Full informatiu de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la
UPF. Núm. 33, març
El Xarrup
TITULARS
El programa de segona llicenciatura [+]
Iolanda Santiveri: “L'Student Business Forum serveix per orientar el teu futur” [+]
José G. Montalvo: “La vocació investigadora dels professors de la UPF té molt a veure amb els èxits” [+]
Societats de Debat: "Un treball dur però enriquidor" [+]
I el mes que ve... [+]
Edició i fotos: Tabatha Valls Halling
El programa de segona llicenciatura
A causa de les similituds dels continguts que presenten les llicenciatures d'Economia
i d'Administració i
Direcció d'Empreses de la Universitat Pompeu Fabra, com cada any s'ha aquest mes de març s'ha ofert als
alumnes que es llicencïin com a màxim entre el juny i el setembre del 2009 a la UPF la possibilitat d'accedir, el
curs vinent, a l'altra llicenciatura.
Per poder accedir-hi el curs 2009-2010, s'ha d'haver finalitzat la primera llicenciatura, a més d'haver cursat
l'opció més específica en el primer estudi: és a dir, l'opció Gestió i Administració per als estudiants provinents
d'ADE, i l'opció Economia per als provinents
d'Economia. Aquest és un requisit també hauran de tenir en
compte els admesos, ja que hauran de cursar l'opció més específica en la segona llicenciatura.
Els estudiants provinents de la diplomatura en Ciències Empresarials també tenen l'opció de fer aquest
programa d'estudis de segona llicenciatura. Però aquests estudiants només podran accedir-hi d'una única
manera: a través d'una prova d'accés que es farà el proper mes de juliol. A més, també hauran de sol·licitar
les convalidacions de les assignatures de segon cicle que s'hagin cursat.
Iolanda Santiveri: “El Student Business Forum serveix
Anna Santiago: “s'ha de participar en els business games”
per orientar el teu futur”
El passat mes de febrer vàrem conèixer la Iolanda Santiveri, que havia estat seleccionada per anar al
Deloitte Student Business Forum. Durant els primers dies de març es van dur a terme totes les activitats
que s'havien previst, i la Iolanda ens explica com li va anar i tot el que va fer a Lausana (Suïssa)...
En què va consistir el Forum?
El Forum va estar caracteritzat pel treball en equip. Dels 63 estudiants
que érem, Deloitte va formar sis equips de 5-6 persones, amb dos
coaches cada un.
I quines activitats vàreu fer?
El primer dia vam anar a les pistes d'esquí de Diablerets i allí vàrem fer
una mena de competició entre equips. Consistia en quatre proves, com
ara construir un trineu entre tots els membres de l'equip i després
competir contra els altres, per exemple. Guanyava l'equip que més
punts aconseguís amb el total de totes les proves. La finalitat d'aquest
dia era trencar una mica el gel i començar a conèixer l'equip, de manera
que poguéssim veure com eren les altres persones i aprendre a
coordinar-nos.
A la nit vam fer una visita guiada al Mueseu Olímpic de Lausana i
posteriorment, vam sopar al mateix museu.
Però, els dies següents van ser bastant diferents, oi?
Sí. El dissabte vam estar tot el dia a l'Institute of Management
Development (IMD). Primer de tot vam escoltar una xerrada d'una hora
sobre la crisi econòmica a càrrec de Stéphane Garelli, professor de l'IMD
i de la Universitat de Lausana. Va ser molt interessant i instructiva.
Seguidament, amb un altre professor de l'IMD, vam procedir a resoldre
d'un cas de negoci (sobre l'empresa Nestlé) que ja havíem comentat
prèviament en el pre-fòrum, una reunió que vàrem mantenir a Espanya
amb els estudiants seleccionats i els coaches espanyols.
Finalment, des del migdia de dissabte fins al migdia de diumenge, vam
haver de treballar en equips en la resolució d'un cas de consultoria. Va
ser un treball dur però molt gratificant. Cada equip tenia la seva sala de
treball, amb pissarres, ordinadors i tot el material de lectura necessari
per arribar a fer la presentació final, en la qual disposàvem de deu
minuts per exposar el resultat i les conclusions. Van haver-hi quatre
tribunals amb tres equips competint al mateix temps. D'aquí en van
sortir quatre equips finalistes (un dels quals va ser el meu) i vam haver
de tornar a exposar la nostra presentació davant de tota la resta de
participants i coaches. El tribunal estava format per consultors de Deloitte, el professor de l'IMD que ens havia
fet la sessió de resolució de cas el dissabte al matí i un dels caps de recursos humans de Deloitte.
Malauradament, no vam poder arribar a ser els guanyadors; però arribar fins a la final va ser una gran
satisfacció. A la nit vam fer a l'hotel un sopar de gala durant el qual es va anunciar el guanyador.
I finalment, cada un dels participants vam tenir una hora de feedback a càrrec dels dos coaches. Ens van fer
una anàlisi detallada sobre com havia estat la nostra actuació durant tots els dies, apuntant els nostres punts
forts i els febles, i ens van donar un dossier en el qual explicaven detalladament les seves impressions sobre
com ho havíem fet.
