el xarrup el xarrup EL XARRUP
el xarrup
el xarrup el xarrup el xarrup el xarrup
el xarrup el xarrup EL XARRUP
el xarrup
el xarrup el xarrup el xarrup el xarrup
el xarrup el xarrup EL XARRUP
el xarrup
el xarrup
el xarrup
el xarrup el xarrup el xarrup
el xarrup EL XARRUP el xarrup
el xarrup el xarrup el xarrup
el xarrup el xarrup EL XARRUP
el xarrup
el xarrup el xarrup el xarrup el xarrup
el xarrup el xarrup EL XARRUP
el xarrup
el xarrup el xarrup el xarrup el xarrup
el xarrup el xarrup EL XARRUP
el xarrup
Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
Febrer 2007 Núm. 15
Entrevista a Ramon Buira, estudiant d'ADE
L'opinió de Vanessa Casado, estudiant d'Economia, sobre el Pla
Bolonya
Entrevista amb Eva Ventura, coordinadora i responsable de la
implantació del Pla Bolonya
La Facultat en xifres
“No te pongo un cero porque yo
también lo hacía”
El Ramon Buira fa tercer
d’ADE. Segur que molts el
coneixereu, entre d’altres coses
perquè ha estat delegat durant
els primers anys de la carrera.
És un estudiant més de la
Facultat però que, com tots, té
alguna cosa a explicar.
Aquestes són les impressions
d’un alumne que, d’aquí ben
poc, comença unes pràctiques
en una empresa de reconegut
prestigi.
El Ramon, en un viatge amb els amics de la Universitat
Com es diu el rector?
Josep Joan Moreso.
Vas votar en les eleccions al Rectorat?
Sí, però sense opinió pròpia perquè penso que no teníem informació tot i que el Consell
d’Estudiants organitzés un cara a cara entre els dos candidats. Em vaig deixar influir bastant per
l’opinió que m’envoltava.
I saps qui és José Luis Crespán?
Sé qui és, sé qui és. És el cap d’estudis i el coordinador del programa CUE. És un gran tipus.
Creus que és merescuda la fama que tenen els estudiants de la Pompeu?
Sí, sí; les formes i la vestimenta s'hi cuiden molt. Si no ets així t’hi acabes tornant.
Saps que la nota de tall va ser de quasi un 8 aquest any per entrar a ADE? Creus que aquest
fet és un indicador important del tipus d’alumne?
Ostres, Déu n'hi do; no ho sabia. Però per mi, la nota és important per entrar on un vulgui encara
que no crec que aquesta reflecteixi els teus coneixements. Hi ha gent que va entrar amb molt bones
notes i després no té idea de res. Però potser sí que és un indicador del perfil d’alumnes que té la
carrera.
Com portes el tercer curs?
El primer any va anar tot molt bé, vaig aconseguir treure molt bones notes. Tot i que aquest any hi
ha hagut una davallada. La motivació ha anat disminuint perquè la rutina pesa...
Quin panorama... No serà tot tan negre...
No, no; què va. El que passa és que penso que falten incentius i que no estic aprofitant tot el
potencial que em proporciona la Pompeu. Tot i així penso que hi estic aprenent molt i que tinc la
sort d’estar amb un grup d’amics en què l’ambient “mola”.
I què creus que s’hauria de fer perquè estiguéssiu més motivats?
Home, això depèn molt del professor, del dinamisme de les classes. Si el professor fa dinàmica la
classe t’hi “enganxes”. Que es facin classes en què la teoria s’intenti relacionar amb l’agenda
d’actualitat també motiva més, així com potenciar els debats. Les assignatures en què més he
après han estat aquelles en les quals el professor ha dit: “Que ningú no apunti res”. El que no
ajuda és que quan et tornen les pràctiques en lloc de posar-te un zero et diguin: “Sé que has
copiado, pero no te pongo mala nota porque yo también lo hacía”.
Ja...
