Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Desembre 2006. Núm. 14
Coneix el Voluntariat Lingüístic de la mà del ‘motivat’ Gregori Mora
La tretzena promoció nascuda a la Pompeu rep la seva distinció
Entrevista a Violant Flores, exalumna amb una beca a Bloomberg TV
“M’agraden els catalans perquè no els agraden els toros”. La visió d’una
Erasmus
el VL!
É
s enginyer en informàtica, enginyer
tècnic en informàtica de gestió i tan sols li
queda una assignatura per acabar Ciències
Empresarials a la UPF. Avui ja treballa
com a tècnic informàtic a l’administració
pública i encara li sobra temps per formar
part del Voluntariat Lingüístic. Però, què és
el VL i en què consisteix? Una bona manera
per conèixer aquest servei que ofereix la
universitat és fer-ho de la mà d’algú com el
Gregori Mora, un ‘motivat’ com pocs.
Si vols apuntar-te al Voluntariat Lingüístic encara hi ets a temps.
Només has d’entrar a www.upf.edu/vl i inscriure-t’hi.
Per què recomanaries a la gent que formés part del Voluntariat Lingüístic?
► És una bona oportunitat que dóna la universitat per a conèixer gent d’altres països, amb el que tot
això comporta. Ells vénen a estudiar, però alhora tenen ganes de passar-s’ho bé, de conèixer gent nova
i d’aprendre dels altres. Es tracta de compartir experiències, cultura, diferents llengües, i tot dintre d’un
ambient amb gent jove, culta i amb ganes de divertir-se. És una oportunitat que no es pot desaprofitar.
Quines activitats organitzeu amb el Voluntariat Lingüístic?
► S’organitzen sortides culturals amb guies turístics arreu de Catalunya (Girona, Reus, Vic, Parlament de
Catalunya, etc) i, a part, també es preparen trobades que són més d’oci, com per exemple les rutes nocturnes
pels barris més emblemàtics de Barcelona. Una de les trobades més importants és la del TapesTour, que se
celebra els primers dies de cada trimestre i que serveix per donar la benvinguda als nouvinguts. Consisteix a
retrobar-nos a la plaça de l’Àngel i allà fem grups de 15 persones aproximadament; després anem a fer unes
tapes pels bars més pròxims per després retrobar-nos tots en un altre bar. Animo a tota la gent que algun cop
hagi pensat d’apuntar-se al Voluntariat que assisteixi al TapesTour. Una altra de les activitats consisteix en
l’assignació d’almenys una parella lingüística, cosa que serveix per donar un tracte més personalitzat als
estudiants d’intercanvi i per fer conèixer d’una manera més propera la nostra cultura i llengua, alhora que
els voluntaris també podem practicar altres llengües. La majoria d’ells estan interessats a perfeccionar el
seu castellà, però també n’hi ha d’altres que acaben parlant força bé el català. És increïble la facilitat que
tenen alguns d’aprendre idiomes!
El grup d’anglès a l’ajuntament de Vic
Participar en el VL és una bona manera per practicar idiomes o és més una via per fer amics d’arreu
del món?
► Realment, totes dues coses. La meva principal motivació quan em vaig apuntar era poder practicar el
meu anglès. I això ho he pogut complir sobradament. Ja porto un temps al VL i he conegut gent de quasi
tots els continents. Alguns, a més, han esdevingut alguna cosa més que simples coneguts. He viatjat fins
a casa seva, als seus països d’origen; m’han presentat les seves famílies quan els han vingut a visitar a
Barcelona i, fins i tot, els meus pares s’han fet amics dels pares d’un noi portuguès i estan pensant de fer un
viatge plegats. El dia de Nadal, rebre missatges al mòbil de gent de diferents països fa molta il·lusió. I
tot això gràcies al Voluntariat Lingüístic.
Què és això que en el VL denomineu com els ‘motivats’?
► Som els voluntaris que més col·laborem amb el VL i que ajudem els organitzadors, l’Albert Servitje i
la Dèlia Velasco, a portar a terme algunes de les activitats que requereixen més mobilització de gent. A part,
ja som un grup que ens coneixem des de fa un temps (però que sempre va incorporant gent nova), que tenim
molt bon “rotllo” i que intentem quedar durant el trimestre.
