full informatiu de la facultat de ciències econòmiques i empresarials
Maig 2006/núm. 11
www.upf.edu/facecon
El personatge
“Tenim una Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials que
és una joia dintre del panorama de les universitats de l’entorn”
Guillem López i Casasnovas,
menorquí de naixement
i català d’adopció, és
professor d’economia
aplicada i ha sigut primer
vicerrector i després degà
de la Facultat de Ciències
Econòmiques i Empresarials.
Avui, es dedica a la recerca
i al món acadèmic. També
és conseller assessor de
Sanitat a Madrid, Balears i
Catalunya. Per si això no fos
prou, també ho és del Banc
d’Espanya.
“Si hagués
d’adoptar un
model sanitari de
referència triaria
el d’Holanda”
Vostè
té
una
doble
llicenciatura en Dret i en
Economia. Com és que va
fer dues carreres gairebé al
mateix temps?
Vaig fer aquestes dos bàsicament perquè m’agradaven els
temes d’economia aplicada, i
al meu entendre no hi ha millor
complement per entendre el que
passa en el món real que tenir
coneixement de dret, que és una
eina de suport fonamental en la
presa de decisions, tant públiques
com privades.
Porta treballant com a professor des del 78. És vocacional?
Sí, efectivament.
Vostè va ser degà de
la Facultat de Ciències
Econòmiques i Empresarials
del 2000 al 2004. Què el
va empènyer a ocupar el
càrrec?
Sóc una persona que sempre procuro ser força lleial a la institució
per a la que he decidit treballar.
Quan vaig entrar a la Pompeu
em van demanar que fos vicerector d’Economia i Administració,
en el moment que la Universitat
estava creixent, i que per tant necessitava molta inversió i creativitat financera, i ho vaig acceptar.
Amb la internacionalització de la
Universitat vaig canviar de vicerectorat, també per necessitats
del servei. Quan va haver-hi canvi de Rectorat, vaig demanar al
El Xarrup/1
Guillem López i Casasnovas al seu despatx. ISIS BOET
Departament recuperar la meva
agenda de treball més acadèmic,
i vaig poder estar uns anys sense
ocupar cap càrrec. Passat aquest
temps em van demanar si podia
ocupar un càrrec intern, ja fos a
la Facultat o al Departament, i
amb la mateixa lleialtat em vaig
ocupar del Deganat. Jo mai m’he
postulat per un càrrec d’aquests,
perquè considero que és un servei que s’ha de fer i correspon a
la bona ciutadania de pertànyer a
una institució.
Quins records guarda?
Bons. A l’època de Rectorat
l’empenta que portava la Universitat era extraordinària; la il·lusió
amb la qual vàrem treballar, en
el meu cas, és irrepetible. I en
el Deganat de nou, el record és
excel.lent. Vàrem ser bastant
innovadors en aspectes interns de
docència, i en els externs, amb la
revitalització del Consell Assessor entre d’altres, vàrem passar
el primer gran procés d’avaluació
de les llicenciatures, que va sortir
força bé. Tenim un Departament i
una Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials que són
una joia dintre del panorama de
les universitats de l’entorn. Tot
i que hem de ser crítics i estar
alerta.
En els seus projectes ha tractat força el tema de la sanitat.
D’on ve aquest interès per
l’economia de la salut? De
quin model és entusiasta?
En el món de l’economia sempre
m’han interessat els aspectes
aplicats. La meva tesi, feta a la
Universitat de York, tenia com a
objectiu l’estudi de com finançar
les institucions sense ànim de
lucre per promoure l’eficiència.
I l’aplicació que vaig fer del
model teòric va ser en aquell
moment al món dels hospitals.
Des de llavors he tingut una
certa presència en l’anàlisi del
sistema sanitari.
Són els models públics ineficients per naturalesa?
Els sistemes públics tipus ‘serveis administrats’ o burocratitcontinua a la pàgina 2
Sumari
El personatge / 1-2
Coses que passen / 3
D’actualitat/ 3
Jo vaig estudiar a la
Pompeu/ 4
maig 06
ve de la pàgina anterior
zats són complicats de gestionar,
i sobretot difícilment adaptables
als canvis. Tenen dificultats davant de les innovacions, de les
noves necessitats socials, ja que
hi predomina molt la inèrcia administrativa. El món complex de
la sanitat actual difícilment es pot
sotmetre al pinyó fix de les regles
tradicionals de l’administració
pública.
És Suècia el model d’estat
del benestar a seguir?
