EL IIARRUP
í
foil lafermatia de la facaltat de cléacies ecealimipaes i empresarial$
Primer apunt.. .
1111111 . 3
A1111111.2995
El 96,9% deis graduats en Económiques de les deu primeres promocions de la UPF treballa
Les xifres es redueixen Ileugerament després de la divisió entre ADE i Economia, peró continuen
sent de les més altes
U
i
"
"
a
W
W
Q
U
1 1
a
Q
C7
ue~-w=
' 1 1 -~ame
'1
W
W
11 1
'
11 1
11 1
ó
.G.i.
'
21
d
U
11 1
p
0,
Ñ
U
U
b
40
.
x
d
E-~
""
1
GY1
W
W
F-
1
2
~
'"
j
.13 1
1 "
III
ota
Els titulats ocupats per carrera i promoció (%) - http:llwww.upf.es/grec/en/0405/0202 .htm
El 96,9% dels llicenciats
en Económiques per la
Universitat Pompeu Fabra
des de la primera promoció
(1994) i fins a la de 1'any
2003 treballa, i la gran majoria
-un 94,8%- ho fa en feines
relacionades amb la seva
carrera. Aquesta és una de
les conclusions principals
que es desprén de Pestudi
"La inserció professional
dels graduats universitaris
UPE Enquesta 2004", la
cinquena iniciativa d'aquestes
característiques realitzada per
la UPF des de 1'any 1996 i
promoguda pel Consell Social
de la Universitat.
De totes maneres, Ciéncies
Económiques i Empresarials
es va transformar en ADE i
Economia, per la qual cosa
aquestes dades fan referéncia a
les promocions que van sortir
al mercat des de 1994 fins a
1999. Així dones, si donem
un cop d'ull a 1'evolució del
registre ocupacional posterior
a aquesta divisió, podem
observar que un 93,5% dels
llicenciats en ADE i un 84,3%
dels llicenciats en Economia
estan treballant actualment .
Unes xifres que continuen
mantenint
aquestes
graduacions entre les de
major i millor expectativa
professional .
A més a més, el petit retrocés
respecte a les primeres
promocions (amb els estudis
unificats) només es deu a
factors temporal ; és a dir, els
llicenciats Pany 1994 tenen
més probabilitats d'haver-se
incorporat al mercat laboral
que els Ilicenciats 1'any 2003 .
Per dir-ho en poques paraules:
el transcurs del temps actua
favorablement en la inserció
dels graduats UPE
Així dones, malgrat aquesta
minsa diferéncia, es manté
intacta la relació
entre
aquests estudis i la trajectória
professional .
D'aquesta
manera, més d'un 90% dels
Ilicenciats en ADE i Economía
estan treballant en feines
directament relacionades amb
els estudis cursats.
Per altra banda, 1'estudi
també ens revela que, tenint
en compte els principals tipus
de credencials académiques
(¡licenciatura,
diplomatura,
doble carrera, etc .), la major
probabilitat d'haver treballat
abans d'assolir el titol UPF
está entre els que tenen carrera
prévia acabada i han cursat
una diplomatura a la UPE En
la mateixa línia, els que tenen
doble carrera UPF també tenen
més probabilitats d'haver
treballat abans d'acabar els
estudis . En aquest sentit,
també cal destacar que els
més joves continuen estudiant
amb més proporció que els
majors de 25 anys. Així, hi
ha una relació entre edat i
continuació dels estudis; és a
dir, les promocions més joves
són les que més inverteixen en
credencials académiques .
Uestudi,
de
periodicitat
biennal, ha estat dirigit
enguany pels professors de
1'área de Sociologia de la
UPF Pere Jódar i Jordi Guiu,
i analitza, d'una manera
desglossada per estudis i
promocions,
la
inserció
professional de diplomats i
Ilicenciats d'un total de 16
titulacions . L'enquesta es
fonamenta en una entrevista
individual
realitzada
telefonicament a una mostra
de 2 .385 titulats, del total de
9.947 graduats de la UPE
SUMAR¡
Primer Apunt. .. .. ... .. .. .. . . . .. 1
Xarrups d'actualitat .. .. . . . ..2
Trajectória de I'exalumne
Pere Obiols . .. .. ..... .. .. .. . .. .. 3
Tu parles. .. . .. .. .. ....... .. .. .. .. 3
Entrevista amb el degá
Xavier Freixas . . . .. .. . . . .. .. -4
Rarruos ffactualital...
