TITULARS
Full informatiu de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la
UPF. Núm. 35, maig 2009
El Xarrup
TITULARS
Marta Reynal: “La por al fracàs i rendir-se és el pitjor enemic per tirar endavant” [+]
El primer Case Competition que es fa a Espanya [+]
Cicle de Conferències de Primavera [+]
I el mes que ve... [+]
TITULARS
Edició i fotos: Tabatha Valls Halling
“La por al fracàs i rendir-se és el pitjor enemic
per tirar endavant”
La Marta Reynal és actualment professora del Departament d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, i
també participa com a investigadora al Centre for Economic Policy Research (CEPR), al Centre for Economic
Studies (CESinfo) i a la Barcelona Economics Program (CREA). L'any passat va ser mereixedora ni més ni
menys que d'una Starting Grant. Es tracta d'una beca extraordinària dirigida a investigadors de tota
Europa: l'any passat es van concedir molt poques, a Espanya concretament dues: una per a la Marta Reynal
i l'altre per a Jan Eeckhout, també del Departament d'Economia i Empresa de la UPF. Tot un èxit per a la
Universitat Pompeu Fabra.
Amb un ajut econòmic de fins a dos milions d'euros, aquesta beca té com a objectiu ajudar en el
desenvolupament de treballs d'investigació durant cinc anys. El Consell Europeu de Recerca ajuda així a
aquelles persones que estan començant o consolidant nous equips de recerca a poder tirar endavant i
realitzar els projectes de recerca.
Però el més curiós és que la Marta Reynal va ser alumna de la UPF, el mateix lloc on ara fa classes...
Passar a ser professora d'una universitat com la Pompeu, on va estar estudiant, va ser un fet
que pensava que passaria? S'ho havia imaginat algun cop?
La veritat és que no. Quan estudiava no tenia ni idea del que faria, i molt menys imaginar-me professora de
la UPF.
Abans seia a una banda de la classe, darrere els pupitres, i ara ho fa davant dels estudiants com
a professora... Ha canviat d'alguna manera la seva concepció de la Universitat Pompeu Fabra?
Jo sóc de la segona promoció. Érem molt poquets en aquells moments, i això imagino que fa una diferència
bastant gran. Jo tinc una experiència fantàstica com a estudiant. Van ser uns anys que ens ho vam passar
molt bé. Ens sentíem privilegiats per poder estudiar a la UPF, i m’agradaria pensar que els estudiants d’ara
tenen el mateix sentiment. La Universitat s’estava formant i els professors posaven molt esforç perquè
sortís bé. Ho han aconseguit sense cap dubte i la reputació internacional que ha aconseguit la Pompeu
Fabra, en particular el Departament d’Economia on jo em vaig formar, no crec que ningú no se l’hagués
imaginat, i a més en un temps record. Ara ens hem d’esforçar per mantenir-la i superar-la! Que els
estudiants estiguin convençuts que estan en un entorn privilegiat i orgullosos de la seva Universitat és
crucial.
Creu que els estudiants d'avui dia han canviat respecte als de quan vostè estudiava? Els joves
són emprenedors?
Hi ha de tot com sempre. Crec que és més un tema d’incentius. Si els joves no tenen els incentius adequats
no seran emprenedors, o molt poquets s’arriscaran.
Participa com a investigadora en el Centre for Economic Policy Research (CEPR), en el Centre for
Economic Studies (CESinfo) i en el Barcelona Economics Program (CREA). A més, és economista
del Banc Mundial... Creu que Barcelona cada cop va a més pel que fa recerca econòmica (cada
cop hi ha més investigadors que vénen aquí)? I en relació amb això, la UPF és un bon lloc per fer
recerca?
Sens dubte Barcelona s’ha convertit en un referent internacional per fer recerca econòmica. La figura de
l’Andreu Mas-Colell ha estat crucial per aconseguir-ho. L’Andreu va impulsar en el seu moment la Pompeu
Fabra, i ara és el creador de la Barcelona Graduate School of Economics (BGSE). El Departament
d’Economia de la UPF, juntament amb el de l'LSE, són els dos millors llocs d’Europa amb diferència en
recerca econòmica. Tenim investigadors d’arreu del món formats a les millors universitats.
L'any passat var ser mereixedora d’un dels dos Starting Grant aconseguits a la UPF atorgats pel
Consell Europeu de Recerca. Creu que la concessió de beques incentiva més els investigadors a
que segueixin investigant?
El finançament que aportarà l'ERC-Stg sí que permet continuar i accelerar la recerca a Europa sobretot
perquè permet competir amb estàndards econòmics dels EUA. Ara els toca als governs intentar buscar
fórmules semblants a més llarg termini perquè els investigadors no es vegin obligat a emigrar.
