Full informatiu de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la
UPF. Núm. 31, gener
El Xarrup
TITULARS
Els intercanvis Erasmus [+]
Blanca Mercadé i Adriana Millán, estudiants als Estats Units [+]
Entrevista a Jordi Galí: "M'apassiona la macroeconomia" [+]
Una nova edició de les Societats de Debat [+]
I el mes que ve... [+]
Edició i fotos: Tabatha Valls Halling
Els intercanvis Erasmus: una experiència única
Aquest mes de gener s'ha fet la presentació dels intercanvis Erasmus 2009-2010, adreçat a tots els
estudiants d'ADE i Economia. Per explicar-ho als alumnes, van intervenir els professors Elisa Alòs, Xavier
Freixas, Rosemarie Nagel, Diego Ruiz i Anna Torres, cada un responsable dels convenis d'intercanvi
amb unes universitats concretes.
L'oferta de facultats de Ciències Econòmiques i Empresarials és molt àmplia i variada. Des d'universitats del
Regne Unit com la Universitat Queen Mary de Londres o la Universitat d'Exeter, fins a les universitats molt
més allunyades de Catalunya, com la Universitat de Direcció i Administració d'Empreses de Singapur o la
universitat de Chulalongkorn a Tailàndia; passant per d'altres universitats dels Estats Units, Holanda,
Portugal o Suècia entre moltes altres.
Molts estudiants d'ADE i Economia estaven interessats a acudir a la presentació per acabar de decidir-se.
Alguns d'ells ja tenen molt clar que volen marxar fora una temporada, com és el cas de Joan Tubau, que
té “moltes ganes de marxar”, i assegura que el que més el motiva és “viure en un país diferent al nostre”.
En Joan té clar que vol anar als Estats Units, i no es preocupa per haver de parlar en una altra llengua ja
que “per sort porto bastant bé l'anglès”, afirma.
Però no tothom ho té tan clar com ell. La majoria d'estudiants té molt respecte al fet d'anar a viure una
temporada a un país desconegut. La llengua i el fet d'arribar a una ciutat on no es coneix a ningú són dos
factors que tiren enrere als estudiants. Tot al contrari que els estudiants d'altres països, que vénen aquí
d'Erasmus sense pensar-s'ho dos cops.
Blanca Mercadé i Adriana Millán: “Marxar d'Erasmus provoca una borratxera de noves
sensacions”
La Blanca acaba de marxar d'intercanvi Erasmus a la Universitat de Pennsilvània (Filadèlfia), als Estats
Units. Porta molt poc temps allà i encara s'està adaptant al canvi que suposa anar a viure a un país lluny de
casa; però de moment li està semblant tot “fantàstc”. Per una altra banda, l'Adriana ha marxat fora gràcies
a un conveni bilateral d'intercanvis. També acaba d'arribar als Estats Units, i assegura que durant els
primers dies tot és tan nou i diferent que “no tens temps per apreciar el que t'envolta”.
Abans de marxar teníeu molt clar que volíeu anar a estudiar a l'estranger una temporada? Hi
havia alguna cosa que feia tirar-vos enrere?
Blanca: Des de petita m'havia agradat la idea, però al final sempre em vencien els inconvenients del
moment. Sempre fa patir deixar a casa els amics, la família, la parella... Jo patia per si ens distanciariem.
Però ara no crec que sigui una raó suficient per deixar de tenir una experiència com aquesta.
Adriana: No, quan vaig començar la carrera pensava que no m'aniria a l'estranger mentre estigués
estudiant. No ho tenia clar del tot, però no volia perdre un any d'estudis, gastar molts diners i utilitzar
aquell temps pel qual havia sacrificat tant amb l'únic motiu de passar-m'ho bé. És veritat que no és
necessari utilitzar un programa d'intercanvi per anar a l'estranger, ja que també pots fer pràctiques o
buscar feina en acabar la carrera, però si les oportunitats acadèmiques que es donen són realment bones,
el sacrifici val la pena.
Diuen que tots els estudiants que marxen fora viuen una gran experiència i que tornen canviats
per a bé. Com aprofitareu la vostra estada?
Blanca: Acadèmicament, Upenn ofereix una sèrie d'oportunitats que no es poden desaprofitar; hi ha cursos
de tot tipus i molt reconeixement. A més, t'ajuden moltíssim a trobar possibles internships per treballar
durant l'estiu, i també hi ha una multitud d'associacions que et poden servir tant per fer networking com
per a simple diversió!
Adriana: El que tinc clar és que aprofitaré aquest intercanvi al màxim. A part que l'experiència t'obre la
ment per entendre altres cultures i maneres de pensar, intentaré viatjar i fer una immersió total en la
cultura autòctona, apuntar-me a organitzacions d'estudiants, trobar feina... Intentaré treure profit d'aquest
temps.
