el xarrup
DESEMBRE 2009
el butlletí informatiu d’ECO i ADE
Què fa exactament un
alumne de doctorat?
Sabies que els llibres
del llom groc els edita el
professor d’aplicada II?
Fem una visita a UPF
Feina, la fira de l’ocupació
de la Pompeu
Guillem López Casasnovas
i el copagament sanitari
GENT POMPEU
L’ENTREVISTA
EL REPORTATGE
OPINIÓ
El premi UPF Emprèn 2009 recau en un
projecte sobre assessorament genètic
Un total de 18 candidatures han participat en la segona edició de
l’activitat convocada pel Consell Social de la Pompeu Fabra
lliurament de premis, celebrat
el passat 5 de novembre, Núria Basi, presidenta del Consell Social de la UPF, va destacar l’èxit de participació de
la segona edició, xifrat amb 18
projectes, cinc més que l’any
passat. Basi també va esmentar les novetats del premi UPF
Emprèn 2010: una oferta de
tutories per explicar com es
redacta un pla de negoci.
Les emprenedores Clara Serra, Irene Valenzuela i Núria Capdevila durant l’entrega del premi
E
l consell genètic i la informació relativa a les
malalties hereditàries. Aquesta
és l’oportunitat de negoci desenvolupada per tres biòlogues
de la UPF sota el projecte Infogènia S.L. Assessorament
Genètic. La futura empresa ha
guanyat el premi UPF Emprèn
2009, dotat amb 20.000 euros.
UPF Emprèn és una iniciativa amb dos grans objectius:
incentivar la cultura emprenedora entre els estudiants,
graduats i postgraduats de la
UPF i, d’altra banda, reforçar
els vincles entre la Universitat
i el teixit social. En l’acte de
La millor idea de negoci:
INFOGÈNIA S.L. Assesorament Genètic
8 Les tres guanyadores no
només tenen en comú una
llicenciatura en Biologia i un
màster en Assessorament
Genètic, sinó que comparteixen un esperit emprenedor
que els ha permès guanyar el
premi UPF Emprèn.
La seva idea de negoci és
oferir assessorament genètic
a les institucions mèdiques,
una disciplina innovadora a
Espanya i amb més recorregut en altres països com els
Estats Units i Anglaterra.
L’assessorament genètic se
centra en el suport i la informació als ciutadans sobre la
naturalesa de les malalties
genètiques i les seves conseqüències.
A més, és un servei que analitza la probabilitat de desenvolupar aquestes malalties i
ajuda a portar una adequada
planificació familiar a través
de les mesures de prevenció
necessàries.
En representació de la Fundació Banc Sabadell, Conxa
Oliu va remarcar que el progrés
de la societat s’aconsegueix
estimulant el talent dels joves
i UPF Emprèn és una bona
prova per valorar la capacitat
empresarial dels estudiants.
En aquest sentit, Oliu va encoratjar a tots els participants a
posar en pràctica els seus projectes. A banda del guanyador,
cinc idees més de negoci van
ser premiades com a finalistes.
Joan Moreso, rector de la
UPF, va cloure l’acte amb
unes paraules emotives en
memòria a Mercè Sala, presidenta del Consell Social entre
els anys 2004 i 2008 i la gran
impulsora d’un premi que estimulés les idees dels joves de la
Universitat.
[Escolta les veus de les
guanyadores a La Moneda,
el programa d’economia
d’UPF Ràdio]
GENT POMPEU
Eduard Talamàs, doctorand i TA de Macroeconomia I
Vocació per la recerca
H
i ha gent que s’aixeca
al matí per anar a pescar. N’hi ha d’altres
que matinen per estudiar el
comportament de les bombolles financeres”. Només són
necessaris cinc minuts de conversa per adonar-se que aquest
jove estudiant és pura energia,
pura passió pel que fa; respira
economia.
