Febrer 2006/núm. 8
www.upf.edu/facecon
El personatge
“Tinc veu i vot a les reunions de la Facultat”
m
oisès Calvet pertany a la primera
promoció de llicenciats en Econòmiques de la Universitat Pompeu
Fabra. Va ser l’any 95, quan la
Facultat encara estava a l’edifici
del carrer Balmes.
Què et va empènyer
a formar part de
l’Associació?
Doncs, sóc de la primera
promoció i quan vam acabar
semblava que després
de la carrera no hi havia
res més relacionat amb
la Universitat. Tothom se
n’anava al món laboral,
i vam voler fer alguna
cosa per agrupar a la
gent que plegava aconseguir, d’alguna manera de
poder-nos retrobar en el
futur; poder-nos ajudar.
Avui treballa a la seva pròpia
empresa, “neo”, una assessoria jurídica, legal, que ofereix
serveis mercantils i consultoria
immobiliària. La seva empenta li
va valer el Premi Emprenedor de
I tu, què hi aportes?
Doncs a vegades ben poc
perquè parlen de temes que
jo desconec de dins de la Facultat. Però quan hi ha alguna
Com és que vas
passar a ser
membre del Consell
Assessor?
Perquè des de fa molt
de temps estic vinculat Moisès Calvet al seu despatx.
a l’Associació d’Antics
Alumnes. Va arribar un punt cosa que creus que es pot mien què vam decidir que estaria llorar o a la qual pots aportar
bé fer seccions per estudis, i jo un punt de vista diferent puc
vaig decidir encarregar-me de dir-ho. A vegades hem pogut
la d’Econòmiques. Aleshores aconseguir coses i d’altres no.
va arribar un moment en què
la Facultat d’Econòmiques Et veus amb cor de
va ser pionera i ens va deixar tornar a la Pompeu a
tenir un representant dels fer classes? No vull dir
Antics Alumnes a les reunions a dedicar-te a la vida
de la Facultat. Amb veu però acadèmica, sinó com a
sense vot, que ja va ser molt. col·laborador.
Recentment, amb el canvi A mi això d’ensenyar no m’ha
de la llei que regula el tema motivat mai. Però sí que ho
d’universitats, es va aprofitar he fet. A vegades des de la
i em van incloure com a Facultat ens han demanat a
membre amb veu i vot; ara l’Associació portar gent a
tinc veu i vot a les reunions de explicar experiències de la
la Facultat. Crec que totes les vida laboral i d’altres coses.
facultats ho haurien de fer.
Normalment vaig un cop a
El Xarrup/1
l’Associació d’Antics Alumnes,
de la qual n’és el tresorer. Precisament, el fet de ser membre de
l’AAAUPF li ha donat l’oportunitat
de ser membre del Consell Assessor de la Facultat d’Econòmiques.
l’any a explicar coses. Així,
que hi continuo vinculat.
Tornant al camp del
Consell Assessor. En
són membres
personatges
com Laporta o
Ferran Adrià.
Consideres que
són membres del
Consell donat
el seu caràcter
públic o realment
hi tenen una
tasca definida?
És molt difícil... Jo,
al Ferran Adrià, no
l’he vist mai per allà.
A part és l’home
més
entrevistat
d’Espanya, per la
qual cosa s’entén.
En Joan Laporta hi
va sempre que pot. Crec que
hi són, en part, pel seu caràcter
mediàtic. Però també ajuden a
que d’altres empreses vinguin
al Consell Assessor.
Per cert, com és que
vas escollir estudiar a la
Pompeu?
Me la va recomanar el director de la meva escola. Em va
trucar quan jo era als Estats
Units estudiant per comentarme que s’estava organitzant
una universitat nova, que es
diria Pompeu i que segurament
estaria bé perquè coneixia professors que estarien allà. Me
la va recomanar i vaig decidir
inscriure-m’hi
Íntim
Un restaurant
Mama Cafe
Una cançó
New Year’s Day,
d’U2
Un ídol
No en tinc
Un àpat
Steak tàrtar
Una guapa
Charlize Theron
Un llibre
interessant
Los pilares de la
tierra
Sumari
El personatge / 1
Coses que passen / 2
Tu parles / 3
D’actualitat/ 3
Jo vaig estudiar a la
Pompeu / 4
Coses que passen
Estudies o entrenes?
