FULL INFORMATIU DE LA FACULTAT CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPPRESARIALS
http://www.upf.edu/facecon
Erasmus 2006-2007
Novembre 2006 / núm. 13
Els anglesos no saben distingir
entre una
bona
i
una
mala
paella
Erasmus 2006-2007: Xavier Masat i Pau Hernanz
É
La UPF ha convocat per a aquest curs
prop de 800 beques per estudiar a
l’estranger en 230 institucions d’arreu
del món. D’aquestes institucions
universitàries, 52 s’adrecen als
estudiants de la Facultat de Ciències
Econòmiques i Empresarials i, a més,
aquest any s’han establert nous convenis
amb universitats austríaques,canade
nques,nord-americanes,
mexicanes,
britàniques, suïsses i de Hong Kong.
Des que la Pompeu Fabra va iniciar les
activitats internacionals, ara fa catorze
anys, prop de 4.000 alumnes han aprofitat
els programes d’intercanvi i de mobilitat
per viure a l’estranger durant un període
que comprèn dels tres als dotze mesos.
s difícil saber quants d’aquells
que decideixen marxar d’Erasmus
ho fan per buscar noves experiències personals o per conèixer altres
maneres de rebre la docència. Sigui com
sigui, el que s’acaba trobant qui se’n
va són, sense cap dubte, les dues coses.
Aquest curs, com cada any des de 1992,
desenes d’estudiants de la Pompeu Fabra
faran les maletes per viure la seva pròpia
experiència. En Pau Hernanz i en Xavier
Masat són dos alumnes de la Facultat que
aquest any viuran la seva aventura. Tots
dos ja estan a quart curs però en Xavi ja
ha començat l’any a l’estranger i en Pau
Ara bé, a banda de les possibilitats
que s’obren a nivell europeu, la
UPF també té assignats convenis
bilaterals d’intercanvi amb universitats
estrangeres però sense l’ajut econòmic.
Aquestes universitats es troben a
Austràlia, els Estats Units, el Canadà, la
Xina i l’Amèrica Llatina.
A banda de les retribucions econòmiques
que ofereix l’administració, l’alumne
que no disposi dels recursos per gaudir
de l’Erasmus, Caixa Catalunya, La
Caixa, el Banco Santander Central
Hispano, la Generalitat i el Ministeri
d’Educació ofereixen préstecs en
condicions preferents. I tot i ser possible
gaudir de més d’un Erasmus, les ajudes
econòmiques només s’atorguen una
vegada. Al gener s’obre el període per
presentar les sol·licituds.
marxarà al segon trimestre. Quan un torni,
l’altre se n’anirà, i com passa en la majoria
de casos un haurà viscut una gran experiència i l’altre tot just l’estarà començant.
A Londres
En Xavier ja va començar el curs a Islington, Londres. En el seu cas, els motius que el van portar a l’estranger eren
clars: l’oportunitat per viure una nova
experiència, conèixer una altra universitat
i perquè “després de tres anys la teva facultat ja no et crida tant l’atenció”, explica.
Quan feia segon ja va sol·licitar la beca
Erasmus per estar a la Cass Bussiness
School. Tenia molt clar que volia anar
allà i en no aconseguir la plaça no es va
conformar amb una segona opció. L’any
”
següent ho va tornar a intentar i, de fet,
avui ja és a Londres i té clar que marxar
a quart curs no serà un impediment per
acabar, sense cap dificultat, la carrera.
■
La llengua, la ciutat i les ganes
d’anar a qualsevol lloc, són per
en Xavier els principals motius a
l’hora de triar una plaça
La Cass Bussiness School pertany a la City
University de Londres, però més que la
universitat en si, i com molts d’altres es-
tudiants, en Xavier va sol·licitar la plaça
principalment per la destinació. “Volia anar
a una ciutat gran i viure al centre”, i creu
que, generalment, el que busca qualsevol
estudiant no és gaudir de les prestacions
acadèmiques que li pugui oferir una altra
universitat.
Extrapolant-ho a la situació que es viu
a les universitats catalanes: “els Erasmus que vénen saben quines assignatures i quins professors són millors?”.
Per això, les principals motivacions que
mouen una persona a l’hora d’elegir entre
una destinació o una altra són “la llengua,
la ciutat i les ganes d’anar a qualsevol lloc”.
En universitat amb gent d’arreu del món i amb
uns mesos d’assentament, en Xavier afirma
irònicament que en “Montilla la qualificaria
de sectària” perquè en general “condicio-
na molt el grup ètnic al qual pertanys”.
