Full informatiu de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la
UPF. Núm. 30, desembre
el
El Xarrup
Xarrup
TITULARS
L'acte acadèmic de graduació [+]
Història Econòmica II, premi al Millor Pla Docent [+]
Bloomberg, un servei d'informació econòmica, 24 hores al dia [+]
Anna Santiago: “s'ha de participar en els business games” [+]
I el mes que ve... [+]
Edició i fotos: Tabatha Valls Halling
L'acte de graduació de la promoció 2008
El dissabte 13 de desembre es va celebrar el quinzè acte
acadèmic de graduació. A les set de la tarda va ser el torn de
la promoció 2008 de les llicenciatures en Administració i
Direcció d'Empreses i en Economia, i de la diplomatura en
Ciències Empresarials.
Minuts abans del començament de l'acte es notaven els
nervis i l'emoció de tots els presents. Familiars emocionats,
amics contents, tots fent-se fotos per immortalitzar el
moment per sempre. Era un dia molt especial per a molts
d'ells.
L'acte de graduació va començar amb un vídeo que recordava
el pas per la Universitat de tots aquells que es graduaven. “Els anys d'universitat no s'obliden”, deia un estudiant a
la gravació, mentre apareixien imatges dels companys de classe, de la Universitat i dels professors. Tot plegat, un munt
de records que mai no s'oblidaran. I com es va dir precisament en el vídeo, “és molt divertit ser estudiant, però ara
comença la vida real”.
Tot seguit, Carles Pérez, periodista i professor de la Universitat
Pompeu Fabra, va iniciar la presentació de l'acte. “Avui és un dia
molt feliç”, va començar dient. Aquella tarda hi havia 566
graduats.
Albert
Carreras
de
Odriozola,
catedràtic
d'Història
i
Institucions Econòmiques del Departament d'Economia i Empresa,
i degà en funcions de la Facultat de Ciències Econòmiques i
Empresarials, va ser l'encarregat de pronunciar la lliçó de
graduació “Començaments”. “Avui no es parla del final, sinó
del començament de l'època d'independència”, va dir. I va
afegir que “ara és l'hora de treballar”, amb l'objectiu d'aspirar
“a excel·lir en allò que feu; allò mal fet no interessa a
ningú”. Va acabar dient que “ser de la Universitat Pompeu
Fabra és la millor targeta de presentació” i va felicitar a tots
els presents.
Després, el Cor de la Universitat Pompeu Fabra va cantar una
cançó popular maori, Nga Iwi E, i una altra popular argentina de
Chacho Echenique, Doña Ubensa.
A dalt, Carles Pérez en un moment de la presentació;
a baix, Albert Carreras de Odriozola fent el seu parlament
L'acte va continuar amb el lliurament dels premis extraordinaris de fi
d'estudis, en què es va premiar els estudiants que tenien la millor
qualificació acadèmica: Raquel Torras González, de la llicenciatura
en Administració i Direcció d'Empreses; Isabel Maria Ramon, de la
llicenciatura en Economia, i Laura Valenzuela de la diplomatura en
Ciències Empresarials.
L'acte va seguir amb el lliurament dels diplomes commemoratius de la
graduació: 200 graduats de la llicenciatura en Administració i Direcció
d'Empreses; 139, en Economia, i 227, de la diplomatura en Ciències
Empresarials. Va ser el moment més esperat de la tarda; d'un en un
A dalt, un moment de la entrega de diplomes;
a baix, Alba Atalaya fent el parlament.
Fotos: Tabatha Valls
anaven pujant a recollir el diploma, mentre que familiars i amics
anaven aplaudint i mostrant la seva satisfacció en veure com
s'acabava una etapa i en començava una altra.