Molts estudiants que s'estan pensant si marxar d'intercanvi tenen por de no conèixer gent, i
sobretot de la llengua. De moment, com van aquests dos aspectes?
Blanca: Conèixer gent, al menys als Estats Units, és molt fàcil ja que tothom és molt amable i simpàtic. Tot
i això, potser costa una mica establir una relació més profunda. En tot cas, mai no ets l'únic a marxar, així
que sempre hi ha altra gent que està en la mateixa situació que tu i que té moltes ganes de fer amics. Jo
em porto molt bé amb els argentins i els holandesos. També he conegut alguns australians i alguns
anglesos. I tots ens portem molt bé mentre anem coneixent la universitat i la ciutat!
Adriana: El fet de no conèixer gent no és cap problema. Normalment coneixeràs com a mínim altres
estudiants internacionals que, com tu, tampoc no coneixen a ningú allà. Aquesta gent comparteix bastants
aspectes amb tu, així que està molt bé envoltar-te d'internacionals. El perill és no intentar conèixer gent
autòctona; s'ha de fer un esforç, però si t'involucres en la vida universitària no serà cap problema. L'idioma
no és un inconvenient per relacionar-te amb la gent o per a les classes; potser el més difícil és aconseguir
fluïdesa i fer presentacions o discursos com ho fa la gent d'allà. Però acostumen a ser comprensius i,
malgrat representar un problema és un fet que pot millorar amb el temps.
“M'apassiona la macroeconomia, i no necessito incentius per
Anna Santiago: “s'ha de participar en els business games”
continuar treballant”
El European Research Council (ERC)
Aquest és el primer organisme de finançament europeu, creat per donar suport a la recerca. El seu objectiu principal és
estimular l'excel·lència científica dels millors científics, acadèmics i enginyers en la seva aventura i assumir els reptes de la
recerca. Aquest impuls permet als investigadors identificar noves oportunitats i direccions en qualsevol camp de recerca.
Els Advanced Grants de l'ERC reconeixen i impulsen el treball d'aquells investigadors europeus ja consolidats i establerts com
a líders en el seu àmbit de recerca. Es dirigeix a tots aquells investigadors que treballen o que volen desplaçar-se per
treballar per Europa. L'objectiu és reconèixer les millors idees, conferir un estatus als millors cervells europeus i, al mateix
temps, atraure el talent estranger.
En aquesta primera edició dels Advanced Grants, l'ERC va rebre unes 400 sol·licituds d'investigadors d'institucions de tota la
Unió Europea, de les quals només es van seleccionar una quarantena. Finalment, quatre dels ajuts van ser concedits a
investigadors espanyols; dos dels quals són investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, Juan Carlos Garavaglia i Jordi Galí,
amb el qual hem pogut parlar.
Jordi Galí, premiat
A principis del mes d'octubre, Jordi Galí va guanyar un Advanced Grant del European
Research Council (ERC) pel seu projecte “Mercats de treball, fluctuacions econòmiques i
política monetària”. Actualment és el director del Centre de Recerca en Economia Internacional
(CREI). És un institut de recerca patrocinat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat
Pompeu Fabra que se centra en l'economia internacional i la macroeconomia.
Galí és especialista en teoria macroeconòmica i economia monetària. Va iniciar els seus
estudis en ciències empresarials a ESADE. El 1989 va obtenir el doctorat en Economia per
l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT). Actualment combina la seva activitat
d'investigador i director del CREI amb la de catedràtic del Departament d'Economia i
Empresa de la Universitat Pompeu Fabra.
En què consisteix el projecte amb el qual va guanyar l'Advanced Grant del European Research
Council (ERC)?
El projecte conté dues línies de recerca. La primera té com a objectiu la introducció d’un concepte operatiu
d’atur en la nova generació de models monetaris que s’han desenvolupat en aquests darrers anys i que fins
fa poc ignoraven aquesta variable. La utilització conjunta de dades d’atur, salaris i preus hauria de
possibilitar l’avaluació d’alguns dels blocs principals d’aquests models. La segona línia de recerca intenta
explicar alguns dels canvis que s’han produït en les propietats del cicle econòmic en els últims vint anys
com a resultat de canvis en l’estructura del mercat de treball.
Què li sembla aquest reconeixement a la seva feina? L'incentiva a continuar treballant en més
projectes?
L’he rebut amb molta il·lusió, i no solament per la compensació econòmica, que no s’ha de menysprear. A
tothom li agrada que li reconeguin el treball fet i, encara més, que li donin confiança que pots continuar
fent-ne de bo. A mi m’apassiona la macroeconomia i, per tant, no necessito massa incentius per continuar
treballant-hi amb més projectes. Bé, la veritat és que no sé fer res més en aquesta vida; per tant no tinc
més remei que continuar fent el que faig.
