Full informatiu de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UPF. Núm. 28, monogràfic Estudis a l'estranger
El Xarrup
TITULARS
Generació Erasmus [+]
Un pas més enllà: travessar l'Atlàntic [+]
El XARRUP és una publicació de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UPF
Redacció i edició: Laia Balasch i Mar Camón
Generació Erasmus
“En el futur hi haurà dos tipus de persones, les que han marxat d’Erasmus i les que no”. Aquesta és una
de les moltes reflexions que fan els estudiants que han marxat amb un Erasmus en recordar la seva
estada. El programa es va iniciar amb una idea: crear ciutadans europeus. L’objectiu de l’Erasmus és
impulsar la integració europea a través de l’educació i donar suport la mobilitat i el coneixement. L’any
que es va posar en marxa, el 1987, 240 espanyols ja es van sumar al projecte. L’any passat ja eren
22.825, i 3.212 procedien de Catalunya.
EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D’ ESTUDIANTS ESPANYOLS
CURS ACADÈMIC
87/88
88/89
89/90
90/91
91/92
92/93
93/94
94/95
95/96
96/97
97/98
98/99
99/00
00/01
01/02
02/03
03/04
04/05
05/06
06/07
Font: Agència Erasmus
NRE D'ESTUDIANTS
240
1.138
2.168
3.442
4.405
5.794
7.067
8.537
10.543
10.841
12.468
14.381
16.297
17.158
17.403
18.258
20.034
20.819
22.891
22.825
De fet, Espanya és el segon país que més
estudiants envia a l’estranger amb el programa
Erasmus, després d’Alemanya. I és que la
valoració dels becats espanyols acostuma a ser
força
homogènia:
afavoreix
l’experiència
l’aprenentatge
de
Erasmus
l’idioma,
la
sociabilitat i l’interès per la cultura, la tolerància
i el sentiment de pertinença a Europa.
L’Héctor González, estudiant de quart d’Economia a la UPF, va marxar a Amsterdam perquè “tenia clar que és una oportunitat que
no podia deixar escapar, tant com a experiència d’emancipació personal com per la possibilitat de viure a l’estranger i conèixer gent
d’arreu. Volia prendre part en aquest fenomen social que és l’Erasmus, el qual està canviant i canviarà la mentalitat de molts joves
europeus”. Ara que ja N'ha tornat, es mostra convençut que “la generació Erasmus és una realitat”.
La majoria d’universitaris que han marxat d’Erasmus coincideixen en la idea que
no es treballa tant com en el país d’origen. Evidentment, el nivell d’estudi depèn
de molts factors: les ganes de treballar de cadascú, la carrera que estudies o les
assignatures que tens matriculades, que en gran mesura depèn a la vegada de les
que la universitat d’origen et convalida. Moltes vegades s’acusa els Erasmus de
treballar poc; però és que un Erasmus no sempre pot fer totes les assignatures
que voldria. En el cas de l’Héctor, li van convalidar Macroeconomia I i II, Sector
Públic II, Gestió de l’Empresa Pública i Economia Internacional II. Li hagués
agradat fer Transition Economics i Environmental Economics, ja que a la UPF no
s'imparteix; però no va poder.
L'Héctor, a Amsterdam
La Laura Nápoles es va llicenciar en Economia l’any passat, un any després de marxar d’Erasmus a Louvain-la-Neuve, a Bèlgica.
S’enfada quan li pregunto sobre si és realitat o bé un tòpic que l’Erasmus és només estar de festa. “Jo vaig treballar molt. Ens van
organitzar en grups de treball, i mentre amics meus sí que estaven tot el dia de festa, jo em passava hores a la biblioteca preparant
treballs que havia de presentar a l’endemà, i en un idioma que no era el meu. Això implica molta dedicació a la feina”. L’Héctor
també afirma haver treballat i anat força a classe, i diu que “si es vol que s’estudiï més, caldria que la beca es condicionés a uns
mínims resultats acadèmics”.
Peus de foto:
La Universitat de
Louvain-la-Neuve,
la ciutat i el parc
Això sí, tots dos reconeixen que la dificultat afegida es troba en un ambient i un estat d’ànim que conviden més a conèixer gent i
món que a estudiar. “Per sobre de les festes, l’emancipació, el que s’aprèn, el país i les coneixences, destacaria l’ambient Erasmus
-diu l’Héctor-: joves de diferents orígens disposats a aprendre, conèixer, experimentar i gaudir en un entorn nou i amb un temps
limitat per a tots”.
A més a més, l’Erasmus obre una gran predisposició a viatjar. La Laura explica que és un moment perfecte per fer-ho perquè estàs
envoltat de gent que es troba en la mateixa situació, amb temps lliure i predisposició a conèixer altres països. Per això va aprofitar
que es trobava al centre d’Europa per conèixer tot Bèlgica, fins i tot repetint estades, Holanda, Alemanya, Luxemburg i París.
L’Héctor també pensa que “hi ha alguna cosa en l’Erasmus que et fa viatjar”. En el seu cas, va visitar els Països Baixos, Alemanya,
Bèlgica, Àustria i Eslovènia.
Històricament, els estudiants d’Econòmiques i Ciències Empresarials han estat dels més participatius en aquest programa. Per
comunitats, Catalunya esdevé la quarta més addicta a l’Erasmus, després de Madrid, Andalusia i València. I les destinacions més
demandades pels nostres universitaris són Itàlia, França, Anglaterra i Alemanya.