Alba Atalaya del Moral, graduada en Ciències Empresarials, va ser
l'encarregada de fer el parlament en nom i representació de la
promoció 2008. Va començar per fer referència a alguns dels molts
records d'aquests anys a la Universitat. També va parlar dels nervis del
principi, quan s'entrava en “un món desconegut”; era l'octubre del
2005 i era el primer contacte amb la vida universitària. Va repassar
alguns dels moments més intensos, els exàmens, les classes, les
pràctiques, els companys... “som privilegiats de poder estudiar”, va
dir, “i ens hem de sentir orgullosos d'aquest títol”, va afegir.
També va agrair el paper dels professors, familiars i amics. Per a tots ells era també un dia important. Per acabar, va dir que
s'havia acabat una etapa de la vida. “Felicitats, ho hem aconseguit!”, va afegir amb un somriure per posar punt i final al
seu parlament.
L'acte arribava al final. Núria Basi, presidenta del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra, va fer un parlament en què
va felicitar els graduats “pels mèrits aconseguits”. Immediatament després, el rector, Josep Joan Moreso, va fer l'últim
parlament abans de la cloenda de l'acte i va haver-hi una altra actuació del Cor, que aquest cop va cantar el Gaudemus
Igitur. El punt i final es va posar amb una copa de cava oferta per l'Associació d'Antics Alumnes de la Universitat Pompeu
Fabra. Tot plegat, una tarda inoblidable per a molts i que suposava el començament d'una nova era. Felicitats a tots els
graduats!
A la esquerra, el Cor de la UPF;
a la dreta, un moment de la graduació
Història Econòmica II, premi al Millor Pla Docent
Aquest mes de desembre s'ha lliurat el premi al Millor Pla Docent. El guanyador de l'any 2007-2008 de la
Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials ha estat per al pla docent de l'assignatura Història
Econòmica II. Els premiats han estat els professors Xavier Tafunell, Francisco Javier Pueyo i Maria del
Mar Rubio. A més d'aquesta assignatura guanyadora del premi, en la convocatòria hi han participat els
vint plans docents de les assignatures de les llicenciatures en Administració i Direcció d'Empreses (ADE) i
Economia, que han participat en el pla pilot d'adaptació a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES)
durant el passat curs 2007-2008.
Els apartats que valorava el Jurat han estat els següents: una bona presentació de l'assignatura, els
prerequisits, les competències que ha d'assolir l'estudiant, l'avaluació, els continguts, la metodologia, les
activitats programades dins i fora de l'aula, el calendari d'activitats, els recursos didàctics i la bibliografia.
Aquest premi, convocat per la Facultat, té com a objectiu principal incentivar l'elaboració del pla docent.
Aquest pla és l'instrument que defineix el model d'organització docent de cada assignatura. I el que es
busca és que s'adequï, de la millor manera possible, a les necessitats dels estudiants, sempre tenint en
compte la normativa del Centre per a la Qualitat i la Innovació Docent (CQUID) i d'acord amb el
Vicerectorat de Docència i Ordenació Acadèmica de la Universitat.
El guardó dels guanyadors està dotat amb 2.000 euros. Per una altra banda, el Jurat ha decidit atorgar dos
accèssits, de 500 euros cadascun: un ha estat per al pla docent de l'assignatura Sector Públic II elaborat
pel professor Jaume Puig Junoy, i l'altre, pel professor José Luis Pérez Triviño i l'assignatura
Introducció al Dret I. També han merescut una menció honorífica el professor Mauricio Folchi i
l'assignatura Història Econòmica I; la professora Teresa Garcia-Milà, responsable d'Introducció a
l'Economia II; l'assignatura Teoria Econòmica I, de Joan de Martí Beltran; Decisió i Competència
Estratègica del professor Xavier Calsamiglia; la professora Pilar Soldevila i l'assignatura Comptaibilitat i
Costos, i el professor Marc Le Menestrel i Política d'Empresa Internacional. Moltes felicitats a tothom!
Un moment del lliurament de premis.
Foto: Tabatha Valls
Bloomberg, un servei d'informació econòmica
L'any 1981, l'actual alcalde de Nova York, Michael Bloomberg, va decidir
crear un servei d'informació i de notícies econòmiques i financeres, la
companyia
Bloomberg.