Però apuntar-se al VL requereix assumir cert compromís, no?
► Per ser voluntari no cal una dedicació exclusiva, ni molt menys! Jo quedo amb les parelles lingüístiques,
si podem, un cop per setmana per fer un cafè després de classes, o sortim plegats amb els meus amics o els
seus, o fem diferents activitats fora del Voluntariat. Com a motivat, potser col·labores més; però tampoc
tant! Ajudes a portar a terme les sortides que requereixen coordinar grups més nombrosos. Aquest trimestre
he participat en el TapesTour, a la visita del Parlament de Catalunya i com a guia en les sortides de Vic i de
Girona, i m‘ho he passat molt bé. Per això animo a tot aquell que en algun moment hagi pensat d’apuntars’hi que no s’ho pensi més perquè val molt la pena.
Sortida del VL davant la catedral de Girona
La tretzena promoció nascuda a la Pompeu
rep la seva distinció
Més de 300 alumnes de la facultat, llicenciats o diplomats durant el curs 2005-2006 van decidir assistir a
l’acte de graduació celebrat el passat dissabte 16 de desembre al pati de l’edifici Roger de Llúria. Per segon
any consecutiu aquest és l’escenari on se
celebra l’acte protocol·lari organitzat
per la Universitat que representa un
reconeixement als estudiants per la
feina feta durant el seu pas per aquesta
universitat i, alhora és una oportunitat
per retrobar-te amb cares conegudes
i, sobretot, amb els amics.
Un any més, la sessió en la qual els
alumnes de la facultat van recollir els
seus diplomes va ser la de la tarda, la
qual, a més, va ser presentada per Carles
Pérez, professor del Departament de
Periodisme i presentador del programa
La solució de Catalunya Ràdio.
D’altra banda, cada sessió va incloure les següents parts: lliçó de graduació; lliurament dels premis
extraordinaris de fi d’estudis i dels diplomes commemoratius de la graduació; intervenció d’un graduat
en representació de la promoció 2006 (una novetat d’aquesta edició); parlaments de la presidenta del
Consell Social de la UPF, Mercè Sala, i del rector, Josep Joan Moreso, i cloenda amb l’actuació del
Cor de la Universitat que va interpretar el tradicional Gaudeamus Igitur. En acabar la sessió, l’Associació
d’Antics Alumnes de la UPF va oferir una copa de cava a tots els assistents.
La lliçó de graduació destinada als estudiants de la nostra facultat la va donar Xavier Calsamiglia,
catedràtic de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica i director del Departament d’Economia i Empresa de
la Universitat. Les alumnes que van ser distingides amb els premis extraordinaris van ser aquest any
tres noies. Maria Teresa Saborit per haver obtingut la millor qualificació de la seva promoció en la
llicenciatura en ADE, amb un 3,283 de mitjana. Montserrat Soto, amb un 2,979 en la llicenciatura en
Economia. Finalment, Maria Jesús Soriano, diplomada en Ciències Empresarials, amb una mitjana de
3,213.
Prop de mil alumnes provinents de 19 titulacions diferents van participar en la graduació i passen a
ser la tretzena promoció formada a la Universitat Pompeu Fabra.
►►►
“Seré periodista
gairebé per
casualitat i
m’encantaria
dedicar-me
a la vessant
econòmica”
►► Violant Flores es va llicenciar en Economia a la UPF el curs passat. Aquell
mateix any va començar el segon cicle de periodisme en aquesta universitat. A la seva
classe és l’única que prové d’economia i durant el primer trimestre ha gaudit d’una
beca a la televisió econòmica de Bloomberg, a Londres.
Per què vas decidir fer periodisme? Ja
pensaves fer el primer cicle quan vas
començar econòmiques?
La meva idea, des d’abans de començar el batxillerat,
sempre va ser estudiar economia. I ho vaig poder fer
a la Pompeu, cosa que em va satisfer doblement.
