el xarrup
OCTUBRE 2010
el butlletí informatiu d’ECO i ADE
El premi extraordinari al
millor treball de recerca
marxa a estudiar a...
Parlem amb Albert Carreras,
degà de la Facultat de Ciències
Econòmiques i Empresarials
Descobreix les
associacions i les
organitzacions de la UPF
Lluís Mosella, professor
d’ESCI, ens dóna la seva
visió sobre l’emprenedoria
GENT POMPEU
L’ENTREVISTA
EL REPORTATGE
OPINIÓ
Inauguració del curs amb la lliçó d’economia a càrrec de
John Vickers, catedràtic de la Universitat d’Oxford
C
“
ompetition policy and
property rights” va ser
el títol de la conferència
triada per Sir John Vickers en
l’acte d’inauguració del curs
2010-2011. Els assistents,
alumnes i professors, gairebé
van omplir l’auditori del
campus de la Ciutadella per
sentir la lliçó d’un expert
en matèria de regulació de
mercats monopolístics i dret de
la propietat intel·lectual.
Un dels objectius de la ponència,
segons Vickers, era mostrar la
importància de la interrelació
entre l’economia i el dret, a
través de la influència de les
lleis de propietat intel·lectual o
el dret de la competència en els
diferents sectors econòmics.
John Vickers es dirigeix als estudiants durant la seva ponència.
Vickers ha destacat
les diferències entre
la regulació europea i
l’americana
a l’aire: la legislació sobre
competència, ha de requerirli que comparteixi la seva
propietat intel·lectual amb els
seus rivals? I si efectivament és
Un incís, amics estudiants: heu
sentit a parlar del programa
d’estudis consecutius? És un
projecte de la UPF que ofereix
l’oportunitat d’obtenir dos títols
(Economia/ Administració i
Direcció d’Empreses + Dret)
en un termini de sis anys.
Una opció molt adient si
voleu aprofundir en temes de
recerca com el de l’economista
britànic.
Tornem a la lliçó inaugural:
imaginem una empresa amb
poder de mercat en el seu sector.
Vickers llança una pregunta
així, en quins termes?
El catedràtic va reflexionar
al voltant d’aquesta qüestió
teòrica i ho va reforçar amb una
bona sèrie de casos pràctics,
Sir Vickers, reputat economista
Des de l’octubre de 2008, el
professor Vickers és director
de l’All Souls College de la
Universitat
d’Oxford.
En
aquesta prestigiosa institució
es va doctorar en Economia
el 1985, amb la tesi “Patent
Races and Market Structure”.
Més endavant, entre els anys
1991 i 2008, hi va exercir com a
DrummondProfessordePolítica
Econòmica. També ha impartit
docència com a professor
visitant en universitats com ara
Princeton, Harvard i la London
Business School.
A finals dels anys noranta, va
ocupar el càrrec d’economista
en cap i director executiu del
Banc d’Anglaterra, i va ser
membre del Comitè de Política
Monetària. El juny passat va
ser nomenat pel Govern anglès
com a president de la comissió
independent sobre el sistema
bancari britànic.
agrupats en dues categories:
les infraestructures físiques
i la propietat intel·lectual.
Exemples que ens toquen
de prop són les companyies
Els antics monopolis
de telecomunicacions
són els casos més
comuns de regulació
de
telecomunicacions
europees,
com
FranceTélécom, Deutsche Telekom
i la coneguda Telefónica.
Empreses amb poder de mercat
que antigament eren propietat
de l’estat; un fet que provoca
una diferència entre Europa i
els Estats Units per la manera
d’entendre la regulació i el dret
a la competència.
GENT POMPEU
Marc Soler, premi d’Economia i Empresa al millor treball de recerca
Afany de superació
M
arc Soler se’n va
porcí de Catalunya i del
a la competència.
Lluçanès a mig termini.
Estudiarà el grau en
Des de primer d’ESO, el
Direcció d’Empreses a Esade;
Marc té clar que vol fer
una elecció que va fer des de
carrera en el món empresarial,
principis d’any. Durant bona
perquè és el que l’apassiona.
part de l’estiu s’ha preparat
Considera essencial adquirir
fent un curs d’immersió ben
una experiència mínima de
potent: anglès als matins i
quatre anys en una empresa
matemàtiques a les tardes. En
i després donar el salt per
Marc no es queixa, perquè té
crear i muntar un negoci.
una predisposició a l’esforç i
“Ser emprenedor és com
a la dedicació que ha culminat
ser un escriptor o un artista;
amb el premi de secundària
l’empresa és la teva obra”.
al millor treball de recerca en
Molts dels seus amics volen
Economia i Empresa.
