~
~útl"
~L-
r;;'r~ k
-t-
~
"La missi6 de la Biblioteca de la UPF és
satisfer I~ necessitats d'infonnaci6 deIs
seus usuaris i constituir un supon basic a
la doci:ncia i a la rece~ca".Aquest enunciat
tan solenme serveix de declaraci6 d'intencions d'un deIs serveis més emblematics de
la Universitat: la Biblioteca.
El projecte de creació de la UPF ja preveia
que la Biblioteca havia de convertir-se en
un deis senyals d'identitat de la llavors
recentment creada Universitat o, dit
d'una altra manera, que havia de ser una
de les "marques" de qualitat que identifiquessin la nova institució. T ant és així que
alguna de les decisions inicials, com va ser
la de prestar servei 360 dies l'any en horari continu durant la setmana des de les
vuit del matí fins a dos quarts de dues de
la matinada, va suposar una autentica
revolució en el funcionament
de les
bii?lioteques universitaries de l'Estat, algunes de les quals van copiar el model de
funcionament de la Biblioteca de la UPF .
1.927.500(*)
La creació i el desenvoluparnent de la
Biblioteca corren paral,lels als de la
.
U ..).
h
mateIXa lllVersltat, perqu" an anat
creíxent i s'han anat consolidant a mesura que passavenels anys. La fredor de les
.fi d
1
B ' bl '
h .CUR5
1,241,6501.619.827
1.154.912
848.408
446.765
N1n
rY1n
O]
LJJ!J LJ.J!J
CUR5 CUR5
XI res emostra que a 1 loteca a tln92-93 93-94 94-95
gut un creíxemént exponencial des del
curs 1990-91 fins a l'actualitat. A tall
d'exemple, la Biblioteca tenía en el curs inaugural de la UPF u~a
única seu a l'edifici Balmes, que ocupava 588 metres quadrats de
superfície, amb 978 metres lineals de prestatgeria i disposava 226
seients per als usuaris, El fons bibliografic inicial era de 32.670
volums i 1.068 títols de publicacions en serie. El primerany de
funcionarnent van utilitzar els serveis de la Biblioteca un total de
66.138 usuaris,que van realitzar 2,696 préstecs, Finalment, el personal que hineballava eren 40 persones.
Les xifres del curs 1997-98 palesen el rapid <;reixement del servei.
La Biblioteca, transitoriament, té una seu en cadascun deis edificis de la Universitat: Jaume I -seu de la Biblioteca General-,
Franl;:a, Rambla i Merce, que acullla Biblioteca de l'Institut Universitari d'Historia Jaume Vicens i Vives. La superficie total de les
quatr~ seus és de 5.799 metres quadrats. En conjunt hi ha 12.825
metres lineals deprestatgeria i un total de 1.31311ocs per als usuaris. El fons bibliografic aproximat és de 280.100 monografies i
8.500 títols de publicacions en serie. El nombre d'usuaris ha pujat
CURS
9S-96
CURS
96-97
CURS
97-98
r¡DADIS
IST/MAT/VIS
.
fins a 1.927.500, i s'han realitzat prop de 1.820.00 consultesdel
fons i 187.500 préstecs.El personal també ha crescut: 88 persones, amb responsabilitats i funcions diferents, que s'ocupen de
prestar el millor serveipossiblea l'usuari.
UN SERVEIEN EL QUAL L'USUARI ÉS EL PROTAGONISTA
Els uSuaris de lasors, els esttidiants i, ~mbé, el personal
d'administració i serveis de la UPF, i lés
persones expressament autoritzades. L'organització de la Bibliot~
esta concebuda
per facilitar al maxirnl'ús deIs seus serveis
i recursos. Aixo s'aconsegueix afavorint
l'accés de l'Usuari i, aspecte no menys
important, oferint-li assistencia i formació.
La disponibilitat
d'utilització
del servei és
optima, ja que la Biblioteca només tanca
cinc dies l'any; així durant el 1997 va estar
oberta un total de 5.572 hores. El grau
d'utilització del servei és sempre alt, amb
prop de dos rnilions d'usuaris el curs passat, pero hi h~ tresmornents a l'any, coincidint amb els períodes d'exarnens, en els
quals trobar un seient buit és practicament impossible, i és durant aq~estes epo,
,
,
dissabtes i els dies festius.
