full informatiu de la facultat de ciències econòmiques i empresarials
Abril 2006/núm. 10
www.upf.edu/facecon
El personatge
“Porto a la Pompeu des del principi perquè vaig estar a la
Comissió Gestora de la Universitat”
Q
uan converses amb Xavier
Calsamiglia notes que és
una persona que s’estima la
Universitat i a qui li agrada
ensenyar. Natural; ell diu
que ser acadèmic li ve de
vocació. Possiblement per
això, el doctor Calsamiglia
sigui director del Departament
d’Economia i Empresa,
perquè vaig estar a la Comissió
Gestora de la Universitat.
El millor de treballar
aquí?
A mi el que m’agrada més és
la possibilitat de generar una
universitat pública diferent.
Ha estat menys diferent del
que a mi m’hagués agradat,
perquè la cotilla institucional
de la universitat pública
és absolutament feixuga i
sembla que et porti a fer-ho
tot igual. Però, dintre de tot, el
Departament funciona d’una
manera molt peculiar i em
sento molt orgullós d’haver-hi
contribuït.
Xavier Calsamiglia. XC
Expliquim com és que
va venir a treballar a la
Pompeu?
Jo vaig estudiar el doctorat
als Estats Units i en tornar
s’havia fet l’Autònoma, que
era molt recent. Hi vaig estar
des del 74 fins al 85 o així. Al
85 vam començar a planejar
amb en Joan Esteban l’Institut
d’Anàlisi Econòmica dintre
del CSIC. I d’allà vaig ser el
primer director fins al 90. Just
vaig deixar la direcció que va
sortir la Pompeu. I vaig dir:
ostres, una altra aventura.
La veritat és que participar
en una universitat nova em
va fascinar. De fet, porto a
la Pompeu des del principi
El Xarrup/1
Per què diu que és
menys diferent del que li
hagués agradat?
Crec que totes les restriccions
legals del sector públic, de la
manera de fer..., el contracte
dels professors, com els
pagues, com generes plans
d’estudi, tot està controlat des
del Govern central, i això fa
molt difícil fer coses noves.
Una de les coses que ens va
atraure als que vam iniciar
això era fer una universitat,
un departament, competitiu a
Europa. Si et trobes competint
amb la London School of
Economics t’agradaria tenir
les mateixes condicions, però
veus que no les tens. Això fa
la vida més difícil.
membre del Consell
Assessor de la Facultat, i a
més imparteixi classes de
competència estratègica a
Econòmiques i ADE.
Com és que es va dedicar
al món acadèmic i no
va anar a parar a una
multinacional?
Això és de les coses que
tenia clares des de primer de
carrera; a mi m’interessava el
món acadèmic. I a més, volia
sortir a fer una etapa llarga
a l’estranger. Això de ser
acadèmic, la veritat, és que és
vocacional des de ben petit.
“Això de ser
acadèmic, la
veritat, és que és
vocacional des
de ben petit”
Què li aporta ensenyar?
Molt. Primer que m’agrada
molt, tinc vocació; a més que
m’interessa la recerca. Em
fascina aquesta comunicació
permanent amb gent que
sempre té la mateixa edat.
Aparentment em sembla que
estic quiet i que vagin passant
estudiants, però en realitat
soc jo qui va cambiant: la
diferència d’edat cada vegada
és més gran. En una feina
“normal” la gent va envellint
amb tu.
Què és millor, ensenyar o
aprendre?
No pots aprendre sense
ensenyar ni pots ensenyar
sense aprendre.
He vist que és membre
del Consell Assessor de
la Facultat. Quin és el
seu parer del Consell?
És una iniciativa interessant
que ja fa molts anys que
funciona. El que fa és barrejar
un grup d’agents socials,
sobretot empresaris, que són
representants del mercat al
qual ens adrecem, i gent de la
Facultat. Hi ha un intercanvi
d’opinions que serveixen
molt per anar corregint les
coses. Sempre hem sigut molt
conscients que una manera de
valorar la nostra feina era la
sortida que tenien els nostres
estudiants. Això n’era la prova.
Tenir les antenes posades a
l’opinió dels empresaris...,
continua a la pàgina 2
Sumari
El personatge / 1
Coses que passen / 3
D’actualitat/ 4
Tu parles/ 4
abril 06
ve de la pàgina anterior
això ha estat útil. I ens ha
donat l’oportunitat de tenir
suport per a iniciatives:
premis de tipus divers,
activitats empresarials dins la
Facultat...; està bé.