No. Suècia té un bagatge social i
cultural molt diferent al d’un país
mediterrani com el nostre. Té una
pressió fiscal elevadíssima. No
conec, en aquest moment, cap
partit polític, ni Esquerra Unida,
que aposti per una duplicació de
la pressió fiscal per càpita actual.
Dels països nòrdics no ens hem
de mirar només la seva despesa,
sinó també la seva fiscalitat. I
conèixer la cultura, la manera
d’entendre la vida, que hi ha al
darrere. Si hagués d’adoptar un
model de referència en matèria
sanitària per fer front al futur, jo
triaria el model d’Holanda.
Tres projectes, dels 12 que
ha dut a terme, van ser finançats per algun ministeri.
Considera que a Espanya hi
ha poca inversió en I+D des
de l’Estat?
Jo em moc en l’àmbit de la recerca aplicada. Em sembla que
el dèficit més important que té
en aquests moments el país és d’
inversió en investigació bàsica.
L’aplicada, si és socialment rellevant, no té problemes.
Actualment, és membre
dels consells assessors de
Sanitat a Catalunya, Balears
i Madrid. Com valora aquest
fet?
La presència a consells assessors em permet tenir un millor
coneixement de com s’elabora
la política sanitària, de com
passem de les coses teòriques
a la definició de les polítiques.
I això ho vaig començar com a
observador, en el Consell Assessor de Sanitat a Madrid, època
PP. Vaig estar amb tres ministres
diferents. Ara estic amb una ministra del PSOE; a Catalunya,
amb dos consellers de CIU primer i ara amb una consellera del
PSC. I a les Illes vaig començar
amb Pacte Progrés; per tant amb
l’esquerra balear, i en aquests
El Xarrup/2
moments estic amb una consellera del PP. Què té de significatiu
això? Simplement que de moment
he aconseguit que la contribució
de l’economia de la salut estigui
una mica més blindada del pim
pam pum de la conjuntura política. Crec en tot cas que és un
error per a un acadèmic posar-se
massa a prop del poder polític per
justificar-ne els seus prejudicis (o
els propis!).
També és conseller independent del Consell de Govern
del Banc d’Espanya. Com hi
va anar a parar i què hi fa?
La veritat és que des del punt de
vista de trajectòria professional he
“Crec que és un
error per a un
acadèmic posarse massa a prop
del poder polític”
sigut bastant afortunat. He estat 25
anys en l’àmbit de l’economia de
la salut, i passada aquesta etapa
d’ajudar a configurar la disciplina,
he tingut la fortuna d’iniciar una
nova etapa. Diversos partits em
van demanar si acceptaria ser nomenat conseller per l’anomenada,
quota catalana. Jo no tinc pedigree
dintre de la burgesia catalana (sóc
illenc) i no sóc membre de cap
partit. No tinc padrins locals, ni
vincles familiars o de companys
de “pupitre”. Per tant, em considero afortunat que pensessin en el
meu nom per representar una mica
la idiosincràsia més ‘perifèrica’.
Les contribucions que pugui fer al
bon funcionament dels òrgans reguladors del Banc d’Espanya, que
té avui encara un important paper
regulador del món financer i per al
bon funcionament de l’economia,
responen ara a unes reunions que
són a porta tancada i sota promesa
de confidencialitat. El càrrec és
per sis anys, renovables per uns
altres sis, i per tant fora de la conjuntura política a curt termini.
Vostè ocupa aquests i d’altres
càrrecs no menys transcendents. Com s’ho fa per combinar-ho amb la docència i la
vida personal?
Tinc una agenda molt organitzada.
I una estimadíssima família de suport amb dona i tres fills, d’entre
23 i 15 anys, força comprensius.
Crec que molts dels problemes
que té la gent que no se’n surt en
càrrecs de responsabilitat o que
no són capaços de reconciliar
mínimament la vida familiar
amb la professional, és que no
se saben organitzar. Si tens el
cap clar i l’agenda ben establerta, crec que molta gent podria fer
més feina de la que fa. Cadascú
és com és, i jo en aquest aspecte,
des de petit, m’ha tocat i he sabut organitzar-me bastant.
No li agradaria ocupar alguna conselleria econòmica?
No. Sincerament. M’agrada
estar a prop del món polític –no
soc ‘apolític’– però quan s’està
dintre del món polític les regles
del joc són unes altres i jo avui
no estic disposat a seguir-les.
Sóc una persona a qui el que
més li molesta és la doble moral. I en la política, les regles del
joc obliguen a vegades a ’ tragar
sapos’, com se’n diu en castellà.