També ha publicat diversos articles i ha investigat diversos temes, com ara les causes de les
guerres civils, l'economia de les institucions o la fraccionalitat ètnica... Actualment està
treballant en algun altre tema?
Actualment estic investigant la importància que tenen les personalitats dels líders que ens governen.
Sempre es parla que les institucions, la democràcia, són factors molt importants per explicar el
desenvolupament dels països. Però els economistes no ens hem preguntat si l’educació dels líders, per
exemple, juga algun paper; quines personalitats són més propenses a començar guerres; o quines són les
característiques dels líders que prenen decisions més eficients? Del currículum dels líders, per alguna raó,
se’n parla poc. Però són persones que han de governar un país. Prenen decisions que moltes vegades vénen
determinades per la seva personalitat i per la seva formació. Investigo, doncs, si per exemple els líders amb
un nivell educatiu més elevat ho fan millor que els menys educats; si són més propensos a resoldre els
problemes de manera violenta o negociant…
Què els diria als actuals estudiants en relació a com han d'afrontar el futur? Vostè ha fet el
mateix camí que ells estan fent en aquests moments... Què els recomana?
Que s’arrisquin i que no tinguin por al fracàs. La por al fracàs i rendir-se és el pitjor enemic per tirar
endavant. I que no es posin límits en el que voler fer. Els límits ja els posa la vida.
El primer
Case Competition
que esen
faels
a Espanya
Anna Santiago:
“s'ha de participar
business games”
A principis d'aquest mes de maig es va celebrar a la Universitat de Navarra el primer International Case
Competition. Es tracta d'una competició dirigida a estudiants d'universitats estrangeres i nacionals. És un
concurs en què els diferents equips d'estudiants mesuren les seves habilitats com a consultors. En altres
paraules, és un concurs de casos empresarials que segueix l'exemple dels concursos d'aquest tipus que es
fan en les millors escoles de negocis d'arreu del món.
Aquest any ha estat el primer cop que el Case Competition s'ha celebrat a Espanya, concretament a la
Universitat de Navarra. I ha estat un gran èxit: ha convocat a estudiants de tot el món, com ara de la
Universitat de Singapur, de Montreal, de Milà o de Madrid, a més dels estudiants de la Universitat Pompeu
Fabra i de la mateixa Universitat de Navarra.
Desenvolupar casos reals
Els equips participants van haver de treballar sobre un cas empresarial real i emprenedor. Durant tot un
dia, van haver de treballar com ho faria un consultor de veritat per després, el dia següent, exposar en
només vint minuts i en anglès les seves propostes. Un jurat avaluava els equips. El que es buscava és posar
a prova la creativitat, la imaginació i la innovació dels participants, a més de la seva capacitat per
identificar problemes, treballar amb tensió i l'estres, exposar idees amb claredat, reaccionar davant les
preguntes del jurat i saber treballar bé en equip.
L'equip de la Universistat Pompeu Fabra estava format per quatre noies: la Laia Arcones, l'Estel
Colobran, la Núria M. Martí i la Míriam Jornet, juntament amb la professora Jeaninne Horowitz, que
les va acompanyar. Hem pogut parlar amb alguna d'elles perquè ens expliquessin com van viure
l'experiència.
Es mostren contentes després d'haver participat en aquest concurs. Estan satisfetes de com va anar tot a
Navarra; tant, que ja pensen a repetir i viure experiències com la que han viscut gràcies al Case
Competition, un tipus de concurs que té molta més tradició a l'estranger.
Tal com indica la professora
Jeaninne Horowitz, els altres equips “venien molt més preparats que nosaltres”. El motiu, el següent:
fora d'Espanya, aquest tipus de concursos són molt més coneguts i fins i tot “en algunes universitats hi ha
cursos per preparar-se” per a aquest tipus d'esdeveniments.
És per això, i com indica la Jeaninne, que l'equip de la Pompeu va arribar a Navarra una mica desubicat,
“sense saber què esperar” d'una competició així. Però això va ser només arribar. Un cop situades, l'estada a
Navarra va ser de gran profit per a totes. Tant és així, que han vist en el Case Competition de Navarra un
concurs que a Espanya s'hauria d'incentivar més. I tant per a l'equip com per a la professora Horowitz, la
Universitat Pompeu Fabra podria pensar a crear un concurs similar en el futur.
