El Xarrup, n m. 23 (mar 2008)

Full informatiu de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la
UPF. Núm.23, març
El Xarrup
TITULARS
Bloomberg TV, periodisme econòmic a Londres [+]
Entrevista a dues bandes [+]
Ernst & Young [+]
Propera parada... [+]
El XARRUP és una publicació de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UPF
Redacció i edició: Laia Balasch i Mar Camón
Bloomberg TV, periodisme econòmic a Londres
La Universitat Pompeu Fabra és un centre educatiu dinàmic que ofereix moltes possibilitats i permet,
a manera de trencaclosques, que cadascú es construeixi la formació acadèmica a la seva mida. En el
cas de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, una de les múltiples opcions de futur és
saltar d'Economia o Administració i Direcció d'Empreses al segon cicle de Periodisme, per
especialitzar-se, així, en el periodisme econòmic. Aquesta és una bona opció que després ofereix
una oferta laboral àmplia, ja que dóna una especialització que obre moltes portes. Entenem-nos. Sí
que els periodistes són curiosos, i tenen enginy i habilitat per buscar, analitzar i confegir qualsevol
tipus d'informació. Però un periodista econòmic camina amb avantatge quan sap què és la FED, els
tipus d'interès o l'Ibex 35.
Per tal de mostrar una nova vessant del futur professional, en aquest número hem volgut parlar amb antics
estudiants de la Facultat que ara treballen a la seu de Londres de Bloomberg TV Spain. Bloomberg L.P és una
empresa americana que va néixer ara fa uns vint anys, de la mà de Michael Bloomberg, l'actual alcalde de Nova
York. Definir què és Bloomberg no és fàcil: alguns l'anomenen global media company, perquè en la seva
essència és una agència d'informació a escala mundial. Però, per altra banda, té poc a veure amb Agence Press
o qualsevol altra agència internacional, ja que no ofereix informació als mitjans sinó que la ven directament a les
empreses, als inversors de borsa o als analistes a través d'un terminal d'ordinador que dóna accés a informació
financera en qualsevol lloc i moment del dia. L'empresa té diferents seccions: el Bloomberg Professional Service,
proveïdor d'informació financera en línia; el Bloomberg News, un servei per cable que proporciona notícies dels
principals diaris d'àmbit mundial; la Bloomberg Television, una xarxa global de televisions d'informació
financera; el portal www.bloomberg.com i publicacions com Bloomberg Markets o Bloomberg Personal Finance.
torna
Entrevista a dues bandes: el Raül i la Paula
Ara fa un any que la Paula Aguilar i el Raül Cameo, ex
alumnes
de
la
Facultat
de
Ciències
Econòmiques
i
Empresarials, van aterrar a la seu londinenca de Bloomberg
TV
Spain
per
passar-hi
una
temporada
treballant
de
periodistes i realitzadors de televisió. Amagats entre pantalles
d'ordinador i gràfics d'informació borsària, parlem amb to
relaxat d'economia, periodisme i la vida a la capital de les
finances.
La Paula i el Raül a Finsbury Square, davant de Bloomberg
Què us va impulsar a saltar de l'economia al periodisme?
Raül: Jo ho tenia decidit des de COU. Vaig voler fer ADE perquè em semblava interessant (i posava les coses fàcils per trobar
feina) i, per altra banda, sempre m'havia agradat escriure. I el mètode UPF de 4+2 em va convèncer (llicenciatura en ADE i segon
cicle de Periodisme).
Paula: Doncs jo he volgut fer cine tota la meva vida. Vaig entrar a ECO per poder treballar després en una productora de cine. I
bé, després m'hi vaig repensar i vaig decidir que no volia fer cine sinó criticar-lo, que és molt més divertit. I em vaig passar a
Periodisme en acabar el primer cicle.
Com vau aterrar a Bloomberg?
P/R: Vam fer la beca* que ofereix la UPF i ho vam conèixer. (Es miren i somriuen) I no sabem pas què els va passar que un temps
després ens van trucar per contractar-nos...i abans que acabessin la frase els vam dir que sí.
*La Facultat de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra té un conveni amb Bloomberg TV per tal que 8 estudiants de l'últim any de
carrera vagin a treballar a la seu que la televisió té a Londres durant tres mesos.
Com és un dia a Bloomberg TV?
P: Estressant. R: Hi ha molta feina i mai saps quan en sortiràs. P: Bé, sí que ho saps, sempre tres hores més tard del que toca.
(Canvien el to rialler per un de més seriós i m'expliquen que treballen de “producers”, el que a Catalunya es coneix com a
realitzador i dirigeix l'emissió dels directes. A més, preparen un reportatge setmanal sobre cinema i informàtica per al programa
Turismo y Ocio). P/R: I també som els “arregla-desastres” (riuen).
