I"
~t(J.DC. -~¿¡v~
~~~1",
"fft::f!5-t~
'~~
I
11'4~~1
+-+
~f
~
-
r..k
Vv¡rv
:3.
~~I'q
~
-6-1]
f).
Vista
Pati
LES
CASERNES
CARRER
de la caserna
Jaume
aerii'
de I' area
Interior
1
de Ciutadella
de la caserna
Jaume
I
DEL
WELLINGTON
Després d'un procés negociador
de
dos anys, les mansanes on estan situades les casernes de Jaume I i Roger de
Llúria
són ja propietat
sitat Pompeu
de la Univer-
Fabra. Aixo
ha estat
possible després de la signatura de dos
convenís, entre l' Ajuntament
rencia d'Infrastructura
i la Ge-
de Defensa,
d'una banda, i entre aquest organisme i
la Gerieralitat de Catalunya, de l'altra,
mitjan~ant els quals les dues casernes
passen a mans de la Generalitat
per
destinar-les ala UPF.
La cessió materialitzada
en aquest se-
gon conveni es va elevar a escriptura
pública
en dues fases; el febrer
1992, la corresponent
de
a J aume I, i al
mes de juliol d'aquest mate ix any, la de
Roger de Llúria. En les dues escriptures s'ha realitzat, simultaniament
a la
compra per part de la Generalitat,
la
cessió de les Casernes a la Universitat.
Les dues casernes i els pavellons annexos estan situats al costat dell?arc de
la Ciutadella i ocupen dues mansanes
de l'eixample Cerda més l'espai intermig entre ambdues,
delimitat
pels
carrers Wellington,
asseguraven el bon estat de les edifi-
Ramon Turró,
Francesc d' Aranda i Villena. El solar té
cacions, va decidir conservar les dues
una superfície d'uns 27.000 m2.
casernes. En un primer moment es va
En aquest 3-mbit hi ha diverses edifi-
disposar
cacions:
construirien dues plante~ subterranies i
la caserna de Jaume I, de
que al pati de J aume I es
15.672 m2 de sostre, que és un edifici
es destinaria la caserna a aularis i sales
de planta baixa i dos pisos amb un
d'estudi,
gran pati al mig de 2.520 m2; la caserna
Llúria
de Roger de Llúria,
mentre
hi hauria
a la de Roger
despatxos
de
per al
de planta baixa i
professorat. El projecte final, pero, es-
dues plantes que configuren tres patis.
tableix que Jaume I acollira despatxos i
Entre una i altra caserna hi havia unes
Roger
antigues cavallerisses en desús -situades en el que havia de ser la prolon-
Bohigas-Martorell-McKayPuigdomenech elaborara el projecte de
gació del carrer Wad-Ras- de 2.376 m2
Roger de Llúria
de sostre,
sotmes
que es van enderrocar
.
Finalment, hi ha dos blocs que formen
de Llúria,
a un
aularis.
L 'equip
i el de Jaume I és
concurs
de quatre
els denominats pavellons militars, amb
propostes.
La Comissió Gestora també va decidir
fa~ana al carrer Wellington,
convocar un concurs per construir
que en el
el
moment de la cessió estaven ocupats.
nou edifici a l'area de Ciutadella.
La Comissió Gestora de la Universitat,
aquest campus hi haura la major par!
a la vista deis informes deis equips de
deIs estudis, amb uns 8.000 estudiants.
Joan Margarit
i Caries Boixader i de
L 'area disposara, un cop acabades les
I'equip
Arquitectes,
obres, de 59.000 m2.
MBM
S A, que
En
Pis superior
Vista
del sastre
des de la primera
del diposit
de les aigües
planta
Primera
Pis superior
planta
Biblioteca,
-"
tals com control, direcció,
préstec,
sala d'ordinadors,
d'estUdi, "reserve room",
sales
compactes i
altres, així com eis accessos principals.
Amb una distribució
inicial s' obtenen
uns 8.800 metres lineals de prestatgeria,
que es tradueixen
volums,
en uns 350.000
aproximadament,
de lliure
accés; uns 512 llocs de lectura, consulta
ha servit
L'edifici
de centre
d ' exposicions.
i visionatge,
incloent-hi
unes dotze
té una planta de 4.356 m2 i té
sales per a investigadors, .estudiants de
un entresolat situat en el perímetre de
tercer cicle o professors visitants; unes
la fac;ana, amb una superfície construl-
deu sales d'e~tudi
L 'empla~ament d'aquest edifici, situat
da de 1.995 m2, amb un total de 6.351
persones; sales de microfilmats
al carrer Wellington,
m2 constrults.
capacitat maxima de quatre persones, i
L'EDIFICI
DE LES AIGÜES
just al costat de
les Casernes, i el seu caracter repre-
Un estudi
sobre la viabilitat
sentatiu han fet plantejar
implantació
de la Biblioteca en aquest
d'instal.lar-hi
la idoneitat
la Biblioteca General de
edifici
tan singular
de la
realitzatper
per a quatre o sis
d'una
sales de visionatge de vídeos. Aquestes
previsions
podrien
anar creixent
en
la
funció de les necessitats fins arribar a
va demostrar que
una capacitat d'uns 470.000 volums i
la Universitat Pompeu Fabra.
mateixa Universitat,
L 'edifici
aquesta destinació i ús eren factibles.
d'uns 600 llocs de lectUra.
arquitectonic, tot i ser una construcció
L' edifici es destinara basicament a sala
Aquest edifici va ser adquirit durant el
industrial,
de lectura,
mes de juliol
del Diposit
té un gran valor
ja que servia per a reg del
parc de la Ciutadella.
l'arquitecte
director
Ciutadella
És obra de
Josep Fontsere i Mestre,
de les obres del parc de la
a finals
del segle passat.
amb magatzem
accés. Només
intervencions
tectoniques
L'any 1988 s'hi van fer unes obres de
nova
rehabilitació. EIs autors de la interven-
construir
ció van ser els arquitectes Lluís Clotet i
confrontant
Ignasi Paricio i, des d'aquell moment,
contindra
es necessiten
no propiament
per
instal.lacions
de lliure
dotar-lo
unes
arquide les
necessaries per a la seva
destinació.
Caldra,
també,
un edifici annex en el solar
al carrer
Llull,
que
tots els al tres serveis de la
a l' Ajuntament
de
Barcelona.
Esta previst que tot el conjunt de l'area
universitaria
de la Ciutadella
pugui
comen~ar a entrar en funcionament
el
curs 1994-95. De fet, les obres van
comen~ar
el dia
l' enderrocament
10 d'agost
amb
de les edificacions
alienes a les Casernes, i no ocupades.