El Xarrup
Gener 2011
Núm. 46
JOSEP M. ROIG
El butlletí d’Economia i ADE
Els graduats del 2010
JOSEP M. ROIG
L’esperança d’una nova generació
A dalt, la platea reservada als graduats just abans que comencés l’acte. A baix, la zona habilitada per a la família i els acompanyants
LA NOTÍCIA
Crònica Acte Acadèmic de Graduació
De regust anglosaxó, la cita és una bona mostra del caràcter UPF
LA CITA
El passat 11 de desembre del 2010 es va celebrar al campus de la Ciutadella el clàssic
Acte Acadèmic de Graduació. Una jornada llarga però intensa que formalitza l’adéu a la universitat i
l’entrada al món professional. Per si no hi esteu avesats, heu de saber que l’acte es divideix en quatre
sessions, organitzades segons els estudis. La sessió dedicada a la Facultat de Ciències Econòmiques i
Empresarials va ser la darrera a començar, a les vuit del vespre.
LA LLIÇÓ Un dels eixos centrals de l’Acte Acadèmic de Graduació és la lliçó de comiat. Enguany,
l’honor va recaure sobre el catedràtic Guillem López Casasnovas, que va oferir als assistents una sèrie
de consells en un parlament titulat “Que els vents us siguin favorables”. Albirant un futur en què les
possibilitats de negoci apareixeran més a l’estranger que a casa nostra, el catedràtic López Casasnovas
va voler advertir d’alguns dels costums que regeixen les relacions socials en d’altres països. Accions tan
bàsiques com donar la mà, eructar, obrir un obsequi o tallar una patata tenen significacions molt diferents segons el lloc on ens trobem. Cal estar previngut i, sobretot, posar en pràctica el refrany “Allà on
vas, fes com veuràs”.
EL VÍDEO
No volem perdre l’oportunitat de felicitar els realitzadors del vídeo que va servir per
iniciar la vetllada. Una bona mostra que als professionals que surten de la UPF no els falta talent ni coneixement, ja que van aconseguir emocionar tota la platea amb el recull d’impressions que múltiples
estudiants de la Pompeu desgranaven a la pantalla. Un 10.
ELS GRADUATS
Com cada any, no pot faltar el moment per homenatjar els millors de la
promoció. Aquest cop els cracks són la llicenciada en ADE Cristina Villagrasa, el llicenciat en Economia
Javier García Arenas i la diplomada en Ciències Empresarials Diana Cotarelo. L’esforç i la dedicació bé
han de tenir la seva recompensa. Tot i així, tots els graduats es mereixen la nostra felicitació!
CONFIDENCIAL
FOTOS: JOSEP M. ROIG
No sabem si és degut al tarannà dels alumnes o perquè la nit atorga més
solemnitat, però hem de dir que, tal com ens confessaven els càmeres que filmaven l’acte, els estudiants d’Economia i ADE van ser –de lluny– els que més es van engalanar per anar a recollir el diploma.
Això sí, l’èxit de públic familiar, parelles i amics va ser tan rotund que es va haver de condicionar una
sala annexa preparada per a la retransmissió de l’acte en directe en una pantalla perquè tots els presents poguessin gaudir-ne.
EL REPORTATGE
Delegats de classe
Qui són i què els motiva?
La figura del delegat és coneguda per tothom, però alhora sovint es desconeixen les
motivacions dels candidats al càrrec o les tasques que duen a terme al llarg del curs.
Arran de les últimes eleccions que la UPF va viure la passada tardor, des d’EL XARRUP
hem contactat amb alguns dels nous representants dels alumnes d’Economia i ADE
per esbrinar qui són, per què han volgut ser delegats i si creuen que aquesta figura
té encara bona salut.
Qüestionari
1
Per què et vas
presentar al
càrrec? Què
creus que hi pots
aportar?
MIQUEL ÀNGEL
PÉREZ
Delegat de
primer curs
del grau en
Economia (grup 4)
MARIA SOFIA
FAILDE
Delegada de
primer curs
del grau en
Economia (grup 3)
Ens pots
explicar
alguna tasca
que hagis fet com a
delegat de classe?
1. Sempre m’han agradat les tasques
de representació i també volia participar activament al si de la Pompeu.
Crec que, bàsicament, la meva missió
és ajudar la gent de la classe que
tingui un problema.
3
1. En el meu cas, jo ja era delegada
al Batxillerat i a l’ESO. Considero
essencial que hi hagi un delegat que
defensi els interessos dels alumnes,
amb la voluntat de millorar la qualitat
de l’ensenyament i del nostre pas per
la UPF.
