el xarrup
ABRIL 2010
el butlletí informatiu d’ECO i ADE
Nacho Sequeira, antic
estudiant Pompeu i finalista
al premi Català de l’Any
Entrevista a l’emprenedor
Alfons Cornella, creador
d’Infonomia
Parlem
amb
Nacho
Sequeira, director de la
Fundació Èxit
Ets estudiant d’economia
i estàs pensant a fer un
doctorat?
GENT POMPEU
L’ENTREVISTA
GENT POMPEU
EL REPORTATGE
UPF Alumni, el nexe entre els titulats i la Universitat
El Programa ha sumat gairebé 1.700 antics alumnes en una mica menys d’un any
E
ls anys universitaris
són
inoblidables.
Noves amistats, les
relacions amb els professors,
l’aprenentatge, el camí de
sortida a la vida professional...
No te n’adones i vas passant
de curs fins que arriba el dia
de la graduació, i llavors
tothom celebra el final d’una
època que molts enyorarem al
cap d’un temps. Com es pot
matar el cuc del nexe amb la
Universitat?
És important que
l’alumne conegui
aquest tipus d’eines
UPF Alumni va néixer el
passat mes de juliol amb un
objectiu molt clar: mantenir el
vincle de la Universitat amb
els antics alumnes i facilitar i
potenciar la relació entre ells.
“Es
buscava
escurçar
distàncies entre l’entitat i
els graduats, ja que com més
estret fos aquest vincle, més
es potenciaria el prestigi de la
Universitat i més s’afavoriria
la carrera professional dels
graduats”, afirma Maria Olivé,
directora del Programa.
Vincle amb la Universitat
Quan un abandona la facultat
el més normal és desconnectar
i començar a treballar la carrera
professional. No obstant
això, passats uns anys, molts
exalumnes tenen la necessitat
de retrobar-se amb l’època
Celebració del X aniversari de la primera promoció de Ciències Polítiques de la UPF
estudiantil: saber què s’ha fet
dels antics companys, tornar
a posar-se en contacte amb
amics o demanar un cop de
mà a algú conegut. És aquesta
necessitat de pertinença la
que vol satisfer el Programa
UPF Alumni, i la seva força
Els primers passos d’UPF Alumni
8 Les nostres primeres
actuacions s’han centrat
a estructurar la xarxa
i a establir canals de
comunicació entre graduats
i Universitat. Per aquest
motiu hem creat la revista
electrònica UPFlaix, en què
els veritables protagonistes
són els antics alumnes, i hem
començat a tenir presència
a les xarxes socials. També
ens
hem
preocupat
per afavorir la carrera
professional dels graduats
informant-los de beques i
ajuts, tant nacionals com
internacionals, i creant
una oferta de serveis
d’orientació professional
per facilitar la cerca de
feina. El proper pas serà
la posada en marxa del
nou portal, que oferirà
més serveis i, alhora,
cohesionarà i potenciarà la
xarxa.
Maria Olivé, directora del
Programa UPF Alumni
es basa a teixir una àmplia
xarxa d’antics alumnes. Amb
el temps, aquesta relació
permanent amb els companys
i la institució no pot ser més
que positiva.
Els beneficis
Tot i el poc temps de vida
del Programa, un total de
1.646 titulats ja formen part
d’UPF Alumni (dia 7 d’abril
del 2010). “Ens trobem en una
fase inicial, però comencem a
obtenir-ne els fruits”, assegura
Olivé. Rebre una newsletter
d’actualitat, consultar els serveis
d’orientació professional i
disposar d’una adreça de correu
electrònic (@alumni.upf.edu)
són els beneficis directes de
pertànyer al Programa.
GENT POMPEU
Nacho Sequeira, director de la Fundació Èxit
Cercar feina per als joves sense recursos
N
acho
Sequeira
implantació a Barcelona i
(Barcelona,
1975)
Madrid, més de 750 joves
és el director de la
han passat per la Fundació.
