Full informatiu de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la
UPF. Núm.21, Monogràfic graduació
el Xarrup
TITULARS
Monogràfic dedicat a l'acte de graduació [+]
L'entrevista: Clara Fullana [+]
Propera parada... [+]
Edició: Laia Balasch i Mar Camón
Graduació 07', un acte emotiu
La nit del 15 de desembre del 2007, prop de mil estudiants procedents de
titulacions diferents, entre elles Ciències Econòmiques i Empresarials, es van
aplegar a l’edifici Roger de Llúria, del campus de la Ciutadella. El motiu, l’acte de
graduació de la promoció 2007 de la Universitat Pompeu Fabra.
És la catorzena vegada que la Universitat ofereix aquest acte als seus estudiants. Si
bé tradicionalment es celebrava al Palau de la Música Catalana, el tipus
d’infraestructura que oferia l’obra de Domènech i Muntaner va evidenciar de
traslladar-lo. És per això que des de fa un parell d’anys, se celebra al campus. I la
decisió ha estat encertada, perquè l’espai no tan sols ha d’acollir als graduats, dels
quals ha augmentat significativament el nombre respecte a la primera edició, sinó
també familiars i amics dels estudiants que assisteixen a l’acte per recollir el
diploma acreditatiu dels estudis.
Acte de graduació de la UPF al campus de la Ciutadella
Aquest darrer acte de graduació ha estat la mostra de tots els
canvis que s'han dut a terme des que es va celebrar per primera
vegada. Des de llavors, n'ha variat l'estructura i alguns aspectes
organitzatius. Un dels canvis més significatius ha estat la inclusió
del discurs d'un dels graduats en representació de tots els seus
companys presents a la sala.
D'aquesta manera, Xavier Masat, graduat en Administració i
Direcció d'Empreses, va tenir el privilegi de fer el parlament
d’enguany, una veu estudiantil que es va sentir entre la lliçó de
graduació, a càrrec d’Helena Ramalhinho, docent del
Departament d'Economia i Empresa; la intervenció de Carles
Castells, president de la Comissió Acadèmica, i el discurs del
rector, Josep Joan Moreso.
La cloenda de l'acte va anar a càrrec del Cor de la UPF, que va
cantar el tradicional Gaudeamus igitur. Tot seguit l’Associació
d’Antic Alumnes va oferir una copa de cava a tots els presents.
Carles Pérez durant la presentació de l'acte
Els estudiants tenen veu a la graduació
Un cop declarat l’inici de l’acte, els assistents van
centrar
la seva atenció
en la pantalla gegant
col·locada al centre de la sala. S'hi projectava un
vídeo amb un seguit d’exalumnes, alguns presents
en l’acte, que explicaven la seva experiència durant
els anys universitaris i es plantejaven el futur amb
certa incertesa.
Començava, així, un acte que estaria marcat per
l’emoció i l’alegria, però també per una certa
nostàlgia respecte als anys que ja havien passat.
Tot seguit, el periodista Carles Pérez va
Estudiants, vistos a través de la pantalla gegant des d'on es retransmet l'acte en directe
pronunciar les primeres paraules a títol de
presentació, que van donar pas al discurs inaugural, aquest any a càrrec
d’Helena Ramalhinho, professora del Departament d'Economia i Empresa, sota
el títol "Què aporten els estudiants a la Universitat?". Només començar el
seu parlament, Helena Ramalhinho, natural de Portugal, va excusar-se davant
els presents pel seu català; però va justificar l’intent de pronunciar el discurs
en la llengua catalana amb la intenció d’agrair que a Catalunya i a la
Universitat s'hi sent com a casa.
Què aporten els estudiants a la universitat? Aquesta és la qüestió que
Ramalhinho va plantejar a tots els presents. La resposta, va bromejar la
docent tot parlant en termes econòmics, “no pot escapar a la meva professió.
