Full informatiu de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la
UPF. Núm. 34, abril
El Xarrup
TITULARS
El Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES) [+]
Nagore Iriberri: “La UPF és un centre de referència i un lloc ideal per treballar” [+]
Premi UPF Emprèn. "La societat necessita gent emprenedora" [+]
I el mes que ve... [+]
Edició i fotos: Tabatha Valls Halling
El Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES)
El Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES) és un centre d'investigació de la Universitat Pompeu
Fabra. Es va crear l'any 1996 i està format per professors tant del Departament dEconomia i Empresa com
del departament de
Ciències Experimentals i de la Salut, així com el departament de tecnologies de la
informació. Té com a objectiu desenvolupar diferents temes del sistema sanitari i col·laborar en la formació
i la gestió de serveis relacionats amb l'economia de la salud i l'administració sanitària.
Per parlar una mica sobre el CRES, ens hem posat en contacte amb Guillem López Cassanovas, vocal del
Consell de Govern del CRES i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra. Actualment també és president de
la International Health Economics Association, amb seu als Estats Units i que compta amb gairebé tres mil
afiliats del món acadèmic.
Fa uns mesos el CRES va guanyar el Premi a la Transferència de Coneixement per la vostra
estructura de recerca universitària. Què creieu que teniu de diferent, i què en penseu del premi?
El CRES va néixer amb la voluntat de creuar el pont entre la recerca en economia de la salut i la realitat de
la posada en pràctica de la política sanitària. De la mateixa manera que hi ha una medicina bona basada en
l'evidència (se'n diu Evidence Based Medicine), també hi ha una gestió i una política sanitària basada en la
recerca i no en el prejudici polític. Ens honora per tant que el Consell Social hagi destacat aquesta labor
pionera al nostre país, que de fet situa el CRES entre els cinc primers centres europeus en aquesta tasca.
Com enfoqueu la vostra manera de fer recerca?
Sobre bases empíriques que vinculen el coneixement teòric (l'economia de la salut com a disciplina
econòmica) amb la contrastació aplicada. La microeconometria, la teoria de la hisenda pública i
l'organització i gestió sanitària es troben en un terreny comú, des de l'especificitat del coneixement dels
recercadors en cadascuna d'aquestes àrees.
Què aporta un departament com el CRES a la Universitat Pompeu Fabra?
Som un centre de recerca adscrit. Aportem el nostre gra de sorra per reforçar el prestigi local i internacional
del Departament d'Economia.
En pocs anys el Departament s'ha convertit en un dels principals centres d'investigació
econòmica d'Europa. Què en penseu d'això? Us motiva més saber que treballeu en un
departament de tant prestigi?
Evidentment. Som part del Departament i no pas un annex. Al marge de les contribucions en economia de
la salut els diferents integrants se senten prou bé com a part d'un tot. Les externalitats positives són
compartides...
Relacionat amb la pregunta anterior, creu que Barcelona és una de les ciutats líders pel que fa a
la recerca econòmica?
Sens dubte. I també probablement en el món de la medicina i en el de la biologia. De manera que el CRES
pot tenir un ampli recorregut si així ho vol la nostra Universitat i el Govern per posar en sinergia ambdós
camps de recerca. I és necessari que així sigui perquè en un món de recursos escassos la salut no te preu
però té un cost... De manera que cal prioritzar i orientar les decisions per assolir el benestar conjunt.
Durant els últims mesos un gran nombre de professors de la Pompeu ha estat premiat, com ara
José G. Montalvo (premi ICREA Academia a l'excel·lència investigadora), o Joachim Voth i Jordi
Galí (guanyadors d'una Advanced Grant concedida pel European Research Council) entre molts
d'altres. El Departament d'Economia de la UPF compta amb els professors amb més nivell dins
del món de la recerca econòmica?
També Fabio Canova, Antonio Ciccone, Jaume Ventura, Jan Eckhout i molts d'altres que en són investigadors
destacats... Però aquest és un món molt competitiu i no ens podem adormir. D'aquí la importància d'estar
presents en els fòrums internacionals tal com ho procura el CRES, que són especialment estimulants.
Heu aconseguit un programa de tercer cicle, que inclou doctorats i màsters. Què aporta a
l'estudiant i que li diríeu perquè s'animés a matricular-se en aquest programa?
Que la visió i la tasca d'Andreu Mas Colell donant perspectiva al Departament és sàvia i de llarg abast. Que
l'aprofitin. Que és un luxe estudiar en un entorn tan privilegiat.
