El Xarrup n m 1 (gener 2005)

El > RR P
MI ¡11VODy,A1iu PE IA tAMIA1 oE c+ÉwciEs E(ONlMiavcs i Ep,PRcsARiAIs
0
Núm . 1
Gener 2005
Primer apunt
Una conversa amb estudiants erasmus . . .
les que havia vist al seu país.
"Aixó sembla més una escola
privada que una universitat
pública".
L'estudiant romanés continua
comparant i assegura que l'ha
sorprés gratament el nombre
de professores que exercei-
La pluja ha caigut incansablement durant tota la tarda.
Cau el vespre i el deambular
frenétic dels estudiants es
comenta a esfumar. La calma
i la quietud es van apoderant
de la plaga de la Facultat. Tot
sembla tranquil, perú unes
veus alegres es deixen sentir i
es fan un lloc entre el silenci.
Són el Gabriel Gleisner i el
"La Pompeu sembla
més una escola
privada que una
universitat pública"
"A Itália gairebé tots
els professors són
honres, aquí hi ha
moltes més dones"
Giampaolo Stramaccioni, dos
nois de posat tranquil i rialla
facil que han arribat aquest
any a Barcelona per estudiar
Económiques a la Pompeu
Fabra.
La vocació internacional de la
Universitat permet que, com
ells, centenars d'estudiants
d'arreu d'Europa s'acostin
cada any fins a les nostres
aules per gaudir d'una bona
experiéncia .
El Gabriel és de Frankfiart i assegura que está "enormement
satisfet de poder viure durant
"Al meu país podem
coincidir 300 o 400
estudiants en una
mateixa classe"
uns mesos a Barcelona".
Ualemany
no amaga que
alhora d'escollir un destí per
marxar d'Erasmus pensava
Giampaolo i Gabriel . Estudiants Erasmus de la UPF
només en la ciutat . "La veritat
és que la Universitat m'era
bastant indiferent, el meu
objectiu era venir a Barna".
Tanmateix, en Gabriel també
reconeix amb satisfacció que
el primer día que va posar els
peus a la Pompeu va quedar
de pedra. Estenent les mans
en creu i dirigint la mirada als
edificis que custodien la petita
plaga, en Gabriel comenta
"L'edifici és impressionant!
A qui no li agradaria estudiar
en unes aules com aquestes?
Es una facultat increíble!" .
Més enllá de 1'arquitectura,
1'estudiant alemany assegura
que també está molt content
amb el sistema docent de la
Pompeu Fabra . "Al meu país
podem ser 300 o 400 estudiants a una mateixa aula, aquí
Fensenyanga és molt més personalitzada" .
En Giampaolo escolta amb
cara d'interés mentre sosté
una llauna de refresc amb
les mans. Ell va volar des
de Roma i assegura, com en
Gabriel, que el seu somni era
viatjar a la capital catalana .
"A qui no li agradaria
estudiar en unes
aules com les
d'aquesta facultat?"
"Podía triar entre molts destins, peró Barcelona era la
meva gran prioritat . Crec que
és la ciutat europea per excelléncia".
Amb una mirada típicament
italiana, en Giampaolo diu
que la Facultat de la Pompeu
Fabra té molt poc a veure amb
xen docéncia a la Pompeu.
Amb posat de resignació, en
Giampolo assegura: "A Itália
tenia molt poques dones que
em donessin classes, allá gairebé tot són honres" . Es queda
pensatiu uns moments i etziba:
"Prefereixo que també hi hagi
dones". Aquest comentan
suscita unes lleus i dissimulades rialles als dos estudiants
Erasmus . S' intercanvien una
mirada de complicitat i, com
qui desvetlla un secret inconfessable, diuen: "Les noies!
Aixó és el que més ens agrada
d'aquesta Facultat!".
SUMARI
PrimerApunt. .. .. .. ... ........ . 1
Xarrups d'actualitat.. .. .. .. .2
Trajectória de fexalumne
David Méndez .. ... .. .. .. .. .. ..3
Tu parles. .. .. .. ... .. .. .. .. . . . .. ..3
Entrevista amb el
professor Oriol Amat.. . .. ..4
XARRUPS D'RCTIIAIiTRT_
Xavier Sala Martín rep el premi
d'Economia "Rey Juan Carlos I"
El professor de la Universitat Pompeu Fabra donará els
72000 euros del guardó a la "Fundación Umbele"
Ueconomista catalá Xavier
Sala i Martín (Barcelona,
1963) va rebre el passat 5
de desembre el premi d'Economia "Rey Juan Carlos I",
concedit per la Fundació "José
Celma Prieto", en reconeixement a les seves aportacions
teóriques sobre el creixement i
eldesenvolupament económic .
