El Xarrup
Març del 2011
Núm. 48
El butlletí de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
L’ENTREVISTA
Parlem amb el nou degà, Vicente Ortún
“Un degà de facultat és semblant al product manager d’una empresa”
JOSEP M. ROIG
Després d’ocupar el càrrec en
funcions arran de la sortida d’Albert
Carreras, Vicente Ortún (Barcelona,
1948) ha estat escollit nou degà de
la Facultat de Ciències Econòmiques
i Empresarials. Director del Centre
de Recerca en Economia i Salut
(CRES) i professor titular de la UPF,
la seva trajectòria professional i
investigadora està enfocada al camp
de la gestió sanitària.
Conversem amb ell per conèixer quins
reptes afronta la Facultat i quines
línies de treball guiaran la seva
gestió. D’entrada, interrogat per les
motivacions personals a l’hora de
presentar-se al càrrec, ens confessa
que l’ha animat la bona feina duta a
terme pels seus predecessors.
Internacionalització
Exalumnes
Punts forts UPF
PAS i PDI, més a prop
Sistema universitari
Justícia social
“Tenim convenis amb una setantena d’universitats, però quantes
són de Hong Kong o de Corea? Hem
de pensar que les entrades més
fortes als rànquings d’universitats
són asiàtiques i, per tant, cal que
mirem cap allà.”
“M’agradaria acabar amb l’estricta
divisió entre PAS i PDI; els estaments haurien de ser més flexibles. Crec que un membre del PAS
amb la motivació i les qualificacions necessàries ha de tenir les
portes obertes a la docència.”
“Importantíssims. Els exalumnes
són els primers interessats a defensar el prestigi d’un títol, i el seu
paper com a intermediaris entre
empreses i alumnes és fonamental. El seu grau d’integració ha de
ser més fort.”
“Alguns països com Alemanya,
França o el Regne Unit ja han
començat a fer una política de
finançament discriminat, de potenciar les millors universitats. No
totes han de tenir la mateixa intensitat de recerca, per exemple.”
“El nostre model de contractació de professorat, obert al món.
Quan una persona fa el doctorat aquí, després se l’obliga a
marxar, a adquirir experiència a
l’exterior. D’aquesta manera evitem l’endogàmia.”
“La universitat hauria de ser un
mecanisme de promoció vertical.
El dia que la categoria socioeconòmica dels pares d’un estudiant no
doni cap informació sobre el seu
accés a l’educació superior viurem
en un món més just.” g
WILLIAM & MARY LAW
EL REPORTATGE
Alguns consells per enfrontar-t’hi
Productes miraculosos, dietes infal·libles i exercicis de concentració
P
er a molts estudiants,
un dels símptomes
clars que s’acosta
el temut període
d’exàmens és quan
arriba la febre de tenir-ho tot net i ordenat. El pis, la
casa, l’habitació o l’escriptori; tant
és. Fins i tot, hi ha casos patològics, com algun que s’ha posat a
planxar per primer cop a la vida.
Sense arribar a aquests extrems, sí que és cert que l’època
d’exàmens provoca un estat de
nerviosisme considerable entre
els alumnes, ja sigui perquè no
s’ha treballat prou durant el curs,
o perquè un no està prou segur de
dur prou bé la matèria.
És justament aquesta angoixa
constant la que provoca algunes
d’aquestes accions impulsives: la
neteja constant, una gana inusita-
da o, fins i tot, una etapa de frenePel que fa a l’alimentació, intensí sexual. En el fons, totes són una ta esmorzar bé i dinar poc. L’estil
reacció del propi organisme, que que tenim aquí d’afartar-nos al
busca fórmules per treure’s la ten- migdia és nefast per a la rendibisió del damunt.
POSA-HI REMEI
D’entrada, cal reconèixer que no hi
ha solucions que no passin per una
virtut personal: la voluntat. Sense
ella, poca cosa podrem fer. Ara bé,
des d’EL XARRUP us proposem una
guia bàsica per optimitzar tot allò
de bo que ja porteu dins.
Primer de tot, cal cuidar les hores de son. Com qualsevol esport
físic, l’exercitació mental requereix
haver descansat adequadament.
Passar una nit en blanc estudiant és
poc productiu i té l’agreujant que
hipoteques el temps de l’endemà.
Dormir set o vuit hores és una de
les millors inversions que pots fer.
La gelea reial o el ginseng tenen també un
efecte placebo
litat posterior. Alguns productes
com la gelea reial i el ginseng tenen un efecte placebo. Alhora és
bo fer algun tipus d’exercici físic, ja
que relaxa els músculs, dóna sensació de benestar i ens fa pujar la
sang al cap.
