EL I(ARRU P , U
full infermatiu de ia facuitat de ciéncies ecenóminues i empresariais
Primer apunt. . .
LES
UNIVERSITATS
D'ELIT
P ,
F
HM. 2
a
m
Q
°a
Febrer 2005
NORD-AMERICANES
OBREN LES PORTES A ESTUDIANTS DE LA UPF
ESTUDIANTS
AMERICANS?
NORD-
ger, 135 de les quals són per a
estudiants d'ECO i ADE.
No és d'estranyar que aquests
dies ene creuem pels passadissos de la Facultat amb estudiants nord-americans . Un total
de 360 alumnes, arribats de diferents punts dels Estats Units,
estan cursant assignatures a
les aules de la Pompeu Fabra
durant aquest trimestre.
Val a dir que les universitats
més importants dels EUA
sempre han motivat ele seus
alumnes perqué marxin una
temporada a 1'estranger per
aprendre noves llengües i ampliar la seva visió del món.
EL CATALÁ ES VEU
PERJUDICAT AMB
L'ARRIBADA DELS
NORD-AMERICANS?
QUÉ ÉS AIXÓ DELS
CONVENIS?
El que va comenQar gairebé
com un experiment, s'ha
acabat convertint en una
de les ofertes docents més
innovadores i rellevants, no
només per a aquests estudiants
nord-americans, sinó també
per ale alumnes de la UPE
Actualment, ele convenís
bilaterals que ha firmat la
Pompeu Fabra permeten que
ele nostres estudiants puguin
anar ale EUA i gaudir de la
formació d'algunes de les
universitats més prestigioses
d'aquell país. Així mateix,
els convenís també faciliten
l'arribada d'estudiants nordamericans a la nostra Facultat.
COM S'HA ARRIBAT A
AQUESTS ACORDS?
Ja fa anys que molts estudiants nord-americans vénen a
la UPF a través d'empreses
independents com la Study
Abroad Organization . Uns estudiants que sempre han trobat
aquí la situació adequada per
Estudiants nord-americans en una aula de la UPF
viure una bona experiéncia
personal ¡académica. La
complicitat docent amb molts
professors de la UPF formats
als EUA i l'atractiu de la ciutat de Barcelona, són dos dels
elements que dibuixen el marc
adequat per a aquests estudiants estrangers.
Així dones, la Pompeu Fabra
ha anat cultivant una fama i
un prestigi que li han permés
arribar a convenís bilaterals
directes amb universitats
nord-americanes de primera
línia.
I COM ME'N PUC
BENEFICIAR JO?
Aquests convenís signifiquen
una oportunitat immillorable per a tots ele estudiante
Xaquesta Facultat. Tal com
explica Antoni Luna, coordi-
nador académic del campus
internacional, "hem aconseguit el que fa une anys era
impensable: ele nostres alumnes poden anar a estudiar a les
millors universitats deis Estats
Units sense pagar ni un céntim
de matricula".
Actualment, la Facultat ofereix
places a Boston, Pennsilváma,
Vancouver,
Carnegie Mellon i Texas. Cinc universitats
de gran prestigi que ofereixen
plenes garanties d'aprofundiment curricular i d'inserció en
el país. Amés, s'está treballant
per tal d'ampliar aquests convenis juntament amb ele deganats per obrir més intercanvis.
Aquests acorde formen part
del programa de mobilitat
internacional de la UPF, que
ofereix aquestcurs 684 places
per anar a estudiar a Pestran-
Els estudiante que arriben dels
Estats Units cursen un programa especial anomenat Hispanic Studies . Les assignatures
que 1'integren s'imparteixen
en castellá i anglés i, segons
Antoni Luna, "posen especial émfasi en 1'especificitat i
singularitat de la cultura catalana" . El coordinador del campus internacional assegura que
"ele alumnes nord-americans
marxen d'aquí coneixedors de
la nostra realitat" .
D'una altra banda, ele estudiants estrangers també tenen la
possibilitat de cursar assignatures del pla regular ; en aquest
cae només se'ls ofereixen les
assignatures que s'imparteixen en castellá i en anglés .
D'aquesta manera "no s'altera
1'idioma establert de les classes", diu Antoni Luna.
http ://www.u p£eslinternational/
SUMAR¡
PrimerApunt .. .. .. . . . .. .. . . . .. . 1
Xarrups d'actualitat . .. .. . .. . 2
Trajectória de I'exalumne
Salvador García. . . .. . . .. .. .. .3
Tu parles.. .. .. . . . .. .. .. .. .. . . . .. .3
Entrevista al professor
Jordi Galí. .. . . .. .. . . . .. .. .. .. .. .. .4
Karrups d'actualitat...