2. He fet un grup privat al Facebook per tal que la comunicació entre
alumnes flueixi més ràpid i potenciar
la cohesió.
2. De moment, només he fet de coordinadora entre professors i alumnes
per establir dates de classes i exàmens. Encara és aviat.
3. Ser delegat et fa més conegut.
Els companys solen pensar que s’ha
d’invertir massa temps i no ho veuen
productiu; jo, en canvi, sí.
3. Qui es presenta per delegat denota
un interès més alt pels assumptes de
la Universitat. Crec que els companys
ens veuen com a persones responsables, dedicades i sociables, qualitats
necessàries per ser un bon delegat.
4. No és tanta feina com la gent creu,
tot i que encara porto poc temps per
saber-ho del tot. Depèn del dia, és
bastant relatiu.
4. Com que som dues delegades a
classe ens ho podem repartir; per
tant, no crec que sigui molta feina.
Comptar amb algú també motiva
més.
5. Penso que no hi ha candidatures
perquè els alumnes creuen que ser
delegat comporta massa feina. És un
error.
5. Potser el càrrec no resulta atractiu
o no hi ha suficients incentius. Al cap
i a la fi, és una responsabilitat afegida
per a uns alumnes que tenen l’agenda
molt plena. Ho puc entendre.
2
Ser delegat
comporta
algun
reconeixement
social? Què opinen
de tu els teus
companys?
4
5
És molta
feina? Quant
temps hi
inverteixes?
Moltes
classes s’han
quedat sense
delegat per falta de
candidatures. Com
ho interpretes?
GEORGINA
GIRÓ
CRISTINA
SAMPER
Delegada de primer
curs del grau en
Economia (grup 1)
Delegada de primer
curs del grau en
Empresarials (grup 1)
1. Jo ja vaig ser delegada a l’institut. M’agrada tenir
un paper important dins el grup, i crec que s’ha de
treballar per millorar l’experiència universitària, així
com la relació entre professors i alumnes.
2. Per exemple, aquest Nadal m’he dirigit als
professors per saber quan tindríem les notes dels
exàmens, ja que hi havia certa confusió entre els
companys. També he actuat com a delegada a
l’hora de transmetre algun malestar de la classe davant una situació concreta. I no cal oblidar el paper
que et toca a l’hora d’organitzar algun sopar o cap
de setmana!
1. M’hi vaig presentar per petició dels companys
de classe i per decisió pròpia. Crec que puc aportar responsabilitat i ganes d’intervenir en tots els
temes de la Universitat que afecten el col·lectiu
d’estudiants.
2. No porto massa temps de delegada, així que
no he pogut fer massa cosa. Però, per exemple,
sí que hem proposat un mètode de comunicació
més accessible a l’hora de fer les classes, i he fet de
mitjancera amb el professor per resoldre dubtes
compartits.
3. Sí que comporta un reconeixement social, hi ha
un respecte cap a la teva persona. Els companys
són molt agraïts si veuen que el delegat es pren
seriosament el seu càrrec.
3. El que tinc clar és que els professors et coneixen
més, això segur. Per part dels companys, em veuen
com una alumna més però em tenen més confiança.
4. Justament això em va fer dubtar a l’hora de presentar-m’hi. Tenia por que fos massa feina el primer
any de carrera. Cal organitzar-se, sobretot perquè
fer les coses bé requereix temps i esforç.
4. Sí, és feina des del moment que has d’assistir a
reunions, parlar amb professors, etc. Però mentiria
si digués fins ara que he estat molt ocupada.
5. Tothom pensa que ja ho farà un altre. Jo crec que
si tu pots fer-ho, tens el deure de provar-ho. A més
a més, cal no oblidar que aquest càrrec t’atorga una
imatge de líder que sempre et pot beneficiar en un
futur.
5. No es pot obligar a ningú a ser delegat de classe.
Tot i així, és una situació trista, perquè la classe es
queda sense representació i pot quedar perjudicada.
CÒMIC
“Piled Higher and Deeper” by Jorge Cham www.phdcomics.com
DE PERFIL
Lluís Galter Director de cinema
Un exemple de com tirar endavant un projecte, en aquest primer film
L
’emprenedoria no només
es dóna a les facultats
d’Empresarials. Aquest
figuerenc de la quinta del
83 va estudiar Comunicació Audiovisual a la UPF, però s’ha mostrat
capaç de tirar endavant un projecte
audiovisual del no-res i fer-ho amb
èxit. La pel·lícula ja ha recorregut
diversos festivals i el desembre es
va estrenar comercialment en alguns cinemes de Barcelona.