Estudiants d'ADE i ECO de la UPF guanyen el concurs
de simulació empresarial Trust by Danone
L'equip guanyador está format per Teresa de la Torre . Roberto del
Barrio, Diego Ferreras, Ana Minguet i Juan Carlos Aguilera
Un equip format per cinc
alumnes
de quart curs
dels estudis d'Economia i
d'Administració i Direcció
d'Empreses, de la Facultat
de Ciéncies Económiques
i Empresarials de la UPF,
ha estat el guanyador de la
fase espanyola del concurs
de simulació empresarial
Trust by Danone, organitzat
per aquesta multinacional de
Palimentació . Com a premi,
han obtingut un contracte de
práctiques de sis mesos al grup
Danone, així com un viatge a
París el proper mes d'abril, on
conjuntament, amb escoles de
negocis d'onze paísos d'arreu
del món, participaran en la
fase final de la competició.
Pompeu Fabra, Universitat
Politécnica de Catalunya i
Esade (Barcelona) ; Icade-Icai
(Madrid); Comercial Deusto
(Bilbao), i Universitat de
Navarra (Pamplona).
Més informació a: www.trustbydanone .com/home.htm i
El concurs, que enguany
complia la seva segona
edició, ha comptat amb la
de
participació
d'equips
sis centres espanyols de
prestigi dins de 1' ambit de
I'administració i direcció
Xempreses :
Universitat
Guillem López, nou conseller del Banc d'Espanya
Guillem López i Casasnovas,
professor del Departament
d'Economia i Empresa de la
Universitat Pompeu Fabra,
ha estat nomenat pel Consell
de Ministres nou conseller del
Banc d'Espanya Amb aquest
nomenament es cobreix una
de les vacants que hi havia en
el consell de govern d'aquest
organisme, que está format
per deu membres, dels quals
quatre d'ells són nats, i els
restants són elegits pel Govem
a proposta del Ministeri
d'Economia. El mandat deis
consellers és de sis anys,
renovable pel mateix període.
www.upf.edulcreslguillem .htm
Guillem López (Ciutadella,
Menorca, 1955) és doctor en
Economía per la Universitat de
York (Anglaterra) i catedrátic
d'Economia Aplicada de la
UPF des deljuny de 1992. Ha
estat vicerector d'Economia
i Relacions Internacionals i
degá de la Facultat de Ciéncies
Económiques i Empresarials
de la Universitat. Des de 1996,
és al capdavant del Centre
de Recerca en Economia i
Salut (CRES-UPF), des d'on
actualment dirigeix el projecte
d'avaluació de les polítiques
sanitáries de les comunitats
autónomes, per encárrec de la
Conselleria de la Presidéncia
de la Generalitat de Catalunya
i el BBV
L'equip guanyador de la UPF
está format per Teresa de la
Torre, Roberto del Barrio,
Diego Ferreras i Ana Minguet,
d'ADE, i per Juan Carlos
Aguilera, d'ECO. A més, van
estar tutoritzats pel professor
Antonio Ladrón de Guevara,
del Departament d'Economia
i Empresa de la Universitat, i
van rebre el suport de Begoña
Santaolaya, campus manager
de Danone i exalumna de la
UPE
Xavier Freixas presidirá
un nou comité de
I'associació mundial de
gestors del risc a les
institucions financeres
El degá de la Facultat de
Ciéncies Económiques i Empresarials de la Universitat
Pompeu Fabra, Xavier Freixas, ha estat nomenat president del nou comité de regulació basada en el risc de l'associació Global Association of
Risk Professionals (GARP).
Entre les funcions del comité
destaca la supervisió dels dos
programes de formació per als
professionals del sector hancari i d'institucions financeres
d'arreu del món.
EL KARRUP ESTÁ OBERT A TOTHOM
Si voleu dir-hi la vostra: butlleti [email protected] u
en anirem a parar puso acabem la carrera?!
