el xarrup
MARÇ 2010
el butlletí informatiu d’ECO i ADE
Els estudiants posen nota als professors
El model d’avaluació de la docència recull l’opinió dels alumnes, que
es transmet de manera privada al professor
ell per fer-li suggeriments
i emprendre actuacions de
millora”, remarca Oriol Amat,
director del Centre per a la
Qualitat i la Innovació Docent
de la UPF. Professors associats
poden perdre la seva plaça si no
arriben a un mínim de qualitat.
El professor Amat admet que
hi ha un marge de millora en
la transparència d’informació.
“Fer públics els informes dels
professors a la comunitat estudiantil és un repte a assolir. En
La confidencialitat
dels comentaris està
garantida; cap docent
sabrà qui sou
Els estudiants avaluen la docència trimestral a través del Campus Global.
C
om cada trimestre,
uns dies abans de
començar els exàmens,
els alumnes de la UPF tenen la
possibilitat d’avaluar els professors amb qui han compartit
tantes hores. És el moment de
felicitar-los, castigar-los o fins
i tot mostrar-los l’absoluta
indiferència.
Des del curs 2003-2004, la
docència s’avalua a través del
Campus Global, la intranet de
la UPF. Cada estudiant té una
pantalla amb les avaluacions
que ha de fer, amb la identificació de l’assignatura, el grup
i el professor. L’alumne pot
valorar les diferents preguntes
en una escala de 0 a 10 i fer
suggeriments o comentaris.
Els professors són els principals destinataris de l’avaluació
docent, ja que són els primers
interessats a conèixer la satisfacció dels estudiants amb
la seva docència i a poder
identificar aquells elements
d’insatisfacció o de major satisfacció. Els degans i els directors
de centres i estudis també tenen
accés als resultats de les notes
posades pels alumnes.
“La UPF i la Facultat
d’Econòmiques han estat sempre considerades entre les de
millor qualitat docent de tot
l’Estat; tot i així, quan hi ha
problemes de qualitat de la
docència amb algun professor, el degà i el cap d’àrea de
l’assignatura contacten amb
“Facts and figures”
a El darrer informe de la valoració de la docència
correspon al curs 2008-2009 i el podeu consultar
aquí. Una primera conclusió és que el nivell de satisfacció
de la docència en la llicenciatura en Administració i
Direcció d’Empreses (7,33) supera el resultat global de
la llicenciatura en Economia (7), valor que comparteix la
diplomatura en Ciències Empresarials.
Una segona conclusió interessant és que els alumnes es
tornen més crítics conforme avança l’any. Les valoracions
del tercer trimestre són més baixes que les del primer. És
un fenomen que succeeix en els tres estudis analitzats. De
fet, una altra lectura que se’n podria fer és que els professors de principi de curs són els de major qualitat.
països com els Estats Units,
aquesta pràctica és habitual.
En el nostre cas, hi ha reticències dels que consideren que
això pot vulnerar alguns drets
dels professors.
Clàudia Miret, delegada de
tercer curs de la llicenciatura
en Economia i ADE, valora la utilitat d’aquest sistema
d’avaluació perquè certifica
que l’opinió dels alumnes és
necessària. ‘Trobo a faltar una
pregunta de l’estil “el professor s’assegura que la majoria
dels alumnes el segueixen?,’
perquè va més lligada a la qualitat de la docència.”
Sigui com sigui, els alumnes
disposen d’una plataforma
interessant per aprovar o suspendre els seus professors, i
cal aprofitar-la amb una intenció: millorar any rere any.