El punt de partida, com ell mateix reconeix, va ser l’atorgament
d’una beca Agita a la creació artística, concedida per l’Ajuntament
de Figueres. Amb un pressupost
mínim, va anar agafant força la
idea de construir un llargmetratge
al voltant de la figura de Ramon
Vila, l’últim maqui rural de la postguerra espanyola.
XARXA DE RELACIONS
El cop de mà definitiu va venir
d’un d’aquests docents, en Paco
Poch, que va decidir apostar per
la pel·lícula amb la seva productora Mallerich Films. De mica en
mica, la cosa anava creixent. Finalment, i a través de la creació
de l’associació Passos Llargs, es va
acabar d’aconseguir engreixar el
pressupost inicial mitjançant noves ajudes del Consell Nacional
per la Cultura i les Arts (CoNCA) i
aportacions dels mateixos membres de l’equip.
D’aquesta manera, un petit projecte personal s’ha convertit, passats els anys i gràcies a la suma
d’esforços, en un producte comercial (i cultural, en aquest cas) amb
un llarg camí per recórrer, a més
a més d’obrir noves portes al seu
director. Un bon exemple de com
a vegades, per tirar endavant una
idea, cal remar sol al principi, però
que un cop agafada la bona direcció van apareixent els suports.
S’ha dit moltes vegades, però no
per això deixa de ser cert: els inicis mai són fàcils. Que no regni el
desànim!
LLUÍS GALTER
Va ser llavors quan els contactes
creats arran dels estudis a la Pompeu Fabra van donar els seus fruits,
ja que molts dels antics companys
d’universitat es van anar sumant al
cos tècnic del projecte. I no només
estudiants, sinó que alguns dels
professors també s’hi van interes-
sar i van actuar com a tutors del
guió.
Lluís Soler és l’únic actor conegut que apareix al film, tot i que els seus honoraris també es van
adaptar al pressupost.
CARACREMADA
Ramon Vila, conegut
popularment com
Caracremada, és recordat
per ser l’últim maqui català.
Natural de Peguera, al
Pirineu bergadà, va fer de
la resistència armada una
manera de viure, fins i tot
quan passats uns quants anys
de la fi de la guerra civil els
dirigents anarcosindicalistes
a l’exili van desestimar la
lluita.
El debut de Lluís Galter en
el format de llargmetratge
és un film hipnòtic i sec
que defuig l’èpica i el ritme
trepidant del que seria un
biopic convencional.
Malgrat la idealització
que un personatge així pot
despertar entre nosaltres, el
cert és que els vint anys de
lluita solitària pels boscos no
van ser un encadenament
d’actes heroics, sinó més
aviat un dia a dia marcat per
la supervivència.
La pel·lícula tracta, doncs,
de captar i recrear la vida
quotidiana, el temps i
l’entorn de Caracremada,
un home tan fascinant
com indesxifrable. No us la
perdeu.
L’ENTREVISTA
MARTÍ SABALLS “A la televisió, els
empresaris apareixen com els dolents”
MARTÍ SABALLS
Parlem amb el director del diari econòmic Expansión a Catalunya
Martí Saballs és empordanès d’origen. Nascut a la Bisbal d’Empordà
l’any 1967, ha treballat a Nova York com a corresponsal del diari
Expansión i a Buenos Aires, on ha estat cap de continguts del diari
financer El Cronista. Llicenciat en Ciències de la Informació per la
Universitat de Navarra i Executive MBA per l’IESE, des del 2004 és
sotsdirector d’Expansión i cap de la seva edició catalana. Ara fa dos
anys va publicar el llibre Historias de un corresponsal económico.
Burbujas y otras epidemias de entusiasmo. Li volem preguntar,
com a periodista econòmic, com veu el mercat laboral i què pot
oferir la premsa econòmica a les noves generacions.
En aquest XARRUP ens fem ressò dels nous graduats en Economia i ADE, que enceten el seu futur
professional en uns temps d’incertesa econòmica.
Algun consell?
gant menys. En aquest sentit, i des de la meva visió
de periodista, crec que seria més efectiu reduir el
mateix impost i simplificar el sistema de deduccions,
ja que a vegades hi ha qui fa passar unes coses per
unes altres. Impostos sí, però d’una manera racional.
Doncs que tothom que tingui una idea de negoci i es També crec que s’hauria de beneficiar fiscalment
cregui el projecte, que el tiri endavant. A la pel·lícula l’empresari que crea llocs de treball.