Fundació Èxit, guardonada
Ara, l’entitat treballa en el
amb el premi Mercè Conesa a
projecte Social Jobs, “una
la Millor Iniciativa Solidària
mena d’Infojobs social” en
2009. L’organització, creada fa
paraules del director. És a
una dècada, té com a finalitat
dir, una web que connecti
facilitar una sortida laboral als
l’oferta dels joves amb la
joves en risc d’exclusió social.
demanda de les empreses.
Abans d’entrar a la Pompeu,
Un dels aprenentatges que
en Nacho –d’arrels índies i
remarca el Nacho de la seva
barcelonines– ja va mostrar
experiència és “la capacitat
interès pels projectes socials al
increïble d’aquests joves
barri del Raval, on col·laborava
per tornar-se a aixecar, de
amb un casal. La carrera
reinventar-se i de tornar a
d’econòmiques no el motivava
treure energies del no-res”.
i va preferir dedicar més hores
Un exemple és el cas d’en
al voluntariat. “Em mancava
Wajid, un alumne pakistanès
la vessant social dels estudis,
que arribava adormit a
atès que jo associava el període
classe perquè s’havia passat
universitari a una etapa més
tota la nit venent roses al
activista”. I així és com va
carrer. Després d’uns anys,
impulsar –juntament amb uns
en Wajid ha comprat una
companys d’estudis– la creació
llicència de taxi, s’ha casat
de la primera ONG de la
amb una noia catalana i té
Universitat: SOS Racisme.
dues nenes. “Per a mi això
En acabar la carrera, el
és el que dóna sentit a la
mercat laboral era el pas
feina”. Ja ho diu Cristóbal
següent.
Consultores? Nacho Sequeira durant l’entrega dels premis Català de l’any
Colón, president de la
Bancs? Empreses de gran
cooperativa La Fageda: el
consum? Totes aquestes sortides van ser l’escola”. Sota una disciplina de treball sentit del treball és treballar amb sentit.
descartades per iniciar un nou projecte; i d’esforç, molts dels nois se’n van sortir
A banda dels postgraus i dels màsters
una experiència pilot d’educació i completaven la formació. El següent que ha estudiat per completar la seva
secundària obligatòria per a joves amb problema era que les empreses no els formació, Sequeira reconeix que el
fracàs escolar. “Més amb el cor que donaven una oportunitat de feina, i així millor curs educatiu en temes socials va
amb el cap, m’hi vaig llançar i vaig ser és com va sorgir la necessitat de crear la ser jugar a futbol amb un equip del Raval
professor d’aquests xavals durant quatre Fundació Èxit.
durant cinc anys.
anys”. L’experiència, qualificada com a
Aquesta organització busca la inserció
“Allà és on vaig aprendre els codis
interessant però dura, el va marcar. “El laboral dels joves amb risc d’exclusió de funcionament d’aquests xavals i te
primer any, els nanos van destrossar social. Després de deu anys i amb n’adones que no som tan diferents”.
L’ENTREVISTA
Alfons Cornella, fundador i president d’Infonomia
“Les empreses del futur sortiran de
l’encreuament de disciplines”
Innovar és el verb més
conjugat per Alfons
Cornella, fundador i
president d’Infonomia,
una empresa de
serveis professionals
d’innovació que té com
a eslògan “Cada dia,
una idea”. La d’avui és
una empresa andorrana
que ha desenvolupat un
sistema per inhibir els
llampecs abans que es
produeixin. Llicenciat en
Física per la Universitat
de Barcelona i diplomat
en Alta Direcció
d’Empreses per Esade,
Cornella també ha
passat per les aules
de la Pompeu com a
professor del màster
en Comunicació
Empresarial.
Com definiria Infonomia en llenguatge
Twitter?
Explorem el món buscant exemples
innovadors, dinamitzem equips i
transformem les organitzacions, per
convertir les idees en valor.