Canviaria alguna cosa
del seu funcionament?
Canviar no. Però seria bonic
que tothom s’hi impliqués
una mica més, tot i que encara
no tinc pensat com. Que
l’empresa, que ja s’implica,
s’impliqués una mica més. I
que la Facultat també parés
més les orelles.
Vostè també és director
del Departament
d’Economia i Empresa.
Com ho fa per tenir
temps lliure amb tantes
obligacions?
No en tinc gaire.
La funció principal del
Departament?
El Departament agrupa a tot
el personal que fa recerca
en una certa àrea. La seva
funció crucial és la selecció i
promoció d’aquest personal.
La
Facultat
demana
professors al Departament,
que s’encarrega de com
posar els professors perquè
facin una bona docència. El
Departament té professors
fent classes a molts llocs i
hem d’estar amb les antenes
posades a tot arreu.
Què és millor per a
Catalunya, des del punt
de vista econòmic:
l’autonomia, quedar-se
com ara o bé un règim
federal?
Home, jo apuntaria molt
per un sistema federal. El
sistema antic era, des del
punt de vista econòmic,
molt poc natural perquè la
recaptació estava en la seva
totalitat al Govern central i la
despesa, aquí. I gastar diners
que no has cobrat és un mal
“asunto”. Les propostes al
revés també són dolentes. Si
les autonomies ho recapten
tot i ho cedeixen al Govern
central, tens un problema
similar d’assimetria entre
ingressos i despeses. Crec que
s’hauria d’anar a un sistema
en què cadascú tingués total
autonomia recaptadora i total
El Xarrup/2
autonomia de despesa, amb els
mecanismes
d’anivellament
oportuns.
Quin mal pateix la gestió
del nostre sistema
sanitari?
És evident que aquesta és una
necessitat fonamental i voldries
que tothom tingués uns mínims
garantits. Per fer que l’Estat
garanteixi aquests mínims hi
ha moltes maneres. La gratuïtat
és molt perillosa, perquè tot el
que és gratuït acaba sent poc
valorat i no està clar quin pot
ser el mecanisme alternatiu
d’acostament entre necessitats
i recurssos. Crec que el gran
repte és com garantir un nivell
de protecció públic molt ferm
però que al mateix temps es
responsabilitzi al ciutadà i als
professionals que hi ha coses
que són cares. Ens costa molt
convèncer la gent que el que
calen són mecanismes per
gastar els diners en allò que
realment val la pena, no en
qualsevol cosa; si no els diners
s´acaben.
“Seria bonic
que tothom
s’impliqués una
mica més en el
Consell”
Què és millor per a
l’economia espanyola:
contractes indefinits però
bastant d’atur, o més
contractes temporals però
una taxa d’atur inferior?
El que fóra bo és que hi hagués
una major taxa de creació de
llocs de treball, i que la gent
pugui canviar sovint de feina
voluntàriament. La imatge que
et diria per fer un símil és el
d’una banyera, on entra aigua
i en surt. Per tal d’evitar que
la banyera estigui massa buida
es pot intentar obturar la sortida
de l’aigua, és a dir, posar
dificultats a l’acomiadament.
Penso que una mida molt més
positiva és deixar que l’aigua
circuli i si la banyera està massa
buida el que cal es augmentar el
flux d’aigua d’entrada, és a dir,
generar moltes oportunitats de
treball. Aquest segon sistema
permet canviar de feina quan un
ho consideri apropiat. La vida
laboral ideal d’una persona
no és estar sempre al mateix
lloc. A mi m’agradaria fer
èmfasi en una cosa, el que és
realment important és que si –
per la raó que sigui– tu deixes
un lloc treball, al dia següent
en tinguis un altre almenys
tant atractiu. Per tant no et
quedes al carrer. En resum,
prefereixo les polítiques que
facin fàcil trobar feina, més
que posar dificultats a que et
treguin de la feina.
Té més nois o noies
entre el seu alumnat?
Em sembla que tinc més
noies.
Des del seu parer, per
què creu que la majoria
de directius, en aquest
país, són homes?
D’una banda hi ha una
tradició de divisió social del
treball que té molta inèrcia
i això és difícil de canviar.