La Universitat Pompeu Fabra té
alumnes que treuen matrícules
i d’altres, que a més d’estudiar,
guanyen medalles. Són els esportistes d’alt nivell que passen les
hores del dia a cavall entre les
aules de la UPF i els seus respectius llocs d’entrenament. Aquest és
el cas d’en Joan Bea, un jove de
25 anys, de somriure agradable i
sentit de l’humor envejable. A més
d’aquestes qualitats, practica el
llançament de martell a alt nivell,
i està en la categoria absoluta.
Diplomat en Empressarials per la
Universitat Pompeu Fabra, es va
animar a continuar els estudis a la
facultat i ara està a tercer d’ADE.
En Joan Bea, vestint la samarreta de l’equip de la UPF, fa uns llançaments. EVA GUILLAMET
S
et quilos i mig. Això és el
que pesa un martell com
els que en Joan Bea practica
el seu esport favorit: llançament de martell. Als seus 25
anys en Joan és diplomat en
Empresarials per la Pompeu
Fabra, universitat on ara està
estudiant tercer de Direcció i
Administració d’Empreses.
En Joan fa quatre anys que va
entrar a estudiar a la Pompeu
i dinou, aproximadament, que
practica llançament. Avui entrena una mitja de quatre hores
diàries al Centre d’Alt Rendiment, a Sant Cugat, després de
les classes. Gràcies a una beca
que li ha concedit la Federació
Catalana d’Atletisme, en Joan
té els dinars i tots els serveis
del CAR coberts: La beca li
proporciona tot el que necessita menys temps per estudiar;
això ho aconsegueix ell solet.
Com les dues medalles –una
petita mostra dels trofeus que
té–, que em va ensenyar el dia
que ens vam trobar al bar de la
Universitat.
Estudiar i entrenar
Un dia en la vida d’en Joan
Bea cansa només d’explicarlo. Al matí classes: apunts,
pràctiques... La Universitat
ha proporcionat un tutor al
Joan perquè l’ajudi en tot el
que necessiti; però la feina no
es fa soleta. Aquest tutor fa
El Xarrup/2
d’intermediari entre en Joan i entrenaments, en què arriba a
el professor d’alguna assigna- aixecar fins a més de 200 kg
tura a la qual el noi, per pro- de pes; “primer cal guanyar
blemes d’horari, no pot assis- força per després anar substitir. Parla primer el tutor amb tuint-la per potència”. Aquests
el professor, després hi torna a entrenaments i l’alt rendiment
parlar en Joan i si el professor resultant el van portar, fa dos
entén la seva situació, bingo! anys, a fer la quinzena millor
Aquest programa d’estudis per marca de tots els temps a Esa esportistes d’alt nivell fa ja panya i a ser tercer en el ràntemps que funciona a la Pom- quing estatal. Però forçar maspeu. A ell s’hi acullen els que, sa la màquina no és bo. L’any
com en Joan, practiquen un passat, aprofitant que només
esport a nivell de competició tenia pendent una assignatura
i alhora passen moltes hores a d’Empresarials, en Joan es va
les aules aprenent una carrera dedicar a entrenar tot el que va
que, en un futur, pugui donar- poder fins que “em vaig posar
los victòries en el món laboral molt fort”. Però per aquelles
com les que han
coses de la
aconseguit en el “Estudiar i entrenar vida, que és
món de l’esport.
suposa un esforç imprevisible,
A la tarda, desen el moment
prés de dinar al molt dur, però faig el de competir
que m’agrada”
CAR, tot i que
es va “trenalgun dia es
car”.
Una
queda per la Universitat “per lesió al pubis el va apartar de
xerrar amb els amics”, entre- la competició fins al setembre
nament. Quatre hores de di- de l’any passat, quan va colluns a divendres, plogui, nevi mençar a entrenar de nou. La
o faci un fred de mil dimonis. conclusió: “No es pot invertir
La temporada de campionats tot l’esforç només en una
no és precisament llarga i cal cosa”. Té cap aquest noi.
estar ben preparat.