A l’últim curs, un professor em va parlar del segon
cicle de periodisme que ofereix la Universitat. Em
va dir que, veient les meves aptituds i preferències,
podria gaudir molt estudiant aquesta carrera, i em
va animar a fer les proves d’accés. Al cap i a la fi no
perdia res, i si finalment no m’animava era la meva
decisió. Vaig fer l’examen i el vaig passar. Així
vaig començar periodisme, per una barreja de
casualitat, curiositat, il·lusió i ganes d’aprendre.
No és gaire habitual que un economista
estudiï després periodisme. De què creus
que t’ha servit i de què et servirà la
llicenciatura en Economia?
Com ja he dit, Economia sempre serà la meva
primera carrera. La que vaig escollir amb 18 anys,
i de la qual n’estic ben orgullosa. El periodisme
econòmic em crida molt l’atenció; crec que seria
la millor manera de combinar les dues versions dels
meus estudis. M’agradaria moltíssim poder aplicar
els coneixements teòrics i pràctics per dur a terme
un periodisme especialitzat. Malgrat tot, mai se sap
les voltes que pot donar la vida i si finalment tindré
l’oportunitat de fer-ho o hauré de triar entre una
l’altra.
Què és Bloomberg TV i en què consisteix la beca que has aconseguit?
Bloomberg és una empresa que es dedica a proveir dades, notícies i anàlisis econòmiques. Disposa
d’un tipus de terminal propi, que lloga a les empreses interessades. Aquest, juntament amb els serveis
de mitjans de comunicació, proporcionen dades en temps real d’actius financers i de mercat, que
serveixen així a una comunitat que va des d’agències de notícies i corporacions fins a professionals
financers i legals, o qualsevol individu de tot el món interessat en aquest àmbit. Personalment, la part
d’anàlisi i terminal l’he tractat poc perquè la beca està enfocada cap a l’àrea de mitjans. L’empresa
disposa de cinc canals de televisió: l’anglès, l’alemany, el francès, l’italià i l’espanyol, i cada un està
centrat en el seu territori i té seu al seu país; però tots ells tenen la principal a Londres. La destinació
dels estudiants de periodisme és la televisió espanyola i, un cop allà, hi he desenvolupat moltes
funcions. No són redaccions ni equips massa grans, així que pots arribar a tocar una mica tots els àmbits.
Com has viscut la teva experiència?
És difícilment millorable. No havia tingut cap experiència prèvia a la televisió, així que he pogut conèixer
des de dins el seu funcionament. Independentment dels coneixements del mitjà, també he après a desenvolupar
tasques que fins aleshores ni tan sols havia estudiat a la carrera. A més, un cop ets a dins, notes que ets
necessari, sents que el treball que estàs fent és útil per a la cadena, i en certa manera deleguen responsabilitat
en tu. Això et fa treballar amb més il·lusió, i amb més pressió alhora. En definitiva, et fa aprendre molt ràpid.
Tot l’equip és fantàstic, i m’han ajudat moltíssim. Han estat uns grans mestres, a la vegada que companys.
Estar a Londres t’ha fet reflexionar sobre el que t’agradaria fer en el futur?
El dinamisme i el ritme de la televisió m’ha agradat molt. Si pogués dedicar la meva carrera a aquest mitjà i
amb perspectives econòmiques com les de Bloomberg, seria perfecte.
La de Bloomberg és una televisió coneguda en el món econòmic? Quin és el seu target?
Per al públic en general és una televisió bastant desconeguda, però és un dels referents en el món econòmic.
Constantment ofereixen els titulars actualitzats de les notícies econòmiques més importants, així com
les cotitzacions en temps real dels índex més importants en borsa. Cada dia, importants analistes comenten
l’actualitat econòmica i es fan entrevistes amb persones importants en l’àmbit. Vist això, podem dir que el seu
target són inversors i empreses, però també a individuals que vulguin estar informats de l’actualitat financera
i macroeconòmica del país.
I com has dut el tema de la llengua?
Diguem que m’he defensat. Crec que prèviament tenia un nivell suficient com per fer-ho. Realment, l’idioma
no és un gran obstacle. La feina diària a Bloomberg es duu a terme en espanyol i en aquest cas, l’anglès
només el necessites per comunicar-te amb la resta de l’empresa (tècnics, altres departaments, etc.) i per al dia
a dia en la ciutat. Però evidentment és necessari un mínim de coneixement.