No ho critico, però és que jo no
hi estic preparat. Doble moral
per a mi vol dir també el que
observo en gent que parla de
la bondat dels serveis públics i
els utilitza poc, no sap com funciona el transport públic o mai
ha trepitjat un centre d’atenció
primària. Això, a mi, em gira els
budells. Com més a prop s’està
de la política, més gent trobes
que fa doble discurs, i això a mi
em desagrada profundament.
Algun projecte que ja tingui
al cap?
Estic fent una nova recerca,
conclosa ja la meva incursió en el món dels aspectes
socioeconòmics de la immigració, que té a veure amb
les taxes de rendiment que
en treuen de la despesa social actual, tal com la tenim
avui definida, diferents grups
d’edat: joves, aturats de llarga
durada i pensionistes. I entre generacions diferents: la
dels joves d’ahir que són els
jubilats d’avui, i la dels joves
d’ara que seran els jubilats de
demà. En general, els joves d’
avui són els grans sacrificats
per les inèrcies del nostre estat
de benestar –retribucions salarials, polítiques d’habitatge,
precarietat laboral–. Tot i que
la variança i no només les
mitjanes dels valors assolits
ha d’importar en les polítiques
públiques, cal un redreçament
en el seu favor.
Íntim
Una beguda?
Un cafè Illi amb
molt poca llet.
Per passar
unes vacances,
mar o
muntanya?
Mar.
Una cançó per
enamorar?
Paraules d’amor.
Què no
suporta en una
persona?
La hipocresia.
Com li agrada
gaudir del
temps lliure?
Llegint prenent el
sol amb vistes al
mar.
Què li agrada
més, cuinar o
trobar el plat a
taula?
Cuinar.
Una virtut i un
defecte que es
reconegui?
Virtut, l’organització i claredat
d’idees. Defecte,
les idees poden ser
bones però a vegades inoportunes.
maig 06
Coses que passen
ADE i Economia, les terceres llicenciatures de la UPF a rebre
més estudiants estrangers
“M’agradaria
viure
a...
Barcelona”. Així acabava un
anunci de l’Ajuntament de
Barcelona per promocionar
la ciutat. Fos o no gràcies a
aquest anunci, any rere any,
centenars d’estudiants estrangers visiten la UPF. Les
llicenciatures d’ADE i Economia van ser, el curs passat, les
terceres de la UPF a rebre més
estudiants estrangers. També
centenars d’alumnes de la Universitat Pompeu Fabra marxen
a estudiar a l’estranger.
Des de l’any 1992, estudiants
en el seu darrer curs acadèmic
s’animen a passar un trimestre
o més temps en alguna universitat estrangera amb una beca
Erasmus, per exemple. Què
els empeny a fer-ho? Potser
les ganes d’aventura, millorar
el currículum, aprendre un
idioma –o perfeccionar-lo–,
conèixer gent nova, passar
una temporadeta fora de casa
dels “papàs”, o simplement no
hi ha cap motiu en especial;
senzillament ve de gust.
La tendència de “marxar
d’Erasmus” ha anat creixent
des dels inicis de la Pompeu.
Però no només ha augmentat
la xifra d’alumnes que marxen, sinó que a més a més
tampoc ha deixat de créixer
el nombre d’estudiants estrangers que vénen a la UPF.
Així, la mobilitat d’estudiants
de primer i segon cicle no ha
deixat d’incrementar des del
primer any de vida acadèmica
de la Universitat: era l’any
1992. De la UPF, aquell any,
van marxar 4 estudiants; l’any
següent ho van fer 119. L’augment d’”aventurers” ha estat
tal que l’any passat, curs acadèmic 2004-2005, 462 alumnes van beneficiar-se d’un
programa de mobilitat per
estudiar a l’estranger. En total,
en aquests 14 anys (les dades
L’any passat van
marxar a estudiar
fora 49 estudiants
d’ADE i 33
d’Economia
d’enguany encara tardaran una
mica a aparèixer) han marxat
3.973 “pompeus” a rodar món
amb una beca de mobilitat.
Les llicenciatures d’Administració i Direcció d’Empreses i
Economia van ocupar, el curs
passat, la quarta i cinquena posició pel que fa a estudiants que
van marxar amb un programa
de mobilitat a alguna universitat de l’estranger. D’Administració i Direcció d’Empreses
van marxar 49 estudiants a
fer algun trimestre fora. De
la llicenciatura d’Economia
van marxar-ne 33. En total, 82
estudiants de la Facultat que
van marxar davant els 92 que
va rebre. La Pompeu va rebre
al curs 1993-94 79 estudiants
estrangers. Un any més tard
D’actualitat
Es premia la creativitat en el dia de Sant Jordi
El passat 24 d’abril la Pompeu va celebrar el dia de Sant
Jordi premiant la creativitat de
molts estudiants que havien
decidit presentar-se als premis
Sant Jordi d’enguany.