Segons el meu punt de vista, la principal aportació dels nostres estudiants està
relacionada amb la innovació. Un concepte que implica creativitat,
Helena Ramalhinho, professora de la Facultat de
Ciències Econòmiques i Empresarials
coneixement i qualitat”.
A continuació, i després d’una molt lloable intervenció del Cor de la UPF, es va procedir al lliurament dels premis extraordinaris de fi
d'estudis, del de Ciències Econòmiques i Empresarials per Clara Fullana, i dels diplomes als diferents graduats. El punt còmic de la
nit es va donar en aquest moment, quan un error de les llistes durant la crida als graduats, va fer que s’hagués de començar de
nou.
Quan els estudiants van acabar de desfilar, el micròfon va
ser per al graduat en Administració i Direcció d'Empreses
Xavier Masat, el més aclamat pels assistents. Masat va
fer una intervenció molt bona i força aproximada al que
possiblement pensaven tots els seus companys: “ Ens
podem sentir privilegiats, perquè no tothom ha tingut la
sort de ser on som nosaltres”, va afirmar.
El graduat va recalcar la importància que la Universitat ha
tingut en les seves vides perquè “el que hem après ens
ha d’ajudar a fer-nos necessaris. No hem d’envejar ningú,
som almenys tan bons com altres i la UPF ens ho ha fet
veure.” El parlament de Massat es podria resumir amb
una cita de Spiderman, que ell mateix va tenir la destresa
d’incloure-hi, aportant així tocs d’humor a un discurs que
Xavier Masat durant el seu parlament
d’una altra manera podria haver estat avorrit i tediós.
“Un gran poder comporta una gran responsabilitat”.
Els següents a pujar a la tarima van ser Carles Castells, president de
la Comissió Acadèmica, i el rector, Josep Joan Moreso.
Castells va reflexionar sobre el que quedava enrere i va parlar del
simbolisme de l’acte que ens ocupa, ja que implica tancar l’etapa de
formació i començar-ne una nova, la del treball. No obstant, va voler
recordar als alumnes, ara exalumnes, que tot i aquest simbolisme no
és cert que la seva formació acabés allà, perquè s’estarien “formant
tota la seva vida”. Castells va explicar als graduats que els alumnes
de la UPF aconsegueixen un alt nivell d’inserció laboral en un temps
breu, el que implica que “la UPF prepara els estudiants d’acord amb
el que demana la societat”. Els va demanar, però, que no
s’acomiadessin de la institució i que hi mantinguessin un lligam, per
exemple, a través de l’Associació d’Antics Alumnes.
Pel que fa al rector, Josep Joan Moreso, va ser l’encarregat de
reflexionar sobre com han canviat les coses en el món universitari.
El rector i el degà entreguen els diplomes als estudiants
Des que la seva generació es va graduar, a principis dels
anys vuitanta, quan la Universitat Pompeu Fabra encara no
existia.
Sense poder obviar la referència a les actuals crítiques que
està rebent el sistema educatiu català, en relació a
l’Informe PISA 2007, Moreso va recordar que en
perspectiva les coses han millorat molt. A la UPF en
concret, no només s’han millorat instal·lacions com la
Biblioteca, les aules i el bar, sinó que els professors “són
més accessibles i atents a les demandes dels alumnes,
publiquen a les millors revistes i els conviden als
congressos internacionals”.
La cloenda de l’acte, aproximadament una hora i mitja
després del seu inici, va anar a càrrec del Cor de la UPF,
aquesta vegada interpretant el tradicional Gaudeamus
igitur. Seguidament, l'Associació d'Antics Alumnes de la
UPF va oferir una copa de cava a tots els assistents.
El cor de la Pompeu Fabra interpreta el Gaudeamus igitur
torna
L'entrevista: Clara Fullana*
*Clara Fullana és l’estudiant d'Economia que ha rebut el premi
extraordinari al millor expedient de la promoció. Entre foto i foto, i
amb una expressió a la cara que no ocultava l’emoció del moment,
ens dedicava unes paraules.