La frase inicial d’aquest article és el que ell mateix ens
diu. Quan la gran majoria
d’estudiants just s’acaben
d’aixecar del llit, l’Eduard Talamàs (Barcelona, 1986) ja es
troba al seu despatx de Jaume
I estudiant el comportament
dels models monetaris que
utilitzen la majoria de bancs
centrals. “Hi introdueixo variables que fins ara ningú no
ha tingut en compte, i miro
d’obtenir conclusions”. En tot
cas, aixecar-se a les 6 del matí
per submergir-se en l’estudi
de l’economia durant més de L’Eduard en un dels seus viatges a Australia.
dotze hores seguides és per
a l’Eduard més un plaer que no pas una any d’universitat en un altre indret. Si més
obligació. És el que requereix ser estu- no, aquest guardó sufraga les despeses del
diant de doctorat en aquesta facultat, fer primer any de carrera; així doncs, per què
molt més del que pots.
no marxar?
No obstant això, el seu pas per
Després de donar-li voltes es va decidir
l’economia no estava planejat: la seva per volar a Tenerife, on podria estudiar
primera opció era la física. Amb 18 anys i practicar l’esport que més li agrada, el
just complerts i el premi de la Generalitat surf. Però la perspectiva de sol, caloreta
al millor expedient de batxillerat sota el i onades no era compatible amb una cabraç, va decidir que volia cursar el primer rrera com física, que requereix des del
principi plena dedicació a l’estudi.
Millor escollir una carrera que et
deixi temps lliure per a allò que
més t’agrada, i l’economia li feia
el pes. El retorn a la Península,
després del primer any de carrera
i amb un currículum impecable el
va portar a la Pompeu. D’una banda perquè sempre ha viscut aquí i,
de l’altra banda, pel prestigi que la
facultat d’economia s’ha guanyat.
Ara que ja no té tant temps com
abans ha deixat aparcada la taula de surf que agafava per anar a
la Barceloneta i es reserva per a
l’estiu. Ja són dos ocasions en les
quals ha viatjat a Austràlia; l’últim
cop per tres mesos, furgoneta inclosa. El millor lloc per viatjar,
practicar surf i desconnectar dels
estudis. “És el meu lloc de veraneo”, ens confessa.
Per a aquells qui penseu a fer un
doctorat a la Pompeu, heu de saber
que això no és un nine to five. Un
es trenca per dins quan, després
de preguntar-li per l’horari que
fa, l’Eduard et contesta que tots
els dies. Però tots els dies significa tots,
dissabtes, diumenges, festius i el que faci
falta. També depèn de la motivació de cadascú, però ell no para: té clar que es vol
dedicar a la recerca. A més d’estudiar el
doctorat també imparteix la classe de pràctiques de Macroeconomia I per segon any
consecutiu. Si no està llegint un “paper”,
s’està esprement el cap amb algun model
de política monetària. És un 24/7, un nonstop. Com ell mateix diu, ”a tope”.
L’ENTREVISTA
Antoni Bosch: investigador, professor i editor
“Ja tenim prou funcionaris. El que fa
falta és una actitud emprenedora”
Amb quasi 20 anys en
aquesta universitat com
a professor, l’Antoni pot
ser considerat un dels
pioners del Departament
d’Economia i Empresa;
hi és present des dels
seus inicis. Doctorat a
Minnesota, passa el seu
temps a la universitat
impartint classes i
investigant al Leex, el
Laboratori d’Economia
Experimental. I per si
sembla poc també edita
llibres acadèmics (segur
que els identifiqueu, són
els del llom groc).
Molts et coneixem per l’economia experimental. Sempre has fet el mateix?
Quan vaig arribar aquí no feia res d’això.
Va ser un canvi d’interessos, i l’any 1992,
quan es va fundar el Leex (el primer
d’Espanya), vaig començar a experimentar. Des d’aleshores aquesta disciplina ha
viscut un autèntic “boom”.
Explica’ns el teu experiment sobre
l’alcohol a l’Hotel Arts.
L’alcohol ha estat present des de sempre
en els negocis: còctels, sopars d’empreses,
etc., i ha de tenir algun efecte sobre la
confiança mútua, l’assumpció de riscos...
Jo volia posar a prova aquesta confiança
que la gent mostra sobre la resta. Primer
ho vaig fer al laboratori, donant una mica
d’alcohol als participants. No vaig notar
gaire diferència i tampoc no em vaig atrevir a donar-los-en més.Vaig pensar que un
lloc on podria trobar gent amb més alcohol a la sang seria el sopar de fi de curs.
Va funcionar?