Per últim, si a casa no pares
d’anar a la nevera i l’ordinador et
xucla més del compte, vés a la biblioteca: és una bona alternativa.g
PERFIL POMPEU
Oriol Amat, Jordi Galí i Guillem López
Tres catedràtics d’Economia i Empresa al servei de les nostres finances
C
sessor del Banc Central Europeu i
de la Reserva Federal dels EUA o
que el senyor López Casasnovas
és conseller independent del Banc
Una funció del CAREC
és donar suport
al govern en les
negociacions
d’Espanya. Això suposa un canal
de comunicació privilegiat per al
govern de CIU, que té en la recuperació de la confiança exterior un
dels seus màxims reptes.
QUI ÉS QUI A LA UPF
Com es pot imaginar, el currículum
de tots tres catedràtics és molt
ampli; només cal fer una cerca a
Google per comprovar-ho. Cen-
trem-nos, doncs, en quina feina
desenvolupen a la Universitat.
Començant per ordre alfabètic,
Oriol Amat Salas és catedràtic
d’Economia Financera i Comptabilitat, dirigeix el Centre per a
la Qualitat i la Innovació Docent
(CQUID) de la UPF i el màster en
Direcció Financera i Comptable de
l’Empresa de l’IDEC-UPF.
Per la seva banda, Jordi Galí i
Garreta, catedràtic de Fonaments
de l’Anàlisi Econòmica, és director
del Centre de Recerca en Economia
Internacional (CREI) de la UPF.
I finalment, Guillem López Casasnovas és catedràtic d’Economia
Aplicada i expert en polítiques públiques, especialment en l’àmbit
d’economia de la salut. Va ser un
dels fundadors del Centre de Recerca en Economia de la Salut
(CRES) de la UPF. g
PhD CÒMIC
ontinuen els fitxatges Pompeu al si del
govern d’Artur Mas.
Si el mes passat ens
fèiem ressò de la
nova conselleria capitanejada per Andreu Mas-Colell,
ara són tres catedràtics del Departament d’Economia i Empresa qui
han estat escollits per formar part
del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement
(CAREC) de la Generalitat.
Com el mateix nom indica,
aquest òrgan format per quinze
persones té la funció de col·laborar
en la definició de les polítiques
econòmiques del país, però també
–i potser encara més important–
donar suport als processos de negociació amb institucions estatals i
internacionals. No cal oblidar que,
per exemple, el senyor Galí és as-
“Piled Higher and Deeper” by Jorge Cham www.phdcomics.com
LA NOTÍCIA
L
a notícia d’aquest mes no és bona. La
Lliga de Societats de Debat, un gran
actiu per als estudiants d’Economia
i Empresa, s’ha hagut de cancel·lar. I
aquest cop no es tracta d’una retallada de pressupost o d’un impediment major, sinó
de la falta d’implicació del col·lectiu d’estudiants.
Senzillament no s’hi ha inscrit cap grup.
acadèmica habitual amb el desenvolupament d’una
millor capacitat de progressió, presentació i discussió
de temes d’actualitat, així com conèixer companys i
professors i fomentar l’esperit crític”. En definitiva,
una oportunitat única per a la reflexió compartida i
la promoció personal. O és que un es troba cada dia
amb l’ocasió que docents i investigadors l’escoltin
atentament durant vint minuts?
Societats de Debat
2011
=
Cap participant
Mal senyal per a la UPF, ja que un dels puntals que
reforça el prestigi d’una universitat és la qualitat dels
seus alumnes, i això no només es demostra amb una
bona nota de tall, sinó sobretot amb el seu dinamisme i compromís amb les activitats que van més enllà
de les classes obligatòries.
UNA ACTIVITAT EXCEL·LENT
En aquest sentit, hi ha quòrum a defensar la qualitat d’una proposta com són les Societats de Debat.
L’activitat es desenvolupa a partir de diferents grups
de tres o quatre estudiants que, en un debat moderat
per professors, han de defensar postures antagòniques sobre un tema de caire econòmic –publicat amb
una setmana d’antelació–. L’objectiu, com expliquen
els mateixos organitzadors, és “completar la formació
?
Malauradament, des de la Secretaria Acadèmica ens
comenten que aquesta situació no és una excepció,
i que costa molt comptar amb la presència dels estudiants en qualsevol acte, fins al punt de patir per
aconseguir una assistència mínima. Reflexionant sobre aquesta qüestió, el degà Vicente Ortún descarta
la teoria que apunta a una falta de temps o saturació
d’activitats, ja que assegura que a Harvard o a Stanford hi ha una agenda molt més plena i els estudiants
responen com cal.
L’altra explicació té a veure amb la reducció de 3 a 1
el nombre de crèdits que s’ofereixen per participarhi. D’acord, potser no ha estat una sàvia decisió; però
això vol dir que els estudiants només es mouen pels
crèdits? La universitat no aporta més que un títol? Esperem que això sigui tan sols un impàs...
EL XARRUP és el butlletí de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i està obert a tots
els estudiants. Si teniu qualsevol comentari o suggeriment no dubteu a fer-nos arribar un correu a:
[email protected]
Editor, maquetació i disseny: Josep M. Roig