El Xarrup
Maig 2011
Núm. 49
El butlletí de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
NOTÍCIA
Grup d’Estudiants d’Economia
Un punt de trobada digital
Estudiants
Diagnosi
Facebook
Plataforma
Cooperació
Prestigi
El Grup d’Estudiants d’Economia
(GEE) va convocar una reunió el
passat 10 de maig amb les diverses associacions d’estudiants, delegats, degà i membres del PAS. La
raó, una proposta d’actuació.
La idea del GEE, doncs, és convertir la seva pàgina del Facebook en
un vertader espai de comunicació,
interacció i debat entre els estudiants de la Facultat. Una eina per
acabar amb la invisibilitat.
El punt de partida, com ja s’ha
tractat diverses vegades, era la
poca participació dels estudiants
a la vida universitària més enllà
de salvar les assignatures. Un empobriment que ens afecta a tots.
Totes les activitats que duguin
a terme les associacions seran
penjades al mur, amb l’objectiu
d’aconseguir més ressò entre la
comunitat i, sobretot, motivar els
alumnes a participar-hi.
Què és el que fem quan obrim
l’ordinador al matí? La majoria,
connectar-se a la xarxa social per
excel·lència. Així doncs, no seria
hora que la Universitat s’hi aboqui
d’una manera definitiva?
L’objectiu final és posar remei
a un dels punts més febles de la
Facultat, la poca ambició de coneixement dels estudiants fora de
l’aula. Uns alumnes inquiets són
una garantia d’èxit col•lectiu.
NOTÍCIA
El mur del Facebook, una àgora
Altres reflexions...
L
a La trobada promoguda per l’Adrià Aldomà i
l’Albert Barqué, els dos
alumnes al capdavant
del Grup d’Estudiants
d’Economia, va acabar amb una
llarga taula rodona amb els delegats i alguns membres de les associacions d’estudiants de la Facultat.
La discussió va versar sobre la
necessitat d’activar la curiositat i
el pensament entre el gruix de la
comunitat d’estudiants, que –cosa
acceptada per tots els presents–
sembla que tan sols arribin a la universitat amb la urgència d’adquirir
un títol i marxar, sense deixar-hi
cap empremta més profunda.
Tothom va estar d’acord a l’hora
de valorar que això suposa un empobriment inacceptable per a la
mateixa Facultat, ja que provoca
la manca d’esperit crític i redueix
la institució universitària a un mer
tràmit administratiu. Però alhora
també es va apuntar que aquesta situació contribueix a crear un
mur entre el coneixement teòric
i la realitat, de manera que els
graduats acaben llicenciant-se
sense desenvolupar la capacitat
d’aplicar el coneixement adquirit a
l’experiència del que els envolta.
En aquest sentit, la diagnosi del
problema va resultar molt clara.
Tot al contrari que buscar-ne les
causes i planificar una estratègia
per millorar el present.
PROBLEMA DE COMUNICACIÓ?
Un dels debats més interessants
va ser si la falta de compromís
amb les associacions d’estudiants
i les activitats que organitzen és
deguda a la falta de comunicació.
La representació d’alumnes dels
primers cursos així ho va afirmar,
queixant-se que aquesta informació hauria d’arribar pels canals comunicatius més institucionals, fins
al punt que s’haurien d’incloure en
les presentacions i els tríptics que
es fan per promocionar la Universitat entre els futurs estudiants.
La visió dels veterans era més
desencantada. Delegats d’últims
cursos, coneixedors de les dinàmiques que mouen els seus companys, van assegurar que l’interès
per l’economia no acostuma a
anar més enllà de les explicacions
de classe, i que aquesta apatia general és la principal culpable de
l’escanyolida concurrència que
solen marcar els actes organitzats
fora de l’aula.
Cal fer entendre
que participar a les
associacions és una
inversió de futur
Una excepció va ser, tal com va
recordar l’Altair Ciurans, la conferència inaugural de l’associació
Capitalisme i Llibertat, amb Xavier
Sala i Martín. Tot i que ell mateix
va justificar l’afluència de gent gràcies a la popularitat del professor.
Així doncs, una de les estratègies a seguir que va quedar sobre
la taula va ser la de fer entendre
als estudiants que participar a les
associacions és una inversió de futur. Et dóna contactes, et permet
instruir-te millor i això, a la llarga,
et farà tenir més possibilitats. g
REPORTATGE
Economia, empresa i...
4 propostes
CINEMA
Tucker: the Man and His Dream / Director: Francis Ford Coppola / Any 1988
EL DESAFIAMENT DE SER EMPRENEDOR
Present a tots els cicles sobre cine i empresa, no podíem deixar de proposar
aquesta pel·lícula del mestre Coppola que recrea la vida de Preston Tucker,
dissenyador d’automòvils visionari però que no pot fer reeixir la seva idea
empresarial. En un país de gran cultura empresarial com els EUA i en un sector
tan emblemàtic com el del cotxe, el film narra la dificultat que viuen els emprenedors per fer-se un lloc en mercats ja consolidats per altres marques de
gran mida. Una història alliçonadora d’èxits i fracassos.