Tot i així li trec partit a la Pompeu. Ara, per exemple, estic pendent de començar unes pràctiques a
través del CUE. Tot allò d’intangible que té la Pompeu ho aprofito. M’apunto a tot!
Què és això del CUE?
És el Conveni Universitat Empresa. Són unes pràctiques que duren sis mesos en règim de jornada
completa en empreses de reconegut prestigi. Ja m’han fet una entrevista al bufet d’advocats
Cuatrecasas, però també puc anar a parar a l’empresa Heinkel, al Banc Santander, a la consultoria
Deloitte o al bufet Garrigues. Com jo, hi ha nou estudiants més que poden optar a aquestes
pràctiques. Amb aquestes pràctiques em convalidaran el tercer trimestre i al final hauré de fer una
memòria. Aquesta és una excel·lent oportunitat que aprofito encantat de la vida, perquè sempre he
pensat que si quan acabes la carrera has fet pràctiques, tens punts a favor. Ho considero com un
coixí en el meu currículum.Tot i així, en el futur m’agradaria especialitzar-me en alguna cosa.
A la Pompeu es respira entre l’alumnat certa cultura de responsabilitat que potser no es nota
en altres universitats; no ho creus?
Sí, sí. Per exemple, la cultura de la nota està a l’ordre del dia. Anul·lar una convocatòria
d’examen és gairebé un pecat i el fet de suspendre la gent li dóna molt valor. Hi ha aquesta
mentalitat que suposo que els professors, o entre nosaltres mateixos, ens han transmès.
Un consell per als de primer i segon?
Que tinguin un bon ambient a la Uni, que es relacionin amb tothom i que no es tanquin. I, que
sobretot aprofitin les xerrades interessants que es fan sovint a la Universitat. I allò típic, no deixarho tot per al final! I molt important, no basar tota la vida universitària en els estudis i aprofitar més
el temps amb els amics. Si et sents bé en aquest sentit segur que els estudis també t’acaben anant
millor.
I què és el que podrien fer els alumnes per millorar la universitat?
Participar a classe, no tenir vergonya i preguntar qualsevol dubte. Han d' aprofitar l’oportunitat de
les classes.
I els professors?
Fer més dinàmiques les classes, que no depengui tot d’un examen i que es vinculi més el temari
amb les qüestions de l’actualitat. Em sembla que aquest és un dels objectius de Bolonya…
Vas dimitir com a delegat o et van fer una moció?
No, no. Vaig deixar de ser-ho perquè a tercer la figura de delegat no és tan necessària i perquè
tampoc no m’hi vaig presentar. Ara tothom sap espavilar-se més.
Un professor que recordaràs?
Mauricio Folchi. És el primer amb qui vaig poder anar a prendre alguna cosa. No mantenia
distàncies amb l’alumne i relacionava tots els conceptes amb l’actualitat. Un crac de la història
econòmica europea i un dels pocs professors crítics amb la globalització.
Doncs, moltes gràcies Ramon.
►►►Per saber més del Programa CUE
Tornar a l'inici
Vanessa Casado, estudiant de tercer d'Economia, vessa una opinió
personal sobre el Pla Bolonya
BOLONYA, UN ESTRANY CÒCTEL
Si sentim que algun dels nostres companys diu “això és Bolonya” de ben segur que no
està assenyalant un mapa de la península italiana, sinó que empra l’expressió per
referir-se al mètode docent d’una assignatura. Però, què és Bolonya a efectes
pràctics? Impossible trobar una resposta única. A grans trets vol dir menys hores
presencials, i en les lectives, un estrany còctel de classes magistrals i seminaris o
pràctiques amb una vocació més interactiva, participativa.
Menys hores de classe clàssica en què el professor explica i nosaltres prenem apunts
es tradueix en el fet que els temaris es donen amb menys profunditat, perquè es
pressuposa una preparació prèvia de l’estudiant mitjançant, per exemple, lectures. Als
seminaris en grups reduïts, amb el treball, individual o en equip, s’aprèn d’una manera
més inconscient, sedimentant aptituds més que no pas coneixements. Si
aconsegueixes esbrinar quin subgrup ets i entendre què et correspon dur a terme en el
“Bolonya permet aprendre
d’una manera inconscient
sedimentant aptituds”
pla docent, assoleixes eines molt útils com la recerca d’informació o l’hàbit de debatre.