“Estudiar i entrenar suposa un Jocs Olímpics
esforç molt dur, però faig el No es pot entrevistar un esporque m’agrada”, així explica- tista d’alt nivell i marxar sense
va perquè fa les dues coses. haver-li preguntat pels Jocs
Les dues cares d’en Joan Olímpics. En Joan comentarequereixen d’un dur entrena- va que ara és més realista i
ment. Esforç físic en els seus comença a veure que “potser
és complicat”. És clar que
tampoc ajuda gaire la poca
promoció i fama que té aquest
esport al nostre país. Campions sí que en tenim, però potser
no com per vèncer els nordamericans o els membres dels
equips de Països de l’Est, que
dediquen el màxim d’hores del
dia a entrenar, entrenar i entrenar. En aquest sentit, en Joan
diu ser “realista”. “Aquí, a Espanya, el nivell de llançament
de martell no és alt. Ser primer
d’Espanya en absolut no significa anar als Jocs. Agafen a
qui pot guanyar una medalla,
així que no duran a ningú que
no pugi ser finalista. Per això,
en l’equip d’atletisme gairebé
tots són competidor de fons.”
Pel que fa al futur, en Joan
reconeix que probablement
arribarà un moment, “no molt
llunyà”, en què aparcarà els
entrenaments de quatre hores i
es dedicarà a cotitzar per la seguretat social. Passat un temps
no descarta tornar-hi, però
primer cal “buscar un futur”.
Mentre arriba aquest moment,
els genolls i les espatlles d’en
Joan continuaran patint els
durs entrenaments. Això sí,
la pujada d’adrenalina en les
competicions, els amics, el seu
món de l’esport en general,
tot ho compensen. Els trofeus
d’en Joan, dins i fora de l’aula,
són ben merescuts.
Tu parles
Estudiants, professors..., tothom té un espai a El Xarrup. Per
això podeu enviar les vostres aportacions, per fer d’aquest butlletí una publicació de tots. Totes les veus, totes les opinions,
hi tenen cabuda.
Podeu fer arribar les vostres aportacions a l’adreça de correu
electrònic [email protected].
Que no se t’empassi la llengua el gat
Em dirigeixo per segona
vegada (la primera va ser fa
un any) al diari de l’estudiant
per denunciar, també un cop
més, un fet que a mesura que
vas pujant de curs sembla
que es fa més flagrant: la
docència en català.
El meu primer article a El
Xarrup em va servir per
arribar a la conclusió que
va ser la meva innocència
envers el món universitari
la que em va impulsar a
plantejar-me els primers
dubtes. Ara, després d’un
any i amb més experiència
en aquesta universitat, no tan
sols puc plantejar-me dubtes
sinó que puc criticar i ja no
per la meva innocència sinó
pels motius que m’heu anat
donant.
La situació en el meu grup
de la qual parlava en l’antic
article era de dues classes
teòriques impartides en
castellà i també totes les de
pràctiques. Ara, en l’actual
trimestre, són tres de les
teòriques en castellà (en una
de les quals la professora pot
parlar el català) i, igualment,
totes les de pràctiques. La
meva crítica ja no és per
aquest cas en concret, sinó
que és per aquest i pels anteriors trimestres, en què la dinàmica ha estat la mateixa.
N’hi ha que diuen que el
català és el preu a pagar
per una major qualitat en la
docència (jo mateix ho vaig
dir); però, realment creieu
que és així? Amb una mica
més de perspectiva ja puc
afirmar que la diferència en
la qualitat de les explicacions –no dels seus coneixements– dels professors de
parla catalana respecte a la
resta és inexistent. N’hi ha
d’altres que defensen que
en una universitat la llengua
de la docència perd importància. Realment això em
sembla preocupant ja que
voldria dir que no es té en
compte l’entorn on s’està
aquesta Universitat. Com ja
vaig defensar, la universitat,
a part de l’aspecte acadèmic,
ha de ser el reflex de la cultura del seu entorn per així
poder transmetre-la. A més,
en el nostre cas, és de justícia fer una discriminació positiva amb el català, llengua
minoritària. És per això que
demano, un cop més, que es
reflexioni sobre aquest tema,
que no quedi com a anècdota
i que s’utilitzin tots els mitjans ja no per millorar, sinó
per normalitzar d’un cop per
tots aquesta situació.
