l'ARI (amb participació de personal de la Biblioteca, del Servei
d'Informàtica i de la Cap l'ARI)
Grups de treball de la UPF (amb participació de personal d'altres serveis i unitats de la
UPF)
Grups de treball amb d'altres organitzacions (en col·laboració amb d'altres institucions o
organitzacions)
Grups de treball històrics
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
156
3.3. Gestió de la participació i la comunicació
•
Comissió de Qualitat dels Recursos d'Informació (CQRI)
•
Informe de valoració de la Biblioteca realitzat a partir de les enquestes realitzades el novembre
del 2004.
•
Carta de serveis de la Biblioteca de la UPF, on s’estableix el compromís de realitzar cada tres
anys una nova enquesta entre els membres de la comunitat universitària de la UPF.
•
Diversitat de canals de comunicació entre la Biblioteca (emissor) i els seus usuaris (receptors)
1) Comunicació mitjançant canals electrònics:
•
Web de Biblioteca (Especialment els apartats: Novetats, Noves Adquisicions, Butlletins
de Novetats de les Guies Temàtiques, les Guies de la Biblioteca segons tipologia
d’usuaris, exposicions, etc.)
•
Publicació d’avisos al Campus Global (CG), apartat “Avisos Biblioteca”, amb les
novetats relacionades amb el servei. Els avisos es publiquen des de la Biblioteca i
poden anar adreçats a un o més grups de destinataris diferents.
•
Publicació de notícies sobre la Biblioteca a l’apartat “E-notícies” del web institucional.
•
Publicació de notícies adreçades al PAS i PDI a la publicació electrònica BreusUPF
amb actualitat institucional.
•
Correu electrònic:
o
Notificacions automàtiques de correu electrònic informant:
del proper venciment dels préstecs
de préstecs vençuts
de documents reservats
o
Enviament del Butlletí de novetats de la guia temàtiques per correu electrònic als
professors i als estudiants de postgrau del departament corresponent. Exemple de
Butlletí de novetats.
2) Material imprès
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
157
La Biblioteca disposa al wib de l’apartat Comunicació on es recullen els diferents models de
rètols, impresos, graelles i altres productes gràfics utilitzats tant per ser difosos entre els usuaris,
com per ser utilitzats en el treball intern de la Biblioteca (Comunicació visual / Senyalèctica)
Els principals productes són:
•
Guies de la Biblioteca: estudiants de primer i segon cicle, estudiants de doctorat,
personal docent i investigador.
•
Guia de consulta de catàleg
•
Tríptics sobre el servei de préstec, carta de serveis, etc.
•
Fullets sobre recursos electrònics
•
Punts de llibre: préstec, carta serveis, web.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
158
4. L’assegurament de la qualitat
3.1. Estructura i organització
•
Certificació de qualitat i informe del comitè avaluador d’ANECA (2003).
•
Anuarios estadísticos de REBIUN (anys 2000, 2001, 2002, 2003, 2004), on la posició de la UPF
en molts dels indicadors és molt bona.
•
Estudio comparativo de la calidad de las bibliotecas universitarias españolas y desarrollo de un
catálogo de “mejores pràcticas” . Estudi realitzat per UAM amb el suport del MECD l’any 2002 i
on la posició de la Biblioteca de la UPF queda molt ben valorada tant en relació a les
biblioteques del seu grup (per la mida de les d’universitats: grans, mitjanes i petites) com en
relació al conjunt.
•
Informe de valoració de la Biblioteca realitzat a partir de les enquestes fetes el novembre del
2004.
•
Direcció per Objectius. DpO: Per a la planificació, seguiment i valoració dels objectius
operacionals anuals se celebren tres reunions a l’any en què hi participa tot l’equip de gestió.
•
Mecanismes de treball per a l’assegurament de la qualitat:
•
Convocatòria de reunions mensuals de l’Equip de Direcció de l’ARI i de l’Equip de Direcció
de la Biblioteca i convocatòria de reunions de l’Equip de Gestió. Totes les reunions tenen
ordre del dia i acta. Tots els documents es poden consultar en el wib.
Reunions ED-ARI.
Reunions ED-BCA.
Reunions EG.
•
Grups de treball. Els grups de treball incorporen tota la documentació (informes, actes, etc.)
en el wib de manera que la informació és consultable en qualsevol moment.
