Desembre 2005/núm.6
www.upf.edu/facecon
D’actualitat
Paul Slovic presideix la lliçó
d’Economia del curs 2005-2006
El passat 19 d’octubre va tenir
lloc la lliçó d’Economia del
curs 2005-2006 de la Facultat
de Ciències Econòmiques i
Empresarials. La lliçó va ser
a càrrec del professor Paul
Slovic, del Departament de
Psicologia de la Universitat
d’Oregon. L’acte va tenir lloc
a l’auditori de l’àgora Jordi
Rubió i Balaguer del Campus
de la Ciutadella.
L’acte, que va començar a les
12.30 hores i va durar aproximadament una hora, va servir
com a conferència inaugural
del curs de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, i va estar patrocinada
per dues empreses que formen
part del Consell Assessor de la
Facultat: els Laboratoris del
Dr. Esteve S.A. i Garrigues
Advocats i Assessors Financers.
El conferenciant d’enguany,
El professor Paul Slovic durant la seva conferència. UPF
el professor Paul Slovic, va
fer una exposició titulada:
“Exploring the Psychological
Foundations of Judgement and
Decision Making”, en la qual
va parlar de la influència dels
sentiments en els moments en
què s’han de pendre decisions.
Premi Extraordinari de Fi d’Estudis 2005
El Jurat del Premi Extraordinari de Fi d’Estudis es va
reunir el passat 27 d’octubre
per concedir el Premi Extraordinari de cada estudi. Els
guanyadors d’enguany de la
Facultat de CEiE van ser Joan
Daniel Pina Martí, pels estudis d’Economia, i Aitor Cruz
Moreno, pels d’Administració
i Direcció d’Empreses.
D’una altra banda, Núria
Ayala, per Economia, i Víctor
Iborra, per ADE, van quedar
tercers en l’edició del Premio
Nacional de Fin de Carrera
2003-2004.
El Xarrup/1
L’acte acadèmic
de graduació
serà el 17 de
desembre
Enguany, l’acte de graduació
se celebrarà el 17 de desembre
a l’edifici Roger de Llúria.
S’han establert tres sessions:
la primera, el dissabte 17 a les
12 del migdia, per als graduats
en Dret, Ciències Polítiques i
de l’Administració, Ciències
del Treball, Gestió i Administració Pública, Relacions
Laborals i la doble diplomatura en Ciències Empresarials
i Relacions Laborals. En una
segona sessió, a les 16 hores,
se celebrarà l’acte de graduació de Periodisme, Humanitats, Estudis de l’Àsia Oriental, Traducció Interpretació,
Comunicació
Audiovisual,
Biologia, enginyeria en Informàtica, eng.tèc. en Informàtica de Sistemes i eng.tec. de
Telecomunicació. Per últim, a
dos quarts de vuit del vespre,
tindrà lloc l’acte de graduació
d’Administració i Direcció
d’Empreses, Economia i
Ciències Empresarials.
Sumari
D’actualitat / 1
El personatge / 2
Coses que passen / 3
Tu parles / 3
Jo vaig estudiar a la
Pompeu / 4
Els premiats acompanyats pel degà (al centre). UPF
El personatge
eresa Garcia-Milà va ocupar el càrrec de degana de la Facultat
d’Econòmiques des de l’any 1995 fins al 2000. D’aquella època en guarda molts bons records, especialment la seva relació amb els alumnes.
Ara continua els seus treballs com a economista al seu despatx, a la Universitat Pompeu Fabra.
T
Íntim
Un plat?
Escamarlans a la planxa
Un lloc per perdres’hi?
Nova York
Què li molesta en una
persona?
L’engany
És supersticiosa?
No
Mar o muntanya?
Mar
Un llibre, un actor i
una cançó?
Una història curta
d’Alice Monroe, Kevin
Costner i Because the
Night, de Springsteen
Teresa Garcia-Milà al seu despatx de la Universitat.
“La relació amb els antics
alumnes és molt gratificant”
Ja de petita, volia ser
economista? Com va
anar això?
No, de petita mai se m’havia
passat pel cap ser-ne, és
més, no sabia ni el que era.
Pensava ser matemàtica
o potser física. Va ser cap
al final dels estudis de
batxillerat quan se’m van
plantejar preguntes més de
tipus social que em van portar
a l’economia.
Quin és el millor record
que guarda dels seus
anys com a degana?
Tinc un bon record de tot
el que és la relació amb
l’estudiant fora de l’aula.
També guardo un bon record
de la relació amb els antics
alumnes. Quan ets degà
intentes connectar amb l’antic
alumne, saber com li ha anat,
perquè això et permet pensar
com millorar els estudis.
La relació amb els antics
alumnes és molt gratificant.
El Xarrup/2
Algunes de les seves
publicacions tracten
sobre finançament
autonòmic. Què pensa
de la proposta de
finançament del nou
Estatut?