Sala i Martín és catedrátic a la
Universitat de Colúmbia i imparteix classes com a professor visitant a les universitats
de Harvard i Pompeu Fabra.
Enfundat en una cridanera
jaqueta verda amb vaques
estampades, Sala i Martín va
pronunciar un emotiu discurs
en el que va exposar les xacres
que frenen el desenvolupament económic de 1'Africa .
Guerres, malalties, abséncia
d'institucions públiques fiables, escassesa d'inversió i,
sobretot, falta d'accés a 1'educació son, segons el professor
Sala, les raons que expliquen
el subdesenvolupament africá .
Sala donará els 72.000 euros
del premi a la "Fundación
Umbele", una organització de
la qual és cofmdador i que
es dedica a facilitar daccés a
Pescola dels infants als paisos
africans .
El re¡ Joan Carles va lliurar el
guardó a Sala, en un acte celebrat al Banc d'Espanya en el
que també van assistir el vicepresident segon del Govem i
Xavier Sala i Martín . Professor visitant de la UPF
ministre d'Economia, Pedro
Solbes; el governador Jaime
Caruana i la presidenta de la
Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre.
Caruana, que va actuar com a
amo de cerimónies, va qualificar Xavier Sala com un dels
economistes de major prestigi
i projecció internacional, i un
dels autors més influents de
Púltima década. El governador va voler destacar la important contribució de Sala a
la macroeconomia moderna i,
en particular, la relleváncia del
seu treball en el camp del creixement i el desenvolupament,
que va considerar una "influx
d'aire fresc".
El premi "Re¡ Juan Carlos
I" d'Economia, de carácter bianual, va ser instaurat el 1986 per la Fundació "José Celma Prieto"
per tal de reconéixer la
trajectória científica o
professional de personalitats espanyoles i llatinoamericanes en el món
de PEconomia. Aquest
reconeixement ha sigut
atorgat, entre altres, a
Luis Rojo (1986), Andreu
Mas-Colell (1988) i Guillermo Calvo (2000) .
La UPF, una de les
millors universitats
en economia,
segons The Wall
Street Journal
El Departament d'Economia
i Empresa de la Universitat
Pompeu Fabra va estar
destacat per The Wall Street
Journal (WSJ) com un dels
millors centres d'excel-léncia
en economía d'Europa .
L'article «The Brain Drain»
publicat el 3 de setembre
passat, es feia ressó dels
esforQos
que
algunes
universitats europees fan per
tal d' evitar que els economistes
europeus amb més talent
siguin atrets per les millors
condicions
professionals
de les universitats nordamericanes, sobretot per poder
investigar amb més recursos,
major autonomia i menys
burocrácia .
Lliurats eis Premis
extraordinaris de Fi
d'Estudis de la UPF
Recentment s'han atorgat els
premis Extraordinaris de Fi
d'Estudis que la Universitat
lliura cada any als estudiants
amb millor expedient académic de totes les promocions
sortints de la UPE
Pel que fa als estudis de la
nostra Facultat, els algmnes
guanyadors del curs 20032004 són : Víctor lborra
Cervera, en la Llicenciatura
d'Administració i Direcció
d'Empreses ; i Núria Ayala
Serra, en la Llicenciatura
d'Económiques .
SOCIETATS DE DEBAT (2a Edició)
Lliga de debats dirigida a estudiants de ler i ton curs d'ADE i d'ECO
CREED UN GRUP DE 41 APUNTEU-VOS ARA1
Interessats envieu un correu a: secretaria.economiquesuptedu
indicant eis vostres noms, NIA i nom de I'equip
0 1V ANiREiv. R PRRRR
QUAN ACABEiv.
LA CARRE2Ai!
TRAJECTÓRIES PROFESSIONALS I VITALS D'EXALUMNES DE LA FACULTAT DE CE1E
On aniré a parar quan acabi
la carrera? Aquesta és la gran
pregunta que es fa tot estudiant quan intenta espiar el seu
futur professional .
