El Xarrup
Estiu 2011
Núm. 50
El butlletí de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
NOTÍCIA
l a x i n a a d e bat
El cicle Debats UPFMón acull l’ambaixador
al país asiàtic Eugeni Bregolat
“Li Bai recitant un poema”. Tinta xinesa de Liang K’ai, s. XIII. Imatge de domini públic.
T
res vegades ambaixador a la Xina,
Eugeni Bregolat va
ser la figura central
de la nova sessió
del cicle Debats UPFMón
que està duent a terme el
Consell Social de la Universitat. El diplomàtic va
començar fort: si algú l’any
1979, quan Deng Xiaobing va iniciar el procés
de canvi econòmic i obertura a l’exterior, hagués
pronosticat que la Xina seria trenta anys després el
banquer del món, tothom
se n’hagués rigut. I és que
com bé va recordar Bregolat, el país asiàtic ha fulminat totes les previsions
amb un creixement inaudit. Tant és així, que els
experts pronostiquen cada
cop més d’hora el moment
en què el PIB xinès superarà el nord-americà.
Ara bé, vulnerabilitats
i amenaces n’hi ha com a
tot arreu. Limitació de recursos, desequilibris entre
inversió i consum, grans
diferències de renda, desequilibris entre zones urbanes i rurals, pressió a l’alça
sobre els preus, corrupció
rampant en algunes àrees,
envelliment de la població,
l’emergència de nacionalismes o la mateixa necessitat d’adaptar el sistema
polític als canvis socials i
mentals dels xinesos.
L’estratègia per afrontar
tal quantitat de reptes no
és cap altra que el XII Pla
Quinquennal (2011-2015).
Es tracta d’una planificació
imperativa per al sector
públic, que a la Xina actual
es concreta en unes cent
grans empreses de propietat estatal –entre elles,
hi ha petrolieres, elèctriques, automobilístiques i
els quatre grans bancs del
país–. Tal i com va recordar
Bregolat, la majoria tenen
estructura corporativa i
han sortit a borsa, però
l’Estat les controla amb un
percentatge majoritari.
L’objectiu dels pròxims
anys passa, sobretot, per
potenciar el consum intern
amb millores salarials i altres mecanismes, tot amb
la voluntat de dependre
menys de la inversió i les
exportacions. També es vol
augmentar el sector serveis i basar-se menys en la
indústria. La idea de fons?
Engrandir el pastís per redistribuir més.
L’ambaixador va concloure la intervenció admirant, com moltes altres
personalitats, la classe
político-econòmica xinesa.
Malgrat la seva rigidesa, va
qualificar el Partit Comunista Xinès com la meritocràcia més gran del món. g
NOTÍCIA
Autor: Cabbagezs. Font: Flickr. Imatge sota llicència Creative Commons.
La recerca al gegant asiàtic
El gran auditori de la
Universitat Tsinghua de
Pequín després d’un dia
de pluja.
X
ina viu una obsessió tecnològica. Després de
segles de liderar la invenció
humana amb la tinta, la
brúixola, el paper, la seda
o la porcellana, cap als
segles XV i XVI les fonts
de la seva inspiració es
van eixugar. I amb un
sentiment de menyspreu
cap a la resta del món,
l’imperi xinès es va aïllar
mitjançant una Gran Muralla.
Segons Eugeni Bregolat, actual ambaixador
d’Espanya al país asiàtic,
els xinesos van pagar
molt car aquest tancament. No van participar,
poc després, en la Revolució Industrial que
va transformar Europa, i
una de les conseqüències
d’aquest endarreriment
va ser una humiliant derrota contra la flota anglesa a mitjans del segle
XIX. Van ser les anomenades Guerres de l’Opi.
El repte actual
és inventar els
productes, no
fabricar-los
123.000 al Japó i 100.000
a la Xina, aquesta última
ha doblat el percentatge del seu PIB dedicat a
la investigació en els últims deu anys (del 0,7% a
l’1,5%). Aquesta evolució
és prou significativa si es
compara amb la mitjana
del G-7, que s’ha mantingut estable tot aquest
temps (2,1%). Quin és el
repte? Passar del made
in China al molt desitjable inventat a la Xina.
Des de llavors ha passat molt temps, però
Bregolat adverteix que la
lliçó la tenen ben apresa. Les xifres li donen la
raó. Tot i que del bilió de
dòlars que es va invertir
en R+D+i a tot el món
l’any 2009 325.000 milions pertanyen als EUA,
ENGINYERS I CIENTÍFICS
Les universitats xineses
ja fa temps que mostren
signes d’efervescència.