Tot just has acabat la universitat. Com et sents?
Estic molt contenta, també perquè pel fet de ser de Menorca ha
vingut un munt de gent de l'illa i em sento súper recolzada per
tothom. Estic envoltada d’amistats, i en tornar-me a trobar amb
tothom després d’haver acabat, suposant que serà l’últim dia que
ens reunirem tots plegats amb aquesta gent, fa que em senti molt
bé.
Clara Fullana, al centre, en acabar l'acte de graduació
Has rebut el premi extraordinari pel millor expedient de la teva promoció. Quin és el secret?
El secret? Doncs, la veritat, no sé que dir-te, perquè suposo que mai t’ho arribes a pensar. Vas veient que les notes van bé, que
efectivament has tingut sort (perquè no sempre és tot estudiar sinó que a vegades és la sort) i saps que tens l’opció de guanyar el
premi. Però mai t’arribes a pensar que tindràs el millor expedient. Jo crec que en cap moment n’ets conscient.
I un cop te'l donen?
Realment fa molta il·lusió, sobretot per la gent que et truca, t’envia missatges i et diu. “Ei Clara, enhorabona, que t’ho mereixes!”
Has hagut d’estudiar molt?
Sí, he estudiat, m’ho he currat; però també perquè m'ho passava bé amb el tema. És cert que en el meu expedient es nota en
quines assignatures m’hi he posat més i en quines no, perquè evidentment no tot són matricules. Hi ha gent que em diu: “Tens tot
matricules!”. No és així. N’hi ha moltes perquè sinó, és clar, no tindria el premi. Però també tinc notables i tinc aprovats.
Com valores aquests anys d’universitat?
Una passada. En general, aprens moltíssim. Jo vinc de Ciutadella, que és un poble petit de Menorca, i aparèixer aquí de cop a
Barcelona ja implica créixer personalment. Els companys que he trobat, han complementat l’experiència.
Acadèmicament, l'ensenyament rebut el trobes correcte?
En general sí.
Sempre tens alguna cosa a dir...,algun professor, algunes pràctiques; però en general estic satisfeta. Alguna
mancança però, sí que hi he trobat. Trobo que falta una part de pràctica. Jo ara estic fent un màster i em fan enveja els meus
companys de polítiques que han fet un Pràcticum. A Economia no fan Pràcticum, i jo crec que seria interessant.
Creus que hi ha alguna assignatura innecessària?
Jo crec que hem fet assignatures que són la base i fonament de la carrera. A criteri personal, les assignatures que a mi
m’agradaven són les que no agraden a ningú. Llavors, és clar, suposo que depèn de cadascú. N’hi ha que són més fonamentals que
d’altres però jo crec que tot té una base.
Quins projectes professionals tens a partir d’ara?
Encara no estic treballant. Estic fent un màster en Gestió Pública que està ben reconegut i hi ha professors importants en la
matèria. L’àmbit que més m’agrada en aquest camí és la diferència de l’empresa privada de l’administració pública, polítiques
públiques, etc. Crec que hi ha molt per fer.
T’espanta ara pensar que acabes de deixar la uni i que t’has de posar a treballar?
Sí. De fet, reconec que després de Setmana Santa, que és quan vaig haver de prendre una decisió de cara al futur i veure què feia
amb la meva vida, estava més nerviosa que en qualsevol època d’exàmens.
torna
Propera parada...
*Volem convidar a participar a EL XARRUP a tothom qui vulgui dir-hi la seva, que tingui ganes de donar el seu punt de vista
o oferir-nos la seva crítica al món universitari: EL XARRUP vol ser també la veu dels i les estudiants.
Envieu-nos les vostres opinions al correu: [email protected]
*La propera parada, al butlletí del mes de febrer, seran els Estats Units. Des d'allà veurem quines són les possibilitats
de treballar a l'estranger que tenen els llicenciats en ADE i Economia, així com les facilitats que ens ofereix
l'administració.
torna