D
10
,--"""
w
«
'"'
~
«
U-
::>
w
"~
o
"-
< ~
En el passat número de Notícies vam informar de
~ ~
l'aparició
d'un cataleg en CD-ROM,
~ ~
distribult
per REBIUN,
~ Z
~ ~
biblioteques
universitaries
espanyoles amb
l'objectiu
primordial
de crear uns canals de
~ j
< ~
...¡ r-.
~ Q
.< ~
:~ ~
1«
IV)
'"'
w
>
z
::>
~3 j
préstec interbibliotecari
f
.
uncIonament.
editat i
que és una xarxa de
fluids i de mi llorar el seu
A quest cata I eg, que conté els
'
registres de quatre institucions, entre les quals hi
ha la Biblioteca de la UPF, va ser concebut amb
l'objectiu
de donar a coneixer els seus fons
bibliografics i documentals a la resta de centres i facilitar, així, el préstec interbibliotecari.
::¡ ~ Immediatament després de la distrib
ció d'aquest CD-ROM
s'han incrementat, de manera
~ ~ molt considerable, les sol.licituds de ocuments per part d'altres centres al servei de Préstec
< < Interbibliotecari de la Biblioteca de 1 UPF. S'ha refor~at, doncs, el caracter de biblioteca
...¡ ~
, . d'
.
prestatarIa aquest servel.
Un servei de préstec interbibliotecari
basa la seva raó de ser en dos principis fonamentals: la
cooperació
interbibliotecaria
i la maximaj amplitud
en el servei a 1'usuari. El principi
de la
cooperació interbibliotecaria fa possible, d'~na manera tactiva, l'existencia d'aquest servei, ja que
permet l'intercanvi de documents entre bib ioteques de diferents institucions. Els usuaris d'una
biblioteca poden disposar d'aquells documen s que hi manquen i, alhora, els usuaris d'altres centres
poden obtenir documents d ' aquesta. Aquest fet té unes conseqüencies de caire economic molt
importants: el compartiment i la rendibilitzac ó deIs fons.
El segon punt -l'exigencia en el servei a l'us ari- és, de fet, el que justifica aquest servei. L'usuari
d'una biblioteca pot utilitzar, d'una manera i
mediata, els documents que aquesta biblioteca hi té
físicament dipositats i, a més, tots els docum nts que tenen altres biblioteques. Aixo significa que
els documents d'una biblioteca no s'acaben a lí on ho fan les seves parets, sinó que potencialment
s'amplien a tots els fons de tots els al tres c ntres; significa, doncs, permetent-nos
un plagi, la
"biblioteca sense murs". Som en el camí d'u projecte ideal pero realitzable, i molt especialment
amb el concurs de les noves tecnologies, en 1 qual totes les biblioteques del món constituiran la
biblioteca universal.
La Biblioteca de la UPF, a través del seu servei de Préstec Interbibliotecari,
que fins ara
practicament només havia actuat com a bibl oteca peticionaria, ha ampliat la seva funció i s'ha
incorporat al grup de centres els fons bibliog afics del quals són requerits per altres centres, sense
límits de fronteres ni d 'Estats. Les dificultats, si de cas, vénen del fet que biblioteques de vegades
ben proximes físicament no es coneixen mútu ment els fons i, per tant, no poden establir relacions
de préstec interbibliotecari.
Per aixo, els result ts obtinguts ja d'aquest CD-ROM
constitueixen un
pas endavant en l'establiment de canals de co unicació intercentres i demos tren que el projecte és
encertat i que cal continuar en la via de poten iar i enfortir aquests serveis, per tal d'aconseguir la
utopica -les utopies són el motor de la historia- biblioteca universal.
~
~
Aquest
~
~
clara de com es pot configurar
~
~
Mitjan~ant
~
S
!:) ~
~
mes d'abril
diversos
configuració
Del fulletó
es difondra
requadres,
del currículum,
n' existeixen
Ciencies
un fulletó
s'ofereix
~
de Dret,
Pública.
S
Conceptes
com les directrius
~
obligatories
i les optative:s,a
S
U
alguns deIs continguts
infor
la carrega lectiva,
quatre versions,
8
que incl
el seu currículum
Econo~iques
u informació
per tal que l'estudiant
ació sobre
I' structuració
l'elaboració
generals comunes
més de les possibilita
d'aquesta breu publicació.
Ciencies
o es propies,
s d'elecció
deIs plans
en cicles i els credits
cadascuna de les quals inclou
i Empresarials
tingui una visió
i dividual.
la distribució
Empresarials
les titulacions,
de l'estudiant
d'estudis,
de lliure
la
elecció.
de la carrega lectiva
i Gestió
i Administració
les materies troncals,
en diferents
les
suposits, són