Actualment
aquesta
empresa
proveeix
als
professionals del món financer i econòmic les eines i les dades que poden
necessitar. I s'ajuda d'un canal de televisió, la Bloomberg TV, que opera
les 24 hores del dia. Té la seva seu principal a la ciutat de Nova York,
però compta amb onze xarxes més de televisió que emeten en set
idiomes diferents des d'altres ciutats, com Hong Kong, Frankfurt, Milà o
Singapur.
Però és a Londres on trobem el canal de notícies espanyol de Bloomberg.
I aquí és on apareix la Universitat Pompeu Fabra, que ofereix la beca
Bloomberg, dirigida als estudiants de l'últim curs de Periodisme, que
tenen l'oportunitat de passar tres mesos a Londres i treballar a la
redacció d'aquest canal de notícies especialitzat en informació econòmica.
La televisió va començar a emetre el juny de 1990 i s'ha anat establint
com un dels recursos d'informació més grans i de més confiança del món.
Vam anar fins a Londres per conèixer de primera mà com està vivint
aquesta experiència la Carla Herrero, una de les vuit estudiants
seleccionades aquest any.
Només entrar a l'edifici un s'adona de la modernitat de l'empresa. Tot a
l'última moda tecnològicament parlant, amb televisors de pantalla plana a
cada planta, un sistema intern de missatges perquè els redactors es puguin
comunicar sense haver d'aixecar-se de la cadira, les últimes tecnologies a
les sales de realització i edició... A més, es busca que el treballador rendeixi
al màxim i ho faci en un ambient adequat. Així doncs, l'edifici compta amb
unes peixeres de colors per poder descansar la vista quan es treballa als
ordinadors, una llum d'ambient diferent a cada planta, petites sales de
reunions amb seients molt confortables...
És normal sorprendre's quan s'entra a Bloomberg per primera vegada. Com
diu la Carla, “és una passada!”. Ara ja s'hi ha acostumat, ja que porta dos
mesos a Londres; però al principi entrar a Bloomberg era sinònim d'estar
mirant a tot arreu menys a la pantalla de l'ordinador.
La seva feina al canal de notícies Bloomberg consisteix principalment a
editar i muntar vídeos, posar veus en off, redactar reportatges i finalment
realitzar programes, “sobretot gravats, però també algun en directe”,
afirma la Carla. I tot això ho fa principalment des de la seva taula, on té no
una, sinó quatre pantalles d'ordinador diferents. Ara ja s'aclareix, però els
primers dies era tot una mica difícil. Però ara ja n'ha après, i com indica,
“ara ens deixen fer feines que ells també fan, i ens tracten com un
més. Per tant, la responsabilitat també és molt gran”. La Carla està
fent aquesta beca amb una companya de classe, la Laura Batalla, i les
dues coincideixen a afirmar que l'experiència és “molt bona”.
Són uns grans mesos per a elles. Estan aprenent molt de la feina que fan.
“I si la feina la complementes amb el fet de viure en una ciutat com
Londres, encara és millor l'experiència. Viure fora enriqueix molt”.
Per a la Carla aquesta ciutat és “curiosa de visitar, i encara més de
viure-hi. Hi ha mil coses a fer, hi ha molt ambient i moltes cultures”.
Només hi troba dues coses negatives, “el menjar i el temps, tot i que
fins ara està fent uns dies macos”.
És una beca en què s'aprèn molt, però que requereix molt de treball i
esforç. Es treballen moltes hores seguides i, com indica la Carla, “no és un
Erasmus, no té res a veure”. Així doncs, recomana la beca a aquells a qui
els agradi la televisió, però sobretot a aquells que “tinguin moltes ganes
de treballar i que els agradi viure fora per una temporada”.
