el xarrup
FEBRER 2010
el butlletí informatiu d’ECO i ADE
Les xarxes socials són
més que Facebook, són
microeconomia
José García Montalvo té
temps per als mitjans i
per als becaris
El curriculum vitae, la teva
carta de presentació. Ja el
saps preparar?
Cristina Blanco i la recerca
de la primera feina per a
recent llicenciats
GENT POMPEU
L’ENTREVISTA
EL REPORTATGE
OPINIÓ
El debat està servit
Deu equips formats per estudiants de primer i de segon perfeccionen
l’art de conversar sobre temes econòmics
de les festes majors- i a menys
d’un metre de distància, dos
equips debaten un tema que
han pogut preparar amb una
setmana d’antelació. El debat
arrenca amb una breu introducció d’un minut, presentada
per un membre de cada equip.
Argumentar i
defensar una idea no
és tan fàcil
Els equips Salsa Brava i Eco3Team debaten sobre la influència dels mitjans de comunicació
U
na bona conversa ha
d’esgotar el tema, no els
interlocutors”.
És una frase de Winston
Churchill que encapçala el
blog oficial de les Societats
de Debat 2010, una lliga de
debats dirigida als estudiants
de primer i de segon curs
d’Economia i Administració i
Direcció d’Empreses.
Enguany es compleix la vuitena edició amb una participació
total de deu equips, cinc dels
quals guanyaran els crèdits
de lliure elecció. És el premi
d’aquesta activitat acadèmica.
Asseguts en unes cadires de
fusta plegables -d’aquelles
que s’utilitzen en els teatres
Tota la informació en línia
Els temes, els equips i el funcionament
8 El calendari dels debats
i les temàtiques tractades es
poden consultar al bloc de les
societats de debat.
L’equip guanyador de l’edició
anterior és qui organitza l’activitat. “Passem una
llista de temes vinculats a
l’economia i al món empresarial i el professorat que hi
participa dóna el vist-i-plau”,
comenta la Téguise Gómez,
estudiant de tercer d’ADE i
una de les guanyadores.
Cal remarcar la varietat de
matèries: des de l’impacte
laboral de la immigració fins
l’idoneitat del PIB com a mesura de benestar, passant per
l’impacte dels mitjans de comunicació en l’opinió econòmica.
Per cert, la gran final té lloc
el proper 17 de febrer. Drei i
Els Esquirols debatran si pujar
l’IVA a Espanya beneficiarà el
futur econòmic del país.
No us ho perdeu!
Tot seguit s’obre formalment
la discussió que es perllongarà
un total de vint minuts. Mentre
els interlocutors intenten evadir-se dels nervis, l’audiència
escolta en silenci. Una fórmula quasi matemàtica indica que
la confiança augmenta la participació del grup i, per tant, la
possibilitat de dominar el debat
aportant més substància.
L’avaluació
Aquesta activitat no té res a
veure amb la majoria de debats televisius als quals estem
acostumats, en què qui crida
més és qui sembla que tingui
més raó. No calen moderadors, perquè el respecte predomina a l’aula. Professors
de la universitat són convidats
perquè avaluïn i perquè sintetitzin quins són els punts forts
i febles de cada grup.
[Escolta l’entrevista
íntegra a La Moneda,
programa d’economia i
empresa d’UPF Ràdio]
GENT POMPEU
Pau Milan, doctorand i research assistant
La importància de les xarxes socials
E
l doctorand d’avui és el cas d’un la qual vam passar de l’estagnació econòrodamons. Barcelona, Puerto mica moguda per dinàmiques malthusiaRico, Santiago de Xile, Vancouver nes, cap al creixement modern?”. En Pau
i de nou cap a la ciutat comtal. Després prova de generar un model que canviï ende saltar de país en país, durant més de dògenament i que expliqui com van anar
quinze anys, Pau Milan (Barcelona, 1986) ha acabat anant
a petar de nou a la seva ciutat
natal per cursar els estudis de
doctorat. Els motius de la seva
decisió són dobles: per la mateixa ciutat i per la Pompeu,
bon lloc per al doctorat.