Creu que la paraula innovació està
massa gastada?
La innovació només té sentit quan hi
posem nom i cognom. Hi ha persones
innovadores i experiències innovadores.
Ara bé, la inspiració per innovar ve d’un
exercici sistemàtic, d’un treball diari
d’observació de l’entorn i de creuar
punts de vista diferents, de diferents
departaments de l’empresa, de diferents
perfils de professionals, i fins i tot de la
hibridació de sectors que aparentment no
tenen res a veure.
Per ser emprenedor, a banda d’una
idea, què més cal tenir?
Molta il·lusió i passió pel que fas; creure
en tu mateix, per molt que els elements es
posin en contra; ganes d’arriscar-se; no
tenir por de res ni de ningú.
Quina és la font de les idees? D’on
sorgeixen?
Les idees provenen d’un exercici
continu de curiositat. Hauríem d’estar
constantment preguntant-nos el perquè i,
sobretot, el perquè no de les coses.
Quan els polítics i els economistes
parlen de canviar el “model productiu”
del país, vostè què en pensa?
Això és factible?
No hem de pensar en si és
factible o no, sinó que és
imprescindible per competir
en una economia global,
en la qual es generen idees
innovadores des dels EUA
fins a la Xina, passant per
l’Índia, o fins i tot l’Àfrica.
En aquest context, ens cal
invertir en talent, i això vol
dir en formació contínua
de les persones; en recerca;
en pràctiques que busquin
l’excel·lència, en qualsevol
sector.
Com es pot innovar en les
aules?
Utilitzant
activament
tot aquell coneixement
que ens posa a l’abast
la tecnologia: des de les
fonts d’informació més
especialitzades fins al
coneixement que poden
compartir a partir dels
seus blogs els companys
de classe; compartint
experiències
amb
estudiants d’altres països
(per xat, per telefonia IP),
fent servir eines de simulació de casos, de
situacions, videojocs; fer diàriament un
exercici de presa de decisions, que obligui
els alumnes sobretot a fer-se preguntes,
més que a aprendre les respostes.
Un consell per als futurs llicenciats en
Economia i ADE.
Que pensin en un projecte propi –allò que
més els agradaria fer o dedicar-hi hores–,
i que valorin la possibilitat de portar-ho
endavant. Tant si ho aconsegueixen com
si no, l’experiència haurà estat un dels
millors “aprenentatges”. I que tinguin
interès per àmbits de coneixement o
sectors professionals diferents, perquè de
l’encreuament de disciplines en sortiran
les empreses del futur.
EL REPORTATGE
T’agrada l’economia i vols continuar estudiant?
Els estudis de doctorat, un salt a la investigació
D
e ben segur que
quan vas començar a
estudiar economia no
et vas plantejar doctorar-te,
continuar estudiant més enllà
de la llicenciatura/grau. Però
amb els anys a la facultat un
s’adona que això de l’economia
agrada, motiva, i el que és més
important, es té la capacitat
intel·lectual per tirar endavant.
El que volem posar de
relleu és que els estudiants
que estigueu motivats, no
dubteu a esforçar-vos fort al
llarg de la llicenciatura per
obtenir els millors resultats
possibles, ja que aquest és un
món extremament competitiu.
Els màsters tenen poc a veure
amb els continguts de la
llicenciatura, i a les universitats
de Harvard, Stanford o MIT
només agafen els millors.
Seguir per la via de la recerca
requereix (molt) esforç i plena
dedicació. De fet, és el mínim
que s’espera de vosaltres, ja
que si heu triat aquest camí és
perquè us agrada i us hi voleu
dedicar.
Què s’ha de fer?