Nagore Iriberri: “La UPF és un centre de referència i
Anna Santiago: “s'ha de participar en els business games”
un lloc ideal per treballar”
Nagore Iriberri és investigadora del Departament d'Economia de la
Universitat Pompeu Fabra, a més de professora, una experiència que
descriu
de
“molt
gratificant”.
Ha
publicat
diversos
articles
d'investigació, a més de fer el doctorat a la Universitat del País Basc i
a la de Califòrnia. Creu que les ajudes econòmiques són “necessàries
per atreure els investigadors”. Vam parlar amb ella perquè ens ho
expliqués...
L'any 2007 va publicar dos articles d'investigació, “Fatal
Attraction” i “Level-k auctions”...
Sí, els dos articles d'investigació proposen models alternatius a
l'equilibri de Nash per poder explicar el comportament dels individus
que prenen decisions tan en subhastes com en jocs de suma-zero per
primera vegada.
Què és l’equilibri de Nash?
L'equilibri de Nash assumeix que tots els individus són racionals i que aquesta racionalitat és coneguda per
tots. A més, un supòsit crucial és que els individus tenen models perfectes del comportament dels altres. És
a dir, en l'equilibri de Nash, el comportament que els individus esperen dels altres coincideix exactament
amb el comportament que tenen els altres individus. Aquests supòsits poden arribar a ser poc realistes si es
tracta del comportament dels individus que tot just tenen experiència o que no han tingut temps suficient ni
d'aprendre sobre l'estructura del joc ni de com és el comportament dels altres.
I d’això parla a les publicacions, oi?
Nosaltres proposem models que tenen uns supòsits menys exigents i per tant que s'ajusten més a com la
gent comença a pensar en situacions estratègiques per primera vegada.
També ha estat en diverses ocasions assistent d'investigació de diferents professors. Com
descriu aquesta experiència?
Abans de començar amb el doctorat en la Universitat del País Basc, així com durant el doctorat en la
Universitat de Califòrnia, a San Diego, vaig treballar per a diferents professors com a assistent
d'investigació. Va ser una experiència molt interessant ja que vaig poder veure com es treballava en la
investigació i sobretot perquè em vaig adonar que m'encantava. Es pot dir que així és com em vaig adonar
que no m'havia equivocat prenent el camí del doctorat.
Vostè ha obtingut algunes beques per part del Ministeri o de la UPF. És una bona manera
d'incentivar la investigació i els diferents estudis?
Aquestes beques i ajudes no només són importants, sinó que són imprescindibles. En el meu cas,
actualment gaudeixo d'un contracte de Juan de la Cierva, del Ministeri, i gràcies a això puc dedicar més
temps a la investigació. Les ajudes són necessàries per atreure els investigadors.
A part de la seva experiència com a investigadora, també ha estat professora. Una cosa té a
veure amb l'altra, o ser professora és una cosa a part de la seva faceta en la investigació?
Són dues experiències que es complementen perfectament. La investigació és un treball molt més solitari,
requereix molt esforç i treball i normalment els resultats es veuen a llarg termini, en mesos o fins i tot
anys. No obstant això en la docència normalment els resultats es veuen ràpidament; en acabar una classe
se sap si has arribat a explicar els conceptes, si has connectat amb els estudiants, si la classe ha anat bé.
Què n’obté personalment d'aquesta experiència?
Quan una classe funciona i els estudiants t'ho fan saber, és molt gratificant. En els tres anys que estic a la
Pompeu he compaginat la docència amb la investigació, i penso continuar fent-ho.
Ha estat en diferents universitats, tant a Espanya com als Estats Units. La Universitat Pompeu
Fabra està al capdavant pel que fa a investigació en l'àmbit de l'economia?
La Pompeu és un centre de referència en la investigació en l'economia. Hi ha investigadors de prestigi
internacional, i per a una investigadora com jo, que acaba de començar, és un lloc ideal per treballar-hi.
El Premi UPF Emprèn. “La societat necessita
gent emprenedora”
Incentivar la cultura emprenedora entre els joves universitaris i reforçar els vincles entre la innovació
universitària i el teixit social i productiu. Aquests són els principals objectius del premi UPF Emprèn, atorgat
pel Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Banc Sabadell i que aquest any en celebra la
seva segona edició.
És un guardó que busca premiar la capacitat empresarial per sobre de tot. I tant el Consell Social de la UPF
com la Fundació Banc Sabadell saben que s'ha d'estimular i difondre el saber i la cultura. I la meta és molt
clara: cada any es busca atorgar un premi al millor projecte d'empresa o idea de negoci que surti de les
ments dels estudiants o dels joves titulats (menors de 35 anys) de la Universitat Pompeu Fabra. D'aquesta
manera es vol contribuir a difondre models d'èxit i, qui sap, potser també a desenvolupar-los.