Menció especial mereix el treball en equip, no tant per l’elogi que sempre se’n fa amb
referència a la cooperació i a la transigència que aprens, sinó perquè te n’adones dels
diferents rols que pots jugar segons les qualitats i la personalitat dels teus companys.
Ara bé, el problema és que no hi ha una fórmula màgica per al treball en grup i es
converteix, com ha passat tota la vida, en un treball en cadena amb un mànager que
centralitza provocant diferències notables en les hores dedicades a l’assignatura per
cadascun dels components, tot desviant-se de les previsions fetes pels professors,
principalment si algú juga el paper de free-rider.
A aquells qui vam començar els nostres estudis amb classes tradicionals, ens costa
imaginar-nos tot el reguitzell d’assignatures seguint aquesta metodologia que inclou el
treball a casa com a crèdits. Ens costa perquè resta independència a l’hora
d’organitzar l’estudi. Imposa ser constant, coresponsabilitza un de la nota del grup,
obliga a parlar en públic...; però es perd l’autonomia de la “carrera clàssica”, en la qual
s’avaluava amb un examen al final de trimestre i eres tu qui havia de conèixer com
calia encarar l’estudi de cada assignatura. Bolonya esmorteeix el canvi de l’institut a la
universitat; ara continuem tenint deures a casa.
“Resta independència
en l’estudi i imposa
ser constant”
A més, les assignatures Bolonya són un xic desconcertants perquè no hi ha una
recepta única i sovint l’estructuració és d’una enginyeria tan complicada que, fins i tot
el professor, sembla perdre-s’hi i acabes sense saber de què és producte la teva nota
final, resultat d’un joc de tants percentatges. Jo associo a Bolonya la flexibilitat i, per
tant, entenc que mai no hi haurà un esquema igual per a totes les matèries perquè
més enllà de competències comunes que totes ens ajuden a assolir, cada assignatura
requereix la seva pròpia metodologia. Segurament la certa desorientació que ara patim
acabarà per esfumar-se.
Aparentment, no és possible objectar res contra l’avaluació continuada. Ara bé, és
evident que referma la idea de la UPF i la resta esdevenen universitats full time i, ara
per ara, res garanteix que tots els estudiants puguin permetre-s’ho sense treballar. Per
tant, la implementació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior hauria d’anar
acompanyada de mesures que universalitzin l’educació universitària d’una manera
real i efectiva.
“hi ha un greu perill
que el concepte d’universitat
pública desaparegui”
Avui se’ns diu que la finalitat d’aquest procés és la convergència amb la resta de
països europeus. La majoria, però, poca cosa més en sabem. Això sembla que només
planteja oportunitats i, ben mirat, també reptes, fites. Però no podem restar
impassibles davant dels paranys que pot comportar. Com ja n’alerten nombroses
associacions sindicals d’estudiants, Bolonya pot difuminar la universitat pública en
l’àmbit dels postgraus d’especialització. Uns postgraus que malgrat no ser obligatoris
esdevindran indispensables. L’altre perill que es planteja és el relatiu a
l’homogeneïtzació de títols, que en essència no és negativa, però ho pot arribar a ser si
hi ha qui s’hi empara per eliminar llicenciatures ben arrelades, com ja va ocórrer, com
recordareu, amb l’episodi sobre la llicenciatura en filologia catalana. Simplement,
esperem que arribem a ser Europa de debò.
