Gener 2006/núm. 7
www.upf.edu/facecon
Coses que passen
La graduació, el premi a l’esforç
E
l dia de la teva graduació, hi ha moltes
imatges que se’t passen pel cap: el primer dia
de classe, aquelles pissarres
interminables, els cafès al bar,
la sumptuosa biblioteca i les
hores que hi has passat, els
exàmens, les festes, els amics,
els professors...i de sobte te
n’adones que han passat uns
anys i que ja ets un graduat.
És hora de fer balanç i de recollir un petit premi per a tant
d’esforç.
Els graduats de la Facultat
d’Econòmiques i Empresarials
de la UPF d’enguany van tenir
la seva merescuda celebració
el passat dissabte 17 de desembre a la tarda, al campus
de la Ciutadella. Aquest any
l’escenari del Palau de la
Música va deixar pas a un de
molt més personal, l’edifici
Roger de Llúria que, gràcies a
la feina dels organitzadors, va
albergar un acte memorable.
Allà es van anar concentrant
cap alsvolts de les set de la
tarda familiars dels homenatjats, professors, autoritats
i, evidentment, els graduats
i graduades, que aquest any
eren més de sis-cents.
El marc era impressionant. Un
escenari presidit per una gran
pantalla perquè els pares, els
altres protagonistes de l’acte,
poguessin veure com els graduats anaven pujant a recollir
el seu diploma; el títol vindrà
més endavant. Els graduats
davant, els pares darrera, uns
asseguts, d’altres dempeus
intentant immortalitzar aquell
dia tan especial per a ells, però
sobretot per a qui deixa enrera
molts anys com a estudiant i
també molt d’esforç.
Les corbates van quedar-se, en
El Xarrup/1
Els graduats van anar recollint els seus diplomes. ISIS BOET
molts casos, a casa. Els graduats i les graduades, tot i anar
elegants, van optar en la majoria dels casos per la comoditat
en detriment del protocol·lari
“traje”. Feia ja uns mesos que
aquests nois i noies no trepitjaven la Universitat, i l’última
vegada que van ser-hi encara
eren estudiants. Aquesta vegada, però, van tornar a recollir
un merescut reconeixement al
seu esforç.
El conductor de l’acte va ser
el periodista i professor de
la casa Eduard Boet que, després de donar la benvinguda
als assistents, va presentar les
autoritats: el rector de la Universitat, el doctor Josep Joan
Moreso i Mateos; la senyora
Mercè Sala Schonorkowski,
presidenta del Consell Social
de la Universitat; i el senyor
Tomàs de Montagut Estragués, secretari general de la
Universitat. Naturalment, el
degà dels estudis, el doctor
Xavier Freixas Dargallo també
va ser-hi present. El doctor
Freixas va cedir després el seu
lloc al director dels estudis
de Ciències Empresarials, el
doctor Joaquín Tena Millán.
Els seus discursos es van anar
alternant amb la recollida de
diplomes a l’escenari. Els
primers a pujar-hi van ser,
però, els guanyadors dels
premis extraordinaris de final
d’estudis d’enguany. Després
van ser els 131 graduats assistents en ADE; tot seguit els
76 d’Economia i, cap als volts
d’un quart de nou, els 114 de
Ciències Empresarials. Tots
van passar a recollir el seu
diploma mentre el conductor
anava llegint amb ritme i sense pausa els seus noms. Llevat
de dos breus embussos davant
la taula presidencial, la circulació a l’escenari va ser fluida.
Com fluida va ser també la
sortida. Els assistents van
anar a prendre una copa de
cava –del català –, cortesia de
l’Associació d’Antics Alumnes. Així es posava punt i final
a una etapa. Ara comença per
a tots ells una altra en la quual
aplicar allò après. Tot i així,
mai es deixa d’aprendre, com
mai és massa tard per tornar a
la universitat.
Sumari
Coses que passen / 1
El personatge / 2-3
Tu parles / 3
Jo vaig estudiar a la
Pompeu / 4
D’actualitat/ 4
El personatge
J
osep Joan Moreso va prendre possessió com a rector de la UPF el maig passat. Des d’aleshores el
senyor Moreso, catedràtic de filosofia del dret, no ha parat de treballar per acostar la Universitat al Espai
Europeu d’Ensenyament Superior, espai del qual ha estat vicerector els darrers dos anys.
“Els
membres
de la
Pompeu
se senten
orgullosos
de
formar-ne
part”
Josep Joan Moreso en el seu despatx, a l’edifici de la plaça de la Mercè. ISIS BOET
Quan i com va decidir
presentar-se a rector de
la UPF?