Penso que no està ben
formulada. Crec que hauríem
d’anar cap a un model on
cada govern fos responsable
de les seves despeses i dels
seus ingressos. I el model
actual no fa aquesta proposta.
“La deslocalització
és una expressió
del nostre progrés
econòmic”
Considera que aquesta
proposta és, com des
d’alguns sectors s’ha
criticat, insolidària amb
la resta de comunitats
autònomes?
No necessàriament. En la
proposta hi cap un model
solidari. Sí que és cert, però,
que hi ha una disposició
addicional on es parla de
convergir cap a la situació
de les comunitats forals. I
per tant, és aquí on es podria
entendre que no és solidari.
Per on passa el
sanejament de la
despesa de la seguretat
social?
Una part de la solució està
en una bona reforma laboral
que flexibilitzi el mercat,
creant ocupació, reduint atur
i permetent ajustaments que
no passin per jubilacions
anticipades. També s’ha
de pensar a donar opció a
allargar l’edat de jubilació.
Hi ha un tercer món. Per
què li interessa al primer
món que sigui així?
Jo no hi crec en això. Crec
que hi ha molt per fer i que
hi ha molts països que encara
han de fer una evolució molt
important. I que el primer
món ha d’ajudar.
Què opina de les
deslocalitzacions?
La deslocalització és una
expressió del nostre progrés
econòmic. Espanya va
ser rebedora d’empreses
deslocalitzades d’altres països
més avançats i també vam ser
emissors d’emigrants. Ara
això ha canviat.
Alguna recepta per poder
“treure més rendibilitat
als nostres estalvis”?
Si et pogués contestar
aquesta pregunta de manera
efectiva probablement estaria
treballant a Wall Street o
en algun lloc per l’estil. I
possiblement tindria més
patrimoni del que actualment
disposo; però, d’una altra
banda, potser seria una
persona menys feliç.
Coses que passen
La feina de buscar feina
En la seva primera edició, UPFeina va acostar empreses de pes als alumnes
de la Pompeu que es preparen per entrar a formar part del món laboral
El 23 de novembre els estudiants de la Pompeu Fabra
tenien una cita amb el món
laboral. Més de 25 empreses
de pes al nostre país es concentraven al campus de la
Ciutadella per presentar-se
als estudiants que comencen a
enfrontar-se a la tasca de buscar feina. Seguint l’exemple
d’altres universitats espanyoles, aquesta fira aspira a
convertir-se en una cita anual
obligada.
UPFeina va arrencar amb
l’objectiu de ser un punt de
trobada d’empreses i estudiants. Les primeres buscant
incorporar nous professionals
i conèixer els estudiants i
futurs titulats de la UPF. Els
segons amb la no poc senzilla
tasca d’anar pensant on volen
treballar; és la feina de buscar
feina.
En l’edició d’enguany, UPFeina ha aconseguit reunir en
un mateix campus empreses
tan importants en el nostre
país com: Unilever, Henkel,
Garrigues, Arbora&Ausonia,
BBVA, Gencat, Price Waterhouse Coopers o Banc Sabadell, entre d’altres. En total,
més de 25 empreses participants i cinc patrocinadors de
pes: La Vanguardia, Cuatrecasas, Deloitte, Telefónica i
Santander.
Curiosament, UPFeina també
ha aconseguit fer tornar a
exalumnes de la casa al campus. Ara, però, ja no porten
la carpeta de la Universitat
sota el braç. Són, majoritàriament, llicenciats de la Facultat
de Ciències Econòmiques i
Empresarials que avui treballen per a alguna de les empre-
ses que van participar en la
primera edició d’UPFeina. La
Maria Jardí n’és un exemple.
Llicenciada a la Pompeu aviat
farà dos anys, avui treballa per
al Departament de Finances
d’Unilever. Empreses com
aquesta van estar atenent al
llarg de la jornada desenes
d’estudiants que es van adreçar
als diferents estands per infor-
mar-se sobre les perspectives
de futur que ofereix cada
empresa. En aquest sentit, i
com va destacar un dels responsables del Departament de
Recursos Humans d’Unilever
present a la fira, en Plàcid, “els
estudiants d’Administració i
Direcció d’Empreses, Econòmiques i Empresarials van
molt directes i pregunten què
els pot oferir l’empresa, quina
mena de feina i quines possibilitats de promoció i de futur”.
Presentacions d’empreses
UPFeina no es va limitar a uns
quants estands, ni molt menys.
Al llarg de tota la jornada es
van celebrar presentacions
d’empreses i xerrades dirigides als alumnes amb un doble
objectiu: d’una banda, oferir a
les empreses l’oportunitat de
fer una presentació exhaustiva
als estudiants de qui són i què
ofereixen. D’una altra, donar
als estudiants la possibilitat
d’acostar-se als representants
de les empreses per poder
plantejar-los preguntes i resoldre qualsevol dubte. Va ser
una oportunitat no només per
escoltar, sinó també per ser
escoltat. Una ocasió única per
començar a temptejar les possibilitats d’un futur laboral.