A Navarra tot va anar sobre rodes. Per a la Jeaninne Horowitz, l'equip va fer “una gran feina” i està molt
contenta de com va anar tot. Espera que això només sigui l'inici, i que cada cop esdeveniments com aquest
vagin agafant més protagonisme. I tampoc no creu que sigui impossible que la mateixa Pompeu acabi fent
un curs de preparació per a aquestes competicions o, encara millor, que organitzi una competició d'aquest
tipus...
En què va consistir el Case Competition? Què heu hagut de fer? En què va consistir el vostre cas
de negoci?
Laia Arcones: El Case Competition és un concurs que dura 24 hores en el qual has d’utilitzar tots els
recursos de què disposes per resoldre un cas, sense poder consultar res amb cap professor. Aquesta edició
la temàtica era “Entrepreneurship”...
Míriam Jornet: Exacte, que significaria el sentiment emprenedor. Es tractava d'impulsar aquest sentiment
emprenedor a la Comunitat de Navarra per al seu creixement econòmic.
Laia Arcones: El cas consistia inicialment en analitzar tota la informació que ens facilitaven de la
Comunitat de Navarra i el conjunt d’objectius i polítiques per incentivar els emprenedors que ja estaven
aplicant-se. Amb aquesta informació havies de crear nous objectius i polítiques pensant la manera
d’implementar-los per potenciar-hi els emprenedors. Amb aquest nou repte, ens van facilitar un ordinador i
vam estar totes plegades les 24 hores treballant per a la presentació, primer a l’aula que ens havien
assignat a la Universitat i després a l’hotel.
Míriam Jornet: El problema era que ja s'estaven portant a terme moltíssimes polítiques i tot i així no
s'havia aconseguit gran efecte... Això ens creava una dificultat per ser creatius molt important i més quan
no estem acostumades a resoldre casos relacionats amb el sector públic, sinó el privat. A més, estava la
pressió del temps.
Laia Arcones: El dia següent ho vam presentar davant del jurat de la Universitat i el resultat va ser molt
satisfactori.
Míriam Jornet: Sí, encara que cap dels equips va dormir aquella nit!
Segur que va ser cansat, però va valer la pena... I parlant d'equips, com valoreu l'experiència de
competir contra gent d'universitats estrangeres?
Míriam Jornet: Vam veure que depenent de la procedència dels equips, les propostes eren bastant
diferents. És una mostra que, tot i ser països desenvolupats, els punts de vista varien.
Laia Arcones: A més, ells eren molt professionals del Case Competition, ja tenien més experiència
d’haver-ne realitzat altres casos a classe o en altres competicions. Però ens va agradar molt poder conèixer
gent d’altres universitats, que van treballar de valent com nosaltres. L’ambient va ser molt agradable i tots
els voluntaris que organitzaven el Case es van abocar a ajudar-nos de manera sorprenent. Hem passat
quatre dies molt intensos i alhora fantàsticament divertits. Realment d’aquesta experiència ens enduem
molts amics, no només de Navarra sinó d’arreu del món.
Míriam Jornet: A més, vam poder conèixer estudiants internacionals, que és molt enriquidor, no només en
l'àmbit acadèmic, sinó també perquè possibilita establir relacions amb gent d'arreu del món: cinc dies amb
ells les 24 hores dóna per molt!
Però segur que hi va haver algun moment difícil al llarg de la competició...
Laia Arcones: Sí. Les dificultats van venir en veure que ja hi havia molts plans en aplicació pensats per
especialistes que comprenien molts aspectes diferents i vàlids.
Míriam Jornet: Creiem que precisament per la tradició més conservadora de la Comunitat de Navarra, les
nostres polítiques eren vistes com massa originals, neoliberals i proamericanes... Potser el fet que dues de
les components del grup hàgim viscut als Estats Units ens va condicionar.
Laia Arcones: De totes maneres, nosaltres ens vam plantejar el Cas com un repte en el qual volíem ser
innovadores i originals; però a la vegada volíem proposar mesures realistes i adaptades a l’actualitat.
Míriam Jornet: Com indica la Laia, tots els grups participants vam coincidir en la idea que es tractava de
ser originals i no proposar accions que ja s'estaven fent i que havien provat no tenir cap efecte...
Laia Arcones: El temps també va ser un factor que ens va anar en contra, ja que si haguéssim disposat de
més temps, podríem haver desenvolupat en més profunditat les nostres propostes.
Míriam Jornet: Òbviament, que haguéssim de presentar sense haver dormit també va afegir certa
dificultat per a tots els participants...
Creieu que aquesta competició és una bona manera d'estimular l'esperit emprenedor dels
estudiants?
