Full informatiu de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la
UPF. Núm.22, febrer
el Xarrup
TITULARS
Viure i treballar als Estats Units: tota una experiència[+]
L'entrevista, Anna Torrents [+]
COPCA, una porta a l'estranger [+]
Un professor d'economia premiat en els premis PUC [+]
Propera parada... [+]
El XARRUP és una publicació de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UPF
Redacció i edició: Laia Balasch i Mar Camón
Viure i treballar als Estats Units, tota una experiència
Marxar a treballar fora és una opció interessant, que crida l'atenció de molts estudiants que són a les
portes d'acomiadar-se de la Universitat: treballar i viure a l'estranger i, així, aprendre un idioma i una
nova manera de viure. En concret, la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials ofereix moltes
sortides professionals en l’àmbit internacional. Hi ha moltes destinacions on anar, l’oferta laboral és diversa
i hi ha ajudes per a tots els gustos. Evidentment també hi ha dificultats, com el nivell econòmic o el domini
de l’idioma estranger. Però sovint, els límits se’ls marca cadascú. L’experiència demostra que tot depèn de
les ganes i de l’esforç que s’inverteixi per aconseguir les fites que ens proposem. En aquest XARRUP, ens
endinsem en les possibilitats que tenen els estudiants de la Facultat de Ciències Econòmiques i
Empresarials per creuar l'Atlàntic i anar a treballar als Estats Units.
torna
L'entrevista: Anna Torrents*
L'Anna Torrents* és una noia de 25 anys que després de
llicenciar-se a la UPF en Econòmiques i en Administració i Direcció
d’Empreses, va volar cap a Nova York per provar sort i buscar
feina. Actualment treballa a Roxanne Lowit Photographs, Inc, una
empresa amb seu a la big apple.
Quina ha estat la teva trajectòria professional des que vas
sortir de la universitat?
En tornar del meu Erasmus a Alemanya vaig començar la segona
llicenciatura en ADE, i ho compaginava amb una feina en un
estudi de comunicació de moda. En acabar la universitat vaig
trobar feina a Nova York en una empresa de moda, però no em va
acabar de convèncer.
L'Anna Torrents a Nova York
Per això en tornar, vaig voler provar alguna cosa més pròpia de la meva carrera i vaig entrar en una multinacional d’auditoria,
Deloitte, on vaig estar un any i quatre mesos. Però tampoc no em va acabar d’agradar, i he tornat a Nova York.
Què et va fer decidir marxar a Nova York el primer cop? Va ser molt complicat? Vas obtenir algun ajut?
La decisió va ser força aleatòria. L’experiència de l’Erasmus a Alemanya em va agradar molt, perquè em va obrir la ment i em va fer
entrar ganes de viatjar i de conèixer món. Així que vaig decidir buscar una feina a fora, una mica lluny de casa. Un matí em vaig
despertar, vaig obrir el mapa i vaig dir: Nova York.
Com va ser el teu pas per Deloitte?
Jo sempre havia estat treballant en empreses més petites, de tipus familiar. Per això en entrar a Deloitte vaig veure que les
condicions de treball eren molt diferents de les condicions en les quals jo havia estat treballant abans. Volia entrar en una
multinacional, perquè pensava que em donaria molta disciplina laboral i aprendria coses que potser en altres llocs no podria
aprendre. Però el seu sistema a mi no em va agradar gens perquè és completament piramidal, en el qual entres per baix i has de
treballar per a una persona que no saps ni qui és. La teva identitat es redueix a un número de deu o dotze xifres, i pràcticament no
et deixa temps per tenir vida personal. Ara m’ho hauria de pensar molt bé abans de tornar a entrar en una multinacional d’aquest
tipus. Crec que un bon professional pot aprendre igual i adquirir la mateixa disciplina en una empresa petita que sigui prou
professional com en una multinacional.
A què et dediques actualment?