El problema és que els estudiants estaven
massa alcoholitzats. Els resultats d’aquell
experiment eren inservibles, ja que amb
una concentració etílica tan alta un no és
capaç d’entendre les instruccions de com
funciona la prova. Va ser un desastre.
I això de l’editorial?
És un hobby que tinc que ve de família.
Tanmateix no m’hi guanyo la vida; treiem
una mitja dotzena de llibres l’any.
Dius que t’agrada la no-ficció. Llegeixes
a Truman Capote?
Bé, jo em refereixo a l’assaig. També llegeixo novel·les, però tinc la impressió que
el gran lector d’aquest tipus de literatura
són les senyores, ja que la gran majoria
de les novel·les tenen un element que es
repeteix tant com són les relacions sentimentals. I això els agrada molt a les senyores; als homes, no tant.
Què llegeixes ara mateix?
Sobre economia...-”This time is different”-, de C.Reinhart i K.Rogoff.
Aquest cop és diferent?
No; però la gent ho diu, “la crisi, aquesta vegada sí que és diferent”...I crisis
d’aquestes n’hi ha cada 30 anys.
Ets advers al risc?
Diguem que no.
Què li falta a l’estudiant de la facultat?
L’anglès. No pot ser que un estudiant no
domini aquest idioma; és fonamental en
l’economia i l’empresa. El segon problema és la falta d’emprenedors; ens trobem
en una facultat d’ADE, i és precisament el
que més s’hi troba a faltar.
Les idees salten de persona en persona
però només piquen a alguns.
Hi ha pocs cursos en què hagin de fer
esforços per crear coses noves; és una
part de l’educació que no els donem,
l’entrepreneurship. A classe pregunto qui
vol ser empresari i pocs aixequen la mà.
De debò que és patètica aquesta incapacitat de la nostra societat per crear empreses. No hi ha iniciativa.
Vull ser empresari, dóna’m un consell.
Intenta-ho, juga-te-la, tira’t a la piscina i
fracassa. No passa res, fracasses i ho assumeixes. La gent et mirarà i dirà “pobre
desgraciat, és un fracassat...”; però això
vol dir que almenys ho has intentat. Indica
que prens riscos i que vas pel bon camí.
S’ha de fracassar.
I assumir-ho com una cosa normal! És
tan clar que en aquest país falta gent jove
que ho vulgui intentar... Hem de prendre
riscos en la vida sentimental; i en la professional creant empreses.
Però en aquest país no hi ha la mateixa
capacitat financera que als EUA.
Sí, però culturalment aquí és poc habitual;
allà és molt més corrent i per tant hi ha
més recursos. A més, la gent no se’n riu.
Espanya es una societat en què el més
normal és qui hereta l’empresa del pare,
dóna un “pelotazo”, té un “enchufe”...
Risc i rics estan mal vistos. L’ambient no
és prou propici.
Per cert, dius que marxes d’any sabàtic.
On vas?
A Nova York, però no de vacances! Impartiré classes a la NYU a partir del proper gener, en principi per tres mesos; però
tinc la família aquí i encara he de decidir
si em quedaré més temps.
REPORTATGE + OPINIÓ
A la recerca de feina
UPFeina celebra la cinquena edició ampliant la fira a Ca l’Aranyó
L
’esperat punt de trobada
entre empreses i estudiants
de la Universitat es va celebrar
els passats 18 i 19 de novembre en dos llocs: el campus de
la Ciutadella i el flamant campus de la Comunicació-Poblenou. Cinquanta empreses i
institucions van fer-hi acte de
presència per atendre les consultes dels estudiants: la més
comuna, la possibilitat de trobar una feina. I més ara, en el
context de crisi actual.
La fira ha inclòs diverses activitats per facilitar la inserció
laboral dels estudiants i graduats de la UPF, com ara presentacions d’empreses, conferències, debats, col·loquis
i tallers. Totes aquestes activitats estan organitzades per
l’ Oficina d’Inserció Laboral
(OIL) de la Universitat. Un
exemple ha estat la sessió informativa per a aquells estudiants interessats a treballar a
l’estranger. La xerrada va anar
a càrrec d’ACC1Ó i el Servei
d’Ocupació de Catalunya. Un
altre taller d’interès va tractar
sobre la creació d’empreses.