Cal lluitar frontalment contra
molts prejudicis. Caldrà
canviar molt l’estructura
de les relacions laborals i
familiars. I també hi ha cert
fet cultural..., potser les
dones són menys agressives. I
aquestes feines ho necessiten.
És una afirmació que faig
amb molta precaució però
crec que també cal anar
fomentant un canvi d’actitud.
Vull dir que a vegades tens
ganes de dir als alumnes, i
sobretot a les noies: vinga,
apreta, sigues ambiciosa!.,
Una de les coses que s’ha de
dir als estudiants que acaben
els estudis és que per arribar
a càrrecs directius s’ha de ser
ambiciós. Una “ambició”, en
el bon sentit de la paraula,
que igual surt d’una manera
més natural entre els nois que
entre les noies…
Creu que canviarà
aquesta tendència?
Segur. Ja està canviant, això és
imparable. Canviant molt, que no
vol dir que ja estigui solucionat
sinó que s’ha mogut molt. La
tasca és llarga però “esto se
mueve y no hay quien lo pare”.
Íntim
El darrer llibre que
ha llegit?
Estic llegint Solitud
de Víctor Català,
que m’ha fascinat.
Un sopar, millor
romàntic o amb
amics?
Home... de tant
en tant romàntic
i de tant en tant
amb amics. Els
sopars amb amics
són una cosa que
em sembla molt
important.
Un restaurant on
tornaria?
Can Mateu, a
Caldetes. M’agrada
el bon menjar amb
certa simplicitat.
Una cançó per
ballar en parella?
New York, New
York de Sinatra.
Una estació?
Primavera,
hivern...
Estiu.
Per ciutat, es mou
amb...?
Moto.
De vacances,
al mar o a la
muntanya?
M’agrada la
soledat, així que
muntanya. Tot i que
una platja buida
també m’agrada.
abril 06
Coses que passen
Al 2004, gairebé el 100% dels llicenciats des del 1994 en
Econòmiques treballava
El Consell Social de la UPF
va elaborar al 2004 un informe
en el qual es feia un seguiment
dels llicenciats entre els anys
1994 i 2004. Per tant, l’estudi
es va fer sobre la primera promoció sortida de la Universitat
Pompeu Fabra i la darrera, en
aquell moment. Els directors
de l’estudi van ser Jordi Guiu
i Pere Jódar, que van comptar
amb la col·laboració de Clara
Riba i Anna Cuixart.
L’objectiu era veure quin grau
d’inserció laboral hi havia
entre els llicenciats, així com
d’altres aspectes, com per
exemple: quines eren les retribucions o els temps que es
tardava a trobar feina depenent
de la llicenciatura. En aquest
sentit, l’estudi descriu les
característiques dels ocupats i
dels qui no ho estan. Val a dir
que, probablement, molts factors van influir en els resultats.
Tot i així, unes de les llicenciatures que van sortir millor
parades van ser precisament
Econòmiques i Empresarials.
En aquest sentit, cal afegir que
l’estudi es fa cada dos anys;
d’aquí que a data d’avui treballem amb resultats obtinguts
des del 1994 fins a l’octubre
del 2004.
Al 2004, any en què es va fer
l’estudi, els resultats concloïen
que el 96,9% dels llicenciats
en Econòmiques entre el 1994
i el 2004 tenien feina. La taxa
d’ocupació entre els alumnes
d’Empresarials era de gairebé
el 90%. Mentre que en termes
generals de la Universitat,
els graduats ocupats eren un
total del 84,5%, dels quals un
90,5% eren, o són, assalariats,
i un 9% eren, o són, no assalariats. La taxa d’ocupació dels
llicenciats de la Pompeu va
anar augmentant progressivament. Al 1996 se situava en
el 56%, i al 2004 estava ja al
84,5%.
Econòmiques tenia, en aquest
darrer estudi del 2004, la taxa
d’ocupació més alta de les
llicenciatures de la UPF. Per
tant, es pot dir que els resultats
van ser molt favorables per a
aquests estudis.
abril 06
Cercar feina
No tots els que formaven part
d’aquesta taxa d’ocupació van
començar a treballar en el
moment d’haver-se llicenciat.