Treballo de studio manager en un estudi de fotografia publicitària de festes i esdeveniments socials. La meva feina se centra en la
gerència de l’estudi. Per fer-ho, he d’utilitzar diàriament els idiomes: l’alemany, l’italià, el castellà i, evidentment, l’anglès. Com que
és una empresa que treballa en un context internacional, he de gestionar totes les feines amb els agents d’Europa, d'Orient i
d’Amèrica.
Com vas trobar la feina?
Vaig estar un mes i mig buscant feina i em va sortir una oportunitat a través d’una de les clientes de l’estudi de comunicació on jo
treballava a Barcelona, que em va comentar que buscaven algú a Nova York. A més a més vaig demanar una beca del COPCA. Vaig
anar a parlar-hi perquè m’expliquessin les condicions, i com que jo les reunia totes, la veritat és que va ser molt senzill.
És dur marxar a treballar fora? Ho recomanes?
Sí, jo ho recomano al cent per cent; però crec que també depèn de cadascú. Has de ser una persona una mica atrevida, però
l’experiència t’enriqueix molt. D'una banda, professionalment, ja que obtens una gran formació, i de l’altra també personalment,
que és encara més important, perquè veus altres maneres de viure.
És fàcil adaptar-se al ritme d’una ciutat com Nova York?
A Nova York li diuen la ciutat de les oportunitats, que si bé és una afirmació discutible, ho diuen per alguna cosa. Conèixer gent a
Nova York és molt fàcil perquè tothom que ha vingut de fora està sol com tu i té ganes de treballar i de sortir.
El ritme en una empresa a Nova York és el mateix que aquí? Per exemple, que el que tenies a Deloitte?
La comparació és difícil de fer perquè aquí, a Nova York, jo sempre he estat treballant en una petita empresa, i mai en una
multinacional. Però crec que el més característic és que Nova York és capitalisme pur i dur. Abans que persona, tu ets un treballador
que serveixes a l’empresa. I si hi sumem que no tenen Seguretat Social ni cobertura en cas que et facin fora, és un sistema molt
salvatge, prefereixo l’ espanyol. Nova York és més competitiu i hi ha menys companyerisme.
És molt complicat obtenir el visat de treball?
El primer cop que hi vaig anar no vaig tenir cap problema, però el segon cop no ha estat fàcil. Per què? Perquè jo ja havia obtingut
un visat; perquè determinats tipus de visats triguen molt de temps a donar-te’ls ; i perquè no demanar-lo per treballar en una
multinacional, sinó en una empresa petita i poc coneguda, ho fa més complicat. Has de demostrar que la teva feina no la pot fer
ningú dels EUA, i que el programa d’entrenament no el pots fer a Espanya. A tot, li hem de sumar la quantitat de papers que et fan
presentar i el que tarden a tramitar-los, i això fa que ho hagis de planejar tot amb molt de temps.
T’ha obert portes la formació obtinguda a la UPF? Has trobat a faltar alguna cosa en l’exercici professional?
I tant, en aquest sentit no sóc gens crítica. Estic molt contenta de la UPF perquè crec que és una universitat pública amb molts
mitjans, amb un professorat molt bo que t’ajuda molt, i que si tens ganes d’estudiar i d'aprendre en treus molt profit. A més, tens
una gran oferta d’assignatures en anglès, i el servei és molt bo, tant durant la carrera com després. Això sí, internacionalment
potser no té tant reconeixement; però sí en l'àmbit europeu.
Què recomanes a aquells que vulguin marxar a treballar fora? Per on començar?
Jo els recomanaria que vagin primer d’Erasmus, i que quan acabin la carrera busquin bons contactes, i una beca que els ajudi
econòmicament i que els relacioni amb possibles feines. I sobretot, que vagin a un lloc on més o menys dominin l’idioma perquè,
tot i no ser indispensable per sortir-se’n, ajuda molt.
torna
COPCA: una porta a l'estranger
El Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA), que està adscrit al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, té
com a objectiu promoure la internacionalització de l’empresa catalana. Per tal d’aconseguir aquesta fita, és necessari que aquestes
empreses disposin de personal tècnic especialitzat en gestió comercial i cooperació internacional. Per això, el COPCA gestiona un
programa de beques per a la formació de joves professionals en el comerç internacional, que els permet fer pràctiques en empreses
a l’estranger i adquirir així l’experiència necessària.