187.S00
140.487
168.063
(*)
172.727
73.279
32.877
La Biblioteca disposa d'una
col.lecció documental relativa, principalment, al camp de les ciencies socials i de
les humanitats i que, ~b l'inici
curs 1998-99, comens:ara a ampliar-se
.,
CURS
92-93
CURS
93-94
(URS
94-9~
CURS
95.96
CURS
96-97
CURS
97-98
r) DADES
EsnMATlvES
U
na
d
e
I ...
es prmclp
bl
d 1
als
preocupaclons
.
(
.
responsa es e servel és com faclltar
.l'accés de l'usuari a aquest important fons
documental que esta disponible en diferents suports: llibres, publicacions en serie, microformes, discos optics, videocassets, videoQIscos i d'altres. La directora de la Biblioteca, Merce Cabo, diu que
"una de les prioritats és aconseguir que la Biblioteca sigui cada
vegada més selfservice i els usuaris més autosuficients en l'úsdels
recursos d'informació disponibles". "En aquest sentit", afegeix,"cal
reconeixer que els aven¡,:ostecnologics, si bé també afegeixen complexitat en l'organització del funcionament de la Biblioteca, juguen
al nostre favor, jaque ofereixen grans possibilitats". Per a Merce
Cabo, "la web de la Biblioteca, consultable des de qualsevol punt
local o remot, constituteix, ara per ara, el principal instrument de
localització i recuperació de la informació
que es troba ordenada
tematicament i, d'altra banda, sempre es pot comptar amb l'assistencia, l'assess~rament i l'atenció personalitzada que presta el
personal bibliotecari als usuaris que ho necessiten".
Per aprofitar millor els recursos d'inform3.ció disponibles, la
Biblioteca organitza durant tot el curs nombrosessessionsde for-
mació destinades als usuaris que desitgin coneixer com funcionen
els serveis, quina informació esta disponible, com poden accedirhi i com han d'utilitzar-la. Durant el curs passat es van impartir
498 sessions, a les quals van assistir 3.830 usuaris.
LA BIBLIOTECA DIGITAL
INCREMENTARA
LES PRESTACIONS DEL SERVEI
El futur del. servei de la Biblioteca,
segons Merce Cabo, "passa necessariament per la incorporació, progressiva
pero imparable, de recursosd'informació
electronica, i per la consolidaci6 del
model de biblioteca digital". Que suposaral'adopció del nou model de bibliotecadigital? Merce Cabo esta conven<;:uda
que "la biblioteca digital ampliara immesurablement les possiblitats de prestació
de serveisdela biblioteca presencial,pero
no les excloura necessariament".Com a
exemplescita la introducció de l'accési la
consulta de publicacions electroniquesa
través de la web -que rep prop de
10.000 consultesmensuals-, que no ha
entrat en contradicció, ni en cap cas ho
ha de fer, amb el creixement progressiu
del fons biliografic, o amb les importants
donacions rebudes,que la majoria deJes
vegadesconstituteixen per la sevasingularitat un important entiquiment del
CREIXEMENT
DEL
,
FONS
BIBLIOGRAFIC
patr:imoni bibliografic.
VOLUMSDEMONOGRAFIESDISPONIBLES
280.100(*)
245.920
La directora
de la Biblioteca
d~s~nvolupament
~Igttal.
creu que "el
de bi~liote~
ha de ser co~p~ementarI
consolIdat
Es tracta
pero
del model
del~)a
188.345
/)-)
/)-c
Q:¡
~
~
QJ
<27
~
model de bIblIoteca presencIal.