Segons dades de l’Agència Erasmus, l’any passat el Ministeri d’Educació va incrementar considerablement el pressupost destinat a
la mobilitat dels estudiants becats, que va passar de 5 milions de l’últim any a 52 milions. Això va suposar per al curs passat un
increment del 216%. Per sol·licitar una beca Erasmus només cal ser universitari o alumne d’una escola d’art o conservatori. Ho han
de sol·licitar a la mateixa universitat, que és on es convoquen les places d’acord amb els convenis en centres europeus. Ara bé, els
interessats han d’estar preparats per enfrontar-se a llargues cues, permisos de residència, comptes bancaris, l’autorització de la
UPF, l’autorització de la universitat d’acollida, convalidació d’assignatures, etc. Un munt de tràmits a fer i de documents a adquirir,
tant en el país d’origen com en el de destinació.
Però tot i aquests entrebancs, que són feixucs, hi ha alguna cosa en
l’ambient Erasmus que sembla facilitar-hi la integració. Trobar allotjament i
fer-se amb l’idioma del país no sembla ser una dificultat, tot i que el domini
normalment comú de l’anglès a Europa acostuma a ser de gran ajuda.
L’Héctor, que va estar vivint en una residència compartint habitació amb un
finlandès i després amb un francès, reconeix que no va invertir gaire temps
a aprendre holandès perquè “és molt complicat i a Amsterdam s’hi pot viure
sense saber-ne”. Diu que “als Països Baixos gairebé tothom parla anglès,
que és en realitat la llengua que els Erasmus vénen a practicar-hi. Es fa
difícil conèixer la societat i la llengua neerlandesa; en tot cas, s’ha d’anar en
compte
de
no
tancar-se
en
un
cercle
d’hispanoparlants
i
de
catalanoparlants”.
La Laura en canvi, que estava a la part francòfona de Bèlgica, va adquirir
una gran fluïdesa en el francès gràcies al fet que vivia en una residència
envoltada de gent nativa i, per tant, “ no vaig tenir més remei que aprendre
a parlar francès”.
La Universitat de Louvain-la-Neuve, a dalt, i la ciutat, a baix.
En tot cas, l’Erasmus sembla ser el medicament de les noves generacions contra la monotonia de la vida tradicional. Un
medicament, però, amb efectes secundaris: la llengua materna i qualsevol altra llengua apresa poden patir danys; pot produir-se
un augment de l’assistència a festes; incapacitat de tornar a conviure amb els pares; dependència del correu electrònic;
multiplicació de la despesa en telèfon i en viatges per visitar les amistats; crítica dels costums del país d’origen i idealització del
país d’acollida.
Alguns d’aquests efectes desapareixeran en abandonar el tractament; d’altres es mantindran. Però cal prendre precaucions ja que
en alguns casos s’ha descrit dependència al medicament i depressió en l’ abandonar-lo.
torna
Un pas més enllà
La Universitat Pompeu Fabra (UPF), juntament amb la Universitat de Barcelona (UB) i l’Autònoma (UAB), manté un acord de
mobilitat amb el Consortium for Advanced Studies in Barcelona (CASB). En virtut d'aquest acord de cooperació, qualsevol
d’aquestes tres universitats catalanes pot establir intercanvis bilaterals amb sis universitats dels Estats Units sense pagar ni un
cèntim per la matrícula.
No és d’estranyar, doncs, que pels passadissos de la UPF circulin estudiants nord-americans que arriben de diferents punts del país.
Però els estudiants de la UPF tampoc no han volgut desaprofitar aquesta oportunitat, que va començar pràcticament com un
experiment i que s’ha acabat convertint en una de les ofertes docents més innovadores i rellevants, ja que permet als nostres
estudiants anar als Estats Units i gaudir de la formació d’algunes de les universitats més prestigioses: Boston College, Universitat
de Pennsilvània, Universitat de Richmond, Universitat de Denver, Bentley College, Universitat de la Colúmbia Britànica, Universitat
Simon Fraser, Universitat d'Arizona, Universitat de Pittsburgh.
És el cas de la Iolanda Santiveri, que ha estat estudiant a la Universitat Privada de Bentley, a Boston, durant quatre mesos. Una de
les principals raons que la va impulsar a marxar va ser perfeccionar el nivell d’anglès, i no només ha perfeccionat el que ja sabia
sinó que ha après expressions quotidianes d’allà, molt útils a l’hora de mantenir una conversa en anglès. L’experiència li ha permès
“endinsar-se i conèixer la manera de viure, totalment diferent, d'una altra cultura”. És una altra cultura, sí, però afirma que no li va
costar gens adaptar-s'hi tot i que va haver de treballar molt ja que les classes d’Organitzacions Econòmiques i Mercats, Recursos
Humans I i Negociació eren d’assistència obligatòria i “es manté una estreta relació amb els professors, de manera que aquests
estan al cas de si vas a classe o no”.
A més a més, sembla que el mètode Bolonya traspassa fronteres. Tot i
que estem parlant d’un país que és a l’altra banda de l’Atlàntic, els
mètodes d’ensenyament a Bentley són força similars als de la UPF. S'hi
segueix un sistema d’avaluació continuada en el que “cal anar portant
les assignatures més o menys al dia durant el trimestre, perquè no hi
ha exàmens finals que representin el 80 o el 90% de l'assignatura”.
Això sí, a Bentley l’ordinador és una eina essencial, i la Iolanda
destaca que “gairebé no prenen apunts a mà”.
La Iolanda a la Universitat de Bentley, Boston
Després d’aquesta experiència la Iolanda considera essencial que qualsevol estudiant marxi a fer una estada a l'estranger i
ho recomana plenament, ja que “dóna la possibilitat d’estar en contacte amb la multiculturalitat que caracteritza els Estats
Units de conèixer molta gent, i de créixer i enriquir-se”, tant personalment com acadèmicament.
torna