La UPF forma part d'una xarxa europea
en história económica
El grup d'historiadors económics
del
Departament
d'Economia i Empresa de la
UPF participa en la xarxa europea en história económica:
"Unifying the European Experience: historical lessons of
pan-European development"
(UEE), conjuntament amb
sis institucions académiques
europees més, dins de la xarxa
Marie Curie Research Training
Network (RTN), actuació que
forma part del VI programa
marc de la Unió Europea.Les
xarxes Maries Curie Research
Training Network (RTN) han
d'estar integrades almenys per
tres institucions de diferents
paYsos . Les institucions que
formen part de la xarxa UEE,
conjuntament amb la UPE
són : 1'Institut Universitari
Europeu (Itália), la Universitat París-Jourdan (Franga),
Nacional d'Investigació
2004 en Dret i Ciéncies
Económiques i Socials
Més informació a: http://www.upf.es/grec/en/
la Universitat Jagiellonian
(Polónia), la London School
of Economics (Regase Unit), la
Universitat de Lund (Suécia)
i la Universitat de Warwick
(Regase Unit) . A més, la Universitat Estatal M. V Lomo-
Karrups d'opinió...
nosov de Moscou (Rússia)
col-laborará en activitats de
recerca i de formació, i PEconomic History Initiative, del
Centre for Economic Policy
Research (CEPR), coordinará
totes les activitats de la xarxa.
EL CATALÁ A LES AULES, UN PROBLEMA SENSE RESOLDRE
Hola, em dic Ramon Buira i
estic cursant primer d'ADE .
Amb aquest escrit vull
expressar la meva (¡ segurament la de molts) queixa
envers el catalá a les aules.
Ja sabíem tots abans d'accedir-hi que, al món universitari,
les llengües per vehicular
1'ensenyament
quedarien
relegades a un paper secundar¡. De la mateixa manera,
també sabíem que el paper
primordial Pocuparia, com és
obvi, la qualitat de les classes
i el prestigi dels professors .
Doncs bé, personalment crec
que aquesta premissa seria
correcta si la universitat únicament fos un centre d'ensenyament académic ; peró,
sortosament, resulta que no
és així i és aquí on la Pompeu
Jordi Nadal rep el Premi
Fabra cau en Terror. La un¡versitat també és un centre de
transmissió de cultura (que va
implícit en l'estudi, és clar),
de valors socials i de valors
humans .
La universitat és un centre
que recull la riquesa de la
diversitat i que, per tant, no
pot marginar una qüestió tan
important com les Mengües .
En el meu cas, de les quatre
assignatures teóriques que estic cursant, dues les impartim
en castellá . 1, en la mateixa
línia, les quatre assignatures
práctiques se'ns fan totes
amb
llengua
castellana.
En primer lloc, cal deixar
ben clar que el problema no
és el castellá, com alguns ens
volen fer creure cada vegada
que ens queixem sobre aquest
Jordi Nadal, professor convidat de la Universitat Pompeu
Fabra i economista, va rebre
el 12 de gener el Premi Nacional Pascual Madoz en Dret i
Ciéncies Económiques i Socials, un dels Premis Nacionals
d'Investigació 2004 atorgats
pel Ministeri d'Educació i
Ciéncia, per la seva brillant investigació sobre la história de
la industrialització espanyola i
de la seva població. L'entrega
de premis va tenir lloc al migd¡a en una cerimónia celebrada al Palau Re¡al de Madrid,
presidida pels reis d'Espanya .
Actualment, Nadal imparteix
1'assignatura História Económica de Catalunya als estudis
d'Economia i d'Administració
i Direcció d'Empreses de la
nostra Facultat.
Ramon Buira, estudiant d'ADE
tema. Castellá, anglés, francés, xinés . .., aixó tant se val!
L'error recau en el poc ús del
catalá i en la insuficient potenciació que aquesta llengua
está tenint a la universitat .
M'¡magino que la resposta més recurrent a aquesta
queixa és que els professors
no el saben parlar i que, per
tant, no se'ls pot exigir que
imparteixin classes en llengua catalana . Perfecte, peró
aixó contrasta amb un gran
nombre de bons professors
catalans que estan buscant
feina a les nostres universitats .
Waltra banda, les conseqüéncies les patim els alumnes .
Som nosaltres els que ens
veiem obligats (no hi ha més
reme¡) a escriure les práctiques en castellá i a parlar en
castellá a classe.
A les aules d'una universitat
catalana se'ns obliga a utilitzar una Mengua que no és
el catalá . A més a més, aixó
está passant mentre al centre
creix la potenciació d'altres
llengües com 1'anglés.
Aixó em fa pensar que la
universitat dóna per perdut
el cas del catalá i que, alhora, aprofita la relleváncia
de 1'anglés per tapar el buit.