Un factor determinant
per al desenvolupament
i la innovació de productes en un país és el
nombre de titulats en
l’àmbit científic i de les
enginyeries. A la Xina,
segons el diplomàtic espanyol, aquest grup ja
suposa el 40% del total d’universitaris. En
aquest sentit, cal remarcar que els nou membres
del Comitè Permanent
del politburó provenen
d’aquestes disciplines.
La xifra d’estudiants
tampoc para de créixer.
La pequinesa Universitat Tsinghua, una de les
capdavanteres del país,
rep més de sis milions de
candidatures cada any,
de les quals n’accepten
tan sols 3.300. El darrer
Informe Pisa publicat no
fa res més que reafirmar
la tendència: ni Finlàndia
ni els EUA, els millors resultats en matemàtiques
i lectura se’ls emporten
els fills de Xangai. g
REPORTATGE
L’economia a la xarxa
4 propostes
GURUS
BLOG
BLOCS
www.gurusblog.com / 4.207 seguidors via Facebook
EN CONTRA DELS IL·LUMINATS
Ofert per La Vanguardia, la bitàcola GurusBlog neix de la iniciativa d’uns
professionals anònims del sector privat molt crítics amb els gurus que, de
vegades, enfonsen imperis empresarials amb una visió obstinada i absolutista. Tot i que el disseny és millorable, les entrades són llamineres i els escrits
àgils, clars i amb un punt irònic molt efectiu. També tenen uns seguidors molt
participatius pel que fa als comentaris, cosa que dóna molta vida al portal.
Cal destacar-ne les seves entrades sobre la crisi del deute a Europa.
www.nadaesgratis.es / Actius des del juny del 2009
UNA PLATAFORMA QUE BUSCA LA INFLUÈNCIA
Subtitulat Un blog de economía casi siempre en español, el bloc Nada es
Gratis té al darrere un grapat d’economistes acadèmics –Samuel Bentolila,
Antonio Cabrales, Jesús Fernández-Villaverde i Luis Garicano– vinculats a
la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (FEDEA). Es tracta d’un
think tank proper als interessos de la banca i la gran patronal, i que disposa de bons altaveus mediàtics. D’aparença més formal i seria, al seu núvol
de tags destaca educación, crisis, mercado laboral y reforma laboral.
CAPITALISME I
LLIBERTAT
NADA
ES
GRATIS
www.capitalismeillibertat.cat / Collita pròpia de la UPF
A L’ESTELA DE XAVIER SALA I MARTÍN
Capitalisme i llibertat (al cor d’una socialdemocràcia europea...) és la declaració d’intencions amb què el bloc dóna
la benvinguda a tots els visitants. Es tracta d’una associació d’estudiants de la UPF que organitza diverses activitats per promoure la reflexió sobre temes
socials des d’una perspectiva ultraliberal, amb clares al·lusions al model dels EUA. Amb una línia
ideològica molt crítica amb la intervenció dels poders públics en els afers econòmics, l’associació
es va donar a conèixer amb una concorreguda xerrada a càrrec del professor Sala i Martín.
www.vnavarro.org / En contra del discurs hegemònic
UNA VEU DISCORDANT
Director de l’Observatorio Social de España i catedràtic de
Ciències Polítiques i de l’Administració a la UPF, Vicenç Navarro manté actualitzada la seva pàgina personal amb anàlisis i opinions sobre qüestions relacionades amb l’economia,
la crisi i els serveis socials. Defensor de les polítiques públiques, la intervenció i la recaptació d’impostos per redistribuir més i millor, és un bon contrapunt a la resta de blocs.
VICENÇ
NAVARRO
nz
ño
u
M
gi
ARTICLE D’OPINIÓ
a
zS
r
Se
Per què no privatitzem les escoles?
B
é, quan començo a escriure aquestes línies ja
m’imagino la cara de més
d’un després d’haver llegit el títol... “Què diu aquest ara?
Privatitzar l’educació? Aquest deu
ser un altre neoliberal d’aquests
fill de sa mare!”. Però deixeu-me
exposar-vos una idea que em va
rondar pel cap una nit que no podia dormir...
Sabem per evidència empírica
que les empreses públiques tendeixen a ser menys eficients que
les privades. Això és així perquè
els gerents d’aquestes empreses
no tenen incentius per esforçarse a millorar o innovar. Ni tan sols
la competència els força a fer les
coses millor, perquè els diners no
són seus i, si el gerent ni guanya ni
perd diners, no hi ha motivació. I,
no cal dir-ho, sense motivació no
hi ha esforç. Hi ha casos que donen suport a aquesta teoria. Tots
coneixem la poca eficiència del
nostre sistema sanitari, de les oficines de treball de la Generalitat,
de la RENFE..., i jo hi afegiria, de
les escoles.