Imatges de l'interior de l'edifici Bloomberg de Londres
I de la Carla Herrero, a Camden
Fotos: Tabatha Valls i web de Bloomberg
Torna a l'inici
Anna Santiago: “s'ha de participar en els business games”
L'Anna Santiago és llicenciada en Economia. Va estudiar a la Universitat Pompeu Fabra, i actualment
treballa a Deloitte. Juntament amb dos companys més, va participar en la primera edició del Henkel
Innovation Challenge (HIC), un concurs universitari internacional, com el que vam poder veure el mes
passat amb Danone Trust. Molt aviat es posarà en marxa la segona edició d'aquest concurs, i vam poder
parlar amb l'Anna perquè ens expliqués la seva experiència, tant en aquest concurs com durant la seva
època d'estudiant a la Universitat Pompeu Fabra.
En
què
va
consistir
el
Henkel
Innovation Challenge?
El concurs consistia a imaginar com seria el
món
i
quines
consumidors
al
necessitats
2050.
tindrien
Arran
els
d'aquesta
anàlisi, s'havia de crear un producte que
estigués dintre de la divisió de negoci de
Henkel “detergents i cura de la llar”. Així
doncs, després de recopilar la informació
necessària, vam fer una estimació de les
variables que vam considerar rellevants i en
base a aquests resultats, vam crear un producte. Per determinar si aquest seria
viable, vam fer una anàlisi econòmico-financera i també vam preparar-ne el
llançament comercial al mercat.
Per què vau decidir presentar-vos-hi?
Vam pensar que era una bona oportunitat per conèixer de prop el món
empresarial, posar en pràctica els coneixements assolits durant la carrera, i
també era un repte haver de presentar el nostre projecte davant dels directius
de l'empresa en anglès i competir amb d'altres universitats, que depenent de la
fase del concurs a la qual s'arribés, podien ser nacionals o internacionals.
Com valores l'experiència?
Molt positivament, ja que va ser un desafiament i amb el qual vam aprendre
molt en tots els aspectes.
Quina va ser la part més fàcil i la més difícil del Henkel Innovation
Challenge?
La part més fàcil va ser la de fer el treball en grup, amb el Miguel i el Tobias, amb qui ja ens coneixíem. Amb en Miguel des de
primer de carrera i amb en Tobias des de feia uns mesos ja que era un estudiant Erasmus. I la part més difícil va ser la d'haver
de presentar el projecte, ja que teníem el temps limitat i el jurat imposava molt.
En EL XARRUP del mes anterior vas poder veure en què consisteix el Danone Trust. Què et
sembla? Té molt a veure amb el que vau fer vosaltres al Henkel Innovation Challenge?
Sí, recordo que les dues convocatòries van coincidir en el temps. Ens vam trobar davant la disjuntiva de
presentar-nos a una o a l'altra. Al final, però, ens vam decantar pel Henkel Innovation Challenge, ja que era
el primer any que es feia. Vam considerar que era més creatiu en el sentit que s'havia d'idear un nou
producte, i també teníem el repte de l'idioma.
Cada cop més les empreses fan aquests “business games” per reclutar personal, ja que poden comprovar
coneixements, habilitats i capacitats dels participants. Aspectes que, sovint, en una entrevista no es poden
detectar. Penso que no només és bo per a l'empresa degut a aquest aspecte, sinó que també ho és per a
l'estudiant, ja que l'apropa al món laboral, el posa davant situacions reals i li permet veure les seves
reaccions en certs escenaris i sota certes circumstàncies.
Com ajuden aquests concursos a aplicar el que s'aprèn a classe?
La veritat és que quan es participa en aquests concursos, un se n'adona que els coneixements són
necessaris però fins a un cert punt. Sovint, no només són importants per desenvolupar-se en el món
laboral, sinó que calen alhora altres capacitats i habilitats.
Aquestes afloren en circumstàncies adverses. I és que hi ha moments en els quals un descobreix que té
unes capacitats que fins aleshores desconeixia: quan es treballa en grup, s'està davant de situacions reals
(o potencialment reals) i sap que aquell projecte ha de funcionar; llavors, en aquell precís moment, afloren
les capacitats i les habilitats de comunicació, lideratge, anàlisi, innovació…, que no sabies que tenies.