Vaig decidir-ho l’estiu anterior
a les eleccions. Pel que fa al
com, jo ja havia estat vicerector de Professorat durant el
rectorat de la Sra. Virós. Molta gent de la meva feina i del
meu entorn m’hi van impulsar
pensant que jo podia fer-ho
adequadament, que tenia possibilitats de guanyar. Em van
convèncer per presentar-m’hi.
Què té la Pompeu que no
tinguin altres universitats
que vostè coneix?
D’entre les universitats del
nostre entorn, la Pompeu té
un rendiment docent dels estudiants i un grau d’inserció laboral més alt que la resta. Però
això són dades. Jo he estat professor a la UAB i a la UDG, i
si hagués de dir una cosa que
clarament he notat entre tota la
comunitat universitària de la
UPF i que qualsevol institució
necessita perquè la fa diferent,
és que els membres de la Pompeu se senten orgullosos de
formar-ne part.
Què opina del sistema de
sufragi universal per escollir rector a la UPF en el
qual el vot d’un estudiant
val vint vegades menys
que el d’un professor?
El Xarrup/2
Semblaria raonable pensar que
aquelles persones que tenen
un grau d’expertesa més alt
en el sistema universitari, com
són els professors que estan a
temps complet, catedràtics i
titulars, prenen decisions que
tenen més pes. D’una altra
banda, els estudiants estan
quatre anys a la institució i no
tenen gaire interès. En canvi,
els professors estan, normalment, de mitjana, molt més
temps. Per tant, prenen decisions amb un horitzó molt més
ampli. Però no estic segur que
això justifiqui una diferència
d’u a vint.
“La UPF té un grau
d’inserció laboral
més alt que les
altres universitats
catalanes”
Precisament, en les dareres eleccions la comunitat d’estudiants va tenir
l’índex més baix de participació en comparació
amb els professors i el
personal d’administració.
Quina creu que va ser-ne
la causa?
Abans una matisació. És veritat que va ser poc participativa
comparada amb els professors
i el personal d’administració,
però va ser molt alta comparada amb el sistema universitari
català. Ara han hagut eleccions a la UB i la UAB, i han
registrat una participació estudiantil que no arriba al 10%; a
la Pompeu va ser del 17%. Dit
això, les causes són comprensibles. Hi ha molts estudiants
a la Universitat que no saben
qui és el rector ni els importa.
Qui governa la Universitat
en aquest nivell queda massa
allunyat de les seves preocupacions. Ells estan preocupats
perquè la docència que se’ls
imparteix sigui de qualitat,
que les instal·lacions siguin
adequades. Tampoc tenen referents per decidir quin govern
és millor per a la Universitat i,
per tant, no s’hi senten atrets.
Un dels punts del seu
programa era l’adaptació
de la UPF a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Aquesta adaptació
implica la introducció del
sistema Bolonya. Què és
i què aporta a estudiants
i professors?
D’una banda el propòsit de l’Espai Europeu
d’Ensenyament Superior és establir un sistema de titulacions
a Europa més comparable entre si que permeti l’intercanvi.
D’una altra, distingir entre un
continua
Íntim
Quina va ser
l’assignatura que
més li va costar
aprovar a la carrera?
Ara no ho recordo... És
que vaig ser bastant bon
estudiant.
Aleshores..., campanes poques, no?
Sí, molt poques.
El millor record dels
anys d’universitari?
Va ser un moment de
creixement personal
important.
Què volia
petit?
Universitari.
ser
de
Es fa vostè la declaració de la renda?
Sí.
Què demana als Reis
Mags?
Demano que el context
immediat de Bolonya ens
permeti fer una oferta
molt bona de postgrau.
També poder acabar les
obres, en el calendari
previst, el campus del
22@.
ve de la pàgina 2
grau de formació més generalista, més curt i que ja habilita
per a l’exercici professional,
i un altre per perfeccionar els
coneixements. Aquí entren els
postgraus i la recerca per un
doctorat. Això no ho teníem
ben organitzat al nostre país
perquè el grau existia, però el
postgrau havia estat una cosa
feta durant els últims anys no
des de la programació universitària sinó més aviat des
de les necessitats del mercat.
Per assolir aquests objectius
s’ha de canviar la manera
d’impartir la docència. Bolonya suposa, en aquest sentit,
atendre més el treball personal
de l’estudiant i no només la
capacitat que té per retenir
coneixement. Això significa
introduïr més elements en què
l’estudiant és actiu, és a dir,
més treballs, més seminaris,
més pràctiques, més tutories.
Què els diria als detractor
sdel sistema Bolonya?
