,
UN DIPOSIT DE CULTURA
La primera fase de la remodelació, inaugurada pel president de
la Generalitat el 21 de juliol passat, abasta les tres crugies late-
Estudiants, professors i bibliotecaris es mouen amb sigil entre
la llum zenital i el silenci monastic de la nova Biblioteca de la
rals més properes a l'edifici de Jaume I -uns 3.500 m', que equivalen a una tercera part de la seva superfície total. En aquesta
Universitat Pompeu Fabra al campus de la Ciutadella. Calcat
d'un prototip roma, I'edifici del Diposit de les Aigües és un
laberint d'arcs paral.lels que s'enfilen fins a catorze metres
primera fase també s'ha obert un pas subterrani que comunica
el Diposit amb la Biblioteca de Jaume I, un espai d'enllac;: de
d'al<;:ada,es creuen en voltes de calló i s'estenen com per efecte
d'un mirall alllarg de seixanta-cinc metres de profunditat.
Entre les múltiples pilastres, d'un metre de gruix, s'allotgen des
del curs passat una part de l'hemeroteca de la UPF i la seu de
l'Institut
Universitari
d'Historia
Jaume Vicens i Vives
(IUHJW)
amb la seva biblioteca. L'antic diposit d'aigua, amb
els seus tres mil cinc-cents metres cúbics que reposen al capdamunt de l'edifici, s'ha transformat en el diposit d'un fons
bibliografic que en el futur arribara als 770.000 volums.
IJÚl1\"o
~
~'3
nou metres d'amplada on s'habilitara una sala de lectura.
Dins de l'edifici,
sense ferir cap maó, s'han instal.lat tres mil
metres lineals de prestatgeries i 136 llocs per als usuaris. Entre
la planta baixa i la primera es distribueixen totes les col.leccions
de publicacions en serie, llevat deIs números corresponents als
anys 1998 i 1999 -que són a Jaume I- i els fons de les seccions
de Working Papers i d'Estudis Orientals. A la planta segona hi
ha les 42.000 monografies sobre historia i historia economica
que conformen
l'lUHJVV:
el voluminós
fons
de la biblioteca
de
Proiecte
de Fontsere,
cillculs
Les generoses dimensions que va projectar Fontsere per a 1'es-
de Gaudí
tructura que suporta la massa d' aigua han permes d' allotjar, al
El Diposit de les Aigües es va bastir fa cent vint anys a partir
del projecte del mestre d'obres Josep M. Fontsere, artífex del
Ilarg del segle, tota mena d'instal.lacions. El 1880, anyen que
es van finalitzar les obres, 1'edifici es va destinar a diposit de la
mercat del Born i de l'edificació del parc que s'havia d'aixecar
damunt deIs terrenys de l'antiga Ciutadella fonificada.
Comissió Especial de consums; el 1888 es va rehabilitar com a
Pavelló de Mineria de l'Exposició Universal -<:onnectat al
L'edifici diposit havia de servir per subministrar l'aigua per
regar el parc de la Ciutadella i alimentar-ne la cascada monumental. Fontsere va idear una estructura que coincide ix gairebé exactament amb la piscina romana de Mirabile de Bocoli,
Wellington- i, més endavant, es va destinar, successivament, a
magatzem del parc de bombers, a arxiu del Palau de Justícia, a
Servei de Seguretat Ciutadana i a seu d'un asil d'indigents,
prop de Napols, pero amb la rara panicularitat
plantat sense objecte a 1'espera d'alguna destinació definitiva,
habilitat esporadicament com a sala d'exposicions o fins i tot
com a plató cinematografic.
recinte
que el diposit
d'aigua no descansa sobre el terra sinó que corona la construcció. Diu l'anecdota que el jove delineant Antoni Gaudí,
col.laborador assidu de Fontseré, va efectuar el calcul del diposit amb tan bona fortuna que va aprovar una assignatura d'Arquitectura sense necessitat de tornar a classe.
firal
per una passarel.la mecanica sobre el carrer
boj os i orfes. En els darrers anys, el Diposit
havia estat pal-
De l'Exposició Universal de 1888 alsJocsOlímpics de 1992, el
Diposit ha vist com creixien el Poblenou i la Vila Olímpica pels
seus darreres, com s'aixecava el front marítim fins al darrer pis
de I'Hotel Arts i com les antigues casernes militars de Jaume I
i Roger de Llúria es transformaven en centres universitaris. La
proximitat del Diposit a la Universitat -tan soIs 24 metres el
separen de Jaume I- , el bon estat i la singularitat de la construcció i, també, la renovació de l'entorn impulsada amb motiu
deIs Jocs Olímpics van afavorir finalment la seva incorporació
al campus de la UPF.
que al 1988 ja havien elaborat un estudi encomanat per I'Ajuntament amb la finalitat d'obrir I'edifici al públic i donar a
coneixer la massa d'aigua i la sala hipostila que la sostéoDesprés
d'examinar el conjunt, els arquitectes van concloure que,
durant els seus cent anys d'existencia, el comportament de
I'edifici havia estat immillorable gracies a la idoneOitatde la seva
estructura, a la seva construcció massissa i a la protecció termica que ofereix la piscina d'aiguao
No ferir l'edifici ha estat el principi que ha regit cada intervenció portada a terme en el Diposit. Les prestatgeries, les escales
E11992, després de comprar l'edifici a l'Ajuntament de Barcelona per 1.366 milions de pessetes, la UPF va iniciar les obres
per convertir l'antic diposit d'aigua en una moderna biblioteca
universitaria. EIs treballs de remodelació han seguit les pautes
de I'equip d'arquitectes format per Lluís Clotet i Ignaci Paricio,
i els elements addicionals a penes freguen els murs. Com diuen
els arquitectes, tot es podria llevar d'un dia a l'altre sense que
ningú no percebés les traces de la Biblioteca en aquell espai.
La remodelació ha consisrir, b3.sicamenr, en tres inrervencions
s'ha eliminar un entresolat afegit i s'ha subsritu"ir per un de peri
metral, tot recuperant l'e 1 erit inicial de Fontsere; s'han obert
cinc grans claraboies que filtren la Ilum zenital a I'edifici, i,
finalment, s'ha red~t la pacitat del diposit d'aigua, que ha
estat completament renov t: la bassa verda de carpes i algues
-d'on es diu que I'altalde orcioles anava a remar- és avui una
piscina transparent que suta al ras de terra.
En les properes fase$ es rerabilitar1I. la resta de l'edifici com a
sala de lectura i es cpnstr~ir1I. un edifici annex de nova planta
en els terrenys abans ocu~ ts pel Laboratori
Mun-icipal.
Despatxos,
ascensors
i
~tres
edifici i el Diposit ~'utili
i
stal.lacions
s'instal.laran
en
el
nou
11.únicament com a espai per als
usuaris. Després de ~et an de treballs i un segle de mudances,
el Diposit de les Aigües haltrobat una destinació en el cor de la
vida universitaria.