TRAJECTÓRIES PROFESSIONALS I VITALS D'EXALUMNES DE LA FACULTAT DE ME
Pere Obiols, de 24 anys,
va estudiar a la Facultat de
Ciéncies
Económiques
i
Empresarials de la Universitat
Pompeu Fabra, i actualment
és el responsable de Párea
de Cultura i de Promoció
Económica
del
Consell
Comarca]
del
Solsonés .
Des d'aquest cárrec, el Pere
s'encarrega,
entre
altres
coses, de Porganització de
diferents actes culturals a la
comarca del Solsonés ; de
1'assessorament a empreses a
1'hora de buscar subvencions
per augmentar el negoci o
per comengar-ne un de nou i
de controlar els convenis de
promoció económica per a la
comarca.
Per arribar fins on és ara,
el Pere es va llicenciar en
Economia a la Universitat
Pompeu Fabra i, posteriorment,
va cursar un postgrau en
Gestió
d'Institucions,
Empreses
i
Plataformes
Culturals, a 1'IDEC (UPF).
Un cop finalitzat el procés de
formació a la Pompeu Fabra,
es va incorporar rápidament
al món laboral entrant a
formar part d'una important
productora teatral (Serveis per
a PEspectacle Focus S.A.).
Després de sis mesos realitzant
tasques administratives en
aquesta empresa, la sucursal
de Caixa Penedés a Solsona
tu parles.
Sara Hidalgo
2n ECO
"Per la bona fama de la
Universitat i perqué és on
demanaven més nota"
Solsonés li trucaria per oferirli ser el responsable de Párea
de Cultura i de Promoció
Económica
del
Consell
Comarcal. Un cárrec que no va
dubtar a acceptar. Val a dir que
la insistent implicació de Pere
Obiols a la ciutat de Solsona i
la seva gran gestió económica
en entitats locals sense ánim
de lucre, van jugar un paper
decisiu perqué des del Consell
es pensés en ell .
PERE OBIOLS
Responsable de I'área de Cultura i Promoció
Económica del Consell Comarca¡ del Solsonés
"Va¡ la pena aprofitar les
classes magistrais d'alguns
professors geniais de la
Pompeu Fabra"
va requerir els seus serveis
i el Pere no s'ho va pensar
dues vegades . "Feia 5 anys
que vivia a Barcelona i,
sincerament,
necessitava
una bona excusa per tornar a
Solsona" . Sens dubte, doncs,
el Pere es va incorporar a
Caixa Penedés perqué volia
treballar i viure a la ciutat on
tenia clavades les seves arrels.
El que poc es podia imaginar
aquest jove solsoní és que
només al cap d'un any d'estar
comptant bitllets en una
entitat financera, el president
del Consell Comarcal del
El Pere reconeix que la
formació que va rebre a la UPF
1'ha ajudat molt, peró també
assegura que "el problema
és que un cop surts de la
Universitat tens molta teoria
acumulada i t'adones que a
la práctica no saps fer gran
cosa" . Per tant, afirma que "és
molt necessária 1'experiéncia
que vas acumulant al cap del
temps" .
Finalment, quan se li pregunta
al Pere quin consell donaria
als alumnes que ara estan a
la Facultat, no vacil-la ni un
segon: "Que la Universitat
no és només un lloc on es va
a fer una carrera, sinó que és
un lloc que et forma com a
persona, en tots els ámbits" . 1
no content amb aixó, afegeix :
"Que gaudeixin de la carrera i
sápiguen aprofitar les classes
magistrals d'alguns professors
genials" .
PER QUÉ VAS DECIDIR ESTUDIAR A LA UPF?
Julio Rodríguez
2n ECO
"Perqué sóc de Tarragona
i volia anar a estudiar a la
ciutat de Barcelona"
Rosalia Galán
2n ECO
"Pel prestigi de la UPF, per
les seves instal-lacions i per
les Pompeu-Farres"
Miquel Valalta
2on ECO
"Perqué no em van voler a
ESADE i el meu pare em va
dir : - Cap a la UPF!"
Fent el Rarrup ambama
XAVIER FREIXAS
Degá de la Facultat de Ciéncies Económiques i Empresarials de la UPF
Quina és la tasca d'un degá?
El degá d'una facultat és el
responsable de la docéncia que
s'imparteix al centre i, alhora,
del títol de llicenciatura que
s'obté. Si ho comparéssim amb
una empresa, podríem dir que
el nostre producte no són ele
alumnes, sinó els exalumnes .