El rector, Josep Joan Moreso,
i el vicerector de Comunitat
Universitària, Pelegrí Viader,
van lliurar els premis. En
l’edició d’enguany s’hi han
presentat un total de 153 obres
maig 06
a concurs. S’hi van premiar 13
categories. En la de narració
breu va ser elegit Francesc
Pallàs Saladié, estudiant
d’Administració i Direcció
d’Empreses, per la seva obra
“L’internista”.
Els premis van consistir en
vals de llibreria, material
informàtic o fotogràfic, per
valor d’entre 90 i 300 euros.
ja en venien 171. L’any passat
1.172 estudiants estrangers
van estudiar a la Pompeu. I
la tendència continua anant a
l’alça. Al llarg de tots aquests
anys, i amb dades que arriben
fins a finals del curs passat,
4.451 estudiants estrangers
han visitat la Pompeu. Conclusió: la Universitat rep més
estudiants estrangers en programes de mobilitat que no
pas n’envia. Tot i així, i llevat
d’una gairebé inapreciable
davallada en el nombre d’estudiants de la Pompeu que van
marxar a l’estranger entre els
cursos 2003-2004 i 2004-2005
–exactament nou estudiants
menys van marxar fora–, la
tendència és a l’alça. Cada
vegada més estudiants de la
Pompeu s’animen a sol·licitar
una beca de mobilitat i marxen
a l’estranger.
Pel que fa al programa de mobilitat escollit, durant el darrer
any, la majoria d’alumnes de
la Pompeu que van marxar a
estudiar a l’estranger ho van
fer amb una beca Erasmus o
Sòcrates, concretament 401;
el mateix nombre d’estudiants
Erasmus que va rebre la Universitat el passat curs. La resta
d’estudiants que es va desplaçar a estudiar fora el darrer
any ho va fer amb convenis
bilaterals (37); amb un voluntariat acadèmic (15) i amb un
programa Sèneca (9).
Ofertes de mobilitat
Erasmus /Sòcrates: programa
europeu de cooperació en
l’àmbit de l’educació entre
els, per ara, quinze membres
de la Unió Europea; els estats
membres de l’Associació
Europea de Lliure Comerç
(AELC), i alguns països de
l’Europa Central i Oriental.
Convenis bilaterals: acords
que donen als estudiants els
mateixos avantatges que el
programa Erasmus, amb la
diferència que l’estudiant
no rep l’ajut econòmic.
Programa Sèneca: beques
convocades pel Ministeri
d’Educació i Ciència per
fer estudis convalidables en
universitats espanyoles.
Voluntariat aAcadèmic:
oportunitat per als estudiants
de la Pompeu per participar
en accions de solidaritat i
voluntariat amb països en vies
de desenvolupament.
Programa d’Estudis
Hispànics: programa per
a estudiants estrangers,
anomenat Programa d’Estudis
per a Estrangers (Study
Abroad Program).
Visitants: possibilitat
que tenen els estudiants
estrangers per venir a la UPF
independentment de qualsevol
conveni Erasmus, bilateral o
Sèneca.
Xavier Sala i Martín, ponent
en una conferència a l’IDEC
Un alumne del programa
de doctorat, premiat
Xavier Sala i Martín, catedràtic a la Universitat de Colúmbia de Nova York, professor
de la UPF i assessor del Banc
Mundial i del Fons Monetari
Internacional participarà com
a ponent amb una conferència
titulada “La competitividad de
las naciones”, en la IV trobada
MBA. L’acte tindrà lloc el
proper 24 de maig a l’IDEC.
Marek Jarocinski, estudiant
del programa de doctorat del
Departament d’Economia i
Empresa, ha guanyat el premi
Klaus Liebscher, concedit pel
Banc d’Àustria, pel seu treball
“Responses to Monetary Policy Shocks in the East and
the West of Europe”. El Banc
d’Àustria fa entrega d’aquest
premi a treballs científics en
matèria de política europea
i integració escrits per joves
economistes de la UE.
El Xarrup/3
Jo vaig estudiar a la Pompeu
“Tinc molt bon record de la UPF, tant a nivell personal com docent”
H
Hugo Fernández va decidir
estudiar a la Pompeu, sobretot
pel professorat que hi impartia
classes. D’això fa ja vuit anys.
Com has anat a parar a
Miami?