[Escolta la peça íntegra
a La Moneda, programa
d’economia i empresa
d’UPF Ràdio]
GENT POMPEU
Santiago Peribáñez, director general de Vinus & Brindis
Vins, risc i passió
S
egurament, a molts de
Tinc una teoria, i és que fins
nosaltres ens agraden els
que un no s’independitza, el vi
bons vins de qualitat, però
no entra a casa teva. És llavors
és probable que no tinguem gaiquan convides els teus amics a
re criteri a l’hora d’escollir-ne
casa, i has de preparar un bon
un. Amb la idea d’aconsellar el
sopar i oferir-los un bon vi”.
client i de tenir-hi un tracte proPeribáñez va posar-hi molper, Santiago Peribáñez (Barcetes ganes, però també va
lona, 1968) ha sabut donar forma
arriscar-se molt. Una segoa Vinus & Brindis, una innovana hipoteca, ajuda familiar i
dora cadena de venda de vins al
un MBA part-time a l’IDEC
detall que té un gran èxit.
per completar els coneixeL’inici d’aquesta aventura
ments que li faltaven del
es remunta a l’any 1992, quan
món de l’empresa. Van ser
Santiago cursa l’últim any de la
els seus companys els que li
llicenciatura en Dret a Poitiers
van proposar fer un case stu(França), amb una beca Erasdy de la seva botiga. La idea
mus. Els caps de setmana es
funcionava: primer premi al
desplaça 150 km cap a la regió
millor projecte de l’MBA i la
de la Loire, on té família que
possibilitat d’arribar a captar
posseeix un celler. Allà descofinançament.
breix la seva passió pel vi, i tamAmb l’entrada de capital
bé la importància de la venda al
de risc l’any 2004, l’empresa
detall d’aquest producte.
agafa embranzida i es conEl moment de muntar una
verteix en el que és avui: una
empresa no arriba, i un cop
cadena de retail de vins amb
retorna a Barcelona es decideix
vuit establiments de propietat
a dedicar-se a la consultoria de
i franquícies repartides per
franquícies. “Vaig col·laborar
ciutats com Girona, Granoamb Super Verd, Lola Botona, Santiago Peribáñez ha sabut convertir una afició en negoci
llers, Palma i Vigo. Fins ara,
etc.; però amb el temps em vaig
un 65% del vi consumit a Espanya es
adonar que tirar endavant la teva empresa és tits per tot el territori espanyol.
donava a la restauració i el 35% restant, a
molt més engrescador que donar consells.
Però la passió pel vi el tornava a picar. la llar. Però amb la recessió, el consumiSabia que el que volia era emprendre.”
I, certament, aquest és un món molt més dor aposta més per l’oci domèstic i aquesA finals dels noranta, Peribáñez es llança a divertit que el de les rentadores. L’any tes proporcions estan canviant. El cert
muntar una empresa, però no de vins: crea 2003, en un local del Torrent de l’Olla, al és que es tracta d’un mercat que avança,
Wash’n Dry, la primera cadena de bugade- barri de Gràcia de Barcelona, comença a però al seu ritme.
ries automàtiques (24/7) de tot Espanya. Em caminar una botiga de vins propera al conI per quedar bé amb la parella? Santiadeien que no funcionaria, que “los trapos sumidor on deixar-se aconsellar. “Aquest go ho deixa clar. “Un bon vi és important,
sucios se lavan en casa”. El cas és que avui és un món que si hi entres de la mà d’un però només és un complement: tot depèn
dia hi ha més de quinze establiments repar- professional és divertit i apassionant. d’un mateix”.
L’ENTREVISTA
L’Star System dels bars de Ciutadella
Qui és qui a Can Soteras?*
Segur que els heu vist, però
no tots sabeu qui són. Cada
dia estan al peu del canó, són
The boss
simpàtics i no et negaran una
cervesa. Fins i tot fan acte de
presència a l’última farra de
curs. No els podem incloure a
tots, així que El Xarrup us
presenta els clàssics de sempre.
La crítica
gastronòmica
Rosendo Pueo és l’amo del
sarau. Porta des del primer dia de la universitat
darrere la barra de Jaume I i és probablement
més conegut que el mateix
rector. De fet, el bar té el
sobrenom de “Can Rosendo”. I és que quan el menjador està ple de gom a
gom, l’única cosa que sona
darrere la barra és la seva
veu, que arriba per lluny
que estigui la caixa registradora. En Rosendo és
simpàtic i afable, però no
n’abuseu: mai no l’heu vist
sortir del bar tot indignat
darrere un estudiant? Qui
agafa uns coberts per al
tupper és perseguit implacablement. ;-)
8 Què tal unes patates confitades amb reduït de polvoró? Que no, que a la Pompeu
el que hi ha són macarrons i
paella els dijous.