Míriam Jornet: Realment sí. Personalment, mai no havia considerat l'opció d'establir la meva pròpia
empresa una vegada em gradués. El que la majoria d'estudiants considera és trobar feina directament, no
autoocupar-se... Ara, en canvi, sí que m'ho plantejo. A més, serveix per donar a conèixer que hi ha ajudes
per al finançament a l'hora d'iniciar un negoci. Aquest és el gran fre per als emprenedors, la desincentivació
per la falta d'informació sobre les ajudes.
Laia Arcones: Crec que aquesta competició és una bona manera de conèixer la infinitat d’eines que tenim
per ser emprenedors i totes les oportunitats que això aporta a la societat. Innovar i emprendre és el primer
pas per continuar creixent. I a part considero que amb aquests casos pots posar en pràctica molts
coneixements generals de la nostra llicenciatura, i és una manera de motivar els alumnes creant un
sentiment de campus dins de la universitat molt positiu per a l'ambient acadèmic.
Aquesta ha estat la primera edició a Espanya... Creieu que és un concurs amb futur?
Laia Arcones: No només crec que aquests concursos són una activitat amb futur, sinó que m’ha agradat tant
participar-hi que no dubtaria a organitzar-ne un a la nostra universitat. Primer internament i després, perquè no amb
altres universitats.
Míriam Jornet: Era la primera vegada que participàvem en un Case Competition, però la resta de grups
portaven anys fent-ho (com a mínim havien participat en cinc!). Si bé és cert que tots ells es donaven fora
d'Espanya, crec que la nostra universitat hauria de promoure-hi la participació. El fet que tingui tant d'èxit
internacionalment, em fa pensar que sí que té futur aquí. A més, crec que els estudiants tindran una
participació positiva ja que no només et dóna experiència fora de les aules sinó que també et permet
viatjar, conèixer gent d'altres països i fer currículum. Haver participat en competicions d'aquestes està molt
ben considerat.
I què els diríeu als vostres companys perquè es presentin en una següent edició del Case
Competition?
Laia Arcones: Animaria a tots els companys a presentar-s’hi perquè definitivament és una de les
experiències més intenses i enriquidores que he viscut al llarg de la llicenciatura. Qui s’hi apunta?
Míriam Jornet: Exactament. Però jo també voldria proposar a la Universitat Pompeu Fabra que ho promogui
més, que intenti participar en la multitud de Case Competitions que tenen lloc arreu del món, ja que és una bona
manera de millorar el seu reconeixement internacional.
Cicle de conferències de primavera
Durant tot aquest mes de maig s'han dut a terme les Trobades d'Economia i Empresa emmarcades dins del
Cicle de Conferències de Primavera. Aquest cicle, ofert per la Facultat de Ciències Econòmiques i
Empresarials, ja va ser inaugurat la tardor passada amb el cicle de conferències anomenat Trobades
d'Economia i Empresa.
Aquest cicle de primavera ha estat compost per diferents conferències en què s'ha parlat de la crisi
econòmica i sobre com afrontar-la. Hi han participat diferents professors del Departament, que no s'ho han
pensat dos cops, i han decidit parlar i exposar temes actuals d'economia i empresa.
Per al professor Guillem López, que va pronunciar la primera de les conferències del cicle sobre la crisi
financera i el seu impacte en la política social, aquests cicles són una bona iniciativa: “Està clar que és bo
ajudar a vincular el que s'aprèn a les aules amb la capacitat d'interpretar la realitat”, ha explicat.
Pel que fa a la crisi econòmica, López creu que és un tema present en el dia a dia i que té un impacte en
l'actualitat: “Té múltiples arestes. Amb les respostes que es donen es pot estar ajudant a afavorir
noves crisis futures”.
També ha assegurat que “afecta la política social amb el sorgiment de nous grups fràgils. Ens
obliga a refer al nostre país un model econòmic del que ja se sabia que no tenia futur”. En
definitiva, unes conferències en què és “impossible avorrir-nos!”.
Així doncs, i com apunta el professor Guillem López, amb aquest cicle de conferències de primavera es vol
fer veure als estudiants que “entre el que estudien i el que passa al món, els vincles han de ser més
estrets si volem contribuir a millorar-lo”.
I el mes que ve...
En l'edició de juny, com sempre, podrem trobar moltes de les notícies relacionades amb l'àmbit de
l'economia i la Universitat Pompeu Fabra. Un mes de juny on el professor Hans-Joachim Voth farà l'última
conferència del Cicle de Primavera.
Volem convidar a participar a El Xarrup a tots aquells que vulguin dir-hi la seva, que tinguin ganes de donar
el seu punt de vista o oferir-nos la seva crítica al món universitari: El Xarrup vol ser també la veu dels
estudiants. Envieu-nos les vostres opinions a [email protected]