A més a més, la Vanessa ha realitzat recentment,
en col·laboració amb el professor Albert Lamarca,
un estudi comparatiu entre
l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i el d'Andalusia
►
Tornar a l'inici
Evidentment, introduir una reconversió tan important en la docència com suposa el Pla
Bolonya, no és una tasca fàcil. Per això, hi ha qui s’encarrega de gestionar aquest canvi
per aconseguir que la transició que es preveu que conclogui el 2009 es faci de forma
satisfactòria. A la nostra Facultat, la cap que se’n cuida és l’Eva Ventura, qui coordina
tots aquests canvis cap a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, un espai
popularment conegut com el Pla Bolonya. L'article següent és una entrevista que intenta
donar llum a algunes de les incerteses que genera tot aquest procés.
Entre la incertesa i el
que és desitjable
Eva Ventura en el seu despatx de Jaume I
En quin punt ens trobem de Bolonya?
En el primer cicle estem pràcticament en el 50 % i ara s’està començant en el segon. Encara que
encabir l’organització de Bolonya en aquest segon cicle és bastant més complicat perquè hi ha més
assignatures, més optatives. El pla d’estudis encara no s’ha acabat de concretar, i ens trobem
algunes limitacions com, per exemple, d’espais (es necessiten més aules quan els grups són més
reduïts), d’horaris...
I com s’estan solucionant aquestes limitacions?
S’estan buscant nous espais. Les obres que hi havia l’any passat a Roger de Llúria eren per fer
aules més petites. Se n’ha fet una d’ordinadors preparada per a seminaris, però ens en calen més. El
sistema de préstec d’ordinadors portàtils també és conseqüència de Bolonya, perquè si es tracta
que l’estudiant faci feina pel seu compte, li has de donar l’accés a una eina que acabarà sent crucial.
Però, què suposa el Pla Bolonya?
Canvis en la metodologia i en l’organització. Canvia el rol de l’estudiant i el del professor; el
costum que el professor fa la classe i l’estudiant pren apunts. Ara es pretén que l’estudiant tingui un
paper més actiu i que busqui ell els seus propis apunts... Que aprengui a espavilar-se. El professor
es converteix en un guia i no en un simple transmissor d’informació.
El canvi a Bolonya serà total per al 2009?
Això esperem. No depèn totalment de nosaltres sinó de les instruccions que ens arriben del
Ministeri d’Educació. Ens pensàvem que les titulacions passarien a ser de tres anys i segurament al
final seran de quatre. Per això, encara estem pendents de possibles canvis que puguin assenyalarse des del Ministeri.
Creu que els estudiants tenen consciència o prou informació del canvi que suposa Bolonya?
Bolonya és una ‘antena’ que ens ha sortit de cop. Ens hi hem d’adaptar a corre-cuita perquè el
2009 se suposa que tots hem d’estar amb Bolonya. Nosaltres vam tenir tres mesos per pensar, fer i
posar en marxa. Adaptar-nos a aquest canvi és complicat, improvisat; però es tracta de controlar tots
els paràmetres perquè al final l’estudiant no sigui el gran perjudicat.
I aquesta reconversió, com està afectant els professors?
Hi ha de tot, igual que amb els estudiants. Hi ha gent molt entusiasta que gaudeix molt encara que
hagi de fer més feina, i altra que diu que no volen sentir ni parlar-ne. Ara bé, no queda un altre
remei que adaptar-s’hi. Si estem a Europa, estem a Europa. En què quedarà tot això al final?
Sincerament: no ho sé. Com que encara no hi ha un esquema únic, per exemple dictat pel Ministeri,
un pot fer de més o de menys. La Pompeu Fabra segueix un esquema que recomana que alguns
estudis el segueixin al 100% i altres que el retallin una mica. Per què? Simplement per manca
d’espai.
I això, com es tradueix a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials?
En el primer cicle d’Economia i ADE s’ha optat per fer un grup gran per a la classe magistral i cinc
subgrups on hi hagi un màxim de 20 alumnes. De moment, en les assignatures que s’estan acollint
a aquest esquema ho podem mantenir. Altres estudis no poden, com Interpretació. Simplement per
manca d’espai. En general, s’ha fet un pla d’estudis i cada estudi fa el que pot. Anirem a un sistema
unificat? Jo crec que seria el desitjable.