Menjar al bar de la Facultat
és sovint millor que escalfarse el tupper. L’ambient és
més agradable que el de les
“catacumbes” de Roger de
Llúria, i normalment hi ha lloc
per a tothom. Hi ha diversos
plats per escollir, fins i tot
pizza acabada de fer; a més a
més, el peix que hi serveixen
és força digne, sobretot per
a aquells que la seva dieta
es basa en menjar xinès els
dies parells i en shawarma els
imparells. Tampoc no és territori vedat als vegetarians. I
quan arriba la primavera, el
solet que banya la terrassa de
Jaume I és diví, fantàstic per
fer-hi la sobretaula.
Tanmateix, certs productes
no són res de l’altre món: hi
ha poca varietat en les verdures, alguns vegetals poc frescos... I què poder dir dels San
Jacobos: hi ha més continent
que contingut. En general, hi
manca varietat. Això sí, les
natilles són Danone.
A més de 6 euros els dos
plats, beguda i postre, la relació qualitat/preu és justa, tenint en compte que cada any
no s’obliden pas d’actualitzar
(a l’alça) els preus. Compte,
que el servei és de qualitat.
Menjar a la Facultat està
bé, però si sou d’aquells que
us hi quedeu dia sí dia també, recomanem que sortiu
del campus i feu una visita al
carrer Marina: la dieta impor-
a.k.a. Flash Gordon
L’ídol de les masses
No country for tuppers
És ràpid, molt ràpid; tant,
que espanta. En Cristian
Casademunt és jove, fort
i no coneix el que és una
cua quan està al capdavant
del bar de Roger de Llúria.
Només cal que t’apropis a
ell i ja sap el que vols. Una
cervesa? Abans que pronunciïs la primera síl·laba
ja l’ha agafada, l’ha
oberta i t’està cobrant.
És igual que sigui l’hora
d’esmorzar i que el bar
estigui a vessar: darrere
la barra, impassible, ell
sap el que vols.
Recorda: és el més ràpid.
En Xavi Canela va prometre que quan el seu
grup de fans a Facebook arribés a mil (1.000)
seguidors, ell es faria
comte. Dit i fet. Un gentleman aficionat a l’òpera
i a la sarsuela. I és que
en Xavi és la clau anglesa
de Jaume I: està darrere la barra, als fogons, al
menjador i al pati. Per als
qui el coneixem, sempre
ens aconsegueix la millor
taula de la terrassa: amb
bones paraules fa fora
els que juguen a cartes en
hores de dinar. Un crack.
El Xarrup no tenia molt
clar si escriure sobre
l’Ana, perquè tampoc
no es va deixar fer cap
foto. Definitivament, la
dona amb més caràcter
de tot Soteras. Diguem
que és una persona resolutiva. Que hi ha gent
sense pressa prenent
un cafè a les taules de
Roger de Llúria a l’hora
de dinar… Cap problema:
ve l’Ana i “ventila” el personal. I per a aquells que
mengeu de tupper, no us
creieu que tindreu taula:
no té compassió.
*Puntualitzem que Can Soteras és un restaurant del passeig de Sant Joan on fan uns cargols a la llauna
increïbles, però nosaltres ho utilitzem per designar els bars de la UPF gestionats pel Grup Soteras.
Apunta’t
a
REPORTATGE
UPF Business Shuttle, una porta per als emprenedors
L
lançar un negoci, impulsar-lo. Aquesta és la filosofia de l’UPF Business
Shuttle, que dóna suport a iniciatives emprenedores basades
en la tecnologia i el coneixement desenvolupat en la mateixa
universitat. El públic objectiu
d’aquest organisme són les persones contractades per grups de
recerca de la Pompeu.
UPF Business Shuttle, en
coordinació amb la càtedra
d’Emprenedoria de la Universitat,
també
assessora
Casos d’èxit a la Universitat Pompeu Fabra
Barcelona Music & Audio Technologies (BMAT) és la primera
iniciativa empresarial (spin-off) que opera sota llicència del Grup
en Investigació en Tecnologia Musical (GTM) de la UPF. Les diferents solucions que ofereix BMAT es dirigeixen a cada un dels
sectors de la indústria de la música i de l’entreteniment digital:
des d’estudis de producció musical o companyies de distribució de continguts digitals fins a societats d’autor o fabricants de
reproductors d’mp3 de nova generació.