Però això no vol dir que absolutament totes les empreses públiques siguin ineficients. Potser n’hi
ha que no ho són, no ho sé; jo no
La competència
motivarà els gerents a
invertir on faci falta
conec cap cas espanyol d’empresa
pública amb èxit i eficient.
Així doncs, el que proposo és fer
privades totes les escoles. No us
escandalitzeu encara! Privatitzarles sí, però sense que el contribuent hi surti perdent. En comptes
de subvencionar escoles i pagar
funcionaris, perquè no bequem
els estudiants? L’escola passa a
mans privades, s’organitza com
vol, examina els seus professors
i el qui no ho faci bé, al carrer. La
competència entre escoles i les ganes de guanyar diners dels propietaris motivarà els gerents a invertir
allà on calgui. Crec que la qualitat
a les escoles milloraria considerablement, ja que ningú no voldria
anar a escoles dolentes i aquestes
caurien pel seu propi pes. El mercat ja s’encarregaria de recompensar la feina ben feta. Ara bé, com ja
he dit abans, no es tracta que les
famílies suportin el sobrecost de
l’escola privada. La idea és que el
govern bequi a tots els estudiants,
segons els nivells de renda familiar
i els resultats acadèmics.
Com estructurar les beques
obre una altra discussió per a la
qual encara no tinc una opinió formada. La qüestió seria deixar de
subvencionar empreses (o escoles
en aquests cas) i subvencionar estudiants. De segur que no tothom
hi estarà d’acord, hi haurà pros i
contres; però el més important,
i el que pretén aquest article, és
que hi hagi reflexió i debat. g
Font: graffitimundo.
Estudiant de segon curs d’Economia
No pots mantenir-te amb
la boca tancada?
Estàs indignat?
Vols compartir una
opinió, una reflexió
personal, una anàlisi,
una fotografia, una
recomanació d’un
llibre? No ho dubtis
més i col·labora amb
El Xarrup. Totes les
aportacions dels
membres de la Facultat
de Ciències Econòmiques
i Empresarials de la UPF
hi són benvingudes.
ENTREVISTA
Fotografia cedida per Núria Basi.
Arriba en ple migdia atrafegada al
Rectorat de la UPF, a la plaça de la
Mercè, on hem concertat una cita per
anar a dinar i fer l’entrevista. Núria
Basi és una dona que no perd el temps
(Barcelona, 1953). A més a més de dirigir
l’empresa tèxtil Basi S.A., des del 2008
presideix el Consell Social de la UPF, un
òrgan desconegut per molts estudiants
que té un paper cabdal al cor de la
Universitat.
Núria Basi: “Exercim un control”
Dinem amb la presidenta del Consell Social de la UPF
Qui i com es forma el Consell Social?
Està tot molt articulat per llei. El Consell està format per divuit membres en total. Tres són nomenats pel Govern –entre ells, el president–, i han
de ser persones desvinculades de la Universitat,
és a dir, pertanyents a la societat civil. Ara mateix,
aquests membres són la periodista d’El País Milagros Pérez-Oliva, el directiu de Hewlett Packard
Josep Tarradas i jo mateixa.
clau en l’estratègia de la Universitat –com pot ser
la implantació d’un nou estudi– i el seu patrimoni.
I en l’àmbit acadèmic?
També hi actuem mitjançant una comissió. És
l’òrgan encarregat de dictaminar la resolució de
casos de permanència, estudis a temps parcial.
Però això també té un rerefons de bona gestió
econòmica. Si un estudiant s’examina en deu conI la resta?
vocatòries, no està malgastant uns recursos de
Dos membres més són nomenats pel Parlament, tots?
com és el cas de Josep Tous i de Carles Castells.
Després hi ha representants de sindicats i patronal, Al tríptic també parla de fomentar els vincles enun representant de l’ens local –de l’Ajuntament, tre la Universitat i la societat.
vaja– i un exalumne. Després ja són membres de Es tracta de transmetre millor allò que es fa a la
la comunitat universitària: rector, gerent, secreta- Universitat, perquè la gent, en general, ho descori general i els representants del personal docent neix molt. Això ho veiem molt clar el dia de l’acte
i investigador (PDI), del personal d’administració i de graduació.
serveis (PAS) i dels estudiants.