Tot i que el funcionament de la Cass Bussiness School no resulta ser gaire diferent
al de la UPF, “allà l’opinió dels estudiants
es té més en compte a les classes” i es
forma una espècie de “tertúlia ‘carajillera’
impensable a la Pompeu”. A més a més, la
universitat també s’encarrega d’organitzar
moltes activitats fora de l’horari de classe.
I pel que fa a l’idioma és curiós sentir en
Xavier quan diu que entén millor la llengua del país quan la parla algú no autòcton.
Així i tot, assegura que “vaig millorant” i
que la seva experiència no s’assembla en
res al que s’esperava perquè “tot és més
senzill; la universitat posa les coses fàcils
i els anglesos no són capaços de distingir entre una bona i una mala paella...”
Personalment la seva experiència està
sent molt positiva; però, fins a quin punt
es valora a l’hora de buscar una feina que
hagis fet un Erasmus? Tot i que en Xavier
detonant principal que el va fer decidir va
ser la ciutat en si i no tant les prestacions i les possibilitats que li obria aquella
universitat. Ara bé, assegura que moltes
vegades els condicionants que fan que vagis a un lloc o a un altre depenen més del
està convençut que en el món laboral això
es té en compte, si no és així s’hauria de
valorar. Haver estat en una universitat estrangera fa que “coneguis moltes cultures
que en una universitat bàsicament monocultural com la nostra no trobes i, a més,
tens l’oportunitat de viure experiències que
només pots tenir quan ets fora de casa”.
sap
parlar
l’anglès
perfectament”.
En Pau se’n va el gener cap a Oslo. Encara
no pot valorar la seva estada a l’estranger,
però a diferència d’en Xavier, pensa que obtenir una beca Erasmus no t’obre més portes
a l’hora d’obtenir una feina, perquè “no és
un fet diferencial, si no és que has estat en
una universitat molt prestigiosa”, conclou.
De Barcelona cap a Oslo
Més diners per als Erasmus
Com moltes vegades passa, n’hi ha que no
saben ben bé per què marxen. Així i
tot, en Pau suposa que va decidir marxar d’Erasmus per “conèixer una nova
cultura, diferents mètodes d’estudi i per
viure una experiència lluny de casa”.
Tot i que encara no se n’ha anat, creu que
fer-ho a quart curs és el millor any perquè
és quan hi ha menys assignatures troncals
i obligatòries. Encara que altres persones
que van estar a la Universitat d’Oslo li
van recomanar anar-hi, en Pau creu que el
El president Zapatero va anunciar en el
darrer debat sobre l’Estat de la Nació
que els estudiants que durant els propers quatre anys surtin a l’estranger amb
una beca Erasmus rebran una retribució
econòmica de 4.000 euros com a mitjana.
Així doncs, la partida pressupostària que es
destinarà a tal fi l’any que ve ascendirà als
68 milions d’euros. Unes xifres a les quals
s’ha arribat tenint en compte el nombre total d’Erasmus que ho sol·liciten anualment,
que a l’estat espanyol són 21.000 per any.
■
Tenir un bon expedient et dóna
facilitats a l’hora d’obtenir la teva
destinació prioritària
teu expedient acadèmic, dels idiomes o
de la situació econòmica dels teus pares,
que no del lloc on realment vols anar a
parar. “En realitat m’hagués agradat anar a
Hong Kong, però no hi va haver sort”, diu.
I pel que fa a l’idioma, si anar a Londres
no té per què representar un handicap
idiomàtic per a l’alumne, marxar a
Oslo tampoc. “A les societats nòrdiques no passa com aquí, allà tothom
Sèneca, 500 euros
Potser la beca Sicue/Sèneca és una de les
grans desconegudes, però com l’Erasmus
representa una gran oportunitat per sortir
de casa, conèixer un nou lloc, una nova
universitat i nova gent.
El Ministeri d’Educació i Ciència
convoca cada any prop de 2.000 beques
Sèneca per realitzar estudis convalidables
a universitats de l’estat espanyol. A
diferència de l’Erasmus, el període que
pot durar una Sèneca va dels tres als
nou mesos i el temps en què s’està a
la universitat d’acollida és inamovible,
fet pel qual és obligatori complir amb
el període atorgat. Un altre requisit que
s’exigeix és l’assoliment d’un mínim de
crèdits durant el període durant el qual
dura la beca. Ara bé, sense cap mena de
dubte, per a molts, un dels al·licients de la
Sèneca és l’ajut econòmic que comporta.
Igual que en el cas dels Erasmus,
l’alumne queda exempt de pagar les
taxes acadèmiques de la universitat de
destinació i també obté un ajut de 500
euros mensuals a més d’un ajut de viatge
de 120 euros.
A diferència de l’Erasmus, les Sèneca
només poden atorgar-se una vegada
per alumne i qualsevol que la vulgui
sol·licitar ha de tenir com a mínim un
1,5 de mitjana de l’expedient acadèmic.