Com creu que evolucionarà tot això?
La paraula clau és incertesa. Sabem cap a on anem però no si ho podem aconseguir. No sabem si
hi arribarem a temps, si les aules estaran enllestides i si tots seguirem el mateix esquema o si hi
haurà més flexibilitat.
Però perquè tot això sigui possible, calen més recursos oi?
Calen més recursos que el Ministeri encara ha d’enviar. També es necessiten més professors i ara
per ara l'única solució possible és que part dels seminaris els facin els professors i l’altre l’ajudant.
Però no està clar que aquest pugui dur endavant un seminari. El que seria ideal és que el professor
titular es pogués encarregar de tot el curs; però això suposa un increment del 50 % en les hores
lectives.
I el sistema trimestral no suposa un entrebanc per a tots aquests canvis?
Els dificulta una mica, sobretot per als estudiants estrangers, ja que a Europa no divideixen el curs
en trimestres. Si es prima l’avaluació continuada no pot passar que estudiants s’incorporin a
meitat de curs.
No és incongruent que això sigui així, doncs?
Més incongruent és que aquí el grau duri quatre anys i a Europa, tres. L’explicació que es dóna des
del Ministeri és que els estudiants a Europa s’incorporen un any més tard a la universitat. No seria
millor afegir un any a secundària que a la universitat?
Un dels avantatges de Bolonya és que facilita el canvi del món universitari al laboral, oi?
És el que esperem que succeeixi. Hem d’aconseguir més pràctiques en empreses i que aquestes
siguin avaluables. Tot i així, en aquest sentit encara som conservadors i cal veure en quin sentit
evolucionarà aquesta idea.
Què en pensa de les crítiques que senyalen que es produirà una privatització de la universitat
pública?
No entenc aquest argument perquè no comprenc l’obligatorietat de fer un postgrau. Si fossin tres
anys de grau potser tindrien sentit; però si continuen sent quatre anys, no veig que sigui obligatori
fer un postgrau. Si realment acaba sent obligatori fer un màster per treballar, llavors sí que els
donaria la raó. Però està per veure com es defineix tot això.
Diuen que les diplomatures desapareixeran. Què passarà amb la d’Empresarials?
Encara no se sap.
En definitiva, quins avantatges proporciona Bolonya a l’estudiant?
Si ho sabem fer, l’estudiant surt d’aquí sabent fer moltes coses i amb moltes més possibilitats de
tenir èxit. Fins ara l’empresa era qui et formava i el que buscaven era gent espavilada. Ara, des que
entres a la universitat ets autònom i arribes al món laboral amb un bagatge. El mètode, sobre el
paper a mi m’agrada.
Tornar a l'inici
La Facultat, en xifres
Ja s'ha publicat La UPF en
xifres, un document en què es
donen a conèixer els principals
indicadors del perfil dels
estudiants
que
conformen
aquesta universitat, i es fa
pública la Memòria del curs
acadèmic 2005-2006. A més a
més, hi podem trobar l'extens i
detallat pressupost que es
preveu que s'invertirà durant el
2007 i, d’altra banda, permet
accedir a l'informe La inserció
professional dels graduats
universitaris: 2004, un estudi
dirigit per Pere Jódar i Jordi
Guiu en què es valora quina ha
estat la inserció en el món laboral dels diplomats i dels llicenciats entre el 1994 i el 2004. Tot seguit
s’extreuen i s'analitzen alguns dels indicadors que afecten la Facultat de Ciències Econòmiques i
Empresarials.
Qualificacions i places
El quadre següent mostra algunes dades curioses sobre el present curs. La nota de tall per accedir
als diversos estudis, la nota mitjana de tots els alumnes de primer curs, el percentatge d'alumnes
que van obtenir més d'un 7 de mitjana i, finalment, quantes persones es van matricular per primera
vegada en aquests estudis.