El 64,2% dels llicenciats entre
el 1994 i el 2004 a la Pompeu
treballaven ja abans d’acabar
la carrera. Tot i que d’aquesta
taxa, més de la meitat ho feia
en feines no relacionades amb
els estudis. D’entre els que
van treballar abans d’acabar la
carrera es tractava, en la seva
majoria, d’estudiants de doble
llicenciatura.
Entre els llicenciats en Econòmiques entre el 1994 i el
2004, poc més de la meitat
van treballar durant la carrera,
tot i que la taxa dels qui no ho
van fer arriba gairebé al 43%.
En Empresarials, la diferència
entre la taxa dels qui treballaven mentre estudiaven i dels
qui no ho feien varia. Gairebé
un 70% treballava mentre estudiava.
Pel que fa al temps que els
llicenciats de les deu primeres
promocions de la Pompeu van
tardar a trobar una feina, els
qui van treballar durant la carrera van trigar menys a trobarne. Tot i així, entre els qui no
van començar a buscar feina
fins que no es van llicenciar,
prop del 50% van començar
a treballar en menys d’un mes.
Mentre que només prop d’un
4% va tardar més d’un any.
Característiques de
l’ocupació
La majoria dels titulats a la
UPF que treballaven al 2004
ho feien de forma depenent.
Només un 9,5% ho feia per
compte propi. I a partir de
l’any 2002, la contractació
estable va superar la precària.
Així, el tipus de contracte
que acollia més titulats era el
d’indefinit, que al 2004 era del
60,5%. Aquesta contractació
era molt notable entre els llicenciats en Econòmiques i la
diplomatura en Empresarials.
Tot i que aquesta forma de
contracte va anar disminuint a
mesura que passaven els anys
en favor d’altres formes de
contractació.
Categories professionals
Econòmiques ha acumulat entre els seus llicenciats al llarg
de deu anys, des del 1994 al
2004, més llocs d’alta direcció que cap altra carrera. Pel
que fa al sector d’ocupació, a
nivell general, la gran majoria de llicenciats fins al 2004
acabava en el sector serveis,
un 80,1%, seguit d’indústria i
construcció.
Pel que fa a les dimensions del
lloc de treball, els titulats a la
UPF, segons l’estudi, es concentraven en la seva majoria
al 2004, en la petita i mitjana
empresa. Tot i que la diferència amb la concentració en la
gran empresa és mínima.
Condicions de treball
Segons l’estudi, el 70% dels
ocupats s’encarregava d’una
tasca que implicava una responsabilitat o dificultat mitjana. D’una altra banda, al 2004,
entre els llicenciats ocupats
de la Pompeu, només un 6%
ocupava llocs de gerència. Per
sexe, ja al 2004, s’observava
una major dedicació de les dones a les tasques administratives i dels homes a les tasques
de gerència.
Per titulacions, els llicenciats
en Econòmiques s’encarregaven, al 2004, bàsicament
de tasques financeres, comptabilitat i facturació. També
d’auditoria i gestió comercial.
Els llicenciats en Administració i Direcció d’Empreses
feien principalment tasques
financeres, però també d’auditoria i gerència. Pel que fa
als diplomats en Empresarials,
aquests, segons l’informe,
feien tasques financeres, de
gerència, administratives, de
gestió comercial, control i
d’altres.
Horari i nivell retributiu
Prop del 47% feia al 2004,
jornades de 36 a 40 hores
setmanals. Seguits per la categoria que, al mateix any, feia
entre 20 i 35 hores setmanals
(20,8%). El contracte indefinit
es relacionava amb la jornada
extensa. Mentre que el contracte temporal es relacionava
més amb la jornada a temps
parcial. Per categories, el
contracte a temps parcial augmentava a mesura que baixen
les categories. També estava
relacionada amb el contracte
a temps parcial la retribució
més baixa. Segons l’estudi,
es pot afirmar que els salaris
més baixos al 2004 estaven
relacionats amb la jornada a
temps parcial.
Al 2004, el salari mitjà dels
titulats a la Pompeu Fabra
era de 1.229,5 €, la qual cosa
suposava un augment del 21%
respecte sl salari mitjà del
2002.
Per titulats, els salaris superiors es concentraven a Ciències
Econòmiques, Empresarials
i ADE. Tot i que s’observa
com els diplomats cobraven
menys, comparativament, que
els llicenciats.