Tot i així, per acabar,
m’agradaria que reflexionéssim sobre dues preguntes:
Com s’entén que per una
persona que hi ha a l’aula
que no entén el català (llengua oficial), directament tots
imparteixin la classe en una
altra llengua? I segona:
Quina és l’explicació que
per anar a una universitat
on la llengua oficial és
l’anglès t’exigeixin el CAE
(Advance) i per venir a una
universitat on, repeteixo, la
llengua oficial és el català
no s’exigeixi cap mena de
titulació, si bé sabem que
les llengües no entenen de
fronteres ni de països?
Ramon Buira
Estudiant de 2n d’ADE, UPF
D’actualitat
Convocatòria d’eleccions parcials Comencen els concursos de Sant Jordi
Fotografia, cartells o reportatge periodístic són algunes de les
a Junta de Facultat 2005-2006
categories on competir
La Facultat celebra eleccions.
El proper 21 de febrer els
alumnes de primer i tercer
curs de la Facultat de Ciències
Econòmiques i Empresarials
de la UPF escolliran dos representants, un per cada curs.
El passat 1 de febrer es va
tancar el termini de presentació de candidatures. Un dia
després es va publicar la llisita
definitiva de candidats.
Pel que fa a les meses electorals, el sorteig tindrà lloc el
8 de febrer. I, al contrari que
en unes eleccions generals, en
aquestes eleccions no hi haurà
jornada de reflexió; per tant, la
campanya electoral anirà del 7
al 21 de febrer.
Els resultats provisionals es
coneixeran l’endemà mateix
a les eleccions, el 22. Tot i
així, caldrà esperar encara sis
dies, fins al 28 de febrer, per
conèixer el resultat final i, per
tant, els nous candidats electes representants del primer
i tercer curs d’Econòmiques
i Empresarials a la Junta de
Facultat. Per als qui vulguin
fer reclamacions dels resultats,
el termini anirà del 22 al 27 de
febrer.
En vistes al 23 d’abril comencen els concursos de Sant
Jordi. Enguany, les categories a concurs són diverses:
cartells, fotografia, reportatge
periodístic, vídeo, còmic,
web, literatura o traducció.
Les bases es poden consultar
des de principis de febrer al
Campus Global. Caldrà lliurar
les obres al Punt d’Informació
a l’Estudiant (PIE).
Pel que fa al certamen del
2005, val a dir que la categoria
de web va quedar deserta. Tot
i així, enguany la categoria
continua oberta. La Univer-
sitat organitza els diferents
concursos,
mentre
que,
paral·lelament, la Facultat de
Traducció i Interpretació convoca el concurs de traducció
(al català i al castellà). Al
2005, la imatge dels elements
de comunicació dels concursos de Sant Jordi va ser el cartell guanyador titulat “Roses
volant”, de Nagore Santos
Sánchez.
Per últim, afegir que el lliurament de premis als guanyadors
dels concursos va tenir lloc el
22 d’abril del 2005, a l’edifici
Roger de Llúria.
El Xarrup/3
Jo vaig estudiar a la Pompeu
“A la Pompeu és una mica difícil combinar la
carrera amb un treball”
M
aria Jardí pertany a una
nova generació de llicenciats a la Pompeu. Al 2006
farà dos anys que es va llicenciar en
Econòmiques i Administració i Direcció d’Empreses, gairebé el mateix
Com és que vas estudiar
a la Pompeu?
Primer de tot per les referències. La germana d’una amiga
hi estudiava i me n’havia parlat molt bé. Altres coneguts
em van parlar bé del professorat i em van dir que era una
universitat molt nova, que les
instal·lacions també estaven
molt bé. Sobretot van destacar
que la gent en sortia contenta i
que trobaven feina fàcilment.
I per què Econòmiques?
Aquesta decisió ja va ser més
complicada. Quan acabes
l’escola tampoc tens molt
clar què vols fer o quines
sortides té cada carrera. En
aquest aspecte em vaig haver
d’assessorar també molt. Estaria molt bé que poguessis
informar-te abans d’inscriure’t
en una carrera... Potser més
que les universitats ho haurien
de fer les escoles.
Et va sorprendre en algun
aspecte la universitat?
A la universitat ets adult i fas
la teva vida. En aquest aspecte
sí que vaig notar un canvi respecte a l’escola. Tot i que hi ha
gent que diu que la Pompeu és
també una mica com una escola, i això em va sorprendre.