Degut a aquest motiu, aquests concursos no només ajuden a aplicar coneixements, sinó també a descobrirne d'altres que són tant o més importants que els primers.
Per què vas voler estudiar economia?
Doncs la veritat és que en un principi volia fer investigació de mercats, i com que és
una carrera de segon cicle, vaig decidir primer estudiar economia. Així doncs, durant la
carrera vaig escollir les assignatures segons d'aquest perfil. Abans de finalitzar-la, em
vaig adonar que, pel fet d'haver cursat aquestes assignatures, ja no em calia fer la
segona carrera, ja que moltes es convalidaven, i el temps que destinaria a fer-la el
podria destinar a treballar i a aprendre altres coses.
He d'admetre que el fet de participar a l'HIC em va fer descobrir que es poden
aprendre moltes coses fora de la facultat (les habilitats i les capacitats que
comentava), i dos anys més fent alguna cosa que en part ja havia fet escollint les
assignatures del perfil no m'aportava molt més. El cost d'oportunitat és molt gran.
Moltes vegades, es va amb una idea predeterminada i les circumstàncies fan variar
aquest pensament originari. I és que en el fons no es tracta de tenir títols o carreres,
sinó del que se n'extreu, del seu procés i de les persones que descobreixes en aquest
camí.
Fotos: Anna Santiago
Va ser fàcil trobar feina després d'acabar els estudis?
Mentre estava a quart de carrera em vaig presentar a alguns processos de selecció, de manera que abans
d'acabar ja tenia feina. Crec que vaig tenir molta sort en aquest aspecte.
La Universitat Pompeu Fabra obre moltes portes en aquest sentit?
Crec que sí. A part de ser una molt bona universitat i de tenir bons docents, té un gran prestigi. Aquest és
un aspecte que valoren molt les empreses a l'hora de contractar. Una gran mostra d'aquest fet és que la
majoria dels meus companys de feina són de la Pompeu.
En què consisteix la teva feina a Deloitte?
Doncs dintre de Deloitte estic al grup FSI-ERS. Aquest grup es dedica a analitzar riscos de crèdit de les
entitats financeres. Fins al tercer any que no hi ha especialització completa, també s'han de fer algunes
auditories.
Com és treballar en una empresa com aquesta?
Doncs molt enriquidor, ja que constantment s'està canviant de client; és una empresa que fomenta molt la
formació i on sempre hi ha molts cursos. Així doncs, es treballa en un entorn molt dinàmic i molt motivador.
És cert que s'ha de treballar dur, però després té la seva recompensa.
Donaries algun consell als alumnes que ara estan estudiant econòmiques?
Primer de tot, que aprofitin molt aquesta etapa, ja que quan s'acaba es troba molt a faltar. Que participin
activament en la vida universitària (associacions, cursos, conferències…) i altres activitats relacionades amb
l'empresa, com els business games, ja que donen una visió real de com està el mercat, què volen les
empreses i què es trobaran quan surtin al món laboral.
I que pensin en el present però també en el futur, tenint en compte aquest factor a l'hora de prendre les
seves decisions professionals; però, sobretot, que estiguin contents amb allò que estan fent i que creguin
en ells mateixos.
Torna a l'inici
I el mes que ve...
En l'edició de gener, com sempre, podrem trobar moltes de les notícies relacionades amb l'àmbit de
l'economia i la Universitat Pompeu Fabra.
Des de la publicació d'EL XARRUP us desitgem a tots un bon Nadal i un feliç any nou.
Volem convidar a participar a El Xarrup a tots aquells que vulguin dir-hi la seva, que tinguin ganes de donar
el seu punt de vista o oferir-nos la seva crítica al món universitari: El Xarrup vol ser també la veu dels
estudiants. Envieu-nos les vostres opinions a [email protected].