Tens plans de tornar a Bloomberg si es presenta l’oportunitat?
Evidentment, no ho dubtaria. Però si no pot ser, m’agradaria reivindicar el periodisme especialitzat i de
rigor, malgrat que sabem que és un món difícil ara per ara. La Pompeu és una universitat que enfoca els
estudis de periodisme cap a aquesta finalitat; formar professionals especialitzats perquè tots els que formem
part d’aquesta facultat tenim uns estudis previs. Així, som molts els periodistes (o futurs periodistes) que
demanem o demanarem una oportunitat de tenir la paraula, la veu. I crec que ens la mereixem.
“M’agraden els catalans perquè no
festegen els toros”
D
ifícilment pots trobar un Erasmus
a Barcelona que no hi estigui a gust. Tot
una sèrie de factors que sumen fan de
la ciutat un focus d’atracció per als
estrangers que diuen trobar-hi un bon
clima i un ambient “fantàstic”. Almenys
això és el que pensa la Viktoria Kirshhoff,
que el setembre passat va aterrar a
Barcelona procedent de Basilea, al
cantó alemany de Suïssa. Tan sols van
haver de passar poques setmanes per
adonar-se que volia allargar la seva
estada aquí fins a final de curs, cosa que
li han facilitat molt a la UPF.
La Viktoria estudia Economia a la
Facultat de Ciències Econòmiques
i Empresarials.
El que a Suïssa
s’anomena ‘Business and Economics’,
una mescla del que aquí seria ADE,
d’una banda, i Economia, de l’altra. A la
Pompeu Fabra hi ha trobat la possibilitat
d’assistir a classes en anglès, cosa que
“ajuda a l’adaptació”.
“A la meva universitat això és inconcebible, les classes són totes en alemany”, el que fa que el flux
d’Erasmus que arriba a Basilea només provingui d’Alemanya o d’Àustria.
►►► La Viktoria Kirshhoff és de Basilea i assegura que a més de passar-s’ho bé ha vingut
a estudiar a una de les millors facultats del món
La Viktoria fa tres assignatures impartides per un professor d’aquí, un nord-americà i un suís. Aquest
caràcter internacional li “encanta” i creu que és molt bo per a la Universitat. Una universitat que
en economia es considera la setena millor del món, sobretot pel màster que aquí s’imparteix, diu.
“La reputació d’aquesta escola és molt alta i és millor estudiar economia aquí que a Suïssa”.
Només li cal un instant per adonar-se que no troba res de negatiu en aquesta universitat. Potser
el principal inconvenient és que hi ha massa estrangers com ella i això dificulta que es pugui
practicar l’idioma que han vingut a aprendre, el castellà. Per la resta, destaca que hi ha molts
ordinadors, una gran biblioteca, “l’espectacularitat de les Aigües” i la seva proximitat al mar, cosa
de la qual no disposen altres universitats com la UB.
Però, sens dubte, la majoria coincideix en la idea que a la Pompeu Fabra “no es ve a prendre
apunts i cap a casa”. “Aquí tot és més interactiu, hi ha menys alumnes, deures i presentacions en
públic”, pel que tot junt facilita que sigui més fàcil conèixer
“Aquesta facultat té molt de prestigi, i es considera la setena millor del món”
“La UPF és com una escola i això fa que vagis a classe més motivat”
els companys i acabes fent amics a la universitat, cosa que a Basilea “no passa”. “Aquí és com una
escola, i això fa que l’alumnat vagi a classe més motivat”.
Però què en pensa dels catalans? És evident que l’idioma és un problema i la Viktoria percep que
els catalans han de fer un esforç per deixar el català i passar a parlar el castellà quan un estranger hi
és present. “L’idioma és un problema perquè ens relacionem amb els catalans” i, a més, hi ha molta
gent que parla l’anglès, fet pel qual practicar el castellà acaba sent difícil. Tot i així, la Viktoria té
una cosa clara sobre ells. “M’agraden els catalans perquè no els agraden els toros”, i aquest sembla
ser un tema que tot estranger es planteja quan trepitja aquesta terra. Llavors és quan te n’adones
que els tòpics mai són resultat d’una regla de tres.
►►►