Recordo que en determinades
assignatures passaven llista, i
que en les pràctiques es feia
un seguiment del treball de l’
alumne. Però, la veritat, és que
vaig veure bé aquest sistema.
I et va defraudar en algun
sentit?
No, la veritat és que estic
molt contenta amb aquesta
Universitat. Sobretot estic
molt contenta d’haver tingut
l’oportunitat de fer algunes assignatures en anglès. Això està
temps que porta treballant per a la
multinacional Unilever. No ha estat la
seva primera feina. Abans van venir
els clàssics treballs d’estudiant combinables amb uns horaris infernals, i
les no poc importants pràctiques en
molt bé, perquè ja comences a
aprendre el vocabulari tècnic,
aprens a redactar amb més
fluïdesa igual que a parlar. I a
la feina és necessari.
empreses. Però un cop va ser llicenciada, la Maria va entrar a treballar
al departament de finances d’una
important multinacional en la qual
des del primer moment va posar en
pràctica els coneixements adquirits.
Crec que sí. Les empreses valoren molt bé la Pompeu, tot i
que hi ha d’altres universitats
que també estan igualment
valorades.
Tenies experiència laboral prèvia?
A part de pràctiques, havia fet
els típics treballs d’estudiant.
Relacionat amb la carrera vaig
estar un estiu, dos mesos,
a Alemanya treballant a
Jonson&Jonsons, al departament de finances. Això em va
servir per veure de què anava
el tema bàsicament. Quan
vaig tornar, a l’últim curs,
vaig estar fent pràctiques que
vaig combinar amb els estudis.
Bàsicament, ho vaig poder fer
perquè no tenia gaires assignatures.
Vas anar d’erasmus?
No, havia d’anar a Anglaterra
però al final va fracassar. Al
Ara treballes per a la mul- final no va poder ser perquè el
tinacional Unilever. Com sistema d’allà era de semestres
hi vas arribar?
i aquí funcionàvem, i encara
Vaig donar el currículum a la funcionen, per trimestres. A
Pompeu. Abans les empreses les hores si marxava allà era
venien a la Pompeu a fer una un “follon” impressionant. Per
presentació. Crec que ara s’ha poder complir amb els crèdits,
canviat per això del foro em- mentes estava allà havia
presa, UPFeina. En poc temps d’estar estudiant assignatures
em va cridar una empresa d’aquí. Vaig considerar que
consultora
de
era
molt
recursos humans
c
o
m
p
l
i
cat
“La gent que surt
on vaig haver de
tot
plegat
passar els típics de la Pompeu troba i ho vaig
test i finalment feina, i això és molt deixar estar.
l’última prova de
Com a comimportant”
selecció a Unipensació em
lever, juntament
vaig anar a
amb altres candidats. Final- fer pràctiques un estiu a Alement em van agafar.
manya.
Es va valorar el fet que
haguessis estudiat a la
Pompeu?
No vas voler o no vas
poder treballar durant la
carrera?
No vaig poder. A la Pompeu és una mica difícil
combinar la carrera amb
un treball. Fins i tot amb
unes pràctiques, si no és
que tens poques assignatures, com em va passar a mi
l’últim any de carrera.
El tema pràctiques
a la Pompeu, com el
veus?
És un punt que potser sí
que caldria millorar. Crec
que en d’altres universitats
s’anima més els estudiants
a fer pràctiques. A Econòmiques no eren obligatòries i cal reconèixer que
és una possibilitat que
tampoc s’acostuma a considerar mentre estudies. La
Pompeu hauria d’animar
més els seus estudiants a
fer pràctiques i també donar més facilitats d’horari.
Recomanaries la Pompeu?
Sí.
Per què?
És una universitat on et
formen molt bé. El professorat és bo. Després..., la
gent que surt troba feina,
i això és molt important.
Ah! també per la possibilitat que ofereixen de poder
fer assignatures en anglès.
Com recordes els teus
anys a la Pompeu?
Guardo molt bon record
perquè vaig poder combinar els estudis amb el
temps lliure. Sortia amb
els amics, feia idiomes...,
i estudiava! Ara veig que
en el seu moment no ho
vaig valorar prou, i en soc
conscient.
Text i edició: Isis Boet
El Xarrup/4