"Bringing great ideas to life". Aquest és el lema del European Research Council. Què en pensa
del fet que hi hagi organismes com l'ERC? Fomenta la recerca entre els investigadors?
L’ERC és una de les poques coses bones que s’han creat a Europa en el camp de la recerca i que ens
apropen als EUA. Un dels problemes greus a Europa és la manca de competència entre institucions i, de
retruc, entre investigadors. Qualsevol instrument que fomenti la competència ha de ser ben rebut.
Tanmateix hi ha aspectes del programa d’ERC que són millorables; per exemple el tractament uniformista
entre diferents camps, o l’ambigüitat respecte als usos possibles dels diners. Però acaba de començar, hem
de donar-li temps.
És el director del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI) de la UPF. La Universitat
Pompeu Fabra és un referent en temes de recerca?
La UPF és un referent en alguns camps, especialment en el de l’economia i la biologia. Si agaféssim una
hipotètica llista dels 100 millors economistes del món, estic convençut que no n’hi hauria ni un de sol que
no hagués sentit a parlar de la UPF.
Part de la seva recerca se centra en les causes dels cicles econòmics. L'economia es regeix per
uns models previsibles i cíclics, més "mecànics"?
No, de cap manera! De fet, dos elements clau dels models de cicles econòmics actuals són la incertesa i la
importància de les expectatives.
Ha estat una temporada en universitats estrangeres, com la Universitat de Colúmbia o la de
Nova York. Aquest mes s'acaben de presentar els intercanvis Erasmus, i hi ha molts estudiants
que tenen molt respecte a anar-se'n fora una temporada. Què els diria per animar-los a no
deixar passar aquesta oportunitat?
Crec que el consell més pragmàtic és que parlin amb companys de la UPF que han tingut l’experiència.
Dubto que els desanimin! En general crec que és important moure’s, i conèixer punts de vista i estils
acadèmics diferents. Tanmateix, els recomanaria també que tinguessin en compte la qualitat de la institució
on aniran, especialment en el camp de l’economia.
Una nova edició de Societats de Debat
La setena edició de les Societats de Debat ja s'ha posat en marxa. És un concurs en què durant les
següents sis setmanes es faran una sèrie de debats que enfrontaran els diversos equips que s'hi han inscrit,
divuit en total. El que fa diferent aquesta edició de totes les anteriors és que aquest any els equips que
aconsegueixin guanyar un debat obtindran tres crèdits de lliure elecció. Un factor que segur que aporta més
competitivitat a l'hora de debatre.
Cada setmana dos dels grups s'enfronten entre ells, després d'haver preparat els dos posicionaments sobre
el tema de la setmana. Aquest tema es dóna a conèixer set dies abans del debat. Com a exemple, a la
segona jornada es va debatre sobre si és millor tenir un campió nacional que un mercat lliberalitzat i sobre
si s'ha de flexibilitzar el mercat laboral.
L'estructura dels debats és la següent: s'arrenca amb una introducció en què els dos equips tenen poc
menys de dos minuts per defensar el seu posicionament. Els dotze minuts següents es dediquen a
desenvolupar el debat en si, mentre que els minuts finals serveixen per donar a conèixer les conclusions.
Els elements que valoren el jurat, els professors i el públic assistent són l'argumentació variada, la resposta
a la pregunta del debat, els recursos utilitzats, la naturalitat i l'expressivitat, el domini de l'espai, el
contacte visual, el domini de la veu i els silencis, els finals contundents, l'agilitat en les respostes o un
llenguatge variat i apropiat entre d'altres coses.
En conclusió, aquesta setena edició de les Societats de Debat s'erigeix com una activitat molt interessant. A
més,
cal
destacar
que
es
pot
seguir
tot
el
que
passa
en
aquesta
competició
al
bloc
http://societatsdedebat.blogspot.com/, on es pot conèixer el tema de cada setmana, el posicionament dels
grups i moltes altres coses relacionades amb els debats.
I el mes que ve...
En l'edició de febrer, com sempre, podrem trobar moltes de les notícies relacionades amb l'àmbit de
l'economia i la Universitat Pompeu Fabra. Entre d'altres coses, coneixerem millor les diferències entre una
auditoria i una consultoria.
Volem convidar a participar a El Xarrup a tots aquells que vulguin dir-hi la seva, que tinguin ganes de donar
el seu punt de vista o oferir-nos la seva crítica al món universitari: El Xarrup vol ser també la veu dels
estudiants. Envieu-nos les vostres opinions a [email protected]