Quantitative Genomic Medicine Laboratories (qGenomics) és
una empresa creada al juny del 2008 que pretén convertir-se en
l’empresa de referència en el desenvolupament i l’aplicació de
productes i serveis derivats de la investigació genòmica al sector sanitari. Per això, tenen com a missió catalitzar el traspàs de
coneixement de les noves tecnologies d’investigació genètica a
productes d’utilitat a la pràctica clínica diària.
Reactable Systems neix el febrer del 2009 amb l’objectiu de redefinir la interacció persona-ordinador convencional i de competir al
més alt nivell internacional, desenvolupant tecnologies i productes
d’interacció destinats a l’oci, el foment de la creativitat i la transmissió de cultura i de coneixement a partir de la creació musical.
l’emprenedor i li ofereix serveis
de suport en una tasca similar a
una consultoria.
Spin-off i els seus integrants
“L’objectiu de crear empreses que surtin de la tecnologia
de la universitat no només és
aconseguir la transferència de
la tecnologia al mercat, sinó
garantir una sortida professional als membres del grup de
recerca”, remarca Mònica de
Forn, directora d’UPF Business Shuttle.
Establir nexes amb els antics
alumnes és una pràctica interessant per rebre consells a
l’hora d’emprendre. El networking és clau, segons de Forn, i
per això s’ha de generar una
estreta col·laboració entre la
plataforma d’Alumni i l’UPF
Business Shuttle. “El perfil
tipus d’emprenedor té entre
35 i 40 anys; s’aconsella un
període d’aprenentatge al mercat laboral abans d’emprendre
un negoci, tot i que qui ho té a
la sang, és bo que s’hi llanci”.
A més a més...
La versió espanyola de Silicon Valley
Tetuan Valley, una escola per a emprenedors
E
l passat 4 de març es va
presentar al campus de la
Comunicació de la UPF una
iniciativa per al foment de
l’activitat emprenedora local.
Porta el nom de Tetuan Valley
en honor al barri madrileny i
pretén importar la mentalitat
original de la zona californiana.
I com es fa?
Una de les vies és a través de
la formació per a nous emprenedors amb una Escola de Star- Alex Barrera, en una de les xerrades de Tetuan Valley
tups. Alex Barrera, impulsor de
Tetuan Valley, defineix l’startup com una visquin les mateixes sensacions que un
empresa de nova creació, amb una base emprenedor. “Els equips, formats per
tecnològica forta, i que té per sobre de tot dues o tres persones, arriben amb una
un caràcter innovador. “L’objectiu final de idea etèria i nosaltres ens encarreguem de
l’startup és vendre el negoci a un tercer”. guiar-los perquè la idea es converteixi en
L’Escola de Startup és un programa de quelcom tangible”, explica Barrera.
training que pretén que els participants
Un total de deu equips es van inscriure
en la primera edició de l’escola,
organitzada a Madrid la passada
tardor. La segona edició es farà
a partir de l’abril del 2010 tant
a la capital com a Barcelona i
té una durada de sis setmanes.
Els organitzadors
avisen que aquí es ve
a treballar de valent
El gran reclam és que el curs és
gratuït, però els organitzadors avisen que
“s’ha de currar molt i cal un esperit molt
innovador”. Obrir la ment, vaja.
Ja ho sabeu! Si teniu ganes d’imitar els
vostres ídols de Silicon Valley, inscriviuvos-hi abans del 26 de març. Qui sap si
en menys d’un any haureu creat un nou
negoci a l’estil de Facebook o de Twitter.
UPF Ràdio
a la moneda
no t’enganyem
el xarrup és el butlletí de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i està obert a
tots els estudiants. Si teniu qualsevol comentari o suggeriment no dubteu a fer-nos arribar
un correu a: [email protected]
Editen: Ferran C. Calàvia i Lluís Capdevila
Disseny i maquetació: Ferran C. Calàvia