Grups de treball interns operatius, amb participació, només, de personal de
la Biblioteca: Cambra, Dipòsit de models d’exàmens, Dipòsit RECERCAT
del CBUC, Enquestes, Indicadors, Senyalització, Web: màrqueting, Web:
usabilitat, Wib: usabilitat
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
159
Grups de treball de l'ARI (amb participació de personal de la Biblioteca, del
Servei d'Informàtica i de la Cap de l'ARI)
Grups de treball de la UPF (amb participació de personal d'altres serveis i
unitats de la UPF)
Grups de treball amb d'altres organitzacions (en col·laboració amb d'altres
institucions o organitzacions)
Espais web per a compartir informació amb institucions externes a la UPF
Grups de treball històrics
•
Comissió de Qualitat dels Recursos d'Informació (CQRI).
•
Carta de serveis de la Biblioteca de la UPF: Amb els compromisos de servei que la Carta
estableix i els seus indicadors de seguiment.
•
Principals indicadors de la Biblioteca.
•
Memòria anual de la Biblioteca (cursos 2000-2001, 2001-2002, 2002-2003, 2003-2004, i 20042005).
•
Nivell de Presa de Decisions (NPD).
4.2. Mecanismes de seguiment (plans de millora)
•
Informe final de l’avaluació de la Biblioteca (1999-2000), amb l’apartat Accions estratègiques de
millora.
•
Pla Estratègic de Tecnologies i Recursos d'Informació (PETRI) (2000-2003) .
•
Pla d’actuacions de la UPF (2003-2005) i Pla d'Actuacions de la UPF 2006-2009.
•
Pla de Treball del CBUC (anys 2001, 2002 , 2003 , 2004 , 2005 , 2006).
•
Plan Estratégico de REBIUN: 2003-2006.
•
Direcció per Objectius. DpO. Relació anual d’objectius i valoració i assoliments de resultats.
•
Memòria anual de la Biblioteca (cursos 2000-2001, 2001-2002, 2002-2003, 2003-2004, i 20042005).
•
Propostes de millora en l’Informe de valoració de la Biblioteca realitzat a partir de les enquestes
realitzades el novembre del 2004.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
160
•
Jornada de debat i participació [del personal de la Biblioteca, en relació amb l’actual procés
d’avaluació, realitzada l’abril del 2006]
o
Presentació de la jornada
o
Llista de propostes amb valoració
4.3. Mecanismes per conèixer la satisfacció dels usuaris
•
Informe final de l’avaluació de la Biblioteca (1999-2000).
•
Apartat Opineu del lloc web de la Biblioteca.
•
Comissió de Qualitat dels Recursos d'Informació (CQRI).
•
Carta de drets i deures dels usuaris de la Biblioteca.
•
Carta de serveis de la Biblioteca de la UPF.
•
Informe de valoració de la Biblioteca realitzat a partir de les enquestes realitzades el novembre
del 2004 .
•
Reunions amb professors dels diferents departaments [fetes durant l’actual procés d’avaluació,
al llarg del mes de maig del 2006].
•
Procediment per recollir i arxivar les queixes rebudes per escrit a la Biblioteca.
•
Grups de treball de la Biblioteca relacionats amb els mecanismes per conèixer la satisfacció dels
usuaris:
o
o
o
o
Carta de serveis
Enquestes
Web: usabilitat
Wib: usabilitat
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
161
5. Recursos
5.1. Personal
•
Relació de Llocs de Treball (RLT) de la UPF (Biblioteca).
•
Organigrama de la Biblioteca.
•
Apartat del Wib sobre recursos humans.
•
Apartat Recursos humans de la Memòria anual de la Biblioteca (cursos 2000-2001, 2001-2002,
2002-2003, 2003-2004, i 2004-2005).
•
Adscripció del PIE (Punt d’Informació a l’Estudiant) a la Biblioteca a partir del curs acadèmic
2000-2001.
•
Grups de treball.
•
Serveis Formatius adreçats al personal d’administració i serveis, que inclou la programació de
les accions formatives per al PAS de la UPF.