La question humaine / Director: Nicolas Klotz / Any 2007
EL COSTAT FOSC DE LES GRANS COMPANYIES
Pertorbadora i impactant, mentiríem si afirméssim que aquest és un film només sobre el món empresarial. En la seva profunditat, és una història que enllaça el present d’una multinacional química amb certs episodis de la II Guerra
Mundial, tot construint una profunda reflexió entorn el llenguatge i la cultura
de la productivitat. Cal mirar-la sense prejudicis, i acceptant d’entrada que fa
un retrat molt tèrbol de les grans companyies. Ara bé, podem asseverar que
és una de les millors pel·lícules fetes a Europa els últims anys.
La locura del dólar / Director: Frank Capra / Any 1932
EL CAOS FINANCER DESPRÉS DEL 29
Un clàssic d’actualitat. El film de Frank Capra és la història d’un banquer amb
problemes que beu directament de l’experiència del crack del 29 als EUA. Molt
útil per analitzar el paper que juguen les institucions financeres en els moments de crisi, les relacions entre banquers i empresaris i la influència dels
rumors en l’estabilitat financera de les empreses. L’optimisme que desprèn és
marca de la casa del director, però es pot compensar amb la cara més amarga
que destil·la Las uvas de la ira, de John Ford sobre la crisi dels anys trenta.
Debtocracy / Director: Aris Hatzistefanou / Any 2010
L’ESPIRAL DEL DEUTE EXPLICAT PELS GRECS
La seva carta de presentació la defineix com l’Inside Job dels
PIGS (Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya). Es tracta d’una
iniciativa documental d’uns periodistes grecs que ha tingut
una trajectòria meteòrica per Internet, on es pot veure lliurement. Mitjançant entrevistes i fent un repàs de la recent
història econòmica grega, el document fa una lectura crítica
de la situació de rescat financer que ha viscut el país.
PERFIL POMPEU
Caleb Bassols Cristianisme i joventut
Religió i universitat, dos mons que conviuen a l’associació GBU
A
mb 22 anys i estudiant
d’últim curs de Ciències Empresarials a la
UPF, Caleb Bassols és
una de les cares més
conegudes del Grup Bíblic Universitari (GBU) de Barcelona, una
associació de cristians evangèlics a
la universitat de caràcter internacional.
Tot i tenir molta trajectòria i
envergadura com a associació,
el GBU i les seves accions no són
molt conegudes per la majoria dels
estudiants de casa nostra. Una circumstància que sembla donar-se
per la distància amb què molts
companys veuen les seves activitats i per l’aparent invisibilitat que
afecta al binomi jovent i religió.
En aquest sentit, en Caleb ens
explica que ell mai no ha amagat uns 200 estudiants van adquirir-ne
la seves creences a la gent que un voluntàriament.
l’envolta, cosa que inclou la FaSegons en Caleb, va haver-hi
tres tipus de reaccions: la incredulitat total, la identificació completa
“Més que intolerància, amb el text i, per últim, la d’aquells
que creuen que Jesús va fer coses
a vegades hi ha
bones, però que no té gaire implicació en la seva vida.
incomprensió”
cultat, ni que tampoc ha patit cap
problema d’intolerància. El que sí
que potser ha notat alguna vegada, però, és més aviat incomprensió.
Aquest allunyament el va impulsar a importar a Catalunya una
campanya, LIFE, en què van repartir un evangeli revestit amb un disseny jove i atractiu. Calculen que
LES ACTIVITATS
Les tasques que realitzen els membres del GBU inclouen trobades
setmanals, centrades a estudiar
alguns passatges bíblics i trobarne l’aplicació diària, i accions periòdiques. Entre elles, hi ha la campanya de recollida d’aliments per a
la gent gran del barri de la Barceloneta i la participació a la Setmana
de la Solidaritat. g
Et sona aquesta portada? Es tracta de
l’última campanya de comunicació del GBU,
una manera d’acostar la vida de Jesús més
enllà dels prejudicis. Amb l’ambigu títol
d’Una biografia de escándalo, es van repartir
uns 200 evangelis de sant Joan entre els
estudiants de la UPF. Un relat bíblic que,
creient o no creient, és un dels textos cabdals
de la història cultural d’Occident.
ENTREVISTA
Emprenedoria familiar
2.0
Com va sorgir la idea del projecte?
El nostre model va ser la nord-americana Kickstarter. Ens va interessar com a creadors i consumidors alhora i, en veure que aquí no hi havia res
semblant, vam decidir importar el model. D’això
fa quasi un any i mig.
I quins van ser els primers passos?
El més important era definir el concepte i, després, dissenyar i programar el portal. Això últim
era per a nosaltres primordial, perquè la web és
la nostra cara. Buscàvem serietat i senzillesa, sobretot.