Els estudiants de l’UPF es van adreçar als diferents estands.
www.anticsupf.net/upfeina/
Tu parles
Estudiants, professors,..., tothom té un espai a El Xarrup. Per això
podeu enviar les vostres aportacions, per fer d’aquest butlletí una publicació de tots. Totes les veus, totes les opinions, hi tenen cabuda.
Podeu fer arribar les vostres aportacions a l’adreça de correu electrònic [email protected]. Recordeu que tots els textos que
envieu han d’anar signats i no poden tenir una llargada superior a 30
línies.
El Xarrup/3
Jo vaig estudiar a la Pompeu
Pau Agulló es va llicenciar a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
de la UPF l’any 1997. Avui treballa com a economista. En l’actualitat ocupa el
càrrec de sotsdirector del Departament de Recerca i Desenvolupament d’AIS,
Aplicaciones de Inteligencia Artificial S.A.
“Haver estudiat a la Pompeu és una bona carta de
presentació”
Recordes per què vas
anar a estudiar a la
Pompeu?
Sí, per una qüestió
d’excel·lència acadèmica.
I per un model nou de
universitat en el qual jo creia.
t’ajuda a saber quina
mena de coses et fan falta
i, per tant, a decidir què
necessites d’un màster.
En aquest sentit, a mi
probablement m’hagués
anat bé i no ho vaig fer.
És bo, al principi, anar
intercalant períodes
d’aprenentatge i de feina.
Consideres que
haver estudiat a la
UPF t’ha obert portes
professionalment?
Haver estudiat a la Pompeu
és una bona carta de
presentació, tot i que després
de deu anys de carrera
professional, on vas estudiar
té un pes relatiu.
Vas ser representant
d’estudiants d’Economia
a la UPF. Què et va
empènyer a ser-ho?
Em vaig presentar per
implicar-me en un millor
funcionament. Val a dir que
quan hi ets et trobes bastant
sol. Et vénen a buscar quan
tenen algun problema,
sobretot a nivell particular. És
una feina bastant desagraïda;
aquesta és la veritat.
Quan estudiaves a la
Pompeu, t’imaginaves
que arribaries on ets
avui?
No, i això és un aspecte
que la UPF i també la resta
d’universitats haurien de
millorar. Les universitats
haurien de donar més eines
als estudiants per imaginarse quina mena de feines
poden acabar fent, perquè en
funció d’això puguin triar les
assignatures.
Domines diferents
idiomes. Quina
importància tenen a
l’hora de trobar una
Pau Agulló als voltants del seu despatx, a l’Eixample.
bona feina?
Doncs bastant. En general,
els que vénen a buscar feina
van molt mal preparats en
idiomes. Però he de dir que
en això la Pompeu està millor
que la resta d’universitats.
Vas ser estudiant
d’intercanvi a la
Universitat Torcuato Di
Tella, a Buenos Aires.
També vas estar als EUA
i a Itàlia. Consideres que
les estades a l’estranger
es valoren a l’hora de
seleccionar algú per a
una feina?
Actualment, el perfil
internacional es valora
moltíssim. Revela molt del
perfil personal d’algú que
no li fa por marxar a fora.
És algú, d’entrada, amb
més empenta i que ha vist
món. I és molt important,
perquè cada vegada hi ha
més projectes que impliquen
altres països.
Tornant als teus
anys d’universitari.
Recordes quina va
ser l’assignatura que
et va costar més, si
és que n’hi va haver
alguna?
Buf..., sí que vaig
naufragar en alguna
assignatura, però crec que
va ser perquè en algun
moment vaig agafar més
feina de la que podia fer
i no li vaig poder dedicar
prou temps. Em costaven
les més tècniques, però
també eren les que més
m’agradaven.
“És bo, al principi, anar
intercalant períodes
d’aprenentatge i de
feina”
Mantens contacte
amb gent de la
universitat?
A part dels amics,
continuo en contacte
amb alguns professors
amb els quals vaig tenir
relació. Però crec que és
una excepció i que és una
cosa que no es fa prou.
Tens un màster
en Economia. És
imprescindible, un cop
acabada la carrera, fer
un màster per accedir a
una bona feina?
Segurament seria bo que
després de la carrera es
treballés primer; jo ho
recomanaria. Treballar
T’agradaria tornar a
la universitat com a
professor?
M’agradaria molt, però
sense deixar el món
professional. A aquestes
altures del partit no vull,
ni puc, convertir-me en
un acadèmic. Estaria bé
fer alguna col·laboració
en la Universitat.
Text i fotografies: Isis Boet
El Xarrup/4