La primera cosa que els diria és que els entenc perquè
l’explicació de què és Bolonya
ha estat molt poc clara en el
nostre entorn. Les primeres
notícies que van sortir als
mitjans sobre Bolonya van ser
que desapareixien titulacions,
i això no té res a veure amb
Bolonya. L’Espai Europeu
d’Educació Superior no vol
canviar el nombre de titulacions ni vol fer cap catàleg com
es va arribar a dir. Bolonya ha
estat mal explicat i el procés
ha estat mal conduït, i encara
ho està. Però una vegada dit
això, crec que objectius com
els de l’Espai Europeu són
objectius que tots podem compartir. Pot haver-hi una certa
por perquè si ho fem malament òbviament no millorarà
la universitat; però si ho fem
bé millorarà molt.
“Bolonya suposa
atendre més el
treball personal dels
estudiants”
Bolonya implica dedicar
més hores a la carrera
fora de les aules. Suposa
això que un estudiant no
podrà treballar i estudiar
al mateix temps?
Amb Bolonya un crèdit vol
dir 25 hores de treball de
l’estudiant. Això està comptat
sota el supòsit que l’estudiant
dedicarà 40 hores a la setmana, 40 setmanes a l’any. Per
tant, això és més difícil de
fer compatible amb un treball, sobretot amb un treball a
temps complet; però crec que
és compatible amb treballs a
temps parcial.
Crec que al nostre país ha fet
falta, i farien bé de posar-ho
en l’agenda, una bona política
de beques per als universitaris;
però també una bona política
de préstecs a estudiants universitaris. Préstecs avalats per
l’Estat, amb interessos baixos
reals i a tornar quan l’estudiant
entri a formar part del món laboral i guanyi una quantitat
suficient. Això permetria a
més gent poder estudiar sense
haver de treballar.
Ara que comenta això
de les beques. Vostè va
parlar en el seu programa
sobre potenciar la promoció internacional de
la UPF. Una part important d’aquesta promoció
són els Erasmus. Podria
la Pompeu aportar més
quantia a aquestes beques?
Amb els diners que té la Pompeu, no. Tenim un pressupost
que no faria assumible això. Sí
que s’han de millorar; de fet,
si hi haguessin els préstecs que
comento això milloraria.
El darrer informe de la
UNESCO sobre universitats parla sobre la necessitat d’incrementar la inversió en els estudis superiors i puntualitza que
les universitats públiques
haurien d’augmentar el
seu finançament per la
via privada. Com veu que
la universitat pública es
financi per la via privada?
Hi ha un problema de finançament a les universitats del
món, i això caldria que ens ho
plantegéssim. En els últims 25
anys l’expansió de l’accés a la
universitat ha estat molt gran;
això és molt positiu. Ara, està
el problema de la sostenibilitat
del seu finançament.
El finançament de les universitats públiques a Europa
té tres potes: un de molt importat, el públic. Una altra és
el finançament dels usuaris i
després hi ha la funció més
de mecenatge, donacions... Jo
crec que sempre que el mecenatge i les donacions a les
universitats públiques es faci
amb criteris acadèmics respectant l’autonomia universitària és positiu. L’experiència
així ho demostra; per exemple
el cas dels Estats Units. En
aquest sentit, crec que s’ha
d’ampliar el finançament de
la universitat per les tres vies.
“L’explicació de què
és Bolonya ha estat
molt poc clara en el
nostre entorn”
És certa també en l’àmbit
universitari la frase que
s’ha popularitzat en política i que diu que la campanya comença l’endemà
mateix de la celebració de
les eleccions?
Sí, és certa. He de dir que a
mi la campanya em va venir de nou, perquè jo sóc un
acadèmic. No havia participat
mai en cap qüestió similar; no
tenia cap experiència prèvia. I
també he de dir que és molt diferent explicar quins projectes
tens per a la universitat que
executar-los. Executar-los és
encara un repte més important.
Es presentarà a la reelecció?
Ara per ara és molt aviat per
dir-ho. Sempre he dit que
aquest és un tema per plantejar
el darrer any d’exercici.
Tu parles
Estudiants, professors..., tothom té un espai a El
Xarrup. Per això podeu enviar les vostres aportacions,
per fer d’aquest butlletí una publicació de tots. Totes
les veus, totes les opinions, hi tenen cabuda.
Podeu fer arribar les vostres aportacions a l’adreça de
correu electrònic [email protected].
El Xarrup/3
Jo vaig estudiar a la Pompeu
Propera parada, els Estats Units
En Joan Daniel Pina Martí i en
Víctor Creixell de Villalonga van
ser, en el seu dia, alumnes de
la Pompeu. En Joan Daniel s’ha
llicenciat aquest any en Econòmiques, on ha guanyat el premi extraordinari de final d’estudis pel
fet de ser l’estudiant amb millor
qualificació acadèmica de la seva
promoció. El passat 17 de desembre no va poder recollir el seu diploma especial –ho va fer el seu
pare – perquè està treballant a
Washington DC per al Banc Mun-
dial. En Víctor, per la seva banda,
és llicenciat en Econòmiques i
Dret i ja fa dos anys que treballa
com a consultor a McKinsey, a
Madrid. Al setembre marxarà a
Nova York, a la Universitat de Colúmbia, per fer un MBA.