Núria Soteras, coordinadora
de l’OIL ha reconegut un increment de demanda informativa per al futur professional
dels estudiants. “La incertesa
econòmica actual provoca que
fins i tot estudiants de segon i
tercer curs s’acostin als estands
per demanar informació”.
Com preparar un bon currículum, una carta de presentació o com afrontar amb èxit
una entrevista de selecció de
personal són tècniques que cal
UPFeina és una bona oportunitat per trobar la primera feina
practicar abans d’assistir a la
fira. “Preparar-se per a la visita a UPFeina és necessari per
aconseguir els objectius desitjats; és el mateix que succeeix
amb qualsevol examen trimestral”, conclou Soteras.
[Escolta el reportatge de la
fira i la valoració de la coordinadora de l’OIL a La Moneda, el programa d’economia
d’UPF Ràdio]
Guillem López Casasnovas
No deixa de sorprendre que després de
vint-i-cinc anys d’economia de salut
al nostre país, es mantingui el mateix
repartiment de papers en la comèdia
de valoracions a l’ús que mereixen
les alternatives de finançament sanitari. Per exemple, que es mantingui l’estereotip d’“economista igual
a copagament”, “politòleg igual a
resistència pel bé de la humanitat” i
metge igual “a mi que no em fiquin en
embolics de diners”.
Tot això és desafortunat. Els economistes no parlem només de despesa
-sense valoració de resultats de salut
no hi ha anàlisi d’eficiència i equitat
possible- ni els professionals són indemnes a les qüestions financeres (al
menys no ho son a casa seva quan els
toca la butxaca o en la seva pràctica
privada si és el cas).
Tampoc els politòlegs no poden
ancorar-se en la negativa fonamentalista: de copagaments n’hi ha en
tots els ordres de la vida i no sembla
que s’escampi per això el cruixir de
dents. Així en serveis públics educa-
tius (les taxes acadèmiques no són
sinó copagaments vist el cost real
de l’educació), en el transport (o és
que algú pensa que amb el que paga
cobreix el cost del bitllet?) o en sanitat (una prestació sanitària que
no s’ofereix o s’ofereix malament -i
s’acaba anant a la privada- no és sinó
un copagament del 100%!).
De manera que si som seriosos, no
podem parlar de despesa sense explicar en què i per a què com finançar-la,
i que no sempre el que pagui el contribuent és més equitatiu i eficient
que quan ho ha de fer l’usuari. Pel
que fa en concret als copagaments, el
primer que hem d’aclarir és per a què
es vol un copagament.
Dues alternatives són possibles, i
cada una d’elles amb una racionalitat diferent i un terreny de joc particular, ja sigui aquesta la de recaptar
complementàriament amb càrrec a
l’usuari -perquè no tot ho pagui el
contribuent anònim- o simplement la
d’intentar frenar despesa (aquí l’èxit
del copagament seria que no recaptés res!).
El meu raonament en la matèria és
el següent. La decisió d’implantar un
copagament en serveis públics és òbviament una qüestió política. De manera que si els polítics volen assumir
amb valentia i decisió un copagament
dels usuaris per frenar el consum (ja
que molts professionals argumenten
avui sobre els “malbarataments” que
es fan en el sistema sanitari públic)
han de parlar primer amb els metges
per concretar els àmbits de copagament (on és el malbaratament) i ja
després els economistes ajudarem
a determinar les millors estratègies:
fixa o percentual, amb límits màxims
o mínims, amb franquícies i/o deductibles. Els copagaments no són així
‘coses d’economistes’.
El conte de l’economista “només diners”, del metge “el meu pacient primer” i del politòleg “preservador de
l’interès social”, amb el responsable
polític a l’espera advocant pel gran
pacte per “despolititzar la sanitat” i
l’exresponsable polític argumentant,
si potser frustració, sona a això, efectivament, a un gran conte.
el xarrup us desitja
un bon Nadal i
feliç 2010!
i molta sort als exàmens!
el xarrup és el butlletí de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i està obert a
tots els estudiants. Si teniu qualsevol comentari o suggeriment no dubteu a fer-nos arribar
un correu a: [email protected]
Editen: Ferran C. Calàvia i Lluís Capdevila
Disseny i maquetació: Ferran C. Calàvia