Després de dos anys a la Divisió
Internacional del Grupo Mahou-San Miguel treballant en un
projecte de construcció d’una
cartera de marques premium
internacional, per fi va arribar el
moment de posar-lo en pràctica
als Estats Units i, per començar,
a Florida: la millor porta d’entrada per a un producte d’origen
espanyol.
Explica’m una mica de la
teva vida laboral?
Vaig començar a treballar a
L’Oréal España, des de Madrid,
només acabar la carrera i fent
màrqueting a marques de coloració.
Un any després, el Grupo Mahou-San Miguel em va oferir
la possibilitat d’integrar el seu
departament de màrquting a la
Divisió Nacional per ajudar a
gestionar les marques amb alcohol de la gamma San Miguel
des de Barcelona. Van passar
dos anys i la companyia em va
proposar el projecte internacional. Vaig acceptar encantat el
repte. Des de llavors, no tinc
ulls per a ningú més.
Què sents en treballar tan
lluny de casa?
Cap problema!
Quin record guardes dels
anys de la Pompeu?
Tinc un molt bon record de la
UPF, tant a nivell personal com
docent. Els meus millors amics
són de la UPF i la formació que
vaig rebre juntament amb el sistema d’estudis em van semblar
òptims.
Com és que no et vas animar a fer una doble llicenciatura?
Perquè tenia molt clar que volia
treballar en màrqueting.
El Xarrup/4
Llicenciat en Administració
i Direcció d’Empreses l’any
2002, avui és un privilegiat
perquè “li encanta” la seva
Recordes per què vas
anar a estudiar a la
Pompeu?
Vaig escollir la UPF entre la
UB, ESADE i la UAB, pel fet
de tenir professors com Xavier
Sala i Martín, Oriol Amat, Fabián Estapé i molts altres.
feina: és responsable de
màrqueting de les marques del
Grupo Mahou-San Miguel al
continent americà.
M’encanta la meva feina. Em
sembla apassionant. La part
que més m’agrada és l’estratègia i l’orientació 100% al
consumidor.
T’has trobat a d’altres
“pompeus” pel món?
Sí, aquí mateix a Miami hi ha
Hugo Fernández
Del temps que portes
a Miami, què me’n pots
explicar?
Miami és, juntament amb
Barcelona, una de les ciutats
amb més qualitat de vida que
conec. El clima és sensacional,
la gent molt oberta i la quantitat
d’activitats a fer no té límits tant
si és esport, com cultura, oci i
altres.
És molt diferent el treball
que feies aquí del que fas
a Miami?
Des que sóc a Miami, m’he
orientat cap al llançament de
les nostres marques al continent
americà. A Espanya, treballava
en el desenvolupament de la
cartera de marques per tot el
món. És per això que a Miami
arriba el moment de la implementació real dels plans que
abans eren teòrics.
T’agrada la teva feina?
una persona de la UPF que treballa a finances de Danone.
Tornaries a estudiar el que
vas estudiar?
Absolutament. Vaig trobar la
meva via i el meu lloc.
I, a la universitat on vas
estudiar?
Sí. Però faria un Erasmus o un
altre programa de mobilitat, a
Estats Units o a l’Àsia.
Parlem del món laboral.
Com veus la situació dels
“teus” en el món laboral
espanyol?
Els meus amics de facultat són
quasi tots de màrqueting, i els
va molt bé.
És cert allò que es diu que
“la vida d’estudiant és la
millor”?
Sense cap mena de dubte. Encara que la de treballador permet
altres coses, o, més aviat, a
una altra escala.
Saps quan tornaràs?
Pregunta impossible de
respondre per la gent que
treballem a màrqueting.
Mantens el contacte
amb els antics
companys de la
Universitat? I amb
algun membre
de la comunitat
universitària?
Sí. Amb els meus millors
amics i la resta de companys, amb qui em vaig trobant. Amb el professorat no,
però tracto de seguir la seva
pista en llibres, publicacions
i diaris.
El que més trobes a
faltar a Miami?
Gairebé res. Conduir una
moto, com a Barcelona, i
arribar a tot arreu en deu
minuts.
El millor record dels
anys a la Pompeu?
Els amics.
El menys “bo”?
No tenir anglès i d’altres
llengües obligatòries com a
part de la docència.
Què destacaries del
que vas aprendre a
la Pompeu i que t’ha
estat , i t’és, útil?
Case-studies. La part més
pràctica de la carrera, orientada a trobar solucions i
no a veure senzillament les
teories, si no a aplicar-les.
T’has plantejat
continuar estudiant
més endavant?
Sí. Un MBA Executive a
l’estranger, als Estats Units
o a l’Àsia. Full-time.
Text i edició: Isis Boet. Contacte: [email protected]