ser funcionaris i ell no ho
Un treball que consisteix en
entén, ja que vol contagiaruna anàlisi dels efectes de la crisi
se de l’esperit emprenedor
econòmica en el sector porcí del
català. Ja se sap, qui no
Lluçanès, una àrea que aporta
arrisca no pisca.
l’1% de la producció mundial
Entre els seus hobbies,
porcina. El jurat del concurs
l’esport ocupa bona part
ha valorat la contextualització
del seu temps lliure. Córrer
del tema en un món globalitzat
mitges
maratons,
fer
i remarca l’estructura coherent
duatlons i practicar ciclisme
En aquesta vida no hi ha res regalat, afirma un rotund Marc
del treball. “Tinc molts contactes
de muntanya. Vaja, poc sofà
en el món de l’agricultura per part de pujar fruit de l’augment del pinso, i i molt sacrifici. El seu passatemps no
la meva família i això m’ha permès molts ramaders han hagut de tancar deixa de ser una analogia de l’esperit
documentar-me exhaustivament”.
els seus negocis. Afortunadament, la de superació que també es necessita per
La crisi ha causat una reducció del tempesta amaina. La recuperació de les tirar endavant una empresa.
consum de la carn de porc a favor economies estrangeres i l’impuls de les
Tal com ell reconeix, en aquesta vida
d’altres substitutius. Els costos van exportacions ha d’estimular el sector no hi ha res regalat.
And the winner is...
Premis als millors expedients acadèmics de la UPF
ECONOMIA
García Arenas, Javier
García Macià, Daniel Oliver
Roldan Blanco, Pau
Raich Puigdellivol, Núria
Samper Yubero, Javier
Domínguez Rodríguez, Berta
Mercadé Moliné, Blanca
Serrano Garcinuño, Victoria
Ramos Caparrós, Anna
Alcover Llubía, Lluís
ADE
Villagrassa Arribas, Cristina
Roca Fernàndez, Eric
Pascual Sànchez, Patricia
Marín Muñoz, Xavier
Azagra Malo, Jorge A.
Moreno Yuste, Carolina
Muiños Olivas, Héctor
Valentí Batlle, Javier
Gomà Clotet, Marta
Sànchez Alonso, Anna
L’ENTREVISTA
Albert Carreras de Odriozola, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
“És fonamental que els nostres estudiants
adquireixin capacitat d’autonomia discursiva”
Albert Carreras
(Barcelona, 1955),
a més de bon
orador, és el degà
de la Facultat,
que no és poc.
En trenta minuts
escassos, Carreras
deixa les coses
clares sense caure
en paternalismes
ni consells fàcils:
als estudiants
catalans ens
falta autonomia,
capacitat de
raonament i bona
expressió oral.
No és cap
ximpleria;
són habilitats
imprescindibles per
al dia de demà.
Ets refractari al risc?
Segurament si sóc funcionari és que
sóc refractari al risc, si ho comparem
amb el cas d’un empresari.
Quines novetats hi ha de cara al
nou curs?
El més important és que comença el
segon curs en format Bolonya. Estem
consolidant l’expansió dels graus,
però tampoc no en tenim cap de nou.
Per què no estudiar ECO/ADE en
una altra universitat?
Nosaltres tenim un pla d’estudis i un
professorat molt bo. A més a més,
hem aconseguit atraure molts bons
estudiants. La dinàmica ha produït un
bon resultat.
Un professor per fitxar...
És molt difícil donar un nom. Estem
constantment atraient i retenint el
talent; però costa. No obstant això,
el desenvolupament salarial no és el
millor...
El mercat laboral ens empeny a
l’estranger
Això és la globalització. L’única
compensació és que el flux dels qui
marxen és equivalent al dels estrangers
formats que vénen. Necessitem obrir
el nostre mercat per atraure bons
professionals.
Un idioma per aprendre?
Em conformaria amb el fet que
tothom tingués un bon nivell de les
tres llengües que més utilitzem: català,
castellà i anglès.
I una destinació Erasmus?
Nosaltres engresquem els estudiants a
marxar als llocs més exigents. Com més
innovadora sigui l’experiència, millor
és l’intercanvi, més enriquidor. Els
estudiants que tornen d’universitats
americanes arriben aquí molt
transformats.
Més participatius
Molt més, amb una consciència que els
estudis són una oportunitat única a la
vida. I consideren que s’ha de treballar
sempre que no estan estudiant. Prou
estius buits. Això de fer vacances no
és l’estat natural.
La
interacció
estudiant
professor és una mica pobra
L’EEES està orientat precisament
cap a solucionar aquesta mancança
en la interacció entre professor estudiant; vol millorar l’expressió
oral i la capacitat de raonament. És
importantíssim: les empreses que
un vulgui muntar, les entrevistes de
feina, la convicció sobre els altres
i la persuasió depenen d’aquestes
habilitats. Si algú té un projecte
i no sap defensar-lo, fracassarà
sistemàticament. És fonamental que
els nostres estudiants adquireixin una
capacitat d’autonomia discursiva.