Des de Mataró ha aparegut una nova
iniciativa empresarial que trasllada
el micromecenatge (o crowdfunding)
al camp dels projectes creatius. Per
la seva frescor, economia de mitjans
i utilitat pràctica en uns temps en
què les subvencions públiques estan a
mínims, Verkami és un bon exemple
d’emprenedoria en el camp de les noves
tecnologies.
EL XARRUP en parla amb els seus
ideòlegs al Tecnocampus de la capital
del Maresme, on estan instal•lats. Són en
Joan Sala i els seus dos fills, en Jonàs i
l’Adrià. Aquest últim, estudiant de la UPF.
Per a qui encara no els conegui, només
cal que entri a la seva pàgina web i
descobreixi per què són l’última sensació
en el món cultural.
Què va ser el més difícil de l’arrencada?
El tracte amb els bancs. La desconfiança amb els
negocis per Internet és tremenda. Necessitàvem
una passarel·la de pagament digital i, al principi,
era molt complicat. No ho entenien.
I la inversió inicial, era capital propi?
Sí, familiar. Encara no hem recuperat la inversió,
però esperem fer-ho en un futur.
Com obté beneficis Verkami?
Tenim una comissió del 5% dels projectes que
acaben amb èxit de finançament. No cobrem per
registrar projectes, ni tampoc pels que es queden
pel camí.
Quants projectes teniu en marxa?
És complicat de dir, perquè hi ha situacions diferents. La mitjana de propostes que ens arriben,
sense discriminar, són de tres o quatre al dia. Un
cop feta la selecció dels que pugem al portal, la
mitjana dels que arriben a bon port es mou entre
el 50-60%.
Bon o mal senyal?
Previsible. Les altres plataformes que havíem estudiat eren semblants. Potser últimament aquest
ENTREVISTA
percentatge ha baixat, però es deu al fet que ara tenciem que el petit mecenes se senti implicat en
entren més projectes que abans.
el projecte. Pot interactuar amb el creador, aportar idees, fer-ne difusió...
Algunes fites que s’hagin de destacar?
El primer producte crowdfunding de Catalunya, el I el sistema de recompenses.
llibre de refranys Amb cara i ulls. O el nou disc És clar. El producte en si és el més clar, és a dir,
de Jero Romero, cantant dels The Sunday Drivers, la pel·lícula, el llibre o el disc, per exemple. Però
que ha aconseguit 16.000 euros de finançament, sempre hi ha un valor afegit, alguna cosa que no
quan el mínim eren 10.000. I encara li queden uns es podrà adquirir després. Depenent de la quanquants dies dels quaranta que hi ha de marge!
titat, hi ha un ventall de recompenses. N’hi ha de
més imaginatives, com un sopar amb l’escriptor,
Això de 40 dies sembla poc per arribar segons a per exemple.
quines quantitats, no?
No és una limitació. Nosaltres diem que allò im- Quins projectes no s’adeqüen a Verkami?
portant és tenir comunitat. Que ja hagis fet alguna Creació d’empreses, per exemple. No ho permecosa, que la gent et conegui... Llavors és saber-te tem perquè seria complicat no oferir recompencomunicar bé. De fet, amb la tendència dels pri- ses que no fossin participacions en els beneficis. I
mers dies, pots preveure si la cosa funcionarà o nosaltres partim de la base que el creador no ha
no. A més a més, hi ha la motivació de tenir un de renunciar als drets d’autor ni d’explotació dels
deadline.
seus projectes. És un altre àmbit.
S’ha de tenir un perfil, doncs.
Més o menys. Nosaltres ens dirigim a aquells creadors que tenen un seguiment minoritari, insuficient per accedir a les indústries culturals però
amb un públic interessat a ajudar-lo a portar a
terme el producte. Ens saltem els intermediaris.
I això d’estar a Mataró com ho porteu?
Nosaltres som d’aquí i és una sort. A més a més
hem pogut accedir a un lloguer reduït de La Incubadora del Tecnocampus. Però també és cert
que podem estar aquí gràcies a la proximitat amb
Barcelona, on es mouen moltes coses en l’àmbit
cultural.
Es tracta de posar els diners i prou?
No. S’estableix una relació que va més enllà, po- Gràcies Joan, Jonàs i Adrià. I molta sort.
ADRIÀ
FOTO: VERKAMI
JOAN
JONÀS
LA CONTRA
[...]
Parlo d’un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d’ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.
Parlo d’un lent crepuscle que posava
or tremolós a l’aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.
Dolça remor de l’aigua en el record.
Gerard Vergés, poeta tortosí
PhD CÒMIC
FOTO: JOSEP M. ROIG
“Piled Higher and Deeper” by Jorge Cham www.phdcomics.com
EL XARRUP és el butlletí de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i està obert a tots
els estudiants. Si teniu qualsevol comentari o suggeriment no dubteu a fer-nos arribar un correu a:
[email protected]
Editor, maquetació i disseny: Josep M. Roig