Així, tenim que de les carreres que conformen la Facultat, per poder cursar ADE els estudiants de
nou ingrés van necessitar una major nota mitjana, ja que la nota de tall va quedar en un 7,76, fet que
a la vegada es reflecteix en una major nota mitjana que sobrepassa el 8. Pel que fa a les places de
nou ingrés, la diplomatura en Ciències Empresarials és la carrera, amb diferència, que més
alumnes ha acollit aquest any, amb gairebé 300 alumnes.
Curs 2006- 2007
ADE
Nota de Tall
Nota mitjana
Estudiants amb mitjana > o=7
Places de nou ingrés
7,76
8,28
98,74
191
Economia
6,91
7,55
86,31
183
Empresarials Empresarials-Relacions Laborals
5,67
5,98
6,26
6,64
37,97
36,11
292
37
Durada dels estudis i posterior inserció laboral
Uns altres indicadors curiosos són els que es mostren tot seguit, en els quals hi apareixen la durada
mitjana d'anys que es triga a acabar una de les carreres de la Facultat, així com la taxa de
rendiment dels alumnes, que indica el percentatge d'estudiants que aconsegueixen acabar la carrera
en el període estimat perquè ho facin: ja siguin tres o quatre anys. El tercer i quart indicadors
mostren el percentatge de gent que accedeix al món laboral una vegada finalitzats els estudis i
quants d'aquests ho fan abans que passin els primers sis mesos.
Conseqüència de la mitjana s'observa que en tots els casos (a excepció de la doble diplomatura en
Ciències Empresarials i Relacions Laborals, de la qual no hi ha dades, ja que encara no ha acabat la
primera promoció), la mitjana d'anys que es necessiten per finalitzar els estudis és superior al temps
estimat, tres o quatre anys.
Quant als indicadors d'inserció en el món laboral, es pot veure com aquesta taxa és molt elevada
en tots els casos, en què se sobrepassa el 90 % o gairebé arriba en aquest elevat percentatge.
Curs 2004- 2005
ADE
Durada mitjana dels estudis
Taxa de rendiment
Taxa d'inserció laboral
Inserció abans dels 6 mesos
4,39
88,55
93,5
92,5
Economia
4,4
83,94
84,3
93
Empresarials Empresarials-Relacions Laborals
3,8
78,67
86,38
86,9
93,6
-
Nombre d'alumnes per estudi
Seguidament, en termes absoluts, el nombre d'estudiants per curs i per carrera i, finalment, el total.
Curs 2005- 2006
ADE
Economia
Empresarials
Empresarials-RL
1r.
172
194
317
37
2n.
169
173
322
26
3r.
207
180
270
30
4t.
272
225
25
Total
820
772
909
118
Distribució d'alumnes segons l'edat i el gènere
El major percentatge d'alumnes es sitúa en tots els casos en la forquilla d'edat que comprèn entre
els 21 i els 25 anys. Tot i així, es pot apreciar certa diferència en la diplomatura en Ciències
Empresarials en què la mitjana d'edat és de 22 anys, més d'un punt per sobre de les dues
llicenciatures i quatre dècimes més que la doble diplomatura en Empresarials i Relacions Laborals.
Pel que fa al segon quadre, destaca el fet que en tots els estudis hi ha més noies matriculades que
no pas nois, i aquesta dada s'accentua en el cas d'ADE i d'Empresarials-Relacions Laborals.
Curs 2005- 2006
ADE
Economia
Empresarials
Empresarials-RL
Total
820
772
909
118
<=18 anys
18,8
18,5
12,2
13,5
19-20
38
38,9
30,6
35,6
ADE
Economia
Empresarials
Empresarials- RL
21-25
40,7
39,6
45,6
42,4
Total
820
772
909
118
26-30
2,1
2,9
9,2
6,8
Homes
35,1
48,6
44,3
35,6
>30
0,4
0,1
2,4
1,7
Edat Mitjana
20,9
20,9
22
21,6
Dones
64,9
51,4
55,7
64,4
Tornar a l'inici
Si vols col·laborar amb
El Xarrup envia les teves peticions o aportacions a
[email protected]