Des de la meva humil posició
només espero que ho tingueu
en compte i que es proposin
accions decidides per potenciar el catalá com més aviat
millor. No podem deixar de
banda la nostra llengua i encara menys quan tenim el privilegi de poder-nos anomenar
Universitat Pompeu Fabra.
EL XARRUP ESTÁ OBERT A TOTHOM
Si voleu dir-hi la vostra : butlleti.economiques [email protected] u
On anirem a parar quan acabem la carrera?!
TRAJECTÓRIES PROFESSIONALS I VITALS D'EXALUMNES DE LA FACULTAT DE CEiE
On aniré a parar quan acabi
la carrera? Aquesta és la gran
pregunta que es fa tot estudiant quan intenta espiar el seu
futur professional .
Sovint
pensem que no hi ha resposta
o naufraguem en la incertesa
i caíem en el més estéril dels
pessimismes . No obstant,
només cal donar un cop d'ull
a la trajectória que han seguit
molts alumnes d'aquesta Facultat per comprovar que no
tot és de color negre.
Salvador García és una de les
peces clau de Caixa Manresa.
L'exalumne de la Pompeu
lidera el departament de Márqueting, Comunicació i Banca
a Distáncia d'aquesta entitat .
Després d'acabar Economia a
la UPF (1998), en Salvador va
entrar a McKinsey&Company
com a analista i va cursar un
MBA a la Universitat de Nova
York, finanQat per la mateixa
empresa . Durant aquest període es va incorporar a Goldman
Sachs (una banca d'inversió) i,
en tornar, va estar un any i mig
a McKinsey com a associat.
El gener del 2004 entrava a
formar part de Caixa Manresa,
i només dotze mesos més tard
ja es convertía en el cap de
Márqueting i Comunicació .
En Salvador ens comenta que
la formació que va rebre a la
Universitat Pompeu Fabra va
ser doble. D'una banda, el
tu parles...
María Magre
4rt curs
"Perqué sempre m'ha interessat el món de 1'empresa . El
meu somni era estudiar ADE"
SALVADOR GARCÍA
Cap de Márqueting de Caixa Manresa
"Els alumnes s'haurien
d'implicar més en temes socials,
estudiantils o nacionals"
fet d'involucrar-se en associacions d'estudiants i conéixer
gent molt diferent, el va ajudar
al seu desenvolupament personal . 1 de 1'altra, grácies a la
docéncia, es va desenvolupar
académicament i professionalment . "No d'una matéria
concreta, sinó de com afrontar
ele problemes des d'una perspectiva lógica", assegura el
Salvador.
L'actual cap de Márqueting
i Comunicació de Caixa
Manresa va escollir Economía
Matemática i Econometria 111
com a assignatures optatives.
"La vaig encertar de ple; les
recomano a tots ele estudiante
d' económ iques" .
L'exalumne de la UPF guarda
un "molt bon record" de la Facultat i reconeix que fins i tot
"un punt nostálgic". En Sal-
vador troba a faltar el temps
que tenia quan era estudiant
per aprofundir en ele temes
que li interessaven . "Trobo
a faltar aquelles inacabables
converses al bar i la defensa
involucrada de tots els temes
que reivindicávem des de les
associacions d'estudiants" .
Sens dubte, en Salvador García
va ser un d'aquells alumnes
que va estendre la seva vida
universitária més enllá de les
aules . És per aixó que el primer consell que dóna a tots
ele estudiante de la Facultat
de Ciéncies Económiques i
Empresarials és "que s'bo
passin bé" . Peró en Salvador
no es refereix a una diversió
passiva sinó que demana a tots
ele alumnes "que s'involucrin
en temes socials, estudiantils o
nacionals" .
Segons ell, el fet d'implicar-se
en alguna cosa "ele ajudará
a desenvolupar-se com a
persones i, a més, ajudaran
a moure el país". 1 és que
Salvador García és conscient
que actualment el passotisme
está massa estés. "Hi ha massa
gent adormida" .
Per acabar, en Salvador llanga
una altra recomanació a tots
ele estudiante: "que no dubtin
a 1'hora de demanar consell
ale professors ; ele ajudaran ara
i ele ajudaran en el futur si ho
necessiten" .
PER QUÉ VAS DECIDIR ESTUDIAR ADE?
Mireia Corral
4rt curs
"Perqué buscava una carrera
que em pogués garantir sortides professionals dignes"
Laura Casals
2n curs
"Per eliminació. Publicitat
i Comunicació Audiovisual
eren les altres preferéncies"
Maria Quiñones 2n curs
"Perqué a Batxillerat em
va agradar molt Economia i
Organització d'Empreses"
Fea¡ el Karrup amb...
JORDI GALÍ
Director del CREI, catedrátic de la UPF i guanyador del premi Jaume 1 d'Economia
Com pot afectar el tsunami
a l'economia d'uns paiisos
que, ja abans de la desgrácía, patien una situació forja
difícil?