OJRS(U.s (U.s (u.s
(U.s
,
.96-9'
91-9' 9'-93 93-94 , 94-95
d un projecte complementarl,
al mate ix temps
marc del projecte
ineludible,
de campus
210.044
3'.61070.583102.411
~
CURS
96-97
(URS
97-98
rJ°ES11MA11V1S
en el
gJobal de la Universitat'
La progressivaimplantació de la biblioteca digital és el motor que
ha donat un nou impuls, arreu del inón, a la cooperació interbibliotecaria. Un deIsmetodesque tenen les bilioteques per afrontar
els reptesque planteja la informació electronicaésfer-ho de forma
cooperativa, i la Biblioteca de la UPF ho fa a travésde la pa(ticipació en el Consorci de Biblioteques Universitaries de Catalunya
(CBUC), que ésl'organ que aglutina i dóna forma a les iniciatives
conjuntes de millora deIs serveisbibliotecaris en l'ambit universitari catalai responsable,entre d' altres, del funcionament del Cataleg CoI.lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC).
UNA SEUPERAl FUTUR:El DIPÓSITDE lES AIGÜES
El Diposit de les Aigües, situat al carrer Wellington,
(U.s
95-9.
J
i al costat deIs
edificis 1aume I i Roger de Llúria, va ser adquirit per la UPF a
l' Ajuntament de Barcelona e} 30 de julio} de 1992. Després de les
necessaries
obresde transformacióirehabilitació que s'hi han dut a
terme, esta previst que durant el curs 1998-99 s'inauguri Ja primera fasede la futura Biblioteca General de la UPF al Diposit de
lés Aigües. Al gener de 1999 entraran en servei prop de tres mil
cinc-cents metres quadrats, que corresponena les crugieso "capelles" laterals del Diposit més properes a J'edifici Jaume1. Tarnbé
es construira un pas subterrani entre
aquest edifici i el Diposit, pér sot~ del
carrer Ramon Turró,que facilitara l'accés
a la nova Biblioteca.
Aquest magnífic edifici, d'Eduard Fontsere, constrult l'any 1874 com a diposit
regulador de les aigüesde reg del parc de
la Ciutadellai de la cascada,té una superfície total construida de 6.351 metres
quadrats i esta format per una successió
de murs paral.lels que fan de suport del
diposit d'aigua que descansasobre l'edifici, a dissetmetres del terra. Des de la seva
construcció, l'edifici ha tingut les destinacions més diverses-payelló de l'Expósició Universal de 1888, asil municipal, seu
'de l'arxiu del Palau deJustícia- fins que
l'any 1988 els-arquitectes Lluís Clotet i
Ignacio Paricio el van restaurarper obrirlo al públic. L'any 1992 la UPF els va
encarregarel projecte de transformació de
l'antic diposit d'aigua en la Biblioteca
General de la Universitat.
BIBLIOGRAFIC
COl.lECCIONS
DE PUBliCACIONS
EN SÉRIE
La transformació de l'antic Diposit de les
8.500(*)
Aigües en biblioteca s'ha anat desenvolupant per fases i amb un cen retard respecte al calendari previst. El projecte deIs
, arquitectes Clotet i Paricio ha tingut un
7.840
iii~~
-a.s
08S
90-91 91-92 n-93
4.499
5.868
OJRS
'3-94
cu.s
94-95
7.080
[@
CIJIS
.s-..
cuas
96.91
CURS
".'8
(')DADES
ESIIMADVII
denominador comú: instal.lar ~n l'edifici
els equiparnents necessaris per a una
biblioteca moderna i ~ncional tot respectant al m:Ixim ~l caracter historic i arústic
de l'edifici per tal de no desvinuar-ne el caracter original. De les
intervencions dutes a terme fins ara destaca la construcció d'una
cambra intermedia de seguretat que separa el diposit d'aigua de I'interior de la nau. Al sostre de l'edifici també s'hi han constniit cinc
lluernes centrals en forma de pi~ide
invenida, les quals permeten
el pas de la llum natural a I'interior. Precisament, en aquest gran
espai,destinat a convertir-se en la sala de lectura, s'hi han realitzat
les obres corresponents a la instal.lació deIs prop de sis-cents punts
de lectura i el cablejat de les instal.lacions necess'ariesper al funcionament de la Biblioteca.
El Diposit de les Aigües sera,quan en els propers anys s'acabi en
la sevatotalitat, un deis espaisemblematicsdel campus de la Ciutadella de la UPF .