Qui resol l’adjudicació definitiva de les
places és el Ministeri d’Educació i, en
cas que la beca acabi per no adjudicarse al sol·licitant perquè no compleix els
requisits exigits o perquè altres estudiants
han obtingut una millor puntuació, aquest
pot ocupar igualment una plaça en una
altra universitat espanyola.
Això és així perquè els estudiants que
ho desitgin podran realitzar l’intercanvi
sense la dotació econòmica corresponent,
que és el que es coneix com a plaça Sicue.
El proper mes d’abril del 2007 s’obrirà
el període per fer les noves sol·licituds.
ENTREVISTA A ALBERTO VEGA
“En una entrevista de feina es dóna per
suposat que saps anglès”
Sóc de la promoció del 2002. Vaig triar la Pompeu Fabra pel seu
prestigi i professorat. D’entre les universitats públiques és la millor.
L’avantatge? Que el fet que s’exigeixi més fa que hi hagi millors
alumnes, però amb més esforç guanyes en oportunitats. El dia 9
de novembre el Col·legi d’Economistes li va atorgar el premi ex
aequo al millor currículum. El 17 d’aquest mateix mes marxa cap a
Maastricht per representar la Universitat a l’Eurotop.
►►►
la una del migdia d’un
divendres quedem entre els dos edificis de
la Universitat Pompeu Fabra. Li fa gràcia
que li vulguin fer una entrevista per rebre
un premi. Tot i que al principi es mostra una
mica tímid, de seguida s’obre.
- Com et sents en rebre un premi per
part dels professionals?
- El que tinc sobretot és un sentiment de sorpresa, perquè no m’esperava per res aquest
premi. Ni tan sols sabia que el Col·legi
d’Economistes l’atorgués. Ara bé, val a dir
que no només me l’han donat a mi aquest
premi! El comparteixo amb estudiants
d’altres facultats. Sempre va bé que et
donin un premi. S’agraeix el reconeixement.
- I per què fer Dret? Ho consideres un - I els teus companys que en acabar
bon complement d’ADE?
ADE van començar a buscar feina ja
s’han integrat al món laboral?
- Home, són dues carreres ben diferents
però que si es combinen són interessants - Conec gent que ha entrat a multinacioa l’hora de buscar feina. Són dues discipli- nals, d’altres que treballen en màrqueting,
nes que ajuden a entendre com funciona la altres en finances, en bancs... Sí que hi ha
societat i hi ha molts gabinets d’advocats companys que potser no han trobat treball,
que busquen gent que sàpiga de núme- però és que alguns s’estimen més estar a
ros. Si a part d’haver estudiat ADE has l’atur que en un banc.
fet Dret suposo que se t’obren més portes.
- I què creus que es demana a l’hora
- I quan acabis ja saps de què t’agradaria d’elegir un candidat per cobrir un lloc
treballar?
de treball?
- Aquest premi que t’han donat valora el teu currículum. Què hi tens al
currículum perquè et donin un premi?
- A veure, crec que s’haurà valorat el
conjunt. Sé anglès, francès i una mica
d’alemany. Llavors mentre estudiava
vaig guanyar un concurs de finances i,
en equip, un de borsa. Per la resta, he fet
pràctiques com tots els meus companys
i no vaig ser el premi extraordinari de la
carrera però vaig treure molt bones notes.
- I tenir un currículum envejable, com
s’aconsegueix? Posant colzes o gràcies a
un bon cap...?
- Mmm... No em considero una persona
intel·ligent. No sóc d’aquells que amb una
sola llegida s’aprèn el temari! Suposo que
és la combinació d’estudiar com tothom i
tenir sort en l’àmbit personal. És a dir, no - La veritat és que no ho sé, però suposo
tenir problemes de salut i aquestes coses... que hauré d’elegir entre ser economista o
jurista. Però estaria bé trobar alguna cosa
- Ara estudies tercer de Dret. Per què vas que combinés els dos àmbits. Tampoc no
decidir-te per aquesta opció?
sé si voldré estudiar més o si m’agradaria
treballar en el sector públic o privat.
- A segon curs d’ADE vaig escollir algunes assignatures de lliure elecció de la
llicenciatura en Dret i em van agradar. En
acabar vaig sol·licitar els estudis consecutius. Com jo, hi ha uns quinze estudiants
d’ADE que han seguit el mateix camí.
- Però alguna preferència tindràs?
ALBERTO VEGA A L’EDIFICI JAUME I
- Més que tenir un bon expedient crec que
el que es busca és que siguis dinàmic, amb
empenta i que tinguis facilitat per relacionar-te amb les persones.
- I idiomes?