Vas poder conèixer molts professionals?
Sí. La veritat és que assistir a un Business Game d'aquestes
característiques et permet conèixer molts professionals de Deloitte en
un ambient molt informal i distès. Com per exemple, a la nit, al bar
de l'hotel, o pujant al telecadira per anar a esquiar. Tens l'oportunitat
de fer-los preguntes específiques sobre la feina que desenvolupen a
Deloitte, sobre els seus estudis, sobre el seu passat professional...
Aquesta ha estat una de les millors parts de tot l'SBF. És una bona
manera de tenir accés a parlar obertament amb persones que et
poden ajudar a orientar el teu futur professional.
Ha estat una experiència enriquidora?
Sí, sense cap dubte. He après moltíssim, tant acadèmicament com personalment. He après sobretot a
treballar en equip i, el més important, amb un equip multicultural. Aquest és un dels grans reptes. Una de les
finalitats del cas de negoci és descobrir quin paper juga cada un de nosaltres en el treball en grup. A banda
d'això, també he après moltes coses en relació amb la crisi econòmica i l'evolució recent de l'economia
(gràcies a la xerrada del professor Garelli) i molts altres aspectes específics referents purament al
management d'una empresa i d'un cas de consultoria.
Ho consideres més una competició o una oportunitat per aprendre i treure'n profit?
Ho considero molt més una oportunitat per aprendre i treure'n profit. Si bé el cas de negoci que vam resoldre
formava part d'una competició, arribar a guanyar-la no era el més important. Arribar a participar en l'SBF, en
el qual només van seleccionar 63 estudiants d'un total de milers de sol·licituds, ja és moltíssim. Així que el
més imporant no era guanyar el Business Game, sinó treure'n el màxim profit. M'ha servit tant per coneixerme una mica més a mi mateixa, com per conèixer gent de dins de l'empresa i demanar-los consells, com per
fer moltíssimes amistats i també saber una mica més el que m'agradaria fer en un futur i el que no.
Com dius, també van assistir-hi estudiants d'altres països. Com va ser la relació?
Aquest és un dels aspectes que caldria destacar de l'SBF: la multiculturalitat. En el meu equip érem un
holandès, un noruec, un rus, una mexicana i jo. Com és d'imaginar, tots teníem maneres molt diferents de
pensar, d'actuar, d'analitzar, d'expressar-nos... Ha estat realment un repte, però la veritat és que vam tenir la
sort de congeniar molt bé des d'un primer moment. Això ens va facilitar molt la tasca durant els tres dies i va
acabar sortint-ne una relació d'amistat. Precisament el que vam aprendre a fer és arribar a un resultat eficient
i òptim aprofitant les diferències que hi havia entre nosaltres. A més a més, compartia habitació amb una noia
sueca. Hi havia gent tant d'economia, com de dret, d'ADE o d'enginyeries. Tant estudiants d'últim any de
llicenciatura com de màster.
Ho recomanes als estudiants?
Ho recomano moltíssim. És una gran oportunitat i des d'aquí encoratjo els estudiants a presentar-se a les
proves de selecció per a l'any que ve. M'ho he passat molt bé i aquesta experiència ha marcat un abans i un
després en alguns aspectes de la meva vida. Inolvidable!
Jose G. Montalvo: “la vocació investigadora dels
professorsde la UPF té molt a veure amb els èxits”
El passat mes de febrer el professor i director del Departament d'Economia i Empresa de la
Universitat Pompeu Fabra, José G. Montalvo, va guanyar el Premi ICREA Academia a
l'excel·lència investigadora. Aquest premi, que consisteix en un ajut dotat amb 250.000 euros,
li va ser lliurat el 18 de febrer en una cerimònia al Palau de la Generalitat i va ser presentat pel
conseller d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet.
Aquest mes de març vàrem poder parlar amb ell...
Aquesta era la primera vegada que es convocava aquest premi. Què n'opina del
programa ICREA?
El programa ICREA va ser una idea molt ben pensada. S'ha de recordar que va ser
originalment concebuda per Andreu Mas Colell quan era conseller. Els resultats aconseguits des
de la seva creació són espectaculars. L'ICREA-Academia trasllada part d'aquesta idea al
reconeixement de les labors de recerca dels professors universitaris.
És una bona manera de motivar els professors i investigadors universitaris?
Sens dubte. Un dels problemes de les universitats públiques és la dificultat de fer política de personal real
per les traves que implica la funció pública. Els incentius per fer recerca o millorar la docència a les
universitats públiques són mínimes. Dos professors universitaris molt diferents, com un bon investigador i
bon docent i un altre tot el contrari, tindran un salari similar si tenen la mateixa categoria professional. Les
iniciatives com ICREA-Academia permeten establir diferències salarials significatives basades en els
resultats i la productivitat que són, desafortunadament, impensables en l'esquema habitual de la funció
pública.
La Universitat Pompeu Fabra ha guanyat 10 dels 40 premis i, d'entre candidats i premiats, té el
major nombre d'investigadors (un 37%) respecte les altres universitats. Què en pensa?