El tema de la tesi doctoral
no el té clar, però de moment
està preparant una petita tesina, a mode de prova, sobre
les xarxes socials. Hi ha tota
una literatura de microeconomia que tracta el tema. És una
manera de formalitzar com es
generaran xarxes socials, quina estructura tindran i de quina
manera l’estructura afectarà la
transmissió de coneixements,
la formació de coalicions, etc. Qui vol tornar al Canadà tan bé com es viu a Barcelona?
Donat que els individus es comporten es- canviant els gremis, per explicar aquest
tratègicament (els supòsits que tant ens creixement.
agraden), de quina manera quan els poses Milan ja va fer de teacher assistant l’any
junts formen una estructura social, doncs, passat de Microeconomia II, i no podem
n’hi ha de formes diferents (estrella, co- evitar preguntar-li si realment els T.A.’s
meta o clústers, com Facebook), amb pro- corregeixen les pràctiques dels estudiants.
pietats particulars i estabilitat en el temps Qui no ha agafat mai una pràctica de les
diferent.
caixes? “Jo ho feia bé, almenys així ho
En aquest cas m’interessen els gremis, sa- crec; però pensa que cada setmana tenim
ber quina estructura tenien: una de tanca- unes dues-centes pràctiques per corregir, i
da, en què tots els membres es connecten “acabes agafant el ritme”, busques la resposta
entre ells, o una en què tothom es connec- encapsulada, subratllada i, si està bé, passa”.
ta amb un sol individu. Miro d’explicar Tanmateix, l’economia no era la seva preper què vam créixer. “Quina és la raó, per ferència. La filosofia, les humanitats o la
història li feien més el pes. Però va acabar
graduant-se en Economia amb un minor
en història a la University of British Columbia, gràcies al sistema nord-americà.
“No és com a Europa que, des del pri-
mer dia, comences fent una determinada
carrera. Allà primer de tot esculls les assignatures que vulguis, però has de tenir
vista si vols acabar fent economia, perquè
has de tenir un mínim d’assignatures relacionades amb la disciplina en concret”.
Per a tots aquells que vulgueu veure
aquest mestre en acció no cal que assistiu
a classe. Milan toca el cajón amb el grup
Gregor Manface, un conjunt de tres nanos
que interpreten peces de Folk i Django
Reinhardt. La nit del 27 de febrer, al local Inercia Vice, carrer Aribau, 124 (entre
Rosselló i Provença).
L’ENTREVISTA
José García Montalvo, professor i director del Departament d’Economia de la UPF
“Los políticos usan unos manuales de
economía distintos a los nuestros”
J. G. Montalvo:
no sabemos por
dónde empezar con
tanto título y mérito
alcanzado por este
hombre: doctorado
en Harvard; consultor
del Banco Mundial, de
la OCDE y del Banco
Interamericano de
Desarrollo... Directo
y amable, no duda en
recibirnos. Los que
podéis, aprovechad la
oportunidad y asistid a
sus clases, que de éstos
no hay muchos.
Tu blog estaba muy bien, ¿por qué lo
cerraste?
Por falta de tiempo. Es imposible ser el
director de este departamento, dar la clase, investigar, atender a los medios...
Ah, ¿pues de cuánto tiempo dispongo?
De unos 30 minutos, que a y media vienen
los de TV3...
Contra esos no puedo competir.
Mira, hace tiempo dirigí durante tres años
el periódico salmón Empresa y Finanzas,
en la Comunidad Valenciana; de los pocos
que no ha bajado la persiana. Había mucho becario allí y entiendo su situación;
así que nunca digo que no a recibir a alguien, sea conocido o no.
¿La banca siempre gana?
Se ha comprovado en esta crisis. Incluso
cuando pierde, acaba ganando.
El Banco de España cambió hace unos
meses los requerimientos de provisión
para los créditos hipotecarios morosos.