Perdoni’m, però això no és una americanada que
Parlant dels estudiants... Molts no coneixen les ens podríem estalviar?
funcions del Consell, ens les pots descriure?
Així vaig pensar-ho quan vaig aterrar al Consell.
Doncs la principal és supervisar la gestió de la Però quan vaig veure el que suposava en directe,
Universitat que, en ser pública, la paguem entre vaig canviar-ne totalment la percepció. I sobretot
tots: qui hi va o hi té fills i qui no. Es tracta d’un per la reacció dels pares. Molts d’ells et comenten
òrgan que ha de vetllar pels interessos de la so- que mai no havien entrat a la Universitat i es quecietat civil.
den impressionats. És una manera més d’acostar
la institució a la ciutadania.
No és molt abstracte, tot això? Vull dir, sona molt
bé; però, i a la pràctica?
L’altre gran actor amb qui s’ha de treballar colze
Un exemple és tot allò d’índole econòmic. a colze és l’empresa, no?
L’aprovació del pressupost l’ha de fer el Consell So- Efectivament. Per això el Consell disposa d’un
cial. Per tant, té molt a dir sobre com s’organitzen Fòrum Social i Empresarial amb cinquanta empreels recursos. D’altra banda, també té un paper ses presents a Catalunya i vinculades d’alguna ma-
ENTREVISTA
nera a la UPF, on es comparteixen opinions sobre
les noves instal·lacions, els plans d’estudis o la inserció laboral dels estudiants. En aquesta línia, el
Consell també és l’impulsor d’un estudi d’inserció
laboral bianual, del qual ja en portem set.
curs per ajudar els de primer, que presentaven
moltes dificultats. D’altra banda, també tenim
l’UPFEmprèn, que té molta fama.
Encara queda alguna cosa més?
Sí, i tant. Convoquem els Premis a la Qualitat en
la Docència, que no estan gaire dotats econòmicament, però que són un reconeixement. Es valora la innovació o la trajectòria d’un professor. Per
exemple, un any es va premiar, en l’àmbit tecnològic, un pla de mentoria dels alumnes de darrer
I el mandat, quina duració té?
A mi, com a presidenta, em nomenen per quatre
anys, i em poden renovar quatre més i prou. La
resta tenen un mandat de dos anys, renovables
dos anys més. És important remarcar que no està
associat a cap salari ni res. Tot té un caràcter voluntari, de servei. g
Per anar acabant, cada quan es reuneix en ple el
Consell Social?
Més actuacions. Heu acabat de celebrar la sego- Cada mes o mes i mig. Normalment ho fem desna edició dels Debats UPFMón.
prés d’un Consell de Govern, perquè moltes deAmb aquesta proposta perseguim l’objectiu de cisions que prenen han de passar per nosaltres
tractar temes d’abast social ampli amb un po- posteriorment.
nent d’alt nivell i dos professors de la casa, sempre amb un enfocament pluridisciplinari. Buquem Jo, com a estudiant, hi podria accedir?
molt l’assistència de gent exterior de la Universi- No. Les resolucions de l’òrgan són públiques, però
tat, que respon bé; ens falla més aviat la gent de els debats i les discussions són privades. A més a
dins, sobretot estudiants.
més, ja hi ha un representant dels estudiants.
Matt Crypto. Fotografia de domini públic.
El Xarrup us desitja un bon estiu...
“Nos dirigimos a Yamila, un dhow de unos
quince metros, muy bello, con unos medallones en la proa que reproducían el creciente lunar y la estrella de cinco puntas y que, a
la manera de los barcos griegos, servían de
protección contra el mal de ojo. En la cubierta nos esperaba Cherifu, un sesentón corpulento, con un rostro alargado muy atractivo,
estilizado por una larga barba canosa. Era
muy árabe y africano a la vez, una especie
de Otelo de mirada noble. Con él estaba su
grumete, Abu Jana.
[...]
El carite estaba soberbio y el arroz, cocinado
a la manera oriental, casi sin agua y con mucho cardamomo y clavo, fue el mejor acompañamiento. Tras unas sabrosas naranjas de
piel verde, Cherifu nos preparó café árabe.”
Jordi Esteva, Los árabes del mar
PhD CÒMIC
LA CONTRA
“Piled Higher and Deeper” by Jorge Cham www.phdcomics.com
EL XARRUP és el butlletí de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i està obert a tots
els estudiants. Si teniu qualsevol comentari o suggeriment no dubteu a fer-nos arribar un correu a:
[email protected]
Editor, maquetació i disseny: Josep M. Roig