Aquest programa ofereix dos tipus de beques:
1Les beques a empreses i institucions a l'estranger
2Les beques de xarxa exterior
1) Beques a empreses i institucions a l’estranger
Van dirigides a diplomats, llicenciats universitaris i gent que ha estudiat cicles formatius de grau superior en comerç internacional,
amb l’objectiu de fomentar la seva vocació internacional. El programa dóna un ajut econòmic mensual a les persones que busquen
elles mateixes una pràctica en una empresa estrangera, a qualsevol país del món, per treballar en àrees de gestió o de promoció
comercial. Marta de Miguel, coordinadora del programa de beques, explica que no ajuden a trobar la pràctica perquè l’objectiu és
que la gent s’espavili. “Portem amb aquest programa des de l’any 1993, i abans la gent es buscava la vida molt més que ara”.
La convocatòria s’obre a finals de febrer o a principis de març, i s'accepten sol·licituds fins al novembre d’aquest any 2008
aproximadament.
L’import de la beca oscil·la entre 850 i 1000 euros mensuals, segons la destinació i la retribució econòmica que ofereixi l’empresa.
La durada de la pràctica pot ser d’entre sis i dotze mesos, amb possibilitat d’ampliació.
Segons Marta de Miguel, el Tribunal de selecció es fixa en el fet que es compleixin tots els requisits i, sobretot, en el projecte que
vagi a desenvolupar el becari. És a dir, un projecte dins l’àmbit internacional, en àrees que incloguin la gestió o promoció comercial
o la cooperació internacional tant en organismes locals com multilaterals.
Per obtenir-ne informació més detallada consulteu:
www.copca.cat > Serveis a l’empresa > Formació i Recursos Humans > Beques a empreses i institucions a l’estranger > Programa
de beques (document en PDF).
2) Beques de xarxa exterior
Es tracta de beques per treballar durant un any a les 38 oficines que el COPCA té arreu del món. S’ofereixen exclusivament a
llicenciats universitaris, que hauran de desenvolupar feina d’analistes de mercat i donar suport empresarial als directors de l'oficina.
Segons Marta de Miguel, “el perfil que es busca, es dirigeix principalment a la branca empresarial; però no s’exclouen altres
formacions. Allò imprescindible és la titulació universitària obtinguda a qualsevol estat membre de la UE”. La coordinadora de les
beques també ha afegit que “aquest any es concediran 27 beques, amb una dotació econòmica d’entre 20.000 i 33.000 euros bruts
a l’any. Ara estem amb la selecció dels admesos per fer els exàmens l'1 de març”.
En què consisteixen aquests exàmens? Primer es fa un test psicotècnic, després una prova d’idioma i una bateria de preguntes
d’elecció múltiple sobre economia, comerç internacional, política i cultura general. Per acabar, es demana un comentari de text
sobre els temes anteriors. Les proves d’idioma les fan en anglès, francès, alemany i xinès, per escrit, llevat la de xinès, que
previsiblement aquest any passarà a ser oral.
Per obtenir-ne informació més detallada consulteu:
www.copca.cat > Serveis a l’empresa > Formació i Recursos Humans > Beques xarxa exterior COPCA
Des que el COPCA va començar el programa l’any 1993, s’han concedit un total de 1.100 beques en més de 50 països com els
Estats Units, el Regne Unit, Bèlgica, Alemanya, l'Argentina, Mèxic, Xile, Hong Kong, el Japó o Austràlia.