5.2. Instal·lacions
•
Apartat Instal·lacions, equipaments i recursos informàtics de la Memòria anual de la Biblioteca
(cursos 2000-2001, 2001-2002, 2002-2003, 2003-2004, i 2004-2005).
•
Seus, plànols i horaris de la Biblioteca.
•
Inventari dels equipament informàtics.
•
Reunions de Biblioteca amb el Servei de Gestió Patrimonial i Contractació.
•
Campanya de silenci i Calendari de campanyes de silenci (curs 2001-2002)
•
Plans d'emergència i evacuació a la UPF: Equips de comprovació de l'evacuació i equips
d'intervenció en situació de risc d'incendi a la Biblioteca.
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
162
•
Informació per a la comunitat universitària:
o
o
o
o
Consignes generals d'autoprotecció
Equips d'emergència
Procediment d'actuació en cas d'emergència
Mesures de protecció als edificis
5.3. Fons
•
Apartats Recursos d’informació i Recursos econòmics de la Memòria anual de la Biblioteca
(cursos 2000-2001, 2001-2002, 2002-2003, 2003-2004, i 2004-2005).
•
Recursos econòmics i pressupost de la Biblioteca.
•
Guies per al desenvolupament de la col·lecció.
•
Donacions a la Biblioteca.
•
Donacions i cessions.
5.4. Pressupost
•
Apartat Recursos econòmics de la Memòria anual de la Biblioteca (cursos 2000-2001, 20012002, 2002-2003, 2003-2004, i 2004-2005).
•
La UPF en xifres (cursos 2002-2003, 2003-2004 i 2004-2005), que inclou la memòria econòmica
de la UPF).
•
Principals indicadors de la UPF (cursos 1999-2000 a 2003-2004).
•
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
163
6. Resultats
1.1. En relació amb la prestació de serveis i el volum d’activitat
•
Taula 1. Dades quantitatives bàsiques, del present informe.
•
Taula 2. Indicadors bàsics, del present informe.
•
Apartat Prestació de serveis de la Memòria anual de la Biblioteca (cursos 2000-2001, 20012002, 2002-2003, 2003-2004, i 2004-2005).
•
Principals indicadors de la Biblioteca.
•
Gestió de les dades per elaborar els indicadors.
•
Anuarios estadísticos de REBIUN (anys 2000, 2001, 2002 , 2003 , 2004).
6.2. En relació amb la satisfacció dels usuaris i del personal del SB
•
Informe d’autoavaluació de la Biblioteca de l’any 1999.
•
Apartat Opineu del lloc web de la Biblioteca.
•
Carta de drets i deures dels usuaris de la Biblioteca.
•
Instrucció en relació a les actuacions que ha de dur a terme el personal que presta serveis a la
Biblioteca de la UPF.
•
Carta de serveis de la Biblioteca de la UPF.
•
Proposta d'Informe de valoració de la Biblioteca elaborat a partir de les enquestes realitzades el
novembre del 2004 [versió juliol 2005].
•
Resultats de l’enquesta de valoració dels usuaris (curs 2004-2005):
o
Estudiants de primer i segon cicle
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
164
o
o
o
o
o
Estudiants de tercer cicle
Personal Docent i Investigador
Personal d'Administració i Serveis
Resultats globals
Propostes de millora
•
Informe "La inserció professional dels graduats universitaris UPF. Enquesta 2004".
•
Jornada de debat i participació [del personal de la Biblioteca, en relació amb l’actual procés
d’avaluació, i realitzada l’abril del 2006].
•
o
Presentació de la jornada
o
Llista de propostes amb valoració
Reunions amb els professors dels diferents departaments [fetes durant l’actual procés
d’avaluació, al llarg del mes de maig del 2006].
6.3. En relació amb l’eficiència en la prestació del servei
•
Taula 1. Dades quantitatives bàsiques, del present informe.
•
Taula 2. Indicadors bàsics, del present informe.
•
Apartat Prestació de serveis de la Memòria anual de la Biblioteca (cursos 2000-2001, 20012002, 2002-2003, 2003-2004, i 2004-2005).
•
Principals indicadors de la Biblioteca.
•
Gestió de les dades per elaborar els indicadors.
•
Anuarios estadísticos de REBIUN (anys 2000, 2001, 2002 , 2003 , 2004).
Informe d’autoavaluació. Biblioteca de la UPF
165