Sovint
pensem que no hi ha resposta
o naufraguem en la incertesa
i caiem en el més estéril deis
pessimismes . No obstant,
només cal donar un cop d'ull
a la trajectória que han seguit
molts alumnes d'aquesta Facultat per comprovar que no
tot és de color negre i que,
amb esforg personal, podem
assolir qualsevol meta que ens
proposem .
David Méndez va estudiar a
la Facultat de Ciéncies Económiques i Empresarials de
la Universitat Pompeu Fabra,
i actualment és director al
Departament de Debt Capital
Markets a Deutsche Bank
Global Markets, Londres . Els
seus clients són els Tresors de
paisos com Itália, Espanya o
Alemanya; i agéncies multinacionals que tenen programes
continuats d'emissió de deute .
La tasca del David i el seu
equip és organitzar aquestes
emissions i estructurar productes per tal de reduir el seu
cost d'endeutament i permetre'ls gestionar el risc de tipus
d'interés i divisa .
Per arribar fins on és ara,
el David es va llicenciar en
Económiques a la Universitat
Pompeu Fabra i es va doctorar en Economia a la London
School of Economcs. Uestiu
de 1999 va fer un intership a
Lehman Brothers (Londres
DAVID MENDEZ:
DIRECTOR DCM DEUTSCHE BANK
"La formació técnica
que vaig rebre a la
Pom peu Fabra va ser la
meva carta d'entrada a
la industria financera"
i Nova York) i va rebre una
oferta per quedar-se al Departament de Recerca de Renta
Fixa. Va continuar a Lehman
fins el 2004, moment en que
va decidir fer el gran pas cap
al Deutsche Bank. "Vaig canviar perqué tenia moltes ganes
LA (OYA-11
Ara que fins i tot el McDonald's canvia la
seva alimentació, no és penós que no puguem trobar a les máquines expenedores
de begudes un suc per poder beure? I no és
igual de penós que al bar no puguem comprar ni una pega de fruita per esmorzar?
Mario Molina Ariza (Estudiant)
de treballar en un departament
més proper al client i perqué
Deutsche té una plataforma
molt més potent a la zona
euro", comenta .
En David Méndez no oblida
que la formació técnica que
va rebre a la Pompeu Fabra
va ser la seva carta d'entrada
a la indústria financera. "A
Lehman hi havia un grup de
professionals amb un perfil
académic potent que estaven
al corrent de la reputació de la
UPF en el món de la Rcerca" .
Uexalumne també destaca
"1'orientació internacional" de
la Pompeu que li va permetre
marxar a l'estranger i adquirir
un bon nivell d'anglés.
Quan se li demana al David
quin consell donaria als alumnes que ara estan a la Facultat,
no dubta ni un moment: "que
marxin a Pestranger, preferiblement a Anglaterra o els
Estats Units . Crec que, després d'acabar la carrera, és la
millor inversió que es pot fer
tan a nivell professional com
humá" .
En David argumenta aquest
consell advertint que els candidats catalans i espanyols que
ha entrevistat els últims anys
acostumen a tenir els mateixos
punts débils : anglés pobre,
falta d'experiéncia professional rellevant i una enorme
autocomplaenga . El David
assegura que molts estudiants
catalans viuen estancats creient que Barcelona és la millor
ciutat del món, que enlloc es
menja com a Catalunya o que
amb els pares es viu molt bé
perqué et donen molta llibertat. "Una estada a 1'estranger
et fa enfrontar amb la realitat
i et desmunta molts d'aquests
mites . Excepte el tema del
menjar, que certifico que es
totalment cert".
El ~PQVP Es1Á oeE~ A To1~oM
Estudiants, professorat, PAS . . . . Tots podeu
enviar les vostres aportacions per fer d'EL
XARRUP una publicació participativa, crítica
i representativa.
Si vols dir-hi la teva :
butlleti [email protected]
rOVI EL XA22Cp A/V\1***
ORIOL AMAT: Catedrátic de la Universitat Pompeu Fabra
Vosté és llicenciat en Administració d'Empreses, llicenciat en Ciéncies Económiques, Doctor en Economía,...
és cert que com més economia se sap, menys marxista
es pot ser?
No hi estic d'acord . L'economia és una ciéncia social i,
per tant, té un fort component
ideológic. Hi ha bona economia de dretes, bona economia
d'esquerres, ... No hi ha una
única teoria económica que
sigui la bona. Totes les tradicions tenen el seu cos teóric
al darrera i cadascú, segons
les seves experiéncies vitals,
s'agafa a la que considera millor i més prospera.