E
n Joan Daniel Pina i
en Víctor Creixell no
es coneixen. Tot i així,
tenen, com a mínim, dues
coses en comú. Primer: els dos
són llicenciats per la Pompeu
Fabra. Segon: els dos han
escollit els Estats Units, un
per treballar-hi i l’altre per
ampliar els seus estudis. No
són els primers que ho fan,
i probablement tampoc seran
els últims.
En Joan Daniel s’ha llicenciat
tot just aquest any i ja està treballant per al Banc Mundial, a
Washington DC. Allà treballa
com a Research Assistant. En
Víctor, per la seva banda, està
encara a Madrid, treballant
per a la consultora McKinsey,
on viu des de fa dos anys. En
Víctor diu que ha decidit marxar perquè “als Estats Units
hi ha les millors escoles de
negoci. A més, poder anar a
Colúmbia, a Nova York, és
una oportunitat immillorable
per conèixer noves cultures,
idees i costums”.
Quan als dos se’ls va presentar
l’oportunitat no ho van dubtar.
En Joan Daniel no va deixar
escapar poder treballar per al
Banc Mundial. Va considerar
Víctor Creixell
Joan Daniel Pina
que seria una molt bona experiència, des del punt de vista bé considera, a l’igual que en
professional i personal. En Víctor, la importància de prosVíctor, per la seva banda, va seguir els estudis. A diferènentrar a McKinsey per la ma- cia del Víctor, però, en Joan
teixa via que
Daniel
opina
“La Pompeu és la
ho fan milers
que de muntar
d’estudiants,
un negoci propi
millor universitat
per
fer-hi pública de Barcelona” “millor ho deixo
pràctiques. Es
als d’ADE”. Tot
va presentar a
i que no tanca la
diferents processos de selec- porta a la possibilitat davant
ció en diverses empreses, tot d’una bona idea i suficient
i que McKinsey era la seva capital per engegar-la.
preferida. I finalment és on el Pel que fa al motiu per haver
van agafar.
triat la Pompeu per estudiar,
Tot i que ara per ara en Joan en Víctor ho té molt clar. Ell
Daniel està treballant, ell tam- és de l’opinió que la Pompeu
“és la millor universitat
pública de Barcelona”. Tot
i que el Víctor és dels que
opina que potser seria recomanable “un nivell més
alt d’exigència, classes
més dinàmiques, amb més
debat i més feina personal
per als estudiants i més
possibilitats de pràctiques
per als alumnes”.
Des de la distància que
atorga ser antic alumne de
la Pompeu, en Joan Daniel
va fer unes recomanacions als actuals “pompeus
d’Econòmiques”.
En
aquest sentit, en Joan
Daniel va destacar que “a
la vida tot s’ha de saber
compaginar, de manera
que és necessari compaginar el temps d’oci amb
el de treball”. Quant a la
carrera, en Joan Daniel va
destacar la importància de
les pràctiques: “Si ets capaç de fer bé una pràctica
i entendre-la vol dir que
has entès el temari i que
a l’hora de l’examen te’n
sortiràs més fàcilment”.
Potser, amb el nou sistema
Bolonya aquest sigui un
punt que es reforci.
D’actualitat
Sessions informatives per Sòcrates
El dimecres 11 de gener, a
l’aula 40.047, se celebraran
les sessions informatives dels
programes d’intercanvi Sòcrates del 2006-2007.
S’organitzaran diferents xerrades en funció de la universitat
escollida. Així doncs, al llarg
del dia se celebraran fins a 6
reunions dirigides pels professors responsables.
D’una altra banda, i una setmana més tard, el 18 de gener,
tindrà lloc la sessió general.
L’aula està encara per determinar. A aquesta sessió hi assistirà el personal d’URI (Unitat
de Relacions Internacionals) i
de l’Administració de la Pompeu Fabra per explicar els procediments necessaris a l’hora
de ser estudiant Sòcrates.
3a. edició “Trust by Danone”
El proper 11 de gener, a les
12.30 hores a, l’aula 40.063, el
president de Danone Espanya
donarà una xerrada per informar sobre la tercera edició
del premi “Trust by Danone”.
Tots els alumnes hi esteu convidats.
L’any passat va guanyar el concurs un grup de quart d’ADE
de la Universitat Pompeu
Fabra. La competició va
consistir en l’estudi d’un
cas d’entrada de Danone
en un país llatinoamericà
mitjançant
l’adquisició
d’una empresa local de
productes lactis.
Els guanyadors van tenir
ofertes de contracte de
pràctiques de sis mesos a
l’empresa.
Text i edició: Isis Boet
El Xarrup/4