Gana la banca, efectivamente. No obstante, si la banca cae, caemos todos y ellos lo
saben. Con las medidas anteriores, en dos
años se tendrían que provisionar la totalidad de estos créditos morosos; hubiera
supuesto un grave problema.
¿Tan mal estamos?
Ahora tenemos unas cuantas cajas de ahorros
en proceso de fusión, el FROB, etc. La previsión no es muy halagüeña para este año.
2010, mal año.
La diferencia con los Estados Unidos es
que aquí la mecha es más larga: allí la mayoría de hipotecas estaban titularizadas y
colocadas en el mercado; así rápidamente
recogían la devaluación en el precio. No
va a ser un buen año para la banca.
La Ley de economía sostenible de ZP...
Una diversión como otra cualquiera. La
economía no se cambia a golpe de ley. Lo
que hay que cambiar son los incentivos de
los agentes que participan en el sistema
económico.
Humo.
Por ejemplo, este gobierno ha demostrado
su irregularidad a la hora de apostar por
las energías renovables. Se apostó por las
eólicas a base de unas subvenciones enormes que, una vez los empresarios hicieron
sus inversiones, se las dejó caer.
¿Y el impuesto sobre la banca de Obama?
Un impuesto absurdo que no tiene ningún
sentido. Es como si los políticos tuviesen un manual de economía distinto a los
nuestros. Siempre medidas que los dejen
bien delante de los votantes, que es lo único que les importa.
Pero es que la banca siempre gana...
Se va a dejar un capital político importante en esta medida que debería destinar
a otras cosas, como aumentar los requerimientos de capital para las entidades
demasiado grandes, o las que tienen niveles de apalancamiento excesivo. Esto, de
manera permanente, cambia el comportamiento de la gente; pero el impuesto, no.
Volviendo a España, ¿el ajuste de la vivienda vendrá por precios o cantidades?
El ajuste ha venido por cantidades. Después
vendrán los precios, pero no se sabe cuándo
tocarán suelo.
¿Compro o alquilo?
Si los precios siguen bajando es absurdo
comprar.
¿Nos pillaremos los dedos con la deuda
pública?
Sí, es la tercera burbuja. Los tipos son absurdamente bajos, al contrario que los precios. Cuando los tipos suban esto no se podrá mantener. Además, la gente ahora está
entrando en mercados de bonos basura.
Nueva Rumasa.
Está dando unos tipos del 10%. Muy dudoso.
Cambiando de tercio, ¿cómo va el GSE?
Tenemos un 95% de extranjeros en los
másters, y sólo acceden 1 de cada 10. Un
indicador de nuestra calidad es cuántas
grants del European Research Council tenemos: 7 en el CREI, mientras que LSE
tiene unas 3; muy por encima de la media.
Un consejo a futuros estudiantes PhD.
Hay que prepararlo con tiempo y eso
quiere decir apretar fuerte desde primero
de carrera. La competencia es enorme.
REPORTATGE + OPINIÓ
Com fer un bon currículum?
L’Oficina d’Inserció Laboral dóna les claus del “màrqueting personal”
E
l currículum és una targeta
de visita, una presentació,
de la persona i del professional que ets. Segurament, no
ens adonem de la importància
d’aquest document i pequem
de mandra a l’hora de preparar-lo. Cal atreure l’atenció
del qui el llegeix perquè és la
porta a una futura entrevista
de treball. Els experts en la
matèria, com la Núria Soteras,
coordinadora de l’OIL, parlen
del concepte màrqueting personal. Vendre’s un mateix. I
per això, cal completar el CV
amb una carta de presentació.
És a dir, una descripció de les
teves aptituds i actituds, un reflex dels teus interessos i motivacions, de la teva capacitat de
comunicació i també d’alguns
dels teus aspectes personals.
Uns consells que cal recordar
· Cuida la imatge, la redacció
i l’ortografia. Pots trobar un
bon model de CV aquí.