Aixi, no trauria Marx deis
llibres d'História de PEconomia?
És ciar que no, de la mateixa
manera que no trauria la teoría
d'Adam Smith ni la de 1'Escola de Chicago . S'ha d'haver
estudiat tot el ventall de possibilitats per poder comparar
i, després, defensar aquella
opció que es consideri més
interessant .
Parlem de 1'habitatge. Creu
que el Govern hauria d'intervenir per frenar el que
sembla una situació insostenible?
Jo sóc del parer que els Govems han d'intervenir poc en
les dinámiques de mercat. No
obstant, si aquest mercat es
desajusta, com en aquest cas
de 1'habitatge, crec que 1'Executiu si que ha d'interferir. És
una immoralitat que els joves
d'aquí no puguin accedir a un
habitatge per formar una família . Les immoralitats d'un país
s'han de resoldre i, per tant,
el Govern hauria de prendre
iniciatives com oferir més sól
públic edificable .
I el que es pregunta tothom:
Petará la bombolla?
En primer lloc, cal dir que
¡'economía no és una ciéncia exacta que permeti fer
prediccions infal-libles. No
obstant, m'atreviria a dir que
LA RADIOGRAFIA
"La falta d 'ética
no és rendible"
si els tipus d'interés inicien
una dinámica ascendent, és
molt probable que la bombolla
esclati . Una altra possibilitat
factible és que el mercat inicií
una desacceleració i els preus
vagin a la baixa. Els preus de
les oficines i locals ja han patit
aquest fenomen i ara és possible que pass¡ amb els pisos .
I en comere, internacional, la
creixent capacitat de paüsos
com la Xina o la Índia de
competir en preus, afectará
la indústria europea?
Ja está afectant . Aquí es fabricaven uns determinats productes a un determinat preu i ara
van apareixent paisos, que són
capagos de produir els mateixos productes peró a un preu
més baix. Per tant, aixó está
provocant una deslocalització
de les empreses fabricants.
Aquest és un procés inherent
a la globalització que estem
vivint .
La deslocalització és bona
doncs?
La deslocalització és negativa
en aquells casos concrets que
provoca el tancament d'una
fabrica i 1'acomiadament
d'uns treballadors. Tanmateix,
si ens ho mirem des d'un punt
de vista mundial, la deslocalització no és dolenta ja que
permet que cada producte el
fabriqui aquell país que ho pot
fer de manera més económica.
Així, aquest producte es pot
exportar i fer que arribi al consumidor a un preu més baix.
Peró les mesures que s'apliquen per arribar a aquests
preus tan baixos no sempre
són les més adients ....
Cert. La deslocalització és
molt dolenta quan estem parlant d'empreses que marxen
per poder produir amb treballadors mal pagats, sense
seguretat social, amb condicions precáries, explotació
Una pelaícula?
2001 Una Odissea a
I' Espai
Una cangó?
Boig per tu, de Sau
Un país?
Catalunya
Qué li fa especial rábia?
La manca de professiona Iitat .
Marx o Adam Smith?
70% Smith, 30% Marx
Un equip de futbol?
El Barpa
Qué es posa per anar a
dormir?
Pijama
Tronc de Ilug o entrecot?
El llup
Vi o aigua?
Aigua i una mica de vi
Hora per fer ¡'amor?
La nit
Cerdanya o Costa Brava?
Cerdanya
"A quien madruga Dios
le ayuda" o "No por mucho madrugar amanece
mas temprano"?
A quien madruga. ..
infantil, .. . Aixó s'escapa de les
regles del joc .
En un deis seus articles assegura que la falta d'ética no
és rendible . Vol dir que Berlusconi no li tira per terra
aquesta hipótesi?
Home.. . Aixó del Berlusconi
ja veurem com acaba . És cert
que ha aconseguit muntar un
gran imperi económic, peró
ara está pendent de diversos
judicis per suborn i estafa. Ja
es veurá . .. A més, a Berlusconi
també li arribará el día de mirar enrera i veure el llegat de
la seva vida. No és el mateix
guanyar una partida de cartes
jugant net que guanyar-la fent
trampes . L'autoavaluació dels
teus actes també forma part
de la rendibilitat i, en aquest
aspecte, no crec que el senyor Berlusconi pugui estar
gaire satisfet. O sigui que em
mantinc : la falta d'ética no és
rendible