La Maria de las Heras va ser la guanyadora de la primera edició d'aquest premi UPF Emprèn. Hi hem parlat
per saber una mica més d'ella i del premi...
Per què vas decidir presentar-te al concurs?
Vaig decidir presentar-me al concurs perquè havia acabat feia poc un màster en Tècniques de Reproducció
Assistida, i tenia en ment que la idea de muntar una clínica de reproducció assistida podia ser un negoci
rendible. No obstant això, ni en la carrera de Biologia ni en el màster et donen nocions de com muntar un
negoci propi, i haver de redactar el pla de negoci necessari per presentar-me al concurs em va semblar una
bona oportunitat per aprendre a fer-lo.
A grans trets, en què consistia el teu projecte o idea de negoci?
El projecte duia per títol "Projecte d'instal·lació d'un laboratori de reproducció assistida: obertura del servei
de reproducció assistida (RA) en una clínica privada amb servei de ginecologia". Consisitia en la instal·lació
d'un laboratori de reproducció assistida en una clínica privada amb servei de ginecologia, però que estigués
situada en una població en la qual cap altra clínica oferís aquest servei. Amb aquest projecte es pretenia
cobrir la creixent demanda de tractaments de reproducció assistida i facilitar aquest servei a aquelles
persones que ho necessiten i que han de desplaçar-se a altres nuclis urbans per poder sotmetre's al
tractament. Amb el nostre projecte, disminuíem el cost econòmic, ja de per si mateix elevat degut al fet
que aquests pacients no havien de pagar-se l'estada ni el desplaçament al nucli urbà en què es troba
situada la clínica i milloràvem el benestar d'aquesta població disminuint l'impacte psicològic que suposa
haver de sotmetre's a aquests tractaments fora de la seva localitat i lluny dels seus familiars.
Has pogut portar a terme el projecte, o en el futur el veus com una realitat?
En un futur sí que veig el projecte com una realitat, ja que la demanda de tractaments de reproducció
assistida per part de la població és cada vegada més elevada, d'una banda a causa del canvi de rol de la
dona en la societat, que ha provocat que l'edat materna cada vegada sigui major, i d'altra banda a causa de
la disminució de la qualitat dels gàmetes.
Creus que el premi UPF Emprèn incentiva els joves estudiants?
Sí. És una manera de mostrar que tens bones idees i una oportunitat per portar-les a terme. Durant la
carrera, en el meu cas Biologia, es potencia sobretot l'àmbit de la investigació i la clínica, però no tant la
part de negoci, i aquest premi és una oportunitat perquè gent amb idees pugui mostrar-les i, en el millor
dels casos, desenvolupar-les.
Com a guanyadora de la primera edició, què els diries als estudiants perquè es presentessin en
aquesta edició?
Que qualsevol idea és bona si se sap plantejar; que el que la societat necessita és gent emprenedora, amb
ganes de treure endavant idees innovadores que millorin el benestar de la població i que guanyin o no el
premi aprendran un munt.
Com descriuries l'experiència?
La veritat és que l'experiència la descriuria com a soprenent. Quan vaig veure'n la convocatòria em va
cridar l'atenció; no obstant això, com ja he comentat, no tenia cap formació ni en economia ni en ciències
empresarials. Únicament, arran del màster, sabia que cada vegada hi ha més demanda d'aquest tipus de
tractaments i que en moltes ciutats, entre elles Vitòria-Gasteiz, que és d'on sóc jo, no tenen clíniques que
els cobreixin. Vaig decidir començar a redactar el pla de negoci sense pensar a guanyar, sinó a aprendre a
fer-lo i així en un futur poder presentar-lo a alguna clínica a Vitòria-Gasteiz. La veritat és que quan em van
dir que havia guanyat no m'ho creia. El premi m'ha donat seguretat per saber que ho vaig fer bé i que és
un projecte que es pot tirar endavant.
Els joves, són emprenedors?
Per descomptat. L'únic que falta és que més gent confiï en nosaltres i que ens doni suport per poder
desenvolupar les nostres idees.
I el mes que ve...
En l'edició de maig, com sempre, podrem trobar moltes de les notícies relacionades amb l'àmbit de
l'economia i la Universitat Pompeu Fabra.
Volem convidar a participar a El Xarrup a tots aquells que vulguin dir-hi la seva, que tinguin ganes de donar
el seu punt de vista o oferir-nos la seva crítica al món universitari: El Xarrup vol ser també la veu dels
estudiants. Envieu-nos les vostres opinions a [email protected]