És la nostra cultura la que ens fa
poc participatius?
Aquesta cultura s’arrela a l’escola.
Totes les reformes que s’han fet a casa
nostra, amb l’objectiu que l’estudiant
sigui més autònom, han fracassat. Per
exemple, ens hem quedat atrapats en
l’avaluació escrita, un sistema molt
garantista. En algun moment o altre
hem de deixar la vergonya i parlar en
públic. Això és un camí extraordinari,
molt positiu. De fet, el professorat
també ha de fer un esforç per canviar
el xip.
EL REPORTATGE
Associacions per a tots els gustos
Independentistes, liberals o solidaris: a la Pompeu hi ha organitzacions per a
tothom. Si aquest és el teu primer any a la Facultat, o tens alguna inquietud,
informa’t sobre les associacions que hi són presents. Us en presentem algunes.
Grup
d’Estudiants
d’Economia
No ens cansem
de recomanar
el Grup
d’Estudiants
d’Economia
(GEE), un
projecte
d’èxit que
just van
iniciar
l’any passat
tres estudiants
d’Economia i
ADE. El GEE neix
amb la voluntat
d’estimular el
debat dintre de
la comunitat
universitària i
donar resposta
a les inquietuds
intel·lectuals
dels estudiants.
És un espai
obert a tots
els alumnes
que vulguin
respondre les
preguntes que
a classe no es
plantegen. Són
tot coneixement.
Sindicat d’Estudiants
dels Països Catalans
La salseta de la
vida, amb efecte
efervescent. Més
d’un apunta
(sense saberho o no) al
sindicat quan
hi ha merder a
la Facultat. El
seu objectiu?
Treballar per la
construcció d’un
marc educatiu
per als Països
Catalans, des
d’una òptica
d’esquerres,
basant-se en cinc
grans eixos de
reivindicació:
l’ensenyament
públic,
popular, català,
antipatriarcal i
de qualitat.
Queda clar?
AIESEC
Una gran
organització.
Literalment.
Present a 107
països al llarg de
1.700 universitats
i amb més
de 50.000
membres,
AIESEC és una
oportunitat per
als estudiants
universitaris per
desenvolupar
tot el seu
potencial humà
i professional,
incentivar el
treball en equip,
el lideratge i
la superació
personal.
Entre els seus
membres
il·lustres figuren
Helmut Kohl,
Ratan Tata o
Jordi Hereu.
Experiències de la Pompeu
per Xavier Fulquet
El meu primer dia a la Pompeu va
començar sent una mica confús: el dia
anterior havia començat a conèixer
el Campus Global, però enlloc havia
pogut trobar a quina hora era la
primera classe, ni on es faria. A més,
estant acostumat a una escola petita
on tot s’explicava, el canvi era força
important!
Diria que va ser per casualitat que vaig
entrar en l’edifici correcte –Roger de
Llúria–, i per sort vaig anar a parar
davant la secretaria d’Econòmiques,
on vaig veure un avís dient que,
excepcionalment, el meu grup faria
la classe d’Economia de l’Empresa
a l’aula 20.150. En entrar a la classe
em vaig adonar que, si fa no fa,
tothom anava igual de perdut que
jo. El parlament reconfortant de la
professora que ens faria l’assignatura
ens va acabar de tranquil·litzar.
Sortint de classe, una treballadora
de la secretaria va explicar-nos a
uns quants com entendre l’horari
i tot plegat; també ens va fer saber
que, aquell mateix dia, teníem
una ‘agradable’ sessió del Curs
d’Introducció a la Universitat!
Es fa força pesat, tot i que va bé per
saber a què t’enfrontes.
De tota manera, la vertadera
introducció a la universitat la va
fent cadascú de manera natural,
preguntant, explorant-ho tot i
descobrint coses importants, com ara
les fantàstiques saletes per estudiar
en grup que hi ha anant cap a la
Biblioteca de les Aigües, els codis de
cada edifici o els trucs per tancar els
armariets. Així, els que acabeu de
començar, no patiu: per a gairebé
tothom la universitat és una cosa
nova; no esteu sols, i dubto que ningú
es tanqui en banda si hi voleu parlar
una mica. Acostuma a haver-hi molt
bon ambient, i de seguida hi fareu
noves amistats!
I encara que us enfonsin sota un munt
de teoria i coses rares, no us espanteu:
la manera més efectiva de solucionar
això és portar-ho tot literalment al dia
(amb l’important llegit i subratllat)...
I atabalar una mica el profe amb els
vostres dubtes! Ja li anireu agafant
la pràctica, si no l’heu adquirida ja.