Els salaris superiors
es concentraven en
Econòmiques i ADE
Satisfacció a la feina
Per promocions, sembla ser
que la satisfacció en la feina
de les promocions més noves
era una mica inferior a la de
les primeres promocions. Tot
i així, amb la feina en general,
els diplomats en Econòmiques
i Empresarials es mostraven,
al 2004, molt satisfets.
Pel que fa al canvi de feina,
fos provocat o no per una insatisfacció amb aquesta, al 2004
prop del 64% dels titulats de
la Pompeu havien canviat de
feina. Quant als motius pel
canvi, prop del 50% ho van fer
per les condicions de treball,
seguits, en un 30%, per qüestions de promoció i formació.
Per últim, pel que fa a la correspondència de la feina amb els
estudis, val a dir que entre els
diplomats que veien més relació
entre la seva feina i els estudis
cursats es trobaven els titulats en
Economia, ADE i Empresarials.
El Xarrup/3
D’actualitat
L’equip de la UPF fa un bon paper en el concurs de gestió
empresarial de Danone
Tot i fer un molt bon paper,
l’equip de la UPF no va guanyar aquest any la final de la
fase nacional del concurs de
simulació empresarial Trust:
The Danone way of doing
business. Al contrari que els
companys de facultat que es
van endur la victòria l’edició
passada, enguany l’equip de la
Pompeu s’ha quedat a la final.
Aquest any la guanyadora va
ser la Universitat de Deusto
(Bilbao).
La competició va ser el passat
16 de març a la planta de Danone a Parets del Vallès. Allà
hi van participar 30 joves de
diferents universitats espanyo-
la Universitat de Deusto
(Bilbao), la Universitat
Politècnica de Catalunya i
ESADE, la Universitat de
Navarra i el Instituto de
Empresa de Madrid.
L’equip de la UPF va quedar finalista. UPF
les. L’equip d’alumnes dels
Estudis d’Economia i Administració i Direcció d’Empreses de la UPF estava format per
Idoya Usón, Natalia Garcia,
Jaime Payeras, Lucas Esteban
Un becari del Departament
d’Economia i Empresa, guanyador
del II Premi Cambra de Comerç
Frank Notten, natural de Costa
Rica i becari ministerial del
Departament d’Economia i
Empresa de la UPF, és el guanyador del II Premi Fons Bibliogràfic de la Cambra de Comerç
de Barcelona de la UPF. El
treball guanyador es titula “La
influència de la Primera Guerra
Mundial sobre l’economia de
Costa Rica”. L’obra de Notten, llicenciat en Història, està
basada en un treball que va fer
per a la Universitat de Gronin-
gen (Països Baixos).
Frank ha fet una anàlisi de les
importacions de Costa Rica
entre els anys 1911 i 1929, per
tal de detectar si l’esclat de la
Primera Guerra Mundial va trencar el model econòmic nacional.
El Premi, dotat amb 1.500
euros, és fruit d’un conveni de
col·laboració entre la Cambra
de Comerç de Barcelona, la UPF
i el Banco Santander Central
Hispano.
i Albert de Loño. I van estar
coordinats pel professor del
Departament d’Economia i
Empresa de la Universitat,
David Rodríguez. La resta de
centres participants van ser
Els equips finalistes van
actuar seguint les directrius que ja s’havien marcat en una primera fase eliminatòria del concurs, que
va tenir lloc el passat mes
de febrer, i que va servir
perquè sortissin escollits
d’entre les cinc formacions que es presentaven
per cadascun dels centres
participants.
Comença la quarta edició de
Societats de Debat
Comença la lliga de debats dirigida
als estudiants de primer i segon curs
d’Econòmiques i Administració i Direcció
d’Empreses.
CREEU UN GRUP DE 4 I APUNTEUVOS-HI!
Per fer-ho només cal que envieu un correu
electrònic a:
[email protected],
indicant els vostres noms, NIA i nom
de l’equip abans del 13 d’abril. Es
compensarà el guanyador.
Tu parles
Estudiants, professors..., tothom té un espai a El Xarrup. Per
això podeu enviar les vostres aportacions, per fer d’aquest butlletí una publicació de tots. Totes les veus, totes les opinions, hi
tenen cabuda.
Podeu fer arribar les vostres aportacions a l’adreça de correu
electrònic [email protected].
El Xarrup/4
Text i edició: Isis Boet