Per començar, abans d’accedir
als estudis de doctorat (Ph.D.)
heu de cursar el màster
previ
(Ms.C.
obligatori);
són els passos estipulats
que
l’estudiant/investigador
segueix. Aquests màsters us
començaran a obrir pas entre
els diferents camps de recerca
de l’economia i seran la vostra
carta de presentació: micro/
macroeconomia, econometria,
finances potser. En definitiva,
haureu d’escollir en què us
voleu especialitzar.
El millor que podeu fer és
tenir clar si voleu saltar al
mercat laboral o continuar
estudiant. Pregunteu-vos si us
agrada l’economia, si voleu
investigar i, davant de tot, si
teniu capacitat suficient. Si
esteu a segon cicle, aprofiteu per
dediquen. No desespereu, els
doctorats tenen cada dia més
sortida, sobretot dintre de la
indústria financera.
On estudiar?
Ras i curt: depèn de vosaltres
i del camp en el qual voleu
treballar. D’una banda, el
vostre expedient determinarà
si mereixeu ser becats a través,
per exemple, de la Fundació
Rafael del Pino o les beques
de “la Caixa” (que compta amb
exbecaris com Xavier Sala i
Martin o Mònica Terribas).
Heu de tenir en compte que
uns estudis de màster/doctorat
als Estats Units poden superar
fàcilment els 100.000 dòlars
anuals.
cursar assignatures “tècniques”
com Temes de Macro, Teoria de
Jocs o Anàlisi Real. Aquestes
són matèries amb una base
matemàtica important i un
contingut a nivell de màster. Si
esteu motivats, els professors
d’aquestes assignatures us
podran orientar; parleu amb
ells, que us deixin donar un
cop d’ull als seus “papers”.
Si us hi sentiu còmodes,
endavant. Tingueu en compte
els requeriments d’admissió,
per exemple, dels programes
de la Pompeu. Pregunteu a
qualsevol estudiant de màster
o de doctorat de la Pompeu
(en anglès, que la majoria són
estrangers) quantes hores hi
Enllaços d’interès
· LSE - Graduate Admissions
· Columbia University - Graduate
· Harvard Economics Graduate School
· Stanford Graduate Programs
· Barcelona GSE - Master in Economics
· Barcelona GSE - Master in Finance
· Criteris d’admissió dels màsters del GSE
· Fundació Rafael del Pino (beques)
Feu un cop d’ull a totes aquestes pàgines web i als seus
continguts: admissions, programes d’estudi, antics alumnes,
etc. Molts dels professors de pràctiques són alumnes del
GSE; parleu amb ells i pregunteu-los com són aquests
programes, què fan, o quines sortides tenen. Si voleu anar
més enllà de la llicenciatura, comenceu avui mateix.
I després, què?
A les facultats d’economia
de Harvard, Massachusetts
Institute of Technology o
Colúmbia han estudiat grans
investigadors catalans. Jordi
Galí és doctorat també pel MIT
i una autoritat acadèmica en
cicles econòmics. Pol Antràs
és “ex” Pompeu i catedràtic
a Harvard. O Roc Armenter,
doctorat per la Northwestern
University i economista a la
Reserva Federal de Filadèlfia.
Amb tot, els màsters us
donaran una base molt sòlida
i us proveiran amb conceptes
molt més avançats que la
llicenciatura que us obriran
les portes no només de les
universitats més prestigioses,
sinó també d’institucions
com bancs centrals, serveis
d’estudis de banca privada o
consultores
especialitzades.
Heu pensat mai a treballar a
McKinsey o Goldman Sachs?
No cal cursar un màster en
economics and finance, però
la base matemàtica que us
aportaran és una molt bona
carta de presentació a aquests
llocs de treball que, per cert,
estan molt ben remunerats.
WANTED
es busquen líders
el xarrup és el butlletí de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i està obert a
tots els estudiants. Si teniu qualsevol comentari o suggeriment no dubteu a fer-nos arribar
un correu a: [email protected]
Editen: Ferran C. Calàvia i Lluís Capdevila
Disseny i maquetació: Ferran C. Calàvia