La UPF ha tingut un èxit molt clar en la convocatòria d'ICREA-Academia, ja que la proporció de premiats
sobre el total del professorat és molt superior a la d'altres centres universitaris catalans. Això no és
sorprenent, ja que està passant el mateix amb el programa ICREA-Senior des de la seva creació. La vocació
investigadora dels professors de la UPF, on en molts departaments la recerca és un element determinant en
l'avaluació i la promoció del professorat, té molt a veure amb aquests èxits en convocatòries competitives.
En què consistirà la seva recerca a partir d'ara i durant els següents cinc anys, després d'haver
guanyat aquest premi?
En aquests cinc anys tinc diversos projectes que m'il·lusionen molt. Un d'ells consisteix a examinar la
influència dels líders polítics, i les seves característiques personals (el nivell educatiu, la professió anterior,
l'expedient acadèmic, els aspectes psicològics, etc.) en l'evolució econòmica dels països i en la probabilitat
que es produeixi un conflicte social. Un altre tema que m'interessa particularment és l'anàlisi de la
sobrequalificació entre els joves universitaris.
Societats de Debat: “un treball dur però enriquidor”
Aquest mes de març hem conegut els guanyadors de la setena edició de les Societats de Debat: l'equip
BUSIS que, com vam poder veure a l'edició del mes passat, estava format per la Teguise Gomez, la Marta
Meseguer, la Natàlia Llorente i el David Muñoz. Parlem amb ells perquè ens expliquin com han viscut aquest
concurs...
Us esperàveu ser-ne els guanyadors?
Doncs la veritat és que el debat va estar molt igualat en tot moment i per tant no esperàvem ser-ne els
guanyadors; però ens ha fet molta il·lusió guanyar contra un altre equip amb les mateixes possibilitats que
nosaltres i que ens va proporcionar un debat molt intens.
Com valoreu els vostres debats i el treball realitzat durant el concurs?
Creiem que hem treballat molt i molt dur, ja que els temes han estat interessants però difícils de matisar.
En el primer debat classificatori vam treballar bastant per tal d’aconseguir els crèdits; però a la final va ser
quan realment ens vam preparar perquè s’havia de tenir en compte que entre tots els participants nosaltres
havíem estat escollits i per tant havíem de donar una bona imatge i un bon debat. Per tant, el treball va ser
dur però molt enriquidor.
És difícil debatre davant d'un jurat i d'un públic?
Sobretot fa respecte davant de professors i catedràtics d’aquesta universitat. De totes maneres, ha estat
una experiència molt bona en aquest sentit, ja que hem après a debatre davant d’un públic i la vergonya
que teníem en un primer moment ha desaparegut.
Quina ha estat la millor i la pitjor part de les Societats de Debat per a vosaltres?
La millor part, sens dubte, guanyar, ja que s’ha vist recompensat el nostre esforç. A més a més, ens hem
enriquit en coneixements, ja que els temes dels debats eren actuals i polèmics. En aquesta edició és cert
que molts dels participants han abandonat i creiem que aquesta ha estat la pitjor part de les Societats, ja
que ho tenien tot molt ben organitzat i al final alguns debats es van suspendre. Aquest és un dels aspectes
que intentarem millorar l’any vinent per tal que la gent que s’hi apunti no es faci enrere.
Com us preparàveu?
Els dos temes que vam haver de debatre tractaven sobre la crisi actual; per tant, una molt bona manera de
preparar-nos era a través dels diaris. A més, vam mirar de buscar opinions expertes a la web i dades
estadístiques, per tal de reforçar les dues posicions. És cert que ens va costar no posicionar-nos a una
banda o no preferir que ens toqués un tema abans que l’altre; però sempre vam intentar ser objectius per
tal d’afrontar els dos casos amb la mateixa contundència.
Participareu en d'altres concursos similars a aquest, ara que ja heu adquirit experiència?
Doncs la veritat és que encara no ens ho hem plantejat; però amb tota la feina de la Universitat crec que
de moment no.
Ara us toca organitzar la següent edició. Què els dieu als estudiants perquè s'hi apuntin?
Organitzar la següent lliga de debats ens fa molta il·lusió, ja que tenim moltes idees i temes interessants
per debatre. Ens agradaria animar els estudiants a apuntar-s'hi, ja que és una experiència gratificant i
enriquidora. De totes maneres, creiem que s’hi han d’apuntar aquelles persones que realment hi vulguin
participar, ja que per a nosaltres és un esforç preparar tot el calendari i després que els equips abandonin.
Per tant, animem a tothom que vulgui participar-hi, ja que encara que s’hagi de treballar, acaba mereixent
la pena.
I el mes que ve...
En l'edició d'abril, com sempre, podrem trobar moltes de les notícies relacionades amb l'àmbit de
l'economia i la Universitat Pompeu Fabra.
Volem convidar a participar a El Xarrup a tots aquells que vulguin dir-hi la seva, que tinguin ganes de donar
el seu punt de vista o oferir-nos la seva crítica al món universitari: El Xarrup vol ser també la veu dels
estudiants. Envieu-nos les vostres opinions a [email protected]