En primer lloc, cal deixar clar
que no podem posar tots els
pafsos afectats al mateix sac.
Tot i que és cert que tenen una
renda per cápita molt inferior
a la dels pafsos occidentals, algunes economies, com les de
1'India o Indonésia, són molt
dinámiques i estaven registrant una taxa de creixement
forja alta. A banda de la desgrácia personal i humana, el
tsunami ha estat especialment
perjudicial perqué ha tocat de
ple un sector tan important
com el del turisme . Un dels
principals motors económics
de la zona s'ha vist greument
afectat, no només per la ded'infraestructures,
vastació
sinó també per la disminució
de demanda a curt i mig termini. A més, la reconstrucció
d'aquests pafsos requerirá
molts diners que s'haurien pogut destinar a educació, sanitat
o altres mesures per combatre
la pobresa.
Precisament, el tsunami ha
reobert el tema de la condonació del deute extern . Creu
que seria una bona mesura?
Amb el deute extern es pot fer
i es fa molta demagógia . Jo no
considero que la condonació
sigui la solució . Si els pasos
rics decidissin abolir el deute extern, estarien afavorint
aquells govems que han portat
a la práctica polítiques fiscals
menys prudents al llarg de la
história i que, no necessáriament, són els més pobres.
En canvi, aquesta mesura no
aportaría res de nou a aquells
pafsos que potser són més
pobres peró que, fent majors
esforjos, no han acumulat
deute . A més, els pafsos més
paupérrims són els que mai
han tingut la possibilitat d'entrar al mercat capital i que,
per tant, ni tan sols han pogut
endeutar-se .
LA RADIOGRAFIA
Més informació a : http :llwww.econ.upf .edulcreilpeoplelgal¡l
"Amb el deute extern
es pot fer i es fa
molta demagogia
33
I el 0,7%, seria una mesura
millor?
El 0,7% pot ser una bona
mesura, peró no és suficient
en ella mateixa . Está bé fixarse objectius quantitatius per
pressionar els govems, peró
llavors és necessari assegurar
una bona distribució i administració d'aquestes ajudes.
Crec que el més desitjable és
posar les bases perqué aquests
pafsos puguin desenvolupar-se
i no hagin de recórrer a la caritat del món occidental .
Aixi doncs, quina mesura
proposa vosté?
Jo crec que hiha altres mesures
més desitjables com I'eliminació dels aranzels que afecten
els productes procedents dels
pafsos subdesenvolupats . Si
facilitéssim 1'obertura total
del mercat a aquests pafsos,
sobretot en productes agrícoles, estaríem traient un fre a
les seves economies.
Canviant de tema, qué ha
de canviar perqué un jove
d'aquest pais pugui aspirar
a una feina estable després
d'acabar la carrera?
D'una banda podem topar amb
problemes d'oferta, és a dir,
amb determinats camps on hi
ha més estudiants formant-se
que empreses que en requereixin . No obstant aixó, d'una altra banda, tenim una legislació
laboral rígida que no facilita la
contractació de joves universitaris . Seria més desitjable un
sistema flexible que permetés
canviar de feina amb facilitat
fins a trobar la definitiva. Peró
en aquest país no és fácil, hi ha
serioses dificultats a Phora de
trobar feina.
Una pel-lícula?
Maduixes Salvatges
Una cangó?
Starrnan, de David Bowie
Un país?
Israel
Qué li fa especial rábia?
Uincompliment de Ileis i
normes
Marx o Adam Smith?
Adam Smith
Un equip de futbol?
El Barga
Qué es posa per anar a
dormir?
Pijama
Tronc de Ilug o entrecot?
El Ilug
Vi o aigua?
Vi, sempre que sigui bo
Hora per fer ¡'amor?
Després de dinar
Cerdanya o Costa Brava?
Cerdanya
"A quien madruga Dios le
ayuda" o "No por mucho
madrugar amanece más
temprano"?
A quien madruga. ..
I ja per acabar, la pregunta
que es fa tothom: ens han enredat amb aixó de 1'euro?
Aquest és un tema interessant .
Sembla que hi ha una discrepáncia entre les estadístiques i
la percepció dels ciutadans . Si
ens fixem en les dades oficials,
podem apreciar un increment
poc accentuat deis preus des
de 1'arribada de l'euro . Un
increment que no s'ajusta
a la percepció ciutadana . A
Alemanya s'ha estudiat aquest
fenomen i s'ha arribat a la
conclusió que 1'increment de
preus ha recaigut, sobretot,
en béns de baix preu i consum
freqüent . Certament, aquest
fet explicaría que els ciutadans
tinguin aquesta percepció,
més psicológica que real, de
l'augment de preus i que, en
canvi, aixó no quedi reflectit
als índexs generals.
Continguts i disseny : Oriol Montanyá Vilalta