La red social hi ha una escena molt bona en què els
bessons Winklevoss visiten el rector de la universiL’atur colpeja fortament els joves. Aquest panotat, i aquest els diu: “Mireu, si esteu a Harvard no
rama és responsabilitat del mateix jovent, de la
és per anar a buscar feina després, sinó per crear-la política de contractació o del mercat de treball?
vosaltres”. Cal esperit emprenedor, ja sigui en el
sector més tradicional o al més capdavanter tecnolò- Seria absurd culpar només els joves, perquè n’hi ha
gicament. Les crisis també són oportunitats úniques de molt bons; la redacció d’Expansión n’és un exemper a nous projectes empresarials.
ple. Com a totes les èpoques, hi ha gent que treballa
molt i d’altra que no. Una altra cosa és que avui dia
La voluntat és crucial, però també hi juguen les
vivim en una societat que no valora l’esforç i en la
condicions. Disposem d’un marc legal adequat per qual els empresaris s’han convertit en els personatimpulsar aquesta emprenedoria?
ges dolents de les sèries de televisió. Això frena iniciatives i fa que el jovent no s’involucri amb les seves
Jo crec que hi ha massa burocràcia. L’administració
pròpies idees. Perquè, insisteixo, els joves, sobretot
porta molts anys parlant de la finestreta única i de
els que estan ben preparats, han de tirar endavant
poder muntar una empresa en 24 hores; però no
projectes propis. Aprofitar les noves tecnologies i
s’ha avançat prou. Avui dia, a part dels múltiples
les noves xarxes, ja que fins i tot en temps de crisi es
registres, s’ha de contactar amb diferents consellepoden crear negocis extraordinaris. S’està veient.
ries, departaments... Això s’ha d’ordenar. Els governs
tenen el deure de facilitar la feina a la gent amb
Parlem d’Expansión. La crisi de la premsa escrita
idees que les vol portar a terme. Sense empresaris ni és malauradament bastant seriosa. Com ho estan
emprenedors no es crearan nous llocs de treball.
vivint vostès?
Un altre punt de controvèrsia és la pressió fiscal a
les empreses. Ho estem fent bé?
A l’estat espanyol l’impost de societats està al
30%, però hi ha moltes deduccions i s’acaba pa-
A veure, la caiguda d’ingressos publicitaris s’ha notat
com a tot arreu. Però tot i així, la premsa s’ha de
preocupar per buscar la millor informació i distribuir-la tal com demanen els clients. Alguns voldran
continuar llegint paper i d’altres preferiran les noves
tecnologies. L’únic que està canviant és l’eina de
transmissió, i cal buscar noves fórmules per accedir
als lectors. En el cas del nostre grup s’ha establert
una estratègia molt clara amb Orbyt, un instrument
dissenyat per les tauletes digitals. La veritat és que
per a la premsa econòmica, que requereix d’una
informació permanentment actualitzada, l’aparició
d’instruments mòbils connectats a la xarxa ha estat
molt útil.
Tot i així, la informació sembla destinada a convertir-se en una commodity per la qual ja no cal pagar.
Una informació concreta sempre serà una commodity, perquè està a l’abast de tothom i és gratis. Però
no només n’hi ha una, sinó que n’hi ha diverses i de
diferent grau. La necessitat de tenir una informació
diferent existirà sempre. Per exemple, un professional de les matèries primeres. No hi ha dubte que voldrà conèixer com està aquest sector arreu del món i
pagarà per esbrinar-ho. La qualitat de la informació
existeix, i justament això determina el seu valor.
Home, doncs són una eina eficaç per entendre en
detall què passa al món de les empreses, l’economia
i les finances. En el cas del nostre diari, es tracta
d’una finestra per on els professionals poden saber
què fan els seus proveïdors i clients. També resulta útil per als inversors que inverteixen en borsa i
per a aquella gent del món de l’empresa que busca oportunitats o idees de negoci, ja que ens fem
ressò d’històries d’empreses i de nous projectes.
Al meu entendre, Expansión és una eina de treball,
d’informació i d’inversió alhora.
Alguna altra recomanació per estar al dia de
l’actualitat econòmica, ja sigui en forma de diari,
portal digital o bloc?
S’han de llegir els mitjans de tota la vida: The Economist, Financial Times, The Wall Street Journal, The
New York Times... També cal seguir els economistes
Nobel. I ens hem d’acostumar a informar-nos no
només del que passa a casa nostra, sinó a tot arreu.
Sobretot a Àsia, el continent del futur.
EVA GARRIDO
Els estudiants d’Economia i ADE quadren perfectament dins la categoria de lectors potencials d’un
diari econòmic. Què els aporta consultar aquest
tipus de capçaleres?
BARRI DE PUDONG, XANGAI. També se’l coneix com “el futur”.
EL XARRUP és el butlletí de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i està obert a tots
els estudiants. Si teniu qualsevol comentari o suggeriment no dubteu a fer-nos arribar un correu a:
[email protected]
Editor: Josep M. Roig