Ser un becari del COPCA també té avantatges de cara al futur professional. Fa anys que el Consorci va crear una borsa de treball
per a joves especialitzats en comerç internacional, d’entre 22 i 35 anys. “Quan tornen els becaris ens reunim amb ells perquè ens
expliquin com els ha anat, i entren a formar automàticament part de la borsa”, explica de Miguel. “Intentem que en un termini d’un
mes i mig o dos treballin en el departament d’exportació de l’empresa catalana, que diàriament ens sol·licita currículums
de
persones per treballar en els seus departaments. A més a més, el COPCA també es nodreix dels seus becaris”. És per això que hi ha
exbecaris treballant a les oficines del COPCA, tant d’aquí com d'arreu del món.
torna
Un professor d'economia premiat en els premis PUC
Adaptar-se a una nova societat no és fàcil. Sortir de l'àrea de comoditat i integrar-se a una nova cultura és un pas enriquidor però
també difícil. I l'idioma hi juga un paper important. És per això que la Plataforma Universitària pel Català (PUC) va crear ara
fa un any els premis PUC. Uns guardons que, a través del vot dels estudiants, premien el professorat de la Universitat Pompeu
Fabra nascut fora dels Països Catalans.
En l’edició d’enguany el premi PUC ha recaigut en Michael Greenacre, professor titular del Departament d’Economia i Empresa.
Segons fonts del PUC, tot i que la partida va ser molt disputada, Greenacre va ser el més votat, seguit de molt a prop per
Raimundo Viejo, professor de ciència política.
Michael Greenacre, a qui els estudiants van escollir el passat
17 de maig, Diada de la Solidaritat a la UPF, és un matemàtic
nascut a Sud Àfrica. En els tretze anys que porta establert a
Catalunya no s’ha limitat a aprendre el castellà, sinó que
empra el català a totes les seves classes. És per això que, en
reconeixement al seu esforç per integrar-se i parlar català, el
dimecres 13 de juny del 2007 se li va entregar un lot de
productes de la terra, com a obsequi.
Segons fonts del PUC, durant l’entrega, Greenacre va rebre el
premi amb il·lusió i va obsequiar els presents amb el seu
darrer treball discogràfic, un recull de poemes d’autors sudafricans i anglesos amb composicions del mateix Greenacre,
titulat You, woman.
El professor Michael Greenacre rep el Premi PUC
Un apunt: el perquè de tot plegat
Els premis PUC són una iniciativa de la Plataforma Universitària pel Català (PUC), una associació estudiantil implantada a la UPF que
té com a objectiu promocionar la llengua i la cultura catalanes en l'àmbit universitari. En aquest sentit, els premis PUC van néixer
per reconèixer el mèrit en matèria lingüística de docents com Michael Greenacre o Klaus-Jürgen Nagel, professor de ciències
Polítiques premiat en la primera edició.
Segons un comunitat de la PUC, iniciatives com aquesta són un intent d’enfortir la presència del català a les universitats, ja que tal
com afirma un estudi recent de l’Institut d’Estudis Catalans, s’està produint un procés de substitució lingüística del català en
benefici del castellà. Precisament, s’ha determinat com a possible causa d’aquest abandonament la mobilitat d’estudiants i de
professors que les universitats fomenten per tal d’assegurar-se finançament.
torna
Propera parada...
*Volem convidar a participar a EL XARRUP a tothom qui vulgui dir-hi la seva, que tingui ganes de donar el seu punt de vista
o oferir-nos la seva crítica al món universitari: EL XARRUP vol ser també la veu dels i les estudiants.
Envieu-nos les vostres opinions al correu: [email protected]
*La propera parada, al butlletí del mes de març serà Londres. Continuem viatjant i descobrint què hi ha més enllà del
Mediterrani. En concret, parlarem amb dos exalumnes de la UPF llicenciats en ADE i Economia, que després van optar per
fer el segon cicle de Periodisme a la UPF i que ara treballen a Bloomberg TV.
torna