Així doncs, des de I'equip
deganal vetllem per la qualitat
deis estudiants que surten
de les nostres aules, vetllem
perqué estiguin preparats per
afrontar el futur professional
amb plenes garanties.
I com s'elegeix el degá en
aquesta Facultat?
La Junta de Facultat és
1'encarregada
d'elegir la
candidatura que considera
millor. Peró bé. .., mai hi ha un
excés de candidatures .
Molts estudiants escupen
la Facultat de ME de la
Universitat Pompeu Fabra
pel seu reconegut prestigi.
Quin ha sigut el secret per
obtenir aquesta etiqueta de
qualitat?
D'una banda, tenim la sort de
comptar amb un professorat
format a 1'estranger i amb
una contrastada reputació
nacional¡ internacional . 1, de
l'altra, no cal oblidar que som
un campus urbá i que ocupem
un lloc privilegiat a la ciutat de
Barcelona.
Aquests
dos
elements
són un bon reclam per ale
alumnes . Aixó provoca que
tinguem molta demanda i,
en conseqüéncia, que només
accedeixin ale nostres estudis
ele alumnes més ben preparats
de cada promoció.
A més, les empreses ja
coneixen tot aquest procés
i, per tant, saben que un
llicenciat de la Pompeu Fabra
és garantia de qualitat.
Algunes veus, en canvi,
asseguren que la fama de la
Pompeu Fabra només es den
al tracte diferencial a ¡'hora
de rebre subvencions...
i LA RADIOGRAFIA
Una pel-lícula?
Casa Blanca
Una cangó?
Hey Jude, de McCartney
Un país?
Catalunya
Qué li fa especial rábia?
Uabséncia sistemática de
civisme
Marx o Adam Smith?
Adam Smith
Un equip de futbol?
El Barca
Qué es posa per anar a
dormir?
Pijama
Tronc de Ilug o entrecot?
El Iluc
Més informació a: http ://www.econ.upf .esl~freixasí
"La universitat
pública no pot
limitar-se a la qualitat
deis autobusos"
La veritat sobre aquest tema
és que la UPF va rebre ajudes
importants en ele seus inicis.
1 és lógic perqué era una
universitat nova que requeria
una important inversió inicial .
No obstant aixó, mica en
mica, 1'ajuda institucional es
va anar igualant a la de la resta
d'universitats catalanes.
El que ene diferencia en
financament és que rebem
més subvencions europees,
perú aixó és grácies al
reconeixement que ha obtingut
la UPF a través del seu potent
programa de máster.
Tot i aixó, el canvi de Govern
a la Generalitat sembla que
no ha beneficiat gaire la
Universitat Pompeu Fabra.
Aixó diu lapremsa. Tanmateix,
crec que seria un error intentar
unificar el model d'universitat
pública a Catalunya.
En Pensenyament superior,
com en el transport, s'ha de
poder escollir viatjar en bus
o fer-ho en taxi . La universitat
pública no pot limitar-se a
la qualitat deis autobusos,
sinó que també ha d'oferir
la possibilitat de viatjar en
taxi ale estudiante que no
d'importants
gaudeixen
recursos económics . La UPF
és una clara opció de qualitat
Vi o aigua?
Vi
Hora per fer ¡'amor?
De 17 a 19
Cerdanya o Costa Brava?
Costa Brava
"A quien madruga Dios le
ayuda" o "No por mucho
madrugar amanece mas
temprano"?
A quien madruga. . .
que no requereix esforc
económic deis alumnes, sinó
un esforc de caire académic en
la nota de tall a les PAAU.
Del que si es queixen molts
estudiants de la UPF és deis
horaris a qué són sotmesos...
Els nostres horaris segueixen
la lógica internacional. En
aquest sentit, crec que és més
desitjable assemblar-se a la
Universitat d'Oxford que a la
Universitat de Barcelona.
La nostra concepció de
vida universitária és la del
temps complet . A més a més,
disposar de bons professors
requereix, entre altres coses,
de la plena disponibilitat deis
alumnes .
Podríem dir que, en tema
horaris, la UPF també és un
altre tipus d'oferta, alternatiu
al que ofereixen la UAB o la
UOC .
Disseny i continguts : Oriol Montanyá