Quina textura té l'economia quan es mastega com una informació periodística, fora de l'àmbit empresarial?
R: Rugosa. P: I super-espessa, perquè no és l'economia que hem fet a la carrera; aquí es fan sobretot finances. Però el fet és que,
si saps del que parles, acaba sent com qualsevol tipus d'informació: premsa rosa, cultura...; la manera de tractar-la és la mateixa.
Aquí no es parla de l'economia que fas a la universitat ni del què passa al carrer; es parla de la borsa. Es produeix informació
especialitzada per a la gent que inverteix en empreses que cotitzen: quins valors pugen, quins baixen; es fa un seguiment de l'Ibex
35; es tracta l'obertura de Wall Street des de Nova York i les borses asiàtiques des de Hong Kong.
Com es veu l'economia mundial des d'una capital de les finances com Londres?
P/R: .... (El Raül s'esmuny sofà avall i la Paula mira cap a la finestra)
P: Una imatge de silenci? Ssssssssssssssssssssss...
R: Pasa palabra!
Sou 100% Pompeu. En perspectiva, com veieu la vostra formació? Alguna crítica?
R: ADE és una carrera que té molta reputació; i ECO, encara més. I al cap i a la fi, si et foten canya aprens: el sistema Pompeu de
seguiment de l'estudiant va bé. Ara unes pràctiques, ara una entrega, una presentació...
P: El fet de ser 100% Pompeu fa que no pugui comparar perquè no sé què és ser estudiant en una universitat on tu et poses els
teus límits. A la UPF està tot controlat, és quasi persecutori. Està bé per a la gent sense disciplina, és un sistema que et controla i
que no et deixa anar al teu ritme. I el professorat és un professorat estrella.
Diuen que Londres és gris. De quin color és el vostre Londres?
P: Veeeeeeeerd! Perquè mai no havia pensat que hi trobaria tants parcs, i tan, tan verds. És una ciutat verda.
R: Tothom diu que Londres és grisa, però per a mi és una ciutat amb molts colors i molt variats, que canvien al ritme del sol i de
l'estació de l'any.
torna
Idiomes: una clau per obrir moltes portes
Que el panorama laboral actual és complicat no és una revelació per a ningú. En molts camps, la
competitivitat és el pa de cada dia, i per això cal estar ben preparat. Una de les aptituds més necessàries
alhora de trobar feina són els idiomes. És una realitat que un currículum d’algú que coneix una segona o
tercera llengua crida més l’atenció. Per tant, ser políglota pot ser una gran ajuda, i en molts casos, el tret
que et diferenciarà dels altres candidats.
Però aquest no és l’únic avantatge. Segons els científics del University College de Londres, aprendre idiomes
suposa una gimnàstica cerebral molt completa que ajuda a potenciar la memòria i fins i tot pot retardar
l’aparició de l’Alzheimer. A més, des del camp de la neurologia s’ha comprovat que les persones que parlen
més d’una llengua tenen més capacitat per discernir allò que és més important del que no ho és, cosa que
també pot ser de gran ajuda en el treball.
Però aprendre idiomes no és fàcil, i més si t’hi poses tard. Per això, és millor seguir un ordre i mirar d’aprendre primer aquelles
llengües que tinguin una sonoritat similar a la llengua materna. En el nostre cas, ens serà més fàcil la comprensió d’una llengua
com l’italià, que l’anglès o l’alemany.
Per ajudar-vos en la difícil tasca dels idiomes, podeu utilitzar algun truc. Per exemple, el políglota hongarès István Davi proposa un
mètode científic. Es tracta d’aprendre unes 1000 paraules en la llengua estrangera i les regles gramaticals bàsiques. A partir d’aquí,
s'ha de començar a intentar llegir textos que siguin fàcils i, evidentment, ajudant-vos del diccionari. I finalment, quan et sents
preparat, escoltes la ràdio i mires la televisió per fer-te amb la sonoritat de l’idioma i intercanvies cartes amb gent que el parli com
a llengua materna.
Evidentment, són trucs que requereixen dedicació. Malgrat tot, els escèptics que no creieu en cap mena d’estratègia, sempre us
queda una solució, que si bé és molt evident, és la més eficaç; una estada a l’estranger.
Segons els estudis, els idiomes més parlats com a segona llengua són:
IDIOMES
MILIONS
1
Anglès
1.875
2
Xinès mandarí
1.051
3
Espanyol
500
4
Francès
365-500
5
Àrab
422
6
Hindi
366
7
Rus
255
8
Portuguès
223
9
Bengalí
196
10 Alemany
170
Font: Encarta, CIA
Hi ha moltíssims llocs on aprendre la llengua que t’interessi, però sempre ajuden algunes recomanacions. Per exemple, si el teu
objectiu és el de perfeccionar el teu anglès i vols anar una mica més enllà de Londres, pots marxar a Boston, una de les
destinacions més sol·licitades últimament als Estats Units.