- Com a mínim l’anglès, però això ja ho
Bé, potser m’agradaria treballar en una donen per suposat; encara que crec que es
organització internacional que es dediqui a demanen moltes coses i a l’hora de la veritat
la cooperació, com la UNESCO o l’OCDE. pel lloc que et tocarà cobrir no necessitaràs
ni la meitat del que t’exigien. Demanen per
Això és molt demanar, però.
demanar!
La Universitat de Maastricht organitza
del 15 al 17 de novembre una trobada
internacional d’estudiants Eurotop,
en la qual 42 alumnes de vuit països
europeus discutiran sobre l’organització
de l’educació universitària europea. Dos
d’aquests participants han estudiat a
la Facultat de Ciències Econòmiques i
Empresarials.
eurotop
for top students
L’
Anna Armengol i l’Alberto Vega, actual i antic alumne de la Facultat, respectivament, participaran juntament amb
dos estudiants més de la UPF en la segona edició de l’Eurotop.
L’Eurotop for top students és una trobada internacional
d’estudiants a iniciativa de la Universitat de Maastricht. Aquesta trobada anual té per objectiu discutir sobre dues temàtiques
principals: per una banda es debat sobre quina és la qualitat de
l’educació universitària actual i de quina manera influeix aquesta en les oportunitats de l’alumnat i, d’altra banda, s’intenta
esbrinar quines són les conseqüències que s’han produït sobre
l’ensenyament universitari fruit de la seva internacionalització.
Amb la celebració de l’Eurotop, la Universitat de Maastricht pretén fomentar la idea que el món acadèmic s’ha de desenvolupar
pensant i integrant els estudiants en la conformació d’aquest.
Els alumnes que participen en l’Eurotop provenen d’universitats tan
diverses com la de Dublín, Warwick, Mannheim, Tolosa, Aachen,
Lieja, Hasselt, Tilburg, Eindhoven, Barcelona, Budapest i Maastricht, i discutiran sobre la qualitat de la universitat del futur. En aca-
bar l’Eurotop, totes les conclusions i recomanacions dels debats es
faran públiques a través d’un document oficial. L’objectiu final és contribuir en la fita d’aconseguir una universitat millor.
S’atorguen els premis
extraordinaris de final
d’estudis
Beques per a estudis de
màster a la London School
of Economics
Tres noies protagonitzaran l’entrega dels premis extraordinaris
de final d’estudis de la Facultat de Ciències Econòmiques i
Empresarials que es farà efectiva el proper 16 de desembre en
l’acte acadèmic de graduació 2006.
Maria Teresa Saborit és la que ha obtingut la millor qualificació
de la seva promoció en la llicenciatura en ADE, amb un 3,283
de mitjana. Pel que fa a la llicenciatura en Economia, la millor
nota l’ha obtinguda Montserrat Soto, amb un 2,979. Finalment,
Maria Jesús Soriano, que ha estudiat Ciències Empresarials ha
obtingut una mitjana de 3,213.
Les tres rebran els guardons durant la sessió de les 19.30 hores,
juntament amb tots els seus companys de promoció. Enhorabona
a les premiades.
La Fundació CIDOB i la Fundació Caixa Catalunya concedeixen
dues beques per a llicenciats i titulats superiors destinades a
l’ampliació d’estudis a la London School of Economics and Political Science. Els becaris s’hauran d’incorporar als estudis durant
el curs 2007-2008, previsiblement durant els mesos de setembre o
d’octubre del 2007.
Per poder optar a aquesta beca s’ha de ser llicenciat en una universitat catalana o ser estudiant de darrer curs d’una llicenciatura.
Les beques estan dotades amb 20.000 euros per persona, a banda de
la matrícula del programa. El termini per fer les sol·licituds finalitza el 27 d’abril de 2007.
Més informació a: www.cidob.org.
Requisits de la convocatòria
A més de viure una experiència única, els estudiants que participen
en l’Eurotop tenen pagades totes les despeses de desplaçament,
allotjament i dietes durant la seva estada de tres dies a Maastricht.
Aquesta convocatòria, que pretén ser anual, exigeix als seus
participants ser estudiants d’un segon cicle o superior, i tenir
coneixements avançats d’anglès, ja que els grups de discussió es fan
íntegrament en aquest idioma. També es té en compte el currículum
i un escrit sobre una temàtica establerta per l’organització. Aquest
any el termini per presentar les sol·licituds va ser el 27 de setembre;
així que, de cara a l’any que ve, aquells que esteu interessats a
participar-hi heu de tenir en compte que durant l’estiu cal estar a
l’aguait. Sort!
Si vols col·laborar amb
El Xarrup envia les teves
peticions o aportacions a
[email protected]