· Si l’envies per correu, fes-ho
en format PDF, identificant
l’arxiu amb el teu nom.
· S’ha de ser positiu i explicar
tot allò que és valuós, ni fracassos ni suspensos.
· No parlis d’objectius econòmics, ideologies personals o
polítiques.
Les característiques
“Ha de ser un document clar,
breu, concís,
esquemàtic
i ordenat cronològicament
perquè sigui comprensible
amb un sol cop de vista de
l’entrevistador”, resumeix la
Núria.
Descriure els hobbies i els
interessos personals és necessari per donar informació
pròpia. Oblida els clàssics de
‘llegir, viatjar, cinema’ si no
són certs. Un dels objectius
de l’entrevistador és comprovar que dius la veritat, i no li
costarà res demanar-te que li
expliquis el darrer llibre que
has llegit.
Ah! I un darrer consell: adapta
cada CV a les pretensions de
l’empresa a qui dirigeixes la
candidatura.
Cristina Blanco, professora de Recursos Humans de la UPF
A la recerca de la primera feina
Arribat el final de la carrera universitària, una de les principals preocupacions dels nostres alumnes és precisament com deixar enrere quatre anys
de classes i exàmens per llançar-se a
un mercat laboral incert.
Davant del pessimisme que ens envolta s’extreu un missatge d’esperança
per als nostres llicenciats, i és que els
titulats superiors troben feina més
fàcilment. Tot i així, en un mercat laboral cada vegada més global la competència és forta.
Pensem per un moment només amb
el nombre d’estudiants d’ECO i ADE
que es llicencien cada any al nostre
país (uns 1.400 al curs 2007-08). Com
poden les empreses diferenciar entre
tots aquests candidats? El que està
clar és que el procés de selecció serà
clau per aconseguir ser un dels elegits. Així que s’ha d’estar preparat.
Per començar, el currículum és el primer contacte amb l’empresa. Donat
que el títol universitari no és determinant, s’han de potenciar tots aquells
aspectes de l’experiència prèvia -que
no tenen per què estar relacionats
amb la llicenciatura- que s’adeqüin al
perfil que s’està buscant. I quin perfil
busquen, us preguntareu?
Actualment la majoria de les empreses es decanten per capacitat d’esforç
i de treball en equip, flexibilitat per
adaptar-se als canvis i, donada la internacionalització de l’economia, el
domini d’un o dos idiomes estrangers
(els estudiants catalans presenten encara un dèficit important en aquest
punt).
En acabar els estudis és un bon moment per continuar millorant aquests
aspectes que es reflecteixen al currículum, i no necessàriament ha de fer-se
a través de més formació. Pràctiques
en empreses i estades a l’estranger
són una bona inversió de futur. De
fet, en els màsters més prestigiosos
acostumen a demanar experiència laboral prèvia; així que és recomanable
deixar-los per a més endavant.
Després d’aquesta primera fase, hi
ha tot un seguit de proves, entrevistes, dinàmiques de grup, etc. Encara
que és important confiar en les vostres habilitats, la meva recomanació
és que no s’ha de participar mai en
un procés sense haver-lo preparat.
Per tant, feu ús de tots aquells recursos que actualment teniu disponibles
tant a la mateixa universitat com a
Internet, per treure el màxim rendiment al procés de selecció.
Ara bé, si no ho aconseguiu a la primera no us desanimeu; reflexioneu
sobre què ha anat malament i utilitzeu-ho per millorar per al següent.
La recerca de feina és, doncs, un
procés d’aprenentatge en què s’ha
d’invertir temps i diners. Així que comenceu-hi a pensar.
Sort amb la recerca!
Xavi Canela
llegeix el Xarrup
el xarrup és el butlletí de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i està obert a
tots els estudiants. Si teniu qualsevol comentari o suggeriment no dubteu a fer-nos arribar
un correu a: [email protected]
Editen: Ferran C. Calàvia i Lluís Capdevila
Disseny i maquetació: Ferran C. Calàvia