Boston Academy of English
59 Temple Place. Boston, MA
02111. Tel. +1 (617) 3386243
Un idioma molt preuat darrerament i que et pot obrir moltes portes, perquè no el parla molta gent, és el xinès. Si vols entendre
aquells símbols estranys i que aquells graciosos sons et sonin a això, a xinès, una molt bona opció és marxar a Shangai, escenari
de tantes pel·lícules i novel·les.
Universitat de Fudan
Foreign Students Office. No.220Han Dan Road.
200433- Shangai.
Tel. +86-21-65642258/65117628 59
El mateix passa amb el rus, un idioma parlat per poca gent i el domini del qual sempre es pot convertir en un valor afegit alhora de
buscar una feina, o si ja la tens, de facilitar-te el seu desenvolupament. Quin lloc millor per fer-ho que St. Petersburg, la capital
dels tsars.
Educacentre (facilita el viatge a Rússia)
87 Maly pr., Petrogradskaya storona
197022 – St. Petersburg. Tel. + (812) 327-0373
Però per aprendre idiomes més senzills, torna cap a Europa. Concretament, si vols que el teu francès evolucioni més enllà del
“bonjour, ça va?”, pots ser més original i optar per l’alternativa a París: Montpellier, un dels principals destins dels estudiants que
marxen fora amb un Erasmus.
L’APRE- Institut Culturel Français Montpellier
2F – 25 AV. ST. Lazare. Le Prieure. 34000 - Montpellier
Tel. +33 (4) 67722277
torna
Ernst & Young
Ernst & Young és una empresa que presta serveis d'auditoria i d'assessorament a les empreses en l’àmbit
financer, fiscal i legal. Per tant, es tracta d’una empresa que ofereix als seus clients l’assessorament que
necessiten per aconseguir ser competitius en l’entorn de la nova economia. Ernst & Young té una xarxa de
cobertura mundial, amb 700 oficines desplegades per 140 països. D’aquestes, 14 oficines es troben a Espanya,
on hi ha més de 2.200 professionals desplegats per tot el territori nacional.
L’empresa manté una estreta relació de col·laboració amb la UPF, i actualment té treballant sota la firma un gran nombre d’auditors
que provenen d’aquesta universitat. Virgínia Barhil, responsable de Comunicació i Màrqueting a Barcelona, afirma que els
estudiants d’Economia i ADE de la UPF “tenen un perfil que compleix amb les nostres expectatives”. Precisament aquesta bona
relació entre l’empresa i la Universitat ha donat peu al fet que Ernst & Young proporcioni als estudiants de la Facultat un programa
de beques per millorar el seu anglès gratuïtament. Segons Barhil, “els idiomes són fonamentals, i especialment en firmes
multinacionals com la nostra, perquè treballes amb companys d’altres oficines repartides pel món, i la llengua per fer-ho és
l’anglès”. A Ernst & Young van comprovar que tot i que el nivell d’anglès dels estudiants és bo, hi ha algunes carències que es
poden millorar. Calia perfeccionar l’anglès enfocat als negocis, que és el que la firma utilitza dia a dia.
Aquest curs d’Anglès per a Negocis va dirigit als alumnes d’Economia i ADE que compleixin els requisits quant a expedient
acadèmic i a nivell d’anglès exigible.
La beca és per a 30 alumnes. A la primera convocatòria es van rebre més de 100 sol·licituds, de les quals 70 eren admissibles. Per
això es va celebrar una primera edició amb 30 alumnes i una segona amb 30 més (els 10 alumnes restants no s'hi van apuntar per
incompatibilitat d’horaris).
Segons la revista americana Fortune, que el·labora anualment el rànquing 100 Best Companies to Work, Ernst & Young és una de
les empreses més atractives on treballar. Però aquest no és l’únic reconeixement que ha rebut la firma. El llistat que la revista
Bussiness Week publica anualment sobre les companyies més ben valorades considera Ernst & Young la segona millor empresa
per desenvolupar-hi les pràctiques laborals, ja que el salari que ofereix és bo i hi ha un alt percentatge de joves que reben ofertes
per continuar a l’empresa. “No només ens hi quedem els becaris”, explica Barhil, “sinó que intentem que des del primer moment
realitzin treballs relacionats amb els seus estudis i no com a altres empreses, on el becari realitza feines que no tenen a veure amb
la seva formació”.
torna
Propera parada...
Volem convidar a participar a EL XARRUP a tothom qui vulgui dir-hi la seva, que tingui ganes de donar el seu punt de vista
o oferir-nos la seva crítica al món universitari: EL XARRUP vol ser també la veu dels i les estudiants.
Envieu-nos les vostres opinions al correu: [email protected]
torna