Us desitjo molta sort en aquest curs
que comença, i en la vostra carrera.
I estigueu al corrent dels avisos del
Campus Global, per saber quan surt
EL XARRUP!
OPINIÓ
De professió, emprenedor
per Lluís Mosella
Tots estem patint una crisi que ens
colpeja amb força, ens desperta i ens
transmet, almenys, dos missatges:
1) L’època del diner fàcil i dels sous alts
s’ha acabat.
2) Convertir-nos tots en funcionaris o
rebre subsidis a perpetuïtat no és viable.
Això ens porta a pensar en les nostres
opcions de futur quan acabem els estudis
universitaris, i la veritat és que no ens
agraden. Sovint, només podem aspirar a
sentir-nos explotats i mal pagats, en una
feina que no volem.
Estem davant d’una gran oportunitat
per plantejar-nos una altra opció: l’opció
de ser emprenedors, engegar un negoci i
fer-lo funcionar. Us puc assegurar que és
una opció molt gratificant, tant a nivell
econòmic com a nivell personal. És l’opció
que triomfa i fa triomfar als Estats Units.
La UPF, conscient que el nostre futur
individual i col·lectiu depèn en gran
mesura del nostre esperit emprenedor,
està posant en marxa diverses iniciatives.
Actualment comptem amb els cursos
de creació d’empreses, amb el premi UPF
Emprèn i, a partir d’aquest curs, amb el
Club d’Emprenedoria de la Pompeu,
que es gestionarà des de la xarxa UPF
Alumni.
L’objectiu
principal
del
Club
d’Emprenedoria és oferir un coaching
empresarial a alumnes i antics alumnes
que tinguin voluntat emprenedora.
A través d’una borsa d’emprenedors
apareixeran iniciatives empresarials
que comptaran amb l’acompanyament
d’antics alumnes amb anys d’experiència
professional i empresarial.
Aquests “mentors” vetllaran perquè
el projecte sigui viable, per aportar
experiència i, especialment, per donar
confiança als nous emprenedors.
Animeu-vos i doneu-vos aquesta
oportunitat. No esteu sols!
*Lluís Mosella és antic alumne de la
Pompeu, PhD per Harvard i, actualment,
professor de la UPF
Si teniu ganes d’emprendre, us ho plantegeu o voleu aprendre més sobre com iniciar projectes, el professor Lluís Mosella està preparant el primer
club d’emprenedoria a la Pompeu, que arrencarà en breu. De moment, aquí teniu l’adreça de correu del club: [email protected]
Va de llibres!
Un petit tast de literatura per a futurs emprenedors
The art of start
(Guy Kawasaky)
El libro negro del
emprendedor
(Trías de Bes)
Cartas a un joven
emprendedor
(Pedro Nueno)
Un must de la literatura emprenedora. Escrit per Guy Kawasaky, responsable del
màrqueting de Macintosh a Apple Computer l’any 1984, aquest és un llibre en què
trobareu els millors consells abans de llançar-vos a la vostra aventura. Kawasaky
hi explica la seva particular visió sobre l’emprenedoria i tot allò que l’envolta,
lluny del discurs de teòrics i xerraires sense experiència. Us esteu plantejant la
qüestió seriosament? Lectura obligada. Una bona inversió, no ho dubteu.
Ja faltava la veu aixafaguitarres. Si heu llegit Kawasaky, i esteu a punt de llançarvos al buit, espereu! Aquí arriba el sempre eloqüent Fernando Trías de Bes per
arruïnar els vostres somnis pioners. Una bufetada de realisme amb la qual us
adonareu si realment voleu o no ser emprenedors, si teniu el que cal. Com diu
Trías de Bes, un llibre en què cada capítol és un assalt de boxa: si en sortiu sencers,
enhorabona!, molt probablement teniu el que li cal a un bon emprenedor.
El professor d’IESE Pedro Nueno afegeix la dosi de realisme a la gesta de ser
emprenedor. Al llarg de 21 cartes que l’autor intercanvia amb amics i coneguts,
Nueno descriu i analitza diferents escenaris que un aventurer dins del món de
l’empresa pot trobar-se i el que comporten. Una galleda d’aigua freda a la vostra
aventura empresarial.
Motius per no considerar-se un
aturat:
Algú de la teva família treballa
Vas a setembre d’Econometria II
Fas esport als matins
Sigui com sigui, gaudiu d’aquest any
acadèmic que comença.
I, sobretot, llegiu El XARRUP.
El Xarrup - Curs 2010 - 2011
el xarrup és el butlletí de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i està obert a
tots els estudiants. Si teniu qualsevol comentari o suggeriment no dubteu a fer-nos arribar
un correu a: [email protected]
Editen: Ferran C. Calàvia i Lluís Capdevila
Disseny i maquetació: Ferran C. Calàvia